Datasets:

softcatala

/

Softcatala-Web-Texts-Dataset

like 0

Follow

Softcatalà 10

2004-05-05 00:00:00

882

Des d'avui, el [TERMCAT](http://www.termcat.net) ofereix al seu web la [versió en línia de la segona edició del diccionari Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet](http://www.termcat.net/dicci/tsi2/index.html), que des del juny de 2003 es pot trobar a les principals llibreries. Aquesta segona edició amplia considerablement l’edició de l’any 2000, en una demostració més que aquest àmbit és especialment dinàmic, la qual cosa evidentment es reflecteix també en el nombre de novetats denominatives i conceptuals. Així mateix el TERMCAT també permet la descàrrega en PDF del seu vocabulari amb seixanta-vuit [termes catalans relacionats amb el món de la telefonia mòbil](http://www.termcat.net/dicci/telefonia/telefonia.htm). Per a més informació, consulteu el [web del TERMCAT](http://www.termcat.net).

El Diccionari Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet consultable gratuïtament

2004-05-10 00:00:00

883

Fa poques setmanes la Generalitat Valenciana va anunciar [ Lliurex](http://www.lliurex.net/val/), un projecte de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport que té com a objectiu principal la introducció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, basades en el programari lliure, en el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana. La distribució de GNU/Linux Lliurex està basada en Debian i portarà de sèrie aplicacions com ara l'OpenOffice, Mozilla o Gnome. Aquestes aplicacions seran adaptades al valencià per l'Àrea de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport. La versió en valencià s’ajustarà a l’estàndard lingüístic ISO amb una configuració local. Les versions en valencià d'aquests programes es faran introduint les variants pròpies valencianes a les traduccions existents en català, i es mantindran com a branca separada de les versions en català estàndard. La Generalitat Valenciana contribuirà, així mateix, en la traducció de la documentació en línia del projecte GNOME Esta previst que Lliurex es trobi disponible a partir del proper mes de setembre. Per a més informació: http://www.lliurex.net/val/

La Generalitat Valenciana adaptarà GNU/Linux al valencià i contribuirà en la traducció de la documentació del GNOME

2004-05-11 00:00:00

884

El proper 24 de maig, a les 24 hores, finalitza el termini d'admissió de textos pel [I Concurs de relats breus de temàtica hacker](http://www.softcatala.org/noticies/0804200490.htm) escrits en llengua catalana, organitzat pel [Servei de Llengües i Terminologia](http://www2.upc.es/slt/) i l'[Escola Politècnica Superior de Castelldefels](http://www-epsc.upc.es/) de la [Universitat Politècnica de Catalunya](http://www.upc.edu/). Els textos tant poden narrar experiències (fites aconseguides, d'intercanvi en xarxa...) com contenir reflexions (patents vs programari lliure, l'ètica del hacker...). Aquest concurs té com a objectiu dignificar la figura del hacker i retornar-li l'esperit original: el de la persona apassionada per la programació que busca la contínua millora en les xarxes i els sistemes informàtics, a partir de la cooperació i la llibertat d'accés al coneixement. Es valorarà tant el contingut com la redacció del relat. Es concediran tres premis: El primer de 300&euros;, el segon de 150&euros; i el tercer de 75&euros;. Hi pot participar qualsevol persona vinculada a la UPC i de qualsevol de les universitats de l'àmbit lingüístic català: alumnes (titulats inclosos) i personal docent i investigador i d'administració i serveis. El relat s'ha de presentar mitjançant el [formulari de participació](http://www2.upc.es/slt/estudiants/formulari.htm) que hi ha a la [web del concurs](http://www2.upc.es/slt/estudiants/index2.htm). El termini d'admissió va començar el passat 23 d'abril, coincidint amb la diada de Sant Jordi, i s'acaba el 23 de maig, a les 24 h. Més informació a la pàgina web del concurs: [www2.upc.es/slt/estudiants](http://www2.upc.es/slt/estudiants) i a l'adreça electrònica [[email protected]](mailto:[email protected]).

Recordatori sobre el "Concurs de relats breus de temàtica hacker"

2004-05-16 00:00:00

885

El 5 de maig el [Coreper](http://en.wikipedia.org/wiki/COREPER) (Comitè de representants permanents) del Consell de Ministres de la UE [va decidir](ttp://www.elis.ugent.be/~jmaebe/swpat/councilanalysis/paper-en.pdf) que s'aprovaria la legalització de patents de programari per assentiment en la reunió de dilluns 17 de maig, ignorant les [esmenes significatives](http://www3.europarl.eu.int/omk/omnsapir.so/pv2?PRG=CALDOC&FILE=20030924&LANGUE=EN&TPV=DEF&LASTCHAP=31&SDOCTA=2&TXTLST=2&Type_Doc=ANNEX&POS=1) del Parlament Europeu del setembre passat i [els acords internacionals sobre drets d'autor](http://www.beauprez.net/softpat/ffii-talk140404.html). Això va provocar [reaccions en molts punts d'Europa](http://kwiki.ffii.org/index.cgi?SwpDemo0405En) ([València](http://kwiki.ffii.org/?DemoValencia040514Es) i [Madrid](http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-033.html)), per avisar als ministres corresponents que els diplomàtics i representants de les oficines de patents podien estar precipitant una decisió perjudicial per a la societat de la informació, les PIME, el progrés de la informàtica, la competitivitat de l'economia europea i el programari lliure i beneficiosa només per a certes multinacionals, certs especialistes en patents i oficines de patents. Dilluns vinent (17 de maig) hi ha una [manifestació convocada a Brussel·les](http://kwiki.ffii.org/?OZrihen040514En) convocada per una eurodiputada socialista belga, Olga Zrihen. Alguns ministres, com ara l'italià [Lucio Stanza](http://kwiki.ffii.org/?Ital040514En) (d'Innovació i Tecnologia), o l'alemany Hucko (de Justícia), [Ibarra](http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-030.html), el president d'Extremadura o el conseller Valencià d'Educació ([Pons](http://kwiki.ffii.org/?Valencia040514Es)) ho han entès i s'hi han pronunciat en contra. També s'hi han pronunciat [eurodiputats](http://patents.caliu.info/nota20040507.html) i [càrrecs del PSOE](http://kwiki.ffii.org/?Psoe040513En) i [Izquierda Unida](http://www.izquierda-unida.es/iualdia/2004/mayo/14/quinta.htm). També s'hi han oposat la [Universitat Politècnica de Catalunya](http://www.upc.es/catala/faldodocs/ManifestPatentsSoftware.pdf) i l'[Institut de Biotecnologia i Biomedicina](http://ibb.uab.es/) (altres centres com la [Universitat Jaume I](http://www.uji.es/com/noticies/mpatenta.html) o l'[Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial](http://demo.ffii.org/bxl/inserturl.php) ja s'havien expressat en el mateix sentit, com [molts altres](http://patents.caliu.info/explicacio.html#L118)). De moment la mobilització ja ha aconseguit [un canvi d'agenda]( http://kwiki.ffii.org/?Cons040514En) i per comptes d'aprovar-se sense debat, es discutirà en la sessió de dimarts, 18 de maig. La posició dels diferents països no estan del tot clares, però tenim esperances que hi hagi dubtes o oposició entre Alemanya, [Bèlgica](http://kwiki.ffii.org/?Echo040515En), Itàlia, [Eslovènia]( http://kwiki.ffii.org/?Slov040514En) i possiblement altres. No queda clar quina serà la posició final ni si les reserves que es puguin plantejar canviaran prou el text com per evitar realment les patents de programari i satisfer el Parlament Europeu, però ja és una millora. Malgrat que el Consell [ha reiterat la seva negativa](http://kwiki.ffii.org/?ConsMaebe040514En) a lliurar els documents sobre el dossier, el [debat de dimarts al Consell de ministres de la Unió Europea](http://ue.eu.int/cms3_applications/Applications/newsRoom/loadbook.asp?BID=880&LANG=1&cmsId=364) serà públic i es retransmetrà en una altra sala per circuit tancat de TV. Veurem doncs, si l'oposició a les patents de programari es queda en paraules o s'aprova el text del Parlament europeu que conté esmenes que limiten realment les patents per tal que no afectin el programari (i d'altres de menys afortunades també, perquè va ser un compromís complicat entre moltes sensibilitats diferents). Sembla ser que el programa de ràdio "[Hoy por hoy](http://www.cadenaser.com/programas.html?anchor=serprohoy)" de la Cadena SER retransmetrà el Consell des de Brussel·les (però pel que diuen ho faran dilluns i la votació és dimarts). [CALIU](http://www.caliu.info/) Campanya contra les patents de programari

Augmenta l'oposició a les patents de programari al Consell (i fora)

2004-05-17 00:00:00

886

Unes setmanes després de la disponibilitat de la [primera versió en català](http://www.softcatala.org/noticies/2904200499.htm) del Mozilla Thunderbird, la 0.5, ja tenim aquí una [nova versió 0.6](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird) d'aquesta potent client de correu i de grups de discussió del projecte Mozilla. De les diferents característiques cal destacar el suport per a múltiples comptes, la detecció i gestió de correu brossa, filtres de correu personalitzables, redacció de missatges en format HTML i una versàtil llibreta d'adreces, Els executables que s'ofereixen per a GNU/Linux i Windows incorporen l'extensió Enigmail traduïda al català, que permet afegir les funcionalitats criptogràfiques de xifratge i signatura que ajuden a garantir una comunicació de correu electrònic privada i segura. Aquests també inclouen l'extensió Recupera tot (Get All Mail) per poder baixar simultàniament correu de diferents comptes. Els programes del projecte Mozilla traduïts al català poden [baixar-se des de la pàgina web de Softcatalà](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/), on també podreu consultar-hi molta informació i ajuda al voltant d'aquest projecte. [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. <http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/>

Softcatalà presenta la traducció al català del Mozilla Thunderbird 0.6

2004-05-18 00:00:00

887

Camp.os.Linux el 21 i 22 de maig de 2004 a Campos (Mallorca). Són unes jornades de portes obertes i es faran a Campos (Mallorca, comarca del Migjorn). Tenen el patrocini de l'Ajuntament de Campos, la Fundació IBIT i Git Consultors a més de la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears i diverses empreses locals, i que tenen com a objectiu principal la promoció del pogramari Lliure. Es faran xerrades, conferències, debats, demostracions i actes socials per formar, divulgar, intercanviar opinions, escampar dubtes i comprovar de primera mà si són veritat algunes llegendes urbanes sobre Linux. Es tractaran tant qüestions introductòries com avançades. Analitzarem les repercussions tècniques, socials i econòmiques que tindran lloc a mesura que la informàtica oberta sigui més popular. Podeu trobar més informació a <http://jornades.bulma.net> Softcatalà hi estarà present amb una xerrada per part d'en Miquel Piulats (un dels socis fundadors) sobre la tasca feta per Softcatalà.

II Jornades de Programari Lliure a Campos, Mallorca

2004-05-19 00:00:00

888

Softcatalà anuncia la [disponibilitat en català](http://www.softcatala.org/projectes/fedora/) de la distribució GNU/Linux Fedora Core 2. El projecte Fedora és un projecte de codi obert desenvolupat col·lectivament, i patrocinat per Red Hat. L'objectiu del projecte és construir un sistema operatiu complet de propòsit general, basat totalment en el programari lliure. Podeu trobar més informació (en anglès) sobre el projecte Fedora a: <http://fedora.redhat.com/>. Aquesta nova versió de la distribució Fedora incorpora de sèrie i, per primera vegada, les traduccions al català de l'instal·lador i les eines de configuració i manteniment, traduïdes per l'equip de Softcatalà. També incorpora les versions en català més recents dels entorns d'escriptori GNOME (2.6) i KDE (3.2.2), així com de l'OpenOffice, traduïdes per les seves respectives comunitats. Aquest sistema operatiu es basa en el nucli Linux (actualment la versió 2.6.6), i virtualment en totes les aplicacions del projecte GNU. Per a més detalls sobre el projecte de traducció consulteu el lloc web <http://www.softcatala.org/projectes/fedora/>. [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](Softcatalà).

Softcatalà anuncia la disponibilitat en català de la distribució GNU/Linux Fedora Core 2

2004-05-23 00:00:00

889

Un grup internacional d'experts defineix els reptes del programari lliure per a aquesta dècada. La Declaració de Barcelona proposa l'establiment de xarxes de cooperació, d'àmbit internacional, entre els diversos actors implicats en el món del programari lliure: els àmbits acadèmics, tècnics, estratègics, socials, legals, el voluntariat i les institucions públiques. El Document de Barcelona -reptes per a l'extensió i consolidació del programari lliure- es va presentar el passat 18 de maig, en un acte públic, en el marc de la primera reunió del Consell Científic del màster de programari lliure de la UOC, els membres del qual han desenvolupat aquest text. ## Declaració de Barcelona per a l'avenç del programari lliure 1\. Context històric Internet és programari lliure La majoria de la infraestructura d'Internet està basada en programari lliure i protocols oberts. Actualment més del 60% dels servidors web fan servir Apache, un gran nombre de servidors de correu utilitzen Sendmail per a gestionar la tramesa de correu electrònic i pràcticament la totalitat dels servidors de noms (DNS), essencials en el funcionament de la Xarxa, fan servir el programa BIND o derivats del seu codi font. És indiscutible la importància que ha tingut el programari lliure en l'extensió i el desenvolupament d'Internet des del seu començament, i la influència mútua d'aquests dos àmbits tecnològics és un fet contrastat. Per tant, l'èxit del programari lliure va molt més enllà de la disponibilitat d'una enorme quantitat de programes amb llicències lliures (entre els quals el sistema operatiu GNU/Linux, el navegador Mozilla o el paquet ofimàtic OpenOffice són exemples notables). Història Encara que els orígens del programari lliure se situïn en la dècada dels seixanta, amb els primers desenvolupaments de programari, el moviment com a tal no es va formalitzar fins als vuitanta, quan van tenir lloc, entre altres, els fets següents: * La creació del projecte GNU is Not Unix (GNU), liderat per Richard Stallman. * La constitució de la Free Software Foundation (FSF). * La publicació de la primera versió de la GNU Public License (GPL). * El desenvolupament de BSD UNIX per part de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. * La lliure circulació i intercanvi del programari per Internet. Posteriorment, la dels noranta va ser la dècada de l'expansió d'aquest moviment. Dos factors van ser clau en aquest fet. L'un és l'arribada dels primers sistemes operatius complets totalment lliures, com el 386BSD -que més endavant va evolucionar cap a NetBSD i FreeBSD (amb la contribució decisiva de la Universitat de Califòrnia a Berkeley)- i GNU/Linux, en el qual el treball d'un estudiant finlandès, Linus Torvalds, va permetre disposar d'un nucli lliure per al sistema operatiu iniciat per Stallman i l'FSF. L'altre és la popularització de l'accés a Internet, que va multiplicar la comunicació i la internacionalització de les comunitats encarregades del desenvolupament de programari lliure, a més de facilitar-ne la distribució. En la dècada actual ha començat el procés de consolidació del moviment, com demostra el fet que diversos milions de persones facin servir productes de programari lliure a tot el món. A més, el programari lliure s'utilitza de manera oficial en diverses empreses (des de les PIME fins a les grans multinacionals) i institucions públiques, i el nombre d'usuaris i desenvolupadors de programari lliure no para de créixer. També cal destacar les valuoses aportacions de grans empreses del sector informàtic, com Netscape, Sun Microsystems, IBM, Novell o Red Hat. Cal esperar que aquesta consolidació sigui palpable en els pròxims anys, però no s'ha de perdre de vista que hi ha una sèrie de reptes que el programari lliure ha d'afrontar amb èxit si vol continuar creixent. L'aportació decisiva del món universitari El món universitari ha tingut un paper molt destacat en el desenvolupament d'Internet i del programari lliure. Algunes de les tecnologies base del món lliure, com els sistemes operatius basats en BSD, el sistema gràfic X-Window, o molts altres, s'han desenvolupat i han millorat a les universitats. El mateix Richard Stallman ve del món acadèmic, i el reconegut pare del kernel Linux, Linus Torvalds, en va desenvolupar la primera versió quan encara era estudiant universitari. 2\. Reptes i noves oportunitats per al programari lliure La dècada actual ha d'estar marcada per l'extensió i la consolidació del programari lliure. Per a assolir aquest objectiu ha d'afrontar diversos reptes i algunes amenaces, dels quals volem deixar constància en aquest document. Aquest conjunt de reptes i oportunitats s'ha classificat en set àmbits diferents: acadèmic, tècnic, estratègic, legal, social, del voluntariat i institucional. * Àmbit acadèmic > El programari lliure té unes determinades característiques que el converteixen en un centre d'interès per al món universitari. Des del punt de vista de la recerca, el programari lliure trasllada els principis bàsics del model científic de producció de coneixement (lliure difusió, revisió per part d'experts, cerca constant de millores, reproductibilitat dels resultats) al món del desenvolupament del programari, que a més s'ha convertit en una eina essencial per a la recerca en qualsevol camp. Des del punt de vista educatiu, el programari lliure proporciona molts avantatges (independència del fabricant, facilitat de compartició del coneixement, flexibilitat, etc.) que ja han estat identificats per part de moltes universitats. Per tant, sembla raonable que el programari lliure adquireixi cada vegada més importància per a les universitats i que s'eliminin les principals barreres perquè es pugui utilitzar en la recerca i la docència. Encara una mica més enllà, el model de compartició del coneixement impulsat pel programari lliure es pot estendre cap a altres àrees, com per exemple la producció de materials docents, cosa que pot representar tota una revolució en l'organització de l'ensenyament. Aquesta tendència pot portar cap a un nou model docent, i donar lloc a un veritable entorn obert per a l'educació. Moltes de les raons per les quals el programari lliure s'ajusta tan bé a les necessitats de l'educació superior també són aplicables a l'ensenyament primari i secundari. Per tant, l'ús del programari lliure en aquestes etapes hauria de ser promogut i impulsat per les institucions que tenen responsabilitat en aquestes àrees, seguint l'exemple d'alguns casos d'èxit com el de LinEx a Extremadura. * Àmbit tècnic > Des del punt de vista tècnic, el programari lliure ha de disposar de tecnologies que permetin simplificar el desenvolupament de programes lliures i millorar la integració entre diferents sistemes (com ara Mono o DotGNU). També ha de continuar l'evolució de les tecnologies d'escriptori per a facilitar l'ús dels sistemes actuals (KDE, GNOME, Mozilla, OpenOffice). A més, cal treballar per consolidar els estàndards (com OASIS) en el món del programari lliure a fi de garantir la interoperabilitat de totes les aplicacions lliures. La integració del programari en tot tipus de dispositius electrònics, més enllà dels ordinadors personals d'escriptori (per exemple, els dispositius mòbils, lectors de DVD, reproductors de música, etc.), obre una nova via d'expansió en la qual el programari lliure s'ha d'introduir com a tecnologia capdavantera, proporcionant independència del proveïdor. Una oportunitat per a l'avenç del programari lliure, des del punt de vista tècnic, seria desenvolupar una aplicació lliure que es convertís en el referent en el seu àmbit. Per exemple, el camp de la seguretat i la privadesa constitueix un terreny on és possible crear una aplicació que es converteixi en un estàndard. * Àmbit estratègic > L'alliberament del codi font dels programes, com passa amb el programari lliure, és un estímul decisiu a la competitivitat i permet millorar, mitjançant la cooperació, la qualitat de les aplicacions des del punt de vista de l'usuari. El programari lliure ha de treballar fermament per combatre les tècniques FUD (fear, uncertainty and doubt - por, incertesa i dubte) que s'utilitzen en contra seu. Per a aconseguir-ho, la informació ha de ser la millor eina. També cal fer estudis aprofundits sobre el cost total de propietat (Total Cost of Ownership, TCO) i documentar casos d'implantació amb èxit de programari lliure. * Àmbit social > En l'àmbit social cal treballar per generalitzar l'ús del programari lliure més enllà dels especialistes i dels usuaris experts. S'ha de treballar per presentar el programari lliure com una alternativa dins el món empresarial. La societat de la informació s'ha de fonamentar en la lliure circulació de la informació, però aquest procés demana tenir un domini de la tecnologia subjacent si s'hi vol participar de manera activa. El programari lliure és una eina necessària per a evitar una divisió entre els països que lideren aquest procés i els que només hi intervenen com a mers consumidors de tecnologies propietàries. Les metodologies usades en el programari lliure es poden utilitzar a més com a fórmula per a abordar determinats problemes socials. El model obert dels processos de prova i millora de les solucions es pot aplicar a àmbits com la sanitat. Aquest concepte, conegut com a web social, es desenvolupa actualment al Centre per a la Societat de la Informació de Berkeley. * Àmbit legal > Les iniciatives per a estendre l'àmbit del que es pot patentar al programari constitueixen una gran amenaça per a la indústria del programari en general i per al programari lliure en particular. Actualment aquest problema té més rellevància a Europa, on les patents de programari encara són objecte de debat, i es discuteix sobre la promulgació d'una directriu sobre aquest tema. Un altre aspecte que cal considerar és la validesa de les diferents llicències com a eina per a protegir el programari lliure, sobretot quan s'apliquen en jurisdiccions diverses. Finalment, convindria prendre mesures per a garantir la propietat intel·lectual del programari lliure, de manera que es puguin evitar situacions d'inseguretat jurídica com les que han sorgit arran de les demandes interposades per SCO. * Àmbit del voluntariat > Cal continuar trobant vies per a mantenir i promoure la col·laboració i les aportacions voluntàries al programari lliure. S'ha de preservar l'esperit de col·laboració del voluntariat (com en el cas del projecte Debian) i el paper destacat que té davant l'aposta d'empreses i institucions. El voluntariat té un rol fonamental per a garantir la qualitat dels desenvolupaments i també permet conservar l'esperit i la filosofia del moviment. * Àmbit institucional > L'estímul per a l'ús i el desenvolupament de plataformes lliures i de codi obert en les administracions públiques garanteix una major interoperabilitat dels sistemes d'informació, la possibilitat d'auditoria de codis font dels programes amb l'objectiu de preservar la seguretat i privadesa de les dades, la independència dels distribuïdors per a estimular la competitivitat i la reducció de costos en llicències de programari. A més, el programari lliure contribueix al desenvolupament d'una indústria de programari a la regió, substituint la transferència de royalties a l'exterior en forma de pagaments de llicències per contractes de serveis basats en el nou model de negocis proporcionat pel programari lliure. Aquest fet incentiva la implantació de noves empreses i la creació de llocs de treball qualificats, aprofitant el coneixement local disponible. Per aquesta raó i altres, diversos governs de tots els continents desenvolupen polítiques públiques en aquest sentit. Però cal que ens inspirem en la lògica del principal motiu de l'èxit de la comunitat del programari lliure i que estimulem la cooperació entre les diferents administracions amb vista a disminuir els costos de desenvolupament i a compartir experiències. En aquest sentit, proposem crear una xarxa de cooperació internacional entre administracions públiques que estableixi relacions institucionals amb organitzacions del tercer sector (incloent-hi les ONG), comunitats de desenvolupadors de programari lliure, universitats, organismes de les Nacions Unides i el sector privat, per a assolir aquests objectius. Barcelona, 18 de maig de 2004 Copyright (c) 2004 Manuel Castells, Vinton Cerf, Marcelo D'Elia Branco, Juantomás García, Jesús M. González Barahona, Pekka Himanen, Miguel de Icaza, Rafael Macau, Jordi Mas, David Megías, Òscar del Pozo, Pam Samuelson. Es garanteix el permís per a copiar i distribuir aquest document complet en qualsevol mitjà si es fa de manera literal i es manté aquesta nota.

Article: Declaració de Barcelona per a l'avenç del programari lliure

2004-05-24 00:00:00

890

[WICCAC](http://wiccac.org), Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics ha publicat l'[actualització corresponent al mes de maig](http://wiccac.org/resum.html) del [Baròmetre de l'ús del català a Internet](http://wiccac.org/webscat.html). Resum de dades destacades: * El percentatge global d'ús del català és del 44,73% (baix), un 0,66% superior al del mes passat(44,07%). * Hi ha dinou dels trenta-quatre sectors analitzats a l'estudi que tenen un percentatge d'ús del català inferior al 50%. * Han incorporat la versió en català dues de les empreses més importants del grup [Agrolimen, Gallina Blanca](http://www.gallinablanca.es) (de manera que no ens sembla totalment satisfactòria) i [Affinity Petcare](http://www.affinity-petcare.com). També ho han fet [Adileva](http://www.xarxallibres.com) (Associació de Distribuïdors de Llibres de la Comunitat Valenciana), el [Festival Primavera Sound](http://www.primaverasound.com) i el [Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación](http://www.mapa.es). * Destaquem també que la`pàgina web de la nova companyia aèria de vols a baix preu [Vueling Airlines](http://www.vueling.com) té versió en català i detecta automàticament la llengua de la configuració del navegador. * S'hi han afegit quaranta-set noves webs al detall del baròmetre. Enllaços d'interès * [Baròmetre de l'ús del català a Internet](http://wiccac.org/webscat.html) * [Resum de situació](http://wiccac.org/resum.html) a 23 de maig del 2004 * [Distincions de WICCAC](http://www.wiccac.org/distincions) * [Ressò del Baròmetre](http://wiccac.org/wiccac_enll_barometre.html) * [Posa el Baròmetre a la teva web](http://www.wiccac.org/barometre.html)

Baròmetre de l'ús del català a Internet - maig 2004

2004-05-31 00:00:00

891

De la mà de la [Fundació Wikimedia](http://wikimediafoundation.org/), apareix [Wiktionary](http://ca.wiktionary.org/): Un diccionari de català en línia que es redacta progressivament a través de la col·laboració voluntària de tots els internautes. De fet, aquest nou projecte és, tal i com diu la portada de la pàgina web, l'acompanyant lèxic de la [Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/), una enciclopèdia multilingüe en línia que ja té més de 6000 entrades en la versió catalana. Les entrades del Wiktionary, que té versions en moltes altres llengües (entre les quals hi ha el [castellà](http://es.wiktionary.org), [el gallec](http://gl.wiktionary.org) i l'[èuscar](http://eu.wiktionary.org)...) són redactades pels seus visitants i tot el contingut s'allibera sota la llicència [FDL (Free Documentation License)](http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html) de la [Free Software Foundation](http://www.gnu.org). La Fundació Wikimèdia té altres projectes interessants, si bé alguns d'aquests projectes encara no tenen una versió en català: * [Wikibooks](http://wikibooks.org): Una col·lecció de llibres de text i de manuals lliures. * [Wikiquote](http://wikiquote.org/): Una col·lecció de cites. * [Wikisource](http://sources.wikipedia.org): Font de textos originals de domini públic. Ara mateix el [Wiktionary](http://ca.wiktionary.org/) incorpora molt poques paraules, ja que el projecte s'ha iniciat durant aquest mes de maig: Esperem, doncs, les aportacions de tothom.

El Wiktionary: Un diccionari de català en línia

2004-06-03 00:00:00

892

L'11 de maig del 2003 va néixer [PalmCAT](http://palmcat.org) amb una simple notícia, que es titulava "[Avui comença tot](http://palmcat.blogspot.com/2003/05/avui-comena-tot-b-finalment-comeno-el.html)", amb la icona de la pel·lícula amb aquest títol. A l'agost vam adoptar el nom de PalmCAT i una notícia de Vilaweb ens portava una pila d'enllaços. Al principi, publicàvem el programari als llocs web dels autors mateixos dels programes que adaptaven, però diverses raons pràctiques ens impulsaren a obrir una pàgina de baixada. Poc després compràvem el domini [PalmCAT.org](http://palmcat.org) Avui, dotze col·laboradors de PalmCAT adapten, tradueixen, corregeixen i gestionen els continguts per a informàtica de butxaca en català. A més, estem renovant el nostre espai web per oferir molta més participació i interactivitats als usuaris. En la actualitat, PalmCAT.org ofereix 25 aplicacions i 22 continguts lliures per a ordinadors de butxaca, entre els quals hi ha dos lectors de llibres, un navegador sense connexió, una base de dades, una agenda, un diccionari català-anglès i una novel·la. Sobre el nostre nom Des del primer moment, PalmCAT s'ha marcat com a objectiu la informàtica de butxaca en general, i no només per a la plataforma PalmOne. Quan vam veure que convenia donar un nom a la nostra iniciativa, vam considerar diverses possibilitats. Vam descartar PDACAT, perquè en català els PDA es diuen ordinadors de butxaca, i no se'ns va acudir cap altre opció que fos curta i reflectís els nostres continguts i objectius. Amb les perspectives d'un nou domini exclusivament català, tornem a pensar en un possible canvi de nom i tots els internautes poden participar-ne en la gestació. Agrairem que envieu els vostres suggeriments a l'adreça [email protected]. PalmCAT.org PalmCAT es dedica a l'adaptació de programari al nostre país i, des de fa tres anys, és un actiu usuari dels ordinadors de mà. En tres anys n'ha tingut tres i ha utilitzat milers de programes, la majoria en anglès. Una feina molt professional A PalmCAT mirem de fer servir, el recull de termes de Softcatalà, www.softcatala.org, consultem els nous termes amb el TermCat, www.termcat.com, on hem proposat diverses paraules noves relacionades amb aquest camp. Fem servir la tecnologia de Memòria de Traducció i llegeix els consells de Softcatalà sobre traduccions informàtiques al català. La nostra pàgina web Volem divulgar al màxim aquesta feina perquè serveixi per a algú. Al nostre blog (<http://palmcat.org>) divulguem entre altres activitats les aplicacions en català per al PalmOS.

Primer aniversari de PalmCAT

2004-06-06 00:00:00

893

Ricard Vaqué, president d'[ADD.CT](http://www.add-ct.info/) Catalunya ha estat pionera en molts aspectes relatius a Noves Tecnologies i Societat de la Informacio. La presència catalana a la Xarxa es indubtable, tant en termes relatius com absoluts, així com també ho és el sentiment de col·lectivitat entre internautes de parla catalana de diferents orígens. I ho és malgrat l'absència de símbols d'identitat a la Xarxa i malgrat la minsa existència d'instruments de cohesió social i cultural relacionats amb Internet i les noves tecnologies. L'ús del format web ha esdevingut indispensable en àmbits bàsics per a la nostra economia, com el sector turístic, o per a la nostra cultura, com la premsa electrònica. Tanmateix, aquesta important presència catalana a la Xarxa no es visualitza de forma evident fora de Catalunya. Les raons podrien ser una utilització del català que no es pot considerar generalitzada a la web, així com la manca d'un símbol inherent a la Xarxa que ens identifiqui com a país: el sufix .CT en substitució del domini .ES, o sigui, la plena catalanització de les adreces electròniques. La norma [ISO 3166](http://userpage.chemie.fu-berlin.de/diverse/doc/ISO_3166.html) estandarditza i homologa abreujaments de noms de països que, posteriorment, la [ICANN](http://www.icann.org/) (Corporació d'Internet per a l'Assignació de Noms i Números), transforma en dominis d'Internet. Pero aquesta norma ISO no s'aplica només a les adreces electròniques, sino que pot utilitzar-se també en altre nomenclatures tècniques: matrícules de vehicles, etiquetatge, transport internacional, documentació oficial internacional, cartografia, moneda, correu postal, estadística, economia i un llarg etcètera. És evident, doncs, la trascendència de l'estàndard ISO 3166 per a la projecció internacional d'un país. Però, tot i que el text de la norma ISO 3166 no es limita a reglamentar els noms dels països amb estat, sino també els noms de regions i arxipèlags, està redactat de tal manera que impedeix, avui, que la nostra nació també pugui homologar els abreujaments CT i CAT com a equivalents del nom "Catalunya". Per aquest motiu, l'any 1996 un grup d'internautes dels Països Catalans van organitzar-se i va iniciar una recollida de signatures a través d'Internet. En poc temps, l'[ADD.CT](http://www.add-ct.info/) (Associació per a l'homologació ISO 3166 dels abreujaments CT i CAT) va recollir més de 6.000 adhesions provinents de tots els racons del planeta, una xifra considerable atesa la baixa implantació d'Internet l'any 96. "Nul·la voluntat política" En resposta a les reclamacions de l'[ADD.CT](http://www.add-ct.info/), el [Parlament de Catalunya](http://www.softcatala.org/articles/www.parlament-cat.net) va aprovar per unanimitat la resolució 192/V mitjançant la qual s'instava la Generalitat de Catalunya a "fer les gestions necessàries per a aconseguir un domini propi i diferenciat per als servidors d'Internet residents a Catalunya". Avui, 8 anys després, no s'ha avançat ni un mil·límetre en aquest sentit. Els recursos humans, tècnics i econòmics que s'han posat sobre la taula durant dues legislatures són pràcticament nuls, potser perque també ha estat pràcticament nul·la la voluntat política d'avançar en aquest afer. No tocava. Atesa aquesta dificultat per assolir un domini territorial, ha sorgit recentment una iniciativa, pretesament civil, que pretén assolir el [registre d'un identificador .cat](http://www.puntcat.org/) com a domini "per a la comunitat lingüística catalana". Comparat amb els identificadors ISO de què disposen la resta de països, més que normalitzar la situació de Catalunya, el que aconseguiria el domini .cat és recordar la situació d'anormalitat en què es troba la nostra nació. Però és tanta la sed dels catalans per dotar-nos d'una simbologia, que milers de persones s'han adherit immediatament a la campanya del domini .cat, ignorant els interessos empresarials que podria haver-hi darrere la iniciativa. Però, en el difícil supòsit que la ICANN aprovés la candidatura del domini lingüístic .cat, Catalunya seguiria patint un dèficit, ja que, mentre no s'inscrigui el mot "Catalunya" a les llistes ISO 3166, l'únic significat oficial internacional que tindrà el nom del nostre país, serà "és" el d'un espai administratiu del Regne d'Espanya. Les diferències entre el projecte .ct i el projecte .cat son notables, tot i que ambdós es complementen i s'alimenten mútuament. L'ADD.CT, que està adherida i dona suport a PuntCAT des del primer moment, tampoc no vol deixar d'insistir que la Generalitat no hauria d'oblidar l'encàrrec que li va fer el Parlament l'any 96. .ct i .cat, al nou Estatut L'ADD.CT convida, doncs, tots els ens locals de Catalunya a aprovar una moció de suport a l'homologació ISO 3166 dels abreujaments CT i CAT, mitjançant la qual es planteja al Parlament la necessitat de constituir una Agència Catalana de Normalització i Certificació, inclosa a la xarxa internacional d'oficines ISO, que assumeixi les competències que té avui l'agència espanyola AENOR, adscrita al Ministeri d'Indústria. Aquesta moció aboga també per què els identificadors CT i CAT homologats s'incloguin en el text del nou Estatut d'Autonomia, dins l'apartat dels Símbols Nacionals, així com demana que les competències sobre normalització i certificació es regulin a bastament en el capítol estatutari de Competències. L'ISO 3166 no és, obviament, sinònim de soberania. És un petit però irrenunciable pas en el camí que ens ha de portar a ser algun dia un país normal. Un país que no hagi de pagar per tenir allò que els altres països tenen de forma natural. Publicat originalment a "[La Malla](http://www.lamalla.net/canal/digitalia/reflexions/article.asp?id=150653)"

Article: Els símbols de Catalunya a la Xarxa

2004-06-10 00:00:00

894

La [Xarxa d'Observació de la Societat de la Informació](http://xosi.net) (XOSI) és un esforç col·laboratiu de seguiment, anàlisi i prospecció de la Societat de la Informació, començant per Catalunya. El seu objectiu primordial és identificar [qui és qui](http://wiki.xosi.net) i qui fa què en els sectors relacionats amb la Societat de la Informació. La XOSI és una estructura descentralitzada de nodes i grups de treball sense personalitat jurídica i oberta a qui hi vulgui participar. Raons i objectius: * Contribuir a què la informació en l'anomenada Societat de la Informació sigui transparent i arribi als actors socials i al conjunt de la ciutadania. * Contribuir a què la definició de Societat de la Informació i les passes per arribar-hi siguin debatudes i acordades de manera oberta i participativa a tots els nivells, com correspon a una societat democràtica. * Trobar-nos, conèixer-nos, aprendre, debatre i veure si arribem a consensos, propostes i a una agenda pròpia. * Entendre el passat i procurar no repetir errors en el present i el futur. La XOSI va néixer com a idea, fa un parell de mesos, i encara es troba lluny de consolidar-se (efectivament, busquem suport i col·laborador@s). La Xarxa compta amb [el suport de diverses persones i col·lectius](http://wiki.xosi.net/index.php/Nodes_de_la_XOSI) i al wiki hi ha més d'un centenar de persones, empreses i organismes identificats.

Xarxa d'Observació de la Societat de la Informació

2004-06-18 00:00:00

895

La plataforma CATix, el primer paquet informàtic complet que inclou sistema operatiu i programari lliure, totalment gratuït i en català. Actualizació 22/06/2004: Ja es troba disponible la web [Catix](http://www.catix.org) on trobareu més detalls tècnics i resposta a les preguntes més freqüents. La Regidoria de la Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona i el TecnoCampus de Mataró han editat 60.000 CD-ROM d'una nova i completa plataforma Linux, que disposa d'un total de 1.200 aplicacions o programes informàtics d'ús lliure, aptes per a ciutadans i empreses. Els CD-ROM es distribuiran durant els propers dies amb un mitjà de premsa escrita. Així, el 27 de juny el diari «Avui» el lliurarà de forma totalment gratuïta. CATix no necessita instal·lació, es pot iniciar des de qualsevol lector de CD-ROM d'un ordinador i permet adaptar la seva programació al perfil i a les necessitats de cada persona, entitat o grup. La diversitat d'aplicacions de les quals disposen els 1.200 programes que inclou la CATix fa que n'hi hagi per a tots els gustos. Des dels paquets ofimàtics OpenOffice 1.1.1 i Koffice 1.3., navegadors com el Mozilla 1.6 o el Konqueror 3.2.2., programes per mirar la televisió, escoltar música o dissenyar pàgines web a d'altres que permeten fer animacions i retocs fotogràfics. D'entre tots aquests, en destaquen els següents: \- Kernel 2.6.6. \- Els navegadors Mozilla 1.6 i Konqueror 3.2.2. \- El programa de missatgeria instantània, Kopete. \- Els paquets ofimàtics OpenOffice 1.1.1 i Koffice 1.3. \- El Kdetv 0.8 útil per mirar la televisió i l'XMMS idoni per escoltar música. \- Quanta Plus 3.2.2 per al disseny de pàgines web; Kino per produir en vídeo i el Blender 2.3.2 per fer animacions en 3D. \- El Xine creat per visionar pel·lícules i l'Kstars per observar els estels. \- El KDE 3.2.2 per a treballs gràfics i el Gimp 2.0 per fer retocs fotogràfics. \- Kdevelope 3.0.2 com a entorn de programació integrat. \- Kalzium, taula periòdica. \- El Kontact 3.2.2 que disposa, entre altres prestacions, de KMail (per a correu), KOrganizer (per a calendari), KAddresbook (agenda), KNotes, KNode (notícies), KPilot (sincronització d'agendes electròniques), Kalarm. \- L'Evolution 1.4.2 és una altra versió amb funcions similars al Kontact. \- Ktouch, el programa específic per aprendre a teclejar. Per a més informació, podeu posar-vos en contacte amb la Regidoria de Ciutat del Coneixement al correu-e [[email protected]](mailto:[email protected]) o al telèfon 934.027.986.

S'editen 60.000 CD-ROM de CATix, un sistema basat en Knoppix Linux en català. El diumenge 27 de juny, gratis amb l'«Avui»

2004-06-19 00:00:00

896

El programari lliure ha demostrat ser una eina valuosíssima per a les llengües minoritàries i minoritzades. Ara, a la llarga llista de llenguatges del conegut paquet ofimàtic s'hi afegiran l'occità i l'ainu. Els equips de localització corresponents ja hi han posat fil a l'agulla. L'occità és la llengua pròpia d'un territori que cobreix, aproximadament, un terç del territori de l'Estat francès i la Vall d'Aran. Els ainu són l'ètnia originària del Nord del Japó, històricament perseguida pels seus veïns japonesos. Encara avui dia, el Govern japonès no reconeix la identitat del poble ainu. Podeu trobar més informació en anglès sobre els ainu a: <http://www.openoffice.org/editorial/aynu_team.html>.

L'OpenOffice.org cada vegada més útil per a les llengües minoritàries i minoritzades

2004-06-23 00:00:00

897

La [Universitat d'Alacant](http://www.ua.es) ha editat un CD-ROM amb programari de lliure distribució que repartirà a partir del setembre del 2004, a través de l'agenda universitària, a tot l'alumnat de primer, al personal d'administració i als serveis (PAS) i al professorat interessat. El CD-ROM també es facilitarà als usuaris que el sol·licitin. El CD-ROM inclou el mateix programari que va ser distribuït amb 'El Periódico de Catalunya', fa uns mesos: l'OpenOffice, el Mozilla, el Firefox, el GIMP, el Winrar, el Leechftp, l'Opera, el WebCopier, l'Abiword, una recopilació d'articles i d'enllaços interessants i un apartat d'ajuda molt complet amb instruccions, dubtes resolts i fòrums de consulta. Durant els mesos de setembre i octubre, l'alumnat de primer curs rebrà una agenda que inclou un CD-ROM amb programari de lliure distribució i en valencià que ha confeccionat [el Secretariat de Promoció del Valencià](http://www.ua.es/spv/promocio/) (Vicerectorat de Convergència Europea i Qualitat) amb la col·laboració del Servei d'Informàtica i la Gerència de la Universitat d'Alacant. La traducció i l'enginyeria del CD-ROM és d'[Softcatalà](http://www.softcatala.org), una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Teniu una mostra de la portada en [aquesta imatge](http://www.ua.es/spv/imatges/CD_2004.jpg). Si no sou membres de la comunitat universitària i voleu rebre un CD-ROM, envieu un missatge de correu amb la vostra adreça postal a [[email protected]](mailto:[email protected]?=subject:CD-ROM de programari lliure) Indiqueu en l'assumpte: CD-ROM de programari lliure.

La Universitat d'Alacant distribueix 11.000 CD-ROM amb programari de lliure distribució en valencià

2004-06-29 00:00:00

898

[Ester Kaufman](mailto:[email protected]) Ester Kaufman és Màster en Ciències Polítiques de [FACSO](http://www.flacso.org.ar/) Argentina. Coordina el Projecte de Govern Electrònic i Societat de la Informació d'aquesta mateixa institució acadèmica. A més, és membre de [LINKS](http://www.links.org.ar/) (Associació Civil per a l'estudi i la promoció de la Societat de la Informació) Fa pocs mesos vaig tenir la sort de descobrir l'[Illa de Mel](http://www.ilhadomel.com/) (o Ilha do Mel, en portuguès). Va ser una agradable sorpresa que em va regalar el Brasil, ric en interrogants, contradiccions i sorpreses. Ho vaig entenent amb el pas del temps. Des que vaig tornar a Buenos Aires la meva ment retorna a l'illa, per trobar-se sempre amb alguna cosa nova que dispara noves preguntes i temes, moltes d'elles exposades pels mateixos illencs en paraules que havia emmagatzemat en algun lloc de la meva memòria no activa. Allà vaig trobar afectats i beneficiats a causa de disputes tecnològiques i de polítiques que els seus habitants van reformulant en la seva pròpia lògica modelada per la quotidianitat. Però primer explicaré com vaig arribar fins allà i què vaig observar. En un [seminari](http://www.pr.gov.br/tics/) realitzat a [Curitiba](http://www.curitiba.pr.gov.br/) per la [UNESCO](http://portal.unesco.org/ci/ev.php?URL_ID=14753&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201&reload=1085395956&PHPSESSID=dee492a2af9e10961f8788ccd8da8963), institucions acadèmiques, com la "Maestría en Administración de la Pontificia Universidad Católica do Paraná", i l'[estat de Paraná](http://www.pr.gov.br/), vaig assistir al tractament de polítiques d'estat positivament diferents a d'altres països d'Amèrica Llatina. Es tracta d'accions de govern relacionades amb la inclusió digital i el desenvolupament de programari lliure. Un dels organitzadors de l'acte, i estrella en aquests temes, va ser el [CELEPAR](http://celepar7cta.pr.gov.br/CELEPAR/SiteCel.nsf/Principal?OpenFrameSet), societat d'estat que s'encarrega de la instal·lació i provisió de programari i maquinari, del desenvolupament de programari adequat per a organismes específics, de l'estructuració de xarxes intra agencies públiques, inter governs i amb la comunitat, i de la provisió de suport tècnic. Però no només això: també executa polítiques d'inclusió digital mitjançant l'administració dels telecentres de l'Estat de Paranà. Per tant, compleix funcions informàtiques, organitzatives i socials lligades a les TIC. Per sorpresa meva, a tots els estats del Brasil es repeteixen models similars. Això em va intrigar considerant que el CELEPAR és un organisme format per informàtics. Per això vaig acceptar el suggeriment de passar alguns dies a l'Illa de Mel per poder veure amb els meus propis ulls el funcionament de dos dels seus telecentres. L'illa està situada a unes dues hores de viatge de Curitiba. És una destinació pels que desitgen pau o ecologia, o totes dues coses a la vegada. És petita, i és possible recórrer-la a peu si es disposa d'algunes hores i ganes. La seva població arriba als 1.200 habitants i es troba situada al voltant dels seus dos ports d'accés, [Brasilia](http://www.ilhadomel.com/turismo/brasilia%20turismo.htm) i [Encantada](http://www.ilhadomel.com/turismo/encantadas%20turismo.htm). Les cases i el seu mobiliari tenen el típic aspecte de l'elaboració casolana, amb adornaments fets per la comunitat amb materials del mar o de referència marina. Encara que les llars tenen electricitat, no hi ha enllumenat públic: la gent transita amb llanternes sobre un sòl que no ha deixat de ser arena. La seva població es dedica fonamentalment al turisme ecològic i a la pesca. L'illa ha rebut els beneficis de la tecnologia que s'evidencien, per exemple, en la profusió de llocs web ([cada fonda en té un](http://www.ilhadomel.com/pousadas/pousadas.htm)) que els ha permès la internacionalització de la seva oferta turística amb la consegüent visita d'europeus, israelians i argentins. La majoria dels seus habitants tenen un telèfon mòbil que fan servir per a desenvolupar el seu propi treball, com en el cas dels barquers, que també reben per correu electrònic les reserves per als seus passeigs. L'ús quotidià de les TIC suposa una alta alfabetització digital de la població, que utilitza Internet per als seus negocis, consultar els seus comptes bancaris i accedir als serveis del govern. Aquestes pràctiques creen una consciència inusual sobre els beneficis del govern electrònic i de la inclusió digital, ja que les TIC han solucionat l'aïllament que marca la seva geografia i estan aconseguint un desenvolupament econòmic donant visibilitat global als seus serveis. Cada una de les zones portuàries compta amb un telecentre organitzat per la comunitat i amb ordinadors obtinguts per diverses vies no oficials. El CELEPAR ajuda a l'administració fins que el propi nucli genera una proposta autosostenible. A més, paga dos empleats a mitja jornada per l'atenció de cada telecentre. Aquests empleats són membres de la comunitat que han desenvolupat una capacitació mínima en informàtica i que estan en condicions de transferir-la. Amb la seva assistència, organitzen cursos de Codi Obert i Internet, pels quals s'emeten certificats que tenen els logos i firmes del CELEPAR, "Software Libre Paraná" i del Govern de Paranà. Es desenvolupen també altres cursos d'interès comunitari que poden no ser sobre informàtica (cursos de brodat, per exemple). En definitiva, funcionen com a punts de reunió amb funció social. Per exemple, el curs d'alfabetització inicial mitjançant l'ús d'ordinadors permet als adults aprendre a llegir i a escriure a través del teclat en menys d'un mes. Són els mateixos informàtics del CELEPAR els que han desenvolupat aquests mètodes i operen com una espècie d'assistents socials i educadors de cada telecentre. Les dues reunions a les que vaig assistir estaven supervisades per l'Elisabete, també informàtica de professió. En [el primer telecentre, el de Brasilia](http://www3.pr.gov.br/e-parana/atp/telecentro/novabr.php?paginas=http://www3.pr.gov.br/e-parana/atp/telecentro/novabr.php), em vaig trobar amb un grup majoritàriament femení, de totes les edats. La seva principal preocupació era l'organització social del lloc. Van establir temps d'accés per persona, regles internes de convivència, prioritats d'ús (primer, els escolars), supervisió del xats dels nens (fins a l'edat de 16 anys), premis per a adults que es destaquen en els cursos, nomenament de les autoritats, entre altres qüestions. En aquest últim punt van sorgir disjuntives interessants: si tota la comunitat tenia dret a vot podria resultar designada gent no sensible a les polítiques d'inclusió digital, això podria posar el telecentre en perill. Si només votaven els habituals, quedaven inclosos habitants a qui només els interessava resoldre els seus assumptes (la gent consulta els seus estats bancaris per Internet i a molts d'ells no els importen les funcions socials del telecentre). Un altre punt van ser els beneficiaris de la gratuïtat dels serveis, el que suposava determinar a qui empara la política d'inclusió digital. Van establir que els habitants nous (amb una permanència inferior als dos anys) i els turistes havien de pagar, i que la resta no. Van convenir crear una biblioteca perquè la gent pogués llegir durant el temps lliure o per interès directe, i també la capacitació en anglès i espanyol pels que atenguessin el telecentre. Precisament, el poder oferir serveis de pagament a turistes era el que garantia la seva autosostenibilitat. Un altre tema va ser la tercera edat i com, a través dels telecentres, podien resoldre l'analfabetisme de molts ancians, "perquè se sentin orgullosos de si mateixos i puguin xatejar connectant-se amb el món" i "també aconseguir parella si no la tenen" (cosa que va entusiasmar especialment a una dona d'uns 80 anys). Van acordar reunir-se pròximament per organitzar grups d'ensenyament especials amb els pescadors, per un costat, i els barquers, per l'altre. Aquests sectors han tingut la mateixa ocupació durant generacions (sobretot els pescadors). Un últim punt va ser la conveniència o no de l'ús de Linux (els telecentres estan obligats a usar programari lliure). La reunió va culminar amb exercicis d'elongació facilitats per la nostra informàtica Elisabete que, a aquesta altura, revelava fer moltes més funcions que les habilitades per a la seva professió. Ella va dir que s'havia de cuidar sempre el cos després d'estar asseguts (amb ordinador o sense). [La segona reunió va ser a Encantada](http://www3.pr.gov.br/e-parana/atp/telecentro/encantadas.php?paginas=http://www3.pr.gov.br/e-parana/atp/telecentro/encantadas.php). La composició del consell era diferent aquesta vegada. Una dona de gran caràcter i formació portava la veu cantant i la resta eren, en general, homes joves. La líder va pronunciar una extensa al·locució respecte al significat de la inclusió digital com un dret de la població. Va al·ludir a que el pagament d'impostos els habilitava a tenir un accés directe a la tecnologia i a serveis com el de fibra òptica que connectava l'illa: "un dret i no una gràcia del govern", van ser les seves paraules. Em vaig assabentar que molts dels llibres (el telecentre estava ubicat a la biblioteca pública) es compraven i pagaven per Internet. Un altre plantejament que em va sorprendre va ser respecte al Linux. Va ser molt difícil per a mi assimilar que fos la pròpia comunitat la que fes plantejaments tecnològics que semblaven improbables en aquell medi social (suposava que era argot d'experts). Es van referir a la relació entre programari lliure i inclusió digital. Si el govern havia decidit donar impuls al primer per garantir la segona, el programari obligatori havia de tenir un desenvolupament i un suport tècnic que permetés tots els usos. Fins al moment no podien escanejar ni imprimir i moltes vegades tenien dificultats per enviar correus electrònics perquè l'assistència no havia arribat (havia d'aportar-la el CELEPAR). Per iniciativa pròpia tenien un ordinador funcionant amb programari propietari que els solucionava qüestions que eren bàsiques per als serveis escolars. Hi havia un problema més: el lloc per antonomàsia d'educació al Brasil (www.aprendebrasil.com.br) només és accessible en un 100% amb Windows, estant vetat en un 40% al desenvolupament de Linux que ells tenien. Tampoc els acceptava l'entrada, tot i que "Aprende Brasil" és soci dels telecentres. Vaig tenir l'oportunitat de veure els esplèndids jocs d'aquest programa per ajudar a la coordinació del ratolí, la dificultat més gran per als que s'alfabetitzen informàticament. També poden recórrer als programes d'alfabetització primària a través de jocs educatius. Els nens tenen la possibilitat de crear els seus propis llocs web, cosa que serveix de pràctica per als petits de l'illa. Jo estava decididament emocionada. Mai m'hagués imaginat poder sentir discursos semblants en sectors populars. La consciència de la necessitat d'integrar-se a la Societat de la Informació era tan forta que resultava increïble. La comprensió de la pertinència i les dificultats del programari lliure també. Faroles del Saber L'Estat de Paranà té dotze telecentres, i a Curitiba una quantitat considerable de "Farols do Saber" que tenen funcions similars. No vaig veure res semblant a locutoris o cabines com els dels argentins, xilens i peruans on per 0,30 cèntims de dòlar s'accedeix a una hora d'Internet i que són iniciatives econòmiques privades fruit, la majoria de les vegades, dels que s'han quedat sense feina i encara tenen alguns estalvis. L'accés als telecentres per als turistes (en el cas de l'illa) era molt car ja que pagaven de sis a deu pesos l'hora. Existeixen molt pocs punts d'accés i cada un representa un esforç titànic del govern però insuficient. Això contrasta amb la profusió de locutoris en aquests països on, en zones cèntriques, a vegades no guarden ni cent metres de distància els uns dels altres. Les zones perifèriques també compten amb una enorme quantitat d'aquests serveis privats i estan permanentment plens. Telecentres versus locutoris Ara, quins són els interrogants i contradiccions que encara sorgeixen mentre recordo l'experiència?: alguns són obvis, com la contradicció plantejada en l'ús del programari lliure, però recorrent també a un programari propietari. I és a la llum d'aquesta experiència on les declaracions polítiques i banderes tecnològiques fan aigua perquè segueixen subsistint les preguntes dels pobladors: "funciona la impressora?", "puc escanejar?", "puc accedir a "Aprende Brasil"?". La màgia dels discursos ideològics pot encendre multituds, fer caure governs, generar noves consciències sobre drets fins fa poc desconeguts. Però pot encendre l'illa? Potser es podria reconèixer aquesta màgia en la vehemència amb què reclamen la inclusió digital. Però aquest reclam no accepta només respostes de promeses de futur. Per tant, la màgia discursiva de la política troba aviat el seu límit: en la mateixa naturalesa de la tecnologia. Si bé entenen la creuada del govern en relació al programari lliure i saben que, de concretar-se, ells serien també beneficiats, necessiten paralel·lament que el desenvolupament tecnològic que porta a terme el CELEPAR estigui a l'altura de les seves necessitats. Aquesta màgia de les paraules que sí pot encendre els ànims d'experts polititzats en el tema o de polítics no experts, els és insuficient perquè relacionen inclusió digital amb desenvolupament efectiu de programari lliure. La realitat s'imposa: el Linux resol o no els seus problemes? El CELEPAR respon o no eficaçment als seus reclams? Ningú posava en dubte la feina del CELEPAR. La seva popularitat i esforços estaven a la vista. I aquí apareix una altra línia d'interrogants sobre la manca de telecentres a l'Estat de Paranà (encara que l'illa no té aquest problema) i que el desenvolupament del Linux no arriba a cobrir, a l'illa, les necessitats expressades, no perquè fos impossible sinó, i això m'ho imagino, perquè la pròpia estructura organitzativa del CELEPAR imposava els seus límits. Aleshores, en moltes situacions la baralla entre programari lliure i programari propietari té una desigualtat notable. El cas explicat remet a una competència entre David i Goliat sense que el primer descobreixi la forma de vèncer al seu contrincant. Es tractava d'un David que sap que la pròpia burocràcia que ha d'engendrar la seva força el condemna a la fatiga. Aquest David ha d'estar previngut que la solució pot trobar-se en la manera com es gestiona el coneixement i que, un pas ineludible, és obrir les comportes de la burocràcia per a associar aquests desenvolupaments a altres centres d'innovació: concebre una nova arquitectura social de la innovació que tanqui el seu propi model de gestió. Gens lluny d'aquesta proposta es troben la manca de telecentres i la profusió de locutoris (com a empresa privada) en els tres països mencionats. També aquí s'ha de reflexionar sobre una nova arquitectura juntament a un model de gestió que resolgui l'accés fora dels canals purament privats o els sostinguts des de l'esfera pública (encara que amb participació ciutadana, com és el cas). Cap política de govern pot facilitar l'accés com aquests locutoris. Cap locutori pot fer-se càrrec dels serveis donats pel CELEPAR en els telecentres. Aquí hi ha un altre David i Goliat que han de caminar de la mà. Preguntes al senyor Un altre tema: el record de l'Elisabete, amb els seus exercicis d'elongació i els seus esforços per compondre les complicacions locals que s'expressaven en cada telecentre. I aquí sorgeixen els borbolls de preguntes: * Qui hauria d'atendre les molèsties físiques d'aquests homes i dones en els seus encontres amb les TIC? * Qui hauria de pensar en formes d'alfabetització inicial d'adults utilitzant les TIC? * Qui hauria de determinar quines altres necessitats de capacitació no vinculades a les TIC requereix la comunitat? * Qui hauria de satisfer aquestes demandes? * Qui hauria d'atendre el conflicte social plantejat a cada telecentre: el problema entre joves i vells, homes i dones, residents antics i nouvinguts, residents i turistes? * Tot és responsabilitat de l'Elisabete o de l'informàtic de torn? * Què se'ls està demanant als informàtics? La vulgarització de l'ús de les TIC transforma als informàtics en partícips creixents dels requeriments socials lligats a aquesta tecnologia que comença a creuar i a mesclar-se amb les coses de la vida, com en aquest cas. I no és l'únic exemple que tinc al cap ja que vinc observant fenòmens similars on registro una ampliació sostinguda del seu camp de competències, segurament perquè ells són la punta de la llança d'aquestes innovacions que van perforant els nostres esdeveniments diaris. Som els no informàtics els que els demanem desafiaments que estan sempre fora del límit o en el límit de les seves competències. Juntament amb ells no hi ha, generalment, els pedagogs, assistents socials, psicòlegs, antropòlegs, etc. (no al menys a l'Amèrica Llatina). Potser són consultats després però sempre queda un "fora de temps" i també un terror a involucrar-se amb la tecnologia. En aquests terrenys de la innovació els que van al capdavant solen estar sols. Ni el sistema d'educació formal d'altres disciplines ja necessàries, ni les burocràcies acadèmiques mostren cap dinamisme en acompanyar la travessa. Què més sobre l'illa de Mel? Les dones constitueixen un clar avançament en l'altra punta de la llança, aquesta vegada social. Però ja és massa. Ho proposo com assumpte d'un altre article que pot no ser meu. Publicat originalment a "[en.red.ando](http://enredando.com/cas/enredados/enredados341.html)". Agraïm el seu dret de reproducció. Traducció al català per Àngels Sala ([Softcatalà](http://www.softcatala.org/)).

Article: Inclusió digital sobre programari lliure: el cas de l'illa de Mel

2004-04-22 13:00:00

1229

Jordi Iparraguirre [[email protected]](mailto:[email protected]) El passat mes de març l'[associació punt.CAT](http://www.puntcat.org/) presentà en societat la proposta feta a la [ICANN](http://www.icann.org/) (Corporació d'Internet per a l'Assignació de Noms i Nombres) per tal d'obtenir un domini d'alt nivell proposat (sponsored top level domain \- sTLD) ".cat" que ajudi a localitzar els recursos d'Internet en català, tal com el .aero ho fa per a la indústria aeroespaial o el .biz es proposa per negocis. D'altra banda, l'[Associació en Defensa del Domini .CT](http://www.add-ct.info/), ADD-CT porta des del 1996 treballant per aconseguir un ccTLD (country code top level domain) per a Catalunya. Les propostes de ADD-CT van arribar al Parlament on, per unanimitat, s'aprovà la resolució 192/V. En preguntes a l'Executiu l'any 2000, s'anà veient una certa manca d'interès en fer canviar les coses tot assenyalant una via alternativa (.cat) aleshores encara a les beceroles tot esperant que la ICANN obrís la porta als TLD proposats. Tenim doncs dues propostes diferents i a primera vista pot semblar que hi ha un conflicte d'interessos on en realitat no n'hi ha cap. La prova més fàcil és veure que ADD-CT forma part de punt.CAT i dóna suport a la iniciativa del sTLD. El sTLD .cat és un domini esponsoritzat, és a dir, proposat i auspiciat per un grup d'associacions culturals, de comunicació, etc. que cristal·litza al voltant de la ISOC-CAT (Internet Society de Catalunya). És doncs una proposta que es mou i viu dins d'Internet, el món dels bits, i ben sabut és que a Internet les persones interactuen i s'organitzen com volen; i el sTLD .cat és una iniciativa proposada pels internautes catalanòfons d'arreu del Planeta. El ccTLD .ct és un domini amb moltes més implicacions en el món "atòmic". Aquests dominis es basen en una llista ISO (International Standards Organization) 3166 que assigna codis a països (country codes) i zones fora de la jurisdicció estatal o sense estat (per exemple, l'Antàrtida, Palestina). Aquests codis permeten definir matrícules, codis postals, etiquetatge, i moltes més coses. En el seu temps, la IANA (avui ICANN) va prendre com a referència la llista ISO 3166 per tal d'assignar ccTLDs i facilitar la gestió de la xarxa. Es a dir, es va aprofitar una llista estàndard ja existent i administrada per la ISO. Si voleu, que el .ct es pugui fer servir per determinar un ccTLD és una possibilitat més que ofereix ser dins la llista ISO 3166. Actualment, i independentment del resultat que pugui assolir punt.CAT, ADD-CT treballa per tal d'introduir el dret al .ct en el redactat del nou Estatut i convèncer als parlamentaris i govern de la viabilitat i avantatges de ser dins la llista ISO 3166 amb identitat pròpia. Referències Resum de la proposta presentada per punt.CAT a la ICANN http://www.icann.org/tlds/stld-apps-19mar04/cat.htm Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya 250-00296/05 Resolució 192/V del Parlament de Catalunya, sobre la creació d'un domini propi i diferenciat per als servidors d'Internet a Catalunya Publicació de la iniciativa; 28.05.1996 (BOPC 54, pàg. 3838) 250-00296/05 Resolució 192/V del Parlament de Catalunya, sobre la creació d'un domini propi i diferenciat per als servidors d'Internet a Catalunya Publicació de la tramesa a la Comissió; 03.06.1996 (BOPC 57, pàg. 3975) 250-00296/05 Resolució 192/V del Parlament de Catalunya, sobre la creació d'un domini propi i diferenciat per als servidors d'Internet a Catalunya Publicació de l'obertura del termini de presentació esmenes; 03.06.1996 (BOPC 57, pàg. 3975) 250-00296/05 Resolució 192/V del Parlament de Catalunya, sobre la creació d'un domini propi i diferenciat per als servidors d'Internet a Catalunya Publicació de l'adopció en Comissió; 05.11.1996 (BOPC 106, pàg. 7780) 340-00191/05 Control del compliment de la Resolució 192/V del Parlament de Catalunya, sobre la creació d'un domini propi i diferenciat per als servidors d'Internet a Catalunya Publicació de la documentació (resolució); 14.04.1997 (BOPC 159, pàg. 12358) 314-01541/06 Pregunta al Consell Executiu a respondre per escrit sobre el compliment de la Resolució 192/V del Parlament de Catalunya, sobre la creació d'un domini propi i diferenciat per als servidors d'Internet a Catalunya Publicació de la iniciativa; 22.03.2000 (BOPC 33, pàg. 45) 314-01541/06 Pregunta al Consell Executiu a respondre per escrit sobre el compliment de la Resolució 192/V del Parlament de Catalunya, sobre la creació d'un domini propi i diferenciat per als servidors d'Internet a Catalunya Publicació de la resposta del Govern; 04.05.2000 (BOPC 52, pàg. 29) BOPC 233, pag. 185 (desembre 2001) http://www.parlament-cat.org/activitat/bopc/06b233.pdf BOPC 250, pag. 28 (novembre 2001) http://www.parlament-cat.org/activitat/bopc/06b250.pdf Nicholas Negroponte http://web.media.mit.edu/~nicholas/Wired/WIRED3-01.html http://archives.obs-us.com/obs/english/books/nn/ch01c01.htm John Perry Barlow http://www.eff.org/~barlow/Declaration-Final.html Mercè Molist Reneix la lluita per un domini Català a Internet http://www.softcatala.org/articles/article12.htm Aquest document és © 2004 Jordi Iparraguirre. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s'inclogui aquesta nota.

.cat i .ct, per què dos dominis?

2004-07-01 00:00:00

899

El passat mes d'abril BalearWeb va posar en marxa un servei gratuït de blocs. Inicialment el sistema es va instal·lar sobre el programari MovableType, però poc després de la instal·lació, l'empresa desenvolupadora d'aquest programari va decidir canviar la seva política de llicències i l'equip de BalearWeb es va veure obligat a redefinir el servei. El nou projecte [Bloc de BalearWeb](http://bloc.balearweb.net), basat en el programari de codi obert [pLog](http://www.plogworld.org), ha estat desenvolupat conjuntament per [BalearWeb](http://www.balearweb.com) i [qDevel](http://www.qdevel.com), empresa que forma part de l'equip de programació del pLog. El nou sistema web, programat en llenguatge XHTML estricte i complint les directrius WAI d'accessibilitat, té un portal comunitari on hi surten les últimes aportacions dels diaris dels usuaris i, entre altres prestacions, ofereix l'opció d'escollir l'idioma del bloc, possibilitat d'allotjar àlbums de fitxers (fotos, documents, etc.), pàgina dedicada als enllaços preferits, calendari i moltes coses més. El servei de blocs o bitàcoles, que en anglès s'anomenen 'weblogs', és un sistema interactiu de publicació i administració de continguts que facilita la tasca de creació i manteniment de pàgines a internet. El servei s'adreça tant als usuaris sense coneixements previs d'informàtica, com als usuaris avançats. Els usuaris sense coneixements previs podran publicar les seves pàgines simplement utilitzant formularis. Els usuaris avançats les podran personalitzar tant com vulguin, modificant-ne l'estil, les plantilles, etc. El registre, activació i creació de blocs es fa de manera immediata, amb un procés senzill de registre automatitzat. Tots els interessats a disposar del seu propi bloc, poden registrar-se i començar a publicar continguts a través d'[aquest formulari](http://bloc.balearweb.net/register.php). Més informació: <http://bloc.balearweb.net>

BalearWeb rellança el servei de blocs digitals

2004-07-01 00:00:00

900

La [Generalitat de Catalunya](http://www.gencat.net) ha obert un [concurs públic electrònic](http://www.ecataleg.cat365.net/) per a la licitació dels serveis informàtics. L'accés a aquest concurs està restringit als que fan servir l'Internet Explorer i Windows. Donada la important discriminació que això suposa per als usuaris i tècnics d'altres sistemes, s'ha engegat una campanya de recollida de firmes que pretén aturar la licitació electrònica fins que es restaurin les condicions d'igualtat que tot concurs públic ha de tenir. Trobareu la web per inscriure's a [www.bredax.com](http://www.bredax.com/). Esperem que l'activisme digital i la força del moviment associatiu en línia aturin aquesta actitud tant discriminatòria.

Manifest per aturar la licitació a l'e-catàleg per funcionar només amb l'Internet Explorer

2004-07-07 00:00:00

901

Dins la cloenda de l'Escola d'Estiu de l'[Associació d'Ensenyants d'Informàtica de Catalunya (AEIC)](http://www.aeic.es), hem convidat [Pedro Reina](http://www.pedroreina.org/). El títol de la conferència és «Programari Lliure a l'Ensenyament». La conferència d'en Pedro Reina es farà el 9 de juliol de 12.00 a 13.30 a l'edifici Vèrtex de la FIB i estarà oberta a tothom. Us hi esperem Joan de Gracia Vicepresident de l'AEIC http://www.aeic.es

Conferència Pedro Reina: «Programari Lliure a l'Ensenyament» (9 juliol)

2004-07-02 00:00:00

902

Del 7 al 10 de juliol se celebrarà la tercera edició de les [Jornades de Programari Lliure](http://jornadespl.upc.es/), traslladada a Manresa en una aposta dels organitzadors per la descentralització territorial. El màxim responsable en TIC de la Generalitat de Catalunya, Oriol Ferran, serà present a la taula rodona inaugural sobre programari lliure i administració pública, moderada pel periodista Vicent Partal. Ian Mudock i Martin Michlmayr, fundador i líder actual del projecte Debian respectivament, seran també presents en unes III-JPL on aquesta distribució de programari lliure gaudirà d'una especial atenció. En paral·lel amb les Jornades tindrà lloc una trobada de desenvolupadors de Debian dels Països Catalans. Les prop de 20 ponències presentades ens permetran prendre el pols de què s'està fent en l'àmbit del programari lliure en el nostre entorn geogràfic proper. A més de les comunicacions, els debats, i les conferències convidades, en aquesta edició hem volgut reforçar significativament els tallers pràctics. L'oferta inclou, entre d'altres, diferents eines de desenvolupament, multimèdia amb programari lliure (GIMP, Blender, àudio), eines d'ús científic i docent, i wireless. Si vols assistir a cap taller cal primer que t'inscriguis gratuïtament a les jornades i després reservis plaça pel taller, tot a la web. Les places són limitades i estan volant! Altres activitats a remarcar són la conferència sobre openMosix a càrrec de David Santo, la sessió especial sobre legislació de propietat intel·lectual i industrial, i el tutorial de KDE per part d'Antonio Larrosa, un destacat desenvolupador del projecte. Amb la sessió especial sobre moviments socials tindrem l'oportunitat de conèixer una sèrie d'inciatives ciutadanes que utilitzen el programari lliure com a eina bàsica de treball, i que posen de manifest els avantatges socials i ètics d'aquest tipus de programari. El teixit empresarial que creix al voltant del programari lliure serà present a les III-JPL a través d'algunes ponències i de les sessions que IBM, Sun, Novell-SuSE-Ximian i HP dedicaran a explicar alguns dels seus projectes. Aquest intens programa d'activitats es completarà amb una exposició paral·lela de material informàtic històric i un concurs de projectes fi de carrera relacionats amb el programari lliure... sense descartar alguna sorpresa d'última hora! Les jornades pretenen ser un punt de trobada per a tots aquells que tenim un interès en el programari lliure o que ens hi sentim vinculats d'alguna manera, hi sou tots convidats! ** Resum del programa d'activitats ** El programa definitiu complert (amb moltes més activitats que les aquí descrites) es troba a <http://jornadespl.upc.es/programa/> Totes les tardes hi ha tallers de 16:30 a 19:30. Les comunicacions es reparteixen entre els matins de dijous a dissabte, de 10 a 13:30, i les tardes de dimecres a divendres, de 15:30 a 16:30. * Dimecres 7 12:00-13:30 Taula rodona: Programari Lliure i Administració Pública * Dijous 8 09:00-10:00 Conferència d'Ian Murdock sobre el projecte empresarial Progeny 10:45-13:30 Sessió especial sobre legislació de propietat * Divendres 9 10:45-13:30 Sessió especial sobre procés distribuït, amb conferències de Grid Computing (IBM) i OpenMosix (David Santo) 16:30-19:30 Tutorial de KDE, per Antonio Larrosa * Dissabte 10 10:30-13:30 Sessió especial Debian, amb conferències sobre Debian GNU/k*BSD (Guillem Jover i Robert Millàn) i "The community driven distribution" (Martin Michlmayr) 15:30-17:30 Sessió especial de moviments socials amb representants d'Infoespai, Pangea, Indymedia, Kernel-Panic, ... ** Com arribar-hi i allotjament ** Ves a <http://jornadespl.upc.es/localitzacio.html> per saber com arribar a les III-JPL. A <http://jornadespl.upc.es/dormir.html> trobaràs informació sobre l'allotjament.

III Jornades de Programari Lliure a Manresa, del 7 al 10 de juliol

2004-07-09 00:00:00

903

[Softcatalà](http://www.softcatala.org/) presenta la traducció al català del navegador [Mozilla Firefox 0.9.2](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox) i el client de correu [Mozilla Thunderbird 0.7.2](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird). Aquests dos programes són els darrers avenços del [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org/) basats en el Mozilla 1.7 que aviat també podrem gaudir en català. Com a novetats significatives, tots dos incorporen una gestió en xarxa molt atractiva de temes i extensions respecte de les versions anteriors. El [Mozilla Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox) és un navegador web gratuït, de codi obert, basat en el codi desenvolupat dins el [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org/). Les seves característiques principals són la rapidesa així com la facilitat d'instal·lació i utilització. El [Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox) és una aplicació amb poc consum de recursos i ràpida, alhora que compleix amb els principals estàndards d'Internet. El [Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox) incorpora un gran nombre de funcions per facilitar-ne la utilització: plenament funcional només amb el teclat, barra d'eines personalitzable, administrador de marcadors, integració de cercadors d'Internet (per exemple, amb [Google](http://www.google.com)), bloqueig de les finestres emergents no sol·licitades, navegació ràpida en pestanyes separades per a cada web que es visita, administrador de contrasenyes, baixada automàtica i simple de fitxers. El [Mozilla Thunderbird](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird) és un client de correu lliure i gratuït també d'execució ràpida i que consumeix menys recursos que altres alternatives, basat en el codi desenvolupat dins el [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org/). El programa té gran quantitat d'opcions de personalització i incorpora les característiques més útils que pot necessitar un client de correu avui en dia: filtres de missatges, gestió del correu brossa amb autoaprenentatge, etc.; tot això juntament amb les opcions a les que podem estar més habituats, com ara la cerca de missatges o una llibreta d'adreces personal. Per altra banda, a la [pàgina web del projecte de traducció al català del Mozilla](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/), incloem la darrera versió de [l'Enigmail](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#extensions) (0.84.2) per poder afegir al Thunderbird aquelles funcionalitats criptogràfiques de xifratge i signatura que ajuden a garantir una comunicació de correu electrònic privada i segura. També incloem altres extensions com el '[Recupera tot](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#extensions)' i [connectors per a motors de cerca de recursos en català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/mycroft.html) com ara '[Google en català](http://www.google.com)', '[la Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org)' o '[la Hiperenciclopèdia](http://www.grec.net/home/cel/main.HTM)', els quals ja vénen per defecte als binaris del Firefox. Els programes del [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org) traduïts al català poden baixar-se des de la [web de Softcatalà](http://www.softcatala.org), i pot consultar-s'hi molta informació i ajuda al voltant d'aquest projecte. [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

Softcatalà presenta la traducció al català del Mozilla Firefox 0.9.2 i el Mozilla Thunderbird 0.7.2.

2004-07-10 00:00:00

904

[Ara fa mig any](http://www.caballe.com/categories/linux/2004/01/28.html#a1542), la [UOC](http://www.uoc.edu/) (Universitat Oberta de Catalunya) [va alliberar](http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/materiales.html) part del material utilitzat al [Màster Internacional en software lliure](http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/index.html). Aleshores es va publicar una introducció al software lliure i una introducció al sistema operatiu Linux. [Ara](http://www.caballe.com/2004/07/08.html#a2902) [s'ha ampliat el material lliure](http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/materiales.html) amb tres nous cursos: * Administració avançada de sistema operatiu GNU/Linux (en [format PDF](http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/materials/Admin_GNULinux.pdf) i el [codi font](http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/materials/Admin_GNULinux.tgz)), per Josep Jorba i Remo Suppi. * Desenvolupament d'aplicacions web (en [format PDF](http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/materials/Desarrollo_web.pdf) i el [codi font](http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/materials/Desarrollo_web.zip)), per Carles Mateu. * Utilitats i eines (en [format PDF](http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/materials/Utilidades_herramientas.pdf) i el [codi font](http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/materials/Utilidades_herramientas.zip)), per Jesús Corrius. El material és de molta alta qualitat i francament recomanable. Aquest material es distribueix sota la llicència GFDL (GNU Free Documentation License). El material s'ha publicat en castellà, encara que ens consta que s'estan fent gestions per a la seva traducció al català. De tota manera, la llicència GFDL permet l'elaboració de traduccions... algú s'hi anima? :-)

La UOC allibera més material del màster de software lliure

2004-07-14 00:00:00

905

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha publicat, recentment, el [Pla d’Acció de Política Lingüística](http://premsa.gencat.net/). Aquest Pla recull un seguit de tretze iniciatives amb l'objectiu de potenciar l'ús social del català i fer fàcil viure en català. El Pla comprèn el període 2004 - 2005 i té un pressupost de 3 milions d'euros. Quant a accions específiques a les noves tecnologies, cal destacar una web amb recursos gratuïts per ajudar a dissenyar webs multilingües que es trobarà disponible a finals d'aquest any. En l'àmbit dels videojocs, cal destacar les negociacions amb les principals multinacionals del sector, per tal de poder gaudir de la localització al català de títols d'èxit comercial i la seva sortida en versió única multilingüe. El Pla també reflecteix l'esforç continuat que s'està fent per tal d'assegurar que les operadores de telefonia a Catalunya (Telefónica, Auna i Vodafone) ofereixin els serveis per defecte en català, així com augmentar l’oferta d’aparells de telefonia mòbils amb menús i aplicacions d’ús en català. El Pla no reflecteix accions específiques per a la promoció del programari en català ni tampoc la creació de recusos lingüístics lliures, un punt d'importància vital pel català, i que es troba recollit a l'Acord de govern de la Generalitat de Catalunya, on diu textualment "Permetre l'accés a tothom amb llicències lliures a la propietat intel·lectual dels recursos lingüístics fets amb fons públics".

Actuacions de noves tecnologies al Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005

2004-07-27 00:00:00

906

CosesPalm és una nova bitàcola en català, nascuda a finals de juny i dedicada, exclusivament, als ordinadors de butxaca que utilitzen el sistema operatiu Palm OS. S'hi tracten temes relacionats amb el desenvolupament d'aplicacions i webs per Palm OS, informàtica de butxaca en català, curiositats, programes i usos concrets. CosesPalm té com objectiu promoure i divulgar en català l'ús dels dispositius Palm. <http://cosespalm.blogspot.com/>

CosesPalm, nova bitàcola en català per usuaris de Palm OS.

2004-07-16 00:00:00

907

Durant aquest cap de setmana començarem el trasllat del servidor de Softcatalà, actualment físicament situat a Boston (EUA), a la Universitat de Lleida (UdL), fet que permetrà una millor descàrrega dels programes a tots els usuaris i usuàries, tenir-ho sense cost, i més a mà per si requerim fer-ne reparacions o canvis. El trasllat del servidor s'ha inclòs en el conveni de col·laboració que va firmar Softcatalà i la UdL, fa unes setmanes, pel qual la Universitat de Lleida ens acull en les seves instal·lacions i ens proporciona connexió a Internet pel nostre servidor. Com sabeu aquestes operacions són delicades i intentarem que no afecti el funcionament normal de Softcatalà. Us preguem paciència.

El servidor de Softcatalà cap a la Terra Ferma

2004-07-21 00:00:00

908

El proper diumenge, 25 de juliol, s'estrena '['Bits de Nit'](http://www.catradio.com/bitsdenit)' a [Catalunya Ràdio](http://www.catradio.com/). 'Bits de Nit' és un programa, que s'emetrà en directe a Catalunya Ràdio, durant la temporada d'estiu que acaba de començar, les nits de diumenge a dilluns, de 00.30 a 02.00 de la matinada. Els oients poden preguntar com trobar qualsevol informació que els interessi a Internet, respondre els dubtes que es plantegin, i fer recomanacions de pàgines web que puguin ser d'interès general. Qui hi ha darrera del 'Bits de Nit'? Tres periodistes especialitzades en Internet: la Karma Peiró i la Sílvia Llombart a la direcció, i la Lucía Calvo a la producció. Durant el programa, en directe, també s'aniran recollint i comentant les preguntes, respostes o suggeriments rebuts a través del correu electrònic i del xat, al qual es podrà accedir des de la plana web del programa. Així, una consulta rebuda per la ràdio pot ser resposta per la Xarxa i a l'inrevés. El programa continua a la web una vegada ha finalitzat l'emissió. Durant la setmana, es publicaran les preguntes i respostes rebudes dels internautes, i al començament de cada programa, es farà un resum del que ha passat per la pàgina web els darrers set dies. D'aquesta manera, la ràdio reprodueix l'essència d'Internet i Internet serveix de fil conductor i d'enllaç fins a la propera emissió. 'Bits de Nit' és un programa pensat per la temporada d'estiu de Catalunya Ràdio i tindrà una durada de set setmanes, des del proper diumenge 25 de juliol fins al 5 de setembre. Si vols ja pots enviar-nos consultes al correu electrònic: [[email protected]](mailto:[email protected]) les comentarem en directe en el primer programa. (Només a partir de diumenge 25 de juliol, i durant l'emissió del 'Bits de Nit') Per comunicar amb el programa per telèfon, truca'ns al: 93 201 74 74 Si vols fer el 'Bits de Nit' des del xat: <http://www.catradio.com/bitsdenit> Podeu passar aquesta informació a tothom que creieu que li pugui interessar. Les nits de diumenge a dilluns, d'aquest estiu, ens trobem a 'Bits de Nit'!

'Bits de nit': nou programa a les nits a Catalunya Ràdio

2004-07-23 00:00:00

909

Softcatalà presenta la traducció al català del Mozilla 1.7.1 per a Windows, Mac, GNU/Linux i altres versions de Unix. Mozilla és el nom del projecte de programari lliure creat al voltant de la comunitat [mozilla.org](http://www.mozilla.org), que des de fa més de cinc anys està treballant en la creació d'un conjunt d'eines de treball a Internet, entre les que s'inclouen un navegador, un editor d'HTML, un programa de xat i un client de correu electrònic. El Mozilla, resultat d'aquesta tasca, permet explorar els continguts d'Internet, enviar i rebre correu electrònic, consultar i participar en els fòrums de discussió i crear pàgines web; tot això ja es pot fer en català i d'una manera senzilla, intuïtiva i eficaç que pretén aprofitar al màxim les possibilitats actuals que ens ofereix Internet. Els usuaris habituals de versions anteriors podran comprovar que aquesta darrera versió ofereix noves opcions i que és plenament configurable; també notaran importants millores en el programa de gestió del correu. Com a novetats, la versió 1.7.1 millores en l'editor de pàgines web, en la navegació per perstanyes, i una millora general del rendiment i compatibilitat. Aquesta nova versió en català del Mozilla es pot descarregar gratuïtament des de qualsevol dels [servidors que trobareu al web ](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/), on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents sobre el funcionament d'aquest programa. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

Softcatalà presenta la traducció al català del Mozilla 1.7.1 per a Windows, Mac, GNU/Linux

2004-08-07 00:00:00

910

Softcatalà anuncia la disponibilitat de les noves versions en català de [Firefox](http://www.softcatala.org/prog167.htm) (0.9.3) i de [Thunderbird](http://www.softcatala.org/prog168.htm) (0.7.3). Es tracta d'actualitzacions de seguretat que eliminen [quatre vulnerabilitats de seguretat](http://bugzilla.mozilla.org/buglist.cgi?bug_id=251381,249004,250906,253121): * La importació d'un certificat de seguretat fals provoca un error * El símbol NULL (%00) dins d'un nom de fitxer pot permetre falsificar l'extensió. * S'incorpora la nova versió de libpng, eliminant les vulnerabilitats de desbordament de memòria intermèdia. * La possibilitat d'incloure certificats falsificats i la visualització de la icona de connexió segura (podeu trobar més detalls sobre aquest problema a [Quands.info](http://www.quands.info/2004/08/03.html#a3152)). D'aquesta manera, tenim una nova versió del navegador [Firefox](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/firefox/0.9/) (0.9.3) i una nova versió del gestor de correu [Thunderbird](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/thunderbird/0.7/) (0.7.3). El [Mozilla Firefox](http://www.softcatala.org/prog167.htm) és un navegador web gratuït, de codi obert, basat en el codi desenvolupat dins el [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org). Les seves característiques principals són la rapidesa així com la facilitat d'instal·lació i utilització. El [Firefox](http://www.softcatala.org/prog167.htm) és una aplicació amb poc consum de recursos i ràpida, alhora que compleix amb els principals estàndards d'Internet. El Firefox incorpora un gran nombre de funcions per facilitar-ne la utilització: plenament funcional només amb el teclat, barra d'eines personalitzable, administrador de marcadors, integració de cercadors d'Internet (per exemple, amb [Google](http://www.google.com)), bloqueig de les finestres emergents no sol·licitades, navegació ràpida en pestanyes separades per a cada web que es visita, administrador de contrasenyes, baixada automàtica i simple de fitxers. El [Mozilla Thunderbird](http://www.softcatala.org/prog168.htm) és un client de correu lliure i gratuït també d'execució ràpida i que consumeix menys recursos que altres alternatives, basat en el codi desenvolupat dins el [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org). El programa té gran quantitat d'opcions de personalització i incorpora les característiques més útils que pot necessitar un client de correu avui dia: filtres de missatges, gestió del correu brossa amb autoaprenentatge, etc. Tot això juntament amb les opcions a què podem estar més habituats, com ara la cerca de missatges o una llibreta d'adreces personal. Els programes del [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org) traduïts al català poden baixar-se des de la [web de Softcatalà](http://www.softcatala.org), i pot consultar-s'hi molta informació i ajuda al voltant d'aquest projecte. [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/prog168.htm).

Actualitzacions de seguretat de Firefox i Thunderbird

2004-08-26 00:00:00

911

Avui he vist amb tristesa i indignació com l'[Ajuntament de Salou](http://www.salou.org/) rebutjava una moció que propugnava l'ús de programari lliure i en català en els seus ordinadors A l'equip de govern no li dol la important despesa econòmica que costen les llicències de sistemes operatius, paquets ofimàtics i altres -que paguem els ciutadans-, ni qüestiona la innegable dependència que suposa disposar del 100% de programari propietari, en un altíssim percentatge de Microsoft. Aquesta empresa gaudeix d'un tracte inigualable, "s'adjudica" sucosos contractes amb l'Administració sense concurs públic. Per l'equip de govern tampoc te cap importància que, tret d'un parell d'ordinadors on s'està "provant" el Windows en català, en la pràctica totalitat s'utilitzi el castellà. S'ha arribat a escoltar que veure el sistema operatiu en català resulta "xocant" a segons qui, per la manca de costum. Tot plegat pot qualificar-se d'esperpèntic pel gran desconeixement mostrat pels qui governen Salou als inicis del segle XXI. Ni tan sols s'han mostrat disposats a introduir programari lliure i més respectuós amb la llengua catalana en indrets com la Biblioteca Pública Municipal o el Punt d'Informació Juvenil, llocs on, amb la participació dels joves, es podria teixir un altre futur en aquest camp. Sens cap dubte, s'ha perdut una oportunitat d'avenç important en un nucli com Salou, que, un cop més, veu com el seu Ajuntament menysprea l'assoliment de cap lideratge en el Camp de Tarragona.

Salou rebutja introduir gradualment el programari lliure

2004-08-28 00:00:00

912

Actualizació: versió 2.1 ja disponible. Lluís Gras, professor de l'Escola Josep Tous, ha integrat una distribució de GNU/Linux basada en Debian Sarge i el Projecte Metadistros totalment en català que es pot arrencar des d'un CD-ROM sense necessitat de fer cap instal·lació. El seu objectiu és permetre una instal·lació ràpida i preconfigurada de Linux en català als ordinadors dels usuaris, especialment orientada a fer-ho en aules en xarxa que disposin d'un servidor DHCP. Ja fa uns anys que fem servir Linux, a nivell de servidor, a l'escola i, darrerament, també l'hem començat a utilitzar compartint disc dur amb les màquines amb Windows. Els darrers mesos i fruit de les idees sorgides en el si d'un grup de treball engegat per [Xarsec](http://www.seccat.com/xarsec) ens vam posar a la feina i malgrat l'existència de tot un seguit d'alternatives similars a Knoppix i més o menys catalanitzades ens vàrem decantar per emprar l'estructura de treball del projecte [Metadistros](http://metadistros.hispalinux.es/), emprant com a distribució base la [Debian Sarge](http://www.debian.org) i l'escriptori [KDE](http://www.kde.org). La Xarnoppix ha estat adaptada al català, s'ha traduït tot el procés d'arrencada, instal·lador, gestor d'arrencada GRUB i més ... incorpora gairebé 2 GB de programari: OpenOffice, Gimp, wine + Clic, MALTED, Firefox, Thunderbird, kdeedu, gcompris, noteedit i tot el necessari per executar el JClic així com els connectors pel Flash, Java, etc... ...i descarregar la Xarnoppix 2.0? La Xarnoppix 2.0 es pot aconseguir gratuïtament des de la Xarxa. Cal baixar d'Internet la imatge ISO del CD-ROM, que ocupa uns 694 MB. Us la podeu descarregar des de l'espai <http://xarnoppix.software-libre.org>. Verifiqueu la integritat del fitxer amb la suma MD5. Creació del CD-ROM Un cop baixada la imatge del CD-ROM, cal crear el CD-ROM amb el fitxer que heu descarregat. A continuació, detallem la creació d'aquesta imatge des de diferents programes Windows i GNU/Linux. * Creació dels CD-ROM amb el Nero Burning Rom per a Windows El Nero és un programa molt popular per a la creació de CD-ROM. Per tal de crear la imatge ISO heu de seguir el procés següent: * Obriu el Nero. * Tanqueu l'assistent, si és que s'ha obert automàticament, * Aneu al menú "File" i seleccioneu "Burn Image..." * Seleccioneu el fitxer ISO * Comenceu el procés de creació de la imatge del CD-ROM prement "Write" * Creació des de GNU/Linux Des de GNU/Linux es pot crear una imatge ISO utilitzant el programa K3b i escollint la opció 'Crema imatge de CD' de l'opció CD del menú 'Eines'. També ho podeu fer directament amb el cdrecord: cdrecord -v -eject speed=48 dev=0,0,0 Xarnoppix-2.0.iso ...i ara què? Un cop hem creat la imatge ISO del CD-ROM hem d'arrencar el nostre PC amb el CD-ROM de la xarnoppix 2.0 a la unitat de CD-ROM. Potser serà necessari que revisem si tenim activat l'inici des de CD-ROM a les nostres BIOS. De moment i fins que no hi trobem un lloc més adient podeu veure algunes captures de pantalla de la Xarnoppix 2.0 en funcionament, Mode Live i un cop instal·lada a <http://fotos.serni.net/xarnoppix2> En cas de problemes, dubtes, demanar l'hora, el que sigui, teniu a la vostra disposició una [llista de correu](https://lists.software-libre.org/cgi-bin/mailman/listinfo/xarnoppix-users) de lliure subscripció. [[email protected]](mailto:[email protected])

Xarnoppix 2.0: Metadistribució GNU/Linux en català

2004-09-04 00:00:00

913

Construir una enciclopèdia és una tasca molt laboriosa. Difícilment es pot fer sense les ajudes pertinents de les administracions públiques. Per això mateix, les llengües minoritzades ho poden tenir realment difícil per obtenir recursos per als seus parlants. Fins ara, ens sorprenia veure com poden ser acollides aquestes llengües a internet en projectes com la Viquipèdia ([en.wikipedia.org](http://en.wikipedia.org)) i com era possible que llengües minoritzades com el català ([ca.wikipedia.org](http://ca.wikipedia.org)), basc ([eu.wikipedia.org](http://eu.wikipedia.org)) i el gallec ([gl.wikipedia.org](http://gl.wikipedia.org)) tinguessin tantes facilitats a Internet quan a fora de la xarxa és tan difícil obtenir tantes coses. No content a donar cobertura a aquestes llengües des de fa poc, la Viquipèdia també n'està donant a les llengües de l'Estat espanyol que de tant minoritàries no tenen quasi ni reconeixement administratiu. Ens estem referint a l'asturià ([ast.wikipedia.org](http://ast.wikipedia.org)) i l'aragonès ([an.wikipedia.org](http://an.wikipedia.org)) dues llengües que, tal i com van les coses, aconseguiran amb el voluntariat el que totes les administracions els han negat: tenir la seva primera enciclopèdia en la seva pròpia llengua. Perquè tot això es basa en el voluntariat, i és el voluntariat el que manté vora d'un centenar d'enciclopèdies en diferents llengües i que aconseguirà que aquest mateix mes, el projecte global arribi al milió d'articles. Cada any s'hi sumen més llengües i es duplica el nombre d'articles. I no sembla que hagi de parar. Si voleu conèixer més detalls sobre la Viquipèdia, podeu llegir l'article [La Viquipèdia: l'enciclopèdia lliure en català](http://www.softcatala.org/articles/article31.htm).

Les llengües minoritzades, també tenen el seu espai a internet

2004-09-06 00:00:00

914

Sóc membre d'un grup independent de persones que des de fa tres anys coordinem a Barcelona una Mostra d'Entitats, el dia onze de setembre. A la mostra hi venen tota mena de grups que, en un sentit ampli, treballen a la societat civil del nostre país: culturals, per la llengua, de solidaritat, mitjans de comunicació, artístics, amb l'exclusió dels partits, que creiem que ja tenen uns marcs propis d'actuació. Més de vuitanta entitats muntaran, enguany, el seu estand al [Passeig Lluís Companys de Barcelona](http://www.bcn.es/cgi-guia/guiamap4/cgi-guia/?actives=K001K002K003&zoom=1&scl=5&cnt=31560.390%2C82649.080&plt=31560.39%2C82649.08&plant=capes4c&txt1=&txt2=Pg+de+Llu%EDs+Companys%2C+13&idioma=0&grayscl=0), durant tot el dia. L'any passat vam tenir uns 20.000 visitants. Hi vindran algunes entitats o associacions relacionades amb internet o les noves tecnologies, per exemple hi seran [VilaWeb](http://vilaweb.com) o el [Racó Català](http://www.racocatala.com). Però moltes altres iniciatives n'han quedat fora, tan per manca de capacitat dels organitzadors per convidar-les o divulgar la iniciativa, com per la impossibilitat de l'associació per muntar una parada i cobrir-la tot un dia, per exemple, per manca de persones. De totes maneres la presència de grups tecnològics en català o que aprofitin la xarxa com a vehicle fonamental de l'activitat és encara limitada. Per això, hem decidit muntar una parada "de l'organització" (sense cap cost per als participants) per totes els grups o persones relacionats amb aquests temes, que vulguin exposar una mica al públic, en general, el que fan (penseu que gran part de la població no és internauta). De moment tindrem gent o material relacionats amb difusió cultural per internet, ordinadors i PDA en català, ciberdrets. La proposta ja existeix, així doncs, si algú hi està interessat que es posi en contacte amb nosaltres a l'adreça [[email protected]](mailto:[email protected]). Possibilitats: * Portar-nos material (tríptics, targetons, cartells o qualsevol altre invent) i nosaltres els repartirem a la gent interessada. * Enviar-nos (en format pdf i ben corregit!) un full DIN A5 per una o dues cares, que nosaltres fotocopiaríem i repartiríem. * Venir algú/ns personalment a fer-ho i de passada parlar amb el públic. Tindrà taula (un tros) i cadira (espero). Tot i que la mostra no és una botiga, si algun grup té material representatiu vendible, també el podria portar. * Qualsevol altra idea "compatible" que tingueu i pugueu muntar en una setmana. Tot això està obert a associacions i grups "potents" a webmestres que fan feina individual. El nostra interès és, purament, dinamitzar la societat civil, de manera autònoma i com més autorganitzada millor. Podeu contactar-nos a [[email protected]](mailto:[email protected]) o cerqueu-me personalment a [Google](http://www.google.com/search?hl=ca&ie=UTF-8&q=Jordi+Dom%C3%A8nech+Arnau&meta=). [Softcatalà](http://www.softcatala.org) ha cedit uns 300 CD-ROM del mateix tipus que es van publicar 'El Periódico de Catalunya' fa pocs mesos, que es repartiran de franc entre els assistents fins que se n'exahureixin les existències.

El català i les noves tecnologies presents a la Mostra d'Entitats l'11 de setembre a Barcelona

2004-09-10 00:00:00

915

A Softcatalà, fa tres anys, vam decidir donar suport a la proposta de nombrosos usuaris i usuàries que l'11 de setembre volen veure el logotip del [Google](http://www.google.com) catalanitzat, atès que aquest popular cercador va fer-se ressò de la festa nacional francesa el 14 de juliol i també de la suïssa l'1 d'agost, entre d'altres. Per tant, [vam demanar](http://www.softcatala.org/cagoogle/) a Google que durant la Diada mostrés un logotip específic per commemorar l'11 de setembre. La campanya va recollir més de 25.000 signatures. Malauradament, l'any 2001 va ser el mateix dels tràgics incidents als Estats Units, i sembla que aquesta data quedarà marcada per aquests fets per als nord-americans. Enguany, hem tornat a fer la petició sense gaire èxit. L'esperança és l'últim que es perd. La Malla [comenta també](http://www.lamalla.net/canal/11setembre2004/curiositats/article.asp?id=155858) la notícia.

Google no celebra la Diada

2004-09-15 00:00:00

916

II Congrés ONLINE de l’Observatori per a la CiberSocietat: Cap a quina Societat del Coneixement? 2 al 14 de novembre de 2004 http://www.cibersociedad.net/congres2004 GT-86. La llengua catalana a la Societat del Coneixement Plantejament del Grup de Treball Preguntes obertes La Societat del Coneixement afavoreix les llengües minoritzades o per contra s'imposa la "globalització lingüística"? Quins projectes hi ha sobre llengua catalana i Societat del Coneixement al 2004? Coordinació: · Miquel Strubell i Trueta · Mercè Romagosa Huguet · Marta Torres Vilatarsana Presentació del grup: Proposem un grup de treball sobre llengua catalana i Societat del Coneixement en la línia iniciada amb les jornades presencials: 2000: I Jornada sobre Comunicació Mediatitzada per Ordinador en Català (CMO-Cat) http://www.ub.es/lincat/cmo-cat/ 2002 i 2003: I i II Jornades sobre el català a les noves tecnologies http://www.softcatala.org/jornades/ Objectiu: La Societat del Coneixement no és monolingüe com alguns auguraven inicialment. I la llengua catalana és un bon exemple de llengua sense estat que ha fet una aposta decidida per les noves tecnologies. El propòsit d'aquest grup de treball és avaluar com la llengua catalana s'ha potenciat amb l'adaptació a les noves tecnologies, què s'ha assolit fins ara i quins són els futurs reptes en aquesta adaptació. Pretenem fer un retrat dels projectes desenvolupats sobre la matèria al 2004: traducció de programes (tecnologia) premsa digital (comunicació) docència en línia de català (ensenyament) associacions pro-llengua catalana a Internet (foment de la llengua) projectes de recerca d'universitats sobre llengua i NNTT (investigació) innovació terminològica (normativa lingüística) treballs sobre llengua que s'usa als nous sistemes de comunicació: sms, missatgeria instantània, xat, email, etc. (vitalitat de la llengua) i qualsevol altre iniciativa unipersonal, grupal o institucional de recerca vinculada a la llengua catalana i Societat del Coneixement. El marc del 2n Congrés de l'Observatori per a la Cibersocietat és una bona ocasió per prendre el pols del català a la Societat del Coneixement a través de les comunicacions que es presentin en aquest grup de treball. Altres raons: \- es publiquen les comunicacions en línia i en CD-ROM, per tant tindrem un bon retrat de com està la situació l'any 2004, d'interès per a qualsevol estudi diacrònic. \- el diàleg a través dels fòrums de debat durant 12 dies del congrés afavorirà el coneixement entre projectes i pot crear sinergies de col·laboració. \- és d'abast internacional, de manera que és una bona plataforma per mostrar al món què s'està fent en català i per fomentar l'intercanvi amb investigadors d'altres llengües. \------------------------------------------------------------- NORMES DEL CONGRÉS A continuació: 1\. Presentació 2\. Presentació de propostes 3\. Preguntes freqüents 4\. Calendari 5\. Contactes 6\. Nota legal * Li fem arribar aquest e-mail amb tota la informació per tal que no hagi de rebre cap arxiu adjunt; però si ho prefereix, pot consultar tota aquesta informació i més detalls a http://www.cibersociedad.net/congres2004 \-->1. Presentació L’Observatori per a la CiberSocietat http://www.cibersociedad.net convoca el seu II Congrés ONLINE que abordarà des d’una perspectiva oberta, multidisciplinària i compromesa el seu objecte d’estudi, la CiberSocietat, a través de la invitació a reflexionar sobre cap a quina Societat del Coneixement ens encaminem. El Congrés tindrà lloc al ciberespai entre els dies 2 i 14 de novembre de 2004\. Mitjançant aquest document obrim el període de presentació de candidatures a comunicacions, dintre dels 78 grups de treball del Congrés. Els grups de treball són les unitats estructurals en las que s’organitza el Congrés, similars als habituals simposis, seminaris o tallers que composen els congressos tradicionals. Convoquem a l’Acadèmia, l’Administració, l’Empresa i la Societat Civil a participar en aquest Congrés. Donada la transcendència els plantejaments, preguntes i reflexions implícits en la línia editorial i en cadascun dels grups de treball creiem que és imprescindible la participació dels diferents actors socials per a respondre de forma legítima a la pregunta marc d’aquest esdeveniment: Cap a quina Societat del Coneixement?. En concret convoquem a investigadors i docents de ciències socials i humanes a presentar les seves recents investigacions i reflexions; investigadors i docents en àmbits científico-tecnològics a presentar les seves innovacions i reflexions; a l’administració i l’empresa a presentar les seves experiències; a la societat civil (ciutadania) a presentar les seves impressions, comentaris i experiències sobre la interacció de les TIC i la Societat del Coneixement. El Congrés s’articula en base als seus 78 grups de treball temàtics, per això els temes de les comunicacions han d’estar en relació amb algun dels grups de treball. Pot consultar la llista de grups de treball en el Web del Congrés www.cibersociedad.net/congres2004. Entenem que les comunicacions han de ser presentades dintre d’un grup concret i han d’analitzar detalladament una temàtica concreta o una experiència estretament vinculada al grup de treball al que es presenta. \--> 2. Presentació de propostes Les COMUNICACIONS són l'element de contingut central del Congrés. Hauran d'estar enquadrades i apel·lar directament a un dels Grups de Treball acceptats del Congrés i la tramesa d'aquestes es farà des de les pàgines dels Grups i sempre utilitzant el formulari de tramesa que l'organització hi ha preparat. Així doncs, no s'acceptaran comunicacions enviades per correu electrònic ni per altres mitjans que no siguin l'esmentat. El formulari per a la tramesa de les comunicacions estarà disponible durant els pròxims dies. Altres breus notes, normes, recomanacions i informacions que afecten la tramesa de comunicacions són les següents: * TERMINI: La data màxima per a la recepció de comunicacions és el 7 d'octubre de 2004. * TEXTS ORIGINALS. Les comunicacions hauran de ser inèdites. * META-INFORMACIÓ. Totes les comunicacions hauran d'anar acompanyades de cinc paraules clau i d'un abstract o resum a la llengua de la comunicació. Recomanem, a més, la traducció del resum o abstract a l'anglès. * IDIOMES ACCEPTATS. Les llengües de treball del congrés i, per tant, en les quals l'organització acceptarà comunicacions són: català, castellà, gallec, anglès i portuguès. L'organització del congrés facilitarà la traducció automàtica de totes les comunicacions al català, castellà i anglès. Si la coordinació d'un grup de treball vol acceptar comunicacions a altres llengües, ho especificarà a la pàgina del seu grup i serà aquesta coordinació la que facilitarà a l'organització del congrés les traduccions d'aquestes comunicacions a català, castellà o anglès, per permetre la seva traducció a altres llengües. * FORMAT DE TRAMESA. El formulari de tramesa de comunicacions acceptarà els següents formats de fitxer: RTF, TXT, SXW, DOC, ZIP i RAR. L'organització del congrés anima els comunicants a utilitzar formats lliures (RTF, TXT o SXW). En cas de dubte o problemes, si us plau, posin-se en contacte amb l'organització del congrés. * TEXTS COMPLETS. Aquest congrés funciona amb la tramesa de la comunicació completa, ja en la seva versió final. És a dir, una comunicació per ser acceptada s'haurà d'enviar ja en la seva versió final i completa. No s'avaluaran ni s’acceptaran, per qüestions formals, comunicacions incompletes o trameses només de l'abstract o de propostes no completament desenvolupades. * EXTENSIÓ. Al GT-86 "La llengua catalana a la Societat del Coneixement" recomanem una extensió aproximada de 3 a 10 pàgines DIN A-4 a doble espai. Per a la resta dels grups de treball del congrés es recomana de 10 a 32 pàgines. * COMENTARIS INICIALS. Per a l'inici del Congrés (2 de novembre) totes les comunicacions seran publicades a la seva seu electrònica juntament amb un comentari inicial o lectura comentada que permetrà iniciar un debat sobre ella. Per aconseguir-ho, a totes les persones amb una comunicació acceptada a un determinat grup de treball els serà assignada una altra comunicació del mateix grup per a la seva lectura prèvia i elaboració d'aquest comentari inicial. Aquesta assignació la realitzarà l'equip de coordinació de cada grup de treball. L'organització considera que aquesta part del treball pre-congrés és determinant per generar un debat útil i sobre els continguts de les comunicacions. * RECOMANACIÓ. L'organització del congrés considera desitjable que totes les comunicacions explicitin de forma clara (1) l'objecte d'estudi concret a què apel·la la seva comunicació; (2) la rellevància i interès específic del tema que tracta en funció dels objectius i plantejament del grup de treball; (3) expliciti la metodologia i la/les àrea/àrees disciplinar/es des de la/les que s'elabora la comunicació; i (4) intenti finalitzar el text amb unes conclusions. * FORMAT DE CITES. Recomanem utilitzar les cites dins del text de la comunicació, entre parèntesi, indicant el cognom de l'autor, any i pàgina de referència, per exemple: (AUTOR, 1997: 101) o, també: (AUTOR & AUTOR: 1997: 101-105). Només s'usaran notes a peu de pàgina per a les cites en el cas d'aportar més informació o comentaris sobre la cita. * FORMAT DE LA BIBLIOGRAFIA. Recomanem no recórrer a endinsats o sangries per a les llistes bibliogràfiques i utilitzar els següents models per a l'elaboració de les llistes bibliogràfiques o similars: \- Per a un llibre: TURKLE, Sherry, 1997, Life on the screen. Identity in the age of the Internet, New York: Touchstone \- Per a un capítol d'un llibre: STRATTON, Jon, 1997, "Cyberspace and the Globalization of Culture", a David PORTER (ed.), Internet Culture, New York & London: Routledge, pp. 253-275 \- Per a un article en una revista: STARRS, Paul F. 1997, "The sacred, the regional and the digital", a The Geographical Review, vol. 87, no. 2, pp. 193-218 * PUBLICACIÓ. Totes les comunicacions acceptades al congrés seran publicades a les Actes. Tots els materials del congrés i, per tant, totes les comunicacions, estaran regits per la llicència Creative Commons del Congrés que permetrà la lliure circulació dels continguts sempre que se n'especifiqui la font i l'autoria. \--> 3. Preguntes freqüents [FAQ] Puc enviar més d'una comunicació? Cada congressista pot enviar tantes comunicacions com desitgi i seran discutides en el Congrés aquelles que siguin acceptades per la coordinació dels grups de treball en els quals presenti les seves comunicacions. Només s'accepten treballs acadèmics? No, l'Observatori de la Cibersociedad apel·la al món empresarial i a la Societat Civil a participar en aquest congrés, ja que entre tots hem de donar resposta a les preguntes del Congrés, presidides per la pregunta que dóna títol al mateix: Cap a quina Societat del Coneixement? He de pagar alguna quota per poder participar? Ha de consultar l'apartat “inscripció” del Web del Congrés, però la resposta a aquesta pregunta és No. La inscripció en el congrés és completament gratuïta, si bé existeix una petita quota per a aquells que desitgin obtenir el certificat d'inscripció i les Actes del Congrés. \--> 4. Més informació * Per a més preguntes, dubtes i suggeriments, escriviu-nos a [email protected] * Tot sobre el Congrés: http://www.cibersociedad.net/congres2004 * Tot sobre l'Observatori per a la Cibersociedad: http://www.cibersociedad.net * E-Mail per a més informació: Si vol rebre tota la informació i novetats sobre el Congrés al seu correu electrònic, enviï un missatge a [email protected] especificant el seu nom complet i l’adreça a la què vol rebre'l. També pot inscriure's al nostre butlletí a través del formulari: http://www.cibersociedad.net/congres2004/contacte/alta_butlleti.php \--> 5. Calendari 12.07.2004 - Obertura del període d'inscripció al Congrés 20.07.2004 - Cridada a comunicacions 26.07.2004 - Obertura del període de recepció de comunicacions 07.10.2004 - Tancament del període d'acceptació de comunicacions 21.10.2004 - Publicació del programa oficial complet del Congrés 02.11.2004 - Inauguració del Congrés 14.11.2004 - Clausura del Congrés \--> 6. Contactes No rebre més correus electrònics sobre el Congrés: [email protected] SÍ rebre més informacions sobre el Congrés: [email protected] http://www.cibersociedad.net/congres2004/contacte/alta_butlleti.php Opinar sobre la campanya de divulgació del Congrés: [email protected] Secretaria tècnica: C/ Carreres i Candi, 37-39, Local 1. 08028 Barcelona Tlf. +34 93 431 28 44 Fax: +34 93 298 09 42 Organització del Congrés: [email protected]

II Congrés ONLINE de l'observatori per a la CiberSocietat

2004-09-20 00:00:00

918

Actualització: presentació l'1 d'octubre a Barcelona de Creative Commons. Algunes de les idees del moviment del programari lliure, com usar els drets d'autor per garantir permís a tercers per modificar i distribuir obres, han inspirat moviments similars entre autors de llibres, articles periodístics, música, o vídeo. Una de les iniciatives més populars és la [Creative Commons ](http://creativecommons.org/)una organització, sense afany de lucre, que ha estat creada perquè els seus impulsors consideren que la legislació actual de drets d'autor no s'ajusta a les necessitats dels nostres dies i és massa restrictiva. 20/03/2004, Jordi Mas i Hernàndez, [email protected] Algunes de les idees del moviment del programari lliure, com usar els drets d'autor per a garantir permís a tercers per a modificar i distribuir obres, han inspirat moviments similars entre autors de llibres, articles periodístics, música, o vídeo. Una de les iniciatives més populars és la [Creative Commons](http://creativecommons.org/) una organització sense afany de lucre que ha estat creada perquè els seus impulsors consideren que la legislació actual de drets d'autor no s'ajusta a les necessitats dels nostres dies i és massa restrictiva. Amb molt d'enginy fan servir la legislació de drets d'autor per obrir els drets que els creadors poden cedir. L'avanç de la tecnologia en els últims anys permet que amb equips de baix cost qualsevol persona pugui crear, combinar, i distribuir amb un cost menyspreable (en Internet per exemple) continguts digitals. Són molt populars els blocs, que aporten gran contingut a la Xarxa, llibres i en general artistes que distribueixen els seus treballs a través d'Internet per la difusió que els hi ofereix. No obstant això, les facilitats de la tecnologia contrasten amb l'aridesa del sistema de jurídic, en concret els drets d'autor. Aquests són l'eina jurídica bàsica utilitzada per a la protecció de les creacions intel·lectuals. Regulen els drets reconeguts i que es concedeixen de forma exclusiva al creador d'una obra, que són principalment els drets de reproducció, distribució, comunicació, i transformació. Aquest drets s'atorguen de forma automàtica, són gratuïts (no requereixen cap taxa), i tenen reconeixement internacional a través de diferents convenis. Per a molts creadors els drets d'autor no són un mecanisme adequat per a protegir les seves creacions ja que no preveuen un sistema que permeti garantir fàcilment la distribució o modificació de les seves obres. Si estem realitzant una creació combinant creacions de tercers, com per exemple un article, hem de tenir el permís de l'autor original. Això crea una situació on es fa realment difícil compartir obres i crea un entorn on per defecte tots els drets d'una obra es troben reservats. Addicionalment, el període que deu transcórrer perquè una obra passi al domini públic, que és generalment 70 anys des de la mort de l'autor però pot variar entre diferents països, és excessiu. Avui en dia hi ha moltíssimes obres que estan bloquejades pels drets d'autor i per les quals hem esperar anys fins que puguin convertir-se en un bé comú i passar al domini públic. L'objectiu de la Creative Commons és crear un ecosistema de continguts digitals oberts on els autors puguin cedir part dels drets de les seves obres i retenir només els drets que realment tenen interès i augmentar el nombre de creacions disponibles lliurement. Creative Commons ofereix a través de la seva web [una pàgina](http://creativecommons.org/license/) que permet als creadors de les obres escollir amb dues preguntes molt senzilles què volen permetre que tercers facin amb els seus treballs. La primera pregunta fa referència a si volem permetre usos comercials dels nostres treballs, és a dir, si anem a autoritzar que la gent pugui sempre modificar, distribuir, o reproduir l'obra o només quan no hi hagi una finalitat comercial. La segona pregunta fa referència a si volem que la gent pugui o no modificar la nostra obra, i si ho fa, si volem obligar-los que les versions modificades hagin de ser compartides. Amb aquestes dues preguntes, la pàgina web ens ofereix una llicència, igual que succeeix en el programari lliure, que ens permet cedir els drets de la nostra creació sota les condicions que hem especificat. Una vegada realitzada la nostra selecció obtenim tres representacions de la nostra elecció: una en llenguatge fàcilment comprensible per tothom, una altra en llenguatge jurídic (la llicència) i altra en llenguatge informàtic (en forma de codi web). La web de Creative Commons disposa [d'un cercador](http://creativecommons.org/getcontent/) que conté les milers de creacions digitals que han estat alliberades, on s'inclouen des de cançons de Gilberto Gil fins el fons digital de la cadena pública BBC. Fa uns mesos va reeixir [una iniciativa](http://creativecommons.org/projects/international/es-ca/) impulsada per en Ignasi Labastida, del Programa de Millora i Innovació Docent de la Universitat de Barcelona (UB), per traduir al català totes les llicències i els textos de la web per tal de poder apropar totes aquestes eines als creadors de parla català. Un project força viu i que ja ha creat diverses versions de la llicència. A més, la Universitat de Barcelona ha començat a alliberar [material docent](http://www.publicacions.ub.es/) amb aquesta filosofia (Material amb DOI ) una iniciativa que també la Universitat Oberta de Catalunya ha començat [a impulsar](http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/materiales.html) per alguns dels seus estudis. Iniciatives com la Creative Commons són força importants ja que faciliten als autors com volen llicenciar els seus treballs i creen un conjunt d'obres disponibles lliurement. Més informació Creative Commons en català http://creativecommons.org/projects/international/es-ca/ Explicació de les llicències en català http://cplte.blogspot.com/2004/08/creative-commons.html Aquest document és (c) 2004 Jordi Mas i Hernàndez. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.

Creative Commons. Continguts digitals lliures

2004-09-20 00:00:00

919

Els dies 24, 25 i 26 de setembre, amb motiu de les festes de la Mercè, la regidoria de Ciutat del Coneixement, amb la col·laboració de l'Institut Municipal d'Informàtica, presenta B Software en un estand al passeig de Gràcia de Barcelona cantonada ronda de Sant Pere. B Software és una iniciativa que vol fer públics els treballs en curs per tal d'impulsar l'ús de programari lliure als sistemes d'informació de l'ajuntament i a totes les eines informàtiques emprades pels treballadors municipals. A aquest efecte, es mostraran els prototips d'estació de treball i de servidors dissenyats per donar servei als treballadors i usuaris dels Centres Cívics Municipals, els primers que experimentaran la migració al programari lliure. Aquests prototips han estat elaborats amb el patrocini i col·laboració de les empreses Novell, Kemit i T-Systems. D'altra banda, l'empresa barcelonina FuturLink hi presentarà un punt d'accés desenvolupat amb tecnologia Bluetooth i un sistema operatiu basat en Linux embedded, que oferirà continguts adreçats a mòbils d'última generació. I al mateix temps, es faran demostracions de la distribució de Linux en català CATix 1.0, i s'hi presentarà diverses vegades el Linuxshow, un espectacle per atansar el programari lliure a la ciutadania. Un conjunt d'activitats que, juntament amb la presència de diverses empreses, associacions i particulars, com la del "gurú" brasiler [Marcelo d'Elia Branco](http://www.softcatala.org/articles/article33.htm), convertirà l'estand de B Software en un punt de trobada de tota la comunitat relacionada amb el programari lliure. Per a més informació us podeu posar en contacte amb la regidoria de Ciutat del Coneixement per telèfon al 934 027 986 o al correu electrònic a [email protected] Actualització: A la tarda el dia 24 a l'estand en Francesc Dorca de Softcatalà farà una xerrada sobre la versió en català de l'OpenOffice.org

Mostra de programari lliure en català per la Mercè a Barcelona el 24, 25 i 26 de setembre

2004-09-21 00:00:00

917

La fundació Wikimedia ha anunciat avui la creació de l'article un milió a la Viquipèdia (wikipedia), el projecte per crear una enciclopèdia en línia, oberta i de contingut lliure. El projecte es va iniciar al gener del 2001, i avui dia és l'enciclopèdia més extensa del món, i la de creixement més ràpid, amb articles en més de cent llengües. Cada dia, s'hi afegeixen gairebé 2.500 articles nous, i se n'actualitzen deu vegades més. La Viquipèdia la fan només voluntaris que escriuen, actualitzen i revisen articles en un procés col·laboratiu. "La idea de compartir coneixement és potent", diu Jimmy Wales, el fundador de la Viquipèdia. Oficialment, la Viquipèdia segueix un punt de vista neutral, que exigeix als contribuïdors que evitin punts de vista esbiaixats en escriure els articles. Fins i tot articles sobre temes controvertits es poden escriure d'aquesta manera. Cada contribuïdor afegeix nou material al treball dels altres, i les edicions incorrectes es poden arreglar ràpidament. "Tot es revisa en temps real", diu Wales. Ara mateix, la Viquipèdia és un dels deu llocs de referència més populars a Internet, segons Alexa.com (http://www.alexa.com). Cada vegada més, estudiants, periodistes i investigadors l'utilitzen. També se l'ha citada milers de vegades en tota classe de documents i publicacions: notícies, reportatges, llibres, estudis acadèmics, i fins i tot, documents legals. A més, la Viquipèdia ha guanyat dos premis internacionals el 2004: el premi Ars Electronica (http://www.aec.at/en/prix/winners2004.asp) de "comunitats digitals" i el Webby Award (http://www.webbyawards.com) per "millor comunitat" El projecte utilitza la plataforma de programari MediaWiki, que permet que qualsevol pugui editar una pàgina en qualsevol moment, i que els canvis s'actualitzin instantàniament (wiki vol dir "ràpid" en hawaià). Es poden veure les versions antigues dels articles per veure com s'han desenvolupat. A més, ja s'estan preparant versions estàtiques de la Viquipèdia per distribuir-se en CD o DVD. Aviat, Directmedia Publishing en distribuirà una versió en alemany, i Madrakesoft inclourà una versió bilingüe en francès i anglès a la seva distribució de Linux. Tot el text de la Viquipèdia es distribueix amb la llicència de documentació lliure de GNU (GFDL), que permet que els contribuïdors puguin modificar i millorar el treball dels altres. Tothom té dret a reutilitzar i redistribuir els articles de la Viquipèdia, sempre que mantingui els mateixos drets. El programari MediaWiki es distribueix amb una llicència semblant. La Viquipèdia és cada cop més multilingüe: ja hi ha projectes en més de cent llengües, i d'aquests, catorze ja tenen més de 10000 articles, (Anglès (http://en.wikipedia.org): 343,000, Alemany (http://de.wikipedia.org): 137,000, Japonès (http://ja.wikipedia.org): 70,000, Francès (http://fr.wikipedia.org): 51,000, Suec (http://sv.wikipedia.org): 39,000, Polonès (http://pl.wikipedia.org): 37,000, Neerlandès (http://nl.wikipedia.org): 35,000, Castellà (http://es.wikipedia.org): 29,000, Italià (http://it.wikipedia.org): 23,000, Danès (http://da.wikipedia.org): 20,000, Portuguès (http://pt.wikipedia.org): 15,000, Esperanto (http://eo.wikipedia.org): 14,000, Xinès (http://zh.wikipedia.org): 13,000, Hebreu (http://he.wikipedia.org): 10,000). El projecte en català, amb més de 8.000 articles, està entre els vint més importants. A més de la Viquipèdia, la Fundació Wikimedia (wikimediafoundation.org (http://www.wikimediafoundation.org)) també sosté altres projectes multilingües: el Viccionari (wiktionary.org), Wikiquote (wikiquote.org), Viquillibres (wikibooks.org), i Wikisource (wikisource.org). Tots aquests projectes es distribueixen amb la mateixa llicència, i funcionen amb el programari MediaWiki. La Fundació ha captat vers 80.000€ des de la seva fundació. Si voleu més informació sobre com fer donacions, visiteu wikimediafoundation.org/fundraising (http://www.wikimediafoundation.org/fundraising) Amb canvis constants cada minut, cada dia, ningú no pot predir on seran la Viquipèdia i els seus projectes germans d'aquí a un any però, al ritme actual, la Viquipèdia podria ser el doble de gran a la primavera. \-------------------------------------------------------------------------------- [edita] Més informació Per més informació o per qualsevol pregunta (en anglès), podeu contactar amb el representant de la Fundació Wikimedia, Jimmy Wales, Board of Trustees Chair, Wikimedia Foundation Telèfon: (+1)-727-527-9776 Correu electrònic: [email protected] (mailto:[email protected]) Nota de premsa treta d'aquí: http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Un_mili%C3%B3_d%27articles

La Viquipèdia arriba al milió d'articles!

2004-09-24 00:00:00

920

El proper divendres 1 d'octubre es presentaran les llicències de [Creative Commons](http://creativecommons.org/) (CC) en la seva [versió en llengua catalana](http://creativecommons.org/projects/international/es-ca/) i adaptada al marc jurídic de l'estat espanyol. L'acte es farà a l'Aula Magna de la [Universitat de Barcelona](http://www.ub.edu), a la Gran Via de les Corts Catalanes, i serà presentat pel senyor Oriol Ferran i Riera, Secretari General de [Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya](http://www10.gencat.net/dursi/AppJava/home.jsp?area=3). La [Universitat de Barcelona](http://www.ub.edu) ha liderat el projecte d'introducció de les llicències de Creative Commons a l'estat espanyol, des que la tardor de 2003 va signar un conveni de col·laboració. El projecte ha consistit a adaptar les llicències a la jurisdicció espanyola, seguint la llei de Propietat intel·lectual i a traduir els textos al castellà i al català. Els redactats finals són el resultat d'una discussió pública que s'ha desenvolupat a través d'una llista on hi ha col·laborat persones de tot l'Estat i de tots els àmbits. A continuació és fa constar el programa de la Jornada a la que esteu convidats a assistir. Aquesta invitació podeu fer-la extensiva a qui considereu interessat en el tema:10.00| Presentació de la jornada Oriol Ferran i Riera, Secretari General de Telecomunicacions i Societat de la Informació ---|--- 10.15| Creative Commons i el projecte d'internacionalització iCommons Christiane Asschenfeldt, Coordinadora de International Commons 11.00| Carta a Hipàtia Carlos Sánchez Almeida, advocat i col·laborador de CC-Espanya i CC-Catalunya 11.30| Pausa cafè 12.00| Taula rodona: Noves formes de publicar i difondre la cultura Moderador: Pepe Cervera, Periodista especialitzat en Internet i blogger Pau Alsina, codirector i editor d'ArtNodes (UOC) Javier Candeira, periodista, fundador de Barrapunto Joan Duran, Servei de Publicacions UB Jordi Prenafeta, poeta i responsable de l'Àgora Literària dels Països Catalans Cristóbal Urbano, Departament de Biblioteconomia i Documentació, UB

Jornada de presentació de les llicències de Creative Commons

2004-09-22 00:00:00

921

[Vilaweb Badalona](http://www.vilaweb.com/badalona/) organitza divendres, 24 de setembre, a les vuit del vespre una xerrada a càrrec d'en Jordi Mas, de Softcatalà amb el títol «Programari lliure i llengües minoritzades: una oportunitat impagable». L'acte es farà al local de l'Associació de Veïns del Centre, carrer Magatzem 37. Es tractarà de la primera de les activitats del [Correllengua 2004](http://www.correllengua.org/) a Badalona. SOBRE QUÈ ENS PARLARÀ ? Amb l'adveniment d'Internet, el programari lliure s'ha consolidat com a alternativa, tècnicament viable i econòmicament sostenible, al programari de propietari. Llengües com el bretó, el gallec, el gaèlic o el català han tingut un desenvolupament molt escàs en el món del programari propietari per les limitacions que imposa. En contraposició amb això, en el món del programari lliure aquestes llengües s'han desenvolupat amb un èxit notable. Analitzarem els avantatges del programari lliure per les llengües minoritzades i l'estat actual de la situació en el cas del català. La xerrada tindrà com a pròleg una presentació, d'un quart d'hora, del projecte de Vilaweb Badalona, l'edició local de Vilaweb líder en audiència.

Xerrada: Programari lliure i llengües minoritzades. 24 de setembre

2004-09-23 00:00:00

922

Una altra mesura de la presència del català a la xarxa Paco Rivière Coordinador General de [PalmCAT](http://www.palmcat.org/) Introducció Un dels objectius de [PalmCAT](http://www.palmcat.org/), a més de l'adaptació de programes lliures al català, és l'adaptació i difusió de documents, que ja estan en català, a un format adeqüat per a poder ser llegits amb un ordinador de butxaca. Alhora de trobar documents en català, apropiats per a ser adaptats a un ordinador de butxaca, es donen moltes circumstàncies curioses. Com que el pressupost de [PalmCAT](http://www.palmcat.org/) és absolutament limitat, és lògic pensar que sent el català una llengua milenària, no serà tan difícil trobar documents que tinguin més de 100 anys, i per tan estiguin lliures de drets d'autor. Faré servir l'adaptació del Tirant lo Blanc a mode d'exemple. El projecte Gutenberg El [Projecte Gutenberg](http://www.gutenberg.net/) és la font més antiga de llibres electrònics (eBooks o etexts) a Internet. La seva col·lecció amb més de 12.000 documents, ha estat possible gràcies a centenars de voluntaris. La majoria dels documents del [Projecte Gutenberg](http://www.gutenberg.net/) són obres literàries antigues que han passat al domini públic als Estats Units. Tots es poden baixar, llegir i distribuïr gratuïtament, mentre no es modifiquin i es respecti la legalitat internacional, i de fet es pretén que sigui realment així. Convé en tot cas llegir en detall les condicions de la llicència de distribució del projecte. Aquests documents estan disponibles en 36 llengües diferents, incloent - des de fa poc el català - i em sembla que el nombre de documents en aquest projecte pot ser considerat com un indicador de l'activitat d'aquestes llengues a la xarxa. Al [Projecte Gutemberg](http://www.gutenberg.net/), s'hi pot trobar la [versió en anglés de Tirant lo Blanc](http://www.gutenberg.net/etext/378) i paradoxalment no s'hi pot trobar la versió en català. També s'hi pot trobar una [versió en anglés del Quixot](http://www.gutenberg.net/etext/7094), per a ser llegida i una altra per escoltar via MP3, i també en castellà, així com 51 obres més en castellà. Però el Tirant lo Blanc en català no hi és al Projecte Gutemberg. De fet al Projecte Gutemberg no hi ha cap llibre en català, si exceptuem una obra en alemany que tracta de temes lingüistics catalans, i que per contenir fragments en català, ha estat classificada com a obra en alemany i en català! De fet ha estat una sort que el seu autor l'hagi classificat així, ja que no fa tan de temps vaig creuar correspondència amb el responsable del [Projecte GutembergBiblioteca Cervantes](http://www.gutenberg.net/) el Tirant tampoc no hi és ni en format text ni en format audio (MP3). De fet només hi ha una "versió facsímil" que necessita 10 vegades més memòria que la versió en text i que no resulta apropiada per adaptarla a un ordinador de butxaca, amb el programari en català de que disposem. (I que per cert, és molt més senzilla d'obtenir amb un escànner, que una versió text, per la que cal un sistema de reconeixement òptic - OCR - i una posterior revisió manual). La Biblioteca Cervantes i la Constitució És curiós que la [Biblioteca Cervantes](http://www.cervantesvirtual.com/), que tan bé s'ocupa de fer efectiu l'article 9.2. de la [Constitució de 1978](http://www.ub.es/mercanti/Constitucio/Directconsti.html), que diu "Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en els quals s'integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n'impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social". Doncs digitalitzar el Quixot és un pas per portar la cultura a tothom. D'altra banda li costa tan fer efectiu l'article 3.3 (de la mateixa Constitució!): "La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció." També és curiós que justament en el cas de l'article 9.2 sigui molt més fàcil respectar-lo pel cas del castellà, que no pas del català que hauria de "ser objecte d'especial respecte i protecció" - segons l'article 3.3. O és que [les institucions públiques que donen suport a la Biblioteca Cervantes](http://www.cervantesvirtual.com/asociados/asociados.shtml) és nodreixen únicament [d'impostos no catalans](http://www.columbia.edu/~xs23/catala/fiscalc.htm)? Potser pagaria la pena reflexionar si és suficient que la constitució consideri una llengua mil·lenària com el català, tan sols una "modalitat lingüística d'Espanya" Memoware També vaig descobrir que a [Memoware](http://www.memoware.com/), la versió de butxaca del Projecte Gutemberg, amb més de 18.000 documents en format per a ordinadors de butxaca, no hi havia cap document en català. En aquest cas va ser possible - després de forces explicacions - sol·licitar la inclusió del català a la llista de llengües - a la que per cert el català és ara la primera per ordre alfabètic - i avui hi figuren una [trentena de documents](http://www.memoware.com/?&screen=search_results&p=language^!Catalan), a més de la [versió en anglès del Tirant lo Blanc](http://www.memoware.com/?screen=doc_detail&doc_id=10461&p=date_added^!0~!rating^!0~!contributor^!Paco%20Rivi%E8re~!&sort_by=downloads&start=0), procedent de l'adaptació al format de butxaca, de la versió del Projecte Gutemberg. Durant aquests dos anys, més de 480 internautes han baixat aquesta versió de butxaca en anglès, potser pel fet d'estar classificada com a novela medieval d'aventures. Si cerquem "Cervantes" a Memoware, trobarem el Quixot en castellà, anglès, alemany i italià. Si cerquem "Joanot Martorell" trobaren el Tirant en anglès, i ben aviat, espero que en català. Val a dir que és comprensible que hi hagin molts més documents en format de butxaca a Memoware, que textos al Projecte Gutemberg, ja que resulta força més agradable llegir un llibre a un ordinador de butxaca, i més "natural" en el sentit de que es sembla més a la forma tradicional de llegir un llibre, que es pot portar i llegir en qualsevol lloc. Tarragona Internet Fa poc vaig tenir la sorpresa de descobrir que [Tinet.org](http://www.tinet.org/) ha digitalitzat la versió original del Tirant lo Blanc a la seva [Biblioteca Digital](http://www.tinetbiblioteca.org/). Em vaig posar en contacte amb el responsable del projecte, que em va donar tota mena de facilitats per la seva adaptació a format de butxaca. Avui es pot trobar a [PalmCAT](http://palmcat.org/) en format [Plucker](http://plkr.org/). Pel que sembla, aquesta versió, es va fer amb la col·laboració de diverses escoles de Tarragona i de molts alumnes, i segons vaig saber, hi poden haver alguns errors, i encara està pendent d'una feina de correcció, que no ha trobat patrocinadors, per diversos motius. Plucker [Plucker](http://plkr.org/) és un navegador sense connexió a internet (offline) i visualitzador de llibres, que inclou moltes funcions, com imatges sensibles (desplaçables i ampliables), tipus de lletra cursiva, petit i d'alta resolució, múltiples bases de dades concurrents, paràmetres de pantalla i opcions de llapis configurables (navegació per gesticulacions i pels botons del maquinari) compressió ZLIB i DOC, conductes i interfícies amb PERL i Python, i un instal·lador per a Windows totalment integrat. PalmCAT ha adaptat aquest programa al català. De fet és un dels projectes més importants de PalmCAT i per això cercàvem un document molt especial per impulsar-lo, com el Tirant. El format Plucker és molt adeqüat per adaptar llibres que es trobin en format HTML, com el cas del Tirant de Tinet.org, ja que permet una còmoda navegació per l'index i pels capítols, a més de respectar força la tipografia i les imatges, cosa que no va ser possible en el moment que vàrem adaptar la versió anglesa, ja que ni disposavem del Plucker en català, ni aquella versió era en format HTML. Conclusió Hi ha diversos "[baròmetres](http://wiccac.org/webscat.html)" de la presència del català a la xarxa; la majoria es basen en comptar el nombre de pàgines en català disponibles a internet. Però el que fa realment útil la xarxa, no són les pàgines en sí mateix, sinó els continguts reals als que ens donen accès. En aquest cas el màxim exponent de la nostra literatura. I la comparació resulta aclapadora: Mentre el Quixot ha disposat d'un important projecte de digitalització recolçat per institucions públiques (finançades amb impostos dels catalans) i ha donat lloc a la creació d'una gran biblioteca virtual, que ha liderat un projecte internacional en el mateix sentit, als països de llengua castellana. El Tirant ha estat digitalitzat per professors i estudiants voluntaris d'algunes escoles, i encara està pendent la seva revisió. Tot i que per la seva maduresa, la literatura catalana és rica en obres antigues de gran valor, la dificultat està en trobar versions digitalitzades. Per cert, si en sabeu d'alguna us agrairem que us poseu en contacte amb nosaltres. Nota Pels [convenis per promoure la llengua i la cultura catalanes a l'exterior](http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Marcos_institucion_principal.jsp?pagina=/seg_nivel/institucion/GabiPrensaSPrensaActualidad.jsp), entre la Biblioteca Cervantes, l'Institut Ramon Llul, i la Biblioteca de Catalunya, s'ofereixen alguns [textos clàssics en català](http://www.cervantesvirtual.com/portal/bc/). Malauradament, la pràctica totalitat d'aquests documents són en format facsímil, que com hem explicat més amunt, no és adeqüat per la seva adaptació a un ordinador de butxaca. Per si no n'hi hagués prou, aquests documents, tot i ser molts, textos antics lliures de drets d'autor, no estan disponibles per la seva reedició, com ho són els documents del Projecte Gutemberg (com ara la versió citada del Tirant en anglès) com conseqüència d'unes [limitacions molt restrictives](http://www.cervantesvirtual.com/proyectoES/marcolegal.shtml) que ens obliguen a disposar d'una autorització per escrit, per tal de fer la conversió en format Plucker com hem fet per a tots els altres documents disponibles a PalmCAT, és a dir sense cap modificació. D'altra banda, mentre les planes web, tan de la [Biblioteca de Catalunya](http://www.gencat.net/bc/), com de l'[Institut Ramon Llull](http://www.llull.com/llull/) són en anglès i castellà, a més d'en català, la de l'[Institut Cervantes](http://www.cervantes.es/portada_b.htm) segueix sent només en castellà. Curiosa manera d'entendre el bilingüisme, que dóna la raó a en Salvador Sostres, que en parlar-nos del "puto bilingüisme" escribia fa poc al [diari Avui](http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?http://www.avui.com/avui/diari/04/jul/05/ag2lli05.htm) que "El bilingüisme és sempre que jo parli castellà però no és mai que tu parlis en català." (c) Paco Rivière - 2004 Es garanteix el permís per a copiar i distribuir aquest document complet en qualsevol mitjà si es fa de manera literal i es manté aquesta nota. Referències * Projecte Gutemberg: http://www.gutenberg.net/ * Biblioteca Cervantes: http://www.cervantesvirtual.com * Biblioteca de Catalunya: http://www.gencat.net/bc/ * Institut Ramon Llull: http://www.llull.com/llull/ * Constitució Espanyola de 1978: http://www.ub.es/mercanti/Constitucio/Directconsti.html * Comentari sobre el tractament fiscal de Catalunya per part d'Espanya, per Xavier Sala-i-Martin, professor d'Economia de l'Universitat de Columbia: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/fiscalc.htm * Memoware: http://www.memoware.com * Tarragona Internet: http://www.tinet.org/ * Tinet Biblioteca: http://www.tinetbiblioteca.org/ * Portal del conveni entre la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca Cervantes http://www.cervantesvirtual.com/portal/bc/ * Plucker: http://plkr.org * Baròmetre de l'ús de català a internet: http://wiccac.org/webscat.html * PalmCAT: http://palmcat.org

Article: El Projecte Gutemberg accepta el català. Una altra mesura de la presència del català a la xarxa

2004-09-26 00:00:00

923

[NukeCatalà](http://www.nukecatala.com) ha publicat la versió 1.1 de la NEC (Nuke en català). La NEC és una distribució per a l'àmbit català del popular sistema de gestió de continguts PHP-Nuke que permet la instal·lació ràpidament i fàcil d'un portal de continguts dinàmics. La darrera versió alliberada del [PHP-Nuke](http://phpnuke.org) és la 7.4 i es pot descarregar sense registre i, gratuïtament, des de la pàgina del seu creador F. Burzi (<http://phpnuke.org>). Es tracta d'un programari distribuït amb la llicència GPL (General public License), escrit, fonamentalment, en codi PHP i que utilitza una base de dades (com MySQL) per guardar la informació del portal. Són molts els llocs web que, gràcies a PHP-Nuke, han passat de ser pàgines web amb contingut estàtic a portals dinàmics on el webmàster pot afegir contingut (notícies, articles, enquestes,...) utilitzant formularis molt intuïtius i sense que sigui imprescindible saber programar en PHP. En pocs minuts, en un ordinador local o en un servidor connectat a Internet, amb PHP-Nuke podrem instal·lar un portal que ofereix als usuaris diversos serveis (registre d'usuaris, fòrums, enquestes, enviament de notícies, cercador dins del portal,...) amb la possibilitat que els usuaris puguin triar l'aspecte que més els agradi, a través dels temes. El que destaca de PHP-Nuke dins del món dels gestors de continguts és la seva modularitat. Als milers de pàgines de suport que hi ha en tots els idiomes, trobarem blocs i mòduls que es poden afegir al PHP-Nuke estàndard i que poden acabar de personalitzar el portal. Podeu llegir l'article '[Beyond the Portal](https://www.linux-magazine.com/issue/46/PHPNuke_Installation_Configuration.pdf)' recentment publicat a Linux Magazine sobre PHP-Nuke. [NukeCatalà](http://www.nukecatala.com) va néixer amb la voluntat de constituir-se en un portal de suport i informació als usuaris de PHP-Nuke en llengua catalana. La distribució oficial de PHP-Nuke incorpora els fitxers de traducció a diversos idiomes. Des de NukeCatalà ens vam plantejar millorar la traducció de la versió oficial en un intent de depurar-la, ortogràficament, i des del punt de vista de la correcció lèxica. Les darreres traduccions que s'han publicat a NukeCatalà han estat obra de Rafael Carreras, de <http://caliu.info>, i això ha estalviat moltes hores als usuaris de PHP-Nuke en llengua catalana. A NukeCatalà es publiquen notícies sobre PHP-Nuke, es tradueixen al català els blocs, mòduls i sistemes de seguretat més importants, es publiquen tutorials d'instal·lació i estan actius diversos fòrums que ajuden els usuaris a la correcta configuració dels seus portals. Ara, hem publicat aquesta distribució anomenada NEC. Hem reunit en un sol fitxer comprimit la darrera versió del PHP-Nuke, els pedaços de seguretat indispensables i els fitxers de traducció normalitzats de manera que els usuaris que es decideixin a provar o a instal·lar en català aquest sistema de portals puguin estalviar-se unes quantes hores de feina. I és que si la normalització lingüística en el món del programari és important en l'àmbit dels sistemes operatius i dels programes informàtics, també ho és, i molt, en l'àmbit dels sistemes de publicació en línia.

Nova distribució en català de PHP-Nuke

2004-09-27 00:00:00

924

Acaba de publicar-se la versió 1.01 de la [CÀTix](http://www.tecnocampus.com/catix/),una compilació de programari lliure GNU/Linux que funciona completament des del CD-ROM. No cal que l'instal·lis, poses el CD-ROM, engegues l'ordinador i ja pots utilitzar el Linux. Et reconeixerà automàticament el maquinari del teu ordinador. Es pot fer servir per aprendre Linux, com a sistema operatiu portàtil, com a disc de rescat o com a sistema operatiu del teu ordinador. No cal instal·lar res al disc dur perquè funcioni: a mesura que es necessiten els programes es descomprimeixen des del CD-ROM en temps real. Aquesta nova versió ja està disponible al [servidor FTP de Softcatalà](https://www.softcatala.org/pub/knoppix/catix/) com a imatge ISO [catix-1.0.1.iso](https://www.softcatala.org/pub/knoppix/catix/catix-1.0.1.iso) (699 MB). Característiques implementades a la Catix 1.0.1 * Ara els usuaris root i catix tenen contrasenya: catix. * Caut 1.0.1. Configuració AUTomàtica molt millorada. * Suport de controladors RAID. * No carrega el mòdul sbp2 que penjava algunes màquines especificant l'opció: nofirewire La configuració nofirewire ja té seleccionada aquesta opció * Arranjada l'opció modulx= que no funcionava correctament i que permet triar el mòdul XFree86. Utilitza el mòdul vesa per defecte quan no sap quin carregar. * Arranjat el problema de detecció de targetes gràfiques Intel. * Arranjada l'opció utc/gmt per seleccionar el temps universal, coordinat com cal, en sistemes operatius potents com el Linux. * L'opció per defecte de país és ca, per tant no cal especificar-la. * Activa el primer fitxer d'intercanvi catix.swp que es trobi a l'arrel de qualsevol partició de qualsevol disc dur automàticament si no troba particions swap. * Crea automàticament un fitxer d'intercanvi catix.swp si la màquina té menys de 250 MB si no s'especifica el contrari per augmentar molt la velocitat en màquines amb poca memòria RAM. * Executa tots els programes catix.sh que trobi a l'arrel de qualsevol partició de qualsevol disc dur. * Arranjada la configuració fb800, fb1024, fb1280. * Arranjada la configuració del mòdem. * Arranjada la configuració del ppp. * Arranjada la configuració del raw1394. * Arranjada la configuració de l'usblp0. * Suprimida la configuració interactiva en les opcions d'engegada. * Arranjada la creació d'enllaços CD-ROM/DVD. * Arranjada la comprovació de checksum. * Arranjada la configuració del ratolí. * Millores en el programa d'instal·lació. Més informació. Ara copia el kernel a boot/linux-catix-1.0.1 * Millores en el programa d'instal·lació. Ara munta les particions si no ho estan, abans de fer la instal·lació * Arranjats petits detalls del fitxer de configuració catix-autoconfigura. * Arranjada l'opció pantalla per seleccionar la resolució. * Arranjada la configuració de múltiples targetes de la mateixa categoria. * Només carrega PCMCIA si troba controladora PCMCIA. * Només carrega USB si troba controladora USB. * Només carrega FIREWIRE si troba controladora FIREWIRE. * Arranjada la comprovació del checksum * Arranjats petits detalls del fitxer catix-autoconfigura * Millorada aturada del sistema * Actualitzada la documentació en format html. A la versió 1.1 (en preparació) * utilitzar el grub com a gestor d'engegada del CD-ROM * KDE 3.3 * GNOME ? (si hi cap) * Mozilla 1.7 i FireFox i Thunderbird (si hi caben) * Kernel 2.6.9 o superior * squashfs 2.0 * busybox 1.0 rc3 * Elixir 2.0? * Opció d'instal·lació del gestor d'engegada grub al disc dur en el programa d'instal·lació * més Debian, per tenir una distro més genuïnament Debian * ... s'accepten suggerències. A la [web](http://www.tecnocampus.com/catix/) * programa catix-autoconfigura de la versió 1.0.1 i resta de scripts modificats per no haver de baixar tota la CATix. * disquet d'engegada per a màquines velles.

Actualització de la CÀTix

2004-10-03 00:00:00

925

Dins d'un projecte d'innovació docent anomenat [UniWiki](http://uniwiki.ourproject.org), en què hi participem deu professors de la [Universitat de Barcelona](http://www.ub.edu) i la [Universitat Autonòma de Barcelona](http://www.uab.es), oferim cursos gratuïts de 10 hores a tothom qui vulgui aprendre a fer servir el Wiki o l'OpenOffice vinculat a carpetes web (WebDAV) per facilitar la redacció col·laborativa de documents. Web del projecte, i amb més informació sobre els cursos, formularis de preinscripció, etc.: <http://uniwiki.ourproject.org> (basada en Tiki 1.8.4 en català) Curs d'eines informàtiques orientades a la redacció col·laborativa de documents (I): Wiki (CONVALIDABLE COM A 1 CRÈDIT DE LLIURE ELECCIÓ) DATES IMPARTICIÓ CURS: (4 cursos d'1 setmana, màx. 30 alumnes/aula).1er Curs:| 4, 5, 6, 7 i 8 d'octubre| 11-13 h. ---|---|--- 2n Curs:| 4, 5, 6, 7 i 8 d'octubre| 19-21 h. 3r Curs:| 18, 19, 20, 21 i 22 d'octubre| 09-11h. 4t Curs:| 18, 19, 20, 21 i 22 d'octubre| 16-18 h. LLOC: Aula d'informàtica 3 de la Facultat de Biologia, UB. Metro Palau Reial (L3, Verda) PREU: Gratuït (finançat pel DURSI - Generalitat de Catalunya) INFORMACIÓ GENERAL: El curs s'imparteix en 5 dies seguits, 2 hores per dia, amb la metodologia de l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP), en una aula d'ordinadors amb un ordinador per alumne, preferiblement. El projecte haurà de ser realitzat per equips de, com a mínim, dues persones, i consistirà en la redacció d'una crítica constructiva sobre la qualitat de la docència rebuda el curs anterior, o altres temes (acordats amb el professorat). INSTITUCIÓ OFERENT [Departament d'Ecologia](http://www.ub.edu/ecolo/), Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona. PROFESSORAT Xavier de Pedro Puente, professor del Departament d'Ecologia. Telf. 934021508, Fax 934111438 – [[email protected]](mailto:[email protected]) TIPUS D’AVALUACIÓ Aprofitament: Per grups d'alumnes han d'elaborar un breu projecte de redacció col·laborativa al llarg del curs, que serà avaluat al final del curs. MÉS INFORMACIÓ I PREINSCRIPCIONS Directament a la Web del projecte UniWiki: <http://uniwiki.ourproject.org> Curs d'eines informàtiques orientades a la redacció col·laborativa de documents (II): OpenOffice .org + Carpeta Web (CONVALIDABLE COM A 1 CRÈDIT DE LLIURE ELECCIÓ) DATES IMPARTICIÓ CURS: (4 cursos d'1 setmana, màx. 30 alumnes/aula).1er Curs| 11 i 13 octubre (10-13h) i 14, 15 octubre'04 (11-13h). ---|--- 2n Curs| 11 i 13 octubre (18-21h) i 14, 15 octubre'04 (19-21h) 3r Curs| 25, 26, 27, 28 i 29 d'octubre (09-11h). 4t Curs| 25, 26, 27, 28 i 29 d'octubre (16-18h) LLOC: Aula d'informàtica 3 de la Facultat de Biologia, UB. Palau Reial (L3, Verda) PREU: Gratuït (finançat pel DURSI - Generalitat de Catalunya) INFORMACIÓ GENERAL: El curs s'imparteix en 5 dies seguits, 2 hores per dia, amb la metodologia de l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP), en una aula d'ordinadors amb un ordinador per alumne, preferiblement. El projecte haurà de ser fet per equips de, com a mínim, dues persones, i consistirà en la redacció d'una crítica constructiva sobre la qualitat de la docència rebuda el curs anterior, o altres temes (acordats amb el professorat). INSTITUCIÓ OFERENT [Departament d'Ecologia](http://www.ub.edu/ecolo/), Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona. PROFESSORAT Xavier de Pedro Puente, professor del Departament d'Ecologia. Telf. 934021508, Fax 934111438 – [[email protected]](mailto:[email protected]) TIPUS D’AVALUACIÓ Aprofitament: Per grups d'alumnes han de realitzar un breu projecte de redacció col·laborativa al llarg del curs, que serà avaluat al final del curs. MÉS INFORMACIÓ I PRE-INSCRIPCIONS Directament a la Web del projecte UniWiki: <http://uniwiki.ourproject.org>

Cursos lliures sobre l'ús del Wiki i l'OpenOffice en català

2004-10-05 00:00:00

926

Manifest sobre l'ús del programari lliure a l'educació, presentat per l'AEIC ([Associació d'Ensenyants d'Informàtica de Catalunya](http://www.aeic.es/)) “Per a la millora de l'ensenyament, l'educació i la cohesió social” Introducció El present Manifest intenta recollir les opinions majoritàries de les associades i dels associats de l'AEIC i d'altres persones que s'han manifestat lliurement sobre l'ús del Programari Lliure a l'educació i les implicacions que aquest comporta a l'ensenyament, en general i al desenvolupament personal dels infants, dels joves i del personal docent. A més, aquest manifest pretén ser una declaració d’intencions i opinions de l’associació amb l'única finalitat que el fonament de la nostra comunitat educativa (infantil, primària i secundària) no es quedi fora dels avenços que semblen venir sobre la política sobre les TIC del nostre país. Des dels seus inicis ara fa cinc anys, l’AEIC ha estat l’entitat capdavantera en l’impuls d’iniciatives en la millora de les TIC a l’Educació. Per aquest motiu, des d'un principi hem manifestat el nostre profund desacord amb la política seguida per la DGOIE (Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa) del Departament d’Educació en relació a les TIC, convençuts que són un dels fonaments de la qualitat i del desenvolupament de l’ensenyament. L'Associació d'Ensenyants d'Informàtica de Catalunya Manifesta: 1\. Que l'ús del Programari Lliure representa per a la comunitat educativa una sèrie d'avantatges en diferents àmbits: a) Àmbit de valors: Els valors de comunitat col·laborativa que es trasllueixen de l'ús del Programari Lliure i el seu desenvolupament en els darrers 20 anys es poden aplicar a la difusió i creació de materials docents i als valors de solidaritat i col·laboració entre persones que impliquen els docents, joves i infants. Però més enllà d'això, la utilització de programari lliure permet “unificar” de manera “legal” l'ús de les eines informàtiques i apropa la possibilitat d'entrar en el món de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) als sectors més desafavorits i als centres escolars més pobres. Com es recull a la Declaració de Barcelona per a l'Avenç del Programari Lliure [1], l'ús de programari lliure presenta un seguit d'avantatges com ara: independència del fabricant, facilitat de compartició del coneixement i flexibilitat. A més, es tracta d'un entorn robust, segur, immune als virus informàtics, adaptable als diferents projectes educatius, integrador i respectuós amb altres sistemes informàtics. Idoni per ser usat per la comunitat educativa. Possiblement, l'avantatge més gran que representa el seu ús sigui el d'assegurar un estàndard per a la comunicació que no exclogui cap altre sistema, cosa que com és sabuda no respecten altres programaris propietaris. b) Àmbit social: L'ús il·legal del programari és un delicte. Com a ensenyants i educadors no ens podem permetre la hipocresia d'usar programari propietari de manera il·legal i, encara menys, fomentar que els nostres alumnes facin servir de forma il·lícita aquest programari, encara que sigui “necessari” per exigències del “currículum” o per la utilitat laboral que posteriorment se'n farà. L'alternativa del Programari Lliure ens permet que, amb eines “pràcticament iguals” i gratuïtes, es cobreixin les necessitats de formació dels nostres alumnes sense trencar la legalitat. A més, la implantació generalitzada a la societat catalana del Programari Lliure permetrà que els preus dels equipaments informàtics es redueixin entre un 25% i un 50% [2, 3], ja que com que no s'han de pagar les llicències d'ús, i es permet als sectors més desafavorits accedir a les TIC i reduint, d'aquesta forma, l'escletxa tecnològica de la nostra societat. El Programari Lliure és respectuós amb les particularitats locals de la comunitat més propera. Dóna un nou sentit al desenvolupament en informàtica, tot trencant la dependència dels països usuaris respecte dels països desenvolupadors de sistemes informàtics. I finalment crea una comunitat que treballa per una llengua i una manera de fer les coses diferenciadora de la resta del món, és a dir, que fomenta la identitat del país. c) Àmbit de l'ensenyament: En l'àmbit de l'ensenyament, un projecte d'ús de Programari Lliure permetrà corregir les mancances històriques dels centres d'educació primària i secundària en relació als centres universitaris. La facilitat d'ús i el baix cost d'implementació del Programari Lliure fan que es pugui dotar la comunitat educativa (professors, alumnes, pares i mares) d'unes eines de comunicació locals i adaptades a les peculiaritats dels centres educatius, respecte de les actuals solucions que són cares, disgregadores i poc participatives. L'ús del correu electrònic i de les pàgines web com a eina de comunicació entre la comunitat educativa és ja una realitat que cal potenciar i estendre a la totalitat del país. El desenvolupament d'aplicacions de gestió i d'aprenentatge (tutories, gestió econòmica, horaris, publicació de notes, teleformació) adaptades als centres i basades en Programari Lliure i en català faran que s'incrementin i enriqueixin les solucions als problemes quotidians que es presenten als centres, fent que la comunitat docent pugui centrar els esforços en l'educació dels alumnes que és, al cap i a la fi, l'objectiu principal. D’altra banda, implantar solucions de Programari Lliure permet fer un ús més racional dels recursos econòmics i informàtics, tal i com ha quedat demostrat en projectes d'altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol. La utilització de terminals i el reaprofitament de maquinari antic és una realitat que cal tenir en compte. L'oportunitat única que se'ns presenta a l'hora d'utilitzar Programari Lliure pot donar solució als dèficits de l'actual sistema. Utilitzar Programari Lliure permet corregir l'actual desfasament de les funcions del coordinador d'informàtica que ha estat una reivindicació històrica de la nostra associació: un coordinador d'informàtica dedicat a tasques de coordinació, assessorament, formació i docència, i un tècnic informàtic encarregat del manteniment dels sistemes. En l'àmbit del currículum implica un canvi d'orientació en la formació de l'alumnat. Com a docents no podem hipotecar la formació dels nostres alumnes formant futurs usuaris d'un determinat producte informàtic. Cal una alfabetització tecnològica general, integradora i globalitzadora, que permeti decidir a les persones la solució que considerin més adient. Ensenyar en la diversitat és un dels principis de l'educació actual i per fer-ho no cal marcar límits a l'ús de les eines que estan a la nostra disposició. d) Àmbit econòmic: En l'àmbit econòmic, l'ús del Programari Lliure implica deixar de pagar llicències per programari propietari, deixar d'augmentar les necessitats del maquinari destinat a aquest programari i la possibilitat de destinar aquestes despeses a altres àmbits com ara la formació del professorat, l'increment de l'equipament informàtic dels centres o la millora del personal tècnic dedicat al manteniment dels equips com ja està passant en altres comunitats autònomes de l'Estat spanyol[4]. L'ús de Programari Lliure en l'educació dóna opció també a crear una xarxa d'empreses catalanes, d'especialistes en informàtica sota la tutela del Departament d'Educació i persones voluntàries dedicades al desenvolupament i manteniment d'aplicacions de codi lliure i en català per a l'ensenyament, augmentant amb el temps la independència respecte les multinacionals del sector. Tot això repercuteix en un ús més racional dels recursos econòmics del Departament d'Educació ja que en un termini no superior a 4 anys disposaria d'un sistema de programari complet, totalment funcional i en català, i que comportaria unes despeses de manteniment mínimes. 2.- Que, considerant aquests avantatges i altres que estan reflectits en manifestos semblants al present com els de la «Declaració de Barcelona per a l'avenç del programari lliure» o més general com el «Manifest sobre l'ús del programari lliure a l'Administració pública» [5], presentat per Softcatalà, l'AEIC es declara partidària de la implantació immediata, a curt termini de solucions basades en Programari Lliure en les futures dotacions informàtiques del Departament d'Educació, tant als centres educatius com als servidors públics de la Generalitat de Catalunya, i demana expressament que el Departament d'Educació i els seus representants polítics facin una declaració pública a favor d'aquesta implantació. També demana el reciclatge dels equipaments informàtics obsolets utilitzant Projectes de Programari Lliure que permetin un ús racional i real dels equipaments. 3.- Que, considerant el canvi que representa per a la comunitat docent la utilització del Programari Lliure, és necessari que es faci la formació adient al professorat en el termini de temps més curt possible, i s'imparteixin els cursos de formació corresponents als centres i amb formació telemàtica. I que també és necessari revisar el “Carnet d'Alfabetització Informàtica” imprescindible per dur a terme una tasca meritòria en la docència en informàtica i que asseguri una formació general i globalitzadora del personal docent. 4.- Que és necessari que es creï un grup de desenvolupadors d'aplicacions informàtiques de codi lliure i en català per a l'ensenyament en tots els àmbits de la vida docent (educació, ensenyament i gestió) que treballin en cooperació amb les universitats catalanes i amb altres comunitats autònomes implicades en el desenvolupament de Programari Lliure. 5.- Que és necessari que es facin les inversions econòmiques i humanes corresponents perquè el canvi esdevingui un fet real i que la repercussió sobre el personal docent sigui com més lleu millor. 6.- I finalment que, respectant la filosofia del Programari Lliure, el Departament d'Educació hauria de tenir en compte les indicacions, precs i patiments dels professionals de l'ensenyament i l'educació del nostre país. Que hauria de considerar que la millor manera de fer “escola” és entenent que, qui ha de treballar-hi, té les millors solucions per fer que funcioni. Històricament, la direcció de la Informàtica Educativa al nostre país ha pecat de llunyana i impositiva, no ha tingut en compte les necessitats pròpies dels centres i ha ignorat la majoria de les innovacions i experiències de l'àmbit informàtic que, tant a títol individual com a col·lectiu, han fet persones i entitats en els centres educatius del nostre país, tot i no tenir cap mena de suport oficial. Per totes aquestes raons, ens veiem obligats a posar dubte que, amb els actuals recursos humans i direcció de la SGTI, es pugui fer la reconversió de les polítiques sobre les TIC a l’ensenyament, tan llargament esperades per la majoria dels coordinadors d’informàtica del país i dels docents usuaris dels recursos informàtics del Departament d'Educació. En conseqüència, i tenint en compte els punts exposats, l'AEIC prega a tots els professors i mestres, als pares i mares, als nostres alumnes, a les diferents associacions i ONGs relacionades amb l'educació i el Programari Lliure, als sindicats de l'ensenyament, a les institucions, a tots els que simpatitzin amb la nostra perspectiva, a totes les entitats preocupades per la situació actual de les TIC a Catalunya i, molt particularment, als components de l'actual Govern de la Generalitat de Catalunya que signin el present manifest, si consideren, d'antuvi i sense coaccions, que així ho han de fer. Catalunya, 29 de setembre de 2004 Referències: [1] Declaració de Barcelona per a l'avenç del programari lliure: http://www.softcatala.org/articles/article43.htm [2] La gestión del usuario del TCO: http://www.lapastillaroja.net/archives/cat_analisis_financiero_del_software_libre.html [3] Four out of four experts agree: Linux lowers TCO: http://management.itmanagersjournal.com/ [4] Programari Lliure al govern extremeny: Linex : http://www.softcatala.org/articles/article23.htm [5] Manifest sobre l'ús del programari lliure a l'administració pública: http://www.softcatala.org/admpub

Manifest sobre l'ús del programari lliure a l'educació

2004-10-06 00:00:00

927

A continuació un avançament de la nostra intervenció que farà Òscar del Pozo de Softcatalà en la [jornada](http://www.lafarga.org/node/view/2) organitzada per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya aquest 8 d'octubre en l'apartat "El català... cosa de qui?". Se'ns ha demanat que contestem les següents preguntes: 1) Quina és la situació actual? 2) Quin paper ha de fer l'Administració? 3) Quina és la situació actual i els plans de Softcatalà? A continuació una transcripció del que serà la nostra intervenció. Quin paper ha de tenir l'Administració en el foment del català a les noves tecnologies? No cal explicar la necessitat de productes tecnològics en català. Si no hi ha usuaris d'una llengua, es perd, i això també és cert en cada àmbit d'ús concret. Tots sabem que no es pot construir la Societat de la Informació catalana amb programari en castellà. Quina és la realitat actual? La realitat és que, com a mínim en el camp de la informàtica, productes en català, ja en tenim: OpenOffice, Mozilla, GNU/Linux i molts altres programes de demostrada utilitat i viabilitat ens permeten treballar en català, des de fa temps. Així doncs, què esperem per fer-los servir per construir una societat de la informació en català? Cal decidir-se d'una vegada a fer el salt, que l'ensenyament i l'Administració passin a emprar-los, principalment, programari lliure en català. Aquest és el paper més important que pot jugar l'Administració en aquests moments: crear un mercat acostumat a fer servir productes en la nostra llengua. Un cop garantida la demanda, què cal fer per estimular l'oferta? Creiem, fermament, que no s'ha de fer amb els productes tecnològics el mateix que s'està fent amb el cinema. En general, traduir una versió concreta d'un producte no té sentit, pel canvi, sovint vertiginós, de la tecnologia. És necessària una visió a llarg termini. També cal tenir una visió integral dels productes, que inclogui els aspectes de manteniment, actualització, documentació, formació i suport a l'usuari. Cal centrar-se en la qualitat: els usuaris finals rebutjaran productes en català si no estan ben fets. Cal col·laborar amb les empreses foranes, facilitant-los els recursos lingüístics i tècnics necessaris per la localització al català, i amb la indústria local, proporcionant-li el coneixement per desenvolupar productes multilingües, des del començament, de la manera més racional. Cal insistir que els nous projectes relacionats amb la llengua i finançats, públicament, es creïn des del començament amb llicències lliures. I cal mirar d'alliberar recursos lingüístics de propietat pública ja existents, però només si el cost és raonable i hi ha persones, associacions o empreses que vulguin i sàpiguen fer ús d'aquests recursos. Com es veu Softcatalà enmig de tot això? Ens veiem treballant, com sempre. Els nostres plans són continuar fent la mateixa feina, i més i millor, si podem. Tenim els coneixements tècnics i lingüístics, un sistema organitzatiu que funciona i més de set anys d'experiència. A l'Administració, només li demanem que no ho espatlli. No és bo destruir el teixit associatiu que protegeix els ciutadans de les mancances dels seus governants. Si voleu ajudar-nos, benvinguts, si voleu ignorar-nos, també. Però no ens trepitgeu a menys que estigueu molt segurs que ho fareu millor que nosaltres i que tindreu la mateixa vocació de continuïtat. Finalment, tot agraint que ens hàgiu convidat a participar en aquesta reunió, vull aprofitar per convidar-vos a tots a participar en les [III Jornades del Català a les Noves Tecnologies](http://www.softcatala.org/jornades), que, com el seu nom indica, estan íntegrament dedicades a aquest tema i que organitzarem, com cada any cap a la primavera. Us convidem a fer-nos arribar els vostres comentaris i suggeriments per incorporar-los al parlament.

Softcatalà exposa la seva opinió sobre el paper de l'administració en el foment del català

2004-10-12 00:00:00

928

[Softcatalà](http://www.softcatala.org) presenta unes versions de prova públiques de les traduccions al català del [Mozilla](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozilla) 1.7.3, el [Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox) 1.0PR (0.10.1) i el [Thunderbird](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird) 0.8, tots tres productes estrelles del [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org). Aquestes noves versions fan servir uns nous instal·lador basats en les versions oficials que facilitaran la instal·lació d'aquests programes per als nous usuaris. El Mozilla permet explorar els continguts d'Internet, enviar i rebre correu electrònic, consultar i participar en els fòrums de discussió i crear pàgines web; tot això ja es pot fer en català i d'una manera senzilla, intuïtiva i eficaç que pretén aprofitar al màxim les possibilitats actuals que ens ofereix Internet. Aquesta versió corregeix errades de seguretat i d'ús recents de les versions 1.7.x anteriors. GNU/Linux * [ftp://ftp.softcatala.org/.../mozilla-i686-full...tar.gz](https://www.softcatala.org/pub/beta/mozilla/1.7/1.7.3/mozilla-i686-pc-linux-gnu-1.7.3-full-installer-caAD.tar.gz) * [ftp://ftp.softcatala.org/.../mozilla-i686-installer...tar.gz](https://www.softcatala.org/pub/beta/mozilla/1.7/1.7.3/mozilla-i686-pc-linux-gnu-1.7.3-installer-caAD.tar.gz) (xarxa) * [ftp://ftp.softcatala.org/.../mozilla-i686-iso8859...tar.gz](https://www.softcatala.org/pub/beta/mozilla/1.7/1.7.3/mozilla-i686-pc-linux-gnu-1.7.3-installer-caAD-iso8859.tar.gz) (xarxa distribucions sense UTF8) Windows * [ftp://ftp.softcatala.org/.../mozilla-win32-installer....exe](https://www.softcatala.org/pub/beta/mozilla/1.7/1.7.3/mozilla-win32-1.7.3-installer-caAD.exe) * [ftp://ftp.softcatala.org/.../mozilla-win32-stub....exe](https://www.softcatala.org/pub/beta/mozilla/1.7/1.7.3/mozilla-win32-1.7.3-stub-installer-caAD.exe) (xarxa) Paquet d'idioma * [ftp://ftp.softcatala.org/.../mozilla-langpack....xpi](https://www.softcatala.org/pub/beta/mozilla/1.7/1.7.3/langpack/mozilla-1.7.3-langpack-caAD.xpi) El Mozilla Firefox és un navegador web gratuït, de codi obert, basat en el codi desenvolupat dins el projecte Mozilla. Les seves característiques principals són la rapidesa així com la facilitat d'instal·lació i utilització. El Firefox és una aplicació amb poc consum de recursos i ràpida, alhora que compleix amb els principals estàndards d'Internet. El Firefox incorpora un gran nombre de funcions per facilitar-ne la utilització: plenament funcional només amb el teclat, barra d'eines personalitzable, administrador de marcadors, integració de cercadors d'Internet (per exemple, amb [Google](http://www.google.com), l'[Hiperdiccionari](http://www.grec.net/cgibin/lexicx.pgm) o la [Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/)), bloqueig de les finestres emergents no sol·licitades, navegació ràpida en pestanyes separades per a cada web que es visita, administrador de contrasenyes, baixada automàtica i simple de fitxers i lectura de fonts de notícies RSS, entre d'altres. GNU/Linux * [ftp://ftp.softcatala.org/.../firefox-installer....tar.gz](https://www.softcatala.org/pub/beta/firefox/0.10/firefox-1.0PR-i686-linux-gtk2+xft-installer-caAD.tar.gz) Windows * [ftp://ftp.softcatala.org/.../Firefox....exe](https://www.softcatala.org/pub/beta/firefox/0.10/Firefox%20Setup%201.0PR-caAD.exe) Paquet d'idioma * [ftp://ftp.softcatala.org/.../firefox-langpack...xpi](https://www.softcatala.org/pub/beta/firefox/0.10/langpack/firefox-0.10-langpack-caAD.xpi) El Mozilla Thunderbird és un client de correu lliure i gratuït també d'execució ràpida i que consumeix menys recursos que altres alternatives, basat en el codi desenvolupat dins el projecte Mozilla. El programa té gran quantitat d'opcions de personalització i incorpora les característiques més útils que pot necessitar un client de correu avui dia: filtres de missatges, gestió del correu brossa amb autoaprenentatge, compte global, lectura de fonts RSS, etc. Tot això juntament amb les opcions a les quals podem estar més habituats, com ara la cerca de missatges o una llibreta d'adreces personal. A més, incorpora assistents per migrar el correu des d'altres clients de correu del mateix ordinador. GNU/Linux * [ftp://ftp.softcatala.org/.../thunderbird-...tar.bz2](https://www.softcatala.org/pub/beta/thunderbird/0.8/thunderbird-0.8-i686-linux-gtk2+xft-ca-AD.tar.bz2) Windows * [ftp://ftp.softcatala.org/.../ThunderbirdSetup...exe](https://www.softcatala.org/pub/beta/thunderbird/0.8/ThunderbirdSetup-0.8-ca-AD.exe) Paquet d'idioma * [ftp://ftp.softcatala.org/.../thunderbird-langpack....xpi](https://www.softcatala.org/pub/beta/thunderbird/0.8/langpack/thunderbird-0.8-langpack-caAD.xpi) Amb aquestes versions de prova públiques demanem a tota la comunitat d'usuaris d'aquests productes en llengua catalana que puguin donar-nos la seva opinió i, així, entre tots, continuar millorant dia a dia la qualitat de les traduccions d'aquests programes en la nostra llengua. Atès que són versions de prova, aquestes poden contenir errades importants i que tenen com a únic objectiu millorar la qualitat de la versió final i no pas ser versions de consum. Els [programes del projecte Mozilla traduïts al català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/) poden baixar-se des de la pàgina web de Softcatalà, i pot consultar-s'hi molta informació i ajuda sobre aquest projecte. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>. NOTA Si utilitzeu una versió oficial i teniu problemes amb els paquets d'idiomes del Firefox i el Thunderbird, podeu fer aparèixer la versió en llengua catalana afegint des de la consola (o al camí de les icones) els paràmetres "-UILocale ca-AD -contentLocale AD" després del nom del programa. Si tinguéssiu problemes tornant a la versió original faríeu el mateix però amb l'altre idioma, p.ex "-UILocale en-US -contentLocale US". Aquesta inconveniència s'arreglarà en futures versions.

Softcatalà presenta versions de prova del Mozilla 1.7.3, Firefox 1.0PR i Thunderbird 0.8

2004-10-14 00:00:00

929

L'[ASSL (Asociación de Soporte al Software Libre)](http://www.assl-site.net/), [Mataró Wireless](http://www.matarowireless.net/) i el [Tecnocampus Mataró](http://www.tecnocampus.com/) organitzen el proper dissabte 16 d'octubre una taula rodona sobre ciberdrets, on es tractaran temes com ara el compartiment de fitxers, el nou codi civil, el cànon de la SGAE, el compartiment de l'ample de banda de les xarxes sense fils, etc... Hi participaran Javier Candeira ([Barrapunto](http://barrapunto.com)), Martí Manent ([Derecho.com](http://www.derecho.com)), Carlos Atarés ([Hispalinux](http://www.hispalinux.es)) i Alfredo Romero (OpenService). La taula rodona es farà a l'[Escola Universitària Politècnica de Mataró](http://www.eupmt.es/). Per a més informació, consulteu la web de la [3a setmana de les noves tecnologies per a tothom](http://web.tecnocampus.com/setmana2004/).

Taula rodona sobre ciberdrets a Mataró

2004-10-15 00:00:00

930

Softcatalà ha publicat avui mateix les les conclusions i les ponències de les II Jornades sobre el català a les noves tecnologies que es poden trobar a [la web de Softcatalà](http://www.softcatala.org/jornades/2004/ponencies/). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les Noves Tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

Conclusions i ponències de les II Jornades sobre el català a les Noves Tecnologies

2004-10-18 00:00:00

931

A l'apartat de [llistes](http://www.softcatala.org/llistes) de Softcatalà s'ha creat una nova llista per a l'Skype en català. L'objectiu de la llista és, d'una banda, que els usuaris puguin comunicar-se entre ells per comentar qualsevol cosa, i de l'altra, anar actualitzant i millorant la traducció feta per en [David Valls](http://www.david.valls.name). Els arxius de la llista poden ser consultats mitjançant [Mail-Archive](http://mail-archive.com). [L'Skype](http://www.skype.com) és un programa gratuït de telefonia per internet (VoIP) i missatgeria instantània seguint el protocol d'igual a igual (P2P) fet pels creadors del programa KaZaA. A banda de poder fer trucades de veu de franc entre els seus usuaris, es poden fer trucades a telèfons fixos i mòbils d'arreu del món a uns preus molt competitius, mitjançant el servei SkypeOut. Cal destacar-ne la facilitat d'instal·lació, ús i qualitat de la veu.

Nova llista de correu pels usuaris de l'Skype en català

2004-10-17 00:00:00

932

L'[Observatori per a la Cibersocietat](http://www.cibersociedad.net/) (OCS), una entitat sense afany de lucre constituïda com una comunitat-xarxa d'experts i interessats en les TIC i Internet, nascuda i liderada des de Catalunya, celebrarà del 2 al 14 de Novembre el seu [IIn Congrés Internacional Online de l'Observatori per a la Cibersocietat: Cap a quina societat del coneixement](http://www.cibersociedad.net/congres2004/index_ca.html). Acabada la recepció de comunicacions, el 14 d'octubre, es poden donar aquestes dades: 3.000 inscrits (es preveu una assistència aproximadament d'entre 4.000 i 6.000 persones) que participaran activament en els debats organitzats als 77 Grups de Treball, amb més de 400 comunicacions o ponències. Els inscrits pertanyen a mes de 50 estats diferents. El congrés es celebra en 5 versions idiomàtiques, entre les quals es troben el català i el gallec. És, doncs, una gran oportunitat per fer arribar al món l'existència del català a Internet. Podem destacar, per als visitants i usuaris de Softcatala.org, aquest Grups de Treball: * (GT-86) - La llengua catalana a la Societat del Coneixement Software Lliure * (GT-87) - Software Lliure * Dret a la propietat intel·lectual i Internet * (GT-91) - Una Societat del Coneixement accessible per a tots TIC, poder i control social La inscripció es lliure, gràcies al suport de diverses institucions catalanes que en són sòcies organitzadores. Però què és un Congrés ONLINE? Un congrés ONLINE és un espai electrònic especialment dissenyat per a la presentació i l'intercanvi d'anàlisis, reflexions, recerques i experiències de persones de perfils diversos i interessades en temàtiques similars d'arreu del món. Persones que potser mai coincidirien físicament ni tindrien l'oportunitat d'intercanviar aquestes experiències i coneixements i que, durant un temps limitat, ho fan en línia. Com en el cas dels congressos presencials, el debat es genera a partir de les ponències i de les comunicacions presentades als diferents Grups de Treball (GT). El seu objecte, l'enfocament i dinàmica dependran dels criteris de les coordinacions de cada grup, d'acord amb la filosofia i objecte del congrés descrits a la línia editorial del congres. La moderació de l'activitat i l'avaluació de les comunicacions de cada grup són responsabilitat de les coordinacions dels grups de treball. L'organització del congrés es responsabilitza de la seu electrònica, les metodologies i ritmes de treball i, en general, d'una tasca possibilitadora. Així, conceptualitza i administra les eines telemàtiques d'interacció per tal que els GT puguin desenvolupar la seva activitat de manera autònoma, però en un entorn integrat i que potencia la relació amb altres temàtiques i GT afins. La participació en el congrés es diferencia radicalment de la participació en altres àmbits de debat existents a la xarxa i que tècnicament tenen una base similar: fòrums, llistes de distribució, grups de notícies, etc., però amb unes condicions i metodologia de treball peculiar que el fan, senzillament, diferent. Us hi esperem a tots. ;-)

Congrés Internacional "Cap a Quina Societat del Coneixement?"

2004-10-18 00:00:00

933

A partir d'avui tots els continguts de la web de Softcatalà es troben llicenciats sota [la llicència de Creative Common](http://creativecommons.org/licenses/by/2.1/es/deed.ca), sempre i quan no s'indiqui el contrari com és el cas d'alguns articles. Això inclou totes les notícies del bloc, la descripció dels programes, molts dels articles i la resta del contingut. Amb aquesta llicència es permet copiar, distribuir i comunicar públicament els continguts del nostre web, fer-ne obres derivades i fer un ús comercial de l'obra, sempre i quan es reconegui i citi l'autor original.

Els continguts de Softcatalà sota llicència Creative Commons

2004-10-27 00:00:00

934

El jurat dels premis Nacionals de Radiodifusió, Televisió, Internet i Telecomunicacions en la seva reunió del propassat 14 d'octubre de 2004, va decidir atorgar els premis Nacionals d'Internet a "l'Associació Softcatalà, pel seu compromís amb la llengua catalana, en l'àmbit de la informàtica, les noves tecnologies i internet. Softcatalà, col·lectiu que també defensa el programari lliure, aglutina dos elements bàsics per a la vertebració del país: la defensa de la llengua i la seva normalització, en el marc de la Societat de la Informació". Aquest és el primer cop que el premi Nacional d'Internet s'otorga a un col·lectiu de voluntaris, i esperem que això obri una nova via de reconeixement a la tasca de les persones que estan treballant des del voluntariat. Softcatalà no hauria estat possible aquests set anys sense la tasca d'Antoni Agramont, Aureli Alabert, Aleix Badia, Xavier Beà, Marc Belzunces, Xavi Caballé, Laura Casanovas, Miquel Chicano, Jordi Coll, Xavi Conde, Jesús Corrius, David de Montserrat, Òscar del Pozo, Jordi Domènech, Francesc Dorca, Mireia Farrús, Oriol Ferran, Vicent Fornés, Toni Güell, Toni Hermoso, Jordi Jover, Quico Llach, Albert Llobet, Jordi Mallach, Jordi Mas, Emi Miró, Joan Moratinos, Fingal Noguera, Pere Pasqual Pérez i Hernàndez, Miquel Piulats, Josep Puigdemont, Jaume Quintanilla, David Rios, Xavier Rull, Àngels Sala, Josep Mª Suelves, Joaquim Torres Mauri, Marc Valerio, Martí Villaret i la resta de col·laboradors que hem oblidat mencionar, i a tots els nostres usuaris i usuàries. Els altres guardonats d'aquesta distinció de la [Generalitat de Catalunya](http://www.gencat.net) d'enguany són el programa 'Futbol a Catalunya Ràdio' amb el premi Nacional de Radiodifusió, el Departament de Nous Formats de Televisió de Catalunya amb el premi Nacional de Televisió, i Ruralnet amb el premi Nacional de Telecomunicacions. Breu història de Softcatalà Des del 1997 fins a dia d'avui ha traduït, provat, i donat difusió a la versió catalana dels navegadors Netscape, amb el nom de navegador primer i, més recentment, sota el nom del projecte lliure Mozilla.org. L'any 2000 va començar el procés de traducció del paquet ofimàtic OpenOffice.org amb el suport de Sun Microsystems i des d'aleshores s'ha convertit en la principal opció ofimàtica lliure en català. També tradueix el processador de textos Abiword. L'any 2000 va encetar una col·laboració amb el cercador Google que va permetre traduir al català la interfície d'aquest cercador i, més endavant, participar en l'adaptació del motor de cerques de pàgines en català. En l'àmbit de GNU/Linux, ha participat en la seva popularització, en la traducció de l'entorn GNOME, i de les eines de configuració i instal·lació de les distribucions Mandrake i Fedora. El 23 d'abril del 2002 va impulsar una manifest amb el suport d'algunes de les entitats més representatives del país per demanar l'adopció del programari lliure i els estàndards oberts, per part de l'Administració pública a Catalunya. Durant aquests anys sempre ha cregut fermament en la creació de recursos lingüístics lliures, com a forma de reduir les barreres d'entrada a aquells que vulguin apostar pel català en les noves tecnologies. Aquesta idea s'ha materialitzat en la creació d'una guia d'estil, un glossari de més de 1500 termes, i una corrector ortogràfic català. Tots ells lliures i gratuïts. Des de fa dos anys organitza anualment les Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies que serveixen de marc d'intercanvi de tots els que treballen en el sector del català en les noves tecnologies. Els últims set anys ha coordinat amb diferents entitats la producció de més d'1 milió de còpies de CD-ROM en català.

Softcatalà guardonada amb el Premi Nacional d'Internet 2004

2004-10-30 00:00:00

935

El [projecte SIGOSSEE](http://www.tecn.upf.es/gti/sigossee/index_cat.htm) està preparant un seminari públic a la [Universitat Pompeu Fabra](http://www.upf.es/) el 2 de novembre. Volem convidar tothom que tingui interès en l'ús del programari lliure en l'àmbit educatiu. La reunió es farà conjuntament amb el projecte JOIN, i el projecte UNFOLD (Framework 6 UE), que investiga i desenvolupa l'ús d'estàndards orientats als programes i aplicacions d'ensenyament a distància (e-learning). Els idiomes de treball són l'anglès, el castellà i el català. Programa * SESSIÓ DE MATÍ * 9:30 Cafè * 10:00 Recepció i introducció a SIGOSSEE * TEMA: OPEN CONTENT * 10.10 Jesus M. González-Barahona, Universidad Rey Juan Carlos, Madrid Edukalibre project: exploring libre software models to produce educational materials. * 10.30 Francesc Busquets, XTEC, Generalitat de Catalunya El projecte "Clic". * 10:45 Dirk Stieglitz. Universitat de Bremen, Alemanya Open Content and IPR/Copyright based on some new German developments in an European view. * 11.00 Mihkel Pilv, Miksike LearningFolders, Estònia The LearningFolders Project. * 11.15 Debat obert amb els ponents * 1145 Descans * TEMA: OPEN SOURCE I ESTÀNDARS OPEN E-LEARNING * 12.00 Dai Griffiths, Projecte UNFOLD, Universitat Pompeu Fabra The significance of the IMS Learning Design specification. * 12.20 Fred de Vries, Open University dels Països Baixos A brief introduction to CopperCore, an Open Source Learning Design engine. * 12:30 Debat obert amb els ponents * 13.00 DINAR (hi ha restaurants barats als voltants) * SESSIÓ DE TARDA * TEMA: SISTEMES DE GESTIÓ DEL OPEN SOURCE LEARNING * 15.00 Fred de Vries. Open University dels Països Baixos The Potential of Open Source Virtual Learning Environments. * 15.20 Projecte JOIN. Marta Capdevila. Universitat de Vigo Alexandra Toedt. Universitat de Colònia. Gestión de la tele-enseñanza con software libre: evaluación y buenas prácticas. * 15.40 Debat obert amb els ponents * 16:10 Descans * TEMA: MODELS ORGANITZACIONALS * 16.25 Enrique Félez, Ajuntament de Barcelona. Programari lliure i la ciutat de la coneixament. * 16,40 Joan Antoni Català, T-Systems, Barcelona Clusters for Innovation. * 16.55 Cristina Barrado, Universitat Politècnica de Barcelona La Càtedra de Programari Lliure, Objectius i motivació. * 17.10 Raymond Elferink, RayCom, Països Baixos The perspective of an Open Source developer. * 17.15 Debat obert amb els ponents * 17.45 Resum i conclusions finals * 18:15 Tancament

Seminari sobre programari lliure i educació a Barcelona (2 de novembre)

2004-11-01 00:00:00

936

El 19, 20 i 21 de novembre està previst celebrar a Andorra el [II Congrés d'Enginyeria en Llengua Catalana](http://www.celc.net/). L'esdeveniment pretén reunir enginyers de les especialitats més diverses interessats a estudiar de forma interdisciplinària les repercussions de les seves activitats. Extret de la seva pàgina web > "El Congrés es planteja amb els objectius següents: > > * Debatre tècnica i professionalment les implicacions de l'enginyeria en la conformació del territori i l'evolució de la societat a principis del segle XXI. > * Abordar les repercussions socials i ambientals de projectes i infraestructures concretes del nostre territori, en un món globalitzat que tendeix cap a la deslocalització de l'activitat econòmica. > * Analitzar el paper de l'enginyeria en la construcció europea i en el procés de globalització mundial. > * Posar en comú les experiències professionals d'enginyers dels diversos àmbits territorials." Interessant subratllar la ponència dedicada a les diferents eines d'enginyeria lingüística aplicades a la llengua catalana. Una altra vegada extret de la pàgina web > "LES EINES D’ENGINYERIA LINGÜÍSTICA APLICADES A LA LLENGUA CATALANA > > L’enginyeria està fent progressos en l’àmbit de la llengua i de la parla en diferents aspectes, que es tractaran especialment en relació a la llengua catalana. Aquests aspectes, que s’abordaran tant genèricament com en aplicacions concretes són: la traducció automàtica; la comunicació persona-màquina, a partir de sistemes de reconeixement i síntesi de veu; i la millora de l’accessibilitat als sistemes d’informació, identificant paraules rellevants i gestionant bases de dades." Més informació a la pàgina web del congrés: <http://www.celc.net/>.

II Congrés d'Enginyeria en Llengua Catalana

2004-11-02 00:00:00

937

En el marc de la celebració de la I Jornada anual de l'[Associació d'Antics Alumnes de la Universitat de Lleida](http://www.antics.udl.es) el proper 6 de novembre, esta previst que professionals de diferents àmbits debatin sobre l'impacte que les noves tecnologies tenen sobre la llengua. Les noves tecnologies poden estar afavorint el major ús de llengües minoritàries a través de la seva presència a Internet, això pot ser una oportunitat per llengües com la catalana, que poden trobar en aquest mitjà un nou espai de difusió a nivell mundial de forma que un professional de Lleida desplaçat al Japó, per exemple, pot llegir cada dia en la nostra llengua la premsa local. De fet el català està força present a Internet. Però quin es el seu potencial en aquest mitjà? Com pot afectar tot això a la unitat lingüística de la llengua?. Però en realitat la majoria de la producció a través d'Internet continua essent en les llengües majoritàries del món, sobretot l'anglès i el castellà; com es preveu que pot anar evolucionant tot això? El que a primera vista sembla una oportunitat, en realitat no serà una amenaça per una llengua com la nostra? Probablement tot això depèn de la possibilitat d'utilitzar programaris en aquestes llengües més minoritàries, i també els continguts que apareixin a internet en aquestes llengües. Relacionat amb el mateix tema, i en un altre ordre de coses, tots estem molt habituats a l'ús dels missatges curts a través dels telèfons mòbils, en aquests missatges s'utilitza un llenguatge propi, diferent al que utilitzem de manera habitual en altres medis. Aquest llenguatge de paraules més curtes, abreviades, el podem veure ja en cartells i en publicitat, i alguns estudiants l'utilitzen en l'anotació d'apunts de classe i en els exàmens. Això es una amenaça per a la llengua? Com pot evolucionar tot això? El Sr. Lluís Foix, director de [La Vanguardia Digital](http://www.lavanguardia.es), el Sr. Miquel Pueyo, director general de [Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya](http://www.gencat.net/presidencia/llengcat), el Sr. Jordi Mas, coordinador general de [Softcatalà](http://www.softcatala.org), la Sra. Marta Alòs, escriptora i el Sr. Ricard Fité, coordinador de temes lingüístics de [El Periodico](http://www.elperiodico.es/cat/), moderats per Jesús Riverola debatran per intentar donar respostes a aquesta i altres preguntes el proper dia 6 de novembre. L'Associació d'Antics Alumnes de la Universitat de Lleida ha organitzat tota una sèrie d'actes per aquest dia entre els quals cal destacar també l'exposició 'Espais i temps: vivències de l'estudiantat universitari a Lleida', mostra senzilla que pretén donar a conèixer la importància que diferents espais, com ara les aules, les biblioteques, els bars, la festa, els pisos d'estudiants etc, i els temps, com ara estudi, la classe, la diversió etc, han tingut al llarg de més de 700 anys d'existència de la nostra Universitat, i com tan espais com temps han anat canviant durant aquests segles. L'exposició restarà oberta a tota la ciutat durant les dues setmanes següents a la seva inauguració. Finalment, cal destacar també dins d'aquesta I Jornada que l'Associació d'Antics Alumnes concedirà a títol pòstum el premi Alfons de Borja de l'Associació, al Dr. Joan Oró i Florensa. Els actes estan adreçats als socis, però resten oberts a tota la comunitat universitària i a la ciutadania de Lleida, en general. Per a més informació podeu adreçar-vos a: Associació d'Antics Alumnes de la Universitat de Lleida C/ Jaume II, 71 25001 Lleida Tel. 973 70 33 89 c/e:[email protected] <http://www.antics.udl.es>

Taula rodona: «Impacte de les Noves Tecnologies en l'Ús de la Llengua». 6 de novembre a Lleida

2004-11-04 00:00:00

938

[Mozilla](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/) és el nom del projecte de programari lliure creat al voltant de la comunitat [mozilla.org](http://www.mozilla.org), que des de fa més de sis anys està treballant en la creació d'un conjunt d'eines de treball a Internet, entre les qual s'hi inclouen un navegador, un editor d"HTML, un programa de xat i un client de correu electrònic. El Mozilla, resultat d'aquesta tasca, permet explorar els continguts d'Internet, enviar i rebre correu electrònic, consultar i participar en els fòrums de discussió i crear pàgines web; tot això ja es pot fer en català i d'una manera senzilla, intuïtiva i eficaç que pretén aprofitar al màxim les possibilitats actuals que ens ofereix Internet. Aquesta darrera actualització al català incorpora millores importants de seguretat i manejabilitat. També s"ofereix un nou instal·lador flexible que permet a l'usuari instal·lar només els components que li interessin. Aquesta versió pot descarregar-se gratuïtament per a [Windows](http://www.softcatala.org/prog88.htm), [GNU/Linux](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/mozilla/1.7.3/linux/mozilla-i686-pc-linux-gnu-1.7.3-full-installer-caAD.tar.gz) i com a [paquet d'idioma](http://www.softcatala.org/prog139.htm) que pot instal·lar-se sobre una versió 1.7.3 en qualsevol altre idioma o plataforma. A la pàgina del [projecte Mozilla en català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/) podeu trobar més informació sobre el programa, extensions per afegir noves funcionalitats, ajuda i les preguntes més freqüents que els usuaris podrien tenir. [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

Softcatalà presenta la traducció al català del navegador Mozilla 1.7.3

2004-11-05 00:00:00

939

03/10/2004, Jordi Mas i Hernàndez, [email protected] El navegador de codi lliure [Firefox](http://www.mozilla.org/products/firefox/), amb més de 7 milions de descàrregues arreu del món en les últimes setmanes i amb la versió 1.0 a punt de ser presentada, s'està consolidant ràpidament com una opció cada cop més popular per a usuaris de Linux, Mac i Windows. L'Internet Explorer, que és el navegador predominant avui dia, no ha presentat cap millora substancial des de que Microsoft va assolir la posició dominant en aquest mercat cap a finals de 1999. Pitjor encara, Microsoft ha descuidat enormement l'aspecte de la seguretat, i ha trigat molt a solventar-ne les errades de seguretat i deixant llargs períodes durant els quals els creadors de virus i programari espia han tingut temps d'explotar aquestes vulnerabilitats. Molts usuaris descontents amb l'Explorer, han vist en el Firefox la solució al seus problemes i han descobert una forma més eficient de navegar. Firefox ha estat una ventada d'aire fresc en el món dels navegadors. Ha introduït tot un seguit de característiques força innovadores que l'han posicionat com el navegador més sofisticat ara mateix disponible. Utilitza com a base la tecnologia desenvolupada al voltant del projecte lliure [Mozilla](http://www.mozilla.org), que va néixer fa més de sis anys amb l'objectiu de proporcionar tecnologies web lliures. A més són els creadors del navegador amb el mateix nom. Firefox és el germà petit del Mozilla, més ràpid i lleuger, i que ofereix totes les funcions que podeu esperar d'un navegador modern. La seguretat ha estat un dels seus punts forts des del principi, incloent-hi opcions força avançades de configuració dels paràmetres seguretat, i protecció contra el programari espia que tants maldecaps ocasiona als usuaris. Ofereix també navegació per pestanyes, que va ser popularitzada pel navegador Mozilla, i que permet obrir diferents pàgines web en una única còpia del programa. Les finestres emergents amb publicitat són bloquejades automàticament, permetent definir per quins llocs les volem bloquejar i per quins no i ens dóna una petita indicació visual de si la pàgina que estem visitant té anuncis bloquejats.  Captura de pantalla del Firefox en català Un dels aspectes on el Firefox ha innovat enormement ha estat amb les cerques. Permet des d'una barra inferior, que pot estar sempre oberta, fer cerques d'una forma molt eficient en la pàgina que estem visualizant i ressaltar, amb un efecte visual similar als llàpisos marcadors, les paraules que estàvem cercant en la pàgina. També integra de forma molt ben resolta cerques a Google o a la botiga de llibres Amazon. El Firefox també ha integrat molt bé la gestió dels continguts dels blocs introduint el concepte d'adreça d'interès activa, que permet visualitzar com a adreces d'interès els titulars més recents de les notícies dels blocs. Això esdevé tremendament útil ja que amb un sol clic podem veure els titulars més recents dels nostres blocs preferits. Al voltant del projecte Firefox s'ha creat una comunitat molt activa d'usuaris que treballen per millorar-lo i augmentar-ne la seva popularitat. Fa pocs dies van publicar un anunci a pàgina completa al diari New York Times gràcies a una col·lecta que havien organitzat a Internet amb aquest [proposit](http://news.com.com/Firefox+fans+to+take+campaign+to+NY+Times/2100-1032_3-5419504.html). Des de la pàgina [SpreadFireFox](http://www.spreadfirefox.com/)[3] s'organitzen tot un seguit d'accions per augmentar-ne la seva difusió: cartes recomanat-ne el seu ús a escoles i empreses, col·lectes per incloure anuncis a mitjans, o material per explicar-ne la seva funcionalitat a usuaris nouvinguts. Si proveu el Firefox i us agrada, el mateix equip que l'ha escrit fa temps que treballa amb el [Thunderbird](http://www.mozilla.org/products/thunderbird/), un gestor de correu electrònic que inclou tota la funcionalitat d'un sistema de correu modern i opcions avançades contra el correu brossa. Existeixen versions en català dels dos programes, que a més, incloeu extensions per poder fer cerques als principals cercadors catalans i als diccionaris en llengua catalana i unes adreçes d'interès web del món catalanoparlant. Més informació * Projecte en anglès <http://www.mozilla.org/products/firefox/> * Projecte en anglès del Mozilla <http://www.mozilla.org> * Projecte de traducció al català <http://www.softcatala.org/projectes/mozilla> * Dreceres de teclat pel Firefox (en català) <http://www.lamalla.net/canal/digitalia/el_manual/article.asp?id=155830> * Història de Mozilla (en català) <http://www.softcatala.org/articles/article08.htm> Aquest document és (c) 2004 Jordi Mas i Hernàndez. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.

Article: Encara no feu servir el navegador Firefox?

2004-11-08 00:00:00

940

L'[Opera](http://www.softcatala.org/projectes/opera) 7.54 és un navegador versàtil multiplataforma que ofereix també un gestor de correu electrònic, un lector de grups de discussió, un client de xat compatible amb l'IRC, una llibreta de contactes, accés a les fonts RSS, gestos de ratolí, una interfície renovada i molt més... L'Opera és una alternativa excel·lent als navegadors de Netscape i Microsoft i ja ha esdevingut el tercer navegador utilizat arreu del món. Els usuaris disposen de la versió 7.54 completa per a Windows (que inclou la instal·lació, els menús i l'ajuda en català) així com els fitxers de llengua dels menús per a altres versions idiomàtiques de Windows, Linux i FreeBSD. La versió de Windows es pot descarregar des d'[Opera](http://www.opera.com/download/) o bé des de [Softcatalà](http://www.softcatala.org/prog108.htm). Els fitxers de llengua per a Windows, GNU/Linux i FreeBSD es poden descarregar des de la pàgina del [projecte de traducció](http://www.softcatala.org/projectes/opera). La traducció al català del navegador Opera ha estat possible, gràcies a l'acord entre [Opera Software](http://www.opera.com), que s'encarrega de l'enginyeria de la versió, i [Softcatalà](http://www.softcatala.org/), que s'encarrega de la traducció. [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).

Softcatalà presenta la traducció al català del navegador Opera 7.54 per a Windows, GNU/Linux i FreeBSD

2004-11-09 00:00:00

941

La tercera versió de la popular distribució de [GNU/Linux Fedora](http://www.softcatala.org/projectes/fedora/) (Fedora Core 3, o FC3) incorpora, de sèrie, la traducció al català de l'instal·lador, la majoria d'eines de configuració i manteniment, l'[OpenOffice.org](http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/index.htm), i l'entorn d'escriptori [GNOME](http://www.softcatala.org/projectes/gnome/), que han estat traduïdes per [Softcatalà](http://www.softcatala.org/), així com les eines KDE i GNU traduïdes per les seves respectives comunitats. El projecte [Fedora](http://www.softcatala.org/projectes/fedora/) és un projecte de codi obert desenvolupat col·lectivament, i patrocinat per [Red Hat](http://www.redhat.com). L'objectiu del projecte és construir un sistema operatiu complet de propòsit general, basat totalment en programari lliure. El seu cicle de desenvolupament és força curt, l'objectiu és alliberar de dues a tres versions a l'any, amb les darreres novetats i millores en el programari lliure, així com actualitzacions regulars de seguretat i de millores del programari. La Fedora Core 3 està basada en el nucli del Linux 2.6.x, i incorpora les darreres versions del GNOME 2.8 i KDE 3.3, i virtualment totes les aplicacions del projecte GNU. A banda d'estar disponible per a PC normals (arquitectura i386 de 32 bits), també està disponible per a arquitectures de 64 bits amb processadors Athlon64, Opteron, i processadors Intel amb Intel EM64T. Actualment la Fedora és la distribució de GNU/Linux que s'està utilitzant en el projecte de migració a programari lliure de la [Universitat de Lleida](http://www.udl.es), i que serà pilot de referència per a la resta d'universitats, i que té com a objectiu migrar progressivament tota la infraestructura de programari de la universitat a solucions lliures en els propers quatre anys. La UDL es converteix d'aquesta manera en la primera universitat pública catalana a migrar completament a programari lliure. Podeu trobar més informació sobre el projecte de traducció a: <http://www.softcatala.org/projectes/fedora/> Es poden descarregar les imatges dels CD (o el DVD) des de la Universitat de Lleida: <http://ftp.udl.es/pub/fedora/linux/core/>. A través de BitTorrent que trobareu <http://torrent.dulug.duke.edu/> o a través d'altres llocs del món que podeu trobar a <http://fedora.redhat.com/download/mirrors.html>. [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

Softcatalà presenta la traducció al català de la distribució GNU/Linux Fedora Core 3

2004-11-09 00:00:00

942

Després d'una intensa espera, finalment ha sortit el [Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox) 1.0. Durant aquests darrers mesos, ha provocat una gran mobilització a la xarxa i es culminarà els següents dies amb la celebració de diferents festes arreu del món. Aquesta nova versió ha estat elaborada per la [ Fundació Mozilla](http://www.mozilla.org) amb estreta col·laboració amb el [MPL (grup de localització de Mozilla)](http://www.mozilla.org/projects/l10n/mlp.html), [Mozilla Europa](http://mozilla-europe.org/) i un gran nombre de comunitats i associacions de traducció de programari d'arreu del món, entre elles [Softcatalà](http://www.softcatala.org/). Mozilla Europa és una filial de la Fundació Mozilla que té com a objectiu promoure els productes Mozilla arreu d'Europa. Softcatalà està traduint les seves pàgines a la nostra llengua. A diferència d'anteriors versions de programes de Mozilla, en aquest Firefox 1.0 s'ha posat especial atenció a poder oferir al llarg del mateix dia de la sortida traduccions en el major nombre d'idiomes possible per a GNU/Linux, Mac OS X i Windows. Actualment, hi ha registrats trenta grups de localització (ordenats per codi d'idioma): asturià (ast-ES), català (ca-AD), txec (cs-CZ), danès (da-DK), de-DE (alemany), grec (el-GR), anglès britànic (en-GB), espanyol argentí (es-AR), espanyol castellà (es-ES), finès (fi-FI), francès (fr-FR), gaèlic (ga-IE), hebreu (he-IL), hongarès (hu-HU), italià (it-IT), japonès (ja-JP), coreà (ko-KR), noruec (nb-NO), neerlandès (nl-NL), polonès (pl-PL), portuguès (pt-BR), romanès (ro-RO), rus (ru-RU), eslovè (sl-SI), albanès (sq-AL), suec (sv-SE), turc (tr-TR), xinès simplificat (zh-CN) i xinès tradicional (zh-TW). D'entre les [característiques més destacades](http://mozilla-europe.org/ca/products/firefox/) del Firefox 1.0, trobem la [navegació amb pestanyes](http://mozilla-europe.org/ca/products/firefox/tabs), el blocatge de finestres emergents, múltiples opcions de [cerques integrades](http://mozilla-europe.org/ca/products/firefox/search), gran suport als temes de privadesa i seguretat, [integració amb fonts de notícies de RSS](http://mozilla-europe.org/ca/products/firefox/live-bookmarks), facilitat per baixar fitxers des de la xarxa i una gran capacitat de personalitzar l'aplicació al gust de l'usuari. Podeu trobar més informació sobre el Firefox i la resta de productes Mozilla a la nostra pàgina del [projecte en català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla). També podeu llegir un article recent sobre [per què utilitzar el Firefox](http://www.softcatala.org/articles/article48.htm). Podeu baixar-vos el Firefox 1.0 en català per a * [GNU/Linux](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/firefox/1.0/linux/firefox-1.0.installer.tar.gz) * [Windows](http://www.softcatala.org/prog167.htm) * [Mac OS X](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/firefox/1.0/mac/Firefox%201.0.dmg.gz) [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

Softcatalà presenta la traducció del Firefox 1.0 al català

2004-11-10 00:00:00

943

Amb la sortida del [Firefox 1.0](http://www.softcatala.org/noticies/09112004181.htm), arreu del món s'han organitzat festes i trobades presencials per [celebrar](http://openforce.com/mozparty2/) aquest esdeveniment. Obriu la vostra agenda i apunteu la data, el 19 de novembre a les 17.00 a la Facultat d'Informàtica de Barcelona (carrer Jordi Girona). Si llegiu el [text complet](http://www.softcatala.org/noticies/10112004182.htm) de la notícia (enllaç "[segueix](http://www.softcatala.org/noticies/10112004182.htm)") trobareu indicacions amb l'adreça exacta i com arribar-hi. El Firefox és el navegador de nova generació de [Mozilla](http://www.mozilla.org), amb moltes característiques que permeten una navegació més ràpida, eficient, segura i també amb un alt grau de personalització per a l'usuari. La versió en català és traduïda per [Softcatalà ](http://www.softcatala.org) i pot baixar-se des de la pàgina del [projecte en català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla). Des de Softcatalà i amb la col·laboració de la [FIB (Facultat d'Informàtica de Barcelona)](http://www.fib.upc.edu/) hem organitzat la [Fire...festa 1.0](http://openforce.com/mozparty2/?view=AD) oberta a tothom, que es farà el 19 de novembre i començarà a les 5 de la tarda a la sala d'actes de la [Facultat d'Informàtica de Barcelona, Edifici B6, Campus Nord UPC](http://www.upc.edu/catala/la-upc/planols/cn_centres.htm). Durant aquest acte es farà una presentació, en què s'explicarà el seu procés de traducció i localització, es farà una demostració de la versió catalana de Firefox i s'atendran els possibles dubtes dels assistents. Com a convidat tindrem en Martí Crespo, director de [Nosaltres.com](http://www.nosaltres.com), que parlarà de la presència del català a la xarxa. Un cop acabades les xerrades, es podrà anar als bars de la mateixa facultat on es podrà continuar parlant tranquil·lament sobre aquest navegador i de qualsevol altre tema que hom trobi adient :-) Us hi esperem! ## Fire...Festa 1.0 --- Lloc:| Facultat d'Informàtica de Barcelona Edifici B6 Campus Nord UPC [Plànol de situació](http://www.upc.edu/catala/la-upc/planols/cn_centres.htm) [Transport Públic a la zona](http://www.bcn.es/cgi-guia/guiamap4/cgi-guia/?actives=K001K014&zoom=1&scl=5&cnt=26002.490%2C82346.060&plt=26002.49%2C82346.06&plant=capes4c&txt1=&txt2=C.+de+Jordi+Girona%2C+16&idioma=0&grayscl=0) Quan:| 19 de novembre 17.00 hores

Fire...Festa 1.0: festa de presentació del Firefox en català el 19 de novembre

2004-11-11 00:00:00

944

[Catux-USB](http://catux.org/catux-usb/index.php?idioma=ca) és una distribució de GNU/Linux basada en Knoppix (i, per tant, també en Debian), amb una característica que la diferencia d'altres: és executada directament des d'una memòria USB (un dispositiu del tipus Pendrive) de forma comprimida i totalment funcional. Això ens permet instal·lar la Catux-USB a la nostra memòria USB i portar-lo a qualsevol PC, ja que aquesta autoreconeix el maquinari (de la mateixa manera que ho fa qualsevol altra distribució basada en Knoppix), tenint sempre el nostre escriptori totalment personalitzat allà on estiguem, amb total llibertat per actualitzar, eliminar o afegir programes. Podem concloure sense exagerar que és talment com un petit portàtil dins la nostra mà! Les característiques fonamentals de la distribució són aquestes: 1. Catux-USB fa servir el reconeixement de maquinari de Knoppix, de manera que no hauríem de tenir problemes amb targetes de so, de xarxa, targetes gràfiques, etc. 2. S'executa directament des de qualsevol memòria USB, amb un mínim de 128 MB de capacitat: la podem fer servir des de qualsevol ordinador molt fàcilment. 3. Porta instal·lat el més bàsic (X-Window, client de correu, Web, FTP) i nosaltres hi afegim altres paquets (o traiem) com si fos una Debian normal. Suport multilingüe: català, castellà, anglès (ja sigui en els programes, amb locals; o bé en les seqüències de configuració). 4. Amb tot això, d'una manera molt fàcil creem una distribució per a usos concrets (com per exemple seguretat, matemàtiques, o qualsevol altre entorn). 5. Porta el pegat [e2compr](http://e2compr.sourceforge.net) per comprimir el sistema de fitxers per tenir més capacitat. 6. Hi ha dues versions (només canvia la mida, és per comoditat de la instal·lació): per les memòries de 128 MB i per les memòries de 256 MB. En tot cas, sempre podrem canviar la mida per adaptar-lo millor a les nostres necessitats, mitjançant un script. Per a més detalls respecte a la instal·lació, des d'un sistema GNU/Linux o des d'un sistema operatiu Windows, podeu visitar la [pàgina dedicada](http://catux.org/catux-usb/index.php?idioma=ca) a aquesta finalitat. Enllaços relacionats: * Pàgina principal de [Catux](http://catux.org) i de [Catux-USB](http://catux.org/catux-usb/index.php?idioma=ca). * [Ús de la Catux-USB](http://catux.org/index.php?contingut=articles&num=74), article ampliat * [Ús de la Catux-USB](http://catux.org/index.php?contingut=articles&menu=6&num=39) * [Llista de discussió](http://catux.org/cgi-bin/mailman/listinfo/catux-usb) respecte a la distribució * Servidors on poder descarregar-la: [Caliu](ftp://ftp.caliu.info/pub/distribucions/catux) i [La Salle](ftp://ftp.salleurl.edu/pub/Linux/Distributions/Catux-USB) [Catux](http://www.catux.org) és una associació que promou el programari lliure, sobretot, dins el seu àmbit: la Catalunya Central. S'hi fan xerrades, projectes, suport als usuaris, posem documentació a la pàgina Web, etc.

Catux-USB, una distribució diferent...

2004-11-12 00:00:00

945

El proper dissabte, 20 de novembre, se celebrarà a Olot la [I Jornada de Programari Lliure de la Garrotxa](http://www.s3os.net/news/jornada04/jplgarrotxa) amb la finalitat de donar a conèixer i promocionar el programari lliure a totes les empreses i persones interessades. A qui van adreçades S'adrecen als professionals que tinguin relació amb les noves tecnologies i amb la societat de la informació, o que tinguin interès en el programari lliure i les noves solucions informàtiques en general. Quina mena d'activitat hi haurà * Conferències sobre programari lliure. * Xerrades sobre aplicacions de programari lliure desenvolupades per empreses de la Garrotxa. * Totes les xerrades tindran un espai de preguntes i respostes. * Tallers, per veure demostracions concretes sobre els temes exposats. * Exposició de material informàtic. Feu un cop d'ull al [quadre d'activitats](http://www.s3os.net/news/jornada04/jplgarrotxa/programa) i ben segur que n'hi trobareu alguna que us interessa. On seran les jornades? La jornada es farà a l'Institut d'Ensenyament Secundari Bosc de la Coma d'Olot. IES Bosc de la Coma C/ Toledo s/n 17800-OLOT [Ubicació de l'IES](http://www.s3os.net/news/jornada04/mapa_ies.jpg) \- [Mapa de situació de la Garrotxa](http://www.olot.org/turisme/esp/mapa.htm) Què cal fer per participar-hi Cal [emplenar prèviament la inscripció](http://www.s3os.net/news/jornada04/preinscripcio/formulari), gratuïta però obligatòria. Les places són limitades.

I Jornada de Programari Lliure de la Garrotxa

2004-11-15 00:00:00

946

Avui al migdia els membres de l'associació [Softcatalà](http://www.softcatala.org) han estat convocats al Palau de la Generalitat de Barcelona per rebre el [Premi Nacional d'Internet 2004](http://www.softcatala.org/noticies/27102004171.htm). El 14 d'octubre el jurat dels premis nacionals de radiodifusió, televisió, internet i telecomunicacions va decidir atorgar el premi en la categoria d'internet a Softcatalà "pel compromís amb la llengua catalana, en l'àmbit de la informàtica, les noves tecnologies i internet". Pel jurat, el col·lectiu de traductors voluntaris de programari lliure, "aglutina dos elements bàsics per a la vertebració del país: la defensa de la llengua i la seva normalització, en el marc de la societat de la informació". Avui en Vicent Partal ha publicat [una reflexió](http://www.vilaweb.com/mailobert/index.html) sobre el paper de Softcatalà en la normalització i com a referent moral als territoris de parla catalana. Discurs d'acceptació En els darrers vint-i-cinc anys, la nostra llengua ha anat recuperant l'ús normal en els mitjans de comunicació: ràdio, televisió, premsa; i també en la cultura: el teatre, els llibres, etc. Avui, però, la guerra per la rellevància de la nostra llengua es lliura també en altres fronts: en els programes d'ordinador que usem cada dia a la feina, a casa i a les escoles; en la Internet; en els telèfons mòbils amb què intercanviem missatges; en les videoconsoles amb què juguen els nostres fills; etc. Les noves tecnologies estan canviant la cultura de la nostra societat i el català no en pot quedar al marge. Els membres de Softcatalà ens sentim honorats i agraïm al Govern de la Generalitat de Catalunya aquest premi que avui se'ns dona, i volem que sigui un reconeixement i un homenatge a les desenes de persones que al llarg de més de set anys han cedit desinteressadament el seu temps, el seu talent i la seva il·lusió a Softcatalà. Moltes gràcies a tots. Fotografies de l'acte [](http://www.softcatala.org/imatges/premi/PremiNacionalInternet01.jpg) Després de rebre el premi, a la Plaça Sant Jaume. D'esquerra a dreta, en Jordi Coll, la Mireia Farrús, en Jordi Mas, en Marc Belzunces, l'Òscar del Pozo, en Jesús Corrius i el Toni Hermoso| [](http://www.softcatala.org/imatges/premi/PremiNacionalInternet02.jpg) Al Palau de la Generalitat amb l'Oriol Ferran ---|--- [](http://www.softcatala.org/imatges/premi/100_0814.jpg) Al fons, la Mireia Farrús, en Jordi Coll, en Miquel Chicano, en Jesús Corrius, la senyera, en Toni Hermoso, en Jordi Mas i l'Òscar del Pozo. En primer terme, en Marc Belzunces i l'Emi Miró [](http://www.softcatala.org/imatges/premi/100_0809.jpg) El diploma del premi Fonts: [Vilaweb](http://www.vilaweb.com) i Softcatalà

Softcatalà ha rebut avui el Premi Nacional d'Internet 2004

2004-11-17 00:00:00

947

El projecte de la [Viquipedia en catala](http://ca.wikipedia.org/) ha arribat als deu mil articles. Aquest projecte preten de fer una enciclopedia electronica en catala de contingut lliure i oberta a tothom. Forma part del projecte '[wikipedia](http://www.wikipedia.org)', un projecte global per crear enciclopedies en qualsevol llengua, que ja te mes d'[un milio d'articles](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Un_mili%C3%B3_d%27articles) en mes de cent llengues. Amb aquesta fita, la Viquipedia en la nostra llengua es col·loca entre les 19 llengues grans del projecte: Alemany – Angles – Bulgar – Castella – Danes – Esperanto – Fines – Frances – Hebreu – Italia – Japones – Holandes – Noruec – Polones – Portugues – Suec – Xines simplificat – Xines tradicional. Qualsevol pot col·laborar en el projecte, be escrivint articles nous, o be corregint i ampliant els que ja hi ha. Tothom pot editar els articles i participar en els debats que es generen. Nomes cal mirar de seguir unes [regles](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Pol%C3%ADtica_i_normes) de comportament basiques. Sobretot, cal mirar d'escriure els articles seguint un criteri de [neutralitat](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Punt_de_vista_neutral) ideologica, i respectar els [drets d'autor](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Drets_d%27autor) d'altra gent. Aixi mateix, Viquipedia no sols requereix col·laboracio intelectual, sino tambe economica, car cal mantenir les infraestructures informatiques que donen suport a tota l'enciclopedia. Tot i que la Viquipedia en catala va començar el 2001, no ha estat fins fa pocs mesos que ha començat a tenir un nombre significant de col·laboradors, i s'ha accelerat el ritme de creacio d'articles. Encara manquen articles importants, i molts dels que hi ha ara son tot just [esborranys](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Esborrany) que cal ampliar. Tot i aixo, la Viquipedia en catala ja es una enciclopedia util, i ho pot ser encara molt mes si mes gent s'afegeix al projecte, i continua amb el seu creixement exponencial. Obtingut de "<http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Deu_mil_articles_en_catal%C3%A0>

La Viquipèdia arriba als 10.000 articles

2004-11-18 00:00:00

948

Acaba de sortir a la llum el [portal de revistes científiques](http://www.iecat.net/pperiodiques/) de l'[Institut d'Estudis Catalans](http://www.iecat.net/) (IEC). L'Institut fa un gran pas en la difusió de la recerca i els continguts científics, ara, a l'abast de la societat i de la comunitat científica. Aquesta important font de dades, a més d'apropar la ciència a la societat, serveix també per a la normalització del català en el camp científic, així com per completar i ampliar l'oferta d'aquesta mena de publicacions en català a Internet. De moment, aquest portal oferirà els títols publicats des del 1997 fins ara, però es pretén que, a mig termini, s'hi incloguin tots els que l'IEC ha editat. La idea és convertir el portal en una base de dades que abraci totes les obres de referència de l'IEC i que puguin ser consultades de manera gratuïta. L'IEC publica un centenar de títols a l'any, a través de les seccions històrico-arqueològica, filològica, ciències biològiques, ciències i tecnologia, filosofia i ciències socials, gràcies als quals l'IEC esdevé la primera editorial de cultura i alta investigació científica de Catalunya. D'aquest centenar de títols, de quaranta a quaranta-cinc són llibres, trenta són revistes especialitzades i una vintena correspon a opuscles, editats o coeditats per l'Institut, en resposta a la demanda social de divulgació científica.

L'IEC publica les seves revistes científiques a Internet

2004-11-19 00:00:00

949

[Softcatalà](http://www.softcatala.org/) presenta la traducció al català del p[rocessador de textos lliure Abiword](http://www.softcatala.org/projectes/abiword) versió 2.14. L'Abiword és un programa lliure que està desenvolupat per una àmplia comunitat en què Softcatalà ha participat activament. L'AbiWord és un processador de textos amb un aspecte semblant al Microsoft Word, però lliure i molt més lleuger. L'AbiWord ofereix una pila de funcions per a processament de textos; inclou totes les opcions habituals de formatatge de caràcters, aliniament de paràgrafs, regles, tabulacions, etc. S'hi poden utilitzar tipus de lletra TrueType, desfers il·limitats i imatges del disc dur. A més del format propi de l'AbiWord, el programa pot obrir els formats del Microsoft Word, de text enriquit i de text senzill. La [versió 2.14](http://www.softcatala.org/prog130.htm) inclou més de 100 errades corregides des de l'última versió que es va actualitzar al català. L'Abiword es pot [descarregar gratuïtament des del web de Softcatalà](http://www.softcatala.org/prog130.htm), on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents sobre el funcionament d'aquest programa. [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les Noves Tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).

Disponible l'actualització de la traducció al català del processador de textos Abiword versió 2.14

2004-11-24 00:00:00

950

Mercè Molist http://ww2.grn.es/merce/ La primera versió del navegador [Firefox](http://www.mozilla.org/products/firefox/) ha tingut dos milions i mig de descàrregues durant els dos primers dies. Aquest programa lliure, que funciona amb el sistema operatiu Windows, està plantant cara a l'omnipresent Internet Explorer, que des de l'estiu i per primera vegada en la seva història perd quota d'usuaris. L'èxit de Firefox i d'altres, com el paquet d'ofimàtica [OpenOffice](http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/) o el client P2P [Emule](http://www.softcatala.org/prog148.htm), és la punta de l'iceberg d'una invasió d'aplicacions la gràcia de les quals resideix a permetre als usuaris gaudir de la seguretat i senzillesa dels programes lliures, sense deixar d'utilitzar Windows o Mac. Fins a ara, el corrent majoritari en el moviment del programari lliure es dirigiria a convèncer als usuaris que adoptessin el sistema operatiu Linux, quelcom al que molts no s'atrevien, pel gran canvi que significa. Paral·lelament, s'obria una altra via que està collint grans èxits: els programes lliures que funcionen sota Windows i Mac OS. Amb ells, l'usuari no ha de canviar tot el seu sistema per a gaudir dels avantatges d'utilitzar un programa lliure. Segons [Hispalinux](http://www.hispalinux.es/), la popularització d'aquests programes no forma part de cap estratègia preconcebuda: "El fet de que es portin a Windows és conseqüència del seu èxit en entorns Linux. Més que una estratègia, és part d'un procés lògic, que podem aprofitar per a ensenyar als usuaris que el programari lliure és tan bon o millor que el propietari". Actualment, les principals aplicacions propietàries per a Windows conten amb alternatives lliures, perfectament estables i amb molta acceptació, com l'[OpenOffice](http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/), afavorit per Sun Microsystems i que acaba de complir quatre anys, el navegador [Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox) o el programa de correu [Thunderbird](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird), ambdós de Mozilla. La llista segueix amb programes per a escoltar música, dibuixar, manipular fotografies, comptabilitat, intercanviar fitxers, crear pàgines web, etc. Encara que funcionin amb Windows i segueixin la seva estètica, tenen les mateixes prestacions que la resta de programes lliures: l'usuari pot personalitzar-los, acostumen a ser gratuïts i més segurs. [eWeek](http://www.eweek.com/article2/0,1759,1646705,00.asp)", la fugida d'usuaris d'Internet Explorer a Firefox va començar entre juny i agost, coincidint amb la publicació de serioses fallades de seguretat al navegador de Microsoft. A mitjans de setembre, quan va aparèixer la versió "preview" de Firefox 1.0, hi va haver 300.000 descàrregues en 24 hores i, recentment, ha arribat als vuit milions. El Firefox és l'èxit més clamorós dels programes lliures per a Windows, però no l'únic. Floreixen en la web els magatzems on s'ofereixen programes d'aquesta mena, cada vegada més descarregats. Bartolomé Sintes, professor d'informàtica de l'institut de secundària d'Abastos, a València manté [CDlibre.org](http://www.cdlibre.org/), on ofereix 236 programes gratuïts, la gran majoria lliures. "Atès que Windows és el sistema operatiu utilitzat al 90% dels ordinadors del món, és lògic que un programa que aspiri a ser utilitzat per molts usuaris funcioni en Windows o, millor, que sigui multiplataforma, perquè al cap i a la fi els usuaris no presten molta atenció a quin sistema operatiu es fa servir. És innegable que cada vegada hi ha més programes lliures per a Windows, milers", explica. Un altre magatzem és [WinSLow](http://winslow.aditel.org/), una iniciativa sorgida de la Universitat Jaume I de Castelló i l'associació Aditel, que mantenen Natxo Morell, Ignacio Gil, Luis López i Emilio Sánchez: "El procés d'independitzar als usuaris del programari propietari no té perquè resultar traumàtic, es pot plantejar un canvi gradual, que l'usuari pugui familiaritzar-se amb programes lliures que s'executen en un entorn que ja coneixen". El mateix opina Carlos Atarés, de Hispalinux: "Amb aquests programes, la gent pot comprovar per ells mateixos, sense haver de migrar el seu sistema informàtic a Linux, que el programari lliure funciona correctament, amb el benefici afegit que tenen accés al codi i el suport d'una comunitat per a solucionar-los els problemes". Molts d'aquests programes són multiplataforma, funcionen indistintament sota Windows o Linux, quelcom que valoren en WinSLow: "Així, quan l'usuari es decideixi a donar el gran salt i abandonar definitivament el sistema operatiu propietari de sempre, ja coneix les aplicacions amb que es trobarà". El fet de ser lliures facilita també que estiguin disponibles en diversos idiomes. El projecte [Nave](http://nave.escomposlinux.org/) tradueix tots els programes de Mozilla al castellà i, en català, [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) ha traduït els més destacats, com l'[OpenOffice](http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/), el [Mozilla](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/), el [FireFox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox), el [ThunderBird](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird) o el [GIMP](http://www.softcatala.org/projectes/gimp/). Jordi Mas, de Softcatalà, explica: "Els programes lliures per a Windows solen ser molt senzills d'instal·lar. Els que no, els adaptem nosaltres mateixos, aprofitant que són de codi lliure". Una vegada instal·lats, expliquen a WinSLow, "les primeres versions, en fases primerenques de desenvolupament, poden tenir bastants fallades, igual que els programes tancats, la diferència és que aquests no publiquen les seves primeres versions. D'altra banda, gràcies a que el codi és obert, pot ser inspeccionat per milers de persones, creant-se un cicle de correcció i publicació molt dinàmic en el que contínuament es millora el programari". Afegeix Sintes: "Si un programa lliure té èxit, normalment es crea una comunitat d'usuaris que participa, traduint el programa, creant tutorials, corregint errors. En el cas d'un programa propietari, únicament l'empresa pot fer aquest treball i, si per algun motiu deixa de desenvolupar-lo, els usuaris no poden fer res". Encara que existeixen programes lliures per a fer gairebé de tot en Windows, hi ha algunes mancances, segons WinSLow: "Els sectors més descurats són el CAD, la maquetació de textos i l'edició de so. I un altre sector, que probablement representa una de les majors barreres d'entrada per als programes lliures, és el de l'entreteniment. Encara que hi ha jocs lliures, el seu nombre és insignificant comparat al del parc propietari". Per a escriure un programa lliure que funcioni amb Windows no és necessari demanar permís, explica Bartolomé Sintes: "Microsoft fa el seu sistema operatiu perquè d'altres programes funcionin amb ell. Si després qui fa els programes els fa lliures, Microsoft no pot fer res". Jordi Mas ho explica de forma tècnica: "Per al desenvolupament del programa no s'utilitza directament el codi propietari, excepte en el cas del compilador. Senzillament, es marca una frontera entre el codi lliure i el propietari". Aventuren a WinSLow: "Encara no hi ha cap clàusula a les llicències de Microsoft que impedeixi executar una aplicació sobre el seu sistema operatiu, però no es pot descartar que en un futur inclogui la prohibició d'executar aplicacions lliures. De moment, no donen cap facilitat als desenvolupadors: al no contar amb contractes amb l'empresa, no es disposa de documentació sobre les llibreries del sistema o formats utilitzats, que es mantenen en secret". L'èxit d'un programa lliure fet a l'estat espanyol Francesc Busquets és l'autor d'un programa lliure anomenat [Clic](http://clic.xtec.net/ca/index.htm), destinat a activitats educatives multimèdia. El va crear a principis dels 90, quan Linux era un experiment i el moviment del programari lliure pràcticament no existia. Funcionava amb Windows 3.0 i es basava en un programa també lliure, per a MS-DOS, Electra, desenvolupat sota els auspicis del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. "Em preocupava que la interfície fos visual i senzilla, amb l'objectiu que qualsevol docent s'animés a crear els seus propis materials. Així, l'ús del programa es va anar estenent entre els seminaris d'informàtica educativa i els grups de treball de renovació pedagògica, que van aportar moltes idees de millora", explica Busquets. El 1995, quan no havia més d'un centenar de llocs web a Espanya, la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya obria un només per a aquest programa: "[El racó del Clic](http://clic.xtec.net/ca/index.htm)" (El racó del Clic), on es compartien el programari i els materials que es creaven amb ell. "Va començar una fase de cooperació entre centenars d'educadors de diversos països, que ens ha dut a tenir el Clic en set idiomes i més de cent mil activitats recollides a la web", explica. Avui, "El racó del Clic" té 4.000 visites diàries i el programa ha estat descarregat centenars de milers de vegades, segons Busquets: "Els usuaris són mestres i educadors, però també ens escriuen molts pares i mares que cerquen materials didàctics per als seus fills. Encara que vam començar abans que el programari lliure, vam coincidir en molts aspectes amb aquest moviment: aprofitar el que ens ofereix la xarxa per a compartir, intercanviar, cooperar". La propera versió del programa, JClic, desenvolupada en Java, serà multiplataforma. Browser Statistics http://www.w3schools.com/browsers/browsers_stats.asp Internet Explorer Loses More Market Share http://www.eweek.com/article2/0,1759,1646705,00.asp CDlibre.org http://www.cdlibre.org WinSLow http://winslow.aditel.org GNUWin II http://gnuwin.epfl.ch/es The OpenCD http://www.fceia.unr.edu.ar/lcc/cdrom Proyecto CDROM Software libre http://www.fceia.unr.edu.ar/lcc/cdrom Softcatalà http://www.softcatala.org Proyecto Nave http://nave.escomposlinux.org Software libre.org http://www.software-libre.org El Racó del Clic http://clic.xtec.net/ca/index.htm ALGUNS PROGRAMES LLIURES PER A WINDOWS Ofimática AbiWord Processador de textos http://www.softcatala.org/projectes/abiword OpenOffice Paquet d'ofimàtica format per un processador de textos, un full de càlcul, un programa de dibuix i un programa de presentacions. http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/index.htm Gràfics GIMP (GNU Image Manipulation Program) Retoc fotogràfic i creació i disseny d'imatges http://www.softcatala.org/projectes/gimp Blender Creació de gràfics en tres dimensions http://www.blender3d.org Inkscape Editor gràfic per a fer dibuixos http://www.inkscape.org Correu electrònic Mozilla Thunderbird Gestió del correu electrònic http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird Navegadors Mozilla Paquet d'Internet complet: navegador, correu, grups notícies, editor HTML, xat, etc. http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozilla Firefox El navegador de Mozilla, en una aplicació independent. http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox Editors web Nvu Editor de pàgines web. http://www.nvu.com Amaya Editor/navegador de pàgines web, desenvolupat pel [World Wide Web Consortium](http://www.w3.org/) (W3C) http://www.w3.org/Amaya Missatgeria instantània Gaim Client de missatgeria instantània, compatible amb les xarxes AIM, ICQ, MSN Messenger, Yahoo, IRC, Jabber, Gadu-Gadu i Zephyr. http://gaim.sourceforge.net Exodus Un dels primers clients Jabber per a Windows http://exodus.jabberstudio.org AMSN Messenger Desenvolupat a l'estat espanyol http://amsn.sourceforge.net/index.php?newlang=spanish P2P BitTorrent Cleint per al protocol de transferència distribuïda de fitxers del mateix nom. http://bitconjurer.org/BitTorrent eMule Popular client per a la xarxa eDonkey http://www.softcatala.org/prog148.htm Multimèdia VLC media player Reproductor multimèdia que dóna suport diversos formats d'àudio i vídeo així com DVD, VCD i "streaming". http://www.videolan.org MPlayer Reproductor de vídeo per a tota mena de formats de vídeo i també DVD, VCD, etc. http://www.mplayerhq.hu Zinf Reproductor multimèdia http://www.zinf.org Audacity Editor d'àudio http://audacity.sourceforge.net Copyleft 2004 Mercè Molist. Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital medium, provided this notice is preserved.

Article: Els programes lliures per a Windows i Mac sedueixen milions d'usuaris

2004-11-26 00:00:00

951

Sou novells i us voleu iniciar en el món de GNU/Linux? Us tempta provar la [Knoppix](http://www.softcatala.org/projectes/knoppix/) però us heu trobat amb algún petit problema en usar-la? Us agradaria disposar de documentació que estigués en un llenguatge entenedor i no adreçada a "techno-freekies"? Doncs esteu de sort. Ja disposem d'una traducció al català d'un [magnífic tutorial de la Knoppix 3.4 CeBIT 2004 Edition](http://www.softcatala.org/projectes/knoppix/Knoppix_tutorial/index.html). Hi trobareu resposta a bona part de les vostres preguntes: procès d'arrencada, configuració, instal·lació de maquinari... i també una explicació resumida dels programes principals presents en aquesta distribució: navegadors, gestors de correu, programes d'escanejat, el magnífic paquet OpenOffice.org...

Disponible la traducció del Tutorial de la Knoppix

2004-11-27 00:00:00

952

El suport a la coordinació de traduccions de programari lliure serà objecte d'una sessió de treball en la jornada que se celebra el dissabte 11 de desembre a Mataró, en el context de la trobada de desenvolupadors de la distribució [GNU/Linux Ubuntu](http://www.ubuntulinux.org/). Més sobre aquesta jornada en [ català](http://www.lafarga.org/node/view/196), i l'original en [anglès](https://www.ubuntulinux.org/wiki/MataroSessionsWorkshops). La sessió Supporting Translations no està, de fet, supeditada a la distribució Ubuntu, ja que es refereix també a la coordinació d'esforços de traducció de programari lliure en qualsevol idioma, sigui per a la distribució lliure o sistema operatiu propietari que sigui. Una de les intencions de la sessió de treball és explicar el projecte Rosetta, una eina pensada per a la comunitat de traductors, veure quines millores pot aportar al panorama actual i quines necessitats concretes pot cobrir, prenent com a exemple el cas de la localització al català. La coordinació d'aquesta sessió serà duta a terme per [Steve Alexander](http://www.cat-box.net/steve) i [Jordi Mallach](http://oskuro.net/), col·laborador de [Softcatalà](http://www.softcatala.org). La jornada és de portes obertes i hi sou convidats a assistir-hi i a participar-hi. Tant la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació com Hispalinux estàn col·laborant en la celebració d'aquesta jornada, perquè sigui punt de trobada dels actors relacionats amb el català al programari lliure i les distribucions GNU/Linux de tot l'Estat.

Sessió sobre traduccions a la Ubuntu conference de Mataró

2004-12-04 00:00:00

953

Com el pare de Tanzània, el gran mestre Nyerere sempre serà recordat per la seva famosa cita: "It can be done; play your part" (És possible; fes la teva part!)". Avui, 4 de desembre de 2004, el projecte de localització de programari lliure al suahili, conegut com Kilinux, té el plaer d'anunciar la primera versió de la història d'un programa complet d'ofimàtica en suahili: el Jambo OpenOffice. El Jambo OpenOffice és la versió en suahili de l'OpenOffice.org, un projecte internacional que pretén impulsar l'ús de codi obert i lliure en programes d'ofimàtica. L'OpenOffice.org utilitza estàndards oberts i funciona en qualsevol tipus de plataforma. El projecte de localització és la iniciativa més important per al desenvolupament d'un sistema operatiu totalment en suahili. El suahili és l'idioma bantu més parlat del món i les estimacions més conservadores calculen que és l'idioma principal de prop de 30 milions de persones a Kenya, Tanzània, Congo (Kinshasa) i Uganda. A més, el suahili és utilitzat en les relacions comercials de l'Àfrica de l'Est i el tenen com a segona llengua entre 25 i 50 milions de persones a la regió. El Jambo OpenOffice és el resultat del treball d'un equip multidisciplinari que inclou tant experts en informàtica com en llengües africanes. A més d'un grup de voluntaris repartits pel món sencer, l'equip el formen personal de l'Institut d'Investigació i del Consell Nacional del Suahili i el Departament de Ciències de la Informació de la Universitat de Dar es Salaam. El projecte, finançat per l'Agència Sueca de Cooperació Internacional (SIDA) i coordinat per l'empresa sueca IT+46, pretén tant traduir programes lliures al suahili com conscienciar la població dels beneficis i estendre el codi lliure. Abans de començar la traducció de les 18.000 entrades de text de l'OpenOffice, l'equip de desenvolupament va haver de treballar en un glossari de terminologia tècnica en suahili. La primera versió del glossari, que conté un total de 700 termes, es va distribuir de manera gratuïta el passat mes d'octubre. El glossari està llicenciat sota els termes de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons, una llicència que permet la distribució gratuïta del material escrit amb l'única condició que qualsevol treball hi estigui directament basat, ha de reconèixer els autors originals i distribuir-se també de forma gratuïta. La primera versió del Jambo OpenOffice.org 1.1.3 ha estat totalment desenvolupada sota GNU/Linux i forma part d'un escrupolós procés de control de qualitat. [](http://www.o.ne.tz/images/jambo.gif) Jambo Writer en Suahili «La nostra intenció és localitzar tots els components de Linux al suahili. Tots junts prendrem part d'aquesta responsabilitat col·lectiva-- va declarar el Dr. Hashim Twaakyondo». «Amb aquesta versió del programa volem garantir que la comunitat suahili pot enviar-nos tots els seus suggeriments i comentaris abans de la següent versió oficial que tenim planejada per al febrer del 2005. La següent versió funcionarà tant en Linux com en Microsoft Windows. Avui, volem demostrar que el desenvolupament de codi lliure i obert ha aconseguit en quatre mesos el que el desenvolupament propietari no ha fet mai per la comunitat suahili» -- va dir Alberto Escudero-Pascual que dirigeix els aspectes més tècnics del projecte. El projecte de localització de programari lliure al suahili (Kilinux) dóna la benvinguda a tots aquells que vulguin «formar part» d'un esforç col·lectiu per portar el suahili al món de les noves tecnologies de la informació. Més informació a: [[email protected]](mailto:[email protected]) \- <http://www.kilinux.org> Main project coordinator, UDSM Dr. Hashim Twaakyondo Email:[email protected] Telèfon: +255 22 24 10 657 (oficina), +255 744 386261 (mòbil) Technical project coordinator, IT+46 Dr. Alberto Escudero Pascual Email: [email protected] Telèfon: +255 745 88 40 04 ICT Project Manager, SIDA Nils Jensen Email: [email protected] Telèfon: +255 22 21 22 235 (oficina), +255 744 44 44 80 (mòbil)

Com que era possible, vam fer la nostra part: Codi Obert i Lliure en suahili

2004-12-02 00:00:00

954

Mataró acollirà del 5 al 18 de desembre la segona edició de la «Ubuntu Conference», una trobada que concentrarà mig centenar de programadors i que promou l'empresa Canonical, dedicada al desenvolupament de distribucions del sistema operatiu GNU/Linux. La cita, a l'hotel NH Ciutat de Mataró, ha estat possible gràcies a la coordinació de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i del TecnoCampusMataró (TCM). Aquesta trobada reunirà desenvolupadors de programari lliure d'arreu del món en el marc del Projecte Ubuntu que lidera Mark Shuttleworth. Aquest empresari sudafricà va ser el segon turista espacial després de viatjar l'any 2002 a bord de la nau Soyuz TM-34. [Ubuntu Linux](http://www.ubuntulinux.org/) és una distribució de Linux, un conjunt de programes que permeten tant la instal·lació en l'ordinador del sistema operatiu com el seu ús posterior. Aquesta distribució derivada de Debian, ofereix suport gratuït i actualitzacions semestrals del sistema operatiu i unes 1.300 aplicacions entre les quals hi ha les més populars entre els usuaris de programari lliure: el navegador Mozilla Firefox, el paquet ofimàtic OpenOffice, i en general les eines utilitzades per usuaris domèstic i empresarials. 'Ubuntu' és una antiga paraula africana que significa "humanitat envers els altres". Aquesta distribució té una especial cura en el multilingüisme i gràcies als esforços de traducció de Debian disposa d'una versió catalana. Canonical també està desenvolupant una eina-comunitat de traducció de programari lliure que serà mostrada durant la conferència. La Ubuntu Conference, denominada també The Mataró Sessions, és oberta als desenvolupadors que hi vulguin participar. Durant les dues setmanes està prevista l'assistència d'equips relacionats amb altres distribucions basades en Debian d'arreu de l'Estat espanyol, com per exemple de la Linex d'Extremadura i la Guadalinex d'Andalusia. El dia 11 de desembre se celebrarà una sessió de debat amb la col·laboració d'Hispalinux i la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació que aplegarà els desenvolupadors de la majoria de distribucions que s'elaboren a l'Estat. També s'ha programat l'assistència de Ian Murdock, fundador de Debian. Un altre tema que es tractarà en aquesta jornada serà el suport a les traduccions de programari lliure, posant com a exemple el cas de la llengua catalana. L'agenda de la jornada es pot consular a [LaFarga.org](http://www.lafarga.org/node/view/196). El dia 17 de desembre a un quart de dotze del migdia, Mark Shuttleworth oferirà una roda de premsa al TecnoCampusMataró. (C/Pablo Iglesias, 63 local 16-Mataró). La promoció del programari lliure és un dels eixos principals de l'acció de govern de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació que serà una de les primeres unitats de la Generalitat a adoptar-lo en fase pilot. Les accions previstes per la STSI volen afavorir la utilització d'estàndards oberts que garanteixin el dret a triar programari als usuaris, fomentar la indústria de programari lliure i la corresponent documentació d'ús en català. BIOGRAFIA DE MARK SHUTTLEWORTH [Mark Shuttleworth](http://www.markshuttleworth.com) va néixer a Welkom (Sudàfrica) el 18 de setembre de 1973. Actualment viu a Londres, a la recerca de nous projectes relacionats amb les noves tecnologies. El seu gran interès en la recerca i investigació tecnològica el porta a viatjar contínuament arreu del món. Després de cursar estudis de Finances i Tecnologia de la Informació a la Universitat de Ciutat del Cap, el 1995, funda la companyia Thwate, especialitzada en certificats digitals i la privacitat a Internet, una de les primeres a ser reconegudes per Netscape i Microsoft en els seus navegadors, i que l'any 2000 ven a la nord-americana VeriSign. El mateix any crea HBD Venture Capital i la Shuttleworth Fundation. Així com la primera és una nova empresa dedicada a invertir en projectes de joves emprenedors i a potenciar el creixement de noves empreses sud-africanes, la Shuttleworth Fundation es dedica a la innovació social a l'Àfrica, focalitzada bàsicament en l'educació. També finança i col·labora amb la bridges.org, entitat que té com a finalitat que els països en vies de desenvolupament tinguin veu en el món digital. L'abril del 2002 vola a l'espai com a membre de la tripulació de cosmonautes de la missió Soyuz TM34 a la Base Espacial Internacional. D'aquesta manera es va convertir en el segon turista espacial de la història, després que l'any 2001 ho fés el nord-americà Dennis Tito. Recentment funda la Canonical Ltd, entitat que promou el projecte Ubuntu. Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) Gabinet de Comunicació Passeig de Gràcia,11 esc.B 6è-2a 08007 Barcelona Telf. centraleta. (+34) 93.363.83.60 ext 613 Telf. directe (+34) 93.363.83.64 [email protected]

La «Ubuntu Conference» porta a Mataró desenvolupadors de programari lliure d'arreu del món

2004-12-09 00:00:00

955

Ja tenim la versió 1.0 del popular [client de missatgeria Thunderbird](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird). Aquesta versió ha estat traduïda per [Softcatalà](http://www.softcatala.org) en estreta col·laboració amb la [Fundació Mozilla](http://www.mozilla.org/), el [MPL](http://www.mozilla.org/projects/l10n/mlp.html) (grup de localització de Mozilla) i [Mozilla Europa](http://www.mozilla-europe.org). El [Mozilla Thunderbird](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird) és un client de correu lliure i gratuït d'execució ràpida i que consumeix menys recursos que altres alternatives, basat en el codi desenvolupat dins el projecte Mozilla. El programa té gran quantitat d'opcions de personalització i incorpora les característiques més útils que pot necessitar un client de correu avui dia: filtres de missatges, gestió del correu brossa amb autoaprenentatge, compte global, lectura de fonts RSS, etc. Tot això juntament amb les opcions a les quals podem estar més habituats, com ara la cerca de missatges o una llibreta d'adreces personal. A més, incorpora assistents per migrar el correu des d'altres clients de correu del mateix ordinador. El Thunderbird incorpora moltes funcionalitats de seguretat i per a la protecció de la privadesa de l'usuari com ara el blocatge automàtic de les imatges incloses als missatges, la gestió de certificats o el xifratge i autenticació amb algorismes de clau pública amb extensions com l'[Enigmail](http://enigmail.mozdev.org). Podeu baixar-vos aquesta darrera versió per a [Windows](http://www.softcatala.org/prog168.htm), [GNU/Linux](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/thunderbird/1.0/linux/thunderbird-i686-linux-gtk2+xft.ca-AD.tar.gz) o [Mac OS X](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/thunderbird/1.0/mac/thunderbird-1.0.ca-AD.mac.dmg.gz). Amb el Thunderbird, podeu instal·lar-vos el [Calendar](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#calendar), una extensió que us permet gestionar les vostres cites d'una forma organitzada en un calendari. Un cop baixada aquesta extensió, fent clic amb el botó dret del ratolí sobre l'enllaç del vostre sistema operatiu i desant-la al disc, podeu instal·lar-la seleccionant-la d'allà on l'heu desat des del gestor d'extensions del Thunderbird. A la nostra pàgina del [projecte Mozilla](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/) podeu trobar més informació sobre els programes Mozilla traduïts al català. [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

Softcatalà presenta la traducció del programa de correu electrònic Thunderbird 1.0 al català

2004-12-11 00:00:00

956

Ja va néixer fa un temps, una pàgina web amb el nom de [Jocsweb](http://www.jocsweb.com). Actualment ja disposa de gairebé cent jocs en format Flash, tots traduïts o fets directament en la nostra llengua, el català. Des del clàssic Tetris fins al solitari o jocs d'esports i per a la mainada. Addicionalment teniu l'opció de descarregar els mateixos jocs en format executable al vostre ordinador.

Jocsweb

2004-12-12 00:00:00

957

El proper divendres, 17 de desembre a les 21.30 hores, farem el sopar de Nadal de Softcatalà. Hi esteu convidats tots els col·laboradors, simpatitzants i usuaris amb els seus respectius acompanyants. Lloc: VIA FORA!-C.A.T (dins el Centre Artesà Tradicionarius) Trv. Sant Antoni, 6-8 Tel. 93 218 50 38 <http://www.viafora.com/> Data: Divendres 17 de desembre a les 21.30 Ens fan un menú de 15 euros on tindrem: \- Una amanida (a escollir entre dues opcions) \- Taula de formatges i paté \- Postres (a escollir entre dues) \- Pa, vi i aigua Us preguem ens envieu una confirmació de la vostra assistència per correu electrònic a [Jordi Mas](mailto:[email protected]), indicant el nombre de persones, per tal de fer la reserva al restaurant.

Sopar de Nadal de Softcatalà 2004

2004-12-16 00:00:00

959

El passat dissabte dia 11 de desembre en el marc de les [conferències de desenvolupadors de la distribució de GNU/Linux Ubuntu](http://www.softcatala.org/noticies/02122004194.htm), que es va fer a Mataró, es va presentar l'[eina de traducció Rosetta](https://launchpad.ubuntu.com/rosetta). Aquesta eina ha de facilitar la disponibilitat d'aquesta distribució al màxim nombre de llengües possible i permetre engrescar els usuaris a participar en el procés de traducció. Steve Alexander i Jordi Mallach van fer una demostració de com aquesta eina podia simplificar tots aquests processos. La majoria de programes lliures fan servir el format PO (Portable Object) de l'eina de [GNU GetText](http://www.gnu.org/software/gettext/) per separar en un únic fitxer les cadenes de text a traduir del programa. Tradicionalment s'han requerit diferents eines i processos per traduir aquests fitxers. Amb Rosseta tots aquests processos es poden fer via web simplificant de manera considerable el procés i eliminant el requisit de tenir eines específiques instal·lades. La gent d'Ubuntu dóna accés gratuït a aquesta eina via web perquè tothom que vulgui pugui utilitzar-la en el seus procesos de traducció. Malgrat que Rosetta és un projecte molt prometedor, en destaquen les següents mancances: una bona gestió d'usuaris i projectes, una gestió de memòries de traducció, i finalment cal dir-ho, que sigui programari lliure, ja que en el seu codi font no estarà disponible immediatament. L'equip de desenvolupament s'ha mostrat interessat a introduir aquestes millores en les properes versions. Steve Alexander va confirmar que estan considerant fer-lo lliure, però que de moment només proporcionaran Rosetta com un servei gratuït. Més informació: [https://www.ubuntulinux.org/.../Rosetta/...](https://www.ubuntulinux.org/wiki/RosettaReleaseAnnouncementCA)

Es presenta oficialment la primera versió de l'eina de traducció Rosetta

2004-12-17 00:00:00

958

Les Jornades, que se celebraran a Barcelona els dies 14, 15 i 16 d'abril, tenen com a objectiu proporcionar a l'usuari final informació sobre la situació del català a les noves tecnologies, actuar com a punt de trobada entre tots els actors i els usuaris, contribuir a l'intercanvi d'experiències i opinions i ser un fòrum de reflexió sobre el futur del català en aquest àmbit. Les Jornades estan organitzades enguany per Softcatalà, l'Institut Joan Lluís Vives, la Universitat Pompeu Fabra, la Secretaria de Política Lingüística i la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. En aquesta edició es tractaran els següents temes: 1. Navegadors en català 2. La terminologia de les TIC 3. Blocs en català 4. El paper de la societat civil 5. L'oferta de l'empresa privada 6. L'aportació de la universitat La convocatòria de comunicacions té com a data de tancament el 10 de febrer del 2005. Tots els interessats poden presentar una proposta de comunicació per als apartats 4, 5 o 6. Els requisits d'aquesta proposta són els següents: 1. La comunicació s'ha d'enviar a l'adreça  en un fitxer amb un dels formats admesos (rtf, txt, sxw, doc o pdf), i amb el títol de missatge 'Proposta de comunicació per a les III Jornades'. 2. El nom de fitxer ha de seguir l'estructura Nom1rCognom2nCognom.rtf/txt/sxw/doc/pdf. Per exemple: VicentValenciaObrador.rtf. 3. Dins del fitxer hi ha d'anar: * Noms i cognoms del ponent. * Adreça electrònica de contacte. * Títol i resum de la comunicació. * Tot plegat no ha d'excedir, en cap cas, les 200 paraules. * NO s'admet cap tipus de figura. 4. La ponència ha de ser orientada a l'usuari final. Queden excloses, per tant, comunicacions de tipus excessivament tècnic o acadèmic. 5. Tot i que s'ha d'adequar als blocs temàtics definits, s'admeten altres tipus de temàtiques que puguin ser d'interès per a l'usuari final. Trobareu més informació a <http://www.softcatala.org/jornades>. Organitzen: * [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) * [Xarxa d'universitats Institut Joan Lluís Vives](http://www.vives.org/) * [Universitat Pompeu Fabra](http://www.upf.edu/) * [Secretaria de Política Lingüística](http://www6.gencat.net/llengcat/dgpl/index.htm) * [Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació](http://www.gencat.net/dursi/stsi)

Convocatòria de comunicacions per a les III Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies

2004-12-17 00:00:00

960

[WebCalendar](http://traduit.net/WebCalendar.html) és una aplicació PHP que tant pot servir per mantenir un calendari o agenda per a un usuari com per a tot un grup d'usuaris (públicament o en una intranet). També es pot configurar com una agenda d'actes i permet enviar notificacions per correu als participants d'un acte. Es pot sincronitzar amb una agenda amb sistema operatiu Palm i permet compartir la vostra agenda amb iCalendar, vCalendar, pilot-datebook CSV (Palm Pilot) i install-datebook (Palm Pilot), amb les corresponents opcions per exportar i importar. Traducció al català: <http://traduit.net/WebCalendar.html> Projecte mare: <http://sourceforge.net/projects/webcalendar/>

WebCalendar - Agenda lliure en català

2004-12-23 00:00:00

961

S'acaba de publicar la primera versió Beta (és a dir encara no definitiva) de [Neooffice/J 1.1](http://www.neooffice.org/). Es tracta de l'adaptació a la plataforma Mac OS X de l'OpenOffice 1.1.3, amb funcions específiques com els menús natius Aqua i el suport de la roda dels ratolins. Aquesta versió beta [està disponible](http://www.planamesa.com/neojava/en/download.php) en més de quaranta idiomes, entre els quals el català. Neooffice/j funciona amb Mac OS X 10.2 o posterior i necessita 512 MB de memòria i 400 MB d'espai en el disc dur.

Neooffice/j per a Mac OS X en català

2004-12-26 00:00:00

962

L'[apartat català](http://dmoz.org/World/Catal%c3%a0/) del [Projecte de Directori Obert](http://dmoz.org/) té cada vegada més vitalitat. Aquesta setmana tot just s'han superat els 35.000 llocs en català catalogats en aquest directori, mantingut per editors voluntaris. DMOZ sempre està obert a nous editors que es puguin fer càrrec d'alguna de les categories temàtiques en que està organitzat el directori. Mentre els darrers estudis sobre la llengua a la xarxa situen el català en la posició 21, els editors catalans de DMOZ s'han entossudit a mantenir-lo més amunt: en el lloc onzè, encara per sobre de llengües amb molts més mitjans o parlants, com ara el portuguès, el rus, el xinès, l'àrab, el grec o el turc, per posar només uns exemples. Una quarantena de persones d'arreu dels Països Catalans segueixen posant al dia els llocs web que es poden trobar a la xarxa en català, en una iniciativa altruista i voluntària que s'emmarca dins un projecte a nivell mundial de Netscape. Per al català són importants iniciatives consolidades com el Projecte de Directori Obert i més encara pel seu abast global: aquests 35.000 llocs del català són només una petita part dels gairebé 4.000.000 de llocs web classificats en més de 70 llengües per més de 9.000 editors d'arreu del món. La vinculació d'aquest directori amb Google, el cercador actualment més popular de la xarxa, fa que sigui important que un lloc web sigui llistat al Projecte de Directori Obert si vol aparèixer a les cerques dels principals buscadors. El [directori de Google](http://directory.google.com/) és un mirall adaptat de DMOZ i el cercador incorpora la base de dades del Projecte de Directori per a les seves cerques. Vols ser editor? Vols ajudar el Projecte de Directori? Encara hi ha moltes àrees sense cap editor assignat. Només cal una mica de temps (poqueta), coneixements en alguna àrea específica (sigui per estudis, aficions o proximitat geogràfica) i moltes dosis de ganes i il•lusió per participar en un projecte col·laboratiu que naixia el 1999 i segueix creixent en quantitat i qualitat. Cada categoria té una pestanyeta que et convida a fer-te'n editor. Només has de trobar la més adequada i emplenar el formulari. Enllaços d'interès: \- [Projecte de Directori Obert](http://dmoz.org/). \- [Apartat en català del Projecte de Directori Obert](http://dmoz.org/World/Catal%c3%a0/). \- [Fòrum públic](http://resource-zone.com/forum/showthread.php?t=282).

L'apartat en català del Projecte de Directori Obert tanca l'any amb 35.000 webs indexades

2004-12-27 00:00:00

963

Durant l'any 2002 [Esquerra Republicana de Catalunya](http://www.esquerra.org) (ERC) va presentar una proposició de llei per a l'us del programari lliure al sector públic que va ser rebutjada al [Congrés dels Diputats](http://www.congreso.es) el mes de setembre de 2002. Aquesta mateixa proposició de llei també va ser presentada per ERC al [Parlament de Catalunya](http://www.parlament-cat.es/) i rebutjada el 25 d'octubre de 2002. En el primer cas va tenir els vots en contra del Partit Popular, i en el cas català va tenir els vots en contra del Partit Popular i de Convergència i Unió. Aquesta setmana, a les acaballes de l'any 2004, ERC ha registrat novament al Congrés una proposta de llei per la implatanció del programari lliure al sector públic que inclou, com a clàusula de mèrit, el desenvolupament d'aquest programari en les diferents llengües de l'estat, incloent-hi el català. La llei recull també la necessitat de neutralitat tecnològica de tots els formats, interfícies i protocols d'interoperabilitat amb entitats privades i amb els ciutadans, que a més, es faran amb estàndards lliures de patents de programari i pagament de royalties. Aquesta proposició posa èmfasi també en el programari que ja és propietat de l'Estat el qual "haurà de ser llicenciat segons aquestes mateixes premisses de llicència admetent el dret de modificació, còpia i redistribució, i l'obligatorietat de llicenciar en les mateixes condicions els productes derivats de la seva modificació per part de tercers". La proposició de llei, que consta de dotze articles, una disposició addicional i una disposició final, demana al Govern, a més, que per satisfer aquesta finalitat fomenti "amb mesures adequades la producció, distribució i comercialització" de l'anomenat programari lliure en les llengües cooficials de l'Estat: el català, l'èuscar i el gallec. Enllaços * Proposta de llei d'ERC que va presentar a l'any 2002 <http://www.softcatala.org/admpub/proposta.htm> * Transcripció de la sessió del Parlament de Catalunya on es va discutir la llei del programari lliure de l'any 2002 <http://www.softcatala.org/admpub/sessio.htm>

ERC ha registrat al Congrés una proposta de llei per l'ús del programari lliure al sector públic

2004-12-28 00:00:00

964

Toni Hermoso Pulido Projecte Mozilla en català El [Mozilla Thunderbird 1.0](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird) és la darrera versió d'aquest potent i innovador client de missatgeria del [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org). Aquest es presenta com una seriosa alternativa a l'Outlook Express i potencialment també al Microsoft Office Outlook, els quals actualment encara acaparen la major quota d'usuaris. Els clients de missatgeria, com el Thunderbird, el Mozilla Mail, l'Eudora o l'Outlook Express, permeten a l'usuari poder gestionar el seu correu electrònic d'una forma còmoda i flexible utilitzant protocols estàndards com POP o IMAP; això en contraposició a la gestió via web amb el navegador. L'Outlook Express es distribueix gratuïtament juntament amb l'Internet Explorer als sistemes operatius Windows. Malgrat que és segurament el client més utilitzat arreu del món, o precisament per això, Microsoft n'ha descurat el seu manteniment i, a causa de decisions de disseny i implementació que podrien pretendre facilitar l'ús a l'usuari (integració amb l'Internet Explorer, gestió dels adjunts, interacció amb seqüències, etc.), ha esdevingut un dels majors responsables de moltes de les diferents pandèmies (de virus, cucs i altre programari malèvol) que han assolat la xarxa al llarg dels darrers anys. D'altra banda, el Thunderbird, a semblança del seu germà [Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox) a nivell de navegador, ha anat incorporant successives millores al cos del projecte Mozilla original. Apart de ser un client de correu i grups de discussió i incloure altres funcionalitats clàssiques com una llibreta d'adreces d'interès i filtres de correu personalitzables, ofereix moltes altres opcions que no trobem a l'Outlook Express. Destaca sobretot el gran èmfasi d'aquest producte pel que fa a la seguretat i a la privadesa de l'usuari, on trobem opcions de blocatge d'imatges, emmagatzemament de contrasenyes, gestió de certificats, signatura i xifratge digital amb els estàndards com l'S/MIME o l'OpenPGP amb el suport de l'extensió Enigmail. El Thunderbird també disposa d'un excel·lent filtre amb capacitat d'autoaprenentatge per poder gestionar eficientment el correu brossa i de passada, també permet rebutjar més d'un virus. Això ens ajuda a que la consulta del correu diari deixi de ser una tasca tan feixuga. Una altra característica afegida de gran interès és la lectura de titulars de continguts sindicats (RSS). Gràcies a això, l'usuari pot estar al corrent de les darreres novetats i notícies d'aquells llocs web preferits que implementin sindicació de continguts, i tot des d'una mateixa interfície. Encara que estrictament potser no podríem catalogar el Thunderbird com a client de programari col·laboratiu (groupware) de la mateixa manera com ho són el Lotus Notes, el Microsoft Office Outlook, o alternatives lliures com l'Evolution i el Kontact, sí és veritat que amb conjunció amb el projecte Calendar/Sunbird, poden gaudir-se moltes de les avantatges i funcionalitats que aquest tipus de programari ofereix. El Sunbird és una aplicació independent i encara està en desenvolupament inicial, però el Calendar ja està quelcom més madur i s'integra perfectament amb el Mozilla, el Firefox i per descomptat, també amb el Thunderbird. Aquest permet organitzar en un o múltiples calendaris les nostres cites i tasques i així poder definir els pertinents avisos. Els calendaris poden compartir-se en xarxa (p.ex.: en una empresa) i accedir-hi diferents usuaris. Per a això s'utilitza el format iCal (que per exemple, també utilitza Apple Mail) i els protocols WebDAV o FTP. Desgraciadament, encara no és possible interconnectar amb Microsoft Exchange, el producte servidor al que s'hi connecta el Microsoft Office Outlook i que és molt utilitzat en entorns empresarials. Aquesta limitació és a causa del protocol tancat que s'hi utilitza. Malgrat això, Ximian ha alliberat recentment un connector que permet la compatibilitat i obre les portes a que altres projectes de programari lliure puguin implementar-lo. Per altra banda, si és possible, la millor opció és recórrer o migrar a servidors de programari col·laboratiu de codi obert ja existents com ara l'OpenGroupWare. En un futur, el projecte Calendar també s'afegirà suport per a intercanvi de dades amb Palm i telèfons mòbils, entre d'altres necessitats típiques d'aquests entorns de treball. Migrar des de clients com l'Outlook, l'Eudora o el Mozilla Mail és molt fàcil amb l'ajuda de l'auxiliar d'importació. L'usuari pot traslladar els missatges, llibreta d'adreces i configuració del seu programa de correu antic al Thunderbird sense que això impliqui perdre la informació i dades del client des d'on es migra. Molt útil també, recomanable especialment quan els usuaris que han de mantenir correspondència en diferents idiomes, és la possibilitat de corregir l'ortografia dels nostres missatges. Pot configurar-se que aquesta opció es realitzi automàticament abans d'enviar el missatge, cosa que ens pot estalviar planys si haguéssim ja enviat el missatge. Els correctors ortogràfics són els mateixos que utilitza l'OpenOffice.org; on en el cas del català, es respecta tota la diversitat lingüística de la nostra llengua. Un altre aspecte molt important del Thunderbird, comú amb tota la tecnologia Mozilla, és el seu caràcter multiplataforma i la seva extensibilitat. El mateix programa amb pràcticament la mateixa interfície funciona a Windows, GNU/Linux, Mac OS X i també altres plataformes, permetent així una fàcil migració i adaptació en entorns on conviuen diversos sistemes operatius. Les possibilitats de creació amb la plataforma Mozilla són enormes, atès que molts dels components i llenguatges utilitzats són els que utilitzen els mateixos desenvolupadors web. Només cal fer una ullada a update.mozilla.org per comprovar la gran varietat d'aplicacions de terceres parts que poden satisfer aquelles necessitats més específiques dels usuaris. En conclusió, excepte en aquells casos de dependència amb tecnologia privativa com la de Microsoft o davant d'altres necessitats més particulars que encara no han estat implementades en el projecte Mozilla (però potser sí en altres alternatives lliures), el Thunderbird amb conjunció amb el projecte Calendar, és una solució excel·lent, multiplataforma i flexible per a les necessitats més habituals de missatgeria i col·laboració en xarxa. ### Enllaços * [Mozilla Thunderbird](http://www.mozilla-europe.org/ca/products/thunderbird/) * [Projecte Mozilla Thunderbird](http://www.mozilla.org/projects/thunderbird/) * [Projecte Mozilla](http://www.mozilla.org/) * [Projecte Calendar/Sunbird](http://www.mozilla.org/projects/calendar/) * Extensions * <http://update.mozilla.org/> * <http://extensionroom.mozdev.org/> * [Microsoft Outlook Express](http://www.microsoft.com/windows/oe/) * [Microsoft Office Outlook](http://www.microsoft.com/outlook/) * [Eudora Mail](http://www.eudora.com/email/) * [Evolution](http://www.novell.com/products/desktop/features/evolution.html) * [Ximian](http://www.ximian.com) * [Kontact](http://www.kontact.org/) * [Apple Mail](http://www.apple.com/macosx/features/mail/) * [OpenGroupWare](http://www.opengroupware.org/) Aquest article està llicenciat sota Reconeixement-SenseObraDerivada de Creative Commons. A nivell generic: <http://creativecommons.org/licenses/by-nd/2.0/> i d'acord amb la legislació de l'Estat espanyol: <http://creativecommons.org/licenses/by-nd/2.1/es/>

Article: El Mozilla Thunderbird com a alternativa

2004-12-28 00:00:00

965

L'[Ajuntament de Banyoles](http://www.ajbanyoles.org) va aprovar per unanimitat en el Ple d'ahir una moció a favor de la migració gradual al programari lliure i en català a l'Administració municipal. El Ple ordinari celebrat ahir al vespre a l'Ajuntament de Banyoles va aprovar per unanimitat de tots els grups municipals una moció a favor de l'ús del programari lliure i en català a l'Ajuntament i a les administracions públiques. Aquesta iniciativa forma part del projecte d'Introducció de noves tecnologies de la societat de la informació a la ciutat de Banyoles. La migració gradual a un sistema operatiu de codi obert (com el GNU/Linux), la incorporació de programari i aplicacions desenvolupades en programari lliure en català i el foment d'aquest programari entre els ciutadans i ciutadanes, són alguns dels acords aprovats ahir. Aquesta iniciativa es començarà a aplicar en la regidoria de Participació i Comunicació i a diferents serveis municipals com el Centre Cívic, la Biblioteca Pública o l'Espai Jove Els Bombers. Així mateix, està previst que els serveis i aplicacions municipals que s'ofereixin a través del portal web siguin accessibles mitjançant les darreres versions de navegadors lliures amb traduccions al català i que utilitzin el programari lliure. L'Ajuntament també s'ha compromès a estimular l'ús d'aquest programari entre la ciutadania a través de cursos formatius i tallers, a facilitar informació sobre els seus avantatges i a distribuir gratuïtament algunes d'aquestes aplicacions. Aquest model de desenvolupament de programari es contraposa al desenvolupat sota llicència propietària (o programari tancat). El programari lliure no és propietat de cap empresa o persona i està disponible en forma de codi font obert (open source), la qual cosa permet explícitament fer modificacions a aquest codi per adaptar-lo a qualsevol necessitat. Es tracta d'un programari que dóna als seus usuaris la llibertat d'executar-lo amb qualsevol propòsit, copiar-lo, distribuir-lo, estudiar-lo, millorar-lo constantment i fer públiques aquestes millores amb el codi font corresponent, de tal manera que tothom se'n pugi beneficiar. És, per tant, un programari que no està subjecte a les limitacions pròpies del programari de llicència propietària, ja que la seva llicència lliure ho permet explícitament. Un dels altres avantatges que proporciona el programari lliure és que disposa de més línies de codi d'aplicacions traduïdes al català que el de llicència propietària. Així mateix, suposa un notable estalvi econòmic, ja que no hi ha cost de llicència i, per tant, són programes gratuïts o d'un cost notablement inferior al programari de llicència propietat. El programari lliure garanteix la independència respecte del proveïdor, gràcies a la disponibilitat del codi font i a no estar supeditat a les condicions del mercat. La regidora de Participació i Comunicació, Anna Brunsó, ha manifestat que “aquesta iniciativa és una aposta clara i important que fa Banyoles per la innovació tecnologia i per un model de programari de codi obert a l'Administració pública”. Brunsó ha destacat que també es vol impulsar “la introducció del català en un sector punter i estratègic on la nostra llengua no es troba prou implantada”. Administracions públiques d'arreu del món, com els Governs del Brasil i França o l'Ajuntament de Munic (Alemanya), els Governs autonòmics d'Extremadura, Andalusia, València i Aragó, administracions locals com l'Ajuntament de Barcelona o Mataró i, recentment, la Generalitat de Catalunya, estan defensant fermament el desenvolupament i la utilització de programari lliure en l'Administració pública.

Banyoles puja al carro del programari lliure

2004-12-29 00:00:00

966

Aquesta setmana s'han publicat les dades de l'[enquesta a les llars sobre equipament i ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya](http://www10.gencat.net/dursi/pdf/si/observatori/documents_STSI/informe_TIC_%20llars_%20i_%20individus%202003.pdf) corresponent a l'any 2003. Aquestes dades han estat elaborades per l'[Observatori de la Societat de la Informació (OBSI)](http://www10.gencat.net/dursi/ca/si/observatori/estadistiques.htm) i l'[Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT)](http://www.idescat.es/). D'acord amb l'estadística d'usos lingüístics a Catalunya 2003, el 21,4% dels usuaris habituals d'internet té la seva pàgina inicial en català, el 66,2% en castellà i el 12,4% en altres llengües. En relació, però, a la redacció de correus electrònics s'observa un equilibri en la utilització del català i del castellà. Els que escriuen en català o més en català són un 33,7% i els que escriuen en castellà o més en castellà són un 34%. Els que escriuen per igual en ambdues llengües són un 15,4%. Ara bé, la situació inferior del català en els correus electrònics només es dóna a l'àmbit metropolità de Barcelona i s'iguala al castellà al Camp de Tarragona, mentre que a la resta del territori nacional la llengua pròpia i oficial del nostre país és netament superior. Pel que fa a les pàgines webs visitades, el 37,2% d'usuaris ha visitat pàgines en català, el 83,4% en castellà i el 31,8% en anglès. En aquest sentit és especialment preocupant la involució del percentatge d'usuaris que visiten webs en català ja que l'any 2001 arribava gairebé al 49%, com d'altra banda ha passat amb l'anglès, mentre que el castellà s'ha mantingut estable. La llengua de les pàgines web de les empreses és, a dia d'avui, majoritàriament en castellà. Sobretot a les microempreses (93%) d'entre 1 i 9 treballadors. Per contra, la presència del català a les webs empresarials augmenta a mesura que les empreses tenen una dimensió més gran. Així més del 60% de les grans empreses tenen la pàgina web en català (61,7%). Més informació Estadístiques de l'Observatori de la Societat de la Informació <http://www10.gencat.net/dursi/ca/si/observatori/estadistiques.htm> Projecte Internet Catalunya <http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic2.html> Estudi de la presència del català a Internet (any 2003) <http://www.softcatala.org/articles/article26.htm> Baròmetre de l'ús del català a Internet <http://wicac.org/webscat.html>

Només un 33.7% dels usuaris catalans naveguen habitualment per pàgines en català

2005-01-01 00:00:00

967

El [GIMP](http://www.softcatala.org/projectes/gimp/) és un programa de codi lliure per fer retoc fotogràfic i per crear i composar imatges, comparable a les versions professionals del Paint Shop Pro de Jasc i del Photoshop d'Adobe. Podeu treballar amb el GIMP tant en plataformes UNIX, GNU/Linux, Windows i Mac OS X. En plataformes Windows, es recomana preferentment Windows XP o Windows 2000. Entre els canvis més importants des de l'antic GIMP 1.2, hi trobareu sobretot un redisseny molt interessant de la interfície: els diàlegs flotants ara es poden agrupar en pestanyes i els menús de la imatge són més fàcilment accessibles i manejables que mai. Ara es pot assignar ràpidament una combinació de tecles a una opció del menú, prement durant uns instants la combinació quan l'opció del menú està seleccionada. També s'hi ha afegit una opció per treballar còmodament en pantalla completa. El GIMP ara suporta dos formats gràfics molt usats pels navegadors web: el SVG i el MNG. El format SVG (Scalable Vector Graphics), és un estàndard per treballar amb gràfics vectorials i el format MNG es pot considerar un PNG animat. Les eines que més s'han millorat en el GIMP 2.0 són les eines de text, que ara permeten canviar el text tantes vegades com faci falta, i les eines de selecció i edició de camins. El sistema de selecció d'àrees ara permet fer unions i interseccions, tant des de teclat com des d'una botonera senzilla. A partir d'una selecció d'un simple quadrat, es pot transformar la selecció en un camí i així es poden editar els punts vèrtexs, així com afegir-ne i treure'n per obtenir un objecte complex que finalment es pot pintar amb el color o patró desitjat. Un altre canvi important en aquesta nova versió és que ara permet programar fitxers de seqüències amb el llenguatge Python-fu, molt més potent i senzill que el seu predecessor Gimp-Perl. A partir d'ara els llenguatges Gimp-Perl i Scheme estan disponibles en uns paquets separats del programa principal del GIMP. A la nostra pàgina del [projecte GIMP](http://www.softcatala.org/projectes/gimp/) podeu trobar més informació sobre aquest programa, així com uns tutorials bàsics per aprendre'l a fer servir. [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).

Softcatalà presenta la traducció del GIMP 2.0 al català

2005-01-09 00:00:00

968

Durant aquest mes de gener, el directori de [Catapings](http://www.catapings.com) entra en funcionament. Catapings és un directori actualitzat de diaris interactius digitals en Català, de totes les plataformes. A més a més, hi ha entrevistes a bloguers, tutorials, plantilles, rànquing de blogs, etc. La iniciativa neix de la necessitat de reunir, en un mateix lloc, la comunitat de webloggers que escriuen en català, i així poder donar suport a aquest moviment a internet, que cada cop té més participants. CataPings.com no només permet als webloggers notificar les actualitzacions dels seus articles a través de pings manuals o automàtics, també disposa de seccions (algunes en període de proves) on els usuaris podran participar-hi activament, i fer créixer el projecte entre tots. Segons les dades de NITLE Blog Census, el català ocupa la 12a posició en el rànquing d'idiomes dels weblogs de tot el món, i continua pujant amb passos de gegant. CataPings.com posa a la disposició dels usuaris eines i documents amb tot tipus d'informacions, amb la col·laboració d'alguns dels principals portals de weblogs en català (com http://www.lamevaweb.info o http://www.lacomunitat.net) per ajudar a promocionar els seus weblogs als que en tinguin un, i a crear-los amb més facilitat als que encara no s'han decidit. La clau de l'èxit creixent dels weblogs en català està en el suport de la comunitat, i http://www.CataPings.com és una eina boníssima per ajudar-nos entre tots a mirar cap endavant, i demostrar que el nostre és un idioma viu i actiu, que s'adapta a les noves tecnologies, i que disposa dels seus propis mitjans per obrir-se camí en un context que no vol ser-li favorable.

Neix CataPings.com, el directori de weblogs en català

2005-01-05 00:00:00

969

Fa uns dies la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) va presentar el servei "[3alaCarta](http://www.3alacarta.com/)", mitjançant el qual qualsevol internauta d'arreu del món pot accedir a molts dels programes de TVC a través de la banda ampla. A part de les emissions en directe de tots els canals (TV3, 33/K3, 3/24 i TVCi), el servei permet veure els programes poques hores després de la seva emissió per pantalla i recuperar les emissions anteriors. També disposa d'una oferta de vídeo a la carta que ja inclou més de 3.000 peces de programació, i amb l'objectiu d'augmentar el fons progressivament. El servei disposa de dues modalitats: * Oferta gratuïta: oberta a tots els usuaris, que podran veure la programació en directe i consultar els vídeos amb qualitat baixa (90 Kbps) i amb una persistència en el temps limitada (estaran disponibles entre 60 hores i 7 dies). * Oferta de pagament: ofereix el vídeo en una qualitat pensada per a les connexions de banda ampla (190 Kbps), tant per a la programació en directe com per a l’oferta a la carta, que estarà sempre disponible (persistència il·limitada dels vídeos). També inclou l’accés a l’arxiu de continguts històrics de TVC. El preu és de 7 € (+ IVA) mensualment, 18 € (+ IVA) trimestralment o 65 € (+ IVA) anualment. També s'hi pot accedir una hora mitjançant un missatge SMS a un preu de 1,04 € (+ IVA). ### Incompliment de l'Acord del Tinell Tal i com es descriu a la [pàgina d'ajuda](http://www.tvcatalunya.com/3alacarta/ajuda.htm) "el servei utilitza tecnologies líders com el 'streaming', el format Windows Media o el Flash". Tanmateix, la utilització d'aquestes tecnologies obliga a utilizar l'Internet Explorer per a la plataforma Windows. Softcatalà ha rebut nombroses queixes per la impossibilitat d'accedir a aquest servei utilitzant els navegadors Mozilla, Firefox i Opera, entre d'altres, amb independència de si es fan servir sota Windows, Linux o Macintosh. Tot plegat fa que clarament s'incompleixi l'Acord del Tinell, que al capítol X diu: * 3.3 Fer accessibles tots els llocs web finançats amb fons públics (respectant els estàndards establerts per World Wide Web Consortium). * 3.4 Utilitzar estàndards oberts que garanteixin el dret a escollir programari als usuaris. * 3.6 Utilitzar per part de la Generalitat de Catalunya, els organismes autònoms públics, les empreses públiques i les de capital mixt sota control majoritari de la Generalitat de Catalunya preferentment en els seus sistemes i equipament informàtic programari lliure en català. Els incomplements identificats són: * Utilització de tecnologia privativa que obliga a utilitzar exclusivament una plataforma de programari privatiu (Microsoft Windows) i un navegador (Internet Explorer de Microsoft). Els usuaris de les altres plataformes o altres navegadors no poden accedir als continguts. * La web no s'ajusta als diversos estàndards de la web definits pel World Wide Web Consortium. La conseqüència d'aquest incompliment és la inexistència de cap garantia sobre el funcionament d'aquest servei amb les properes versions del programari. * Amb anterioritat a aquest servei, Televisió de Catalunya publicava els enllaços directes als vídeos, que podien ser descarregats i visualitzats en qualsevol plataforma. Amb l'entrada en servei de "3 a la carta" s'ha eliminat aquesta opció. ### Ignorància de l'existència de programari en català A més a més, tal i com [podeu comprovar](http://www.tvcatalunya.com/3alacarta/ajuda_usuaris.htm) <>, a la CCRTV desconeixen l'existència de l'Internet Explorer o el Windows en català, així com altres alternatives de navegadors en català (Mozilla, Firefox, Opera...) o d'altres sistemes operatius en català (diverses distribucions de GNU/Linux). És de suposar doncs, que la CCRTV no utilitza programari en català, fet comprovable freqüentment als Telenotícies, on sempre que s'il·lustra una notícia amb informació d'Internet es mostra una pantalla de l'Internet Explorer en espanyol, programa que està disponible en català des del 28 de juny del 2002. ### Recomanacions d'(in)seguretat de la CCRTV A part d'obligar l'usuari a utilitzar programari privatiu, Televisió de Catalunya recomana als usuaris fer uns canvis en la configuració del seu ordinador consistents a eliminar algunes de les mesures més bàsiques de seguretat. Dins de la secció d'ajuda a l'usuari, la CCRTV instrueix l'usuari a entrar en la configuració avançada de l'Internet Explorer i activar l'execució dels controls Active X. La redacció d'aquesta ajuda és poc clara i no dóna cap explicació dels efectes que poden tenir els canvis realitzats. Els canvis suggerits per la CCRTV poden ser interpretats fàcilment pels usuaris de forma que es permeti l'execució indiscriminada de controls Active X. Això és especialment perillós, ja que posa l'ordinador de l'usuari a l'abast d'atacants, poden ser envaïts indiscriminadament en visitar pàgines web sota el control de persones o institucions sense escrúpols. Aquest fet va ser inicialment denunciat al [portal de seguretat Quands.info](http://www.quands.info/2004/12/19.html#a4299) el passat 19 de desembre. Des d'aleshores la CCRTV no ha fet cap modificació en les instruccions. Aquesta mena d'instruccions poden representar un incompliment del "Segell de Qualitat" que la CCRTV inclou a les seves pàgines. ### «3alaCarta» ha de canviar Una de les funcions bàsiques de la CCRTV, finançada amb diners públics, és la normalització lingüística i la difusió de la llengua i cultures catalanes. 3alacarta és una excel·lent iniciativa dins del panorama comunicatiu en llengua catalana, perquè apropa els continguts de la Corporació a tothora i arreu del món. Malgrat això, la CCRTV ignora la tasca normalitzadora i difusora en el camp de la informàtica, incompleix l'Acord del Tinell, obliga els usuaris a utilitzar unes determinades tecnologies tancades, i estimula els usuaris a utilitzar programari en espanyol o altres llengües, i no pas en català com és la seva obligació. Seria d'esperar que la CCRTV, en l'àmbit informàtic, considerés en primer terme que els seus serveis fossin accessibles mitjançant el programari en català de més difusió, proporcionant l'ajuda prenent com a referent aquests programes.

La CCRTV presenta el servei "3alaCarta", incomplint l'Acord del Tinell a més d'ignorar el programari en català

2005-01-05 00:00:00

970

La [Universitat d'Alacant](http://www.ua.es), juntament amb altres institucions i universitats de l'Estat espanyol amb àmplia experiència en tecnologia lingüística, desenvolupa un sistema de traducció automàtica de codi obert (programari lliure) entre les quatre llengües de l'Estat. El grup d'investigació [Transducens](http://transducens.dlsi.ua.es/gen.php?id=description&lang=ca) del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat d'Alacant, en col·laboració amb diverses empreses i universitats de l'Estat espanyol amb àmplia experiència en tecnologia lingüística, ha iniciat un projecte de R+D per desenvolupar un sistema de traducció automàtica de textos i webs entre l'espanyol i les altres tres llengües oficials. La principal novetat que presenta el projecte és que serà un sistema de codi obert i distribució lliure, fet que permetrà modificar-lo amb tota llibertat per adequar-lo a nous usuaris i aplicacions. Una altra novetat important és que per primera vegada es desenvoluparà simultàniament i per grups de procedència geogràfica diversa un sistema únic que considerarà les quatre llengües oficials. El projecte estarà finançat en part pel programa PROFIT del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, i es preveu que el projecte estarà acabat en el termini d'un any i que, per tant, a principis del 2006 el sistema de traducció automàtica estarà disponible en la xarxa. Les empreses i centres d'investigació que porten a terme el projecte són l'empresa Thera, Centre de Llenguatges i Computació, del Parc Científic de Barcelona; el centre d'investigació TALP, de la Universitat Politècnica de Catalunya; el grup Transducens de la Universitat d'Alacant; la fundació Elhuyar i l'empresa d'enginyeria lingüística Eleka, coordinadora del projecte, ambdues del Pais Basc; el grup d'investigació IXA de la Euskal Herriko Unibertsitatea; l'empresa gallega imaxin|software, i el Seminari de Lingüística Informàtica de la Universidade de Vigo. Amb aquest projecte, s'obrin vies de cooperació entre empreses i grups d'investigació de l'àrea de la tecnologia lingüística que poden resultar molt beneficioses per a futurs desenvolupaments.

La Universitat d'Alacant crea un traductor automàtic de codi obert entre les quatre llengües de l'Estat Espanyol

2005-01-08 00:00:00

971

[Mozilla](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozilla) és el nom del projecte de programari lliure creat al voltant de la comunitat [mozilla.org](http://www.mozilla.org/), que des de fa més de sis anys està treballant en la creació d'un conjunt d'eines de treball a Internet, entre les quals s'hi inclouen un navegador, un editor d"HTML, un programa de xat i un client de correu electrònic. El Mozilla, resultat d'aquesta tasca, permet explorar els continguts d'Internet, enviar i rebre correu electrònic, consultar i participar en els fòrums de discussió i crear pàgines web; tot això en català i d'una manera senzilla, intuïtiva i eficaç que pretén aprofitar al màxim les possibilitats actuals que ens ofereix la xarxa. Aquesta darrera actualització incorpora algunes de les millores en el motor del programa que han aparegut per a les recents versions 1.0 dels productes germans [Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox) i [Thunderbird](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird). Al mateix temps, també es corregeixen alguns [errors](http://mozillazine.org/talkback.html?article=5844) de [seguretat](http://www.quands.info/2005/01/07.html#a4447) que s'han detectat des de la versió 1.7.3. L'instal·lador d'aquesta nova versió en català incorpora per primer cop la possibilitat de poder instal·lar al mateix moment una versió actual del [Calendari del Mozilla](http://www.mozilla.org/projects/calendar/), una eina que permet a l'usuari mantenir una agenda de les tasques i cites que pugui tenir planejades. Aquesta versió pot descarregar-se gratuïtament per a [Windows](http://www.softcatala.org/prog88.htm), [GNU/Linux](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/mozilla/1.7.5/linux/mozilla-i686-pc-linux-gnu-1.7.5-installer-caAD.tar.gz) i com a [paquet d'idioma](http://www.softcatala.org/prog139.htm) que pot instal·lar-se sobre una versió 1.7.5 en qualsevol altre idioma o plataforma. A la pàgina del [projecte Mozilla en català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/) podeu trobar més informació sobre el programa, extensions per afegir noves funcionalitats, ajuda i les preguntes més freqüents que els usuaris podrien tenir. [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

Softcatalà presenta la traducció al català del navegador Mozilla 1.7.5

2005-01-15 00:00:00

972

El projecte [Diccionari del Català Contemporani](http://dcc.iecat.net/ddlc/), DCC, és un projecte lexicogràfic de gran abast que es desenvolupa a l'[Institut d'Estudis Catalans](http://www.iecat.net/) des del 1985, i té com a objectiu general la reunió sistemàtica de dades sobre el lèxic català. Dins del marc d’aquest projecte s’ha constituït el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC), corpus de referència del català contemporani, i una base de dades lexicogràfica (BDLex), que són els recursos lingüístics que s’utilitzen com a referència de descripció en els treballs del DCC. El Diccionari descriptiu de la llengua catalana en la seva versió accessible per internet s'ha concebut com un conjunt estructurat de dades lexicogràfiques. Tot i que la consulta en si no s’allunya de la d’un diccionari convencional (l’accés a la informació és sempre a través del mot que constitueix l’entrada d’un article), les possibilitats que ofereix la publicació electrònica han permès d’incorporar vincles actius entre articles diferents (remissions) i entre determinades notacions utilitzades en l’obra i les seves explanacions. L'accés al diccionari, que encara està en procés d'elaboració, és gratuït però requereix un registre previ al servei. A la pàgina web també hi trobareu una completa [guia d'utilizació](http://dcc.iecat.net/ddlc/index.asp).

El Diccionari del Català Contemporani es troba a partir d'avui accessible per Internet

2005-01-19 00:00:00

973

Des de [IRC-Catalunya](http://www.IRC-Catalunya.TV) fa temps que hem estat experimentant amb protocols de 'streaming' de veu i vídeo i creiem que ha arribat el moment de posar-ho a la pràctica. Volem donar el tret de sortida a aquest nou servei, que ja és plenament operatiu i totalment gratuït. Després de buscar molt per Internet hem vist que moltes televisions per Internet tenen una subscripció si es vol veure en una qualitat decent i que la majoria, per no dir totes, estan plenes de 'banners' publicitaris per tot el voltant. IRC-Catalunya, en canvi, no té cap ànim de lucre, no té cap suport comercial ni cap subvenció i ho mantenim tot pel nostre compte. De la mateixa manera que la xarxa de xat IRC-Catalunya.org, tot queda entre família. Ho hem fet entre el meu pare (físic i informàtic per 'hobby') i jo (traductor i informàtic per 'hobby'). El temps que ens ha portat experimentar amb aquests nous protocols és immesurable, treballant amb la nostra més humil infraestructura des de casa amb dos vells Pèntiums II a 350Mhz connectats entre si amb una antiquada xarxa de fil coaxial. Per veure [IRC-Catalunya.TV](http://www.IRC-Catalunya.TV) és tant fàcil com entrar a la pagina web i seleccionar els canals de televisió disponibles que es vulguin veure. Quan es carrega la pàgina per primera vegada demana per instal·lar un 'plugin' al navegador. Està optimitzat per veure-ho amb l'Internet Explorer, però també funciona perfectament amb Netscape. Es veu directament per web i la velocitat amb què arriba la imatge és molt superior a moltes altres televisions per Internet , ja que utilitza una compressió d'última generació. Convé destacar que no és una televisió sinó tota una plataforma de canals propis. L'emissió de vídeo utilitza entre 300 i 400 kbps d'ample de banda, per tant amb una ADSL bàsica de 512 és més que suficient per veure-ho amb bona qualitat d'imatge i sense talls, sempre que no s'estiguin baixant altres coses. En un principi la televisió emet vídeos en diferit, però no es descarta que en un futur es facin canals en directe. Per això caldria programar una graella de varietats amb participació de gent diferent. Actualment, en un canal hi emetem vídeos propis, és a dir, filmacions de paisatges de l'Alt Empordà, etc. En un altre canal emetem vídeos musicals promocionals, tant de grups coneguts com de grups que tot just comencen i ens volen enviar les seves maquetes. A més a més, prepararem un canal interactiu en què tothom hi pugui participar enviant els seus vídeos i, un cop acceptats, els emetre'm. També estem oberts a incorporar les noves propostes que ens arribin per crear nous canals. Finalment, a tall de curiositat, l'origen d'haver decidit tirar tot això endavant (després ja d'haver experimentat molt) va ser quan vàrem contactar per correu electrònic amb el propietari del domini Catalunya.tv preguntant com ho podríem fer per adquirir-lo. Em va respondre que preveu que en el futur la televisió tradicional desaparegui i que la televisió per Internet tingui molt d'èxit. Això no ho qüestiono, mai se sap. Ara bé, com a bon visionari, em va dir que valora el seu domini com a mínim en uns 18.000 euros, que és com està valorat el seu hispa.tv (també en parking "for sale"). A partir d'aquest moment el meu pare va dir -s'ha acabat, desempolsem les eines de la programació i tornem als orígens!- i així va començar el projecte gratuït de [www.IRC-Catalunya.TV](http://www.IRC-Catalunya.TV)

IRC-Catalunya.TV

2005-01-26 00:00:00

974

En una entrevista al programa de Catalunya Ràdio [ 'L'Internauta'](http://www.catradio.com/) n'Albert Cabello, gestor de programa de Microsoft per a Windows a l'Estat espanyol, ha dit que el [paquet català](http://www.microsoft.com/spain/windowsxp/catalan/) per a Windows XP ha estat descarregat 75.000 cops des del lloc web de Microsoft. A aquesta xifra caldria sumar les mes de 25.000 descàrregues que, en dos anys, hi ha hagut des del [lloc web de Softcatalà](http://www.softcatala.org/prog129.htm), i totes les realitzades des del lloc web de la Generalitat de Catalunya, 'El Periódico' de Catalunya i altres llocs web que fan de mirall d'aquest paquet. A més, també és fàcil trobar el paquet de català a les xarxes d'igual a igual (P2P) com l'Emule. Tot això fa que se superin àmpliament les 100.000 descàrregues de la interfície en català per al Windows XP. Microsoft estima que hi ha 200.000 usuaris que utilitzen el Windows XP amb el paquet de català. Aquesta xifra contrasta amb les 4.000 llicències que es van vendre del Windows 98 en català, segons s'ha reconegut a la mateixa entrevista. N'Albert Cabello també ha reconegut que el cost de traducció del Windows 98 va representar uns 3 milions i mig de dòlars per cada llengua traduïda. Cal recordar que la Generalitat de Catalunya va pagar 541.000 (90 milions de pessetes) per la traducció d'aquest sistema operatiu al català. Pel Windows XP, en canvi, Microsoft ha aplicat la tecnologia Language Interface Paquet (LIP; Paquet d'interfície de llengua), la qual cosa va representar un cost de traducció al català inferior als 90.000, aquest cop assumits totalment per Microsoft. Aquesta tecnologia també s'ha aplicat a la traducció al català de [l'Office](http://www.softcatala.org/articles/article30.htm). 2003. El paquet de català per a Windows XP (completament gratuït) s'ha d'aplicar sobre una versió espanyola del sistema operatiu (Home Edition o Professional), obtenint l'usuari una traducció parcial de la interfície. Aquesta limitació a la versió espanyola ha provocat diverses queixes d'usuaris de la Catalunya Nord que voldrien aplicar el paquet sobre la versió francesa, queixes que Softcatalà ha fet arribar a Microsoft. Amb el Service Pack 2 per a Windows XP el grau de catalanització obtingut amb el paquet d'idioma ha disminuït notablement. Microsoft està treballant per treure durant el primer trimestre d'enguany un nou paquet que augmenti el grau de catalanització de la interfície i tradueixi alguna de les aplicacions incloses en el sistema operatiu que no es tradueixen amb el paquet actual.

El paquet de català per a Windows XP ha estat descarregat més de 100.000 cops

2005-01-27 00:00:00

975

[El projecte](http://www.softcatala.org/projectes/distribucio/) té com a objectiu oferir la infraestructura necessària per poder crear fàcilment CD-ROM amb programari en català. Neix de la necessitat de tenir una manera de proveir aquest tipus de CD-ROM a associacions, universitats, governs i usuaris que volen distribuir programari en català. Entre els objectius del projecte hi ha el de crear i mantenir un instal·lador per a Microsoft Windows altament configurable i col·laborar amb institucions i col·lectius que vulguin personalitzar aquests CD-ROM. La primera institució amb la qual col·labora Softcatalà és la Generalitat de Catalunya que editarà un CD-ROM de programari gratuït en català basat en aquest projecte. El projecte es marca com a objectiu elaborar un CD-ROM de programari gratuït en català que contingui programes d'alta qualitat en català gratuïts i, per altra banda, un CD-ROM de programari lliure en català que inclogui programes en català d'alta qualitat que siguin exclusivament lliures. Si voleu suggerir un programa per afegir als CD-ROM, crear un CD-ROM en català diferent als exposats i encarregar-vos-en del manteniment, o simplement voleu col·laborar en la seva elaboració us podeu adreçar a la llista 'distribució' a http://www.softcatala.org/llistes/. Convidem a totes les associacions, universitats, governs i usuaris a modificar i distribuir el contingut d'aquests CD-ROM per augmentar la difusió del programari en català existent. Més informació sobre el projecte: http://www.softcatala.org/projectes/distribucio/

Neix el projecte de distribució de programari en català a Softcatalà

2005-01-31 00:00:00

976

Ja s'acosta la [I Jornada de Programari Lliure la Universitat de Barcelona](http://jpl2005.dyndns.org) que es farà el 10 de febrer del 2005 a la Facultat de Matemàtiques. La iniciativa, sorgida d'un grup d'alumnes d'Enginyeria Tècnica d'Informàtica de Sistemes de la Universitat de Barcelona, pretén donar a conèixer d'una manera més detallada, aspectes relacionats amb el Programari Lliure. Tal i com s'ha pogut anar veient d'un temps ençà, el Programari Lliure s'ha convertit en el centre de totes les discussions, ja que es tracta d'un factor condicionant fonamental per a la nova societat tecnològica, tant habituada a dependre del programari propietari. Per aquests motius, vàrem decidir, fonamentalment, impulsar la celebració de la Jornada, per tal que totes les persones, iniciades o no, puguin gaudir-ne i en coneixin els avantatges de l'ús. Si voleu saber quines activitats s'hi faran, podeu consultar el programa a la [pàgina web.](http://jpl2005.dyndns.org) Us hi esperem! Atentament, Organització de la Jornada de Programari Lliure [email protected]

I Jornada Programari Lliure a la Universitat de Barcelona el proper 10 de febrer

2005-02-06 00:00:00

977

Aquest «Projecte» és un programa de recerca interdisciplinari sobre la societat de la informació a Catalunya fet per investigadors de l'[Internet Interdisciplinary Institute](http://www.uoc.edu/in3/cat) de la [Universitat Oberta de Catalunya](http://www.uoc.edu). És un projecte de recerca fonamental sense cap tipus d'implicació comercial o de recomanacions polítiques. El conjunt del projecte és codirigit pels professors Manuel Castells i Imma Tubella. El Cicle de Conferències està organitzat conjuntament per la [UOC](http://www.uco.edu), [ISOC-CAT](http://www.isoc-cat.org) i la [Fundació i2CAT](http://www.i2cat.net). Inclou tres sessions: * 1a Sessió. Presentació del PIC Societat (<http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic1.html>). \- Presidència: Francesc Vallverdú. Vicerector de Recerca, Innovació i Metodologia Educativa de la UOC. \- Conducció de l'acte: Frederic Monràs, president d'ISOC-CAT. \- Presentació del projecte: Imma Tubella, professora de la UOC. \- Data: dijous 3 de febrer de 2005. \- Lloc: Sala d'actes de la UOC. Av Tibidabo 39-43. 08035 Barcelona. \- Hora 19.30 h. * 2a sessió. Presentació del PIC Empresa ([www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic2.html](http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic2.html)). \- Presidència: Jaume Profitós, regidor de Promoció Econòmica i Comerç, i de Cooperació, Solidaritat i Drets de la Persona de l'Ajuntament de Granollers. \- Conducció: Frederic Monràs, president d'ISOC-CAT. \- Presentació del projecte: Joan Torrent, director del programa de Ciències Empresarials de la UOC. \- Data: dijous 10 de febrer de 2005. \- Lloc: Sala d'actes del Centre Tecnològic i Universitari deGranollers (CTUG). Carrer de la Mare de Déu de Montserrat, 36. 08401 Granollers. \- Hora: 19.30 h. * 3a sessió. Presentació del PIC Ensenyament (<http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic3.html>). \- Presidència: Manel Loosveldt, cap de gabinet de la Regidoria de Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona. \- Conducció: Frederic Monràs, president d'ISOC-CAT. \- Presentació del projecte: Carles Sigalés. Vicerector de Polític Acadèmica i Professorat. \- Data: dijous 17 de febrer de 2005. \- Lloc: Sala d'actes del Centre de Suport de la UOC al Barcelonès. Avinguda Drassanes 3-5. 08001 Barcelona. \- Hora: 19:30 h. Les sessions tindran una durada aproximada d’una hora. Un cop hagi finalitzat la presentació del PIC, s’obrirà una ronda de preguntes per als membres d'ISOC-CAT. En cas que no pugueu assistir a les sessions, sapigueu que els continguts seran accessibles en format vídeo, a través d'un enllaç que anunciarem properament. Confiem que les conferències siguin del vostre interès, esperem la vostra assistència i les vostres preguntes.

Conferències sobre «Projecte Internet Catalunya», 10 i 17 de febrer.

2005-02-07 00:00:00

978

El propers dies 19 i 20 de febrer (dissabte i diumenge) se celebrarà la MaratOO'o 2.0 en el campus de Burjassot de la Universitat de València. La MaratOO'o 2.0 són unes jornades de treball organitzades per [Softcatalà](http://www.softcatala.org) on un grup de traductors i correctors voluntaris es reuniran per acabar d'enllestir o, si més no, acabar de donar una empenta important a la traducció i localització de la versió catalana de l'[OpenOffice.org 2.0](http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/index.htm). NOTA: El dia 20 de febrer hi ha el referèndum de la Constitució europea. Podeu trobar més informació sobre el vot per correu a la següent adreça web: <http://www.correos.es/00/10/0010.asp>  El programa de la MaratOO'o 2.0 (encara provisional), és el següent: Dissabte, 19 de febrer \---------------------- 09:00 Arribada en el campus, registre, cafè, muntar els equips informàtics 09:30 Xerrada introductòria a càrrec de Jesús Corrius, repartiment de la guia d'estil i els glossaris. 10:00 Petita sessió introductòria de traducció 10:30 Xerrada sobre traducció de fitxers PO a càrrec de Jordi Mallach 11:00 Sessió de traducció 12:30 Descans 12:45 Sessió de traducció 14:00 Dinar 15:30 Xerrada per avaluar el progrés, dubtes, etc. 15:45 Sessió de traducció 17:45 Berenar 18:15 Xerrada per avaluar el progrés, dubtes, etc. 18:30 Sessió de traducció 19:30 Fi del primer dia Diumenge, 20 de febrer \---------------------- 09:00 Arribada al campus, cafè, muntar els equips informàtics 09:30 Xerrada per avaluar el progrés, dubtes, etc. 10:00 Sessió de traducció 12:00 Descans 12:30 Sessió de traducció 14:00 Dinar 15:30 Xerrada per avaluar el progrés, dubtes, etc. 15:45 Sessió de traducció 17:45 Xerrada de comiat i avaluació final 18:00 Fi de la MaratOO'o Durant els dos dies disposarem d'accés lliure als laboratoris d'informàtica de l'edifici d'investigació del campus de Burjassot de la Universitat de València, amb un bon accés a internet per tal que tothom, qui ho vulgui, pugui participar-hi també virtualment a través del canal #softcatala al servidor irc.gimp.org:6666. La base del programa és la traducció de la versió catalana de l'OpenOffice.org 1.1.0. Per traduir el programa es necessita un bon coneixement de l'anglès i s'utilitzaran les regles de traducció de la Guia d'Estil i el glossari de Softcatalà, per tant, és important que tots els participants els coneguin per poder participar en la MaratOO'o. Podeu trobar aquests documents a les següents adreces: Recull de termes: <http://www.softcatala.org/projectes/eines/recull/recull.htm> Guia d'estil: <http://www.softcatala.org/projectes/eines/guiaestil/guiaestil.htm> Glossari específic de l'OpenOffice.org: <http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/glossari.htm> La MaratOO'o 2.0 està adreçada a persones amb coneixements informàtics de tots els nivells, és per això que al llarg d'aquesta es faran xerrades introductòries per tal que tothom qui ho desitgi pugui fer història aportant el seu gra de sorra a la versió catalana de l'OpenOffice.org 2.0. Per tal d'acabar d'organitzar la MaratOO'o (especialment per temes d'allotjament), necessitem saber el nombre de persones interessades a participar-hi. Si us plau, confirmeu la vostra assistència enviant un missatge amb el vostre nom i els dies en què voleu participar a la següent adreça de correu electrònic: [email protected] La MaratOO'o 2.0 és l'esdeveniment més important de l'any relacionat amb el Programari Lliure i la llengua catalana. No deixis que t'ho expliquin, perquè no es podrà explicar!

MaratOO'o 2.0

2005-02-09 00:00:00

979

Arran d'[una proposta d'un membre de Softcatalà](http://www.softcatala.org/%7Ejmas/bloc/pivot/entry.php?id=9), hem iniciat els tràmits per presentar una candidatura de la ciutat de Barcelona per a la [GUADEC 2006](http://guadec.org), la trobada anual d'usuaris i desenvolupadors de l'escriptori lliure [GNOME](http://gnome.org). Tenim un mes per presentar un dossier i obtenir com més suport millor. Tu també hi pots col·laborar [adherint-te a la candidatura](http://guadec.rinho.net/suports.php) i aportant idees. Més detalls a [lafarga.org](http://www.lafarga.org/node/view/257). La GNOME Foundation, promotora de l'esdeveniment, calcula que unes 1000 persones assitiran a la GUADEC'06. L'adjudicació es basarà, sobretot, en tres factors: bones infraestructures i comunicacions, suport institucional/privat (patrocinis) i suport de la comunitat d'usuaris mateixa. El primer dia de campanya ja s'hi han adherit 22 persones, 6 col·lectius, 7 empreses i 1 institució. Podem ser molts més! Fes corre la veu... Veure també l'article: [GNOME 2.6 ](http://www.softcatala.org/articles/article42.htm)

Barcelona, ciutat candidata per a la Guadec 2006

2005-02-14 00:00:00

980

En aquest país, els temes relacionats amb la Societat de la Informació desperten poc interès en la classe política i en la societat civil tradicional. Deu ser, tal com afirmava en Manuel Castells, que la gent nascuda abans del 1973 és de la generació pre-Internet i que encara haurem d'esperar uns anys fins que la gent que té responsabilitats sigui conscient de la importància d'aquests temes. El debat polític en el Principat està molt centrat en l'Estatut, el finançament, les grans infraestructures i la immigració. Dins d'aquesta dinàmica, cal assenyalar que els punts relacionats amb programari lliure, estàndards oberts, i recursos lingüístics lliures van ser inclosos a última hora en el [Pacte del Tinell](http://www.softcatala.org/noticies/0901200446.htm) per iniciativa personal d'una diputada. Originalment, els temes relacionats amb Societat de la Informació no s'hi trobaven reflectits. Si algú va pensar que amb el nou govern hi hauria un canvi transversal a curt o mitja termini que afectés tota la Generalitat en matèria de programari lliure i estàndards oberts, anava errat. El primer problema és el desconeixement generalitzat per tot allò relacionat amb les Tecnologies de la Informació dins del propi govern. Dins de la Generalitat de Catalunya, el compromís en aquestes temes està centrat en exclusivament en la [Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació](http://www10.gencat.net/dursi/AppJava/home.jsp?area=3). Es tracta, doncs, d'un compromís molt diferent a l'existent al Brasil o a Extremadura, on el programari lliure, els estàndards oberts, i el desenvolupament de la Societat del Coneixement s'han convertit en temes de país i gaudeixen d'un suport transversal molt important per part dels seus respectius governs, que han entès la seva importància. Concursos públics La primera mesura del nou executiu, i la més important des d'una perspectiva econòmica, ha estat acabar amb la manca de transparència que hi havia amb l'assignació del concursos dels serveis informàtics de la Generalitat de Catalunya. El Centre Informàtic de la Generalitat, que era el responsable de dur els serveis informàtics, va ser privatitzat per l'anterior govern i posteriorment comprat per l'empresa [T-Systems](http://www.t-systems.es/). De l'antic Centre Informàtic en va quedar un nucli molt reduït amb una importància i uns recursos més aviat anecdòtics. Es va establir una forta dependència de la Generalitat amb T-Systems, que fins fa molt poc, ha estat la responsable de dur la informàtica de la Generalitat en exclusivitat. L'Informe de l'Avaluació de la gestió de la Generalitat de Catalunya[1], presentat el 29 de desembre passat en referència al projecte més important en noves tecnologies otorgat per l'anterior govern diu que "l'[Administració Oberta de Catalunya](http://www.cat365.net/) (AOC) va ser adjudicat de forma irregular a l'empresa T-Systems, que al seu torn va subcontractar un 71% de la inversió. El contracte de T-Systems ha estat una forma d'encarregar part d'aquests projectes a les empreses que es volia [es refereix a Accenture] eludint la tramitació dels corresponents concursos i vulnerant de forma evident els principis de publicitat i concurrència". El nou govern actual ha dividit el concurs en quatre lots: serveis de desenvolupament d'aplicacions (98.936.000 euros), serveis d'anàlisi i disseny tècnic orientats a planificació (3.326.000 euros), i serveis d'instal·lació TIC i Serveis d'atenció i gestió d'instal·lacions TIC: 78.013.000 euros, sumant un total 180.275.000 euros (29.000 milions de les antigues pessetes). Tots aquells que treballem des del voluntariat per una Societat de la Informació millor ens hem d'adonar que aquests concursos mouen molts diners i que això explica l'interès creixent de sectors empresarials en temes relacionats amb el programari lliure. La divisió del concurs en quatre parts ha estat un gran avanç en la transparència de l'assignació d'aquesta ingent quantitat de diners. Malauradament, les tecnologies lliures i els estàndards oberts han tingut un pes insignificant en l'avaluació de possibles empreses subministradores, com queda reflectit a les [clàusules tècniques](http://www.gencat.net/cataleg/tauler/docs/plec_2004-4_serveis_informaticsCAT.pdf) del concurs de la Generalitat, l'elaboració de les quals va costar 1,2 milions d'euros. Per exemple no es fa cap menció a requeriments de treballar en estàndards oberts, només s'otorguen 2 punts sobre 40 per conèixer programari lliure, i simplement no es dóna cap puntuació al coneixement d'altenatives lliures a les tecnologies .Net, Java, sistemes de bases dades, o sistemes de gestió de continguts oberts. Estàndards oberts En l'àmbit dels estàndards oberts, remarquem-ho, un punt recollit explícitament al Pacte del Tinell, no hi hagut cap pas endavant significatiu ni per millorar els problemes existents, la majoria heretats del govern anterior, ni a l'hora de crear els nous serveis. A aquestes alçades, l'accés lliure i universal a la informació amb qualsevol plataforma, tant quant al sistema operatiu com al navegador, hauria de ser quelcom assumit per tothom, i ineludiblement per aquells que treballen en el sector públic. Casos com l'Administració Oberta de Catalunya, que continua sense funcionar amb navegadors lliures, [Agència Catalana de l'Aigua](http://mediambient.gencat.net/aca/ca/inici.jsp), o el servei [3alacarta](http://www.softcatala.org/noticies/05012005213.htm), que va presentar la CCTRV, són exemples de la necessitat d'un compromís més fort en aquest àmbit i la necessitat d'una coordinació molt més efectiva entre els diferents departaments. Programari lliure i Llengua Quan es parla de potenciar el programari lliure, bàsicament es parla de fer-ho en dues àrees amb repercussions molt diferents: la societat com a tal i la pròpia administració. En les tasques de promoció del programari lliure a la societat, el govern actual ha complert correctament: va ajudar a organitzar la trobada de desenvolupadors d'Ubuntu a Mataró, s'han invertit més d'un milió d'euros per a la creació de continguts lliures, s'han fet declaracions públiques en favor del programari lliure, s'ha creat la plataforma LaFarga, i tot això s'ha fet tenint un tacte especial amb la comunitat. Cal dir que això no és difícil d'aconseguir i és atractiu per l'administració perquè requereix pocs diners i té un impacte mediàtic important. En l'àrea més important, des d'un punt de vista econòmic i de feina a fer, les coses no han anat tan bé. Aquesta àrea és la implantació del programari lliure a la pròpia administració i és on hi ha un compromís amb la societat a través del pacte del Tinell. Es va començar amb el conseller Carles Solà [afirmant](http://www.avui.com/avui/diari/04/gen/16/250116.htm) que "El govern projecta canviar tots els programes de Microsoft per Linux" i hem acabat amb el compromís, uns mesos després, de fer [una prova pilot](http://www.lafarga.org/node/view/106) en una Secretaria d'una conselleria. Realment, aquesta ha estat un àrea on molta gent s'ha sentit profundament decepcionada, on ens incloem tots els voluntaris que treballem al voltant de Softcatalà. Ni tant sols s'ha començat a usar tot aquell programari lliure que ja existeix en català des de fa anys. En l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari hi hagut polseguera. La manca inicial d'interès del Departament d'Ensenyament pels temes relacionats amb el programari lliure va originar un [Manifest](http://www.aeic.es/pdf/Manifest_PLiEd_definitiu.pdf) de l'[Associació d'Ensenyants d'informàtica de Catalunya](http://www.aeic.es/). El manifest és un repàs als motius filosòfics pels quals es defensa el programari lliure com una bona opció. A principis d'octubre del 2004 el Departament d'Educació [va publicar](http://www.xtec.es/at_usuari/plliure.htm) una pàgina web amb totes les actuacions previstes en relació a l'implantació del programari lliure en el sector d'ensenyament primari i secundari. Durant els propers mesos es publicaran els plecs tècnics per proveir el Departament d'Ensenyament amb una distribució Linux i els serveis associats, formació i suport entre d'altres, en el que serà el primer concurs públic de la Generalitat directament relacionat amb programari lliure i que serà d'un import considerable. D'altra banda, ha estat decebedor veure com, a les universitats del Principat, el compromís per la llengua a les noves tecnologies i el programari lliure encara depenen d'iniciatives personals, moltes d'elles amb un gran coratge, sense suport institucional o amb un suport que podem considerar anecdòtic. Es continuen renovant llicències de programari propietari i la presència del programari lliure a les assignatures de carreres tècniques està clarament desafavorida. A tall d'exemple, a una universitat petita com la [Universitat de Lleida](http://www.udl.es/) a l'any 2003 el cost de llicències de programari va ser de 107.185 euros[2]. De fet, aquesta és l'única universitat que ha fet una aposta seriosa pel programari lliure i té un compromís ferm des de l'any 2003, abans de l'actual govern, per migrar completament a programari lliure. Com que és un projecte que ja està en marxa, s'ha agafat pel DURSI com a pla pilot del món universitari en implementació de programari lliure. Per ser realistes, hi hauria d'haver un pla pilot de programari lliure a cada universitat, perquè les necessitats de cada universitat són molts diferents i sovint són poc receptives a allò que ve de fora. Feu el petit exercici de passejar-vos per qualsevol universitat del país per veure el poc suport que té el programari lliure en l'entorn universitari, i, encara més, el poc suport que té la informàtica en la nostra llengua. En aquest darrer any el teixit de la comunitat catalana no ha crescut gaire: per exemple, no hi hagut cap iniciativa nova destacable, però han augmentat les iniciatives amb un tarannà més institucionalista: [l'Institut pel Programari lliure](http://www.lafarga.org/node/view/179) impulsat pel Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya, l'[Associació Catalana d'Empreses pel Programari Lliure](http://www.catpl.org/), o el clúster per la innovació impulsat per T-Systems, totes elles una mica desconnectades de la comunitat, amb un enfoc clarament empresarial o bé simplement orientades captar l'atenció o els recursos del sector públic. Conclusions En aquest primer any de nou govern s'ha avançat clarament en temes relacionats amb promoció de la Societat de la Informació entre la ciudadania i en l'assignació transparent dels concursos públics però això són pasos que podem considerar molt petits davant de la feina que cal fer. Quant a la implantació de tecnologies lliures, s'ha d'actuar amb la mateixa contundència que s'ha actua avui en dia amb Internet: ja no concebem una administració desconnectada de la Xarxa. Tampoc no podem concebre una administració que iniciï cap nou projecte que no sigui amb estàndards oberts, i si no hi ha cap impediment tècnic, amb programari lliure. Les excuses sobre dificutats de la implantació o migració comencen a esgotar-se quan després d'un any no s'ha presentat encara cap anàlisi sobre el programari que caldria migrar, la formació necessaria, i els costos de la mateixa migració o d'implementacions de projectes nous. Cal destacar que l'ús del català a les noves tecnologies, incloent-hi el programari, a les administracions i les universitats és molt reduït, i que no podem construir una Societat de la Informació a Catalunya amb llengües foranees. Si aspirem a que Catalunya tingui un paper destacat en en matèria de Societat del Coneixement en els propers anys, s'han d'abocar molts més esforços i recursos. La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació hauria tenir un pes molt més important dins de la Generalitat, i estar vinculada directament a Presidència com va estar-ho als seus inicis, ja que la seva acció ha de ser transversal a tot el govern. Cal fer molta pedagogia perquè els nostres governants, i polítics, entenguin la importància de la Societat del Coneixement, de l'impacte del marc jurídic en el desenvolupament de la mateixa, i de la necessitat de construir una societat competent en aquestes matèries. I no solament cal enforçar-se a la ciutadania, sinó també a la propia administració. Cal dissenyar un pla integral que abordi tots els sectors del govern i la societat en matèria de Societat del Coneixement i Societat de la Informació, actualment no hi ha cap, donar-li pressupost i terminis, i establir mètriques per poder mesurar el seu progrés. I sobretot, que no succeixi com anteriorment, on cap pla estratègic de Societat de la Informació no es va compilir ni a un nivell de mínims. Referències [1] El Periódico de Catalunya, 29/12/2004, pàgina 20. Informe de l'avaluació de la gestió de la Generalitat de Catalunya [2] Veure [Guia de migració de programari lliure](http://web.udl.es/rectorat/viti/guia.html) de la Universitat de Lleida per tenir més detall sobre els costos de llicències. Agraïments: Jesús Corrius, Xavi Caballé, Xavi de Blas, Òscar del Pozo i Quico Llach. Aquest document és (c) 2005 Jordi Mas i Hernàndez. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.

Article: «Un any de nou govern a la Generalitat de Catalunya: què ha canviat en matèria de noves tecnologies?»