id
int64 2
3k
| title
stringlengths 11
158
| subtitle
stringlengths 0
570
| content
stringlengths 3.42k
5.48k
| category
sequencelengths 0
3
| source
stringclasses 3
values | summaries
dict |
---|---|---|---|---|---|---|
77 | Incidències pel fort vent que bufa arreu del país | Al Principat i a les Illes superen els 100 km/h i al País Valencià s'esperen ratxes de fins a 80 km/h | Protecció Civil ha desactivat l’alerta del pla Ventcat al Principat, un cop passat el període de més intensitat de l’episodi de fort vent que ha afectat Catalunya des d’ahir a la tarda.
El balanç és un pescador mort que ha caigut des de les roques a Sant Feliu de Guíxols i tres persones ferides de poca gravetat a Sant Adrià de Besòs, Cornellà de Llobregat i Barcelona.
Els Bombers han atès 1.023 avisos entre les 19 de dissabte i les 13 hores d’aquest diumenge.
A la regió metropolitana nord s’han produït 529 incidents; a les comarques gironines, 249, i a la regió metropolitana sud, 157.
El telèfon 112 ha rebut 1.118 trucades relacionades amb 795 incidències derivades del vent: el 23,17% des del Barcelonès; el 18,34% des del Vallès Occidental; el 14,76% des del Vallès Oriental, i el 13,95% des del Gironès.
Per ciutats, han arribat 192 trucades al 112 des de Barcelona, 90 de Girona, 73 de Terrassa i 72 de Sabadell.
Els Bombers de la capital catalana han fet 132 serveis.
Un pescador ha caigut a l’aigua des de les roques i ha perdut la vida a Sant Feliu de Guíxols.
Un altre pescador i tres policies locals s’han llençat a l’aigua per ajudar-lo i han estat rescatats amb vida.
S’han activat efectius de la Policia Local, l’embarcació de Salvament Marítim i la Guàrdia Civil, que han rescatat els agents i el pescador supervivent.
També ha intervingut l’helicòpter dels Bombers, que no ha pogut realitzar el rescat a conseqüència del vent, però ha senyalitzat la ubicació del cos del pescador sense vida, que finalment ha estat recuperat per Salvament Marítim.
A Cornellà un home ha resultat ferit per la caiguda d’un arbre i ha estat evacuat a l’hospital Moisès Broggi.
També hi ha ferits a Sant Adrià de Besòs (evacuat a Can Ruti) i a Barcelona (atès al CUAB de Sant Martí).
Cap d’ells està greu.
La caiguda d’arbres a causa del vent ha provocat diferents talls ferroviaris, especialment dissabte a la nit.
La circulació ja ha quedat restablerta.
Es tracta de l’R11 i l’RG1 entre Maçanet i Girona, l’R2 a Llinars del Vallès, l’R4 a Vacarisses i l’R1 a Malgrat de Mar.
El pla Ventcat es queda ara en fase de prealerta perquè encara s’espera vent fort a la major part de Catalunya i es poden produir algunes afectacions.
Al vespre, el vent podria intensificar-se un altre cop en especial entre les Terres de l’Ebre i el Llobregat.
Els valors màxims es van registrar de matinada i a les cotes mitjanes i altes: 180,7 km/h a Puig Sesolles (1.668 metres); 108 km/h a Terrassa; 105 km/h a Caldes de Montbui; 88,9 al port de Barcelona, i 82,4 a Badalona.
L’interior del País Valencià roman avui en alerta groga per vents que podrien aconseguir ratxes màximes de 80 quilòmetres per hora.
Segons l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), l’alerta ha començat a les set del matí i es preveu que finalitzi a les deu a l’interior d’Alacant i a les 00.00 del dilluns en la resta.
L’Aemet preveu per a avui un cel poc ennuvolat o buidat en la primera meitat del dia, amb intervals nuvolós a partir de la tarda.
El vent serà de l’oest moderat a fort, amb ratxes molt fortes, i les temperatures experimentaran un descens.
D’altra banda, la caiguda d’un pi sobre la via del ferrocarril que discorre entre Alcoi i Xàtiva ha tallat la circulació en tot el traçat, segons han informat els serveis d’Emergències de la Generalitat.
L’incident ha passat als voltants de l’estació d’Ontinyent
A les Illes, l’AEMET també hi preveu ratxes de vent molt fort.
El pronòstic és de cel poc nuvolós o buidat amb intervals de núvols mitjans i alts.
Temperatures nocturnes amb pocs canvis i diürnes en lleuger descens.
Vents de l’oest forts amb ratxes de 70 a 90 km/h, que en cims i caps poden aconseguir els 120 km/h. | [
"país"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L'alerta del pla Ventcat de Protecció Civil ha estat desactivada després que hagin minvat els forts vents a Catalunya, que han provocat la mort d’un pescador a Sant Feliu de Guíxols i tres persones ferides de poca gravetat a altres punts. La caiguda de nombrosos arbres ha provocat talls ferroviaris i de trànsit.",
"a2": "Es desactiva l’alerta del pla Ventcat al Principat en baixar la intensitat del vent que afecta Catalunya des d’ahir. Ha mort un pescador en caure a l’aigua a Sant Feliu de Guíxols i tres persones han estat ferides lleus per caigudes d’arbres. Els Bombers han rebut 1.023 avisos i s’ha tallat la circulació ferroviària, especialment a la nit.",
"a3": "Amaina el temporal de vent que ha provocat la mort d’un pescador a Sant Feliu de Guíxols i tres ferits lleus al Barcelonès. El 112 ha rebut 1.118 trucades, s’han registrat cops de vent superiors a 100 km/h i hi ha hagut talls ferroviaris per arbres caiguts. Protecció Civil ha desactivat el pla Ventcat, però el manté en estat de prealerta."
},
"extractive": {
"a1": "Protecció Civil ha desactivat l’alerta del pla Ventcat al Principat, un cop passat el període de més intensitat de l’episodi de fort vent que ha afectat Catalunya des d’ahir a la tarda.\nEl balanç és un pescador mort que ha caigut des de les roques a Sant Feliu de Guíxols i tres persones ferides de poca gravetat a Sant Adrià de Besòs, Cornellà de Llobregat i Barcelona.\nL’interior del País Valencià roman avui en alerta groga per vents que podrien aconseguir ratxes màximes de 80 quilòmetres per hora.\nA les Illes, l’AEMET també hi preveu ratxes de vent molt fort.",
"a2": "Protecció Civil ha desactivat l’alerta del pla Ventcat al Principat, un cop passat el període de més intensitat de l’episodi de fort vent que ha afectat Catalunya des d’ahir a la tarda.\nEl balanç és un pescador mort que ha caigut des de les roques a Sant Feliu de Guíxols i tres persones ferides de poca gravetat a Sant Adrià de Besòs, Cornellà de Llobregat i Barcelona.\nEls Bombers han atès 1.023 avisos entre les 19 de dissabte i les 13 hores d’aquest diumenge.\nLa caiguda d’arbres a causa del vent ha provocat diferents talls ferroviaris, especialment dissabte a la nit.",
"a3": "Protecció Civil ha desactivat l’alerta del pla Ventcat al Principat, un cop passat el període de més intensitat de l’episodi de fort vent que ha afectat Catalunya des d’ahir a la tarda.\nEl balanç és un pescador mort que ha caigut des de les roques a Sant Feliu de Guíxols i tres persones ferides de poca gravetat a Sant Adrià de Besòs, Cornellà de Llobregat i Barcelona.\nLa caiguda d’arbres a causa del vent ha provocat diferents talls ferroviaris, especialment dissabte a la nit.\nEl pla Ventcat es queda ara en fase de prealerta perquè encara s’espera vent fort a la major part de Catalunya i es poden produir algunes afectacions. "
},
"extreme": {
"a1": "Els forts vents a tota Catalunya d’ahir a la tarda van activar l’alerta del pla Ventcat de Protecció Civil.",
"a2": "L’episodi de fort vent a Catalunya des d’ahir acaba amb un pescador mort i tres persones ferides lleus.",
"a3": "El temporal de vent deixa al seu pas un mort, tres ferits lleus i diversos desperfectes."
}
} |
1,571 | CaixaBank guanya 1.381 milions el 2020, un 19% menys que l'any anterior | L'entitat financera, en l'últim exercici abans de la fusió amb Bankia, ha provisionat 1.252 milions per la pandèmia i ha tingut un 4,6% menys de despesa en personal | El president de CaixaBank, Jordi Gual, ha qualificat el 2020 com "un any inaudit", amb una caiguda del PIB mundial en un 4%.
Gual ha comparegut aquest divendres per explicar els resultats del grup financer.
Gual s'ha mostrat optimista de cara al nou any, gràcies al suport extraordinari de les polítiques monetària i fiscal a nivell global.
Finances
Radiografia de la fusió CaixaBank-Bankia: com queda el poder financer català?
Els economistes Francesc Cabana i Modest Guinjoan i la vicepresidenta de la Cambra de Comerç, Mònica Roca, analitzen l'aliança de les dues entitats
L'any passat, CaixaBank va guanyar 1.705 milions d'euros, una quantitat menor que al 2018 pels costos associats de l'ERO.
Aquesta reducció de plantilla ha fet que al 2020 les despeses de personal s'hagin reduït un 4,6%.
L'entitat ha presentat els resultats aquest matí a València, on té la seu social.
En l'últim exercici abans de la fusió amb Bankia, una operació que convertirà l'entitat en la més gran de l'estat espanyol, CaixaBank ha tancat l'any amb un volum de negoci (crèdits+recursos) rècord de 659.332 milions d'euros, un 7,8% més que el 2019.
En concret, el crèdit brut a clients ha assolit els 243.924 milions (+7,3%), principalment perquè se n'han ofert més a empreses (+16,6%) i al sector públic (+42,3%).
empresa
CaixaBank destina 44,8 milions d'euros a projectes socials locals el 2020
Els diners han permès desenvolupar més de 8.500 iniciatives amb prop de 7.000 entitats socials de tota Espanya
Gual i Gortázar han explicat l'impacte que tindrà la fusió amb Bankia.
En el context delicat de la pandèmia, els recursos de clients sumen 415.408 milions d'euros, un 8,1% més, impulsats pel fort creixement dels dipòsits a la vista.
Els actius sota gestió són 106.643 milions, un 4,2% més, i el patrimoni gestionat en fons d'inversió, carteres i sicavs arriba als 71.315 milions, un 4% més.
Els plans de pensions sumen 35.328 milions d'euros, el que suposa un augment del 4,7%.
En la seva intervenció, Gual ha elogiat el paquet econòmic Next Generation i l'aprovació del pressupost de la UE per als anys 2021-27.
Pel que fa a l'estat espanyol, ha aplaudit la resposta que han suposat els ERTO, els crèdits ICO i les diverses moratòries adoptades.
També ha subratllat que la Covid ha accentuat els nous riscos que el context representa per al sector financer, obligat a respondre a tot el que representa un escenari caracteritzat per la digitalització i el repte climàtic.
El volum de negoci i les quotes de mercat, clau
El conseller delegat, Gonzalo Gortázar, ha destacat que, malgrat el fort impacte de la crisi, l'entitat ha viscut un fort creixement del volum de negoci i de la millora de les quotes de mercat, que ha permès proveir els clients dels serveis de l'entitat, mantenint la xarxa de pagaments.
També ha subratllat la fortalesa financera com una clau que explica els resultats, amb un significatiu descens de la moratòria fins al 3,3%.
Com a mesures destacades de resposta a la crisi, ha destacat com CaixaBank ha facilitat l'accés a la liquiditat, amb 12.640 milions en préstecs concedits en avals ICO, i l'esforç fet en moratòries de préstecs (388.641 moratòries a l'estat espanyol).
Els ingressos core del grup s'han mantingut estables, amb una reducció del 0,1% fins als 8.310 milions d'euros, i creixent un 2,8% en l'últim trimestre respecte al tercer, sobretot per l'augment del marge en interessos, comissions i ingressos per contraactes d'assegurances.
En el conjunt de l'any, el marge d'interessos ha caigut un 1% fins als 4.900 milions d'euros, sobretot per la baixa aportació de la renda fixa i el descens dels ingressos dels préstecs, ja que el tipus d'interès aplicat –especialment en els vinculats a l'ICO- és molt més baix.
A més, també han caigut els ingressos vinculats al crèdit al consum.
Tot plegat, però, s'ha compensat per l'augment de la cartera i per les mesures compensatòries del BCE.
economia
CaixaBank i Bankia asseguren que la fusió contribuirà a la «recuperació econòmica d'Espanya»
Els directius de les dues entitats expliquen l'aliança com una "resposta ràpida en un moment de disrupció"
En concret, els ingressos per comissions són de 2.576 milions d'euros (-0,9%), i de 671 en l'últim trimestre (-3,3%), unes caigudes vinculades a la baixa activitat econòmica.
Els ingressos per assegurances de vida risc arriben als 598 milions, un 7,5% més que el 2019.
CaixaBank ha destinat, també 243 milions al Fons de Garantia de Dipòsits i ha rebut 135 milions de SegurCaixa Adeslas. | [
"bancs"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Jordi Gual, president de CaixaBank, ha presentat aquest divendres els resultats econòmics del grup. Després de qualificar d’inaudit l'exercici econòmic del 2020 i de destacar els nous riscos que ha plantejat la covid per al sector financer, Gual s'ha mostrat optimista amb les perspectives futures i especialment amb la fusió amb Bankia, que els convertirà en l'entitat espanyola més gran.",
"a2": "CaixaBank disminueix els seus guanys un 19% el 2020, fins a 1.381 MEUR en l’últim exercici abans de fusionar-se amb Bankia. També ha disminuït un 4,6% les despeses de personal i ha provisionat 1.252 MEUR per la pandèmia, tot això enmig d’una caiguda del PIB mundial del 4%, segons el seu president Jordi Gual. ",
"a3": "Jordi Gual, president de CaixaBank, ha definit l’any 2020 com a excepcional, per la caiguda del PIB mundial en un 4% a conseqüència de la crisi. Tot i els costos associats a l'ERO, l’entitat ha obtingut 1.705 milions d’euros de beneficis i ha continuat prestant serveis amb normalitat. Les polítiques monetàries i fiscals fan que Gual encari el 2021 amb optimisme."
},
"extractive": {
"a1": "El president de CaixaBank, Jordi Gual, ha qualificat el 2020 com \"un any inaudit\", amb una caiguda del PIB mundial en un 4%.\nEn l'últim exercici abans de la fusió amb Bankia, una operació que convertirà l'entitat en la més gran de l'estat espanyol, CaixaBank ha tancat l'any amb un volum de negoci (crèdits+recursos) rècord de 659.332 milions d'euros, un 7,8% més que el 2019.\nTambé ha subratllat que la Covid ha accentuat els nous riscos que el context representa per al sector financer, obligat a respondre a tot el que representa un escenari caracteritzat per la digitalització i el repte climàtic. \nCom a mesures destacades de resposta a la crisi, ha destacat com CaixaBank ha facilitat l'accés a la liquiditat, amb 12.640 milions en préstecs concedits en avals ICO, i l'esforç fet en moratòries de préstecs (388.641 moratòries a l'estat espanyol).",
"a2": "El president de CaixaBank, Jordi Gual, ha qualificat el 2020 com \"un any inaudit\", amb una caiguda del PIB mundial en un 4%.\nEn l'últim exercici abans de la fusió amb Bankia, una operació que convertirà l'entitat en la més gran de l'estat espanyol, CaixaBank ha tancat l'any amb un volum de negoci (crèdits+recursos) rècord de 659.332 milions d'euros, un 7,8% més que el 2019.\nEl conseller delegat, Gonzalo Gortázar, ha destacat que, malgrat el fort impacte de la crisi, l'entitat ha viscut un fort creixement del volum de negoci i de la millora de les quotes de mercat, que ha permès proveir els clients dels serveis de l'entitat, mantenint la xarxa de pagaments.\nEn el conjunt de l'any, el marge d'interessos ha caigut un 1% fins als 4.900 milions d'euros, sobretot per la baixa aportació de la renda fixa i el descens dels ingressos dels préstecs, ja que el tipus d'interès aplicat –especialment en els vinculats a l'ICO- és molt més baix.",
"a3": "El president de CaixaBank, Jordi Gual, ha qualificat el 2020 com \"un any inaudit\", amb una caiguda del PIB mundial en un 4%. \nEn l'últim exercici abans de la fusió amb Bankia, una operació que convertirà l'entitat en la més gran de l'estat espanyol, CaixaBank ha tancat l'any amb un volum de negoci (crèdits+recursos) rècord de 659.332 milions d'euros, un 7,8% més que el 2019.\nMalgrat el fort impacte de la crisi, l'entitat ha viscut un fort creixement del volum de negoci i de la millora de les quotes de mercat, que ha permès proveir els clients dels serveis de l'entitat, mantenint la xarxa de pagaments.\" \nGual s'ha mostrat optimista de cara al nou any, gràcies al suport extraordinari de les polítiques monetària i fiscal a nivell global. "
},
"extreme": {
"a1": "Jordi Gual ha presentat els resultats de CaixaBank per a l'any 2020, l'últim exercici abans de la fusió amb Bankia.",
"a2": "El 2020 CaixaBank guanya uns 1.381 MEUR, un 19% menys que el 2019, reduint 4,6% les despeses de personal. ",
"a3": "CaixaBank reporta guanys tot i la crisi i el seu president es mostra optimista de cara al 2021. "
}
} |
1,225 | Dos casos de corrupció esquitxen el PP des del purgatori de l'Audiència Nacional | Rodrigo Rato assegura que les "targetes black" formaven part del seu salari i que eren "legals" | Luis Bárcenas i el Partit Popular s'alineen amb la resta d'acusats demanant la nul·litat del judici al cas Gürtel | El judici al cas de les "targetes black" de Caja Madrid i Bankia, i el de la trama Gürtel estan esquitxant de ple el Partit Popular (PP) des de l'Audiència Nacional, que s'ha convertit en un autèntic purgatori per a més de 100 acusats.
Entre ells, destaquen Rodrigo Rato, Miguel Blesa, Francisco Correa i Luis Bárcenas.
Els dos judicis avancen i exposen els detalls d'un dels majors escàndols dels últims temps i la presumpta xarxa de finançament il·legal que ha situat el PP a l'ull de l'huracà en ple procés de formació de govern a l'estat espanyol.
L'exvicepresident d'Aznar marca el pas
Blesa i Rato van ser els primers en declarar en el judici de les "targetes black" assegurant que consistien en una pràctica "heretada" i "legal".
Però ha estat l'expresident de Bankia i exvicepresident de José María Aznar qui ha marcat les tesis de la resta dels 65 acusats en aquest cas.
Davant les preguntes de la Fiscalia i de la seva defensa -les úniques que va acceptar- Rato va defensar una vegada i una altra que les targetes opaques eren un tipus de retribució perfectament "legal" als exconsellers i exdirectius de l'entitat financera.
L'exministre d'Economia popular, fins i tot, va detallar que la Visa que es repartia en l'època de Caja Madrid no tenia res a veure amb de l'època de Bankia entre el 2010 i el 2012.
Segons Rato, una era una retribució, mentre que la segona era un "instrument de liquiditat" les despeses del qual es carregaven al seu salari.
Acusats indignats
Els 12 acusats que fins ara han declarat han coincidit en afirmar que les "targetes black" eren de "lliure disposició" i que "no calia justificar les despeses".
Alguns d'ells fins i tot van mostrar-se indignats per les despeses que les proves aportades per Bankia, entre elles, un Excel amb els abstractes bancaris, els imputaven.
Va ser el cas d'Ildefonso Sánchez Barcoj, assenyalat per molts, entre ells Rato, com el responsable de la gestió de les targetes, que es va negar a reconèixer algunes despeses en casinos dels 575.071,66 euros que va gastar.
L'exterior de la seu de l'Audiència Nacional a la localitat madrilenya de San Fernando de Henares, però, també ha estat notícia gràcies a l'antic cap de la Casa Real, Rafael Spottorno.
Dimecres, va reclamar als agents que es trobaven a les portes del tribunal que fessin fora a un grup de preferentistes que l'havien increpat cridant "lladre" poc abans de començar una de les sessions del judici.
L'exdirector de la Fundació de Caja Madrid, tanmateix, no va veure el seu desig fet realitat.
La policia va respondre que el carrer és un espai públic i que no se'ls podia fer fora.
Bárcenas i el PP, units davant del tribunal
Es tracta del cas que afecta de manera més directa el PP.
De fet, el partit és part en el procés com a partícip a títol lucratiu d'una presumpta xarxa de finançament irregular orquestrada per Correa.
Fins ara, encara no ha declarat cap dels 37 acusats i només s'han tractat qüestions preliminars.
Les seves defenses s'han centrat en defensar la nul·litat del judici, una petició que ha unit a Bárcenas i el PP, i la resta d'investigats enfront del tribunal i la Fiscalia.
De fet, el tribunal encarregat del judici va haver de suspendre la sessió de dijous passat que es reprendrà el dilluns següent amb la intenció d'oferir a la Fiscalia Anticorrupció i les acusacions temps suficient per estudiar els abundants motius de nul·litat plantejats per les defenses.
Un altre maldecap: la destrucció dels discs durs de l'extresorer
Paral·lelament a aquest judici, el PP també ha hagut de defensar-se de l'acusació d'haver destruït els discs durs dels ordinadors del seu extresorer.
Justament aquesta setmana, la formació ha presentat un recurs d'apel·lació davant l'Audiència Provincial de Madrid contra la decisió de la jutge de mantenir el partit processat per aquesta qüestió.
En el recurs, el PP qüestiona per què hauria d'haver conservat els dispositius si la investigació sobre la seva presumpta "caixa B" mai va mostrar interès per registrar la casa de Bárcenas. | [
"corrupció"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L'Audiència Nacional està processant actualment més de 100 acusats per la trama Gürtel i el cas de les “targetes black” de Caja Madrid i Bankia. Rodrigo Rato insisteix que les targetes eren perfectament legals per fer despeses que no calia justificar, atès que es descomptaven dels salaris. Totes les defenses s'han centrat a demanar la nul·litat del judici.",
"a2": "El finançament irregular del PP encara és qüestionat a l’Audiència Nacional amb dos judicis, per les “targetes black” de Caja Madrid i Bankia i per la trama Gürtel. Amb més de cent processats, destaquen Rodrigo Rato, Miguel Blesa, Francisco Correa i Luis Bárcenas. Belsa i Rato van declarar que les targetes eren legals i que no calia justificar les despeses. ",
"a3": "L’Audiència Nacional investiga més de 100 càrrecs del Partit Popular, entre els quals hi ha Rato, Blesa, Correa i Bárcenas, acusats de presumpte finançament il·legal pel cas de les \"targetes black\" i la trama Gürtel. A més, sobre el PP rau l’acusació d’haver-se desfet dels discos durs de l'ordinador del seu extresorer. Tot això, quan s'està constituint l’Executiu espanyol. "
},
"extractive": {
"a1": "El judici al cas de les \"targetes black\" de Caja Madrid i Bankia, i el de la trama Gürtel estan esquitxant de ple el Partit Popular (PP) des de l'Audiència Nacional, que s'ha convertit en un autèntic purgatori per a més de 100 acusats.\nDavant les preguntes de la Fiscalia i de la seva defensa -les úniques que va acceptar- Rato va defensar una vegada i una altra que les targetes opaques eren un tipus de retribució perfectament \"legal\" als exconsellers i exdirectius de l'entitat financera.\nAlguns d'ells fins i tot van mostrar-se indignats per les despeses que les proves aportades per Bankia, entre elles, un Excel amb els abstractes bancaris, els imputaven.\nLes seves defenses s'han centrat en defensar la nul·litat del judici, una petició que ha unit a Bárcenas i el PP, i la resta d'investigats enfront del tribunal i la Fiscalia.",
"a2": "El judici al cas de les \"targetes black\" de Caja Madrid i Bankia, i el de la trama Gürtel estan esquitxant de ple el Partit Popular (PP) des de l'Audiència Nacional, que s'ha convertit en un autèntic purgatori per a més de 100 acusats.\nEntre ells, destaquen Rodrigo Rato, Miguel Blesa, Francisco Correa i Luis Bárcenas.\nDavant les preguntes de la Fiscalia i de la seva defensa -les úniques que va acceptar- Rato va defensar una vegada i una altra que les targetes opaques eren un tipus de retribució perfectament \"legal\" als exconsellers i exdirectius de l'entitat financera.\nDe fet, el tribunal encarregat del judici va haver de suspendre la sessió de dijous passat que es reprendrà el dilluns següent amb la intenció d'oferir a la Fiscalia Anticorrupció i les acusacions temps suficient per estudiar els abundants motius de nul·litat plantejats per les defenses.",
"a3": "El judici al cas de les \"targetes black\" de Caja Madrid i Bankia, i el de la trama Gürtel estan esquitxant de ple el Partit Popular (PP) des de l'Audiència Nacional, que s'ha convertit en un autèntic purgatori per a més de 100 acusats. \nEntre ells, destaquen Rodrigo Rato, Miguel Blesa, Francisco Correa i Luis Bárcenas. \nDavant les preguntes de la Fiscalia i de la seva defensa -les úniques que va acceptar- Rato va defensar una vegada i una altra que les targetes opaques eren un tipus de retribució perfectament \"legal\" als exconsellers i exdirectius de l'entitat financera.\nEls dos judicis avancen i exposen els detalls d'un dels majors escàndols dels últims temps i la presumpta xarxa de finançament il·legal que ha situat el PP a l'ull de l'huracà en ple procés de formació de govern a l'estat espanyol. "
},
"extreme": {
"a1": "El PP s'enfronta als seus majors escàndols de corrupció amb els judicis paral·lels de les \"targetes black\" i la Gürtel.",
"a2": "Segueixen els judicis per les “targetes black” de Caja Madrid i Bankia i de la trama Gürtel a l’Audiència Nacional.",
"a3": "Els casos de corrupció esquitxen al Partit Popular en ple procés de constitució de l’executiu espanyol. "
}
} |
2,838 | Ensenyament celebra la confirmació de la selectivitat per aquest any i la retirada de la revàlida a 2n de Batxillerat | El secretari de Polítiques Educatives espera no haver-se de reunir més per aquest tema i demana que el Ministeri no concreti tant el contingut de les PAU | El secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat, Antoni Llobet, ha celebrat aquest divendres que el Ministeri d'Educació hagi confirmat la retirada de la revàlida a 2n de Batxillerat aquest curs i la seva substitució per una Prova d'Accés a la Universitat (PAU) igual que l'actual.
Després d'una reunió amb la resta de comunitats autònomes a Madrid, Llobet demana ara que no es reobri la qüestió, que el Ministeri no vulgui regular en excés aquestes PAU i que deixi les proves a final de Primària i ESO com a proves diagnòstiques.
Per a la reunió d'aquest divendres, el Departament havia amenaçat en aixecar-se de la taula si el Ministeri mantenia en l'ordre del dia un document de fa més d'un mes que recollia encara la revàlida com a prova final de Batxillerat, tot i l'acord d'aquest dilluns passat que l'havia anul·lat.
Finalment, durant la reunió, el Ministeri, després de la intervenció de diversos representants autonòmics, ha "reformulat de dalt a baix" el document inicial per recollir l'acord de dilluns.
En declaracions a l'ACN, Llobet ha explicat que el document inicial "posava al mateix sac les proves de Batxillerat i d'ESO", cosa que contradeia l'acord del ministre amb els consellers de dilluns passat.
Finalment s'ha aprovat un nou document que deixa les proves d'ESO com les de Primària, és a dir sense valor acadèmic però sí diagnòstic, i substitueix la revàlida per obtenir el títol de Batxillerat per una PAU gairebé igual que l'actual.
De fet, el Ministeri incloïa inicialment nombrosos annexos que concretaven com s'havien de fer els exàmens, proposant preguntes i posant exemples de com avaluar-les.
Segons Llobet, aquesta ordre ministerial ara ja és "prescindible" perquè tothom ja sap "com són les PAU".
En el nou document es mantenen alguns d'aquests annexos però són de caire "orientatiu i opcional", i per tant la Generalitat no té "cap obligació" de seguir-los.
En tot cas, Llobet celebra haver donat "certesa i tranquil·litat" als centres, els alumnes i les famílies sobre les PAU a final de curs.
Llobet espera no haver de tornar a Madrid properament per aquesta qüestió, però admet que properament el Ministeri farà una proposta per a les proves d'ESO i Primària que caldrà debatre amb les autonomies.
El secretari, però, es vol centrar ara en encara el sistema educatiu cap al segle XXI i deixar enrere "proves antigues i fiscalitzadores que no milloren el sistema".
En tot cas, considera "innecessari malgastar energies" en debats que, segons ell, s'haurien d'haver superat.
L'acord signat dilluns per la majoria de les comunitats autònomes excepte Catalunya implica un retorn a la pràctica al model de la selectivitat i una marxa enrere en les revàlides de la LOMCE, que passen a ser mostrals, de manera que les comunitats autònomes decidiran a quines escoles es duen a terme.
A més, la prova per accedir a la universitat es durà a terme mitjançant sis exàmens, i només de les matèries troncals de segon de Batxillerat.
La discrepància amb la Generalitat continua essent qui fixa els continguts d'aquestes proves, perquè segons la Conselleria els centres s'acaben preparant pels continguts que avaluaran els alumnes.
La consellera Meritxell Ruiz ja va dir dilluns que Catalunya farà proves d'avaluació com fins ara, malgrat l'acord assolit entre el Ministeri i les comunitats autònomes a la Conferència sectorial d'Educació.
Segons Ruiz, "Catalunya fa proves d'avaluació competencial i seguirà fent aquestes proves a l'espera de si el Ministeri accepta o no respectar les competències de les comunitats autònomes i que puguem ser nosaltres els que decidim el contingut d'aquestes proves, i no ells".
Per contra, el ministre li va respondre que "els currículums de la LOMCE no són els mateixos que els de la LOE i no és possible utilitzar una prova feta per a uns currículums per a una altra feta per a currículums diferents".
Méndez de Vigo es va mostrar convençut que malgrat les "declaracions" de la consellera, "al final la pràctica és d'una altra manera".
"Aquest acord, que és bo, sensat i raonable, s'aplicarà a tot Espanya perquè al final les proves d'accés a la universitat es fan per accedir a qualsevol universitat, i estic segur que ningú farà unes proves diferents que no serveixin per anar a tot arreu", va afegir. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Arran de l’acord signat amb les comunitats autònomes, el Ministeri d'Educació retira la revàlida, manté una PAU gairebé igual a l'actual i deixa les proves d'ESO i Primària com a merament diagnòstiques. Tanmateix, es manté la discrepància amb la Generalitat sobre els continguts de les proves, atès que la consellera Ruiz manté que continuaran fent proves d'avaluació competencial.",
"a2": "Antoni Llobet, secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat, mostra satisfacció per la rectificació del Ministeri d’Educació a la reunió que han mantingut a Madrid. Educació substitueix la revàlida a 2n de Batxillerat per una prova d’accés a la universitat, deixant els centres, alumnes i famílies més tranquils. Les proves d’ESO queden com les de Primària, sense valor acadèmic.",
"a3": "El secretari de Polítiques Educatives, Antoni Llobet, aplaudeix que el Ministeri d’Educació, després de la reunió de dilluns, hagi substituït la revàlida de segon de Batxillerat per una PAU semblant a l’actual, i hagi deixat les proves d’ESO sense valor acadèmic. Llobet confia a poder dissenyar unes PAU sense interferències i centrar-se en la millora del sistema educatiu."
},
"extractive": {
"a1": "El secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat, Antoni Llobet, ha celebrat aquest divendres que el Ministeri d'Educació hagi confirmat la retirada de la revàlida a 2n de Batxillerat aquest curs i la seva substitució per una Prova d'Accés a la Universitat (PAU) igual que l'actual.\nFinalment s'ha aprovat un nou document que deixa les proves d'ESO com les de Primària, és a dir sense valor acadèmic però sí diagnòstic, i substitueix la revàlida per obtenir el títol de Batxillerat per una PAU gairebé igual que l'actual.\nL'acord signat dilluns per la majoria de les comunitats autònomes excepte Catalunya implica un retorn a la pràctica al model de la selectivitat i una marxa enrere en les revàlides de la LOMCE, que passen a ser mostrals, de manera que les comunitats autònomes decidiran a quines escoles es duen a terme.\nSegons Ruiz, \"Catalunya fa proves d'avaluació competencial i seguirà fent aquestes proves a l'espera de si el Ministeri accepta o no respectar les competències de les comunitats autònomes i que puguem ser nosaltres els que decidim el contingut d'aquestes proves, i no ells\".",
"a2": "El secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat, Antoni Llobet, ha celebrat aquest divendres que el Ministeri d'Educació hagi confirmat la retirada de la revàlida a 2n de Batxillerat aquest curs i la seva substitució per una Prova d'Accés a la Universitat (PAU) igual que l'actual.\nDesprés d'una reunió amb la resta de comunitats autònomes a Madrid, Llobet demana ara que no es reobri la qüestió, que el Ministeri no vulgui regular en excés aquestes PAU i que deixi les proves a final de Primària i ESO com a proves diagnòstiques.\nFinalment s'ha aprovat un nou document que deixa les proves d'ESO com les de Primària, és a dir sense valor acadèmic però sí diagnòstic, i substitueix la revàlida per obtenir el títol de Batxillerat per una PAU gairebé igual que l'actual.\nSegons Ruiz, \"Catalunya fa proves d'avaluació competencial i seguirà fent aquestes proves a l'espera de si el Ministeri accepta o no respectar les competències de les comunitats autònomes i que puguem ser nosaltres els que decidim el contingut d'aquestes proves, i no ells\".",
"a3": "El secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat, Antoni Llobet, ha celebrat aquest divendres que el Ministeri d'Educació hagi confirmat la retirada de la revàlida a 2n de Batxillerat aquest curs i la seva substitució per una Prova d'Accés a la Universitat (PAU) igual que l'actual.\nDesprés d'una reunió amb la resta de comunitats autònomes a Madrid, Llobet demana ara que no es reobri la qüestió, que el Ministeri no vulgui regular en excés aquestes PAU i que deixi les proves a final de Primària i ESO com a proves diagnòstiques.\nFinalment s'ha aprovat un nou document que deixa les proves d'ESO com les de Primària, és a dir sense valor acadèmic però sí diagnòstic, i substitueix la revàlida per obtenir el títol de Batxillerat per una PAU gairebé igual que l'actual.\nEl secretari, però, es vol centrar ara en encara el sistema educatiu cap al segle XXI i deixar enrere \"proves antigues i fiscalitzadores que no milloren el sistema\". "
},
"extreme": {
"a1": "Els governs autonòmics i el Ministeri d'Educació arriben a un acord sobre les PAU i la retirada de la revàlida.",
"a2": "Ensenyament celebra que el Ministeri d’Educació canviï la revàlida a 2n de Batxillerat per una prova d’accés a la universitat.",
"a3": "La substitució de la revàlida de segon de Batxillerat per les PAU satisfà al Departament d’Ensenyament."
}
} |
1,463 | Els comuns situen Asens, Aina Vidal i Pisarello al capdavant de la llista del 28-A | La cúpula de la formació ha reforçat la candidatura del quart tinent d'alcalde de Barcelona, anunciat com un dels escuders de Colau a les municipals, després que Pisarello es postulés com a cap de llista per a les espanyoles | Els comuns oficialitzaran aquest dijous la candidatura que concorrerà a les eleccions espanyoles del 28 d'abril.
La formació que lidera Ada Colau ha confeccionat una única llista que concorrerà a les primàries, una candidatura que intentarà aplegar les sensibilitats de l'espai.
Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, aquesta llista estarà encapçalada per Jaume Asens -en primer posició-, Aina Vidal -en segon lloc- i Gerardo Pisarello, com a tercer integrant del trident que liderarà el projecte al Congrés dels Diputats.
Els mateixos dirigents ho han confirmat a les xarxes socials.
Un cop s'hagi validat la candidatura, els comuns hauran de acordar amb Podem la manera d'integrar els seus aspirants.
El partit morat ha completat el seu propi procés de primàries.
Des que Pedro Sánchez va anunciar la convocatòria electoral del 28-A, els moviments als comuns s'han succeït.
El primer i més rellevant, avançat per aquest diari, va ser el de Pisarello, que es va postular com a cap de llista d'un espai que en els anteriors comicis tenia com a marca En Comú Podem.
El deteriorament de la relació de Pisarello amb integrants de l'equip de govern havia propiciat que no repetís a la llista de les municipals: Ada Colau va anunciar els primers noms de la candidatura de Barcelona en Comú l'11 de febrer i la seva mà dreta en les eleccions del 2015 ja no hi figurava.
Sense un lloc assegurat tampoc a les europees, el primer tinent d'alcalde va plantejar un canvi d'objectius.
Pretenia ser cap de llista i, finalment, no ho haurà aconseguit.
La falta de suports interns ha acabat pesant.
Asens i Pisarello, una relació que s'ha refredat
La direcció dels comuns ha preferit reforçar la candidatura d'Asens, més ben connectat amb l'alcaldessa de Barcelona.
El quart tinent d'alcalde, anunciat com un dels escuders de Colau per a les municipals -encara figura com a quart a la llista-, havia pres la decisió de continuar en el projecte de Barcelona en Comú, però s'ha vist empès pel partit i els esdeveniments, imprevist com era l'avançament electoral.
Hi ha pesat també l'interès de Pablo Iglesias, amb qui manté una excel·lent relació personal i que en el passat ja li havia demanat que s'impliqués en una eventual convocatòria de comicis a Espanya.
Asens, que en els darrers temps s'ha distanciat de Pisarello, hauria preferit comptar amb un equip propi per preparar el 28-A -així ho han confirmat fonts coneixedores de les negociacions a NacióDigital-, però assumirà el repte amb els elements que li faciliti el partit.
El que no han aclarit encara els comuns és si el salt del quart tinent d'alcalde a la llista de les eleccions espanyoles implicarà, de forma immediata, que abandoni la llista de les municipals.
Tanmateix, el mateix Asens ja ha comentat en reunions amb quadres de Barcelona en Comú mantingudes aquest mateix dimecres que s'haurà de desmarcar del projecte municipalista, almenys a curt termini.
Mena, un paper destacat
El concurs d'Asens i Pisarello en els primers llocs d'una llista que es defineix com a "majoritària" -tot i l'absència de l'actual direcció d'EUiA- evidencia els equilibris interns que han hagut de fer els comuns.
Uns equilibris en dos sentits: atendre la competició en l'electorat sobiranista i, alhora, resoldre situacions personals.
És una evidència que Asens i Pisarello representen un mateix espai, el més proper a l'independentisme, i els dirigents dels comuns consultats per aquest diari admeten que, ubicats en una mateixa llista, no envien un missatge de perfils complementaris.
Aquest paper el jugaria la figura d'Aina Vidal, ubicada en el segon lloc.
Vidal ha estat diputada aquesta legislatura, prové de les files d'ICV i està ben connectada amb el món sindical, afiliada com és a CCOO.
De qui també se n'espera protagonisme en la pròxima campanya és de Joan Mena, diputat al Congrés i una de les veus que han assumit notorietat des de la marxa de Xavier Domènech de les Corts espanyoles, primer, i del partit, després.
Mena apunta a un lloc destacat de la candidatura, com Maria Freixanet.
I ja és conegut que Lucía Martín, diputada a Madrid en el darrer mandat, serà la número cinc de Colau a Barcelona. | [
"primícia"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La candidatura dels Comuns a les eleccions generals del 28-A estarà encapçalada per Jaume Asens, Aina Vidal i Gerardo Pisarello. La candidatura d’Asens s'ha imposat a la de Pisarello per la seva connexió privilegiada amb Colau i amb Iglesias. La figura d'Aina Vidal, procedent d’ICV, representaria l’equidistància respecte dels sectors independentistes. Pisarello, en canvi, ha pagat el distanciament de Colau.",
"a2": "Els comuns comuniquen la candidatura per les eleccions al Congrés dels diputats del 28-A. Estarà encapçalada per Jaume Asens, Aina Vidal i Gerardo Pisarello, que no aconsegueix ser cap de llista. Asens té bona relació amb Pablo Iglesias i s’ha distanciat de Pisarello. Vidal ha estat diputada i té connexions amb el món sindical.",
"a3": "Els comuns presentaran una única candidatura per a les eleccions generals del 28 d'abril, amb l’esperit que qualsevol color estigui representat. El cap de llista serà Jaume Asens, seguit d'Aina Vidal i Gerardo Pisarello. Després de donar el vistiplau a la candidatura, la formació de Colau haurà de negociar amb Podem la incorporació dels seus aspirants dins el partit morat. "
},
"extractive": {
"a1": "Els comuns oficialitzaran aquest dijous la candidatura que concorrerà a les eleccions espanyoles del 28 d'abril. \nSegons diverses fonts consultades per NacióDigital, aquesta llista estarà encapçalada per Jaume Asens -en primer posició-, Aina Vidal -en segon lloc- i Gerardo Pisarello, com a tercer integrant del trident que liderarà el projecte al Congrés dels Diputats.\nLa direcció dels comuns ha preferit reforçar la candidatura d'Asens, més ben connectat amb l'alcaldessa de Barcelona.\nTanmateix, el mateix Asens ja ha comentat en reunions amb quadres de Barcelona en Comú mantingudes aquest mateix dimecres que s'haurà de desmarcar del projecte municipalista, almenys a curt termini.",
"a2": "Els comuns oficialitzaran aquest dijous la candidatura que concorrerà a les eleccions espanyoles del 28 d'abril. \nSegons diverses fonts consultades per NacióDigital, aquesta llista estarà encapçalada per Jaume Asens -en primer posició-, Aina Vidal -en segon lloc- i Gerardo Pisarello, com a tercer integrant del trident que liderarà el projecte al Congrés dels Diputats. \nEl deteriorament de la relació de Pisarello amb integrants de l'equip de govern havia propiciat que no repetís a la llista de les municipals: Ada Colau va anunciar els primers noms de la candidatura de Barcelona en Comú l'11 de febrer i la seva mà dreta en les eleccions del 2015 ja no hi figurava.\nEl quart tinent d'alcalde, anunciat com un dels escuders de Colau per a les municipals -encara figura com a quart a la llista-, havia pres la decisió de continuar en el projecte de Barcelona en Comú, però s'ha vist empès pel partit i els esdeveniments, imprevist com era l'avançament electoral.",
"a3": "Els comuns oficialitzaran aquest dijous la candidatura que concorrerà a les eleccions espanyoles del 28 d'abril. \nLa formació que lidera Ada Colau ha confeccionat una única llista que concorrerà a les primàries, una candidatura que intentarà aplegar les sensibilitats de l'espai. \nSegons diverses fonts consultades per NacióDigital, aquesta llista estarà encapçalada per Jaume Asens -en primer posició-, Aina Vidal -en segon lloc- i Gerardo Pisarello, com a tercer integrant del trident que liderarà el projecte al Congrés dels Diputats. \nUn cop s'hagi validat la candidatura, els comuns hauran de acordar amb Podem la manera d'integrar els seus aspirants. "
},
"extreme": {
"a1": "Jaume Asens liderarà finalment la candidatura dels Comuns a les eleccions generals del 28 d'abril imposant-se a Gerardo Pisarello.",
"a2": "Els candidats dels comuns a les eleccions espanyoles del 28-A: Jaume Asens, Aina Vidal i Gerardo Pisarello.",
"a3": "Els Comuns presenten una candidatura plural per a les eleccions generals amb Jaume Asens com a cap de llista."
}
} |
1,181 | La Catalunya del Nord reivindica la «cultura independent» com a pas previ a la «independència política» | Unes 200 persones han participat a la 28ena edició de la 'Nit de Sant Jordi' a Perpinyà, que ha lliurat diversos guardons | La Catalunya del Nord reivindica la "cultura independent" com a pas previ a la "independència política".
La presidenta d'Òmnium a la Catalunya Nord, Montserrat Biosca, assegura que sense els grans escriptors dels segles XIX i XX segurament "Catalunya no seria el que és".
La màxima representant de l'entitat, organitzadora de la Nit de Sant Jordi a Perpinyà creu és molt important que el país sigui "ferm" i que això "potser" portarà al següent pas.
Biosca també s'ha referit als resultats de la primera volta de les eleccions franceses a la regió, on Marine Le Pen va arrasar.
"Patiríem més si sortís Le Pen", ha sentenciat.
El Palau de Congressos ha acollit aquest divendres la 28a edició d'aquesta vetllada literària que promou i reivindica el català on s'han lliurat diversos premis.
Nit reivindicativa aquest divendres a Perpinyà.
El Palau de Congressos ha acollit la 28a edició de la vetllada literària per excel·lència a la Catalunya del Nord.
I en aquest marc incomparable, la presidenta d'Òmnium a la Catalunya Nord –que organitza l'acte- no ha escatimat en reivindicacions.
Biosca assegura que es tracta d'una nit "molt important" en la qual es posa en evidència "el problema a les escoles, a la cultura i la força del francès".
Per Biosca, és molt important reivindicar la "cultura independent" perquè ho considera el pas previ a la "independència política".
Per això, ha destacat figures tant transcendents com les dels escriptors Jacint Verdaguer o Joan Maragall.
"Sense aquests escriptors dels segles XIX i XX potser Catalunya no seria el que és avui", ha remarcat.
La màxima representant de l'entitat també s'ha referit a les eleccions franceses i ha manifestat que per a la Catalunya del Nord seria més negativa la victòria de Marine Le Pen que la d'Emmanuel Macron.
"Si la Catalunya del Nord se'n surt, ha de ser dins d'Europa", ha insistit.
Biosca ha fet aquestes declaracions després que diumenge passat Le Pen obtingués el suport majoritari en aquesta regió.
Els premis, el plat fort de la vetllada
Al llarg de la celebració, s'ha lliurat diversos premis, la majoria literaris, que promouen l'ús del català.
El més destacat i més ben dotat econòmicament és el Premi Catalunya Nord, que està valorat en 3.000 euros i que entrega l'Institut d'Estudis Catalans als millors treballs documentals sobre l'ensenyament del català a la regió.
Enguany, el guardonat ha estat Claudi Balaguer per la seva obra 'El català dels Paios i dels gitanos al Riberal'.
Els Premis Joves Escriptors, els únics dels set que es lliuren centrat només en treballs nord catalans, consta de tres guardons que distingeixen treballs de les escoles primàries, els col·legis i els liceus i que entrega el Consell Departamental dels Pirineus Orientals.
Dotats en 500 euros cadascun, enguany els premiats en l'àmbit de primària han estat la classe de CP bilingüe de la Marie José Anceau i la classe de GS bilingüe de la Cillie Motzfeldt de l'Escola Pasteur Lamartine de Perpinyà pel seu treball 'El viatge de petit Josep el pingüí'.
En l'apartat de col·legis, el premi ha estat per Isalina Payré del col·legi Pompeu Fabra del Soler i, en l'àmbit de liceus, Chabela Caillol del liceu Aragó de Perpinyà ha estat la guardonada.
En l'àmbit de la poesia, el Premi Francesc Català, que entrega Òmnium Cultural, ha estat per Eulàlia Domènech pel seu treball 'Certes incerteses'.
El guardó està dotat amb 900 euros.
La vetllada literària també ha premiat la categoria Narració per a Infants.
El guardó reconeix, amb una dotació de 200 euros, contes dedicats als més petits.
Atorgat per la Vila de Perpinyà, el premi d'enguany se l'han endut Nicolas Caveribère, Natàlia Costa, Sandrine Flores i Elena Gual de les escoles Arrels.
El moment "engrescador" d'Arrels
Gual ha assegurat que els premis obtinguts per aquestes escoles és un "reconeixement al treball que fan els centres amb l'ensenyament immersiu" i ha insistit que Arrels viu ara un "moment molt engrescador".
El projecte ja compta amb dos centres educatius i el curs vinent oferirà també música amb instruments catalans.
"Per primera vegada hi haurà ensenyament en català i música gratuïta a les escoles", ha remarcat.
En l'àmbit de la divulgació i el periodisme transfronterer, el Premi Ramon Juncosa que lliura la Casa de la Generalitat a Perpinyà, ha estat per Nerea Guisasola i Pascale Oriot per la seva publicació 'In vino veritas' de la revista Culturae.
Dotat amb 1.200 euros, el guardó busca reconèixer articles i treballs en català que promoguin aquest àmbits.
Finalment, s'ha lliurat dos premis més.
El d'Economia UPE 66 Comarques Nord Catalanes, que busca encoratjar les relacions transfrontereres i que ha recaigut en l'empresaria de la Cerdanya Elisabeth Pastor i el Premi Joan Blanca, que atorga la Vila de Perpinyà, i que ha estat per les escoles que promouen el català, Arrels i La Bressola i la professora de català Coleta Planas. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L'entitat Òmnium a la Catalunya Nord, organitzadora de la \"Nit de Sant Jordi\" a Perpinyà, ha celebrat al Palau de Congressos la 28a edició de la vetllada literària. S’hi han lliurat diversos premis per la promoció de l'ús del català. En la majoria dels casos es tracta de premis literaris, però també a treballs audiovisuals, periodístics i de projectes escolars.",
"a2": "Òmnium de Catalunya Nord celebra la 28a \"Nit de Sant Jordi\" a Perpinyà on s’atorguen premis per promoure l’ús del català a la regió. La seva presidenta, Montserrat Biosca, reivindica els grans escriptors en català, Jacint Verdaguer i Joan Maragall, per configurar la Catalunya d’avui. També valora com a negativa la possible victòria de Marine Le Pen a les eleccions franceses.",
"a3": "Montserrat Biosca, presidenta d'Òmnium a la Catalunya Nord, ha reivindicat durant la 28a edició de la \"Nit de Sant Jordi\" a Perpinyà, que la constància dels Països Catalans donarà els seus fruits. D’entre els guardons lliurats destaca el Premi Catalunya Nord, valorat en 3.000 euros, per l’obra de Claudi Balaguer, \"El català dels Paios i dels gitanos al Riberal\"."
},
"extractive": {
"a1": "El Palau de Congressos ha acollit la 28a edició de la vetllada literària per excel·lència a la Catalunya del Nord.\nPer Biosca, és molt important reivindicar la \"cultura independent\" perquè ho considera el pas previ a la \"independència política\".\nEl més destacat i més ben dotat econòmicament és el Premi Catalunya Nord, que està valorat en 3.000 euros i que entrega l'Institut d'Estudis Catalans als millors treballs documentals sobre l'ensenyament del català a la regió. \nGual ha assegurat que els premis obtinguts per aquestes escoles és un \"reconeixement al treball que fan els centres amb l'ensenyament immersiu\" i ha insistit que Arrels viu ara un \"moment molt engrescador\".",
"a2": "El Palau de Congressos ha acollit la 28a edició de la vetllada literària per excel·lència a la Catalunya del Nord.\nLa màxima representant de l'entitat també s'ha referit a les eleccions franceses i ha manifestat que per a la Catalunya del Nord seria més negativa la victòria de Marine Le Pen que la d'Emmanuel Macron.\nEl més destacat i més ben dotat econòmicament és el Premi Catalunya Nord, que està valorat en 3.000 euros i que entrega l'Institut d'Estudis Catalans als millors treballs documentals sobre l'ensenyament del català a la regió.\nEl d'Economia UPE 66 Comarques Nord Catalanes, que busca encoratjar les relacions transfrontereres i que ha recaigut en l'empresaria de la Cerdanya Elisabeth Pastor i el Premi Joan Blanca, que atorga la Vila de Perpinyà, i que ha estat per les escoles que promouen el català, Arrels i La Bressola i la professora de català Coleta Planas.",
"a3": "La màxima representant de l'entitat, organitzadora de la Nit de Sant Jordi a Perpinyà creu és molt important que el país sigui \"ferm\" i que això \"potser\" portarà al següent pas. \nEl Palau de Congressos ha acollit la 28a edició de la vetllada literària per excel·lència a la Catalunya del Nord.\nEl més destacat i més ben dotat econòmicament és el Premi Catalunya Nord, que està valorat en 3.000 euros i que entrega l'Institut d'Estudis Catalans als millors treballs documentals sobre l'ensenyament del català a la regió. \nEnguany, el guardonat ha estat Claudi Balaguer per la seva obra 'El català dels Paios i dels gitanos al Riberal'. "
},
"extreme": {
"a1": "A la \"Nit de Sant Jordi\" a Perpinyà, Òmnium ha lliurat els seus premis de promoció de l’ús del català.",
"a2": "Òmnium Catalunya Nord organitza la \"Nit de Sant Jordi\" a Perpinyà, per reconèixer la feina d’escriptors i entitats pel català.",
"a3": "La presidenta d'Òmnium a la Catalunya Nord afirma que la constància dels Països Catalans donarà els seus fruits. "
}
} |
2,684 | La Diputació de Lleida posarà a l'abast del públic l'arxiu de Guillem Viladot | S'ha fet càrrec del tractament del fons, que consta d'unes 100 caixes amb cartes, obra de l'autor, fotografies i diferents documents | La Diputació de Lleida, a través del Servei d'Arxius, Estudis i Informació, s'ha fet càrrec del tractament documental de l'arxiu de la Fundació Privada Guillem Viladot 'Lo Pardal', que ha arribat a l'entitat després de la defunció de la vídua de Viladot, Montserrat Felip.
L'arxiu consta d'unes 100 caixes de documents, com ara correspondència, fotografies, galerades i obra literària de l'autor, articles de premsa, tríptics i altra mena de documents.
La voluntat d'obrir el fons documental a tots els públics s'argumenta per l'interès dels membres de la Fundació de donar a conèixer l'obra de Viladot al món i rellançar la figura de l'agramuntí que, en vida, va ser un creador inquiet interdisciplinari i conegut per molts àmbits literaris i artístics.
El president de la Diputació de Lledia, Joan Talarn, ha recordat que "entre Guillem Viladot i l'Institut d'Estudis Ilerdencs hi ha hagut des de sempre una relació molt especial", que s'ha materialitzat en exposicions, publicacions i activitats de tota mena, a més del fet que l'IEI és membre de la Fundació privada 'Lo Pardal'.
Per tot plegat, i ara que es compleixen 20 anys del traspàs de Viladot, hi ha hagut la voluntat d'anar un pas més enllà, i és aquí on s'emmarca l'actuació que s'ha presentat aquest dijous i que ve a reivindicar, un cop més, la figura d'un "artista total", d'un "esperit del renaixement en la vida del qual convivien art i ciència", ha dit el president de la Diputació de Lleida.
Talarn ha detallat que el tractament de tota aquesta documentació permetrà unificar i donar sentit al llegat de l'artista lleidatà, així com posar el conjunt documental a l'abast d'investigadors i públic en general.
La tasca que es duu a terme des del passat mes de març, i que no té una data concreta de finalització, serà la de fer un inventari de la documentació, classificar-la, ordenar-la i, finalment, digitalitzar-la, de manera que l'accés a la informació del fons es pugui fer en línia.
Les circumstàncies fan que aquest any coincideixin dues efemèrides que estan directament relacionades.
Per una banda, la commemoració del vintè aniversari de la mort de Guillem Viladot (concretament el 19 de novembre), i l'altra, la commemoració del centenari del naixement del poeta Joan Brossa, amb el qual serien precursors de l'anomenada poesia concreta.
'Lo Pardal' commemora aquest fet amb una triple exposició amb el Museu d'Art Jaume Morera i la fundació Joan Brossa de Barcelona sobre la primera mostra de poesia concreta de l'Estat –que acollia els artistes Joan Brossa, Guillem Viladot i Iglesias del Marquet–, i que va tenir a lloc a la Petite Galerie de l'Alliance Française de Lleida l'any 1971.
El relleu en la presidència de la Fundació, després de la mort de la vídua de l'artista, que ha passat a mans dels seus nebots, ha fet que es produís un canvi de rumb en l'orientació de l'entitat.
Un dels canvis substancials va ser l'entrada com a nou director de Pau Minguet, que ha fet la proposta d'un seguit d'activitats que van en la direcció de fer més accessible i coneguda la figura de Viladot, així com el conjunt de tota la seva creació.
En breu, doncs, a la seu del Museu Morera de Lleida s'exposarà la mostra que es va poder veure a la Petite Galerie, i que es farà coincidir amb un seguit d'objectes del creador en l'exposició 'Guillem Viladot.
Retalls.
Formes Trobades', que s'instal·larà veure al Pati de l'IEI durant el mes de novembre, així com l'edició del consegüent catàleg.
En la línia de potenciar l'artista que va fer avantguarda des del territori i que mai no va deixar de fer-ho, la Diputació de Lleida i l'IEI han col·laborat en la reedició del llibre 'La cendra', que l'editorial Fonoll acaba de considerar també una aposta de recuperació de l'agramuntí.
La Diputació de Lleida és patrona de la fundació Privada Guillem Viladot 'Lo Pardal', conjuntament amb l'Ajuntament d'Agramunt, el Consell Comarcal de l'Urgell, el Departament de Cultura i els nebots de Viladot, Santi i Carme Comas i Viladot. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Fundació Privada Guillem Viladot “Lo Pardal” ha encarregat a la Diputació de Lleida el tractament de la documentació de l'autor agramuntí Guillem Viladot amb el propòsit d'obrir el fons documental a tots els públics. Així mateix, el 20è aniversari de seva la mort es commemorarà amb una mostra conjunta de poesia concreta de Viladot, Joan Brossa i Iglesias del Marquet.",
"a2": "La Fundació privada Guillem Viladot “Lo Pardal” lliura a la Diputació de Lleida l’arxiu documental de l'autor per a la seva classificació i digitalització. L'arxiu consta de cent caixes de documents, correspondència, fotografies i obra literària de l’autor. Es pretén donar a conèixer la figura del creador d’Agramunt, un artista interdisciplinari precursor de la poesia concreta, juntament amb Joan Brossa.",
"a3": "La Diputació de Lleida, com a membre de la Fundació Privada Guillem Viladot “Lo Pardal”, ha assumit la gestió documental de l’obra de l’autor, quan es compleixen vint anys de la seva mort i després del decés de la seva vídua. Correspondència, fotografies, galerades i obres literàries, entre altres, formen part del llegat d’aquest artista interdisciplinari. "
},
"extractive": {
"a1": "La Diputació de Lleida, a través del Servei d'Arxius, Estudis i Informació, s'ha fet càrrec del tractament documental de l'arxiu de la Fundació Privada Guillem Viladot 'Lo Pardal', que ha arribat a l'entitat després de la defunció de la vídua de Viladot, Montserrat Felip.\nLa voluntat d'obrir el fons documental a tots els públics s'argumenta per l'interès dels membres de la Fundació de donar a conèixer l'obra de Viladot al món i rellançar la figura de l'agramuntí que, en vida, va ser un creador inquiet interdisciplinari i conegut per molts àmbits literaris i artístics.\nEl president de la Diputació de Lledia, Joan Talarn, ha recordat que \"entre Guillem Viladot i l'Institut d'Estudis Ilerdencs hi ha hagut des de sempre una relació molt especial\", que s'ha materialitzat en exposicions, publicacions i activitats de tota mena, a més del fet que l'IEI és membre de la Fundació privada 'Lo Pardal'. \n'Lo Pardal' commemora aquest fet amb una triple exposició amb el Museu d'Art Jaume Morera i la fundació Joan Brossa de Barcelona sobre la primera mostra de poesia concreta de l'Estat –que acollia els artistes Joan Brossa, Guillem Viladot i Iglesias del Marquet–, i que va tenir a lloc a la Petite Galerie de l'Alliance Française de Lleida l'any 1971.",
"a2": "La Diputació de Lleida, a través del Servei d'Arxius, Estudis i Informació, s'ha fet càrrec del tractament documental de l'arxiu de la Fundació Privada Guillem Viladot 'Lo Pardal', que ha arribat a l'entitat després de la defunció de la vídua de Viladot, Montserrat Felip.\nEl president de la Diputació de Lledia, Joan Talarn, ha recordat que \"entre Guillem Viladot i l'Institut d'Estudis Ilerdencs hi ha hagut des de sempre una relació molt especial\", que s'ha materialitzat en exposicions, publicacions i activitats de tota mena, a més del fet que l'IEI és membre de la Fundació privada 'Lo Pardal'.\nLa tasca que es duu a terme des del passat mes de març, i que no té una data concreta de finalització, serà la de fer un inventari de la documentació, classificar-la, ordenar-la i, finalment, digitalitzar-la, de manera que l'accés a la informació del fons es pugui fer en línia.\nEl relleu en la presidència de la Fundació, després de la mort de la vídua de l'artista, que ha passat a mans dels seus nebots, ha fet que es produís un canvi de rumb en l'orientació de l'entitat.",
"a3": "La Diputació de Lleida, a través del Servei d'Arxius, Estudis i Informació, s'ha fet càrrec del tractament documental de l'arxiu de la Fundació Privada Guillem Viladot 'Lo Pardal', que ha arribat a l'entitat després de la defunció de la vídua de Viladot, Montserrat Felip. \nL'arxiu consta d'unes 100 caixes de documents, com ara correspondència, fotografies, galerades i obra literària de l'autor, articles de premsa, tríptics i altra mena de documents. \nEl president de la Diputació de Lledia, Joan Talarn, ha recordat que \"entre Guillem Viladot i l'Institut d'Estudis Ilerdencs hi ha hagut des de sempre una relació molt especial\", que s'ha materialitzat en exposicions, publicacions i activitats de tota mena, a més del fet que l'IEI és membre de la Fundació privada 'Lo Pardal'. \nPer tot plegat, i ara que es compleixen 20 anys del traspàs de Viladot, hi ha hagut la voluntat d'anar un pas més enllà, i és aquí on s'emmarca l'actuació que s'ha presentat aquest dijous i que ve a reivindicar, un cop més, la figura d'un \"artista total\", d'un \"esperit del renaixement en la vida del qual convivien art i ciència\", ha dit el president de la Diputació de Lleida. "
},
"extreme": {
"a1": "L’artista Guillem Viladot és homenatjat a través del seu fons documental, la reedició de les obres i una mostra col·lectiva.",
"a2": "En el vintè aniversari de la mort de Guillem Viladot, la Diputació de Lleida rep el seu arxiu documental.",
"a3": "L’obra de Guillem Viladot la gestionarà la Diputació de Lleida coincidint amb el 20è aniversari de la seva mort. "
}
} |
426 | Paul Preston ironitza de ser català “xarnego” en la investidura com a Honoris causa | "Mai no vaig trobar cap dificultat per no saber català" | BARCELONA, 14 (EUROPA PRESS)
L’hispanista britànic Paul Preston ha ironitzat aquest dimarts de ser català “xarnego” durant el seu discurs d’investidura com a doctor ‘honoris causa’ per la UB, ja que va aprendre català als 60 anys amb un mètode de cassets per a castellanoparlants, recomanat pel seu amic l’historiador Hilari Raguer.
Preston (Liverpool, 1946), que ha rebut el reconeixement juntament amb el científic de la informació Eugene Garfield –absent per motius d’edat i salut– ha afirmat: “Mai no vaig trobar cap dificultat per no saber català i mai ningú no m’ha criticat per no saber-ho”, malgrat que a Madrid li havien dit que passava el contrari.
En un discurs íntegrament en català, ha explicat que tots els historiadors britànics que centren la seva investigació a Espanya tendeixen a fer-se fills adoptius de Madrid o Barcelona: ell va començar vivint a Madrid i, quan va arribar Catalunya el 1970, es va sentir “una mica estranger” però mai no va xocar amb dificultats per no saber català.
“Sempre he sentit una estranya fascinació per Barcelona i he estat animat pels meus alumnes que han volgut centrar la seva investigació en aquesta ciutat”, ha relatat Preston, que actualment és catedràtic d’Història Internacional en la London School of Economics (LSE), on dirigeix el Centre Cañada Blanch d’Estudis de l’Espanya Contemporània.
LA BARCELONA “DE LA CLASSE OBRERA DE LA REPÚBLICA”
L’hispanista, que ha reivindicat els seus orígens obrers i el seu interès per la Història d’Espanya va cristal·litzar per primera vegada en el seu doctorat sobre les causes socials de la Guerra Civil, ha reivindicat la Barcelona “de la classe obrera de la República” davant de la Barcelona d’Antoni Gaudí i de Francesc Cambó, ha dit.
A través de les lectures d’escriptors barcelonins com Juan Marsé, Eduardo Mendoza i Manuel Vázquez Montalbán, va quedar “fascinat cada vegada més” per la capital catalana i així va conèixer la Barcelona real, oposada a la imatge romàntica que se n’havia figurat, ha dit.
Va ser llavors quan també va entrar en contacte amb el món intel·lectual barceloní: “No m’esperava l’alt nivell intel·lectual i el caràcter europeu i civilitzat de la gent que vaig conèixer, que em van sorprendre amb coneixements d’història i literatura”, ha dit quan ha citat Borja de Riquer, Josep Fontana, Josep Termes i Joan Villarroya –el seu padrí en la investidura–, entre d’altres.
“No va ser fins al segle XXI quan vaig establir un vincle sòlid i veritable amb Catalunya, quan vaig fer l’esforç d’aprendre l’idioma”, i ha afegit que el Premi Internacional Ramon Llull 2005 el va motivar a aprendre català perquè li semblava vergonyós donar l’agraïment en anglès o castellà; i després es va involucrar en la reivindicació del retorn dels ‘papers de Salamanca’ a Catalunya, ha recordat.
VINCLES AMB CATALUNYA
Preston, que ha elogiat la “reputació internacional” de la UB, és membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des del 2008; el 2005 va rebre de la Generalitat el Premi Internacional Ramon Llull per les seves contribucions historiogràfiques sobre el passat, i el 2006 ha estat distingit amb el Premi Ramon Trias Fargas pel llibre ‘Idealistes sota les bales’.
El 2011 va guanyar el Premi d’Història Santiago Sobrequés per ‘L’holocaust espanyol’; el 2012 va rebre el Premi Pompeu Fabra en la categoria de projecció i difusió de la llengua catalana, i el 2015 va ser nomenat doctor ‘honoris causa’: primer per la URV de Tarragona i després per la Universitat de València.
EUGENE GARFIELD
En un discurs a través d’un vídeo que s’ha projectat durant l’acte, Eugene Garfield (Nova York, 1925) ha reivindicat “fer més pedagogia” sobre les citacions científiques, i ha destacat la necessitat d’ensenyar als estudiants com funciona aquest procés, ja que considera que és un recurs que no s’utilitza en l’àmbit educatiu.
“L’èxit de Google es deu al procés de classificació de citacions”, ha sostingut Garfield, reconegut internacionalment per haver estat pioner a considerar la citació com un element fonamental per avaluar la qualitat d’una publicació científica.
El professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Cristóbal Urbano, ha remarcat que Garfield és “un científic de la informació de primer nivell, que va revolucionar la recuperació d’informació científica”, i ha elogiat la seva crítica a les avaluacions mecàniques de les citacions i la seva proposta d’una filosofia ‘slow’ aplicada a aquest camp. | [
"país"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L’historiador i hispanista britànic Paul Preston va ser investit aquest dimarts com a doctor “honoris causa” per la UB en un discurs íntegrament en català. L’hispanista ha reivindicat la Barcelona de la classe obrera de la República i ha recordat els seus primers contactes amb els intel·lectuals barcelonins, de qui ha afirmat que va quedar sorprès per l'alt nivell cultural.",
"a2": "Paul Preston, historiador britànic especialitzat en Espanya, és investit doctor “honoris causa” per la UB, juntament amb el científic de la informació Eugene Garfield. Preston reivindica la Barcelona de classe obrera i mai ha sentit rebuig per no saber català. El premi Ramon Llull 2005 el motivà a aprendre català i a reivindicar el retorn dels papers de Salamanca a Catalunya.",
"a3": "La UB ha reconegut amb l’“honoris causa” al científic de la informació americà Eugene Garfield i a l’hispanista britànic Paul Preston. Garfield ha reivindicat una major pedagogia sobre les citacions científiques. Preston, en un discurs íntegrament en català, assegura que mai li va representar cap dificultat no parlar català encara que quan va arribar es va sentir “una mica estranger”."
},
"extractive": {
"a1": "L’hispanista britànic Paul Preston ha ironitzat aquest dimarts de ser català “xarnego” durant el seu discurs d’investidura com a doctor ‘honoris causa’ per la UB, ja que va aprendre català als 60 anys amb un mètode de cassets per a castellanoparlants, recomanat pel seu amic l’historiador Hilari Raguer.\nEn un discurs íntegrament en català, ha explicat que tots els historiadors britànics que centren la seva investigació a Espanya tendeixen a fer-se fills adoptius de Madrid o Barcelona: ell va començar vivint a Madrid i, quan va arribar Catalunya el 1970, es va sentir “una mica estranger” però mai no va xocar amb dificultats per no saber català.\nL’hispanista, que ha reivindicat els seus orígens obrers i el seu interès per la Història d’Espanya va cristal·litzar per primera vegada en el seu doctorat sobre les causes socials de la Guerra Civil, ha reivindicat la Barcelona “de la classe obrera de la República” davant de la Barcelona d’Antoni Gaudí i de Francesc Cambó, ha dit.\nPreston, que ha elogiat la “reputació internacional” de la UB, és membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des del 2008; el 2005 va rebre de la Generalitat el Premi Internacional Ramon Llull per les seves contribucions historiogràfiques sobre el passat, i el 2006 ha estat distingit amb el Premi Ramon Trias Fargas pel llibre ‘Idealistes sota les bales’.",
"a2": "Preston (Liverpool, 1946), que ha rebut el reconeixement juntament amb el científic de la informació Eugene Garfield –absent per motius d’edat i salut– ha afirmat: “Mai no vaig trobar cap dificultat per no saber català i mai ningú no m’ha criticat per no saber-ho”, malgrat que a Madrid li havien dit que passava el contrari.\nEn un discurs íntegrament en català, ha explicat que tots els historiadors britànics que centren la seva investigació a Espanya tendeixen a fer-se fills adoptius de Madrid o Barcelona: ell va començar vivint a Madrid i, quan va arribar Catalunya el 1970, es va sentir “una mica estranger” però mai no va xocar amb dificultats per no saber català.\nL’hispanista, que ha reivindicat els seus orígens obrers i el seu interès per la Història d’Espanya va cristal·litzar per primera vegada en el seu doctorat sobre les causes socials de la Guerra Civil, ha reivindicat la Barcelona “de la classe obrera de la República” davant de la Barcelona d’Antoni Gaudí i de Francesc Cambó, ha dit.\nEl 2011 va guanyar el Premi d’Història Santiago Sobrequés per ‘L’holocaust espanyol’; el 2012 va rebre el Premi Pompeu Fabra en la categoria de projecció i difusió de la llengua catalana, i el 2015 va ser nomenat doctor ‘honoris causa’: primer per la URV de Tarragona i després per la Universitat de València.",
"a3": "Preston (Liverpool, 1946), que ha rebut el reconeixement juntament amb el científic de la informació Eugene Garfield –absent per motius d’edat i salut– ha afirmat: “Mai no vaig trobar cap dificultat per no saber català i mai ningú no m’ha criticat per no saber-ho”, malgrat que a Madrid li havien dit que passava el contrari.\nEn un discurs íntegrament en català, ha explicat que tots els historiadors britànics que centren la seva investigació a Espanya tendeixen a fer-se fills adoptius de Madrid o Barcelona: ell va començar vivint a Madrid i, quan va arribar Catalunya el 1970, es va sentir “una mica estranger” però mai no va xocar amb dificultats per no saber català.\nL’hispanista, que ha reivindicat els seus orígens obrers i el seu interès per la Història d’Espanya va cristal·litzar per primera vegada en el seu doctorat sobre les causes socials de la Guerra Civil, ha reivindicat la Barcelona “de la classe obrera de la República” davant de la Barcelona d’Antoni Gaudí i de Francesc Cambó, ha dit.\nEn un discurs a través d’un vídeo que s’ha projectat durant l’acte, Eugene Garfield (Nova York, 1925) ha reivindicat “fer més pedagogia” sobre les citacions científiques, i ha destacat la necessitat d’ensenyar als estudiants com funciona aquest procés, ja que considera que és un recurs que no s’utilitza en l’àmbit educatiu. "
},
"extreme": {
"a1": "Paul Preston és investit doctor “honoris causa” per la UB amb un discurs, en català, sobre la Barcelona contemporània.",
"a2": "L’historiador britànic Paul Preston, investit com a doctor “honoris causa” per la UB, es declara fascinat per Barcelona.",
"a3": "Paul Preston agraeix la seva investidura com a \"honoris causa\" per la UB amb un discurs en català."
}
} |
2,200 | El 66% de catalans majors de 59 anys creu que les pensions de les futures generacions no estan garantides | Només un 35% dels enquestats considera que la prestació que rep és adequada | El 66% dels catalans majors de 59 anys considera que les pensions de les futures generacions, els qui actualment tenen entre 40 i 50 anys, no estan garantides, segons es desprèn de la VI Enquesta sobre la Jubilació i les Pensions, elaborada per l'Institut BBVA de Pensions dins de la Iniciativa Mi Jubilación.
A més, un 31% dels que pensa que sí creu que seran més o menys com les actuals i la meitat, un 50%, que seran més baixes, mentre que poc més d'un 10% opina que seran més altes.
D'altra banda, l'estudi conclou que un 35% dels pensionistes catalans considera que la seva pensió és adequada davant un 66% que afirma que és regular, dolenta o molt dolenta.
L'enquesta es va dur a terme en una mostra de 3.000 persones majors de 59 anys de tot l'Estat, dels quals quatre cinquenes parts eren pensionistes, un 3% rebien una prestació per incapacitat i un 15% de viduïtat.
A més, un 85% dels pensionistes catalans afirma estar preocupat per les pensions de les generacions més joves i un 70% no acceptaria reduir la seva pensió un 10% per garantir les pensions futures, mentre que a l'Estat el percentatge baixa fins al 60%.
En la presentació de l'estudi, la catedràtica d'Estadística Actuarial de la UB i membre del Fòrum d'Experts de l'Institut BBVA de Pensiones, Mercedes Ayuso, ha explicat que el fet que les persones majors de 59 anys que són pensionistes o ho estan a punt de ser demostra que aquest segment de població "entén el missatge" i "sap que el nostre sistema està en un punt d'anàlisi important".
Sobre el mètode retributiu entre els qui fan plans de pensions (un 54% en té un, seguit dels qui optem per un dipòsit, amb un 37% i l'habitatge un 15%), Ayuso ha destacat que a Catalunya, a diferència de la mitjana estatal, es prefereix cobrar mitjançant rendes mensuals o diferents tipologies davant el retirar tots els diners de cop.
Concretament, un 45% dels ciutadans espanyols trien retirar els diners de cop, mentre que entre els catalans és l'opció preferida en un 37% dels casos.
Una altra de les dades que aporta l'estudi és que el 45% dels pensionistes catalans creu que tot el què percebi com a jubilat serà menor del què ha cotitzat en la seva vida laboral, tot i que, segons el BBVA, tres anys de cotització finança aproximadament un any de pensió i que una carrera de 40 anys equivaldria a 12 anys de pensió.
L'entitat conclou, doncs, que un pensionista rep un 44% més del què va cotitzar en la seva vida laboral.
Per contra, un 25% pensa que rebrà més o menys el mateix i al voltant d'un 15% que serà més.
D'altra banda, un 93% dels enquestats catalans diu que "mai no és acceptable" que les pensions no es revaloritzin en funció del poder adquisitiu.
Sis de cada deu es vendria o llogaria el seu habitatge per garantir-se la jubilació
Una altra de les dades que aporta l'estudi del BBVA és que sis de cada deu pensionistes catalans que són propietaris d'un habitatge estarien disposats a vendre'l, hipotecar-lo o llogar-lo per garantir-se la jubilació, una dada que baixa fins el 50% en el cas de la mitjana estatal.
Entre els qui no ho farien, al voltant d'un 25% diu que no tindria on viure.
Per la seva banda, el director de l'Institut BBVA de Pensions, Luis Vadillo, ha assenyalat que el "desitjable seria tenir els complements que cada un estimi oportú" per a la jubilació i que si hi ha alguna altra reforma s'hauria de tenir en compte les pensions privades.
Sobre els estudis que pronostiquen que Espanya serà el país més longeu d'aquí 30 anys, ha recordat que d'altres països han viscut situacions similars, en referència al Regne Unit, on les empreses han de posar a disposició dels seus treballadors uns ingressos en el sistema de pensions, de manera que les dues parts aporten.
Tot i la llibertat de no fer-ho, ha comentat, només el 6% ho ha fet. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Segons la VI Enquesta sobre la Jubilació i les Pensions (BBVA), la majoria de catalans no creu en el futur de les pensions i valora negativament l’adequació dels imports percebuts. Durant la presentació dels resultats, els experts han ressaltat que el nostre sistema de pensions es troba en un moment crític i han recomanat complementar adequadament les pensions.",
"a2": "L’Institut BBVA de Pensions presenta la VI Enquesta sobre la Jubilació i les Pensions, feta a 3.000 persones majors de cinquanta-nou anys de tot l’Estat. El 35% dels pensionistes catalans pensa que la seva pensió és adequada, davant el 66% que no hi està d’acord. El 66% creu que les futures generacions no tenen garantida la pensió. ",
"a3": "Una enquesta realitzada a 3.000 persones majors de cinquanta-nou anys, revela que un 66% dels catalans no creu que les pensions de les generacions futures estiguin garantides. Respecte a la remuneració, un 50% creu que serà menor enfront un 10% que creu que es revaloraran. Dels jubilats actuals, el 35% està satisfet amb la seva pensió."
},
"extractive": {
"a1": "El 66% dels catalans majors de 59 anys considera que les pensions de les futures generacions, els qui actualment tenen entre 40 i 50 anys, no estan garantides, segons es desprèn de la VI Enquesta sobre la Jubilació i les Pensions, elaborada per l'Institut BBVA de Pensions dins de la Iniciativa Mi Jubilación.\nD'altra banda, l'estudi conclou que un 35% dels pensionistes catalans considera que la seva pensió és adequada davant un 66% que afirma que és regular, dolenta o molt dolenta.\nEn la presentació de l'estudi, la catedràtica d'Estadística Actuarial de la UB i membre del Fòrum d'Experts de l'Institut BBVA de Pensiones, Mercedes Ayuso, ha explicat que el fet que les persones majors de 59 anys que són pensionistes o ho estan a punt de ser demostra que aquest segment de població \"entén el missatge\" i \"sap que el nostre sistema està en un punt d'anàlisi important\".\nPer la seva banda, el director de l'Institut BBVA de Pensions, Luis Vadillo, ha assenyalat que el \"desitjable seria tenir els complements que cada un estimi oportú\" per a la jubilació i que si hi ha alguna altra reforma s'hauria de tenir en compte les pensions privades.",
"a2": "El 66% dels catalans majors de 59 anys considera que les pensions de les futures generacions, els qui actualment tenen entre 40 i 50 anys, no estan garantides, segons es desprèn de la VI Enquesta sobre la Jubilació i les Pensions, elaborada per l'Institut BBVA de Pensions dins de la Iniciativa Mi Jubilación.\nD'altra banda, l'estudi conclou que un 35% dels pensionistes catalans considera que la seva pensió és adequada davant un 66% que afirma que és regular, dolenta o molt dolenta.\nEn la presentació de l'estudi, la catedràtica d'Estadística Actuarial de la UB i membre del Fòrum d'Experts de l'Institut BBVA de Pensiones, Mercedes Ayuso, ha explicat que el fet que les persones majors de 59 anys que són pensionistes o ho estan a punt de ser demostra que aquest segment de població \"entén el missatge\" i \"sap que el nostre sistema està en un punt d'anàlisi important\".\nUna altra de les dades que aporta l'estudi del BBVA és que sis de cada deu pensionistes catalans que són propietaris d'un habitatge estarien disposats a vendre'l, hipotecar-lo o llogar-lo per garantir-se la jubilació, una dada que baixa fins el 50% en el cas de la mitjana estatal.",
"a3": "El 66% dels catalans majors de 59 anys considera que les pensions de les futures generacions, els qui actualment tenen entre 40 i 50 anys, no estan garantides, segons es desprèn de la VI Enquesta sobre la Jubilació i les Pensions, elaborada per l'Institut BBVA de Pensions dins de la Iniciativa Mi Jubilación. \nA més, un 31% dels que pensa que sí creu que seran més o menys com les actuals i la meitat, un 50%, que seran més baixes, mentre que poc més d'un 10% opina que seran més altes. \nD'altra banda, l'estudi conclou que un 35% dels pensionistes catalans considera que la seva pensió és adequada davant un 66% que afirma que és regular, dolenta o molt dolenta. \nL'enquesta es va dur a terme en una mostra de 3.000 persones majors de 59 anys de tot l'Estat, dels quals quatre cinquenes parts eren pensionistes, un 3% rebien una prestació per incapacitat i un 15% de viduïtat. "
},
"extreme": {
"a1": "L'enquesta de l’Institut BBVA de Pensions mostra que la majoria dels catalans és pessimista sobre el futur de les pensions.",
"a2": "Es presenten els resultats de la VI Enquesta sobre la Jubilació i les Pensions, de l’Institut BBVA de Pensions.",
"a3": "Preocupació pel futur de les pensions a Catalunya segons una enquesta elaborada per l'Institut BBVA. "
}
} |
618 | Les colles castelleres i Òmnium Cultural creen un mocador groc per donar suport als presos polítics | Els beneficis que es recaptin amb la venda de la peça es destinaran a la caixa de solidaritat | Òmnium Cultural i les principals colles castelleres de Catalunya han creat un mocador de color groc per donar suport als polítics i líders independentistes empresonats i als seus familiars.
El mocador casteller solidari, groc i amb piquets blancs –com la tradicional peça de color vermell–, porta la inscripció ‘Llibertat presos polítics’ i les colles el podran portar aquesta temporada.
La idea va sorgir de la colla castellera Moixiganguers d’Igualada i s’hi han sumat les altres colles castelleres i també la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.
‘El fet casteller és una de les millors imatges que dona Catalunya al món a través de la cultura i, a la vegada, la cultura és el millor antídot contra la repressió.
Creiem que és una aliança perfecta’, va afirmar ahir el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, en un acte amb les colles i amb familiars dels presos per presentar el mocador.
L’objectiu del mocador, a més de recaptar fons per a la caixa de solidaritat, és que les places castelleres aquesta temporada estiguin tenyides de groc, va assenyalar Mauri.
‘Aquesta no pot ser una temporada normal.
Fem castells per alegria i amb festa i volem que els presos i exiliats, quan vegin un castell a la premsa, recordin que tenen tot un poble al darrere que els agraeix la feina que han fet i que, si estan a la presó, és per haver-nos fets cas’, va afirmar el president dels Moixiganguers d’Igualada, Oriol Solà.
Solà va explicar que els Moixiganguers van buscar una manera de fer visible el suport del món casteller als presos i exiliats, més enllà dels pilars que de vegades fan a l’inici, però que no queden representats a la foto que surt a la premsa.
Els igualadins van pensar que tenyir de groc una peça que ja utilitzen habitualment com és el mocador vermell podia ser una fórmula efectiva per mostrar aquest suport.
Òmnium Cultural va acollir de seguida la iniciativa i destaca el potencial dels castellers com a altaveu de denúncia, també a nivell internacional.
Mauri va animar a altres expressions de la cultura popular i tradicional catalana a incloure mocadors o motius grocs a la vestimenta tradicional o a impulsar altres iniciatives per demostrar la fortalesa del món cultural en contra de la repressió.
L’empresa manresana Fetalpais.cat ha fabricat els mocadors, que estaran a la venda a partir de dimarts vinent a la botiga online d’Òmnium Cultural per un preu de 4 euros.
Algunes colles castelleres també han anunciat que en vendran a les diades o als seus locals.
En la presentació del mocador casteller solidari, a la seu d’Òmnium Cultural, hi han participat un centenar de castellers i familiars dels polítics que es troben a la presó i del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.
Entre els familiars, hi havia la companya de Cuixart, Txell Bonet, que va fer una referència especial a Raül Romeva, que forma part dels Castellers de Sant Cugat.
Les colles que han estat presents a la presentació han estat els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella Xiquets de Valls, la Colla Joves Xiquets de Valls, els Minyons de Terrassa, els Capgrossos de Mataró, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Moixiganguers d’Igualada, els Xics de Granollers, els Castellers de Sant Cugat, els Castelleres de Caldes, els Castellers de Sants, els Castellers de Castellar del Vallès, els Castellers de la Vila de Gràcia, els Castellers de Mediona, els Xiquets de Tarragona, els Castellers de Santpedor, els Xiquets de Cambrils, la Colla Jove de Barcelona, els Castellers d’Esparreguera, els Bous la Bisbal del Penedès, els Castellers de Tortosa, els Nois de la Torre, els Castellers de Sabadell, els Matossers Molins de Rei, els Castellers de Mediona, els Castellers de Sarrià, els Castellers de Cornellà, la Colla Castellera Grillats del CBL, els Engrescats URL, els Xerrics d’Olot i els Castellers de Caldes de Montbui. | [
"cultura",
"cultura popular"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Les principals colles castelleres catalanes i Òmnium Cultural han creat un mocador casteller groc com a demostració del seu suport als polítics independentistes empresonats i les seves famílies. La venda del mocador ajudarà a recaptar fons per a la caixa de solidaritat, però també tindrà la funció d’omplir de groc les places castelleres i fer d'altaveu de denúncia a escala internacional.",
"a2": "Les colles castelleres lluiran un mocador groc en suport als polítics empresonats i als seus familiars. Les colles van exposar la iniciativa a Òmnium Cultural i aquesta la va recollir. Els mocadors, que es venen a la botiga en línia d’Òmnium per 4 euros, serviran per recaptar fons per a la caixa de solidaritat i tenyir les places castelleres de groc.",
"a3": "Amb una àmplia representació de colles castelleres, s’ha presentat a la seu d’Òmnium Cultural el mocador, groc amb piquets blancs, que lluiran aquesta temporada les colles a les places de Catalunya per fer visible el seu suport als presos polítics. Marcel Mauri va assenyalar que els fons que es recaptin de la venda d’aquests mocadors aniran a la caixa de solidaritat."
},
"extractive": {
"a1": "Òmnium Cultural i les principals colles castelleres de Catalunya han creat un mocador de color groc per donar suport als polítics i líders independentistes empresonats i als seus familiars.\nL’objectiu del mocador, a més de recaptar fons per a la caixa de solidaritat, és que les places castelleres aquesta temporada estiguin tenyides de groc, va assenyalar Mauri.\nÒmnium Cultural va acollir de seguida la iniciativa i destaca el potencial dels castellers com a altaveu de denúncia, també a nivell internacional.\nEn la presentació del mocador casteller solidari, a la seu d’Òmnium Cultural, hi han participat un centenar de castellers i familiars dels polítics que es troben a la presó i del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.",
"a2": "Òmnium Cultural i les principals colles castelleres de Catalunya han creat un mocador de color groc per donar suport als polítics i líders independentistes empresonats i als seus familiars.\nLa idea va sorgir de la colla castellera Moixiganguers d’Igualada i s’hi han sumat les altres colles castelleres i també la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.\nSolà va explicar que els Moixiganguers van buscar una manera de fer visible el suport del món casteller als presos i exiliats, més enllà dels pilars que de vegades fan a l’inici, però que no queden representats a la foto que surt a la premsa.\nEn la presentació del mocador casteller solidari, a la seu d’Òmnium Cultural, hi han participat un centenar de castellers i familiars dels polítics que es troben a la presó i del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.",
"a3": "Òmnium Cultural i les principals colles castelleres de Catalunya han creat un mocador de color groc per donar suport als polítics i líders independentistes empresonats i als seus familiars.\n‘El fet casteller és una de les millors imatges que dona Catalunya al món a través de la cultura i, a la vegada, la cultura és el millor antídot contra la repressió.\nCreiem que és una aliança perfecta’, va afirmar ahir el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, en un acte amb les colles i amb familiars dels presos per presentar el mocador. L’objectiu del mocador, a més de recaptar fons per a la caixa de solidaritat, és que les places castelleres aquesta temporada estiguin tenyides de groc, va assenyalar Mauri. \nEn la presentació del mocador casteller solidari, a la seu d’Òmnium Cultural, hi han participat un centenar de castellers i familiars dels polítics que es troben a la presó i del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart."
},
"extreme": {
"a1": "Les colles castelleres expressaran la seva solidaritat amb els polítics empresonats mitjançant el mocador casteller solidari de color groc.",
"a2": "Òmnium Cultural s’alia amb les colles castelleres per crear un mocador groc en suport dels presos polítics.",
"a3": "Una iniciativa d’Òmnium i dels Moixiganguers d’Igualada farà que les colles castelleres llueixin un mocador groc solidari aquesta temporada."
}
} |
1,783 | Barcelona dóna la benvinguda al 2016 des de la Font Màgica de Montjuïc | Comediants s'estrena a la festa de Cap d'Any més multitudinària, amb 75.000 persones, després de dues edicions amb la Fura dels Baus | Per tercer any consecutiu, la Font Màgica de Montjuïc ha estat punt de reunió per a milers de persones que han acomiadat el 2015 i han celebrat plegades l'inici del nou any.
Les quatre columnes de Puig i Cadafalch s'han transformat en un gran rellotge que ha donat la benvinguda al 2016.
El clímax festiu de l'espectacle creat pels Comediants –que han substituït la Fura dels Baus- ha arribat amb les 12 campanades simbòliques acompanyades de focs artificials i aigua.
L'espectacle ha començat mitja hora abans de les dotze.
Des de les nou del vespre la música ha estat protagonista per amenitzar l'espera de tots aquells que han decidit sortir de casa i celebrar el cap d'any a l'Avinguda de la Reina Maria Cristina.
Després de protagonitzar l'espectacle dels dos darrers anys, l'home del Mil·lenni i la Fura dels Baus han passat el relleu als Comediants en aquesta tercera edició del Cap d'Any a la Font Màgica de Montjuïc.
75.000 persones, moltes d'elles turistes, no s'han volgut perdre l'espectacle que promouen conjuntament l'Ajuntament i Turisme de Barcelona.
Quan s'apropava el punt de la mitjanit, les quatre columnes de Puig i Cadafalch s'han il·luminat per representar els quarts, l'avís que en pocs segons arribarien les 12 campanades.
Des de dues pantalles s'ha seguit el compte enrere des de 10 i cada campanada ha anat acompanyada d'una ràfega de foc i de llum, que ha il·luminat el cel de la ciutat.
En total, una tona de pólvora –similar a la que es fa servir per al piromusical de la Mercè-, concentrada en pocs minuts.
La celebració d’enguany s'ha dividit en quatre parts: Barcelona marca el ritme, amb les bateries i percussions de Santi Arisa i els percussionistes dels Perkutes de Canet; El temps de Barcelona, amb el foc i els dimonis com a símbols de la renovació; Barcelona és integradora, moment en què ha sobresortit la interpretació de la soprano Begoña Alberdi i del Cor de Cap d'Any del tema Barcelona amb el cor, compost per Manel Camp; i, per últim, Barcelona camina cap al futur, que ha començat pocs minuts abans de les dotze i s'ha allargat fins l'últim joc de pirotècnia.
L'Ajuntament ja preveia una gran afluència de públic, fet pel qual ha instal·lat una pantalla gegant a la Plaça d'Espanya, des de la que també s'ha pogut seguir l'espectacle.
Transport públic i controls d'alcoholèmia
El metro ha estat el mitjà de transport predilecte per la majoria dels assistents.
Com és habitual la nit de Cap d'Any, el servei es manté ininterromput durant tota la nit, per la qual cosa –i aglomeracions al marge- tothom era conscient que podria tornar cap a casa o dirigir-se a la festa escollida sense necessitat d'agafar el cotxe.
Els que han optat pel vehicle privat s'hauran trobar diversos carrers tallats al voltant de la Font Màgica i nombrosos controls policials.
La Guàrdia Urbana ha reforçat els controls d’alcoholèmia i drogues a diferents punts de la capital catalana, amb l’objectiu de prevenir accidents davant la gran quantitat de desplaçaments que es preveuen.
Els Mossos d'Esquadra i la policia barcelonina han coordinat un dispositiu de seguretat preventiva, que compta també amb el reforç de 50 agents cívics.
Aquests últims s'han encarregat d'evitar que a la zona de l'espectacle hi accedissin ampolles de vidre.
A canvi, s'han repartit 50.000 gots de plàstic.
Desplegament policial
Els ulls del Mossos han estat enguany especialment atents a qualsevol amenaça terrorista.
El nivell d'alerta, 4 sobre 5, ha fet redoblar la vigilància a l'entorn d'un esdeveniment massiu com el del cap d'any a Barcelona.
Altres ciutats europees han decidit anul·lar o reduir l'impacte de les celebracions precisament per temor a un acte terrorista.
El conseller d'Interior, Jordi Jané, ja va avisar fa uns dies que els Mossos desplegarien "un dispositiu de màxima alerta" i que en l'operatiu de Cap D'any es destinarien 230 efectius més que els de l'any passat.
Els GEI, els Tedax i la Unitat Canina han tingut presència física al voltant de la Font Màgica.
Neteja
L’operatiu de neteja és un altre dels elements imprescindibles per a una nit com la de cap d'any, especialment a la zona de Plaça d'Espanya i a l'Avinguda de la Reina Maria Cristina.
A més dels 61 operaris de neteja, s'hi han instal·lat un centenar de papereres de cartró i 20 contenidors de recollida selectiva. | [
"cap d'any"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La celebració del Cap d'Any a Barcelona ha tingut a la Font Màgica de Montjuïc el seu epicentre, amb l'espectacle pirotècnic, musical i visual de la companyia Comediants. L'espectacle, dividit en quatre parts, ha atret 75.000 persones, que han pogut gaudir d'un servei ininterromput de metro i ha determinat un fort desplegament dels Mossos, atents a qualsevol perill terrorista.",
"a2": "La Font Màgica de Montjuïc acull per tercera vegada l’espectacle de celebració de Cap d'Any, amb 75.000 assistents. Els Comediants han transformat les quatre columnes de Puig i Cadafalch en un gran rellotge per donar la benvinguda al 2016 amb focs artificials i aigua. L’ajuntament ha instal·lat dues pantalles gegants per seguir les campanades de foc i fum.",
"a3": "La Font Màgica de Montjuïc ha acollit per tercera vegada consecutiva la celebració de Cap d'Any, amb Comediants com a mestre de cerimònies. L’espectacle, dividit en quatre actes diferenciats per ritme, foc, música i pirotècnia, ha viscut el punt més àlgid amb les 12 campanades que simbòlicament han anunciat les columnes de Puig i Cadafalch, acompanyades de focs artificials."
},
"extractive": {
"a1": "Per tercer any consecutiu, la Font Màgica de Montjuïc ha estat punt de reunió per a milers de persones que han acomiadat el 2015 i han celebrat plegades l'inici del nou any.\nDesprés de protagonitzar l'espectacle dels dos darrers anys, l'home del Mil·lenni i la Fura dels Baus han passat el relleu als Comediants en aquesta tercera edició del Cap d'Any a la Font Màgica de Montjuïc.\nLa celebració d’enguany s'ha dividit en quatre parts: Barcelona marca el ritme, amb les bateries i percussions de Santi Arisa i els percussionistes dels Perkutes de Canet; El temps de Barcelona, amb el foc i els dimonis com a símbols de la renovació; Barcelona és integradora, moment en què ha sobresortit la interpretació de la soprano Begoña Alberdi i del Cor de Cap d'Any del tema Barcelona amb el cor, compost per Manel Camp; i, per últim, Barcelona camina cap al futur, que ha començat pocs minuts abans de les dotze i s'ha allargat fins l'últim joc de pirotècnia.\nCom és habitual la nit de Cap d'Any, el servei es manté ininterromput durant tota la nit, per la qual cosa –i aglomeracions al marge- tothom era conscient que podria tornar cap a casa o dirigir-se a la festa escollida sense necessitat d'agafar el cotxe.",
"a2": "Per tercer any consecutiu, la Font Màgica de Montjuïc ha estat punt de reunió per a milers de persones que han acomiadat el 2015 i han celebrat plegades l'inici del nou any.\nEl clímax festiu de l'espectacle creat pels Comediants –que han substituït la Fura dels Baus- ha arribat amb les 12 campanades simbòliques acompanyades de focs artificials i aigua.\nDes de dues pantalles s'ha seguit el compte enrere des de 10 i cada campanada ha anat acompanyada d'una ràfega de foc i de llum, que ha il·luminat el cel de la ciutat. \nLa celebració d’enguany s'ha dividit en quatre parts: Barcelona marca el ritme, amb les bateries i percussions de Santi Arisa i els percussionistes dels Perkutes de Canet; El temps de Barcelona, amb el foc i els dimonis com a símbols de la renovació; Barcelona és integradora, moment en què ha sobresortit la interpretació de la soprano Begoña Alberdi i del Cor de Cap d'Any del tema Barcelona amb el cor, compost per Manel Camp; i, per últim, Barcelona camina cap al futur, que ha començat pocs minuts abans de les dotze i s'ha allargat fins l'últim joc de pirotècnia.",
"a3": "Per tercer any consecutiu, la Font Màgica de Montjuïc ha estat punt de reunió per a milers de persones que han acomiadat el 2015 i han celebrat plegades l'inici del nou any. \nLes quatre columnes de Puig i Cadafalch s'han transformat en un gran rellotge que ha donat la benvinguda al 2016. \nEl clímax festiu de l'espectacle creat pels Comediants –que han substituït la Fura dels Baus- ha arribat amb les 12 campanades simbòliques acompanyades de focs artificials i aigua. \nLa celebració d’enguany s'ha dividit en quatre parts: Barcelona marca el ritme, amb les bateries i percussions de Santi Arisa i els percussionistes dels Perkutes de Canet; El temps de Barcelona, amb el foc i els dimonis com a símbols de la renovació; Barcelona és integradora, moment en què ha sobresortit la interpretació de la soprano Begoña Alberdi i del Cor de Cap d'Any del tema Barcelona amb el cor, compost per Manel Camp; i, per últim, Barcelona camina cap al futur, que ha començat pocs minuts abans de les dotze i s'ha allargat fins l'últim joc de pirotècnia. "
},
"extreme": {
"a1": "L'Ajuntament de Barcelona ha celebrat el Cap d'Any a la Font Màgica de Montjuïc amb un espectacle protagonitzat per Comediants.",
"a2": "75.000 persones celebren l’arribada del 2016 a la Font Màgica de Montjuïc amb espectacle de Comediants.",
"a3": "La Font Màgica de Montjuïc acull la celebració de Cap d'Any amb Comediants com a mestre de cerimònies. "
}
} |
2,606 | Un any i mig d'obres, 18 MEUR d'inversió i un 40% menys d'amarradors: comença la reforma del Port d'Aro | Els treballs permetran reforçar la bocana perquè el canal tingui més amplada i es redueixi l'impacte de les onades | La reforma del Port d'Aro ja és una realitat.
La concessionària de les instal·lacions, que formen a parts iguals la junta del club nàutic i la promotora Sierra de Mías SA, ja ha començat les obres després que la Generalitat hagi avalat el projecte.
A partir d'ara s'engeguen dinou mesos de treballs, que suposaran una inversió de 18 milions d'euros (MEUR).
La reforma permetrà reforçar la bocana del port de Platja d'Aro (Baix Empordà) perquè el cana tingui més amplada i se'n redueixi l'impacte de les onades.
A més, també es reduirà fins a un 40% el número d'amarradors.
Es passarà dels 790 actuals als 464; sobretot, per adaptar-se a les amplades de les noves embarcacions.
L'inici de les obres culmina un procés engegat ara fa quatre anys, però que encara no s'ha tancat del tot, perquè la concessionària està pendent que l'Estat doni el vistiplau a tres modificacions puntuals als molls.
Després que la Generalitat aprovés el projecte aquest novembre, la reforma del Port d'Aro ja és un fet.
La concessionària ja ha començat a executar les obres, amb l'horitzó d'acabar-les a l'estiu del 2012.
S'engeguen ara dinou mesos de treballs, que sumaran una inversió de 18 MEUR, i que es duran a terme sense que el port deixi de funcionar.
Això sí, mig canal estarà en obres i les embarcacions s'aniran reubicant en funció de les necessitats.
La reforma permetrà posar el port d'Aro al dia (amb unes instal·lacions més pensades per a vianants i no tant per a cotxes) i també reformar-ne la bocana.
Aquí, es preveu que les màquines hi entrin l'abril de l'any vinent.
Allò que s'hi farà serà reduir-ne el morrot i construir-hi tant un nou contradic com una nova escullera, després que, de les dues solucions proposades per la UTE, la Generalitat escollís la més respectuosa amb el medi ambient.
L'any 2016, poc després d'assumir la nova concessió, la UTE Port d'Aro va presentar a la Generalitat un estudi d'impacte ambiental que recollia diferents propostes per a la bocana.
Ho feia després que la es volia tirar endavant inicialment es considerés desmesurada i generés rebuig social.
A principis del 2018, la Generalitat va avalar aquella solució més respectuosa amb el medi ambient.
Un 40% menys d'amarradors
Un cop acabi la reforma, al juny del 2021, el nou port d'Aro tindrà un 40% menys d'amarradors.
Es passarà dels 790 actuals a 464.
Sobretot, per adaptar-se a l'amplada (la mànega) de les noves embarcacions.
El nou port tindrà uns 21.400 metres quadrats.
L'obra, entre d'altres, inclou treballs als molls, la instal·lació d'un nou paviment i mobiliari urbà, un nou sistema de circulació d'aigües, la renovació de l'enllumenat i la millora de la zona de controls d'accés i les torretes.
La reforma del Port d'Aro s'executarà en quatre fases.
La primera, que ja ha començat, durarà fins al juny de l'any vinent i es farà a la zona del canal més propera a la carretera.
La segona i tercera fases es focalitzaran a la part central del canal.
S'allargaran des del setembre del 2020 fins al juny del 2021.
Per últim, la quarta fase se centrarà en la part del canal que més s'endinsa cap a mar.
Quatre anys de tràmits
Per arribar fins aquí, però, han calgut quatre anys de tràmits.
De fet, la negociació per aprovar el projecte es remunta a la primavera del 2015, un any abans que entrés en vigor la nova concessió a la UTE Port d'Aro.
"Des d'aleshores, hem tingut una lluita constant amb l'Administració, ja sigui Generalitat o Estat, per tenir el projecte aprovat", explica el president del club nàutic, Vicenç Arqués.
De fet, la reforma tira endavant amb serrells pendents.
I és que encara s'està pendent de rebre el vistiplau de l'Estat per incloure tres modificacions puntuals als molls (el de ponent, el de tramuntana i el de migjorn).
"Si l'autorització arriba en els propers mesos, aquests treballs s'inclouran al global de l'obra", explica el president. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "S'ha encetat finalment la desitjada reforma del Port d'Aro. Després d'un estira-i-arronsa amb les diferents administracions, la concessionària de les instal·lacions ha aconseguit que s'aprovi el projecte de reforma que permetrà posar el port al dia i reformar la bocana. El projecte suposa una inversió de 18 milions d'euros que reduirà el nombre d’amarradors i tindrà un impacte ambiental reduït.",
"a2": "Després de quatre anys de tràmits, comencen les obres per reformar el port d’Aro amb una inversió de 18 MEUR, uns dinou mesos de durada i una reducció del 40% d’amarradors. De 790 amarradors es passarà a 464. La bocana es transformarà amb una proposta respectuosa amb el medi ambient i s’adaptarà a l’amplada de les embarcacions.",
"a3": "La Generalitat ha aprovat el projecte per reformar el port d'Aro que durarà dinou mesos i costarà 18 milions d'euros. El port continuarà funcionant amb normalitat mentre s’executin les obres que finalitzaran el juny de 2021. La reforma millorarà les instal·lacions i la bocana del port per als vianants i reduirà els amarradors disponibles un 40%."
},
"extractive": {
"a1": "La concessionària de les instal·lacions, que formen a parts iguals la junta del club nàutic i la promotora Sierra de Mías SA, ja ha començat les obres després que la Generalitat hagi avalat el projecte.\nDesprés que la Generalitat aprovés el projecte aquest novembre, la reforma del Port d'Aro ja és un fet.\nLa reforma permetrà posar el port d'Aro al dia (amb unes instal·lacions més pensades per a vianants i no tant per a cotxes) i també reformar-ne la bocana.\n\"Des d'aleshores, hem tingut una lluita constant amb l'Administració, ja sigui Generalitat o Estat, per tenir el projecte aprovat\", explica el president del club nàutic, Vicenç Arqués. De fet, la reforma tira endavant amb serrells pendents.",
"a2": "La concessionària de les instal·lacions, que formen a parts iguals la junta del club nàutic i la promotora Sierra de Mías SA, ja ha començat les obres després que la Generalitat hagi avalat el projecte.\nLa reforma permetrà posar el port d'Aro al dia (amb unes instal·lacions més pensades per a vianants i no tant per a cotxes) i també reformar-ne la bocana.\nUn cop acabi la reforma, al juny del 2021, el nou port d'Aro tindrà un 40% menys d'amarradors.\nL'obra, entre d'altres, inclou treballs als molls, la instal·lació d'un nou paviment i mobiliari urbà, un nou sistema de circulació d'aigües, la renovació de l'enllumenat i la millora de la zona de controls d'accés i les torretes. ",
"a3": "La concessionària de les instal·lacions, que formen a parts iguals la junta del club nàutic i la promotora Sierra de Mías SA, ja ha començat les obres després que la Generalitat hagi avalat el projecte. Després que la Generalitat aprovés el projecte aquest novembre, la reforma del Port d'Aro ja és un fet. \nS'engeguen ara dinou mesos de treballs, que sumaran una inversió de 18 MEUR, i que es duran a terme sense que el port deixi de funcionar. \nLa reforma permetrà posar el port d'Aro al dia (amb unes instal·lacions més pensades per a vianants i no tant per a cotxes) i també reformar-ne la bocana. "
},
"extreme": {
"a1": "S'han iniciat les obres del Port d'Aro: una inversió de 18 milions d'euros per posar el dia les instal·lacions nàutiques.",
"a2": "Comencen les obres de reforma del port d’Aro: dinou mesos, 18 MEUR i un 40% menys amarradors.",
"a3": "El port d’Aro funcionarà amb normalitat mentre s'executen les obres per a la seva reforma. "
}
} |
1,949 | Junqueras sosté que, si fos d'ERC, Borràs no podria ser candidata perquè està imputada | Els republicans esquiven pronunciar-se sobre si poden compartir Govern amb la candidata de Junts per la seva situació judicial | La situació judicial de Laura Borràs, imputada pel presumpte fraccionament de contractes mentre era directora de la Institució de les Lletres Catalanes, incomoda la CUP i ERC.
Els primers, que han deixat caure a primera hora del matí que tindrien dificultats per investir-la en cas que guanyés les eleccions, han acabat rectificant.
Els segons, visiblement insegurs a l'hora de respondre, han esquivat dir amb claredat si és compatible o no governar amb una dirigent sobre la qual pesa aquesta sospita.
Amb tot, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, sí que ha estat contundent amb la situació de la candidata de Junts en una entrevista a La Sexta: "Si fos militant d'ERC, se li requeriria que deixés de ser candidata".
Quasi al mateix temps que Junqueras, responia a aquesta qüestió la consellera de Justícia, Ester Capella.
"Farem un Govern net i transparent, sense cap sospita de corrupció", ha insistit una i altra vegada preguntada reiteradament sobre que aquesta qüestió en roda de premsa.
La dirigent republicana no ha aclarit si, en cas d'haver-se de votar una investidura de Borràs estarien disposats a donar-hi suport.
Han argumentat que consideren que seran ells els que presidiran la Generalitat.
I preguntada per si, en cas de presidir-la, la incorporarien com a consellera si continua imputada, tampoc ha donat una resposta clara.
I és que Borràs manté que "no hi ha cas" de presumpta corrupció i que és víctima d'una persecució política que s'emmarca en la causa judicial contra el procés.
Tot i això, tant els cupaires com els republicans van emplaçar en el seu dia la candidata de Junts a deixar l'acta de diputada al Congrés per evitar que fos el Tribunal Suprem qui dirimís el seu cas, una proposta que va ser desestimada per la pròpia Borràs.
Eleccions catalanes 14-F
Sabater matisa ara la pressió a Borràs: «L'únic veto és a un Govern que mantingui la paràlisi»
La cap de llista de la CUP afirma que aquest cas "forma part de la causa general contra l'independentisme, ja que no pertoca jutjar-la al Suprem pels presumptes delictes pels quals se l'acusa"
Precisament aquest dilluns, tant Oriol Junqueras com Pere Aragonès van defensar des de l'Hospitalet de Llobregat que cal deixar enrere "40 anys de corrupteles" en els quals PSC i Convergència i els seus hereus "s'han dedicat a tapar-se les vergonyes els uns als altres.
Uns indults i una reforma de sedició només en el terreny verbal
Durant la roda de premsa, la consellera de Justícia també ha refermat la voluntat de dialogar que ha de tenir el Govern que es derivi del 14-F per resoldre el conflicte polític.
El PSOE ha anunciat el vot a favor de la reunió "immediata" de la taula de diàleg que ERC demana en una moció al Congrés.
Amb tot, els republicans insisteixen que l'eix vertebrador del diàleg passa per la petició d'autodeterminació i amnistia.
"La taula és l'eina que utilitzarem", ha insistit.
Sobre la via dels indults i de la reforma de sedició, Capella ha criticat que "tothom en parli" però que, a l'hora de la veritat, no s'impulsin.
Altres notícies que et poden interessar
Dades: Eleccions catalanes 14-F
Què voten els barris més rics i més pobres de les ciutats catalanes?
El PSC obté més suports en els districtes humils, mentre que Junts en suma més allà on hi ha més recursos; la resta de forces tenen comportaments més variables
Eleccions catalanes 14-F
La desfeta del PDECat, en 10 actes
La formació postconvergent celebrarà a principis de març un consell nacional per decidir el futur del projecte, que sobreviu per ara amb 170 alcaldies i els quatre diputats al Congrés
Eleccions catalanes 14-F : INTERACTIU
INTERACTIU Coneix els 135 diputats del nou Parlament
Perfils i trajectòries de tots els representants al Parlament elegits aquest 14-F per Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida
Mapes interactius: Eleccions catalanes 14-F
MAPES L'independentisme supera el 50% de vots a nou de cada deu municipis
Les candidatures partidàries de la República catalana augmenten el percentatge de suports a 40 de les 42 comarques, entre les quals totes les metropolitanes
Eleccions catalanes 14-F
El municipi més independentista de Catalunya
Un vot a En Comú Podem va ser l'únic que es va endur un partit que no defensi la separació d'Espanya | [
"eleccions catalanes 14-f"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Membres de la CUP i ERC s’han mostrat incòmodes per la imputació de Laura Borràs per presumptes casos de corrupció. Mentre la candidata de Junts a les pròximes eleccions catalanes sosté ser víctima d'una persecució política, els líders d’ERC insisteixen en la necessitat de transparència i lluita contra la corrupció i refermen la seva voluntat de diàleg amb l'estat espanyol.",
"a2": "CUP i ERC no aclareixen si investirien Laura Borràs en cas de guanyar les eleccions. La situació judicial de Borràs és complicada perquè està imputada per presumpte fraccionament de contractes quan estava al capdavant de la Institució de Lletres Catalanes. Borràs es defensa assegurant que es tracta d’una persecució política en el marc de la causa contra el procés.",
"a3": "Laura Borràs ha estat imputada per, suposadament, fraccionar diversos contractes mentre estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. En un primer moment la CUP ha declarat que no recolzaria la seva hipotètica investidura, però finalment se n’ha desdit. Igualment, ERC no s’ha pronunciat clarament a excepció d’Oriol Junqueras qui la convidaria a renunciar a la seva candidatura."
},
"extractive": {
"a1": "La situació judicial de Laura Borràs, imputada pel presumpte fraccionament de contractes mentre era directora de la Institució de les Lletres Catalanes, incomoda la CUP i ERC. \nAmb tot, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, sí que ha estat contundent amb la situació de la candidata de Junts en una entrevista a La Sexta: \"Si fos militant d'ERC, se li requeriria que deixés de ser candidata\".\nI és que Borràs manté que \"no hi ha cas\" de presumpta corrupció i que és víctima d'una persecució política que s'emmarca en la causa judicial contra el procés.\nDurant la roda de premsa, la consellera de Justícia també ha refermat la voluntat de dialogar que ha de tenir el Govern que es derivi del 14-F per resoldre el conflicte polític.",
"a2": "La situació judicial de Laura Borràs, imputada pel presumpte fraccionament de contractes mentre era directora de la Institució de les Lletres Catalanes, incomoda la CUP i ERC.\nAmb tot, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, sí que ha estat contundent amb la situació de la candidata de Junts en una entrevista a La Sexta: \"Si fos militant d'ERC, se li requeriria que deixés de ser candidata\".\nI és que Borràs manté que \"no hi ha cas\" de presumpta corrupció i que és víctima d'una persecució política que s'emmarca en la causa judicial contra el procés. \nTot i això, tant els cupaires com els republicans van emplaçar en el seu dia la candidata de Junts a deixar l'acta de diputada al Congrés per evitar que fos el Tribunal Suprem qui dirimís el seu cas, una proposta que va ser desestimada per la pròpia Borràs.",
"a3": "La situació judicial de Laura Borràs, imputada pel presumpte fraccionament de contractes mentre era directora de la Institució de les Lletres Catalanes, incomoda la CUP i ERC. \nEls primers, que han deixat caure a primera hora del matí que tindrien dificultats per investir-la en cas que guanyés les eleccions, han acabat rectificant. \nEls segons, visiblement insegurs a l'hora de respondre, han esquivat dir amb claredat si és compatible o no governar amb una dirigent sobre la qual pesa aquesta sospita. \nAmb tot, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, sí que ha estat contundent amb la situació de la candidata de Junts en una entrevista a La Sexta: \"Si fos militant d'ERC, se li requeriria que deixés de ser candidata\". "
},
"extreme": {
"a1": "Cupaires i republicans prenen distància de les sospites de corrupció que envolten la candidata de Junts per Catalunya, Laura Borràs.",
"a2": "Borràs, imputada per presumpta corrupció, manté que és víctima de persecució política, CUP i ERC no aclareixen si la investirien.",
"a3": "Incertesa entre CUP i ERC davant la imputació de Laura Borràs per presumpte fraccionament de contractes."
}
} |
1,780 | Toni Albà i Paula Valls, padrins del Casament a Pagès a Ripoll | Els nuvis ''reals'' d'aquesta edició seran els ripollesos Arnau Ferrer i Sussana Mora | La Festa de la Llana també serà protagonista aquest diumenge amb el tradicional concurs d'esquilar ovelles | Joan Font, director de la companyia i artístic, i Jaume Bernadet, director artístic, a la seu de Comediants a Canet de Mar.
Foto: Pere Francesch
Actualment, no s'entén una festa major sense un correfoc.
Però no necessàriament hauria de ser així.
O no necessàriament hauria d'haver estat així si, l'any 1980, Comediants no se l'hagués inventat.
La companyia teatral, que enguany celebra el seu quarantè aniversari, es troba a l'origen d'aquest model de festa, popularitzat arreu amb un model pràcticament calcat a l'original.
"Nosaltres teníem com a referent els plens de la Patum i, com a grup de teatre, vam voler-ho teatralitzar.
Allò va ser una llavor que s'ha fet molt popular, que ha anat creixent i creixent", explica a NacióLaFlama.cat el director artístic de Comediants, Jaume Bernadet, que rebutja atribuir-se en exclusiva la idea del format: "No és una paternitat d'una sola persona, sinó de tot un col·lectiu."
L'any 1980, Comediants va ser cridat pel director de la Biennal de Venècia perquè hi recuperessin i reinventessin la festa del Carnaval, que "feia 150 anys que no s'hi celebrava", explica Bernadet.
"Durant una setmana, dos de nosaltres vam estar-nos a Venècia agafant documentació, parlant amb estudiosos..., i vam acabar fent una proposta, que vam anomenar "tauromàquia": un toro de foc que el passejaven en gòndola pels canals acompanyat d'actors que duien pirotècnia i percussió, que anava de plaça en plaça i, al final, acabava cremat", recorda.
De cara a aquell setembre, el departament de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, pilotat per Marta Taché i amb el suport de Bienve Moya, Isidre Manyà i Jordi Pablo, també va posar-se en contacte amb la companyia per encarregar-li l'organització d'una festa amb foc on hi participessin dracs i bèsties de tot Catalunya.
Amb l'experiència de Venècia a l'esquena, Comediants va idear uns "diables-personatge" que acompanyarien els dracs, inspirats sobretot en els personatges de Dante Alighieri, i dotant-los a cadascun d'ells amb un tipus de foc específic: bombes de fum, flames, espurnes...
Tot plegat, acompanyat d'un grup de percussió, perquè "teníem molt present que la música, el foc i la teatralitat anaven molt lligats, i que després de l'espectacle els percussionistes podien agafar qualsevol instrument, ja fos el saxo, la gralla, o el contrabaix, i fer ballar a la gent".
Així va ser com va començar el primer correfoc del país, amb aquests actors-diables de Comediants que van fer de "mestres de cerimònies" de les bèsties de foc convidades pel consistori barceloní, que van anar sortint per la porta de l'ajuntament "com si fos la porta de l'infern, talment com si fos un dels gravats antics del Bosco".
Tot amb tot, i rebutjant un cop més presentar-se com a pares de la idea, Bernadet emfasitza: "També pot ser que hi hagués gent que, anant buscant, s'hagi acabat trobant en el nostre camí.
És a dir, nosaltres vam fer una reinvenció, però si veus les gàrgoles de la catedral, de seguida és fàcil pensar que pots reproduir-la en cartró-pedra."
Inspirats en la tradició
"Vam tenir la sort d'estar en un moment en què ja havíem estudiat moltes fórmules d'estar al carrer i l'administració ens va agafar com a grup paradigmàtic per poder desenvolupar un model que després la gent s'ha fet seu", reflexiona Bernadet.
"Fins llavors, els balls de diables més aviat pertanyien al món rural, amb diables vestits amb roba de saca, fent danses de foc...
Però nosaltres som un grup de teatre i no fem etnografia, sinó que ens hi inspirem, hi fabulem...", afegeix.
Arran d'aquella proposta, moltes colles de foc que naixien arreu de Catalunya, en primer lloc es desplaçaven fins a Canet de Mar perquè Comediants els expliquessin la seva experiència: "Bàsicament, els explicàvem totes les experiències negatives que havíem tingut perquè no les repetissin.
Per exemple, arran d'un accident, els recomanàvem que cada dimoni portés la bossa amb els petards lligada amb mosquetó perquè, si s'encenia, la poguessin llençar..."
Arribats a aquest punt, el director artístic de Comediants aprofita també per lamentar-se, amb un cert to de crítica, que "abans es feien coses que ara no es podrien fer: omplir el sostre de l'ajuntament amb pirotècnia, lligar-nos amb cordes i baixar amb cues de foc...
La normativa d'ara, que pràcticament per llençar una piula necessites permís, no permet tota aquella creativitat..." | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La companyia teatral Comediants, que celebra enguany el seu 40è aniversari, va popularitzar els correfocs a totes les festes populars catalanes. El seu director artístic ha recordat com es van inspirar també en la seva experiència de reinvenció del carnaval de Venècia el 1980. D'ençà d’aquell primer correfoc, les colles de foc d’arreu de Catalunya van inspirar-se en aquest model.",
"a2": "La companyia de teatre Comediants, que celebra els seus quaranta anys, explica que l’any 1980 van anar a Venècia a reinventar el Carnaval. Per fer-ho, van basar-se en la tradició i cultura de la ciutat, però també en la Patum de Berga. Més endavant, aquestes idees servirien per crear els primers correfocs a Catalunya, plens de diables i bèsties.",
"a3": "La companyia Comediants va ser contractada l’any 1980 per recuperar l’esperit del Carnaval de Venècia. Al setembre d’aquell any, l’Ajuntament de Barcelona els va demanar que organitzessin una festa amb dracs, bèsties, foc i música d’arreu del país. Uns diables acompanyaven les bèsties mentre travessaven les portes de l’Ajuntament que simulava l’infern. Així va néixer el primer correfoc a Catalunya. "
},
"extractive": {
"a1": "La companyia teatral, que enguany celebra el seu quarantè aniversari, es troba a l'origen d'aquest model de festa, popularitzat arreu amb un model pràcticament calcat a l'original.\nAmb l'experiència de Venècia a l'esquena, Comediants va idear uns \"diables-personatge\" que acompanyarien els dracs, inspirats sobretot en els personatges de Dante Alighieri, i dotant-los a cadascun d'ells amb un tipus de foc específic: bombes de fum, flames, espurnes... Tot plegat, acompanyat d'un grup de percussió, perquè \"teníem molt present que la música, el foc i la teatralitat anaven molt lligats, i que després de l'espectacle els percussionistes podien agafar qualsevol instrument, ja fos el saxo, la gralla, o el contrabaix, i fer ballar a la gent\".\nAixí va ser com va començar el primer correfoc del país, amb aquests actors-diables de Comediants que van fer de \"mestres de cerimònies\" de les bèsties de foc convidades pel consistori barceloní, que van anar sortint per la porta de l'ajuntament \"com si fos la porta de l'infern, talment com si fos un dels gravats antics del Bosco\".\nArran d'aquella proposta, moltes colles de foc que naixien arreu de Catalunya, en primer lloc es desplaçaven fins a Canet de Mar perquè Comediants els expliquessin la seva experiència: \"Bàsicament, els explicàvem totes les experiències negatives que havíem tingut perquè no les repetissin.",
"a2": "De cara a aquell setembre, el departament de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, pilotat per Marta Taché i amb el suport de Bienve Moya, Isidre Manyà i Jordi Pablo, també va posar-se en contacte amb la companyia per encarregar-li l'organització d'una festa amb foc on hi participessin dracs i bèsties de tot Catalunya.\nAmb l'experiència de Venècia a l'esquena, Comediants va idear uns \"diables-personatge\" que acompanyarien els dracs, inspirats sobretot en els personatges de Dante Alighieri, i dotant-los a cadascun d'ells amb un tipus de foc específic: bombes de fum, flames, espurnes... Tot plegat, acompanyat d'un grup de percussió, perquè \"teníem molt present que la música, el foc i la teatralitat anaven molt lligats, i que després de l'espectacle els percussionistes podien agafar qualsevol instrument, ja fos el saxo, la gralla, o el contrabaix, i fer ballar a la gent\".\nAixí va ser com va començar el primer correfoc del país, amb aquests actors-diables de Comediants que van fer de \"mestres de cerimònies\" de les bèsties de foc convidades pel consistori barceloní, que van anar sortint per la porta de l'ajuntament \"com si fos la porta de l'infern, talment com si fos un dels gravats antics del Bosco\".\nArribats a aquest punt, el director artístic de Comediants aprofita també per lamentar-se, amb un cert to de crítica, que \"abans es feien coses que ara no es podrien fer: omplir el sostre de l'ajuntament amb pirotècnia, lligar-nos amb cordes i baixar amb cues de foc... La normativa d'ara, que pràcticament per llençar una piula necessites permís, no permet tota aquella creativitat...\"",
"a3": "L'any 1980, Comediants va ser cridat pel director de la Biennal de Venècia perquè hi recuperessin i reinventessin la festa del Carnaval, que \"feia 150 anys que no s'hi celebrava\", explica Bernadet. \nDe cara a aquell setembre, el departament de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, pilotat per Marta Taché i amb el suport de Bienve Moya, Isidre Manyà i Jordi Pablo, també va posar-se en contacte amb la companyia per encarregar-li l'organització d'una festa amb foc on hi participessin dracs i bèsties de tot Catalunya. \nAmb l'experiència de Venècia a l'esquena, Comediants va idear uns \"diables-personatge\" que acompanyarien els dracs, inspirats sobretot en els personatges de Dante Alighieri, i dotant-los a cadascun d'ells amb un tipus de foc específic: bombes de fum, flames, espurnes... Tot plegat, acompanyat d'un grup de percussió, perquè \"teníem molt present que la música, el foc i la teatralitat anaven molt lligats, i que després de l'espectacle els percussionistes podien agafar qualsevol instrument, ja fos el saxo, la gralla, o el contrabaix, i fer ballar a la gent\".\nAixí va ser com va començar el primer correfoc del país, amb aquests actors-diables de Comediants que van fer de \"mestres de cerimònies\" de les bèsties de foc convidades pel consistori barceloní, que van anar sortint per la porta de l'ajuntament \"com si fos la porta de l'infern, talment com si fos un dels gravats antics del Bosco\". "
},
"extreme": {
"a1": "Fa quaranta anys, la companyia Comediants va fusionar tradició, cultura italiana i inspiració artística per crear els seus populars correfocs.",
"a2": "Comediants explica l’origen col·lectiu dels correfocs a les festes majors, a partir d’una experiència organitzant el Carnaval de Venècia.",
"a3": "Dracs, bèsties, foc i música: El naixement del primer correfoc a Catalunya gràcies a Comediants. "
}
} |
2,627 | Salut comença els cribratges massius als dos barris gironins que acumulen gairebé la meitat dels casos de tota la ciutat | Al llarg de tres dies volen aconseguir fer més de 2.500 PCR | El Departament de Salut ha començat aquest dijous els cribratges massius als barris de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla de Girona.
Es tracta de la zona que acumula un 44% de tots els casos positius que hi hagut en els últims quinze dies a la ciutat.
El director del sector Gironès Nord i Selva Interior del CatSalut, Salvador Campasol, ha detallat que en aquests barris hi ha uns 204 casos per cada 100.000 habitants, mentre que a la resta de la ciutat està per sobre dels 100.
Des de l'Ajuntament i Salut fan una crida a la ciutadania a participar en aquests cribratges massius que es faran des d'aquest dijous fins al dissabte.
Al llarg dels tres dies esperen fer unes 2.500 PCR.
El pavelló de Santa Eugènia acull des d'aquest dijous a primera hora del matí els cribratges massius que es fan centrats en els dos barris gironins de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla.
Es tracta dels dos barris que acumulen el 44% de tots els casos que s'han registrat a la ciutat en els últims 15 dies.
De fet, en aquesta zona de la ciutat hi ha uns 204 casos per cada 100.000 habitants, mentre que a la resta de la ciutat aquesta mitjana se situa sobre els 100 casos.
El director del sector Gironès Nord i Selva Interior del CatSalut, Salvador Campasol, ha aclarit que la pandèmia a la ciutat de Girona "està bastant controlada" però cal actuar en les zones més actives, com ara els barris de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla.
Per altra banda, Campasol ha detallat que hi ha una altra Àrea Bàsica de Salut de Girona amb números elevats.
Es tracta de la zona de Taialà i Fontajau.
De tota manera, Campasol ha indicat que la majoria de casos provenen d'un centre de Llorà (Gironès) que acumula una "incidència alta", però que no s'ha estès a la ciutat.
Davant d'això, l'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, ha fet una crida a la ciutadania perquè vagin al pavelló de Santa Eugènia al llarg d'aquest dijous, divendres o dissabte per fer-se una PCR i detectar casos asimptomàtics, amb l'objectiu de trencar cadenes de transmissió comunitària.
Madrenas ha incidit en la importància de fer-ho just uns dies abans de l'inici del curs escolar.
L'alcaldessa ha remarcat que la tronada a les escoles "ha de sortir perfecte" i "amb el màxim de normalitat possible".
Les proves estan enfocades principalment als veïns dels dos barris de la ciutat, especialment els habitants d'entre 16 i 49 anys.
Es tracta de la franja d'edat amb més incidència de la malaltia.
De tota manera, Salut manté la crida a tots els gironins que vulguin fer-se la prova.
Madrenas creu que participar en aquests cribratges massius és "un acte de solidaritat" dels gironins respecte als seus veïns per tal d'intentar aturar la corba de contagis.
A més, ha recordat a la població que encara "estem enmig d'una pandèmia" i cal mantenir les normes de seguretat sanitària bàsiques.
De moment, aquest matí a primera hora s'ha registrat una bona afluència de gent.
Tot i així, l'assistència ha anat fluctuant al llarg del dia.
Des del Departament de Salut confien en què aquest divendres i dissabte hi haurà més afluència de gent, ja que es tracta de dos dies festius amb més disponibilitat de la gent.
L'objectiu és arribar a fer 2.500 proves PCR al llarg dels tres dies de cribratges.
El procediment que haurà de seguir la població és el mateix que en altres cribratges.
La gent que vulgui participar-hi ha d'estar empadronada a la ciutat o tenir-hi algun tipus de vinculació (treballar-hi, per exemple).
Una vegada arribi al pavelló de Santa Eugènia caldrà que s'identifiquin i mostrar la targeta sanitària i un telèfon de contactar per comunicar els resultats de la prova.
Posteriorment, el personal sanitari extraurà mostres del nas i de la boca per analitzar-les al laboratori.
Al cap de dos dies, com a màxim, es donen els resultats de la prova. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'augment de la incidència dels positius per covid-19 concentrada en els barris de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla (Girona), en els quals s'acumula el 44% de tots els positius, ha motivat els cribratges massius durant tres dies. L'alcaldessa Marta Madrenas, ha fet una crida a la ciutadania perquè es facin una PCR per aturar la corba de contagis.",
"a2": "El Departament de Salut planteja cribratges massius a dos barris de Girona que acumulen el 44% de casos de la ciutat. A Santa Eugènia i Can Gibert del Pla s’hi donen 204 casos per 100.000 habitants, prop de 100 a la resta. Es pretén arribar a 2.500 PCR en tres dies per detectar els asimptomàtics i trencar la cadena de transmissió.",
"a3": "El Departament de Salut ha previst realitzar 2.500 PCR durant tres dies als barris de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla de Girona, ja que sumen el 44% dels casos positius de covid-19 en els últims quinze dies. En aquests districtes, la taxa de casos diagnosticats és del doble que la mitjana de la resta de la ciutat."
},
"extractive": {
"a1": "El Departament de Salut ha començat aquest dijous els cribratges massius als barris de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla de Girona. \nEl director del sector Gironès Nord i Selva Interior del CatSalut, Salvador Campasol, ha detallat que en aquests barris hi ha uns 204 casos per cada 100.000 habitants, mentre que a la resta de la ciutat està per sobre dels 100.\nDavant d'això, l'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, ha fet una crida a la ciutadania perquè vagin al pavelló de Santa Eugènia al llarg d'aquest dijous, divendres o dissabte per fer-se una PCR i detectar casos asimptomàtics, amb l'objectiu de trencar cadenes de transmissió comunitària. \nMadrenas creu que participar en aquests cribratges massius és \"un acte de solidaritat\" dels gironins respecte als seus veïns per tal d'intentar aturar la corba de contagis.",
"a2": "El Departament de Salut ha començat aquest dijous els cribratges massius als barris de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla de Girona.\nEs tracta de la zona que acumula un 44% de tots els casos positius que hi hagut en els últims quinze dies a la ciutat.\nEl director del sector Gironès Nord i Selva Interior del CatSalut, Salvador Campasol, ha detallat que en aquests barris hi ha uns 204 casos per cada 100.000 habitants, mentre que a la resta de la ciutat està per sobre dels 100.\nL'objectiu és arribar a fer 2.500 proves PCR al llarg dels tres dies de cribratges.",
"a3": "El Departament de Salut ha començat aquest dijous els cribratges massius als barris de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla de Girona. \nEs tracta de la zona que acumula un 44% de tots els casos positius que hi hagut en els últims quinze dies a la ciutat. \nEl director del sector Gironès Nord i Selva Interior del CatSalut, Salvador Campasol, ha detallat que en aquests barris hi ha uns 204 casos per cada 100.000 habitants, mentre que a la resta de la ciutat està per sobre dels 100. \nL'objectiu és arribar a fer 2.500 proves PCR al llarg dels tres dies de cribratges. "
},
"extreme": {
"a1": "Ajuntament i autoritats sanitàries de Girona criden la ciutadania a fer cribratges massius per trencar la transmissió comunitària del coronavirus.",
"a2": "Salut vol fer unes 2.500 PCR en tres dies a dos barris de Girona amb una incidència del 44% de casos.",
"a3": "Cribratges massius a Santa Eugènia i Can Gibert del Pla de Girona per reduir els casos de covid-19. "
}
} |
1,289 | Boye demana «lluitar a mort» al judici contra el procés perquè «construirà la revocació a Europa» | L'advocat de Puigdemont explica que el judici serà al novembre i no confia que la Fiscalia rebaixi les acusacions | "En aquesta causa està tot el peix venut", ha deixat clar Gonzalo Boye just començar la seva intervenció.
L’advocat internacional de Carles Puigdemont ha repassat de manera clara però contundent la situació jurídica dels líders independentistes a l’exili en un dinar organitzat per l’entitat Sobirania i Justícia acompanyat pel subdirector de NacioDigital, Ferran Casas.
Davant d’un centenar de persones, l’advocat ha exigit "lluitar a mort" aquest judici -que començarà, ha dit, a partir de la segona quinzena de novembre- perquè la sentència que en surti serà "la base sobre la que es construeixi la revocació en instàncies internacionals".
"No tinc cap confiança en la sentència", ha admès Boye, però ha recordat que si la pròpia instrucció del cas contra els líders independentistes "està viciada i vulnera els drets, el judici per definició no serà just i el resultat tampoc.
I després del Suprem hi ha Estrasburg".
Sobre el judici, Boye s'ha mostrat favorable a què sigui televisat: "Els catalans hi tenen dret i hi ha mecanismes perquè es retransmeti si no hi ha res a amagar".
Malgrat els canvis de govern a Espanya, l'advocat ha assegurat que la Fiscalia no rebaixarà cap acusació.
L'ofensiva contra els advocats
Boye ha assistit al dinar en plena ofensiva contra els advocats que defensen els presos i exiliats.
No li ha vingut de nou, ha explicat.
"En una reunió amb Carles Puigdemont a Berlín ja vam dir que els següents érem els advocats".
Això respon a la teoria dels cercles concèntrics.
Una teoria que Boye ha resumit: "En el seu dia va ser tot per ETA i ara és tot per Espanya", ha dit, coneixedor del cas.
En qualsevol cas, però, no ha mostrat cap tipus de preocupació davant l’ofensiva contra les defenses dels dirigents independentistes.
"Estic molt tranquil.
Ningú no pot defensar el govern legítim de Catalunya i esperar que no hi hagi represàlies.
Els advocats ho tenim clar", ha constatat.
El judici i el camí cap a Estrasburg no serà un “camí de roses”, però l’advocat s’ha mostrat convençut que el final serà positiu per als interessos de l’independentisme.
“El final serà positiu perquè tenim la raó i perquè hem sabut on anar a preguntar per aquestes raons.
No la podíem anar a buscar a Madrid, l’hem anar a buscar als països democràtics, i cada cop que s’han volgut pronunciar ha entrat el pànic”, ha explicat, i ha afegit que des del Suprem pensen que “ells són els més llestos i a Europa són estúpids, enlloc d’intentar trobar ajuda a països europeus per resoldre un problema polític”.
Precisament sobre aquest "pànic", Gonzalo Boye ha reflexionat sobre la querella civil presentada a Bèlgica contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.
“La jutgessa belga no sap la que li espera.
De moment ja ha rebut una querella per prevaricació només per admetre a tràmit la nostra demanda”, ha lamentat.
En aquesta línia, ha lamentat que el Suprem consideri Espanya “el seu cortijo”.
“Quan hem anat a Europa s’han posat molt nerviosos”.
És per això, ha dit, que ha arribat la retirada de les euroordes d’Alemanya, Bèlgica i Escòcia.
Això va ser un “error estratègic” perquè Llarena va retirar l’euroordre després de la resolució de la justícia alemanya i això va fer que la resolució es convertís en ferma.
Allargar la vida del règim del 78
Per tot plegat, pels atacs als advocats defensors i per les decisions de la justícia internacional respecte als exiliats, “la situació dels dirigents independentistes s’explica per si sola” a Europa.
“Estem fent les coses bé i això els posa nerviosos”.
En l’àmbit intern, però, la qüestió és diferent i Boye ha estat contundent.
“Tinc la sensació que la democràcia espanyola està intentant prolongar la vida del règim del 78.
En aquests últims mesos, ha reflexionat, "s’estan vulnerant drets fonamentals i qui els vulnera són els que han estat i segueixen estant en el poder”.
Així no s’arribar a cap solució".
Amb tot, Boye ha volgut acabar la seva intervenció amb un missatge d’optimisme.
"Defensant els polítics independentistes estem defensant tots els catalans”, ha apuntat, tot recordant també que “els drets de tots els catalans només es podran guanyar si guanyem aquest plet".
"Portem mesos explicant a Europa que no hi ha ni rebel·lió ni sedició.
Ho estem fent bé i això els preocupa, perquè la causa contra els polítics catalans posa en evidència les costures de l’Estat i el règim del 78".
"Crec que guanyarem, no sé quan trigarem però guanyarem.
I no tingueu cap dubte que qualsevol jurista pagaria per estar en aquesta defensa", ha reblat. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Durant una intervenció pública, l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha manifestat la seva desconfiança envers el Tribunal Suprem. Malgrat això, s'ha mostrat esperançat en un final positiu per a l’independentisme quan s'arribi a les instàncies superiors del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. Segons Boye, la causa contra els polítics catalans preocupa l'estat espanyol i posa nerviós el règim del 78.",
"a2": "L’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, assegura, en un dinar organitzat per Sobirania i Justícia, que el judici contra el president Puigdemont serà al novembre, però que no confia en la sentència perquè està viciada i s’han vulnerat drets. Malgrat tot, confia lluitar a mort el judici i que el final serà positiu, no a Madrid, sinó a Europa. ",
"a3": "Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont, ha anunciat que el judici contra els líders independentistes a l'exili serà l’última quinzena de novembre. Boye ha expressat la seva desconfiança en la resolució arran de les irregularitats de la fase d’instrucció, però ha recordat que s’ha de lluitar fins al final, ja que serà la base per recórrer davant instàncies internacionals. "
},
"extractive": {
"a1": "L’advocat internacional de Carles Puigdemont ha repassat de manera clara però contundent la situació jurídica dels líders independentistes a l’exili en un dinar organitzat per l’entitat Sobirania i Justícia acompanyat pel subdirector de NacioDigital, Ferran Casas.\n\"No tinc cap confiança en la sentència\", ha admès Boye, però ha recordat que si la pròpia instrucció del cas contra els líders independentistes \"està viciada i vulnera els drets, el judici per definició no serà just i el resultat tampoc.\nEl judici i el camí cap a Estrasburg no serà un “camí de roses”, però l’advocat s’ha mostrat convençut que el final serà positiu per als interessos de l’independentisme.\nHo estem fent bé i això els preocupa, perquè la causa contra els polítics catalans posa en evidència les costures de l’Estat i el règim del 78\".",
"a2": "L’advocat internacional de Carles Puigdemont ha repassat de manera clara però contundent la situació jurídica dels líders independentistes a l’exili en un dinar organitzat per l’entitat Sobirania i Justícia acompanyat pel subdirector de NacioDigital, Ferran Casas.\nDavant d’un centenar de persones, l’advocat ha exigit \"lluitar a mort\" aquest judici -que començarà, ha dit, a partir de la segona quinzena de novembre- perquè la sentència que en surti serà \"la base sobre la que es construeixi la revocació en instàncies internacionals\".\n\"No tinc cap confiança en la sentència\", ha admès Boye, però ha recordat que si la pròpia instrucció del cas contra els líders independentistes \"està viciada i vulnera els drets, el judici per definició no serà just i el resultat tampoc.\n\"Defensant els polítics independentistes estem defensant tots els catalans”, ha apuntat, tot recordant també que “els drets de tots els catalans només es podran guanyar si guanyem aquest plet\".",
"a3": "L’advocat internacional de Carles Puigdemont ha repassat de manera clara però contundent la situació jurídica dels líders independentistes a l’exili en un dinar organitzat per l’entitat Sobirania i Justícia acompanyat pel subdirector de NacioDigital, Ferran Casas. \nDavant d’un centenar de persones, l’advocat ha exigit \"lluitar a mort\" aquest judici -que començarà, ha dit, a partir de la segona quinzena de novembre- perquè la sentència que en surti serà \"la base sobre la que es construeixi la revocació en instàncies internacionals\". \n\"No tinc cap confiança en la sentència\", ha admès Boye, però ha recordat que si la pròpia instrucció del cas contra els líders independentistes \"està viciada i vulnera els drets, el judici per definició no serà just i el resultat tampoc. \nI després del Suprem hi ha Estrasburg\"."
},
"extreme": {
"a1": "Gonzalo Boye repassa la situació jurídica dels polítics independentistes i assenyala el Tribunal d'Estrasburg com a única instància judicial legítima.",
"a2": "Gonzalo Boye explica que el judici contra Puigdemont serà al novembre i que no confia en la sentència.",
"a3": "Boye manifesta la seva falta de confiança en la sentència del judici contra els líders independentistes a l'exili."
}
} |
2,824 | COMUNICAT:El CCIB, guardonat als Estats Units com a millor centre de convencions internacional | Aconsegueix l'or als premis de la revista Prevue Meetings & Incentives, una de les publicacions amb més influència del sector al mercat nord-americà | El Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), gestionat per GL events, ha aconseguit l'or en la categoria de "Millor Centre de Convencions Internacional" en la 8 edició dels Prevue Visionary Awards.
El guardó l'atorga la revista "Prevue Meetings & Incentives", una de les més prestigioses i influents de la indústria dels esdeveniments als Estats Units (EUA).
Els premis s'atorguen anualment per reconèixer les destinacions, hotels, ressorts, línies de creuers, centres de convencions, aerolínies i altres agents de la indústria que són més innovadors.
Els lectors i el conseller assessor de la revista han votat en 37 categories i la publicació ha anunciat els guanyadors en l'edició d'aquest novembre/desembre.
Sobre els premiats, destaquen que "els seus innovadors enfocaments per a les reunions, incentius i convencions estan transformant la indústria tal com la coneixem".
L'any passat, la revista Prevue va incloure per primera vegada la categoria de centres de convencions i, aquest 2019, el CCIB ha obtingut l'or en la categoria de "Millor Centre de Convencions Internacional" mentre que la plata ha estat per al Metro Toronto Convention Centre.
Aquest és el primer guardó que el CCIB aconsegueix al continent americà.
Se suma a altres prestigiosos reconeixements obtinguts pel centre barceloní, com els M&IT Awards del Regne Unit on el CCIB ha estat premiat en set ocasions en la categoria de "Millor Centre de Convencions a l'estranger", aconseguint l'or el 2017, dues plates (2008, 2016) i quatre bronzes (2007, 2012, 2015 i 2018).
El sector reconeix en tots els premis les instal·lacions del recinte del Fòrum -una de les més importants del sud d'Europa per acollir congressos i convencions- i la seva oferta per oferir esdeveniments sostenibles.
La gestió mediambiental forma part de les polítiques de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), un dels pilars del CCIB per millorar l'entorn i la ciutat amb un alt component social.
En aquest sentit, a més de l'impacte econòmic de gairebé 500 milions d'euros anuals i la generació de llocs de treball, el centre destina cada any el 0,7% de la facturació a projectes solidaris amb la cessió gratuïta d'espais, donacions de materials i aliments i aportacions econòmiques.
El 2018, el CCIB va destinar 240.000 euros a 40 projectes solidaris i, aquest 2019, superarà les xifres i la participació en iniciatives solidàries gràcies a l'increment de l'activitat que tornarà a marcar rècords.
Sobre CCIB i GL Events
El Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) és un dels recintes congressuals de més envergadura del sud d'Europa, amb capacitat per acollir esdeveniments de fins a 15.000 delegats.
El recinte compta amb més de 100.000 m2 multifuncionals que inclouen el Centre de Convencions i l'Auditori Fòrum CCIB, espais en els quals, des de la seva obertura el novembre de 2004 i fins al 2018, han acollit més de 1.370 esdeveniments de tota mena i prop de 6,3 milions de delegats i visitants.
En aquests anys, el centre ha generat un impacte econòmic acumulat a la ciutat superior als 4.440 milions d'euros.
GL events CCIB SL és l'empresa gestora del recinte congressual, participada per l'Ajuntament de Barcelona (12%), el Gremi d'Hotels de Barcelona (8%) i l'empresa francesa GL events (80%), líder europeu en la gestió d'espais i logística de grans esdeveniments.
Amb seu a Lió, GL events cotitza a la borsa de París i té tres línies de negoci que li han permès facturar 1.040,5 milions d'euros el 2018: GL events Life, GL events Exhibitions i GL events Venues.
En aquest últim àmbit, el grup opera 50 espais per a esdeveniments (palaus i centres de congressos, parcs d'exposicions i sales multifuncionals), amb més d'1 milió de m2 de superfície comercialitzable a 27 destinacions com París, Brussel·les, La Haia, Londres, Istanbul, Ankara, Xangai, Sao Paulo o Rio de Janeiro, on l'empresa es troba en ple procés de creixement.
A més, GL events Exhibitions compta amb més de 250 salons professionals en propietat i GL events Live disposa d'una dilatada experiència en la prestació de serveis logístics i estructures temporals a prestigioses cites esportives i d'altres àmbits a nivell internacional com l'Exposició Universal de Milà, la reunió anual de l'FMI i del Banc Mundial a Lima i, el 2016, els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, l'Eurocopa de França o la COP22 de Marràqueix.
(L'ACN no assumeix cap responsabilitat derivada de la informació d'aquest comunicat i no respon davant tercers sobre el seu contingut) | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Centre de Convencions Internacionals de Barcelona ha estat guardonat amb el primer premi dels Prevue Visionari Awards a la categoria de “Millor Centre de Convencions Internacional”. Aquest premi és l'últim d'una llarga sèrie per al CCIB, un dels espais congressuals més grans del sud d'Europa. És gestionat per l'empresa GL Events CCIB SL, participada en part per l'Ajuntament de Barcelona.",
"a2": "El Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) rep l’or als VIII Prevue Visionary Awards en la categoria de “Millor centre de convencions internacional”. Es tracta del guardó que atorga la revista més prestigiosa del sector d’esdeveniments als Estats Units, “Prevue Meetings & Incentives”. El CCIB, gestionat per GL events, ja ha estat guardonat en altres certàmens del Regne Unit.",
"a3": "La revista americana \"Prevue Meetings & Incentives\" ha guardonat el CCIB, gestionat per la francesa GL events, amb l’or a la categoria de \"Millor Centre de Convencions Internacional\" de l’any 2019. Aquest premi reconeix aquells agents més innovadors i sostenibles de la indústria dels esdeveniments i se suma als nombrosos premis que el CCIB ja ha aconseguit els darrers anys."
},
"extractive": {
"a1": "El Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), gestionat per GL events, ha aconseguit l'or en la categoria de \"Millor Centre de Convencions Internacional\" en la 8 edició dels Prevue Visionary Awards.\nSe suma a altres prestigiosos reconeixements obtinguts pel centre barceloní, com els M&IT Awards del Regne Unit on el CCIB ha estat premiat en set ocasions en la categoria de \"Millor Centre de Convencions a l'estranger\", aconseguint l'or el 2017, dues plates (2008, 2016) i quatre bronzes (2007, 2012, 2015 i 2018).\nEl Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) és un dels recintes congressuals de més envergadura del sud d'Europa, amb capacitat per acollir esdeveniments de fins a 15.000 delegats.\nGL events CCIB SL és l'empresa gestora del recinte congressual, participada per l'Ajuntament de Barcelona (12%), el Gremi d'Hotels de Barcelona (8%) i l'empresa francesa GL events (80%), líder europeu en la gestió d'espais i logística de grans esdeveniments.",
"a2": "El Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), gestionat per GL events, ha aconseguit l'or en la categoria de \"Millor Centre de Convencions Internacional\" en la 8 edició dels Prevue Visionary Awards.\nEl recinte compta amb més de 100.000 m2 multifuncionals que inclouen el Centre de Convencions i l'Auditori Fòrum CCIB, espais en els quals, des de la seva obertura el novembre de 2004 i fins al 2018, han acollit més de 1.370 esdeveniments de tota mena i prop de 6,3 milions de delegats i visitants.\nL'any passat, la revista Prevue va incloure per primera vegada la categoria de centres de convencions i, aquest 2019, el CCIB ha obtingut l'or en la categoria de \"Millor Centre de Convencions Internacional\" mentre que la plata ha estat per al Metro Toronto Convention Centre.\nEl Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) és un dels recintes congressuals de més envergadura del sud d'Europa, amb capacitat per acollir esdeveniments de fins a 15.000 delegats.",
"a3": "El Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), gestionat per GL events, ha aconseguit l'or en la categoria de \"Millor Centre de Convencions Internacional\" en la 8 edició dels Prevue Visionary Awards.\nEl guardó l'atorga la revista \"Prevue Meetings & Incentives\", una de les més prestigioses i influents de la indústria dels esdeveniments als Estats Units (EUA).\nLa gestió mediambiental forma part de les polítiques de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), un dels pilars del CCIB per millorar l'entorn i la ciutat amb un alt component social. \nEl Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) és un dels recintes congressuals de més envergadura del sud d'Europa, amb capacitat per acollir esdeveniments de fins a 15.000 delegats."
},
"extreme": {
"a1": "El Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) veu reconeguda la seva qualitat amb un premi internacional del sector dels esdeveniments.",
"a2": "El Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) guanya l’or als Prevue Visionary Awards, categoria “Millor centre de convencions internacional”.",
"a3": "El Centre de Convencions Internacional de Barcelona rep el primer premi de \"millor centre de convencions internacional\"."
}
} |
59 | Castelló projecta una major integració dels grups perifèrics del Sud amb les vies urbanes | El Pla General aposta per potenciar el valor patrimonial de la sèquia Major en el seu recorregut fins al Molí Casalduch | El document-esborrador del Pla General proposa una major integració dels grups perifèrics del districte Sud amb les vies urbanes i les infraestructures de la ciutat consolidada.
Aquesta és una de les principals propostes que s’han exposat avui en la reunió del procés participatiu en els barris sobre el Pla General que ha abordat el planejament de la zona denominada Estepar-connexió amb Almassora.
Es tracta de grups com Roquetes, Sant Andreu, Sant Bernat, Sant Francesc, La Unió, que es catalogarà com a sòl urbà, o el Grup Lourdes així com altres zones edificades en l’avinguda València, Gran Via i camins Pi Gros i Roquetes.
En el plànol urbanístic, es preveu acabar les zones semi-urbanitzades, proposant en alguns casos xicotetes ampliacions de l’àmbit urbà/urbanitzable aconseguint una vora de ciutat ordenat i integrat amb el paisatge.
Un exemple seria una ampliació de 8.600 metres quadrats del sòl d’ús terciari, dotacional o verd en el Grup Sant Andreu per a desenvolupar aquella infraestructura que demanden els veïns i que servirà per a completar la trama urbana.
A més, també es dissenyen àmbits de minimització d’impactes dins del sòl no urbanitzable en els quals existeixen nuclis d’habitatge consolidat amb una certa densitat i compacitat.
Sobre aquests nuclis es podran establir mesures que minimitzen el seu impacte territorial a través de la redacció de plans especials de minimització d’impactes.
El regidor d’Ordenació del Territori, Rafa Simó, també ha apuntat que aquesta major connexió no solament es planteja en l’urbanístic “sinó també amb el desenvolupament de diversos eixos ciclistes i per a vianants que garantisquen la connexió segura dels grups perifèrics amb el centre de la ciutat”.
L’edil ha defensat que “viure en un barri perifèric no ha de significar viure aïllat de la ciutat i la proposta d’ordenació urbanística que plantegem en aquesta zona i en altres similars plasma aquesta voluntat de cosir i integrar als barris”.
La reunió ha comptat amb la participació de la regidora de l’Activitat Econòmica i Ocupació, Patricia Puerta i de la vicealcaldessa, Ali Brancal, a més del regidor d’Ordenació del Territori, Rafa Simó, el qual s’ha encarregat d’explicar als veïns dels diferents grups el nou Pla General.
D’aquesta manera, els veïns han preguntat els seus dubtes als tècnics i regidors sobre la nova ordenació.
Així, han sorgit dubtes respecte als diferents usos del sòl industrial i sobre la decisió de fer urbanitzable certes zones i no altres.
En aquest sentit, els tècnics han definit el seu procediment a l’hora d’urbanitzar tenint en compte la quantitat d’habitatges i la dispersió entre elles.
A més, han puntualitzat que les cases en sòl no urbanitzable es podran mantenir i en certs casos disposaran dels serveis i infraestructures que necessiten.
Els veïns també han recordat la necessitat d’habilitar més zones verdes, com parcs per als xiquets, en els grups perifèrics.
L’equip de l’ajuntament ha reiterat el seu desig d’augmentar i millorar aquestes dotacions, per la qual cosa en el Pla General ja es troben senyalitzades les zones dels Grups on podrien situar-se aquests espais verds.
Entre les propostes que integren el sistema viari d’aquesta zona, destaca el projecte per a convertir l’antiga nacional 340 en el bulevard de la Plana, potenciant el transport públic i la connexió per als vianants i ciclista de Nord a Sud del terme municipal i connectant-ho amb Almassora.
Un altre aspecte que ha volgut destacar el regidor d’Ordenació del Territori ha sigut el de la infraestructura verda.
Un element important d’aquesta zona és la séquia Major, des del límit del terme municipal amb Almassora fins al Molí Casalduch.
“No solament volem visibilitzar la seua existència sinó que en els plànols i en els plans considerem que és un element clau del nostre patrimoni històric i cultural que mereix ser conservat i protegit”.
Quant al sòl industrial i terciari, es consoliden aquests usos en la franja del territori entre la ronda Sud i l’accés Sud al Port i també en la franja compresa entre l’avinguda de València i el camí Pi Gros, atès que són zones amb programes ja en desenvolupament o amb edificacions consolidades quasi íntegrament.
El Pla General solament planteja una zona de nova urbanització format per tres àmbits discontinus que es classificaran com a ús industrial per a tancar la urbanització de la unça delimitada entre l’antiga N-340, la canalització del barranc de Fraga i les avingudes de València i Pi Gros. | [
"comarca",
"castelló de la plana"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L’esborrany del Pla General urbanístic de Castelló preveu una major integració dels barris perifèrics i la millora de les infraestructures que garanteixin una connexió entre perifèria i centre de la ciutat. Durant la reunió del procés participatiu en els barris, amb diferents representants municipals, també s'ha parlat sobre els diferents usos del sòl industrial i del sòl no urbanitzable.",
"a2": "L’Ajuntament de Castelló es reuneix amb els veïns dels diferents barris en un procés participatiu per explicar les propostes del Pla General. S’hi contempla una major integració dels grups perifèrics del sud amb les vies urbanes i les infraestructures consolidades. Els veïns reclamen més espais verds i exposen dubtes als regidors sobre la nova ordenació. Estepar es connectarà amb Almassora.",
"a3": "L'Ajuntament de Castelló ha presentat als veïns el Pla General d’integració dels grups perifèrics del sud en una reunió participativa. El projecte acabarà les zones semiurbanitzades i en catalogarà com a sòl urbà d’altres per tal d’ordenar i unificar el paisatge, mentre es dotarà la zona d’eixos ciclistes i per a vianants que connectaran amb el centre."
},
"extractive": {
"a1": "El document-esborrador del Pla General proposa una major integració dels grups perifèrics del districte Sud amb les vies urbanes i les infraestructures de la ciutat consolidada.\nAquesta és una de les principals propostes que s’han exposat avui en la reunió del procés participatiu en els barris sobre el Pla General que ha abordat el planejament de la zona denominada Estepar-connexió amb Almassora.\nEl regidor d’Ordenació del Territori, Rafa Simó, també ha apuntat que aquesta major connexió no solament es planteja en l’urbanístic “sinó també amb el desenvolupament de diversos eixos ciclistes i per a vianants que garantisquen la connexió segura dels grups perifèrics amb el centre de la ciutat”.\nA més, han puntualitzat que les cases en sòl no urbanitzable es podran mantenir i en certs casos disposaran dels serveis i infraestructures que necessiten.",
"a2": "El document-esborrador del Pla General proposa una major integració dels grups perifèrics del districte Sud amb les vies urbanes i les infraestructures de la ciutat consolidada.\nAquesta és una de les principals propostes que s’han exposat avui en la reunió del procés participatiu en els barris sobre el Pla General que ha abordat el planejament de la zona denominada Estepar-connexió amb Almassora.\nEl regidor d’Ordenació del Territori, Rafa Simó, també ha apuntat que aquesta major connexió no solament es planteja en l’urbanístic “sinó també amb el desenvolupament de diversos eixos ciclistes i per a vianants que garantisquen la connexió segura dels grups perifèrics amb el centre de la ciutat”.\nEntre les propostes que integren el sistema viari d’aquesta zona, destaca el projecte per a convertir l’antiga nacional 340 en el bulevard de la Plana, potenciant el transport públic i la connexió per als vianants i ciclista de Nord a Sud del terme municipal i connectant-ho amb Almassora.",
"a3": "El document-esborrador del Pla General proposa una major integració dels grups perifèrics del districte Sud amb les vies urbanes i les infraestructures de la ciutat consolidada.\nAquesta és una de les principals propostes que s’han exposat avui en la reunió del procés participatiu en els barris sobre el Pla General que ha abordat el planejament de la zona denominada Estepar-connexió amb Almassora.\nEs tracta de grups com Roquetes, Sant Andreu, Sant Bernat, Sant Francesc, La Unió, que es catalogarà com a sòl urbà, o el Grup Lourdes així com altres zones edificades en l’avinguda València, Gran Via i camins Pi Gros i Roquetes.\nL’edil ha defensat que “viure en un barri perifèric no ha de significar viure aïllat de la ciutat i la proposta d’ordenació urbanística que plantegem en aquesta zona i en altres similars plasma aquesta voluntat de cosir i integrar als barris”. "
},
"extreme": {
"a1": "L'Ajuntament de Castelló presenta als ciutadans el document-esborrany del nou Pla General urbanístic en el marc del procés participatiu.",
"a2": "L’Ajuntament de Castelló presenta l’esborrany del Pla General als veïns, en què s’integren millor els grups perifèrics amb les vies urbanes.",
"a3": "Presenten el Pla General que integrarà els nuclis de població de la perifèria Sud amb el centre de Castelló."
}
} |
1,769 | La investidura de Puigdemont, les europees i la Crida agiten el PDECat | La reunió del consell nacional de demà dissabte preveu aprovar el reglament per a l'elecció dels candidats al parlament comunitari, un element de tensió entre el partit i la nova plataforma de Puigdemont | El consell nacional del PDECat, convocat de manera extraordinària per aquest dissabte a l'hotel Hesperia Tower de L'Hospitalet de Llobregat -a partir de les deu del matí-, serà escenari dels debats interns que viu la formació nacionalista.
Hi ha tres grans aspectes damunt la taula: la investidura de Carles Puigdemont -que sectors de la formació volen sotmetre a votació, segons va avançar El Periódico-, la candidatura a les eleccions europees i la relació amb la Crida Nacional per la República.
La reunió dels quadres del PDECat, en aquest sentit, se celebra una setmana després del congrés constituent de la nova formació que lideren Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra.
Les tres qüestions -investidura a distància de l'expresident, europees i Crida- estan interrelacionades, perquè existeixen divergències estratègiques sobre la manera com abordar-les.
Un grup afí al líder de l'exili té intenció de presentar una proposta de resolució per consignar l'aposta per investir-lo, però en ser un consell nacional extraordinari la mesa -en principi- no aposta per acceptar-la.
Això no és un impediment perquè no es debati en la mesura que amb un 10% de suports dels membres del consell nacional es pot acceptar.
Fonts de la direcció assenyalen, en tot cas, que la maniobra dels crítics "no té recorregut de fons", perquè el president del PDECat, David Bonvehí, és partidari de la investidura de Puigdemont, com ha reconegut en públic en més d'una ocasió.
Altra cosa, en tot cas, és quin mecanisme es faci servir "i si en aquests moments hi ha la majoria parlamentària per fer-ho", tenint en compte que ERC condiciona qualsevol investidura a "l'efectivitat".
A banda, els vots de l'expresident, de Josep Rull, de Jordi Turull i de Jordi Sànchez no es poden comptabilitzar des del mes d'octubre, quan es van negar a designar un substitut.
Artadi i l'oferta a Munté: número 6 de la llista
La qüestió ha acabat al Tribunal Constitucional (TC), on Puigdemont ha presentat un recurs contra la decisió de la mesa que el va deixar sense poder delegar el vot.
L'expresident ha tingut una activitat pública alta en les últimes setmanes, en les quals ha insistit a no descartar-se com a candidat a les europees.
Diverses fonts consultades per NacióDigital, en tot cas, assenyalen que el seu nom preferit és el de Sànchez, a partir d'aquest divendres empresonat a Soto del Real i pendent de judici al Tribunal Suprem.
"Puigdemont no serà candidat", insisteix un dirigent coneixedor dels contactes.
En tot cas, però, la direcció del PDECat treballa amb l'escenari que l'expresident posi damunt la taula el nom de Sànchez, malgrat que l'entorn del màxim dirigent de la Crida nega la possibilitat que sigui candidat.
Qui sí que ho vol ser és Jordi Turull, un candidat que agrada a Bonvehí.
Aquest dissabte s'aprova el reglament de primàries del partit per escollir candidat i també els dirigents que l'integrin.
La formació nacionalista té prevista una aliança amb el PNB, al seu torn reticent a un acord amb la Crida.
Les relacions entre Puigdemont i els nacionalistes bascos no travessen el seu millor moment.
La direcció no descarta que Puigdemont acabi proposant Jordi Sànchez com a candidat a les europees, tot i la intenció de Turull d'encapçalar la llista
L'escenari electoral també té a veure amb les municipals, en les quals l'atenció del PDECat està centrada en Barcelona.
El pes del partit dins la llista és un dels punts de fricció amb el tàndem que lideren Joaquim Forn i Elsa Artadi, ja en la recta final del seu salt a la capital catalana.
Dirigents consultats assenyalen que Artadi li ha reservat el número sis a Neus Munté, guanyadora de les primàries del PDECat, i que prioritza noms com el de Ferran Mascarell, a qui projecta com a número tres.
Un lloc que Munté trobaria més adient, molt més que una plaça allunyada del top-5.
Encaix amb la Crida
La idea de Bonvehí, en relació a quina relació ha de tenir el PDECat amb la Crida, és la d'anar marcant perfil i guanyar temps.
Si pot ser, fins arribar a les municipals.
L'espai de Puigdemont no concorrerà a les municipals, més enllà d'avalar la llista de Forn i Artadi a Barcelona.
El president del PDECat va assenyalar dilluns que, mentre la crida sigui una associació, no hi haurà problemes amb la doble militància.
N'hi començarà a haver, en tot cas, si la Crida es presenta a les eleccions i actua com un partit.
Bonvehí espera guanyar temps fins a les municipals per l'encaix amb la Crida, i de moment avala la doble militància entre el PDECat i l'associació de Puigdemont
El consell nacional s'obrirà amb el reglament intern per a les europees, seguirà amb els plans dels àmbits temàtics, agafarà el relleu el pla de transparència i després vindran els informes.
S'arrencarà amb l'organitzatiu, després vindrà el de les municipals i les europees, i posteriorment l'informe polític.
En el torn obert de paraules hi haurà, si cal, intervencions sobre totes les qüestions urgents que debat el partit. | [
"pdecat"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El consell nacional del PDeCAT es reunirà de forma extraordinària per tractar tres qüestions internes. La primera és com abordar la investidura a distància de Puigdemont com a president. La segona té a veure amb la conformació de la candidatura per a les eleccions europees. I la tercera amb l'encaix amb l'associació afí Crida Nacional per la República.",
"a2": "Dissabte comença el consell nacional del PDeCAT a l’Hospitalet de Llobregat. S’hi debatran tres temes principals: la investidura de Carles Puigdemont, la candidatura a les eleccions europees i com hauria de ser l’encaix amb la Crida Nacional per la República. El president del partit, David Bonvehí, és partidari d’investir Puigdemont, però ERC hi posa condicions. Sànchez i Turull, possibles candidats.",
"a3": "Una setmana després de la posada en marxa d’un nou moviment polític impulsat per Puigdemont, Sànchez i Torra, el PDECat ha convocat un consell nacional extraordinari. Allà es debatran les desavinences sobre la investidura a distància de Puigdemont, la llista a les eleccions europees i la relació amb la Crida, que reflecteixen les tensions internes del partit. "
},
"extractive": {
"a1": "El consell nacional del PDECat, convocat de manera extraordinària per aquest dissabte a l'hotel Hesperia Tower de L'Hospitalet de Llobregat -a partir de les deu del matí-, serà escenari dels debats interns que viu la formació nacionalista. \nHi ha tres grans aspectes damunt la taula: la investidura de Carles Puigdemont -que sectors de la formació volen sotmetre a votació, segons va avançar El Periódico-, la candidatura a les eleccions europees i la relació amb la Crida Nacional per la República.\nFonts de la direcció assenyalen, en tot cas, que la maniobra dels crítics \"no té recorregut de fons\", perquè el president del PDECat, David Bonvehí, és partidari de la investidura de Puigdemont, com ha reconegut en públic en més d'una ocasió.\nEl president del PDECat va assenyalar dilluns que, mentre la crida sigui una associació, no hi haurà problemes amb la doble militància.",
"a2": "El consell nacional del PDECat, convocat de manera extraordinària per aquest dissabte a l'hotel Hesperia Tower de L'Hospitalet de Llobregat -a partir de les deu del matí-, serà escenari dels debats interns que viu la formació nacionalista. \nHi ha tres grans aspectes damunt la taula: la investidura de Carles Puigdemont -que sectors de la formació volen sotmetre a votació, segons va avançar El Periódico-, la candidatura a les eleccions europees i la relació amb la Crida Nacional per la República.\nFonts de la direcció assenyalen, en tot cas, que la maniobra dels crítics \"no té recorregut de fons\", perquè el president del PDECat, David Bonvehí, és partidari de la investidura de Puigdemont, com ha reconegut en públic en més d'una ocasió.\nEn tot cas, però, la direcció del PDECat treballa amb l'escenari que l'expresident posi damunt la taula el nom de Sànchez, malgrat que l'entorn del màxim dirigent de la Crida nega la possibilitat que sigui candidat.",
"a3": "El consell nacional del PDECat, convocat de manera extraordinària per aquest dissabte a l'hotel Hesperia Tower de L'Hospitalet de Llobregat -a partir de les deu del matí-, serà escenari dels debats interns que viu la formació nacionalista. \nHi ha tres grans aspectes damunt la taula: la investidura de Carles Puigdemont -que sectors de la formació volen sotmetre a votació, segons va avançar El Periódico-, la candidatura a les eleccions europees i la relació amb la Crida Nacional per la República. \nLa reunió dels quadres del PDECat, en aquest sentit, se celebra una setmana després del congrés constituent de la nova formació que lideren Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra. \nLes tres qüestions -investidura a distància de l'expresident, europees i Crida- estan interrelacionades, perquè existeixen divergències estratègiques sobre la manera com abordar-les. "
},
"extreme": {
"a1": "El PDeCAT debatrà la manera d’investir a distància Puigdemont, sobre les eleccions europees i la seva relació amb la Crida.",
"a2": "El consell nacional del PDECat debatrà la investidura de Puigdemont, les europees i l’encaix amb la Crida per la República.",
"a3": "El consell nacional del PDECat es reuneix per debatre la investidura de Puigdemont i altres qüestions internes. "
}
} |
1,563 | Junqueras comunica a Santamaría que el referèndum es farà encara que sigui sense el permís de l'Estat | El vicepresident assegura que el dret a decidir no depèn del govern espanyol i assegura que el Govern "complirà" amb tots els seus compromisos | La seva homòloga assenyala que permetre una votació sobre Catalunya no forma part de les "disposicions" de la Moncloa | Junqueras s'ha reunit posteriorment amb Puigdemont al Palau de la Generalitat per traslladar-li el contingut de la trobada | Nou (previsible) xoc entre l'Estat i la Generalitat.
El vicepresident Oriol Junqueras ha traslladat aquesta tarda a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que el referèndum d'independència previst per al setembre del 2017 es farà "encara que sigui sense el permís de l'Estat".
"Sempre hem estat independentistes", ha destacat Junqueras, que ha ressaltat que la consulta vinculant és el mètode més precís per solucionar el plet polític entre l'Estat i la Generalitat.
"Ho hem explicat amb educació i fermesa", ha indicat, al mateix temps que destacava que el Govern "complirà amb els seus compromisos".
La trobada ha durat dues hores i, segons els dos dirigents, ha estat "cordial".
De fet, fonts coneixedores de la trobada apunten que, tot i l'avís de la número dos del govern espanyol de no voler abordar el referèndum, aquest ha ocupat quasi la meitat de la reunió, per bé que ella no hauria posat sobre la taula cap alternativa per a un millor encaix de Catalunya en forma de nou model de finançament o reforma constitucional.
Així mateix, Junqueras hauria lamentat l'estat de judicialització del procés i els casos que persegueixen la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, o l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega o els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau, però Santamaría hauria insistit que "la llei és la llei".
Just després de la trobada, el vicepresident ha parlat per telèfon amb Carles Puigdemont, però igualment s'hi ha reunit tot seguit al Palau de la Generalitat per traslladar-li el contingut de la conversa, segons han confirmat a NacióDigital fonts properes als dos dirigents del Govern.
L'entorn de Junqueras situa aquesta reunió dins la normalitat i de la "lleialtat institucional" entre els números u i dos de l'executiu català.
Negativa per avançat
En tot cas, la negativa de Santamaría al referèndum ha arribat ja poc abans de reunir-se amb el vicepresident.
"El govern [espanyol] no pot decidir sobre això, com ja han dit altres tribunals de països com Itàlia o Alemanya.
Hi ha coses que es poden parlar, com l'accés a la sanitat o els serveis socials", han estat les seves paraules textuals en ser preguntada per la possibilitat d'acordar una consulta pactada.
Una opció, per cert, que el vicepresident ha dit que mai es podria descartar sempre i quan la Moncloa s'hi avingués.
"No demanarem permís", ha ressaltat el president d'ERC.
En relació amb els assumptes que ell vol plantejar, ell sap perfectament que el referèndum no forma part de l'àmbit de disposició de l'executiu d'Espanya", ha destacat.
"Tampoc forma part de la disposició dels governs del nostre entorn", ha indicat en relació als exemples, segons ella, d'Itàlia i d'Alemanya.
La qüestió del referèndum ha aparegut al principi de la cita, i després han passat a qüestions relacionades amb el dia a dia.
D'estat a estat?
"Tenim l'obligació de treballar junts per tal que els ciutadans de Catalunya tinguin els millors serveis públics", ha apuntat Santamaría.
Junqueras ha informat aquest matí als membres del Govern que la reunió tindria lloc aquest dimarts, i pretenia abordar qüestions relacionades amb les pensions, i la consellera de la Presidència, Neus Munté, ha ressaltat que els 46 punts en litigi entre l'Estat i la Generalitat també es tractaran.
Segons Santamaría, alguns d'ells ja estan resolts, segons ha explicat.
"Hem tractat qüestions que més endavant abordarem d'estat a estat", ha apuntat Junqueras, que ha donat per fet que Catalunya serà un país independent i membre de la Unió Europea en un futur immediat.
"Les reputacions dels estats estan entrecreuades i sustentades pel Banc Central Europeu", ha apuntat el vicepresident, que ha carregat contra la gestió de les pensions per part del govern espanyol.
Fonts properes a Junqueras, però, lamenten que Santamaría s'hauria limitat a afirmar que les dues problemàtiques estan en vies de resoldre's, però sense més explicacions.
La primera part de la cita s'ha centrat en el referèndum, mentre que la segona ha estat presidida per qüestions relacionades amb el dia a dia, com ara la pobresa energètica i el decret que prepara l'executiu central per fer-hi front.
Conferència de presidents
Santamaría ha tret ferro al fet que el president Carles Puigdemont no assisteixi a la conferència de presidents del dia 17 de gener, i ha destacat que els catalans hi estaran representats pel govern espanyol.
"Hi haurà acords importants", ha determinat la vicepresidenta de Mariano Rajoy.
Durant l'atenció als mitjans de Santamaría, un grup reduït de ciutadans aplegats espontàniament davant la seu d'Economia han emès proclames a favor de la independència, i han reclamat al govern espanyol que vagi "fora" de Catalunya. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El vicepresident Oriol Junqueras s’ha reunit aquesta tarda amb la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, per tractar qüestions relacionades amb les pensions i altres punts en litigi entre Estat i Generalitat. Malgrat l'avís de Santamaría de no voler tractar la qüestió del referèndum, el tema ha ocupat gairebé la meitat de la reunió sense aconseguir apropar posicions.",
"a2": "Oriol Junqueras, vicepresident del govern de la Generalitat, s’ha reunit amb Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del govern espanyol, per comunicar-li que el referèndum d’independència es farà sense el permís de l’Estat. La vicepresidenta ha negat aquesta possibilitat i ha destacat que es pot parlar de com millorar els serveis públics pels ciutadans de Catalunya. ",
"a3": "El vicepresident Oriol Junqueras ha comunicat a la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, que el referèndum d'autodeterminació es farà el setembre de 2017, amb el vistiplau de l’Estat o sense. En la reunió, que ha transcorregut amb cordialitat, també han despatxat sobre altres temes com la pobresa energètica i el projecte de decret del govern per fer-hi front. "
},
"extractive": {
"a1": "El vicepresident Oriol Junqueras ha traslladat aquesta tarda a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que el referèndum d'independència previst per al setembre del 2017 es farà \"encara que sigui sense el permís de l'Estat\". \nAixí mateix, Junqueras hauria lamentat l'estat de judicialització del procés i els casos que persegueixen la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, o l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega o els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau, però Santamaría hauria insistit que \"la llei és la llei\".\nJunqueras ha informat aquest matí als membres del Govern que la reunió tindria lloc aquest dimarts, i pretenia abordar qüestions relacionades amb les pensions, i la consellera de la Presidència, Neus Munté, ha ressaltat que els 46 punts en litigi entre l'Estat i la Generalitat també es tractaran.\nLa primera part de la cita s'ha centrat en el referèndum, mentre que la segona ha estat presidida per qüestions relacionades amb el dia a dia, com ara la pobresa energètica i el decret que prepara l'executiu central per fer-hi front.",
"a2": "El vicepresident Oriol Junqueras ha traslladat aquesta tarda a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que el referèndum d'independència previst per al setembre del 2017 es farà \"encara que sigui sense el permís de l'Estat\". \nDe fet, fonts coneixedores de la trobada apunten que, tot i l'avís de la número dos del govern espanyol de no voler abordar el referèndum, aquest ha ocupat quasi la meitat de la reunió, per bé que ella no hauria posat sobre la taula cap alternativa per a un millor encaix de Catalunya en forma de nou model de finançament o reforma constitucional.\nJust després de la trobada, el vicepresident ha parlat per telèfon amb Carles Puigdemont, però igualment s'hi ha reunit tot seguit al Palau de la Generalitat per traslladar-li el contingut de la conversa, segons han confirmat a NacióDigital fonts properes als dos dirigents del Govern.\nLa primera part de la cita s'ha centrat en el referèndum, mentre que la segona ha estat presidida per qüestions relacionades amb el dia a dia, com ara la pobresa energètica i el decret que prepara l'executiu central per fer-hi front.",
"a3": "El vicepresident Oriol Junqueras ha traslladat aquesta tarda a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que el referèndum d'independència previst per al setembre del 2017 es farà \"encara que sigui sense el permís de l'Estat\". \n\"Ho hem explicat amb educació i fermesa\", ha indicat, al mateix temps que destacava que el Govern \"complirà amb els seus compromisos\". \nLa trobada ha durat dues hores i, segons els dos dirigents, ha estat \"cordial\". \nLa primera part de la cita s'ha centrat en el referèndum, mentre que la segona ha estat presidida per qüestions relacionades amb el dia a dia, com ara la pobresa energètica i el decret que prepara l'executiu central per fer-hi front. "
},
"extreme": {
"a1": "Junqueras i Sáenz de Santamaría es reuneixen amb cordialitat però sense assolir cap acord sobre el referèndum i altres qüestions.",
"a2": "Reunió de Junqueras amb Sáenz de Santamaría en què el vicepresident comunica que el referèndum es farà sense permís de l’Estat.",
"a3": "Junqueras i Sáenz de Santamaría debaten sobre el referèndum d’autodeterminació en una reunió marcada per la cordialitat."
}
} |
2,690 | Ustec considera "decebedor" el pla d'Educació i alerta que és "agosarat" pensar que els nens "no contagien" | El sindicat subratlla que els 370 milions anunciats queden molt lluny de la seva proposta de 1.700 | El sindicat docent Ustec ha considerat "decebedor" el pla del Departament d'Educació per encarar el curs vinent, en el marc de la pandèmia del coronavirus.
En declaracions a l'ACN el portaveu de l'entitat, Ramon Font, ha subratllat que s'ha perdut una "oportunitat per posar-se al dia" reduint ràtios d'alumnes per docent (el sindicat demana un màxim de 15 a secundària, 15 a primària i 10 a infantil, mentre que Educació avui ha dit que no es tocaran) o ampliant el pressupost en 1.700 milions "per arribar al 3% del PIB, que és la meitat del que marca la llei i la meitat del que inverteixen els països del nostre entorn".
La proposta del Govern reforça el Departament en 370 milions.
Font també ha qüestionat la idea dels grups estables, perquè ha considerat molt difícil "perimetrar" grups amb ràtios de 30 alumnes.
El portaveu d'Ustec ha alertat que tots aquests grups quedaran "connectats per germans", per la qual cosa no veu factible aplicar la màxima d'aïllar els grups en cas que apareixen casos positius de coronavirus.
A parer del portaveu sindical, el problema principal del pla que ha dissenyat el Govern, més enllà de la inversió insuficient, és que es basa en la premissa que els nens "no contagien".
Font considera aquest plantejament "molt agosarat" però, en tot cas, entén contradictori que per una banda es digui això com, afirma, ha fet avui la consellera Vergés, i per l'altra es parli dels grups estables.
"Si els nens no contagien, perquè se'ls limita els beneficis dels grups variables o de la utilització de laboratoris o aules de música?", s'ha preguntat.
El portaveu d'Ustec ha advertit que la "pèrdua" educativa que suposa aquesta limitació "no quedarà compensada" per la incorporació de 5.000 professionals per als "prop de 2.500 centres" educatius que hi ha a Catalunya.
Més enllà d'això, recorda que l'aposta del sindicat és ampliar el pressupost del Departament en 1.700 milions d'euros, fet que deixaria la xifra global en el 3% del PIB.
"Això és la meitat del que diu la llei i la meitat del que inverteixen els països del nostre entorn", ha afirmat Font, que també ha qüestionat que no sigui possible construir nous edificis en sis mesos per atendre "l'emergència educativa".
Per tot plegat Font ha recordat que a mitjan curs passat Ustec ja plantejava una vaga indefinida per a final de curs, que no s'ha pogut fer per la pandèmia.
"Ja no estàvem molt contents aleshores i el panorama no pinta bé.
Ens esperarem a veure com comença el curs, però la previsió és molt dolenta perquè no sabem on estarem sanitàriament", ha advertit.
Irresponsabilitat
De la seva banda, el Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) ha lamentat en un comunicat el "cúmul de reiteracions, inconcrecions i fal·làcies" que el Govern ha comunicat en la roda de premsa en què han participat el vicepresident, Pere Aragonès, la consellera de Salut, Alba Vergés, i el conseller d'Educació, Josep Bargalló.
Aspepc·sps coincideix amb Ustec en què els grups estables conformen una mesura "molt complicada" d'aplicar en un centre de Secundària, "especialment a l'hora de l'esbarjo o durant els canvis de classe".
L'entitat recorda que a Batxillerat, per exemple, els grups estables no arriben a la meitat d'hores i a FP es comparteixen tallers i instrumental.
"En definitiva un conjunt de mesures que indiquen no conèixer les aules des de peu de pissarra però sí pensades des de la llunyania d'un despatx".
Per tot plegat el sindicat ha manifestat el "rebuig més absolut" a les mesures, una postura que, anuncia, manifestarà a la Mesa Sectorial convocada per a aquest dimarts.
També ha anunciat que farà "responsable" la Generalitat de "qualsevol perjudici i dany" que aquesta "irresponsabilitat manifesta" comporti al professorat, així com que actuarà "judicialment allí on correspongui". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Els sindicats docents USTEC i Aspec-sps han criticat durament el pla del Departament d'Educació per al curs vinent dins el context de la pandèmia. Han qualificat de decebedora la proposta relativa al pressupost i a les ràtios, però a més els sindicats troben contradictòria i poc factible l’estratègia dels grups estables. Els representants sindicals amenacen amb vagues i accions judicials.",
"a2": "Els sindicats docents no aproven les mesures i el pressupost aprovat pel Departament d’Educació, perquè no es reduiran les ràtios d’alumnes per docent ni s’arriba al 3% del PIB, tal com reclamaven. La pandèmia del coronavirus oferia una oportunitat a la comunitat educativa per millorar les condicions de professionals i alumnes, però el pla del Govern queda lluny de les expectatives.",
"a3": "Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC, ha criticat el pla del Departament d'Educació per al curs entrant arran de la pandèmia, perquè no s’han reduït les ràtios d'alumnes per docent ni s’ha ampliat el pressupost. Font tampoc creu encertada la idea de separar els alumnes en grups estables, ja que quan algun germà surti positiu serà difícil complir amb l’aïllament. "
},
"extractive": {
"a1": "El sindicat docent Ustec ha considerat \"decebedor\" el pla del Departament d'Educació per encarar el curs vinent, en el marc de la pandèmia del coronavirus. \nEn declaracions a l'ACN el portaveu de l'entitat, Ramon Font, ha subratllat que s'ha perdut una \"oportunitat per posar-se al dia\" reduint ràtios d'alumnes per docent (el sindicat demana un màxim de 15 a secundària, 15 a primària i 10 a infantil, mentre que Educació avui ha dit que no es tocaran) o ampliant el pressupost en 1.700 milions \"per arribar al 3% del PIB, que és la meitat del que marca la llei i la meitat del que inverteixen els països del nostre entorn\".\nFont considera aquest plantejament \"molt agosarat\" però, en tot cas, entén contradictori que per una banda es digui això com, afirma, ha fet avui la consellera Vergés, i per l'altra es parli dels grups estables.\nTambé ha anunciat que farà \"responsable\" la Generalitat de \"qualsevol perjudici i dany\" que aquesta \"irresponsabilitat manifesta\" comporti al professorat, així com que actuarà \"judicialment allí on correspongui\".",
"a2": "El sindicat docent Ustec ha considerat \"decebedor\" el pla del Departament d'Educació per encarar el curs vinent, en el marc de la pandèmia del coronavirus.\nEn declaracions a l'ACN el portaveu de l'entitat, Ramon Font, ha subratllat que s'ha perdut una \"oportunitat per posar-se al dia\" reduint ràtios d'alumnes per docent (el sindicat demana un màxim de 15 a secundària, 15 a primària i 10 a infantil, mentre que Educació avui ha dit que no es tocaran) o ampliant el pressupost en 1.700 milions \"per arribar al 3% del PIB, que és la meitat del que marca la llei i la meitat del que inverteixen els països del nostre entorn\".\nA parer del portaveu sindical, el problema principal del pla que ha dissenyat el Govern, més enllà de la inversió insuficient, és que es basa en la premissa que els nens \"no contagien\".\n\"Això és la meitat del que diu la llei i la meitat del que inverteixen els països del nostre entorn\", ha afirmat Font, que també ha qüestionat que no sigui possible construir nous edificis en sis mesos per atendre \"l'emergència educativa\".",
"a3": "El sindicat docent Ustec ha considerat \"decebedor\" el pla del Departament d'Educació per encarar el curs vinent, en el marc de la pandèmia del coronavirus. \nEn declaracions a l'ACN el portaveu de l'entitat, Ramon Font, ha subratllat que s'ha perdut una \"oportunitat per posar-se al dia\" reduint ràtios d'alumnes per docent (el sindicat demana un màxim de 15 a secundària, 15 a primària i 10 a infantil, mentre que Educació avui ha dit que no es tocaran) o ampliant el pressupost en 1.700 milions \"per arribar al 3% del PIB, que és la meitat del que marca la llei i la meitat del que inverteixen els països del nostre entorn\". \nFont també ha qüestionat la idea dels grups estables, perquè ha considerat molt difícil \"perimetrar\" grups amb ràtios de 30 alumnes. \nEl portaveu d'Ustec ha alertat que tots aquests grups quedaran \"connectats per germans\", per la qual cosa no veu factible aplicar la màxima d'aïllar els grups en cas que apareixen casos positius de coronavirus. "
},
"extreme": {
"a1": "Els sindicats de professors critiquen les propostes del Departament d’Ensenyament per frenar els contagis el curs vinent als centres.",
"a2": "Els sindicats docents es queixen del pla d’Educació per pressupost insuficient i mesures no adequades per contenir els contagis.",
"a3": "Tensions en el sector educatiu davant el pla del Departament d'Educació per al curs vinent. "
}
} |
1,663 | Al 80% dels infants atesos als centres de salut mental se'ls tracta amb fàrmacs | L’edat en què els menors acudeixen per primer cop als centres de salut mental s’avança fins als 10 anys | La Taula del Tercer Sector reclama un canvi en l’atenció que potenciï l’acompanyament social i la prevenció | A un 80% dels infants atesos als centres de salut mental se’ls ha prescrit algun tractament amb fàrmacs i a un 20% amb psicofàrmacs.
Per aquest motiu i per un seguit de factors psicosocials que han aflorat arran de la crisi, des de la Taula del Tercer Sector reclamen al seu darrer informe, “L’atenció en salut mental dels infants i adolescents”, un model on la sanitat, els afers socials i l’educació treballin de forma transversal i conjunta i on es doni més importància a la prevenció i a l’acompanyament social.
“El govern va aprovar el pla de salut mental i no volem que sigui paper mullat, volem que sigui una política efectiva i es pugui complir”, ha reblat el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa.
De fet, les xifres apunten que cada vegada s’atén en etapes més primerenques.
L’edat en què els infants acudeixen per primer cop es va avançar fins als 10 anys el 2015.
D’entrada, doncs, aquest fet hauria de ser positiu perquè, segons l’OMS, la major part de problemes de salut mental en l’edat adulta comencen abans dels 18 anys.
Tot i així, l’augment de menors atesos i una major incidència als centres de salut mental infantil i juvenil, que el 2015 van atendre 70.521 infants, també constata, segons els experts, que la xarxa de suport social per als infants està fallant.
NOMBRE DE MENORS ATESOS ALS CENTRES DE SALUT MENTAL
Un 6,2% dels menors catalans ha rebut ajuda psicològica el darrer any
A més, el 63% dels quals són nens, una xifra que la Taula del Tercer Sector considera excessivament “desigual”.
“La crisi econòmica és un factor important en l’augment dels casos detectats.
Aquells que pertanyen a grups socials més desafavorits tenen sis vegades més probabilitats de tenir problemes de salut mental que els més afavorits, un 11,1% respecte a un 1,8% segons dades del Síndic de Greuges del 2012”, ha explicat Anna Suñer, la coordinadora de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT), que agrupa fins a 700 entitats.
Alhora, l’informe revela que els nous models de família i la incidència de les noves tecnologies, així com un sistema escolar que “es basa en l’assoliment d’objectius, en comptes de les ganes d’aprendre” es converteixen també en motius “que augmenten el malestar dels menors” i propicien conductes addictives i disruptives, pèrdua dels referents, estrès o depressió.
Tal com ha argumentat la directora de la Fundació Nou Barris, dins del Fòrum de Salut Mental, Carme Fenoll, “en l’actual context social, hi ha un increment de les demandes, de les urgències i de la complexitat”.
Catalunya inverteix en benestar infantil només un 0,9% del PIB
Per això, des de la Taula del Tercer Sector reclamen un treball més coordinat entre els diversos agents.
“Tenim un model poc transversal i treballem de forma reactiva, en comptes de fer-ho de forma preventiva.
L’acompanyament social, de perspectiva àmplia i transversal, hauria de ser vital”, ha defensat la directora de la Federació de Salut Mental de Catalunya, Marta Poll.
En el mateix sentit, Carme Calafat, directora de l’àrea d’infància de l’associació ABD, també ha recordat que cal un nou enfocament.
“No tot és patologia, també hi ha molt de malestar.
Els adolescents asseguren que no se’ls escolta prou.
Tot plegat requereix d’un treball en xarxa i molta formació continuada entre els professionals”, ha afirmat també Fenoll.
Més enllà de la descoordinació entre els diversos actors, a l’informe, la Taula del Tercer Sector també constata que la inversió en polítiques socials destinades a afavorir el benestar de la infància a Catalunya és molt inferior a la mitjana europea.
Així, expliquen, “si la mitjana a la Unió Europea és del 2,2% del PIB, a l’estat espanyol és del 1,5% i a Catalunya del 0,9%”.
“Hi ha una xarxa pública saturada que no pot donar resposta a totes les necessitats”, assegura Suñer.
De fet, la Fundació Pere Tarrés i la Federació Salut Mental Catalunya van alertar també d'aquesta saturació. | [
"salut"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El darrer informe de la Taula del Tercer Sector destaca l’augment del nombre d’infants atesos als centres de salut mental. Entre altres motius, s'apunta als efectes de la crisi econòmica i la desigualtat, als nous models de família, a les noves tecnologies o al sistema escolar. Finalment, també es denuncia la insuficiència de les polítiques socials destinades a la infància.",
"a2": "El darrer informe de la Taula del Tercer Sector exposa el model sanitari, educatiu i social que cal per tractar adequadament la salut mental d’infants i adolescents. Cada vegada s’atén infants més petits per problemes de salut mental. Demanen millores en la xarxa de suport social per infants, i que s’afavoreixi l’ajut psicològic abans que tractament amb fàrmacs o psicofàrmacs.",
"a3": "Segons l’informe “L’atenció en salut mental dels infants i adolescents”, el 80% han necessitat fàrmacs i el 20% psicofàrmacs. Els factors psicosocials, les noves tecnologies i el sistema educatiu per objectius provoquen que, cada vegada més, els menors a partir de deu anys utilitzin aquest servei. Per això, es reclama un enfocament transversal que inclogui la prevenció i l'acompanyament social."
},
"extractive": {
"a1": "A un 80% dels infants atesos als centres de salut mental se’ls ha prescrit algun tractament amb fàrmacs i a un 20% amb psicofàrmacs.\nPer aquest motiu i per un seguit de factors psicosocials que han aflorat arran de la crisi, des de la Taula del Tercer Sector reclamen al seu darrer informe, “L’atenció en salut mental dels infants i adolescents”, un model on la sanitat, els afers socials i l’educació treballin de forma transversal i conjunta i on es doni més importància a la prevenció i a l’acompanyament social.\nAquells que pertanyen a grups socials més desafavorits tenen sis vegades més probabilitats de tenir problemes de salut mental que els més afavorits, un 11,1% respecte a un 1,8% segons dades del Síndic de Greuges del 2012”, ha explicat Anna Suñer, la coordinadora de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT), que agrupa fins a 700 entitats.\nMés enllà de la descoordinació entre els diversos actors, a l’informe, la Taula del Tercer Sector també constata que la inversió en polítiques socials destinades a afavorir el benestar de la infància a Catalunya és molt inferior a la mitjana europea.",
"a2": "A un 80% dels infants atesos als centres de salut mental se’ls ha prescrit algun tractament amb fàrmacs i a un 20% amb psicofàrmacs.\nPer aquest motiu i per un seguit de factors psicosocials que han aflorat arran de la crisi, des de la Taula del Tercer Sector reclamen al seu darrer informe, “L’atenció en salut mental dels infants i adolescents”, un model on la sanitat, els afers socials i l’educació treballin de forma transversal i conjunta i on es doni més importància a la prevenció i a l’acompanyament social.\nTot i així, l’augment de menors atesos i una major incidència als centres de salut mental infantil i juvenil, que el 2015 van atendre 70.521 infants, també constata, segons els experts, que la xarxa de suport social per als infants està fallant.\nMés enllà de la descoordinació entre els diversos actors, a l’informe, la Taula del Tercer Sector també constata que la inversió en polítiques socials destinades a afavorir el benestar de la infància a Catalunya és molt inferior a la mitjana europea.",
"a3": "A un 80% dels infants atesos als centres de salut mental se’ls ha prescrit algun tractament amb fàrmacs i a un 20% amb psicofàrmacs. \nPer aquest motiu i per un seguit de factors psicosocials que han aflorat arran de la crisi, des de la Taula del Tercer Sector reclamen al seu darrer informe, “L’atenció en salut mental dels infants i adolescents”, un model on la sanitat, els afers socials i l’educació treballin de forma transversal i conjunta i on es doni més importància a la prevenció i a l’acompanyament social. \nAlhora, l’informe revela que els nous models de família i la incidència de les noves tecnologies, així com un sistema escolar que “es basa en l’assoliment d’objectius, en comptes de les ganes d’aprendre” es converteixen també en motius “que augmenten el malestar dels menors” i propicien conductes addictives i disruptives, pèrdua dels referents, estrès o depressió. \nL’edat en què els infants acudeixen per primer cop es va avançar fins als 10 anys el 2015. "
},
"extreme": {
"a1": "“L'atenció en salut mental dels infants i adolescents” és la qüestió que ha abordat la Taula del Tercer Sector.",
"a2": "La Taula del Tercer Sector reclama canvis en el tractament de la salut mental d’infants i adolescents.",
"a3": "La salut mental dels menors requereix un enfocament transversal, segons l’informe \"L’atenció en salut mental dels infants i adolescents\". "
}
} |
1,343 | Al Marítim, la vida sobre el mar | «El Port Vell està privatitzat, ja no és de Barcelona. És d’algú altre. El Club Marítim és dels seus» | Si camines fins al final de la Rambla, passes pel costat de Colom, avances una mica més sobre el terra de fusta de davant del mar, esquives grups ingents de turistes sense rumb clar i travesses la passarel·la que porta al Maremàgnum, trobaràs a mà esquerra un oasi de pau en plena zona de bullici.
El veuràs fàcilment gràcies al paisatge de pals majors dels velers que reposen sobre l’aigua.
És el Reial Club Marítim de Barcelona, institució centenària que cada dia celebra sense treva la passió del mar, el goig guaridor de saber que hi ha persones que no entenen la vida sense la immensitat de l’aigua.
És un club privat i per tant s’ha de demanar permís per entrar-hi.
Però són acollidors i simpàtics, no cal patir.
Si et deixen visitar-los, descobriràs un microclima que lluny de ser endogàmic i paranoic com tants d’altres és proper i divertit.
No intentis entendre’ls no en trauràs res.
Es defineixen com a club esportiu i social.
Això vol dir que els agrada igual l’esport i la xerrameca.
Que tan gaudeixen d’una regata de cap de setmana –cada mes n’hi ha una- com d’incomptables trobades a la terrassa del bar.
Hi ha un bar, sí, allà és el centre del món.
Tothom té el seu vaixell i a part hi ha el bar.
Si ja normalment, fora del club o fora d’on sigui, els bars ja són fonamentals per a la vida, allà la importància es multiplica.
S’hi esdevenen jornades maratonianes de conversa sense fi, d’arreglar el món quan ja es veu que és impossible arreglar res.
Un seu sol a la terrassa i no se sap gaire bé per què, al cap d’una estona ja l’acompanyen deu persones.
Hi serveixen menús de migdia que són senzills però agradabilíssims i com que el sol hi toca de ple, una o dues cerveses no te les treu ningú.
La gent que viu tot l’any en un vaixell no ho fa per capritx o per esnobisme, no us equivoquéssiu pas, hi viu perquè els fa feliç fer-ho així.
Allà de seguida s’aprèn que identificar tenir un vaixell amb ser un pijo és un error important.
El prejudici s’esvaeix només parant l’orella o participant en alguna conversa.
Hi conviuen tota mena de professions: advocats, metges arquitectes, comptables, periodistes...
Hi ha uns dos-cents vaixells ancorats, quasi tot velers però també unes quantes motores.
En algun moment de cada conversa algú pregunta pel vent, perquè esclar del vent depèn tot, en depèn l’estat del mar i les onades, en depèn l’estat d’ànim i la conducció del vaixell.
En depèn si surts o no a navegar.
A la part de baix hi ha un gimnàs i una cantina.
També la zona de reparació i posada a punt, una grua immensa que treu els vaixells de l’aigua i els deixa sustentats a l’aire, però no gaire temps perquè sinó podrien morir-se.
És fàcil que si hi vas et facis un incondicional de la sala d’estar.
Hi ha uns tresillos de l’any de la picor, mobles vells i carregats de vides, quadres, mapes i objectes mariners.
També un piano que sona fi les nits que s’allargassen sense motiu.
Sempre hi entra la llum i pots quedar-t’hi una estona a llegir o a fer la migdiada.
Molts nens corretegen per allà, també hi viuen famílies al Club Marítim, no et pensis que només llops de mar desguitarrats.
Històries de mariners, d’aventures viscudes i també somiades, de travesses eternes, del Mediterrani i l’Atlàntic, llegendes que són veritat, persones que al mar hi han deixat la vida, prohoms coratjosos, èpoques obscures que allà veien la llum.
Al Marítim no existeixen la classes socials i encara que sembli impossible tampoc les edats.
Aquí tothom té una edat indeterminada, tothom és jove i vell alhora.
Els vaixells conserven el mateix nom des que van néixer.
Porta mala sort canviar-lo.
El Port Vell està privatitzat, ja no és de Barcelona.
És d’algú altre.
El Club Marítim és dels seus.
No és un garatge de vaixells, és un club amb dos-cents cinquanta socis que se l’estimen.
Irreductibles víkings vinguts a aquest món per viure sobre l’aigua per entonar sempre una i mil velles cançons que s’alcen al cel per sobre el pal major. | [
"un senyor de barcelona: crònica"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El Reial Club Marítim de Barcelona és una institució centenària que aplega 250 socis que tenen en comú la passió per la mar, per sobre de classes socials, edats o altres diferències. Els membres del club estan agermanats per l'amor a la navegació i a la vida marítima i sovint comparteixen vida social al bar o la sala d’estar.",
"a2": "Al Port Vell de Barcelona s’hi troba el Reial Club Marítim de Barcelona, un club esportiu i social amb 250 membres. Solen fer vida al bar, són oberts i diversos, tots pendents del vent que fa. No hi ha diferències per classe social ni per edat ni per professió, només amor pels vaixells i el mar.",
"a3": "Quan s’acaba la Rambla i comença el mar, a l'esquerra del Maremàgnum, s'endevina el Reial Club Marítim de Barcelona, un lloc tranquil enmig del bullici turístic de la ciutat. Aquest club centenari està format per uns 200 vaixells i 250 socis que no saben viure lluny de l’aigua, sigui en velers o en llanxes motores. "
},
"extractive": {
"a1": "És el Reial Club Marítim de Barcelona, institució centenària que cada dia celebra sense treva la passió del mar, el goig guaridor de saber que hi ha persones que no entenen la vida sense la immensitat de l’aigua.\nSi et deixen visitar-los, descobriràs un microclima que lluny de ser endogàmic i paranoic com tants d’altres és proper i divertit.\nHistòries de mariners, d’aventures viscudes i també somiades, de travesses eternes, del Mediterrani i l’Atlàntic, llegendes que són veritat, persones que al mar hi han deixat la vida, prohoms coratjosos, èpoques obscures que allà veien la llum.\nNo és un garatge de vaixells, és un club amb dos-cents cinquanta socis que se l’estimen.\nHi ha un bar, sí, allà és el centre del món.",
"a2": "Si camines fins al final de la Rambla, passes pel costat de Colom, avances una mica més sobre el terra de fusta de davant del mar, esquives grups ingents de turistes sense rumb clar i travesses la passarel·la que porta al Maremàgnum, trobaràs a mà esquerra un oasi de pau en plena zona de bullici.\nÉs el Reial Club Marítim de Barcelona, institució centenària que cada dia celebra sense treva la passió del mar, el goig guaridor de saber que hi ha persones que no entenen la vida sense la immensitat de l’aigua.\nQue tan gaudeixen d’una regata de cap de setmana –cada mes n’hi ha una- com d’incomptables trobades a la terrassa del bar. \nNo és un garatge de vaixells, és un club amb dos-cents cinquanta socis que se l’estimen.",
"a3": "Si camines fins al final de la Rambla, passes pel costat de Colom, avances una mica més sobre el terra de fusta de davant del mar, esquives grups ingents de turistes sense rumb clar i travesses la passarel·la que porta al Maremàgnum, trobaràs a mà esquerra un oasi de pau en plena zona de bullici \nÉs el Reial Club Marítim de Barcelona, institució centenària que cada dia celebra sense treva la passió del mar, el goig guaridor de saber que hi ha persones que no entenen la vida sense la immensitat de l’aigua. \nNo és un garatge de vaixells, és un club amb dos-cents cinquanta socis que se l’estimen. \nHi ha uns dos-cents vaixells ancorats, quasi tot velers però també unes quantes motores. "
},
"extreme": {
"a1": "El Reial Club Marítim de Barcelona, al Port Vell, és una institució cabdal que reuneix els amants de la navegació.",
"a2": "El Reial Club Marítim de Barcelona, una institució centenària de 250 socis apassionats pel mar i pel seu bar.",
"a3": "El Reial Club Marítim de Barcelona: Un recés de tranquil·litat al centre turístic de la ciutat."
}
} |
427 | La rèplica de Romeva a Andrea Levy: ‘Us convido a sortir de la foscor del franquisme’ | En una interpel·lació al parlament | ‘Tenim davant una possibilitat i us convido a sumar-vos-hi.
A superar aquesta foscor de la qual hauríem d’haver sortit fa quaranta anys i no n’acabem de sortir.
Volem sortir-ne, i no només a Catalunya; volem ajudar també que la resta de l’estat surti d’aquesta foscor.
Perquè Catalunya no és el problema; Catalunya és el símptoma d’una fragilitat d’un estat que no ha sabut evolucionar i que ha quedat segrestat per unes elits, unes lògiques i sobretot unes perversions històriques basades en una desmemòria preocupant.’
La diputada del PP Andrea Levy ha acusat el govern de ‘baixa qualitat democràtica’ en una interpel·lació al govern que ha fet avui al ple del Parlament de Catalunya.
Levy ha presentat un decàleg de pràctiques del govern per fer el referèndum que segons ella són de mala qualitat democràtica.
El conseller d’Afers Estrangers, Raül Romeva, li ha retret que una diputada d’un partit esquitxat per la corrupció parlés de qualitat democràtica i ha lamentat que l’estat encara no hagi sortit de la ‘foscor’ del franquisme.
Levy deia que el govern s’havia inventat un mandat electoral que segons ella no existeix perquè el referèndum no apareixia als programes electorals del 27-S; que la Comissió de Venècia no l’empara i que no atén els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries; que no explica la llei de transitorietat jurídica…
En el torn de rèplica, Romeva li ha dit que s’ha de tenir ‘molt de coratge’ per parlar d’ètica, responsabilitat i mesura formant part d’un partit com el PP i ha negat les afirmacions de Levy.
En primer lloc, li ha rebatut que del 27-S no en sortís un mandat democràtic per fer un referèndum per la independència i li ha demanat que escoltés el ‘clam’ del 80% de la població que vol votar.
Li ha contestat també que no diuen que la Comissió de Venècia els empari sinó que tenen ‘tota la legitimitat del món de fer allò que ja han fet uns altres països’.
En aquest sentit, ha recordat que des dels anys noranta han aparegut una trentena de països nous, molts per la via del referèndum i, fins i tot, de la consulta unilateral.
‘Existeixen i no hi ha cap problema, el món funciona, com passarà el dia que fem allò que la majoria decideixi’, ha declarat.
Contra el decàleg de Levy, Romeva ha fet referència a uns quants informes que demostren la manca de qualitat democràtica de l’estat espanyol.
Ha parlat de la condemna del Tribunal d’Estrasburg per la inhabilitació de l’ex-president del parlament basc Juan María Atutxa o els avisos del Consell d’Europa sobre la manca d’independència judicial.
‘Són miralls en què si un es mira, fan avergonyir una mica’, ha dit.
Més enllà de rebatre el decàleg, Romeva ha dit que la democràcia espanyola és ‘en el millor dels casos millorable i en alguns altres fallida’ i s’ha exclamat que avui dia sigui legal ser falangista o que l’estat espanyol destini diners a la Fundació Francisco Franco.
Per a ell, és incomprensible la impunitat en segons quins casos i que, en canvi, ‘demanar de votar impliqui querelles’.
El conseller ha dit que les amenaces només provenen de les estructures de l’estat espanyol.
Ha afegit que el govern segueix paràmetres democràtics i que d’acord amb això es farà el referèndum.
‘Parlem de qualitat democràtica, en tenim tantes ganes.
El primer d’octubre farem el referèndum perquè la gent s’expressi’, ha reblat.
En la seva resposta, Levy li ha demanat si tothom va equivocat excepte ells i li ha dit que si no tinguessin por no voldrien fer un referèndum amb voluntaris: ‘Em pot explicar en quin procés electoral això es fa així?’
Finalment, Levy ha fet una crida al govern a deixar de banda el ‘xantatge’ i ha dit que hi ha la ‘possibilitat del diàleg’. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Durant una interpel·lació parlamentària, Andrea Levy (PP) ha acusat el govern de “baixa qualitat democràtica” i d’haver-se inventat un mandat electoral il·legítim, entre altres coses. El conseller Raül Romeva li ha rebatut que qui té problemes de qualitat democràtica és l’Estat espanyol, i també li ha recordat que nombrosos països s’han creat des dels anys noranta fruit de consultes referendàries.",
"a2": "La diputada Andrea Levy, del PP, acusa el govern de “baix qualitat democràtica”, mentre Romeva, conseller d’Afers Estrangers, li recorda que el seu partit és esquitxat per la corrupció i encara no ha superat la foscor del franquisme. Romeva defensa la legitimitat del referèndum davant la manca de qualitat democràtica de l’Estat espanyol.",
"a3": "Durant una interpel·lació al ple del Parlament d’avui, Andrea Levy ha criticat la \"baixa qualitat democràtica\" d’un govern que prepara un referèndum que estava fora del seu programa electoral. Li ha replicat Raül Romeva, recordant els casos de corrupció del PP, convidant-los a abandonar l’ombra del franquisme i rebatent que del 27-S no sortís una majoria favorable al referèndum."
},
"extractive": {
"a1": "La diputada del PP Andrea Levy ha acusat el govern de ‘baixa qualitat democràtica’ en una interpel·lació al govern que ha fet avui al ple del Parlament de Catalunya.\nEl conseller d’Afers Estrangers, Raül Romeva, li ha retret que una diputada d’un partit esquitxat per la corrupció parlés de qualitat democràtica i ha lamentat que l’estat encara no hagi sortit de la ‘foscor’ del franquisme.\nLevy deia que el govern s’havia inventat un mandat electoral que segons ella no existeix perquè el referèndum no apareixia als programes electorals del 27-S; que la Comissió de Venècia no l’empara i que no atén els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries; que no explica la llei de transitorietat jurídica…\nContra el decàleg de Levy, Romeva ha fet referència a uns quants informes que demostren la manca de qualitat democràtica de l’estat espanyol.",
"a2": "Levy ha presentat un decàleg de pràctiques del govern per fer el referèndum que segons ella són de mala qualitat democràtica.\nEl conseller d’Afers Estrangers, Raül Romeva, li ha retret que una diputada d’un partit esquitxat per la corrupció parlés de qualitat democràtica i ha lamentat que l’estat encara no hagi sortit de la ‘foscor’ del franquisme.\nLevy deia que el govern s’havia inventat un mandat electoral que segons ella no existeix perquè el referèndum no apareixia als programes electorals del 27-S; que la Comissió de Venècia no l’empara i que no atén els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries; que no explica la llei de transitorietat jurídica….\nEn primer lloc, li ha rebatut que del 27-S no en sortís un mandat democràtic per fer un referèndum per la independència i li ha demanat que escoltés el ‘clam’ del 80% de la població que vol votar.",
"a3": "La diputada del PP Andrea Levy ha acusat el govern de ‘baixa qualitat democràtica’ en una interpel·lació al govern que ha fet avui al ple del Parlament de Catalunya.\nLevy ha presentat un decàleg de pràctiques del govern per fer el referèndum que segons ella són de mala qualitat democràtica.\nEl conseller d’Afers Estrangers, Raül Romeva, li ha retret que una diputada d’un partit esquitxat per la corrupció parlés de qualitat democràtica i ha lamentat que l’estat encara no hagi sortit de la ‘foscor’ del franquisme.\nLevy deia que el govern s’havia inventat un mandat electoral que segons ella no existeix perquè el referèndum no apareixia als programes electorals del 27-S; que la Comissió de Venècia no l’empara i que no atén els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries; que no explica la llei de transitorietat jurídica… "
},
"extreme": {
"a1": "Andrea Levy (PP) i Raül Romeva (JxSí) s’acusen mútuament de problemes amb la democràcia durant la interpel·lació al govern.",
"a2": "Batalla dialèctica entre Andrea Levy (PP) i Raül Romeva (conseller d’Afers Estrangers) pel referèndum i les pràctiques del PP.",
"a3": "Levy i Romeva es retreuen mútuament la manca de qualitat democràtica usant el referèndum i la corrupció com a arguments."
}
} |
2,019 | La Facultat de Medicina de la UVic-UCC obrirà el curs 2017-2018 i oferirà 80 places | El primer i segon curs s'impartiran des de la capital d'Osona, mentre que a partir del tercer curs Manresa disposarà d'una unitat docent | La Conferència General de Política Universitària ha donat llum verda a la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).
D'aquesta manera, la capital d'Osona oferirà a partir del curs 2017-2018 un nou Grau dirigit a un màxim de 80 alumnes.
El rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, ha assenyalat que el vistiplau es tractava del darrer pas que culmina cinc anys de gestació d'un projecte "cabdal" per a la Catalunya Central.
La dualitat entre Vic i Manresa també es farà present en la Facultat de Medicina ja que els dos primers cursos s'impartiran des de la seu que s'ubicarà a l'antiga fàbrica Can Baumann de Vic, mentre que ja en el tercer curs Manresa disposarà d'una unitat docent.
El rector ha destacat que "ara tenim un repte al davant que tot just comença perquè hem de demostrar al país que aquesta serà la millor Facultat de Medicina que hi haurà".
Tot i que la nova facultat s'inscriu a la UVic-UCC, els estudis seran privats i tindran un cost aproximat de 13.000 euros per curs.
La Conferència General de Política Universitària, òrgan que depèn de la Secretaria General d'Universitats del Ministeri d'Educació, ha atorgat 80 places a la futura Facultat de Medicina de Vic.
Els alumnes, que s'escolliran a partir de nota de tall, es repartiran en dos grups i rebran les classes en català, castellà i anglès.
Segons ha explicat el degà de la facultat, Ramon Pujol, "hem de preparar els alumnes perquè quan surtin al carrer d'aquí sis anys puguin donar resposta a les necessitats reals de la societat".
I el repte, ha afegit, és fer-ho "amb una metodologia moderna, una visó internacional i esperit de col·laboració".
Segons ha explicat el degà, Ramon Pujol, la facultat iniciarà el curs el proper setembre a les instal·lacions de l'antiga fàbrica Can Baumann, a Vic, tot i que la Casa Ricart s'ha establert com a seu de manera provisional.
Tot i això, en les properes setmanes Can Baumann començarà a acollir una gran activitat a nivell d'obres que haurà de permetre reformar-la i adequar-la a les necessitats de la universitat.
Si bé els dos primers cursos del Grau de Medicina s'impartiran a Vic i es faran activitats de simulació a Manresa en col·laboració amb la Fundació Althaia, no serà fins al tercer curs quan el Campus de Manresa acollirà una unitat docent.
El degà Ramon Pujol ha puntualitzat que serà una facultat "que exercirà en dos campus".
El president de la Fundació d'Estudis Superiors en Ciències de la Salut i tinent d'alcalde de Vic, Josep Arimany, ha explicat que el model de finançament dels estudis de Medicina tindrà un caràcter privat que no rebrà cap recurs de l'assignació que rep normalment la UVic-UCC pel contracte programa amb la Generalitat.
En aquest sentit, Arimany ha assegurat que la nova facultat serà "totalment autosuficient".
El preu per curs s'estima en uns 13.000 euros.
La facultat també comptarà amb un programa de beques propi, que té per objectiu garantir l'accés a alumnes amb menys recursos.
Es preveu tenir entre un 15 i un 20% d'alumnat becat.
Tot i que inicialment es preveia la concessió de 90 places, Arimany ha explicat que ja s'esperaven una petita rebaixa en el nombre i les 80 places és una xifra "que ens satisfà i és totalment viable".
Les matriculacions es podran efectuar a través del sistema general de preinscripció universitària de Catalunya.
Per Josep Arimany, el projecte satisfarà la demanda d'alumnes que volen estudiar medicina a Catalunya, que és cinc vegades més gran a l'oferta que s'ofereix.
Segons un informe sobre demografia col·legial del Col·legi de Metges de Barcelona, Arimany ha explicat que s'estima que els propers deu anys es jubilaran 6.000 metges del total de 33.000 que hi ha actualment.
Treball conjunt entre Vic i Manresa
Per l'alcaldessa de Vic i presidenta de la Fundació Universitària Balmes, Anna Erra, la nova facultat representa un "salt" a nivell de coneixement i de talent on hi surt guanyant tant Vic com Manresa.
Tot i l'èxit de la fita, Erra ha recordat que "no ha estat fàcil arribar fins aquí perquè no tothom creia en el projecte des d'un principi".
Per la seva banda, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha assenyalat que és en la culminació del projecte de la facultat on es demostra l'"encert" de la federació entre les dues fundacions universitàries de la qual ja en fa tres anys.
A més, pel batlle manresà, els nous estudis han d'ajudar "a fer més fort encara" el sector sanitari de la capital del Bages. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Conferència General de Política Universitària ha autoritzat la creació de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Els estudis, que seran privats, s'organitzaran entre els dos campus universitaris de Vic i Manresa i aportaran 80 noves places a l'oferta formativa catalana. També s’oferirà un programa de beques per a l’alumnat amb menys recursos.",
"a2": "Un nou grau de Medicina pel curs 2017-2018 es repartirà entre la Universitat de Vic, pels dos primers cursos, i el Campus de Manresa pel tercer. La facultat de Medicina acollirà un màxim de 80 estudiants, escollits per nota de tall. Inscrits a la UVic-Universitat Central de Catalunya, els estudis seran privats, amb un cost de 13.000 euros per curs.",
"a3": "La Conferència General de Política Universitària ha atorgat 80 places per al curs 2017-2018 a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. El nou Grau s’impartirà durant dos anys a l’edifici Can Baumann de Vic i el tercer any comptarà amb una unitat docent a Manresa. La titulació serà privada i la matrícula ascendirà a uns 13.000 euros per any. "
},
"extractive": {
"a1": "La Conferència General de Política Universitària ha donat llum verda a la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).\nLa dualitat entre Vic i Manresa també es farà present en la Facultat de Medicina ja que els dos primers cursos s'impartiran des de la seu que s'ubicarà a l'antiga fàbrica Can Baumann de Vic, mentre que ja en el tercer curs Manresa disposarà d'una unitat docent. \nTot i que la nova facultat s'inscriu a la UVic-UCC, els estudis seran privats i tindran un cost aproximat de 13.000 euros per curs.\nLa facultat també comptarà amb un programa de beques propi, que té per objectiu garantir l'accés a alumnes amb menys recursos.",
"a2": "La Conferència General de Política Universitària ha donat llum verda a la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).\nLa dualitat entre Vic i Manresa també es farà present en la Facultat de Medicina ja que els dos primers cursos s'impartiran des de la seu que s'ubicarà a l'antiga fàbrica Can Baumann de Vic, mentre que ja en el tercer curs Manresa disposarà d'una unitat docent.\nEl president de la Fundació d'Estudis Superiors en Ciències de la Salut i tinent d'alcalde de Vic, Josep Arimany, ha explicat que el model de finançament dels estudis de Medicina tindrà un caràcter privat que no rebrà cap recurs de l'assignació que rep normalment la UVic-UCC pel contracte programa amb la Generalitat.\nPer la seva banda, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha assenyalat que és en la culminació del projecte de la facultat on es demostra l'\"encert\" de la federació entre les dues fundacions universitàries de la qual ja en fa tres anys.",
"a3": "La Conferència General de Política Universitària ha donat llum verda a la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). \nD'aquesta manera, la capital d'Osona oferirà a partir del curs 2017-2018 un nou Grau dirigit a un màxim de 80 alumnes. \nLa dualitat entre Vic i Manresa també es farà present en la Facultat de Medicina ja que els dos primers cursos s'impartiran des de la seu que s'ubicarà a l'antiga fàbrica Can Baumann de Vic, mentre que ja en el tercer curs Manresa disposarà d'una unitat docent. \nTot i que la nova facultat s'inscriu a la UVic-UCC, els estudis seran privats i tindran un cost aproximat de 13.000 euros per curs. "
},
"extreme": {
"a1": "La UVic-UCC oferirà a partir del curs 2017-2018 el nou grau en Medicina, que s’impartirà entre Vic i Manresa.",
"a2": "Aprovada la creació de la Facultat de Medicina entre Universitat de Vic i Campus de Manresa pel curs 2017-2018.",
"a3": "El nou Grau en Medicina de la UVic-UCC s’impartirà entre Vic i Manresa i serà privat."
}
} |
2,667 | Alerten de l'augment d'aficionats a videojocs que perden diners en ser expulsats "discrecionalment" | Un advocat especialitzat insta a crear una 'agència anti-hackers' per establir normes clares i que els jugadors no perdin la inversió feta en personatges virtuals | En els últims temps estan augmentant els casos d'aficionats als videojocs que perden quantitats importants de diners quan són expulsats d'alguna plataforma en línia.
En l'actualitat, molts jugadors inverteixen grans quantitats en millorar els seus personatges virtuals, aconseguint noves armes o capacitats per lluitar en jocs contra altres jugadors connectats.
Els anomenats 'gamers' poden estar anys jugant i invertint gairebé diàriament petites quantitats de diners, però en un moment determinat poden ser expulsats definitivament i de forma "discrecional" del joc si l'administrador els acusa d'haver fet trampes.
A més de no poder tornar a jugar, perden tots els diners invertits.
L'advocat especialitzat en videojocs, internet i identitat digital i vocal de la Secció TIC del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona Alberto Cuesta explica a l'ACN que cada cop es donen més casos com aquests.
Cada cop hi ha més jugadors a tot el món, de més edat i per tant amb capacitat d'invertir més diners, i cada cop hi ha més expulsions indiscriminades o no raonades que comporten la pèrdua de diners.
En els casos que no arriben als 100 euros, els jugadors no solen reclamar més enllà de l'empresa distribuïdora del joc, però al seu despatx d'advocats els reclamants han invertit de mitjana uns 10.000 euros sumats en diversos anys.
A més, els afectats a tot el món es poden comptar per milers, ja que en poc temps un sol servidor va expulsar un total de 400 jugadors que suposadament havien fet trampes.
Cuesta explica que els administradors de les partides de videojoc són jugadors veterans que s'han guanyat la confiança de la distribuïdora, tot i que no hi tenen cap relació laboral, i que poden tenir un servidor a qualsevol lloc del món.
Quan aquest administrador ho considera, pot arribar a expulsar, 'banejar' en l'argot del sector, algun jugador, si els sistemes informàtics detecten que ha usat els anomenats 'hacks' o 'cheats', que són trucs i 'softwares' il·legals per aconseguir noves eines o habilitats fora de les vies de la distribuïdora oficial.
Però els motius reals de l'expulsió poden ser "enveges" o les ganes d'eliminar un jugador que s'està fent molt poderós.
Un altre aspecte que denuncia Cuesta és que alguns dels perfils i comptes donats de baixa per suposadament haver fet trampes després es "revenen" en el mercat il·legal.
És a dir, que l'administrador dóna de baixa un usuari, no li retorna els seus diners i després reven aquell avatar a un altre usuari, que paga per tenir ja un personatge format, armat i capacitat.
Això comporta, a més, un risc per la privacitat de l'usuari original, ja que en el seu compte hi poden haver dades personals i bancàries.
El problema més important arriba quan el jugador vol reclamar i demana que li donin proves de la seva suposada trampa.
Cuesta explica que normalment l'administrador no dóna cap tipus de prova i que la distribuïdora sol fer cas a l'administrador, "com si fos un guàrdia urbà que ha posat una multa", ja que té més credibilitat i autoritat.
"No hi ha debat ni judici", ha criticat.
Per això, considera que no es respecten els drets dels consumidors, i ha recordat que les lleis obliguen les distribuïdores a aplicar la llei del país del consumidor.
Aquest fenomen és més habitual en els jocs a través d'ordinador, que són els que solen comportar jugar en línia, amb múltiples jugadors i amb possibilitat de pagar per adquirir millores al personatge o al propi joc.
Per tot això, Cuesta recomana als jugadors que han perdut els diners que acudeixin a un despatx d'advocats especialitzats en aquest sector, ja que normalment les associacions de consumidors o les agències públiques de consum "no coneixen prou la matèria".
També insta a crear una 'agència anti-hackers', com si fos una agència antidopatge, per establir normes clares, detectar realment els jugadors que sí que fan trampes i destriar-los d'aquells que no, i retornar els diners als expulsats.
Així, considera que els 'hackers' fan molt de mal a les distribuïdores, però tampoc es pot pretendre que les pèrdues econòmiques les assumeixin aquells jugadors que sí que compleixen les normes. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Advocats especialitzats en internet i identitat digital adverteixen dels abusos que pateixen alguns aficionats als videojocs quan són expulsats d'alguna plataforma en línia després d'haver-hi invertit. Les empreses distribuïdores, tot i que estan obligades a respectar els drets dels consumidors, confien aquesta tasca de control a administradors voluntaris que de vegades actuen de forma arbitrària o directament il·legal.",
"a2": "Alberto Cuesta, advocat especialitzat en videojocs, internet i identitat digital, alerta de l’augment de casos de jugadors que inverteixen importants quantitats de diners en millorar els seus personatges virtuals i acaben sent expulsats del joc suposadament per fer trampes. No poden recuperar el seu compte, la seva inversió i sovint el seu avatar es revèn a un altre usuari.",
"a3": "Alberto Cuesta, advocat especialitzat en videojocs, afirma que cada vegada són més els jugadors que perden els diners que han invertit per millorar funcionalitats dels jocs. L’administrador els acusa de realitzar-les il·legalment, els expulsa i no presenta cap prova. Cuesta aconsella als damnificats que busquin assessorament professional, ja que les associacions de consumidors no dominen aquest tema."
},
"extractive": {
"a1": "En els últims temps estan augmentant els casos d'aficionats als videojocs que perden quantitats importants de diners quan són expulsats d'alguna plataforma en línia. \nEls anomenats 'gamers' poden estar anys jugant i invertint gairebé diàriament petites quantitats de diners, però en un moment determinat poden ser expulsats definitivament i de forma \"discrecional\" del joc si l'administrador els acusa d'haver fet trampes.\nQuan aquest administrador ho considera, pot arribar a expulsar, 'banejar' en l'argot del sector, algun jugador, si els sistemes informàtics detecten que ha usat els anomenats 'hacks' o 'cheats', que són trucs i 'softwares' il·legals per aconseguir noves eines o habilitats fora de les vies de la distribuïdora oficial. \nPer tot això, Cuesta recomana als jugadors que han perdut els diners que acudeixin a un despatx d'advocats especialitzats en aquest sector, ja que normalment les associacions de consumidors o les agències públiques de consum \"no coneixen prou la matèria\". ",
"a2": "Els anomenats 'gamers' poden estar anys jugant i invertint gairebé diàriament petites quantitats de diners, però en un moment determinat poden ser expulsats definitivament i de forma \"discrecional\" del joc si l'administrador els acusa d'haver fet trampes. \nL'advocat especialitzat en videojocs, internet i identitat digital i vocal de la Secció TIC del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona Alberto Cuesta explica a l'ACN que cada cop es donen més casos com aquests.\nA més, els afectats a tot el món es poden comptar per milers, ja que en poc temps un sol servidor va expulsar un total de 400 jugadors que suposadament havien fet trampes.\nPer tot això, Cuesta recomana als jugadors que han perdut els diners que acudeixin a un despatx d'advocats especialitzats en aquest sector, ja que normalment les associacions de consumidors o les agències públiques de consum \"no coneixen prou la matèria\". ",
"a3": "En l'actualitat, molts jugadors inverteixen grans quantitats en millorar els seus personatges virtuals, aconseguint noves armes o capacitats per lluitar en jocs contra altres jugadors connectats. \nEls anomenats 'gamers' poden estar anys jugant i invertint gairebé diàriament petites quantitats de diners, però en un moment determinat poden ser expulsats definitivament i de forma \"discrecional\" del joc si l'administrador els acusa d'haver fet trampes. \nL'advocat especialitzat en videojocs, internet i identitat digital i vocal de la Secció TIC del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona Alberto Cuesta explica a l'ACN que cada cop es donen més casos com aquests. \nPer tot això, Cuesta recomana als jugadors que han perdut els diners que acudeixin a un despatx d'advocats especialitzats en aquest sector, ja que normalment les associacions de consumidors o les agències públiques de consum \"no coneixen prou la matèria\". "
},
"extreme": {
"a1": "Els videojugadors corren el risc de perdre diners i la seva identitat digital a les plataformes de videojocs en línia.",
"a2": "Un advocat especialitzat en videojocs alerta de jugadors que perden molts diners en ser expulsats de jocs en línia.",
"a3": "Els jugadors expulsats per suposadament millorar les funcionalitats dels videojocs de forma fraudulenta haurien de buscar assessorament especialitzat."
}
} |
1,108 | 20-D: la lluita pel nou lideratge català a Madrid | Les enquestes situen fins a cinc partits amb possibilitats reals de guanyar a Catalunya | CDC i ERC es tornen a enfrontar després de l'experiència de Junts pel Sí | C's vol reafirmar el bon resultat del 27-S, En Comú Podem fer bona l'aliança Colau-Iglesias i el PSC salvar els mobles amb Chacón | El salt de Rivera a la política estatal, un dels atractius d'unes eleccions que tot apunta que poden suposar la fi de la majoria absoluta de Rajoy | La campanya de les eleccions espanyoles ja està en marxa.
Ha començat aquesta mitjanit quan tot just fa dos mesos i una setmana que els catalans van votar.
De fet, són els tercers comicis del 2015.
Caldrà veure si aquest fet –així com el cansament generat a causa de la manca d'acord per a la investidura- pot provocar una certa apatia de la ciutadania, especialment des dels sectors sobiranistes, que desemboqui en una retrocés de la participació.
Més enllà del poc ambient de les setmanes prèvies a l'inici oficial de la campanya, sí que és cert que pocs comicis com aquest es presenten tant igualats i amb un desenllaç tant incert.
De fet, hi ha fins a cinc partits amb possibilitats reals de ser primera força a Catalunya, una situació totalment inèdita.
L'enquesta del CEO, per exemple, mostrava una diferència d'un punt i mig entre els quatre primers partits.
I, a sobre, la cinquena força –En Comú Podem- seria la primera segons el sondeig del CIS.
Lluita per la primacia catalana a Madrid
El 20-D es concep com una lluita a cinc bandes per tal d'aconseguir la primacia catalana a Madrid.
Una disputa en el si del sobiranisme –CDC i ERC es presenten per separat després de l'experiència de Junts pel Sí; C's vol refermar el gran resultat del 27-S i té una oportunitat d'or per intentar projectar a l'Estat una “Catalunya espanyola”; En Comú Podem vol fer bona l'aliança Colau-Iglesias amb l'aposta pel referèndum; mentre que el PSC –que fa quatre anys ja no va guanyar els comicis- intentarà salvar els mobles amb Carme Chacón.
CiU va vèncer les eleccions del 2011 amb Josep Antoni Duran i Lleida –que ara tot apunta que quedarà fora del Congrés amb UDC-.
Trencada la coalició, CDC s'envolta de Demòcrates de Catalunya i Reagrupament amb el nom de Democràcia i Llibertat.
Francesc Homs, un dels homes del denominat “pinyol”, intentarà revalidar la victòria i la primacia en el si del sobiranisme.
De moment, ha començat eclipsat per Artur Mas però aconseguint el primer titular de la campanya: reclamar un cara a cara amb Mariano Rajoy.
Les opcions que s'acabi celebrant, més que remotes.
En el camp del sobiranisme l'exconseller de Presidència s'haurà de batre amb un Gabriel Rufián que encarna, juntament amb Joan Tardà, l'aposta metropolitana d'una ERC disposada a eixamplar al màxim el seu flanc esquerra aprofitant l'absència de la CUP.
El tàndem dels republicans, que avui jugaven a casa de Tardà, han buscat el cos a cos amb Ciutadans de manera insistent.
En el flanc esquerra la principal competència serà la de la coalició d'En Comú Podem que, amb Xavier Domènech com a candidat i amb la participació activa d'Ada Colau, vol passar pàgina al fiasco de Catalunya Sí que es Pot.
El seu repte és allargar "l'onada de canvi" de les municipals fins al 20-D i compatibilitzar la reivindicació d'un referèndum d'autodeterminació amb frenar l'avanç de Ciutadans als barris del país.
Ciutadans, peça clau a Catalunya... i ara també a Espanya
Ciutadans s'ha convertit en menys de deu anys en un dels principals partits polítics del Principat.
El 2006 va irrompre amb tres diputats i ara ja és la segona força del Parlament amb 25 –el CEO ahir li atribuïa fins a 31 escons-.
Els taronges volen convertir el 27-S en un trampolí de cara al 20-D.
Amb Albert Rivera com a cap de llista a Madrid, C's té tots els números per ser una peça clau en la governabilitat espanyola davant de la més que probable pèrdua de la majoria absoluta del PP.
De fet, alguns sondejos els situen, fins i tot, per davant del PSOE amb intenció de vot.
Ara bé, el sistema electoral els pot penalitzar en aquelles províncies on estan amb joc menys escons.
De fet, per primera vegada les eleccions espanyoles es juguen a quatre bandes.
Podem, malgrat patir una davallada en els darrers mesos, aconseguirà algunes desenes d'escons.
A més, ha aconseguit finalment bastir candidatures conjuntes al País Valencià i a Galícia –a més de la de Catalunya-, fet que els ha fet millorar les previsions.
Esquerra Unida, en canvi, amb la denominació d'Unitat Popular només pot aspirar a mantenir una mínima representació al Congrés.
Ciutadans, amb el "liberal conservador" Girauta com a candidat, ha començat la campanya a Barcelona reivindicant un regeneracionisme de dretes; Carme Chacón ha volgut recordar des de Badia l'antiga hegemonia metropolitana carregant contra "blaus i taronges"; mentre que Jorge Fernández Díaz, amb unes pèssimes expectatives electorals, s'ha reivindicat com a "mur" contra els "populismes". | [
"eleccions espanyoles 20-d"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Les eleccions generals del 20-D arriben poc més de dos mesos després de les catalanes i el cansament de les repetides cites electorals podria provocar més abstenció. A Catalunya fins a cinc partits es disputen el primer lloc: CDC i ERC, en representació del sobiranisme, Ciutadans, que podria esdevenir una peça clau en la governabilitat espanyola, En Comú Podem i PSC.",
"a2": "Cinc partits catalans podrien arribar a ser primera força a les eleccions espanyoles del 20-D: CDC i ERC, per separat després de l’experiment de Junts pel Sí; Cs, amb ganes de refermar la seva posició; En Comú Podem que compta amb Xavier Domènech com a candidat; i PSC que presenta Carme Chacón com a candidata.",
"a3": "Tret de sortida per a les eleccions generals, les terceres en el decurs de 2015. La participació constatarà l’estat d’ànim dels catalans després de la manca d’entesa per a investir nou president. CDC i ERC concorren per separat, els Comuns aposten pel referèndum, Ciutadans busca repetir el resultat del 27-S i el PSC està esperançat amb Carme Chacón. "
},
"extractive": {
"a1": "Caldrà veure si aquest fet –així com el cansament generat a causa de la manca d'acord per a la investidura- pot provocar una certa apatia de la ciutadania, especialment des dels sectors sobiranistes, que desemboqui en una retrocés de la participació.\nDe fet, hi ha fins a cinc partits amb possibilitats reals de ser primera força a Catalunya, una situació totalment inèdita.\nUna disputa en el si del sobiranisme –CDC i ERC es presenten per separat després de l'experiència de Junts pel Sí; C's vol refermar el gran resultat del 27-S i té una oportunitat d'or per intentar projectar a l'Estat una “Catalunya espanyola”; En Comú Podem vol fer bona l'aliança Colau-Iglesias amb l'aposta pel referèndum; mentre que el PSC –que fa quatre anys ja no va guanyar els comicis- intentarà salvar els mobles amb Carme Chacón.\nAmb Albert Rivera com a cap de llista a Madrid, C's té tots els números per ser una peça clau en la governabilitat espanyola davant de la més que probable pèrdua de la majoria absoluta del PP.",
"a2": "Caldrà veure si aquest fet –així com el cansament generat a causa de la manca d'acord per a la investidura- pot provocar una certa apatia de la ciutadania, especialment des dels sectors sobiranistes, que desemboqui en una retrocés de la participació.\nUna disputa en el si del sobiranisme –CDC i ERC es presenten per separat després de l'experiència de Junts pel Sí; C's vol refermar el gran resultat del 27-S i té una oportunitat d'or per intentar projectar a l'Estat una “Catalunya espanyola”; En Comú Podem vol fer bona l'aliança Colau-Iglesias amb l'aposta pel referèndum; mentre que el PSC –que fa quatre anys ja no va guanyar els comicis- intentarà salvar els mobles amb Carme Chacón.\nEn el flanc esquerra la principal competència serà la de la coalició d'En Comú Podem que, amb Xavier Domènech com a candidat i amb la participació activa d'Ada Colau, vol passar pàgina al fiasco de Catalunya Sí que es Pot.\nAmb Albert Rivera com a cap de llista a Madrid, C's té tots els números per ser una peça clau en la governabilitat espanyola davant de la més que probable pèrdua de la majoria absoluta del PP.",
"a3": "La campanya de les eleccions espanyoles ja està en marxa. \nDe fet, són els tercers comicis del 2015. \nCaldrà veure si aquest fet –així com el cansament generat a causa de la manca d'acord per a la investidura- pot provocar una certa apatia de la ciutadania, especialment des dels sectors sobiranistes, que desemboqui en una retrocés de la participació. \nUna disputa en el si del sobiranisme –CDC i ERC es presenten per separat després de l'experiència de Junts pel Sí; C's vol refermar el gran resultat del 27-S i té una oportunitat d'or per intentar projectar a l'Estat una “Catalunya espanyola”; En Comú Podem vol fer bona l'aliança Colau-Iglesias amb l'aposta pel referèndum; mentre que el PSC –que fa quatre anys ja no va guanyar els comicis- intentarà salvar els mobles amb Carme Chacón. "
},
"extreme": {
"a1": "Les noves eleccions generals seran molt disputades, amb cinc formacions amb possibilitats similars de guanyar els comicis a Catalunya.",
"a2": "La campanya per les eleccions espanyoles projecta tots els partits catalans en una lluita per ser la primera força.",
"a3": "Les eleccions espanyoles constataran l’estat d’ànim dels catalans després de la manca d’entesa per a investir nou president."
}
} |
608 | Cuba obre una nova etapa després de cinquanta-nou anys de govern dels Castro | El vice-president Miguel Díaz-Canel, nat després de la revolució, succeirà a Raúl Castro al capdavant del govern i de l'estat | La fi de l’era dels Castro obre una nova etapa a Cuba.
D’ençà del final de la revolució, el 1959, Fidel Castro i el seu germà Raúl han governat l’illa amb mà de ferro.
La mort de Fidel el 2016 i l’edat de Raúl (vuitanta-sis anys) han estat dos factors decisius per a preparar el relleu.
Amb el canvi al capdavant de l’estat, Cuba tancarà una etapa de cinquanta-nou anys de castrisme.
No obstant això, Raúl Castro continuarà essent el primer secretari del Partit Comunista de Cuba (PPC) fins el 2021, quan és previst que es completi la transició política.
La decisió és a les mans dels sis-cents cinc diputats de l’Assemblea Nacional.
Les travesses apunten com a successor al capdavant de l’estat i del govern al vice-president, Miguel Díaz-Canel, un home nat després de la revolució, el 1960.
Haurà de gestionar els equilibris de poder del règim, especialment el recel de la vella guàrdia, i encarar l’embargament econòmic dels Estats Units, agreujat quan Donald Trump congelà la tímida obertura de relacions que havia acomplert terme Barack Obama al final del seu mandat.
Díaz-Canel, enginyer electrònic de formació i funcionari de professió, compta amb el vist-i-plau de Castro.
Ja el 2013, quan va anunciar que es retiraria enguany, va elogiar-lo: ‘El company Díaz-Canel no és un pretensiós ni un improvisat’, va declarar el dia que el nomenà vice-president primer del consell de ministres i també del consell d’estat.
Abans, havia dirigit el partit a la província de Villa Clara durant una dècada, a la província d’Holguín i el Ministeri d’Educació Superior cubà.
Els objectius del nou president cubà seran completar les reformes econòmiques que va prometre Castro.
Uns canvis tutelats per la cúpula del PPC, vigilats per Castro i les forces armades i condicionats per la manca d’ajut de Veneçuela i el blocatge dels Estats Units.
En aquesta tasca, els viatges de Díaz-Canel aquests últims anys a Corea del Nord i especialment a Rússia i a la Xina dibuixen una possible aliança amb aquests règims.
L’altre gran desafiament serà la reforma constitucional.
D’això, en dependrà la durada del mandat de Díaz-Canel.
És previst que sigui president fins el 2028 i que la constitució reculli el límit de dos mandats consecutius.
Castro va prometre que, una vegada aprovada, la reforma se sotmetria a referèndum.
Malgrat tot, el relleu no implicarà, d’entrada, grans canvis en la línia ideològica del règim.
Raúl Castro ja va afirmar el 2011 –quan va assumir el poder del seu germà Fidel, enretirat per motius de salut– que ‘defensaria, preservaria i continuaria perfeccionant el socialisme per a no permetre mai més el retorn del règim capitalista’ a l’illa.
I és que Cuba és, literalment, una illa de socialisme en zona de predomini capitalista.
La supervivència del règim és una de les grans obsessions del castrisme, que esgrimeix la inversió social –especialment en educació i sanitat– com un èxit del seu model de socialisme.
A tall d’exemple, segons les dades del Banc Mundial –una institució gens sospitosa d’afavorir el règim de l’illa–, Cuba inverteix un 12,8% del PIB en educació, mentre que la mitjana de la Unió Europea és d’un 4,9%, segons l’Eurostat; els Estats Units hi inverteixen un 5,3%.
Aquesta inversió, evidentment, supera de llarg la dels països de l’entorn.
Bolívia és el país de l’Amèrica Llatina que hi destina més diners, un 7,6% segons el Banc Mundial.
En l’àmbit de la sanitat, Cuba (11%) està en el grup capdavanter, juntament amb els països occidentals.
A l’altra cara de la moneda hi ha la censura, les restriccions de les llibertats, la falta de drets civils fonamentals i les vulneracions de drets humans.
L’Observatori Cubà dels Drets Humans –entitat formada per presos polítics i exiliats– denuncia reiteradament les vulneracions del règim cubà.
En definitiva, la falta de democràcia en un país que escomet una transició política i econòmica vigilada durant la pròxima dècada i amb la incertesa de si es reprendrà la tímida obertura que va començar i paralitzar Raúl Castro mateix. | [
"món",
"amèrica"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El govern cubà prepara el relleu de Raúl Castro, que continuarà al capdavant del Partit Comunista. Totes les previsions apunten a Miguel Díaz-Canel, actual vicepresident, com a successor i continuador del projecte socialista a l'illa. La futura reforma constitucional limitarà a dos els mandats consecutius, en els quals veurem si Díaz-Canel aposta per la continuïtat o per l’obertura del règim.",
"a2": "Raúl Castro es retira del govern de Cuba i tanca una etapa de cinquanta-nou anys de castrisme. Nomena el seu vicepresident, Miguel Díaz-Canel, com a nou cap de govern, pendent de la reforma constitucional i econòmica. La seva gran aposta és la inversió social en educació i sanitat, mentre que la cara fosca és la censura i manca de llibertat.",
"a3": "Miguel Díaz-Canel, vicepresident des del 2013, està cridat a ser el successor de Raúl Castro, qui té prevista la transició el 2021. Canel assumiria fins al 2028 el repte de completar les reformes econòmiques que va prometre Castro i perpetuar el seu llegat comunista, enmig d’un aïllament internacional només trencat per Rússia, la Xina o Corea del Nord."
},
"extractive": {
"a1": "La mort de Fidel el 2016 i l’edat de Raúl (vuitanta-sis anys) han estat dos factors decisius per a preparar el relleu. \nLes travesses apunten com a successor al capdavant de l’estat i del govern al vice-president, Miguel Díaz-Canel, un home nat després de la revolució, el 1960.\nRaúl Castro ja va afirmar el 2011 –quan va assumir el poder del seu germà Fidel, enretirat per motius de salut– que ‘defensaria, preservaria i continuaria perfeccionant el socialisme per a no permetre mai més el retorn del règim capitalista’ a l’illa.\nEn definitiva, la falta de democràcia en un país que escomet una transició política i econòmica vigilada durant la pròxima dècada i amb la incertesa de si es reprendrà la tímida obertura que va començar i paralitzar Raúl Castro mateix.",
"a2": "Amb el canvi al capdavant de l’estat, Cuba tancarà una etapa de cinquanta-nou anys de castrisme. \nLes travesses apunten com a successor al capdavant de l’estat i del govern al vice-president, Miguel Díaz-Canel, un home nat després de la revolució, el 1960. \nRaúl Castro ja va afirmar el 2011 –quan va assumir el poder del seu germà Fidel, enretirat per motius de salut– que ‘defensaria, preservaria i continuaria perfeccionant el socialisme per a no permetre mai més el retorn del règim capitalista’ a l’illa.\nA tall d’exemple, segons les dades del Banc Mundial –una institució gens sospitosa d’afavorir el règim de l’illa–, Cuba inverteix un 12,8% del PIB en educació, mentre que la mitjana de la Unió Europea és d’un 4,9%, segons l’Eurostat; els Estats Units hi inverteixen un 5,3%.",
"a3": "La mort de Fidel el 2016 i l’edat de Raúl (vuitanta-sis anys) han estat dos factors decisius per a preparar el relleu.\nLes travesses apunten com a successor al capdavant de l’estat i del govern al vice-president, Miguel Díaz-Canel, un home nat després de la revolució, el 1960.\nJa el 2013, quan va anunciar que es retiraria enguany, va elogiar-lo: ‘El company Díaz-Canel no és un pretensiós ni un improvisat’, va declarar el dia que el nomenà vice-president primer del consell de ministres i també del consell d’estat. \nRaúl Castro ja va afirmar el 2011 –quan va assumir el poder del seu germà Fidel, enretirat per motius de salut– que ‘defensaria, preservaria i continuaria perfeccionant el socialisme per a no permetre mai més el retorn del règim capitalista’ a l’illa."
},
"extreme": {
"a1": "Miguel Díaz-Canel és el més probable successor de Castro com a president de la República de Cuba sense grans ruptures.",
"a2": "Cuba tanca cinquanta-nou anys de govern castrista, amb el vicepresident Miguel Díaz-Canel com a successor de Raúl Castro.",
"a3": "El vicepresident Miguel Díaz-Canel es prepara per ser el primer relleu dels Castro al capdavant del govern de l’illa."
}
} |
2,841 | Kosmopolis dona el tret de sortida a una edició que versarà sobre els desafiaments de la cultura i la literatura | Ian Watson, Pierre Lamaitre, Werner Herzog, John Banville, Jean Echenoz i PJ Harvey, alguns dels noms destacats d'aquesta edició | Kosmopolis, la festa de la literatura amplificada ha donat aquest dimecres el tret de sortida al CCCB amb el lema 'Quan tot canvia', una edició que gira entorn del canvi de cultura i la cultura del canvi.
Des d'aquest dimecres fins el diumenge, Kosmopolis presenta un programa que reuneix un centenar d'autors consagrats i noves veus per tractar alguns dels principals desafiaments de la cultura i la literatura en la seva concepció més oberta.
Alguns dels noms més destacats d'aquesta edició són Ian Watson, Pierre Lamaitre, Werner Herzog, John Banville, Jean Echenoz i PJ Harvey, qui tancarà el certamen amb un recital poètic.
Els temes d'aquesta edició de Kosmopolis són 'Diàlegs K', 'La literatura del canvi (climàtic)', 'Constel·lacions femenines', 'Pensar en vinyetes', 'El passeig de Robert Walser', 'Literatura en xarxa', 'Bookcamp V. Hi ha futur més enllà del llibre?' i 'Canal Alfa'.
Entre d'altres participants al Kosmopolis 2017, un dels destacats és l'escriptor Jean Echenoz, que participa en dues ocasions al certamen, aquest dijous amb el tema 'Aparicions / Reaparicions' i aquest divendres amb un debat que porta per títol 'Crisi i canvi en l'ecosistema literari.
La veu dels escriptors'.
John Banville serà a Barcelona per conversar amb l'autor Pierre Lemaitre aquest divendres dins del Diàlegs K del Festival Kosmopolis.
Tots dos autors abordaran diversos temes durant la conversa, com ara el fet d'escriure en dos gèneres o de la popularitat del gènere negre actualment.
A més, l'escriptor irlandès presentarà 'Fins i tot els morts', l'últim −i el millor fins ara− lliurament de la sèrie protagonitzada pel prosector Quirke signada amb el pseudònim Benjamin Black.
Ian Watson, un dels principals autors de ciència-ficció britànics, presenta Kim Stanley Robinson, el mestre de la climate fiction.
La xerrada entre els dos autors tindrà lloc aquest dissabte.
El mateix dia el cineasta i escriptor alemany Werner Herzog dialogarà amb Paul Holdengräber, fundador del programa Live de The New York Public Library, en una conversa titulada 'Èxtasi i terror a la ment de Déu'.
PJ Harvey participa a Kosmopolis amb un recital poètic que serà l'acte de cloenda del festival d'enguany aquest diumenge.
Després de la publicació del seu llibre de poesia 'The Hollow of the Hand' ('El hueco de la mano', 2015), PJ Harvey ha participat en nombrosos festivals literaris internacionals i aquesta és la primera vegada que es presenta una lectura dels seus poemes a l'estat espanyol.
Com van explicar des del certamen, la nova edició biennal de Kosmopolis intenta aproximar-se als profunds canvis de sensibilitat, endinsant-se en la literatura en la seva concepció més oberta.
Tal com explica Kosmopolis, el concepte de canvi implica la capacitat de crear xarxes i és per això que el festival estableix vincles, d'una banda, amb el festival Neu!
Reekie!
D'Edimburg (que presenta una mostra de la seva programació literària, musical i audiovisual amb Jackie Kay, Eugene Kelly (The Vaselines), FiniTribe, Kevin Williamson i Michael Pedersen) i, de l'altra, amb la plataforma Literature Across Frontiers que, a banda de presentar les Noves Veus Europees, reuneix els directors dels festivals de literatura europea que en formen part.
A més, se celebra el Green Slam, una sessió del campionat de poesia oral amb participants com Harry Baker, Clotilde de Brito, Nuno Piteira, Dani Orviz i Laura Sam.
Un any més, el Canal Alfa presenta una selecció de peces audiovisuals que conviden a descobrir la influència de la literatura i el cinema, i la cinquena edició del Bookcamp continua explorant la transformació a què s'enfronta l'ecosistema literari i editorial.
Acte inaugural
El director del CCCB, Vicenç Villatoro, ha apuntat aquest dimecres que cada dos anys Kosmopolis intenta introduir a través de la literatura una mirada nova i diferent i profunda del present.
"És un festival amb vocació de ser un gran festival de la literatura i no és una passarel·la d'autors.
La seva intenció és explicar el present fent servir la literatura".
Villatoro ha assenyalat, entre els eixos principals del festival: "el canvi de tot i molt especialment el gran canvi que significa la relació amb el planeta i la presentació de constel·lacions femenines amb les seves mirades.
Un altre dels eixos", ha afegit, és "el vincle amb la consideració de Barcelona com a ciutat literària".
Per la seva part, el tinent d'alcaldia d'Empresa, Cultura i Innovació, Jaume Collboni, ha dit que aquest esdeveniment no només descobreix noves veus i reflexions sobre la literatura i les arts, sinó que permet accedir a personalitats del món de la reflexió cultural de primer ordre.
"Barcelona s'ha consolidat com un veritable pol potent editorial, literari i creatiu que aplega més d'una quinzena de festivals literaris".
"Hem de ser capaços de fer aportacions en el gran debat de les idees en els temps que ens són contemporanis", ha indicat el diputat de Presidència, Serveis Generals i Relacions amb la ciutat de Barcelona, Jaume Ciurana. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El festival de literatura Kosmopolis d'enguany ha començat aquest dimecres amb el lema “Quan tot canvia”, una edició que gira al voltant del canvi de cultura i la cultura del canvi. El festival, que aspira a explicar el present a través de la literatura amb una mirada nova, profunda i diferent, ha creat vincles amb altres festivals literaris europeus.",
"a2": "El CCCB acull des de dimecres \"Kosmopolis\", la festa de la literatura sota el lema “Quan tot canvia”. S’hi esperen Ian Watson, Pierre Lamaitre, Werner Herzog, John Banville, Jean Echenoz i PJ Harvey, entre d’altres. Es parlarà del canvi de cultura i la cultura del canvi i, sobretot, del gran canvi que significa la relació amb el planeta. ",
"a3": "El CCCB acull des de dimecres a més de cent autors en una nova edició del biennal Kosmopolis sota el lema \"Quan tot canvia\". El certamen reflexiona sobre els canvis de sensibilitat i la transformació de l’ecosistema literari. Destaquen les participacions d’Ian Watson, Jean Echenoz, el diàleg entre John Banville i Pierre Lamaitre, i el recital poètic de PJ Harvey."
},
"extractive": {
"a1": "Kosmopolis, la festa de la literatura amplificada ha donat aquest dimecres el tret de sortida al CCCB amb el lema 'Quan tot canvia', una edició que gira entorn del canvi de cultura i la cultura del canvi.\nDes d'aquest dimecres fins el diumenge, Kosmopolis presenta un programa que reuneix un centenar d'autors consagrats i noves veus per tractar alguns dels principals desafiaments de la cultura i la literatura en la seva concepció més oberta.\nTal com explica Kosmopolis, el concepte de canvi implica la capacitat de crear xarxes i és per això que el festival estableix vincles, d'una banda, amb el festival Neu! Reekie! D'Edimburg (que presenta una mostra de la seva programació literària, musical i audiovisual amb Jackie Kay, Eugene Kelly (The Vaselines), FiniTribe, Kevin Williamson i Michael Pedersen) i, de l'altra, amb la plataforma Literature Across Frontiers que, a banda de presentar les Noves Veus Europees, reuneix els directors dels festivals de literatura europea que en formen part. \nEl director del CCCB, Vicenç Villatoro, ha apuntat aquest dimecres que cada dos anys Kosmopolis intenta introduir a través de la literatura una mirada nova i diferent i profunda del present.",
"a2": "Kosmopolis, la festa de la literatura amplificada ha donat aquest dimecres el tret de sortida al CCCB amb el lema 'Quan tot canvia', una edició que gira entorn del canvi de cultura i la cultura del canvi.\nDes d'aquest dimecres fins el diumenge, Kosmopolis presenta un programa que reuneix un centenar d'autors consagrats i noves veus per tractar alguns dels principals desafiaments de la cultura i la literatura en la seva concepció més oberta.\nAlguns dels noms més destacats d'aquesta edició són Ian Watson, Pierre Lamaitre, Werner Herzog, John Banville, Jean Echenoz i PJ Harvey, qui tancarà el certamen amb un recital poètic. \nEls temes d'aquesta edició de Kosmopolis són 'Diàlegs K', 'La literatura del canvi (climàtic)', 'Constel·lacions femenines', 'Pensar en vinyetes', 'El passeig de Robert Walser', 'Literatura en xarxa', 'Bookcamp V. Hi ha futur més enllà del llibre?' i 'Canal Alfa'.",
"a3": "Kosmopolis, la festa de la literatura amplificada ha donat aquest dimecres el tret de sortida al CCCB amb el lema 'Quan tot canvia', una edició que gira entorn del canvi de cultura i la cultura del canvi.\nDes d'aquest dimecres fins el diumenge, Kosmopolis presenta un programa que reuneix un centenar d'autors consagrats i noves veus per tractar alguns dels principals desafiaments de la cultura i la literatura en la seva concepció més oberta.\nEntre d'altres participants al Kosmopolis 2017, un dels destacats és l'escriptor Jean Echenoz, que participa en dues ocasions al certamen, aquest dijous amb el tema 'Aparicions / Reaparicions' i aquest divendres amb un debat que porta per títol 'Crisi i canvi en l'ecosistema literari.\nCom van explicar des del certamen, la nova edició biennal de Kosmopolis intenta aproximar-se als profunds canvis de sensibilitat, endinsant-se en la literatura en la seva concepció més oberta. "
},
"extreme": {
"a1": "Sota el lema “Quan tot canvia”, el festival de literatura Kosmopolis d’enguany reuneix un centenar d'autors consagrats i novells.",
"a2": "“Quan tot canvia”, nova edició del festival de literatura Kosmopolis al CCCB sobre canvi de cultura i cultura del canvi.",
"a3": "El festival de la literatura Kosmopolis reflexiona a l’edició d’enguany sobre el canvi de cultura i la cultura del canvi."
}
} |
602 | Les dones europees treballen ‘gratis’ des d’aquest dissabte fins a finals d’any | La Comissió Europea xifra la bretxa salarial de gènere en un 16,2% de mitjana a la UE | Les dones segueixen cobrant un 16,2% menys de mitjana que els homes a la Unió Europea (UE), una dada que significa que des d’aquest dissabte, 3 de novembre, i fins al final d’any les dones europees comencen a treballar gratis, segons xifres d’Eurostat.
A l’estat espanyol la bretxa és del 14,2%, una xifra que està per sota de la mitjana europea però triplica les taxes d’Itàlia, Romania i Luxemburg.
Les treballadores de l’estat espanyol treballen ‘de més’ des del 10 de novembre.
Amb motiu del Dia Europeu de la Igualtat Salarial, la UGT ha denunciat en un comunicat que la discriminació, la presència ‘aclaparadora’ d’homes als càrrecs de direcció, la tendència més estesa entre les dones a romandre més temps fora del mercat laboral i a treballar a temps parcial, són alguns dels factors que contribueixen a augmentar la bretxa salarial.
La bretxa de gènere en els ingressos generals té en compte tres tipus de desavantatges: menys guanys per hora, menys hores remunerades treballades, i taxes d’ocupació menors, per exemple, en interrompre una carrera per tenir cura de nens o familiars.
Segons la Unió General de Treballadors, aquesta discriminació que afecta ja a més de vuit milions de treballadores espanyoles ja més de dos milions de dones que han accedit a la jubilació.
Tot i ser il·legal pagar un sou diferent per la mateixa feina en funció del sexe, la discriminació segueix contribuint a la bretxa salarial de gènere, apunta el sindicat.
A més, en tots i cadascun dels sectors els homes reben més ascensos que les dones, i, per tant, estan més ben pagats.
Aquesta tendència té el seu major reflex en el nivell més alt: només hi ha un 6,3% de conselleres delegades.
Un altre element a tenir en compte és el fet que més dones que homes es fan càrrec de tasques no remunerades com les feines de la casa o la cura de nens i familiars.
Fent servir xifres d’Eurostat, UGT recorda que els homes utilitzen una mitjana de nou hores per setmana en cures no remunerats i activitats domèstiques, mentre que les dones treballadores hi dediquen unes 22 hores setmanals, gairebé quatre hores cada dia.
Així doncs, segons el sindicat, més d’una de cada tres dones redueix el seu salari per treballar a temps parcial, mentre que només un de cada deu homes fa el mateix.
D’altra banda, remarquen que les dones tendeixen a romandre més temps fora del mercat laboral que els homes.
Unes interrupcions de carrera que, apunten des d’UGT, no només influeixen en el pagament per hora, sinó que també repercuteix en els guanys i pensions futures.
El sindicat també assenyala la segregació en l’educació i en el mercat laboral com un dels factors que contribueixen a augmentar la diferència de salaris entre homes i dones.
En alguns països, les ocupacions dominades per dones, com la docència o el comerç, ofereixen salaris més baixos que les ocupacions predominantment realitzades pels homes, fins i tot quan es necessita el mateix nivell d’experiència i educació o formació.
Per tot això, a partir del 10 de novembre, UGT llançarà la campanya ‘Jo treballo gratis’, per tercer any consecutiu, per tal de conscienciar a tots els treballadors sobre aquesta discriminació per raó de sexe.
Proposta de conciliació
D’altra banda, la Unió General de Treballadors ha aprofitat la cita per valorar positivament la proposta de conciliació presentada per la Comissió Europea, que inclou el dret per a tots els pares de gaudir d’almenys deu dies de permís laboral en els dies immediatament anteriors o posteriors al naixement d’un fill.
A més, han assegurat que estan negociant amb el Parlament Europeu i el Consell per aconseguir el permís parental remunerat, ‘un poderós incentiu’ perquè els homes s’acullin a aquesta possibilitat en lloc de requerir a les dones que interrompin les seves carreres durant un llarg període de temps.
Per últim, el sindicat ha exigit al govern espanyol l’aprovació d’una Llei d’Igualtat Salarial i el compliment de les recomanacions de la Comissió Europea en aquesta matèria.
A més, UGT ha reclamat l’obertura d’una taula de diàleg social sobre aquesta matèria, que impliqui tots els ministeris. | [
"societat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Amb motiu del Dia Europeu de la Igualtat Salarial, el sindicat UGT ha denunciat la bretxa salarial que, segons xifres d'Eurostat, significa que les dones perceben salaris un 16,2% inferiors als dels homes de mitjana. Així mateix, el sindicat ha destacat la disparitat entre el temps que homes i dones dediquen a les cures no remunerades i activitats domèstiques.",
"a2": "En el Dia Europeu de la Igualtat Salarial, UGT denuncia la discriminació salarial respecte les dones, la presència “aclaparadora” d’homes a alts càrrecs, la tendència de les dones a quedar fora del mercat laboral i treballar a temps parcial. Segons la Unió Europea, les dones cobren un 16,2% menys de mitjana que els homes, un 14,5% a Espanya.",
"a3": "Segons l’Eurostat, la bretxa salarial entre sexes és d’un 16,2% de mitjana a la Unió i d'un 14,2% a Espanya, que equival a treballar \"gratis\" des del 10 de novembre. La UGT denuncia que els factors que més incideixen són la poca presència de dones en alts càrrecs directius i els llargs períodes que passen fora del mercat laboral."
},
"extractive": {
"a1": "Les dones segueixen cobrant un 16,2% menys de mitjana que els homes a la Unió Europea (UE), una dada que significa que des d’aquest dissabte, 3 de novembre, i fins al final d’any les dones europees comencen a treballar gratis, segons xifres d’Eurostat.\nAmb motiu del Dia Europeu de la Igualtat Salarial, la UGT ha denunciat en un comunicat que la discriminació, la presència ‘aclaparadora’ d’homes als càrrecs de direcció, la tendència més estesa entre les dones a romandre més temps fora del mercat laboral i a treballar a temps parcial, són alguns dels factors que contribueixen a augmentar la bretxa salarial.\nFent servir xifres d’Eurostat, UGT recorda que els homes utilitzen una mitjana de nou hores per setmana en cures no remunerats i activitats domèstiques, mentre que les dones treballadores hi dediquen unes 22 hores setmanals, gairebé quatre hores cada dia.\nD’altra banda, la Unió General de Treballadors ha aprofitat la cita per valorar positivament la proposta de conciliació presentada per la Comissió Europea, que inclou el dret per a tots els pares de gaudir d’almenys deu dies de permís laboral en els dies immediatament anteriors o posteriors al naixement d’un fill.",
"a2": "Amb motiu del Dia Europeu de la Igualtat Salarial, la UGT ha denunciat en un comunicat que la discriminació, la presència ‘aclaparadora’ d’homes als càrrecs de direcció, la tendència més estesa entre les dones a romandre més temps fora del mercat laboral i a treballar a temps parcial, són alguns dels factors que contribueixen a augmentar la bretxa salarial.\nUn altre element a tenir en compte és el fet que més dones que homes es fan càrrec de tasques no remunerades com les feines de la casa o la cura de nens i familiars.\nD’altra banda, la Unió General de Treballadors ha aprofitat la cita per valorar positivament la proposta de conciliació presentada per la Comissió Europea, que inclou el dret per a tots els pares de gaudir d’almenys deu dies de permís laboral en els dies immediatament anteriors o posteriors al naixement d’un fill.\nEl sindicat també assenyala la segregació en l’educació i en el mercat laboral com un dels factors que contribueixen a augmentar la diferència de salaris entre homes i dones.",
"a3": "Les dones segueixen cobrant un 16,2% menys de mitjana que els homes a la Unió Europea (UE), una dada que significa que des d’aquest dissabte, 3 de novembre, i fins al final d’any les dones europees comencen a treballar gratis, segons xifres d’Eurostat. \nAmb motiu del Dia Europeu de la Igualtat Salarial, la UGT ha denunciat en un comunicat que la discriminació, la presència ‘aclaparadora’ d’homes als càrrecs de direcció, la tendència més estesa entre les dones a romandre més temps fora del mercat laboral i a treballar a temps parcial, són alguns dels factors que contribueixen a augmentar la bretxa salarial.\nSegons la Unió General de Treballadors, aquesta discriminació que afecta ja a més de vuit milions de treballadores espanyoles i a més de dos milions de dones que han accedit a la jubilació. \nD’altra banda, la Unió General de Treballadors ha aprofitat la cita per valorar positivament la proposta de conciliació presentada per la Comissió Europea, que inclou el dret per a tots els pares de gaudir d’almenys deu dies de permís laboral en els dies immediatament anteriors o posteriors al naixement d’un fill."
},
"extreme": {
"a1": "UGT denuncia la bretxa salarial i la insuficient conciliació laboral i familiar en el Dia Europeu de la Igualtat Salarial.",
"a2": "UGT denuncia la bretxa salarial de les dones, que cobren de mitjana un 16,2% menys que els homes a la UE.",
"a3": "Les xifres de l’Eurostat indiquen una bretxa salarial que equival a treballar \"de franc\" des d’inicis de novembre."
}
} |
2,870 | El Trapezi de Reus oferirà un centenar de representacions de circ del 9 al 12 de maig | Circus Ronaldo serà un dels caps de cartell de la 23a edició, que supera per primer cop el mig milió d'euros de pressupost | Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, celebrarà enguany la 23a edició entre el 9 i el 12 de maig a Reus amb més d'un centenar de representacions impulsades per 31 companyies, que presentaran 22 espectacles.
El certamen arribarà per primer cop als 500.000 euros de pressupost i apostarà per potenciar l'àrea professional.
El cartell l'encapçala l'exitosa companyia belga Circus Ronaldo, que realitzarà quatre funcions, mentre que en clau catalana destaca Escarlata Circus.
Es desenvoluparà en dinou escenaris de la ciutat i per primera vegada la fira impulsarà dues coproduccions que s'espera que portin la marca Trapezi arreu.
El festival s'ha presentat aquest dilluns en una doble convocatòria, al matí a Barcelona i a la tarda a Reus.
El director artístic del festival, Leandro Mendoza, ha exposat que a l'hora d'elaborar la programació s'han seleccionat els espectacles en funció de tres criteris: que tinguin voluntat de comunicar amb el públic, que comptin amb un alt nivell que permeti promoure la professionalització i que garanteixin l'excel·lència tècnica.
Pel què fa al cartell, la proposta més destacada és Circus Ronaldo.
Mendoza s'ha felicitat per la presència de la històrica companyia belga, que actuarà per primer cop al festival, i ha assegurat que podrien ser "caps de cartell de qualsevol festival de circ del món".
A nivell internacional també ha citat les brasileres Circo No Alto i La Mala, que mai han actuat a Reus.
Entre els 22 espectacles que es podran veure Mendoza ha posat en valor que hi haurà noms importants de l'escena tant estatal -Lanördika Circo y Danza o El Fedito- com catalana, amb Escarlata Circus com a referència.
Un dels fets destacables per l'organització és que en aquesta edició per primera vegada des del festival es podran impulsar dues coproduccions, que compten amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot, Àtrium Viladecans i FiraTàrrega, a més del suport del Mercè Arts de Carrer Festival.
Això farà, segons Mendoza, que "aquests espectacles giraran amb el segell del Trapezi".
Aquestes coproduccions són 'Davaiii' i 'Dioptries', de les companyies catalanes Domichovsky&Agranov i Toti Toronell, respectivament.
Tot plegat en dinou escenaris de la ciutat, que inclouen un parell de novetats.
D'una banda l'ampliació de l'espai de la plaça Llibertat, que comptarà amb graderies per acollir un miler d'espectadors en un escenari circular; i de l'altra una nova ubicació a l'avinguda Carrilet.
Amb aquesta elecció els organitzadors busquen dinamitzar la ciutat i generar un flux d'espectadors més enllà del casc antic.
Amb la cita ja més que consolidada i en constant creixement, l'objectiu dels propers anys dels impulsors del Trapezi és aconseguir que sigui una eina imprescindible per al circ a Catalunya i un referent a escala internacional.
Per aquesta raó el pressupost s'incrementa fins als 504.500 euros, 74.000 euros més que l'any passat.
D'aquest mig milió, 150.000 els aporta l'Ajuntament de Reus, la mateixa quantitat que la Generalitat.
La resta són aportacions de la Diputació de Tarragona, de l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM) i de patrocinadors.
Una part d'aquests diners aniran destinats a la zona professional.
La directora de l'àrea d'Arts Escèniques de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Nèlida Falcó, ha afirmat que la vessant professional ha de ser "un espai de trobada i de relació entre els programadors i les companyies, i que sigui un marc de referència on s'estableix un mercat" amb la voluntat de convertir-se en un "aparador que facilita la contractació i la creació de públic".
Com a novetat d'enguany hi haurà la presència de la federació d'associacions de circ CircoRed, que permetrà atreure més programadors.
La regidora de Cultura de l'Ajuntament de Reus, Montserrat Caelles, ha destacat que per la ciutat "és un privilegi" poder impulsar el Trapezi i ha assenyalat que "ja forma part del nostre ADN".
A més ha posat en valor la trajectòria de la cita i ha assegurat que "hi ha artistes que ara actuen al festival que de petits venien com a públic". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La 23a edició de Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya a Reus, presenta un cartell encapçalat per la famosa companyia belga Circus Ronaldo i la catalana Escarlata Circus. La Fira acollirà 31 companyies amb 22 espectacles, seleccionats en funció de criteris artístics, d'excel·lència tècnica i de promoció de la professionalització del circ, a més de dues coproduccions del Trapezi.",
"a2": "Reus acollirà, entre el 9 i el 12 de maig, Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya amb més de cent representacions en 22 espectacles de 31 companyies. Circus Ronaldo, companyia belga, serà el cap de cartell, mentre que en clau catalana actuarà Escarlata Circus. El festival augmenta el seu pressupost fins al mig milió d’euros i potencia l’àrea professional.",
"a3": "La 23a edició de Trapezi oferirà més de cent representacions als dinou escenaris repartits per la ciutat de Reus. D’entre les 31 companyies, que presentaran 22 espectacles, destaca com a cap de cartell la belga Circus Ronaldo o la catalana Escarlata Circus. Trapezi comptarà per primer cop amb dos espectacles de producció pròpia i un pressupost superior al mig milió."
},
"extractive": {
"a1": "Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, celebrarà enguany la 23a edició entre el 9 i el 12 de maig a Reus amb més d'un centenar de representacions impulsades per 31 companyies, que presentaran 22 espectacles.\nEl cartell l'encapçala l'exitosa companyia belga Circus Ronaldo, que realitzarà quatre funcions, mentre que en clau catalana destaca Escarlata Circus. \nEl director artístic del festival, Leandro Mendoza, ha exposat que a l'hora d'elaborar la programació s'han seleccionat els espectacles en funció de tres criteris: que tinguin voluntat de comunicar amb el públic, que comptin amb un alt nivell que permeti promoure la professionalització i que garanteixin l'excel·lència tècnica.\nLa directora de l'àrea d'Arts Escèniques de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Nèlida Falcó, ha afirmat que la vessant professional ha de ser \"un espai de trobada i de relació entre els programadors i les companyies, i que sigui un marc de referència on s'estableix un mercat\" amb la voluntat de convertir-se en un \"aparador que facilita la contractació i la creació de públic\".",
"a2": "Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, celebrarà enguany la 23a edició entre el 9 i el 12 de maig a Reus amb més d'un centenar de representacions impulsades per 31 companyies, que presentaran 22 espectacles.\nEl cartell l'encapçala l'exitosa companyia belga Circus Ronaldo, que realitzarà quatre funcions, mentre que en clau catalana destaca Escarlata Circus.\nEntre els 22 espectacles que es podran veure Mendoza ha posat en valor que hi haurà noms importants de l'escena tant estatal -Lanördika Circo y Danza o El Fedito- com catalana, amb Escarlata Circus com a referència. \nLa directora de l'àrea d'Arts Escèniques de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Nèlida Falcó, ha afirmat que la vessant professional ha de ser \"un espai de trobada i de relació entre els programadors i les companyies, i que sigui un marc de referència on s'estableix un mercat\" amb la voluntat de convertir-se en un \"aparador que facilita la contractació i la creació de públic\".",
"a3": "Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, celebrarà enguany la 23a edició entre el 9 i el 12 de maig a Reus amb més d'un centenar de representacions impulsades per 31 companyies, que presentaran 22 espectacles.\nEl certamen arribarà per primer cop als 500.000 euros de pressupost i apostarà per potenciar l'àrea professional.\nEs desenvoluparà en dinou escenaris de la ciutat i per primera vegada la fira impulsarà dues coproduccions que s'espera que portin la marca Trapezi arreu.\nLa directora de l'àrea d'Arts Escèniques de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Nèlida Falcó, ha afirmat que la vessant professional ha de ser \"un espai de trobada i de relació entre els programadors i les companyies, i que sigui un marc de referència on s'estableix un mercat\" amb la voluntat de convertir-se en un \"aparador que facilita la contractació i la creació de públic\"."
},
"extreme": {
"a1": "Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya que aplega artistes i professionals del món del circ d’àmbit internacional.",
"a2": "La Fira del Circ de Catalunya, Trapezi, se celebrarà a Reus entre el 9 i el 12 de maig.",
"a3": "Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, supera el mig milió de pressupost en la seva 23a edició."
}
} |
2,958 | El drama xilè 'La memoria del agua' i les aventures de l''Escuadrón Suicida' arriben a la gran pantalla | 'Mascotes' és la proposta cinematogràfica d'animació de la setmana, que s'estrenarà doblada en català | L''Escuadrón Suicida' format pels convictes encarnats per Will Smith, Viola Davis, Scott Eastwood i Margot Robbie arriba aquesta setmana a la gran pantalla.
Basada en els còmics de l'equip més popular de DC, hauran d'afrontar missions d'alt risc per encàrrec del govern americà.
En un altre registre també s'estrena el drama xilè 'La memòria del agua', que se centra en la història d'amor d'una jove parella (Elena Anaya i Benjamín Vicuña) que, després de la mort del seu fill, lluita per mantenir la seva relació enmig del dolor.
La proposta d'animació de la setmana arriba de la mà de 'Mascotes', la nova aposta d'Universal Pictures i Illumination Entertainment, que s'endinsa en la vida d'uns animats animals de companyia i que s'estrena doblada en catala.
'Escuadrón Suicida'
Basada en els còmics de l'equip més popular de DC Còmics, 'Escuadrón Suicida' narra les aventures d'un grup d'antiherois que treballen per al govern americà en missions d'alt risc a canvi de commutar part de les condemnes que compleixen a la presó.
El film, dirigit per David Ayer, Will Smith, Viola Davis, Scott Eastwood i Margot Robbie.
'La memoria del agua'
Dirigida per Matías Bize, el drama xilè 'La memòria del agua' se centra en la història d'amor d'una jove parella (Elena Anaya i Benjamín Vicuña) que, després de la mort del seu fill, lluita per mantenir la seva relació enmig del dolor que els ha fracturat.
Malgrat els intents, no poden sobreposar-se a la pèrdua.
L'espectador assisteix, així, a la subtil construcció de les seves vides i a l'intent per oblidar el que van ser com a parella.
Però apareix la possibilitat de retrobar-se i saben que la decisió podrà canviar el sentit de les seves vides.
'Mascotes'
La proposta d'animació de la setmana arriba de la mà de 'Mascotes', una pel·lícula ambientada en un apartament de Manhattan on els animals de companyia es reuneixen per explicar les seves històries personals.
El líder del grup, un Fox Terrier, veu amenaçada la seva posició a la casa amb l'arribada d'un gos mestís.
La rivalitat els portarà fins als carrers de Nova York, on es trobaran amb un aparentment adorable conill que, en realitat, és el líder d'un exèrcit de mascotes abandonades que busca venjar-se dels amos.
'El verano de May'
El film 'El verano de May' narra la història de May Brennan, una sofisticada novaiorquesa que torna a la seva ciutat d'origen, Amman (Jordània) pel seu casament.
Els conflictes familiars i culturals que es produeixen després de reunir-se amb les seves germanes i es seus pares divorciats la portaran a qüestionar-se el pas que està a punt de fer.
'Regreso a casa'
El director xinès Zhang Yimou abordael periple de Lu Yanshi (Chen Daoming) a principis dels anys setanta, quan s'escapa d'un camp de treball en un intent per tornar amb la seva família, a la que porta anys sense veure.
La seva filla Lu Danyu aconsegueix impedir el retrobament per por a que afecti la seva carrera com a ballarina.
Anys més tard, acabada la Revolució Cultural, Lu Yanshi pot tornar a casa legalment i reunir-se amb la seva família.
La seva dona, Feng Wanyu (Gong Li) pateix una malaltia i no el reconeix.
Tot i això, no ha oblidat el seu marit i el recorda tal i com era en el passat.
'Hello, my name is Doris'
Dirigida per Michael Showalter, 'Hello, my name is Doris' és una enginyosa comèdia amorosa protagonitzada per Doris (Sally Field), una dona de mitjana edat que s'enamora del seu company de feina John Fremont (Max Greenfield), molt més jove que ella.
Des de casa, la Doris investigarà per internet amb l'objectiu d'obtenir informació sobre John, guiada per la néta de 13 anys de la seva millor amiga (Tyne Daly).
'Bella y perdida'
A caball entre el documental i la ficció, Pietro Marcello dirigeix 'Bella y perdida', coescrita juntament amb Maurizio Braucci, un retrat social de la regió de la Campanua en un viatge en què el destí és el de menys.
Un pastor viu en un castell abandonat dels Borbons a la ciutat de Cardietello, i té com a últim desig que rescatin un búfal jove.
Amb la seva mort, un altre pastor ha d'iniciar el viatge des del Mont Vesubi per complir la seva voluntat final.
D'aquesta manera, es mouen per Itàlia per trobar l'animal i portar-lo fins al nord, en una aventura pels paratges més bonics del país. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Les estrenes cinematogràfiques d'aquesta setmana inclouen títols de gèneres i estils molt variats. El més comercial és sens dubte l’“Escuadrón suicida”, inspirada en un popular còmic de DC. La xilena “La memoria del agua” és un drama sobre una parella que perd el seu fill, mentre que “Mascotes” és una pel·lícula d'animació sobre la vida dels animals de companyia a Manhattan.",
"a2": "Aquesta setmana, les estrenes inclouen des de les aventures de còmic de l’”Escuadrón suicida” al drama de “La memoria del agua” del xilè Matías Bize. “El verano de May”, la xinesa “Regreso a casa” i “Bella y perdida”, a cavall entre el documental i la ficció, completen les pel·lícules que es poden veure. En l’apartat d’animació, “Mascotes” s’estrena doblada en català.",
"a3": "Arriba als cinemes l’adaptació del còmic de DC l’“Escuadrón Suicida” en què Will Smith i Margot Robbie interpreten uns antiherois que han de superar unes arriscades missions. S’estrena també el drama xilè “La memoria del agua”, en la qual una jove parella intenta superar la pèrdua d’un fill. En l’apartat d’animació arriba \"Mascotes\", les aventures d’uns animals de companyia a Manhattan."
},
"extractive": {
"a1": "L''Escuadrón Suicida' format pels convictes encarnats per Will Smith, Viola Davis, Scott Eastwood i Margot Robbie arriba aquesta setmana a la gran pantalla.\nEn un altre registre també s'estrena el drama xilè 'La memòria del agua', que se centra en la història d'amor d'una jove parella (Elena Anaya i Benjamín Vicuña) que, després de la mort del seu fill, lluita per mantenir la seva relació enmig del dolor.\nLa proposta d'animació de la setmana arriba de la mà de 'Mascotes', una pel·lícula ambientada en un apartament de Manhattan on els animals de companyia es reuneixen per explicar les seves històries personals. \nEl director xinès Zhang Yimou abordael periple de Lu Yanshi (Chen Daoming) a principis dels anys setanta, quan s'escapa d'un camp de treball en un intent per tornar amb la seva família, a la que porta anys sense veure.",
"a2": "L''Escuadrón Suicida' format pels convictes encarnats per Will Smith, Viola Davis, Scott Eastwood i Margot Robbie arriba aquesta setmana a la gran pantalla. \nEn un altre registre també s'estrena el drama xilè 'La memòria del agua', que se centra en la història d'amor d'una jove parella (Elena Anaya i Benjamín Vicuña) que, després de la mort del seu fill, lluita per mantenir la seva relació enmig del dolor.\nLa proposta d'animació de la setmana arriba de la mà de 'Mascotes', una pel·lícula ambientada en un apartament de Manhattan on els animals de companyia es reuneixen per explicar les seves històries personals.\nEl film 'El verano de May' narra la història de May Brennan, una sofisticada novaiorquesa que torna a la seva ciutat d'origen, Amman (Jordània) pel seu casament.",
"a3": "En un altre registre també s'estrena el drama xilè 'La memòria del agua', que se centra en la història d'amor d'una jove parella (Elena Anaya i Benjamín Vicuña) que, després de la mort del seu fill, lluita per mantenir la seva relació enmig del dolor.\nLa proposta d'animació de la setmana arriba de la mà de 'Mascotes', la nova aposta d'Universal Pictures i Illumination Entertainment, que s'endinsa en la vida d'uns animats animals de companyia i que s'estrena doblada en catala.\n'Escuadrón Suicida' Basada en els còmics de l'equip més popular de DC Còmics, 'Escuadrón Suicida' narra les aventures d'un grup d'antiherois que treballen per al govern americà en missions d'alt risc a canvi de commutar part de les condemnes que compleixen a la presó.\nEl film 'El verano de May' narra la història de May Brennan, una sofisticada novaiorquesa que torna a la seva ciutat d'origen, Amman (Jordània) pel seu casament. "
},
"extreme": {
"a1": "La cartellera de la setmana inclou pel·lícules com “Escuadrón suicida” (acció), “La memoria del agua” (drama) o “Mascotes” (animació).",
"a2": "Les estrenes de la setmana: el drama “La memoria del agua”, les aventures de l’”Escuadrón suicida” i l’animació de “Mascotes”.",
"a3": "Cinema per a tots el gustos amb estrenes com el drama “La memoria del agua” o l’acció de l’”Escuadrón Suicida”."
}
} |
1,341 | Felip Puig qüestiona la legitimitat de Benach i Carod | 'La segona autoritat del país, amb els resultats a la mà, presenta algunes ombres de dubte sobre la seva legitimitat com a president del Parlament', ha alertat Puig, en referència a Benach.
Sobre Carod, el dirigent de CDC creu que 'el president Montilla té avui majors problemes amb la legimitat interna amb el vicepresident del Govern, davant la lectura dels resultats interns d'ERC'.
Puig creu que, davant el fet que ni Benach ni Carod no han tingut el suport de la militància, 'tenen si més no un punt de feblesa alhora de desenvolupar les seves altíssimes responsabilitats institucionals'.
Així, creu que més enllà de les 'cicatrius internes', 'el prestigi institucional té algun punt de feblesa que abans d'aquest cap de setmana no tenia'.
Tot i la crítica, Puig no ha demanat la dimissió de cap dels dos.
En tot cas, ha qualificat 'd'error' el fet que Benach accedís a 'jugar en aquesta batalla interna', ja que considera que 'la presidència del Parlament ha d'estar per sobre'.
Així, creu que 'la presidència del Parlament s'hauria pogut estalviar' haver-se 'deixat arrossegar a aquest escenari de confrontació partidista'.
En una roda de premsa a la seu de CDC, Puig ha fet una 'cordial felicitació' a Puigcercós i Ridao, per la seva victòria a les eleccions internes en el si del partit, tot dient que 'tindran molta feina' i desitjant que, des del catalanisme, 'hi hagi capacitat d'obrir nous espais de diàleg' i que es creï una 'nova complicitat catalanista'.
Puig ha explicat que ell mateix, i altres dirigents de CDC, s'han posat en contacte amb els nous president i secretari general, per traslladar-los la felicitació.
Convergència no preveu mantenir cap contacte amb Joan Carretero, segons Puig.
Puig considera que, des les votacions, es desprèn una 'continuïtat prevista i previsible', però també que la situació política d'ERC 'se situa en un escenari de menor cohesió interna', fet que tindrà 'repercussions'.
A més, creu que 'pot portar encara una major inestabilitat al Govern', ja que hi ha una 'línia divergent' entre 'la nova direcció' i la 'línia institucional' d'ERC.
El número dos de CDC ha alertat que 'l'aposta estratègia d'ERC en els últims anys ha tingut com a conseqüència l'afebliment de fortalesa del país'.
El secretari general adjunt de CDC ha assegurat que la situació de 'divisió interna' pot 'dificultar que ERC tingui una prioritat pels problemes del país' i 'continuï focalitzant la tensió en els problemes interns del partit'.
A més, ha remarcat que CDC no esperava del congrés d'ERC un canvi en el mapa polític català, i ha assegurat que això només es produirà amb unes eleccions.
Oferiment en finançament i educació
D'altra banda, Puig ha llançat un oferiment a la nova direcció d'ERC en dos temes 'd'absoluta urgència': el finançament i l'educació, sobre els quals es plantegen 'obrir un diàleg'.
D'una banda, pel que fa al finançament, Puig ha dit que vol conèixer quina és la posició de la nova direcció sobre aquesta qüestió, tot i que això no substitueix les negociacions que s'estan fent amb el Govern.
Pel que fa a l'educació, l'oferiment se centra sobretot en 'la defensa del model d'immersió lingüística' i, per tant, sobre la tercera hora de castellà.
'Volem parlar amb la nova direcció d'ERC per veure si en els fronts de llengua i finançament podem establir nous elements de diàleg i de negociació que permetin' encarar-los 'amb major fortalesa de país'.
Valoració d'Unió
D'altra banda, la permanent d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) també ha tractat sobre les eleccions a ERC.
A través d'un comunicat, el secretari general del Comitè de Govern, Josep Maria Pelegrí, ha felicitat a Puigcercós i Ridao.
'Desitgen que aquest procés congressual d'ERC i d'altres partits pugui servir perquè tots plegats defensem els interessos de Catalunya amb la major capacitat possible', ha assegurat.
Pelegrí ha expressat aquest 'desig' d'Unió i ha emplaçat als partits a que 'aquest procés congressual serveixi d'enfortiment perquè tots plegats, assolint els màxims acords possibles, puguem defensar els interessos del nostre país i de les persones que hi viuen'. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El dirigent de CDC Felip Puig ha felicitat Puigcercós i Ridao per la seva victòria com a nous dirigents d’ERC a les eleccions internes. Puig ha aprofitat per etzibar crítiques contra Benach i Carod i ha destacat la feble cohesió interna d’ERC. També ha ofert a la nova direcció d’ERC obrir el diàleg sobre els temes del finançament i l'educació.",
"a2": "Felip Puig, número dos de CDC, valora el resultat de les eleccions internes d’ERC, en què Puigcercós i Ridao han sortit guanyadors per davant de Benach i Carod. Per aquest motiu, Puig qüestiona la legitimitat de Benach com a president del Parlament de Catalunya i de Carod com a vicepresident del Govern. També felicita Ridao i Puigcercós per la seva victòria.",
"a3": "Puig ha qüestionat la legitimitat de Benach i Carod, president del Parlament i vicepresident del Govern respectivament, per ocupar aquests càrrecs sense el suport de la militància, arran dels resultats de les eleccions internes d'ERC. D’altra banda, Puig ha felicitat els vencedors, Puigcercós i Ridao, i els ha estès la mà per treballar junts des del diàleg en clau catalanista."
},
"extractive": {
"a1": "Puig creu que, davant el fet que ni Benach ni Carod no han tingut el suport de la militància, 'tenen si més no un punt de feblesa alhora de desenvolupar les seves altíssimes responsabilitats institucionals'.\nEn una roda de premsa a la seu de CDC, Puig ha fet una 'cordial felicitació' a Puigcercós i Ridao, per la seva victòria a les eleccions internes en el si del partit, tot dient que 'tindran molta feina' i desitjant que, des del catalanisme, 'hi hagi capacitat d'obrir nous espais de diàleg' i que es creï una 'nova complicitat catalanista'.\nPuig considera que, des les votacions, es desprèn una 'continuïtat prevista i previsible', però també que la situació política d'ERC 'se situa en un escenari de menor cohesió interna', fet que tindrà 'repercussions'.\nD'altra banda, Puig ha llançat un oferiment a la nova direcció d'ERC en dos temes 'd'absoluta urgència': el finançament i l'educació, sobre els quals es plantegen 'obrir un diàleg'.",
"a2": "Puig creu que, davant el fet que ni Benach ni Carod no han tingut el suport de la militància, 'tenen si més no un punt de feblesa alhora de desenvolupar les seves altíssimes responsabilitats institucionals'.\nEn una roda de premsa a la seu de CDC, Puig ha fet una 'cordial felicitació' a Puigcercós i Ridao, per la seva victòria a les eleccions internes en el si del partit, tot dient que 'tindran molta feina' i desitjant que, des del catalanisme, 'hi hagi capacitat d'obrir nous espais de diàleg' i que es creï una 'nova complicitat catalanista'.\nD'una banda, pel que fa al finançament, Puig ha dit que vol conèixer quina és la posició de la nova direcció sobre aquesta qüestió, tot i que això no substitueix les negociacions que s'estan fent amb el Govern.\nEl secretari general adjunt de CDC ha assegurat que la situació de 'divisió interna' pot 'dificultar que ERC tingui una prioritat pels problemes del país' i 'continuï focalitzant la tensió en els problemes interns del partit'.",
"a3": "'La segona autoritat del país, amb els resultats a la mà, presenta algunes ombres de dubte sobre la seva legitimitat com a president del Parlament', ha alertat Puig, en referència a Benach. \nSobre Carod, el dirigent de CDC creu que 'el president Montilla té avui majors problemes amb la legimitat interna amb el vicepresident del Govern, davant la lectura dels resultats interns d'ERC'. \nPuig creu que, davant el fet que ni Benach ni Carod no han tingut el suport de la militància, 'tenen si més no un punt de feblesa alhora de desenvolupar les seves altíssimes responsabilitats institucionals'. \nEn una roda de premsa a la seu de CDC, Puig ha fet una 'cordial felicitació' a Puigcercós i Ridao, per la seva victòria a les eleccions internes en el si del partit, tot dient que 'tindran molta feina' i desitjant que, des del catalanisme, 'hi hagi capacitat d'obrir nous espais de diàleg' i que es creï una 'nova complicitat catalanista'. "
},
"extreme": {
"a1": "Els líders de CDC saluden la nova direcció d’ERC tot insinuant una crisi interna en el partit republicà.",
"a2": "Valoracions per part de CDC al resultat de les eleccions internes d’ERC, amb Puigcercós i Ridao com a nous dirigents.",
"a3": "Puig insta Puigcercós i Ridao a treballar junts en clau catalanista després de guanyar les eleccions internes d’ERC. "
}
} |
|
2,278 | La contaminació de l'aire a Barcelona baixa un 64% a Barcelona durant el mes de març, segons un estudi | La reducció és del 55% de mitjana a l'Estat | La contaminació de l'aire a Barcelona ha baixat un 64% durant el mes de març, segons un estudi d'Ecologistes en Acció sota el títol 'Efectes de la crisi de la Covid-19 sobre la qualitat de l'aire urbà a Espanya'.
Aquest informe s'ha fet a partir de mesuraments oficials en 24 ciutats de l'Estat.
La reducció és del 55% de mitjana a les ciutats espanyoles.
A més del confinament, la inestabilitat atmosfèrica també ha contribuït a aquesta millora.
En les grans ciutats, la reducció del trànsit ha aconseguit percentatges molt importants, de l'ordre del 77% a la Zona de Baixes Emissions de Barcelona i del 75% a l'interior de l'M-30 de Madrid.
L'informe elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades oficials de diòxid de nitrogen (NO2) recollits en 125 estacions de mesurament repartides entre les principals ciutats de l'Estat durant el mes de març de 2020 i dels deu anys anteriors.
Presenta, per tant, una foto fixa de la qualitat de l'aire urbà en l'últim mes, abans i després de la declaració de l'estat d'alarma i les mesures de confinament.
Des de la declaració de l'estat d'alarma el passat 14 de març s'ha produït una reducció dràstica dels nivells de contaminació atmosfèrica per diòxid de nitrogen (NO2) en les principals ciutats de l'Estat, amb una mitjana del 55% de disminució dels nivells de contaminació habituals en aquestes dates durant l'última dècada.
A Barcelona s'ha produït una reducció dels nivells de contaminació atmosfèrica per NO2 del 64%.
Aquesta reducció està directament relacionada amb la reducció dràstica del trànsit, així com de l'activitat portuària i aeroportuària, diu Ecologistes en Acció.
La millora de la qualitat de l'aire està sent general, tant en els centres de les ciutats com en les perifèries urbanes, igual que són generals les mesures de limitació de la circulació adoptades.
Si bé persisteix una certa diferència entre la contaminació registrada, major en les estacions orientades al trànsit que en les d'àmbit residencial.
Els nivells de NO2 registrats durant l'estat d'alarma són els més baixos per a la segona quinzena del mes de març de l'última dècada en totes les ciutats analitzades.
Es mantenen, a més, molt per sota del valor límit i la guia anual de l'OMS, quan en les estacions de trànsit aquest llindar se supera sovint.
Territorialment, s'aprecia una menor reducció de la contaminació a les ciutats de la cornisa cantàbrica, potser per factors meteorològics no identificats.
En canvi, les ciutats del litoral mediterrani són les que més han rebaixat els nivells de NO2, fins a concentracions a vegades pròpies d'estacions d'àmbit rural.
Les precipitacions i la inestabilitat atmosfèrica predominants durant el mes de març també han contribuït de manera important a millorar la qualitat general de l'aire.
A menys trànsit menys contaminació
El diòxid de nitrogen (NO2) és el contaminant típic emès pels tubs d'escapament dels automòbils (a més de per les calderes industrials i domèstiques).
La seva evolució, per tant, està directament lligada a les emissions del trànsit motoritzat, sent aquesta la seva principal font a les ciutats i el principal factor que influeix en la qualitat de l'aire urbà, insisteix l'entitat.
Ecologistes en Acció recorda que el NO2 provoca cada any a l'Estat al voltant de 7.000 morts prematures, segons l'Institut de Salut Carles III i l'Agència Europea de Medi Ambient.
És un gas irritant que agreuja les malalties respiratòries i redueix la capacitat de resistència a les infeccions, per la qual cosa la seva dràstica reducció és una bona notícia en el context d'emergència sanitària actual.
Encara que no són objecte de l'informe, les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5) i l'ozó també han disminuït de manera notable en la segona quinzena de març, apunta l'ONG.
La crisi de la Convid-19, conclou Ecologistes en Acció, demostra que la reducció estructural del trànsit motoritzat i els canvis en les pautes de mobilitat són la millor eina per a rebaixar la contaminació de l'aire a les ciutats. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Segons dades de l'estudi “Efectes de la crisi de la covid-19 sobre la qualitat de l'aire urbà a Espanya” d’Ecologistes en Acció, la disminució dràstica del trànsit arran de l'estat d'alarma va afavorir una disminució dels nivells de contaminació d’almenys el 55% de mitjana. Les emissions de diòxid de nitrogen provoquen cada any al voltant de 7.000 morts prematures a Espanya.",
"a2": "Ecologistes en Acció realitza un estudi titulat “Efectes de la crisi de la covid-19 sobre la qualitat de l'aire urbà a Espanya”, a partir de mesuraments oficials a 24 ciutats. La mitjana de reducció de la contaminació de l’aire és del 55% al conjunt de l’estat i del 64% a Barcelona. Conclouen que cal reduir el trànsit motoritzat.",
"a3": "Un informe d’Ecologistes en Acció revela que la qualitat de l’aire ha millorat arran de la reducció de la mobilitat durant la pandèmia. L’estudi mostra que els nivells de diòxid de nitrogen han disminuït de mitjana un 55% a Espanya i un 64% a Barcelona, segons dades recopilades en 125 estacions durant març de 2020 i els deu anys anteriors."
},
"extractive": {
"a1": "La contaminació de l'aire a Barcelona ha baixat un 64% durant el mes de març, segons un estudi d'Ecologistes en Acció sota el títol 'Efectes de la crisi de la Covid-19 sobre la qualitat de l'aire urbà a Espanya'.\nDes de la declaració de l'estat d'alarma el passat 14 de març s'ha produït una reducció dràstica dels nivells de contaminació atmosfèrica per diòxid de nitrogen (NO2) en les principals ciutats de l'Estat, amb una mitjana del 55% de disminució dels nivells de contaminació habituals en aquestes dates durant l'última dècada.\nEcologistes en Acció recorda que el NO2 provoca cada any a l'Estat al voltant de 7.000 morts prematures, segons l'Institut de Salut Carles III i l'Agència Europea de Medi Ambient.\nLa crisi de la Convid-19, conclou Ecologistes en Acció, demostra que la reducció estructural del trànsit motoritzat i els canvis en les pautes de mobilitat són la millor eina per a rebaixar la contaminació de l'aire a les ciutats.",
"a2": "La contaminació de l'aire a Barcelona ha baixat un 64% durant el mes de març, segons un estudi d'Ecologistes en Acció sota el títol 'Efectes de la crisi de la Covid-19 sobre la qualitat de l'aire urbà a Espanya'.\nDes de la declaració de l'estat d'alarma el passat 14 de març s'ha produït una reducció dràstica dels nivells de contaminació atmosfèrica per diòxid de nitrogen (NO2) en les principals ciutats de l'Estat, amb una mitjana del 55% de disminució dels nivells de contaminació habituals en aquestes dates durant l'última dècada.\nLa millora de la qualitat de l'aire està sent general, tant en els centres de les ciutats com en les perifèries urbanes, igual que són generals les mesures de limitació de la circulació adoptades.\nLa crisi de la Convid-19, conclou Ecologistes en Acció, demostra que la reducció estructural del trànsit motoritzat i els canvis en les pautes de mobilitat són la millor eina per a rebaixar la contaminació de l'aire a les ciutats.",
"a3": "La contaminació de l'aire a Barcelona ha baixat un 64% durant el mes de març, segons un estudi d'Ecologistes en Acció sota el títol 'Efectes de la crisi de la Covid-19 sobre la qualitat de l'aire urbà a Espanya'. \nEn les grans ciutats, la reducció del trànsit ha aconseguit percentatges molt importants, de l'ordre del 77% a la Zona de Baixes Emissions de Barcelona i del 75% a l'interior de l'M-30 de Madrid. \nL'informe elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades oficials de diòxid de nitrogen (NO2) recollits en 125 estacions de mesurament repartides entre les principals ciutats de l'Estat durant el mes de març de 2020 i dels deu anys anteriors. \nDes de la declaració de l'estat d'alarma el passat 14 de març s'ha produït una reducció dràstica dels nivells de contaminació atmosfèrica per diòxid de nitrogen (NO2) en les principals ciutats de l'Estat, amb una mitjana del 55% de disminució dels nivells de contaminació habituals en aquestes dates durant l'última dècada."
},
"extreme": {
"a1": "Un estudi d’Ecologistes en Acció demostra que durant el confinament pel coronavirus es va reduir dràsticament la contaminació de l'aire.",
"a2": "Ecologistes en Acció publica un estudi sobre la contaminació a les ciutats espanyoles per la crisi de la covid-19.",
"a3": "La reducció de la mobilitat arran de la pandèmia s'ha traduït en una millora de la qualitat de l’aire."
}
} |
2,798 | Meritxell Ruiz defensa que no és l'escola qui ha de donar resposta a la ''mala conciliació'' del país | Ramon Font, portaveu d'USTEC-STEs, creu que ''l'estiu mediterrani és per estiuejar'' | La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, no descarta redistribuir les 175 hores lectives però no planteja adaptar el calendari escolar als horaris laborals perquè considera que ''l'escola no ha de donar resposta a la mala conciliació'' del país.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, Ruiz ho ha qualificat de ''debat social'' que s'ha d'abordar més enllà de l'àmbit escolar.
En una línia similar s'ha manifestat el portaveu del sindicat USTEC-STEs Ramon Font que assegura que ''l'estiu mediterrani és per estiuejar'' i veu poc saludable posar 30 alumnes d'ESO en una aula a 29 graus.
Font però sí ha mostrat discrepàncies amb el departament pel que fa als recursos de personal que incorporen aquest curs.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, la consellera d'Ensenyament ha assegurat que Catalunya és dels països europeus que més hores lectives es fan, 175, i que tot i que es podrien distribuir de manera diferent, no s'han d'adaptar als horaris laborals dels pares perquè considera que l'escola no ha de donar resposta a la ''mala conciliació'' del país.
Creu que el debat és més ampli, és un ''debat social'' que s'ha d'abordar des de diferents punts de vista, i recorda que més aturades, com la setmana blanca fa uns anys, poden no ser positives pels infants, ja que en aquell cas, tampoc no van descansar
En una línia similar s'ha posicionat Ramon Font, portaveu del sindicat majoritari USTEC-STEs, que considera que ''l'estiu mediterrani és per estiuejar'' i planteja les dificultats que suposaria posar 30 alumnes de Secundària a una aula a gairebé 30 graus.
Font creu que no és possible ni per ''salut laboral'' i per això, defensa el calendari actual.
Ruiz i Font si que han discrepat però en els recursos humans que s'han previst per aquest nou curs escolar que comença la setmana vinent.
La consellera d'Ensenyament ha reiterat que el curs comença amb més docents per als 7.000 alumnes nous que comencen, i tot i reconèixer que els recursos són limitats, considera que hi ha més atenció a l'alumnat que en anteriors cursos perquè, per exemple, la reducció d'hores dels majors de 55 anys no es farà d'hores de classe sinó de permanència.
Ruiz ha manifestat que millorar les substitucions, que en el 76% dels casos es duen a terme segons els criteris anteriors a les retallades, és una de les prioritats d'enguany i que per això, els docents substituts s'incorporen als centres dos dies abans que comenci el curs, amb un cost per a l'administració, d'1'2MEUR aproximadament.
Els sindicats consideren que per fer front a la població escolar encara fan falta 7.000 mestres, i Ramon Font ho eleva a 11.000 si se seguissin les reivindicacions del 2010, per a 6a hora, reforços, desdoblaments, etc.
''Si volguéssim estar com el 2010, en necessitaríem 11.000'' , ha manifestat.
Per Font, un dels problemes del Departament és que demana fer el mateix que fan altres amb un terç dels recursos, i lamenta que iniciatives com Escola Nova 21, un plantejament que Ruiz defensa per reflexionar sobre les maneres d'ensenyar i aprendre, són només una ''operació de màrqueting'' perquè el principal problema del sistema escolar a Catalunya, és la segregació escolar.
Ruiz també ha reiterat que el model de trilingüisme que es demana a Catalunya ja està ''superat'' per un model ''plurilingüe'' amb dues llengües estrangeres a més del català i el castellà.
Per Ruiz és important recordar que no per introduir una llengua més s'ha de ''carregar'' el català.
La consellera també ha recordat que els alumnes catalans no faran enguany les revàlides i que no té sentit relacionar el títol amb un examen d'un dia.
Ruiz s'ha mostrat optimista en què la LOMCE canviï perquè creu que no té sentit tirar-la endavant sense consens. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Meritxell Ruiz, consellera d'Ensenyament, creu que el debat sobre escola i conciliació laboral ha de ser molt més ampli i que l'adaptació del calendari escolar no sempre ha estat positiva. Davant les crítiques dels sindicats sobre la mancança de recursos, la consellera ha reiterat que s'han incorporat més docents i també s'ha millorat l'atenció a l'alumnat i les substitucions.",
"a2": "La consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, ofereix redistribuir les 175 hores lectives, però no adaptar l’horari escolar al laboral. El portaveu del sindicat USTEC-STEs, Ramon Font, es mostra d’acord que no es poden posar 30 alumnes dins una aula a 29 graus. Discrepen en el nombre de docents necessaris per cobrir la demanda, 7.000 per a Ruiz i 11.000 per a Font.",
"a3": "Meritxell Ruiz, consellera d'Ensenyament, assegura que el calendari escolar no pot donar resposta a la mala conciliació d’horaris malgrat que està disposada a una nova distribució de les hores lectives. Ramon Font, portaveu d’USTEC-STEs, lamenta que a l’estiu suposa un problema fer classe. Mentre que Ruiz defensa l’increment del nombre de docents aconseguit, Font critica que encara manquen 7.000 mestres."
},
"extractive": {
"a1": "La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, no descarta redistribuir les 175 hores lectives però no planteja adaptar el calendari escolar als horaris laborals perquè considera que ''l'escola no ha de donar resposta a la mala conciliació'' del país.\nCreu que el debat és més ampli, és un ''debat social'' que s'ha d'abordar des de diferents punts de vista, i recorda que més aturades, com la setmana blanca fa uns anys, poden no ser positives pels infants, ja que en aquell cas, tampoc no van descansar.\nLa consellera d'Ensenyament ha reiterat que el curs comença amb més docents per als 7.000 alumnes nous que comencen, i tot i reconèixer que els recursos són limitats, considera que hi ha més atenció a l'alumnat que en anteriors cursos perquè, per exemple, la reducció d'hores dels majors de 55 anys no es farà d'hores de classe sinó de permanència.\nPer Font, un dels problemes del Departament és que demana fer el mateix que fan altres amb un terç dels recursos, i lamenta que iniciatives com Escola Nova 21, un plantejament que Ruiz defensa per reflexionar sobre les maneres d'ensenyar i aprendre, són només una ''operació de màrqueting'' perquè el principal problema del sistema escolar a Catalunya, és la segregació escolar.",
"a2": "La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, no descarta redistribuir les 175 hores lectives però no planteja adaptar el calendari escolar als horaris laborals perquè considera que ''l'escola no ha de donar resposta a la mala conciliació'' del país.\nEn una línia similar s'ha posicionat Ramon Font, portaveu del sindicat majoritari USTEC-STEs, que considera que ''l'estiu mediterrani és per estiuejar'' i planteja les dificultats que suposaria posar 30 alumnes de Secundària a una aula a gairebé 30 graus.\nLa consellera d'Ensenyament ha reiterat que el curs comença amb més docents per als 7.000 alumnes nous que comencen, i tot i reconèixer que els recursos són limitats, considera que hi ha més atenció a l'alumnat que en anteriors cursos perquè, per exemple, la reducció d'hores dels majors de 55 anys no es farà d'hores de classe sinó de permanència.\nPer Font, un dels problemes del Departament és que demana fer el mateix que fan altres amb un terç dels recursos, i lamenta que iniciatives com Escola Nova 21, un plantejament que Ruiz defensa per reflexionar sobre les maneres d'ensenyar i aprendre, són només una ''operació de màrqueting'' perquè el principal problema del sistema escolar a Catalunya, és la segregació escolar.",
"a3": "La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, no descarta redistribuir les 175 hores lectives però no planteja adaptar el calendari escolar als horaris laborals perquè considera que ''l'escola no ha de donar resposta a la mala conciliació'' del país.\nEn una línia similar s'ha manifestat el portaveu del sindicat USTEC-STEs Ramon Font que assegura que ''l'estiu mediterrani és per estiuejar'' i veu poc saludable posar 30 alumnes d'ESO en una aula a 29 graus.\nLa consellera d'Ensenyament ha reiterat que el curs comença amb més docents per als 7.000 alumnes nous que comencen, i tot i reconèixer que els recursos són limitats, considera que hi ha més atenció a l'alumnat que en anteriors cursos perquè, per exemple, la reducció d'hores dels majors de 55 anys no es farà d'hores de classe sinó de permanència. \nEls sindicats consideren que per fer front a la població escolar encara fan falta 7.000 mestres, i Ramon Font ho eleva a 11.000 si se seguissin les reivindicacions del 2010, per a 6a hora, reforços, desdoblaments, etc. "
},
"extreme": {
"a1": "La consellera d'Ensenyament defensa les polítiques educatives del Govern i proposa un debat social ampli en relació amb la conciliació.",
"a2": "Ensenyament i sindicats de docents plantegen les seves visions sobre vacances escolars, el nombre de docents necessaris i la segregació escolar.",
"a3": "Meritxell Ruiz denuncia que la mala conciliació és un debat social que no pot solucionar-se només amb el calendari escolar."
}
} |
2,145 | Ramon Mirabet: "Vull que passin 20 o 30 anys, mirar endarrere i veure que no soc un estil ni un tipus de cançó" | El cantant presenta algunes de les noves cançons del seu futur tercer disc a la Sala Razzmatazz aquest dimecres | "Vull que passin 20 o 30 anys, mirar endarrere i veure que no soc un estil ni un tipus de cançó, sinó que es poden arribar a fer moltes coses a la vida".
Així ho ha manifestat el cantant Ramon Mirabet en una entrevista amb l'ACN.
Ha posat com exemple que el tercer disc, del qual només n'ha presentat alguns temes, "serà molt més pop que els altres àlbums, però si t'escoltes tot el disc i escoltes el primer i segon, me'n vaig en moltes línies musicals diferents i al final, l'essència és allà".
El cantant presenta algunes d'aquestes noves cançons del seu futur tercer disc aquest dimecres a la Sala Razzmatazz de Barcelona.
"Amb el primer disc ningú esperava res de mi, només jo, però al tercer et comences a plantejar si les cançons agradarà a la gent que ve als concerts i això no m'havia passat abans".
Després de passar ja per l'Strenes, Mirabet presentarà les seves cançons a Barcelona en un concert a la Sala Razzmatazz aquest dimecres i seguirà amb actuacions a la Sala Joy Eslava de Madrid, el 14 de juny; al Festival Coordenades La Bisbal, dos dies després; al Sons Solers de Sant Pere de Ribes el 13 de juliol i al Concerts al Fòrum Romà d'Empúries, el 4 d'agost.
Sobre el seu recorregut des de la publicació del seu primer àlbum, Mirabet ha manifestat que nota "que el projecte es va fent gran i que la gent no només coneix una o dues cançons, sinó que les canta totes.
I això fa que tinguis més seguretat i confiança".
Ha considerat que és "una cosa que es retroalimenta, és una energia que dona al púbic i aquest li torna" i "tot es va retroalimentant i va creixent".
"La seguretat la vas agafant a mesura que la gent es va fent seves les cançons", ha recalcat.
"Quan tens una identitat pròpia, al final vas agafant més seguretat i t'identifiques més amb qui ets i el que estàs fent", ha dit, al temps que ha afirmat: "Al final te n'adones que tothom val pel que vulgui, l'únic que un ha de creure amb si mateix i identificar-se amb el que fa".
Les diferències entre el primer i el tercer disc, és que a l'inici, ha dit, ningú esperava res d'ell, però "no sabia què era capaç de fer, feia el que sabia i podia", però al tercer, s'ha començat a "plantejar si les cançons agradaran a la gent que va als concerts.
Això no m'havia passat abans", ha afegit.
Mirabet ha apuntat que en el món de l'art arriba un punt en què "un ha de decidir: si tenir personalitat, caràcter i arriscar-se o seguir una corrent i que et pugui anar millor o pitjor".
Ha ressaltat que això li està fent fer "una espècie d'estudi mental sobre com està la industria i el públic i com es vol veure d'aquí uns anys".
Ha posat com exemple David Bowie, qui ha "arribat a fer un disc de blues, de jazz, de pop...".
"Vull que passin 30 anys, mirar endarrere i veure que no soc un estil ni un tipus de cançó", ha dit.
El tercer disc
Mirabet ha manifestat que va assistir a molts concerts l'any passat, ja siguin petits o grans i els que més el van marcar són els que aconseguien que "hi hagués una emoció en el públic en tot el que estava passant".
Ha declarat que ha viscut molt el jazz des de petit i ha indicat que després un escolta una cançó pop amb tres acords i una melodia senzilla i "emociona molt".
"En aquest tercer disc he treballat més les estructures més una estrofa que condueixi a una tornada", ha recalcat, al temps que ha manifestat que és la primera vegada que es posa de ple en tot el disc i la producció.
Sobre les lletres i temàtiques del nou disc, el cantant ha dit que sempre tracten sobre "coses que està vivint".
Creu que en aquesta ocasió serà "més autèntic" perquè en els dos anteriors àlbums va passar que quan sortia el disc potser feia un any que havia composat els temes i quan ha acabat la gira, fa tres.
"En aquest disc he volgut gravar i composar a la vegada perquè volia que el què gravava ho estigués vivint en aquell moment", ha explicat.
Publicació
Pel que fa el procés de rodatge del disc, ha dit que volien canviar la forma de publicar-lo.
Sempre es publicava un EP de quatre temes i després el disc, ha detallat.
"Avui en dia la gent no té paciència per escoltar-se un disc, tenim la sort que amb un botó tenim tota la informació que volem quan volem i fa que no tinguem la paciència per veure el treball d'una persona".
En aquest sentit, han anat publicant els temes i també han decidit que la gent pugui descobrir els nous temes als concerts. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El cantant Ramon Mirabet presentarà el seu tercer disc a Razzmatazz (Barcelona), en el qual evoluciona cap a nous estils i temàtiques. Mirabet ha reconegut que després dels dos treballs anteriors s'ha començat a plantejar com rebria el públic les seves noves cançons. A més, ha treballat en totes les fases de creació i producció i creu que serà “més autèntic”.",
"a2": "Ramon Mirabet presenta a la sala Razzmatazz algunes cançons del seu tercer disc. És un projecte que pretén consolidar el caràcter i l’autenticitat de la seva música. Mirabet segueix l’exemple de David Bowie de provar diferents estils i no estancar-se en un tipus de cançó. Que el públic conegui les cançons dels seus discs anteriors li aporta confiança i seguretat. ",
"a3": "Mirabet presentarà un avançament del seu tercer disc a Razzmatazz, dimecres vinent. El músic ha manifestat que a diferència del començament, ara li preocupa que la gent gaudeixi en els seus concerts. Mirabet, també ha ressaltat l'evolució del seu estil des del primer àlbum i com n'és d'important arriscar-se d'acord amb la pròpia identitat, sense encasellar-se un sol gènere."
},
"extractive": {
"a1": "Després de passar ja per l'Strenes, Mirabet presentarà les seves cançons a Barcelona en un concert a la Sala Razzmatazz aquest dimecres i seguirà amb actuacions a la Sala Joy Eslava de Madrid, el 14 de juny; al Festival Coordenades La Bisbal, dos dies després; al Sons Solers de Sant Pere de Ribes el 13 de juliol i al Concerts al Fòrum Romà d'Empúries, el 4 d'agost.\nLes diferències entre el primer i el tercer disc, és que a l'inici, ha dit, ningú esperava res d'ell, però \"no sabia què era capaç de fer, feia el que sabia i podia\", però al tercer, s'ha començat a \"plantejar si les cançons agradaran a la gent que va als concerts.\n\"En aquest tercer disc he treballat més les estructures més una estrofa que condueixi a una tornada\", ha recalcat, al temps que ha manifestat que és la primera vegada que es posa de ple en tot el disc i la producció. \nCreu que en aquesta ocasió serà \"més autèntic\" perquè en els dos anteriors àlbums va passar que quan sortia el disc potser feia un any que havia composat els temes i quan ha acabat la gira, fa tres.",
"a2": "Sobre el seu recorregut des de la publicació del seu primer àlbum, Mirabet ha manifestat que nota \"que el projecte es va fent gran i que la gent no només coneix una o dues cançons, sinó que les canta totes.\n\"Quan tens una identitat pròpia, al final vas agafant més seguretat i t'identifiques més amb qui ets i el que estàs fent\", ha dit, al temps que ha afirmat: \"Al final te n'adones que tothom val pel que vulgui, l'únic que un ha de creure amb si mateix i identificar-se amb el que fa\".\nLes diferències entre el primer i el tercer disc, és que a l'inici, ha dit, ningú esperava res d'ell, però \"no sabia què era capaç de fer, feia el que sabia i podia\", però al tercer, s'ha començat a \"plantejar si les cançons agradaran a la gent que va als concerts.\n\"En aquest tercer disc he treballat més les estructures més una estrofa que condueixi a una tornada\", ha recalcat, al temps que ha manifestat que és la primera vegada que es posa de ple en tot el disc i la producció.",
"a3": "El cantant presenta algunes d'aquestes noves cançons del seu futur tercer disc aquest dimecres a la Sala Razzmatazz de Barcelona. \nLes diferències entre el primer i el tercer disc, és que a l'inici, ha dit, ningú esperava res d'ell, però \"no sabia què era capaç de fer, feia el que sabia i podia\", però al tercer, s'ha començat a \"plantejar si les cançons agradaran a la gent que va als concerts. \nMirabet ha apuntat que en el món de l'art arriba un punt en què \"un ha de decidir: si tenir personalitat, caràcter i arriscar-se o seguir una corrent i que et pugui anar millor o pitjor\". \n\"En aquest tercer disc he treballat més les estructures més una estrofa que condueixi a una tornada\", ha recalcat, al temps que ha manifestat que és la primera vegada que es posa de ple en tot el disc i la producció."
},
"extreme": {
"a1": "El tercer disc de Ramon Mirabet representa una evolució i maduració per a l’artista en la recerca d’una major autenticitat.",
"a2": "El cantant Ramon Mirabet presenta les primeres cançons del seu tercer disc a la Razzmatazz, més segur que amb el primer.",
"a3": "Mirabet presenta l'avançament del seu tercer disc a Razzmatazz i destaca la importància de mantenir la pròpia identitat musical."
}
} |
2,669 | Patxi López ofereix "diàleg" per evitar un "xoc de trens" entre Catalunya i l'Estat que faci més gran la fractura social | El socialista defensa els seus actes de petit format durant la campanya perquè "no s'hi val" dir que "és el temps dels militants i després no escoltar-los" | El candidat a la primera secretaria del PSOE, Patxi López, ha assenyalat que el conflicte entre Catalunya i l'Estat "és un problema de tots els espanyols", no només dels catalans, i que la seva prioritat és donar-li resposta amb diàleg i "parant màquines" per evitar "un xoc de trens que suposi fer més gran la fractura social i el conflicte institucional".
Aquí, López ha afegit que per aconseguir això cal "molta voluntat política" i que la seva candidatura, que aposta per "una esquerra exigent i radical" que no es defineixi per "votar amb el PP cada setmana", té voluntat de fer el que calgui per trobar una solució.
El candidat socialista, abans de reunir-se amb càrrecs socialistes del Baix Llobregat a Cornellà, ha defensat el seu model de campanya amb actes petits i de molta proximitat assegurant que "no s'hi val" dir que "és el temps dels militants i després no escoltar-los" passant d'un acte multitudinari a un altre "sense prendre nota del què vol la militància".
En la seva campanya a les primàries socialistes, Patxi López ha centrat aquest divendres la seva activitat a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Al matí ha fet un acte a Badalona, i a la tarda s'ha desplaçat a Cornellà de Llobregat per celebrar un a trobada amb dirigents socialistes del Baix Llobregat i, més tard, una altra amb militants.
A l'acte de Cornellà, el candidat socialista ha estat acompanyat, entre d'altres, per l'alcaldessa de Gavà, Raquel Sànchez, i el primer secretari del PSC al Baix Llobregat i alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda.
López ha defensat que actes com el celebrat a Cornellà de Llobregat, amb un auditori d'una cinquantena de persones, "és el format que es mereix" el procés de primàries socialista.
Aquí, ha afegit que, a diferència del què fan els altres candidats, ell no concentra els militants sinó que els va a buscar allà on són per escoltar les propostes i com creuen que ha de ser el PSOE del futur.
A banda del contacte amb la militància, l'exlehendakari ha defensat la utilitat dels debats entre candidats i ha reclamat a la gestora del partit que aposti per aquesta fórmula de confrontar models i programes.
"M'agradaria que la gestora no organitzés un únic debat sinó que en convoqui tres o quatre perquè serveixen per contrastar idees i debatre el model de partit i de societat", ha afegit.
Sobre el model de partit, López ha destacat que la seva candidatura defensa la unitat del PSOE a l'entorn d'un projecte d'esquerres "exigent i radical" que deixi enrere el temps de la divisió i l'enfrontament i busqui la manera de començar a caminar units "a partir d'un socialisme molt més exigent del que tenim ara".
"Ofereixo als militants del PSOE la vocació indiscutible d'unir i integrar en aquest partit els que pensem diferent", ha reblat.
López ha assenyalat que el futur del partit s'ha de bastir a partir dels postulats d'una esquerra radical que no es defineixi "per votar amb el PP cada setmana per temperar les polítiques de dretes", ni per "buscar un pacte amb Pablo Iglesias a tota costa en una esquerra irreal que no segueixi ningú".
Per últim, sobre l'inici del lliurament de les armes per part d'ETA, Patxi López ha assegurat que "és una demostració més que la banda terrorista ha estat derrotada per la democràcia i per una societat que no va acceptar mai el seu xantatge".
També constat, ha afegit, que ETA sempre arriba tard a les coses perquè ha començat a entregar les armes cinc anys després d'anunciar l'alto el foc definitiu.
"Esperem que no triguin cinc anys més per anunciar la seva dissolució definitiva", ha proclamat.
Amb tot, l'exlehendakari ha deixat clar que no es pot "tòrcer el morro" amb el què està passant com fan alguns perquè en definitiva l'entrega de les armes vol dir que s'ha derrotat als terroristes. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Patxi López es troba embrancat en la seva campanya a les primàries del PSOE i ha visitat els militants de l'àrea metropolitana de Barcelona. Ha declarat que el diàleg en el conflicte entre Catalunya i l'Estat és prioritari. Sobre el model de partit, ha destacat la seva defensa de la unitat entorn d'un projecte d'esquerres “exigent i radical”.",
"a2": "Patxi López, candidat a primer secretari del PSOE, ha fet actes de campanya de petit format a l'àrea metropolitana de Barcelona. Assegura que prioritza el diàleg per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya i que cal evitar “fer més gran la fractura social”. Defensa la unitat del PSOE amb un projecte d’esquerres “exigent i radical”.",
"a3": "El candidat a la primera secretaria del PSOE, Patxi López, ha afirmat que la qüestió catalana és un problema de tots els espanyols i ha instat a buscar una solució dialogada. López ha subratllat la importància d’estar disposat a aconseguir-ho, i ha defensat la seva campanya de proximitat a l'àrea metropolitana de Barcelona per escoltar les demandes de la militància."
},
"extractive": {
"a1": "El candidat a la primera secretaria del PSOE, Patxi López, ha assenyalat que el conflicte entre Catalunya i l'Estat \"és un problema de tots els espanyols\", no només dels catalans, i que la seva prioritat és donar-li resposta amb diàleg i \"parant màquines\" per evitar \"un xoc de trens que suposi fer més gran la fractura social i el conflicte institucional\".\nEl candidat socialista, abans de reunir-se amb càrrecs socialistes del Baix Llobregat a Cornellà, ha defensat el seu model de campanya amb actes petits i de molta proximitat assegurant que \"no s'hi val\" dir que \"és el temps dels militants i després no escoltar-los\" passant d'un acte multitudinari a un altre \"sense prendre nota del què vol la militància\".\nSobre el model de partit, López ha destacat que la seva candidatura defensa la unitat del PSOE a l'entorn d'un projecte d'esquerres \"exigent i radical\" que deixi enrere el temps de la divisió i l'enfrontament i busqui la manera de començar a caminar units \"a partir d'un socialisme molt més exigent del que tenim ara\".\nLópez ha assenyalat que el futur del partit s'ha de bastir a partir dels postulats d'una esquerra radical que no es defineixi \"per votar amb el PP cada setmana per temperar les polítiques de dretes\", ni per \"buscar un pacte amb Pablo Iglesias a tota costa en una esquerra irreal que no segueixi ningú\".",
"a2": "El candidat a la primera secretaria del PSOE, Patxi López, ha assenyalat que el conflicte entre Catalunya i l'Estat \"és un problema de tots els espanyols\", no només dels catalans, i que la seva prioritat és donar-li resposta amb diàleg i \"parant màquines\" per evitar \"un xoc de trens que suposi fer més gran la fractura social i el conflicte institucional\".\nEl candidat socialista, abans de reunir-se amb càrrecs socialistes del Baix Llobregat a Cornellà, ha defensat el seu model de campanya amb actes petits i de molta proximitat assegurant que \"no s'hi val\" dir que \"és el temps dels militants i després no escoltar-los\" passant d'un acte multitudinari a un altre \"sense prendre nota del què vol la militància\".\nLópez ha assenyalat que el futur del partit s'ha de bastir a partir dels postulats d'una esquerra radical que no es defineixi \"per votar amb el PP cada setmana per temperar les polítiques de dretes\", ni per \"buscar un pacte amb Pablo Iglesias a tota costa en una esquerra irreal que no segueixi ningú\".\nPer últim, sobre l'inici del lliurament de les armes per part d'ETA, Patxi López ha assegurat que \"és una demostració més que la banda terrorista ha estat derrotada per la democràcia i per una societat que no va acceptar mai el seu xantatge\".",
"a3": "El candidat a la primera secretaria del PSOE, Patxi López, ha assenyalat que el conflicte entre Catalunya i l'Estat \"és un problema de tots els espanyols\", no només dels catalans, i que la seva prioritat és donar-li resposta amb diàleg i \"parant màquines\" per evitar \"un xoc de trens que suposi fer més gran la fractura social i el conflicte institucional\". \nAquí, López ha afegit que per aconseguir això cal \"molta voluntat política\" i que la seva candidatura, que aposta per \"una esquerra exigent i radical\" que no es defineixi per \"votar amb el PP cada setmana\", té voluntat de fer el que calgui per trobar una solució. \nEl candidat socialista, abans de reunir-se amb càrrecs socialistes del Baix Llobregat a Cornellà, ha defensat el seu model de campanya amb actes petits i de molta proximitat assegurant que \"no s'hi val\" dir que \"és el temps dels militants i després no escoltar-los\" passant d'un acte multitudinari a un altre \"sense prendre nota del què vol la militància\". \nEn la seva campanya a les primàries socialistes, Patxi López ha centrat aquest divendres la seva activitat a l'àrea metropolitana de Barcelona. "
},
"extreme": {
"a1": "Patxi López participa en diversos actes a l'àrea metropolitana de Barcelona amb ocasió de la seva campanya a les primàries socialistes.",
"a2": "Patxi López prioritza el diàleg com a resposta al conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol per evitar engrandir la fractura.",
"a3": "Patxi López, candidat a la primera secretaria del PSOE, a favor del diàleg per resoldre la qüestió catalana."
}
} |
2,418 | La fundació SER.GI va destinar l'any passat 271 pisos cedits a famílies vulnerables, 53 més que el 2014 | L'entitat social va atendre 4.730 persones al llarg del 2015 en 18 projectes diferents desplegats arreu de les comarques gironines | La fundació privada SER.GI va destinar l'any passat 271 pisos cedits per propietaris privats, administracions públiques o entitats bancàries a famílies vulnerables, 53 més que el 2014.
La majoria dels quals (181), es van vehicular a través del lloguer social.
Un total de 130 particulars (21 més que l'any anterior) han apostat per cedir els seus habitatges buits a aquesta entitat social.
Sobretot per por a patir ocupacions irregulars, segons han destacat els responsables dels programes socials, que han fet una crida als bancs a cedir part del seu parc habitacional aturat.
La fundació SER.GI va atendre al llarg del 2015 un total de 4.730 persones arreu de les comarques gironines a partir de divuit projectes socioeducatius diferents.
Fins a 2.608 persones van beneficiar-se l'any passat dels programes d'habitatge social de la fundació SER.GI, que des de l'any 2002 té en marxa un projecte de mediació en habitatges per a persones amb risc d'exclusió social.
La seva acció en aquest camp es fonamenta en borses d'habitatges, pisos d'inclusió, mediació en impagaments, assessorament en matèria hipotecària i d'arrendaments, projectes de masoveria urbana, entre d'altres.
En l'àrea d'habitatge, actualment intervé en diversos municipis de les comarques de Girona, com la mateixa capital, Figueres, Lloret de Mar, Caldes de Malavella i Salt, així com al municipi de Pineda de Mar (Alt Maresme).
La borsa d'habitatges de la fundació es nodreix bàsicament del mercat privat.
Al llarg del 2015, va gestionar 271 habitatges, 53 més que l'any anterior.
En qüestió d'un any, ha crescut de 21 el nombre de particulars que s'han decidit a cedir els seus pisos buits.
"Per evitar una ocupació irregular, el cedeixen a la fundació per a una funció social i, així, garantir el dret a l'habitatge", ha explicat el director, Lluís Puigdemont.
La tendència a l'alça de la cessió de pisos buits per part de propietaris privats contrasta amb el cas de les entitats bancàries, que han fet una aportació pràcticament simbòlica.
"Han fet alguna coseta però no és per tirar coets.
Les fundacions o obres socials d'aquestes entitats s'estan replantejant com treure al mercat l'habitatge que tenen parat, veurem com evoluciona", ha assenyalat Puigdemont, que ha animat les entitats bancàries a seguir el camí emprès per particulars i les administracions públiques.
4.730 persones ateses el 2015
L'habitatge social és una de les tres grans àrees en què la fundació SER.GI sustenta la seva acció, juntament amb la de família i joves –amb 1.271 beneficiaris gràcies a deu projectes diferents- i la de ciutadania i desenvolupament comunitari -1.233 beneficiaris-.
En total, els professionals i voluntaris de l'entitat social van atendre 4.730 persones l'any passat.
Com a novetat, la fundació va posar en marxa un parell de programes pioners.
'Khetanipem' s'ha implementat aquest últim any a Figueres amb l'objectiu de reduir l'absentisme escolar dels membres de la comunitat gitana.
Inspirant-se en experiències prèvies a Lleida i Tarragona, s'ha animat alguns joves a treure's el graduat en educació secundària perquè els seus fills imitin els hàbits educatius i tornin a les aules.
En col·laboració amb la Cambra de Comerç de Girona, també han impulsat un pla per facilitar la transició entre l'institut i altres formacions professionalitzades, sobretot per als joves d'entre 16 i 29 anys que van abandonar l'escolarització obligatòria sense l'acreditació corresponent.
S'han impartit classes d'anglès, noves tecnologies i habilitats socials.
"Precarització" de l'acció social
El president de la fundació SER.GI, Bru Bellissa, ha denunciat la precarització dels projectes de la fundació arran de la crisi.
"Cal valorar molt més l'acció social i millorar les condicions en què treballem.
Hem sortit de la crisi amb una certa precarització de tots els projectes que estem desenvolupant.
Pensem que l'acció social ha de ser més reconeguda, i per això val la pena que a nivell econòmic estigui més consolidada", ha declarat durant la roda de premsa de presentació de la memòria 2015.
A més, Bellissa ha reivindicat la necessitat de tenir més drets socials, sobretot en el tema de la nacionalitat i el dret a l'habitatge.
També ha esmentat la importància de la integració social i ha donat a entendre que aquesta lluita és responsabilitat del conjunt dels ciutadans.
El pressupost de SER.GI va ser 1.220.897 euros.
El gran gruix d'aquesta xifra (75%) prové de fonts públiques.
La resta, en part de fundacions i obres socials (21%), i de fonts privades (4%).
Més de la meitat d'aquests recursos s'han destinat a l'educació de famílies i joves i a programes dedicats a l'habitatge social. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La fundació privada SER.GI, que desenvolupa projectes d'acció social a la província de Girona, va destinar 271 pisos cedits per particulars, administracions públiques o bancs a famílies vulnerables. La fundació treballa en tres àrees: habitatge social, família i joves i ciutadania i desenvolupament comunitari. El seu president ha denunciat els efectes duradors de la crisi en l'acció social.",
"a2": "La fundació SER.GI presenta memòria del 2015, en què constata l’augment de pisos cedits per particulars destinats a famílies vulnerables, fins a 271. L’any passat van atendre 4.730 persones a les comarques gironines, especialment per mediació en habitatge social, però també en borses d’habitatges, pisos d’inclusió, mediació en impagaments, assessorament en hipoteques i lloguers i projectes de masoveria urbana.",
"a3": "La fundació SER.GI, a través del seu programa de mediació d'habitatge social, va ajudar 2.608 persones l’any passat. La fundació privada va proporcionar 271 pisos a famílies vulnerables, 130 dels quals van ser cedits per particulars per evitar ocupacions irregulars. Els responsables de l’entitat social han demanat als bancs que destinin part de les seves propietats buides a habitatge social."
},
"extractive": {
"a1": "La fundació privada SER.GI va destinar l'any passat 271 pisos cedits per propietaris privats, administracions públiques o entitats bancàries a famílies vulnerables, 53 més que el 2014.\nFins a 2.608 persones van beneficiar-se l'any passat dels programes d'habitatge social de la fundació SER.GI, que des de l'any 2002 té en marxa un projecte de mediació en habitatges per a persones amb risc d'exclusió social.\nL'habitatge social és una de les tres grans àrees en què la fundació SER.GI sustenta la seva acció, juntament amb la de família i joves –amb 1.271 beneficiaris gràcies a deu projectes diferents- i la de ciutadania i desenvolupament comunitari -1.233 beneficiaris-.\nEl president de la fundació SER.GI, Bru Bellissa, ha denunciat la precarització dels projectes de la fundació arran de la crisi.",
"a2": "La fundació privada SER.GI va destinar l'any passat 271 pisos cedits per propietaris privats, administracions públiques o entitats bancàries a famílies vulnerables, 53 més que el 2014.\nFins a 2.608 persones van beneficiar-se l'any passat dels programes d'habitatge social de la fundació SER.GI, que des de l'any 2002 té en marxa un projecte de mediació en habitatges per a persones amb risc d'exclusió social.\nLa tendència a l'alça de la cessió de pisos buits per part de propietaris privats contrasta amb el cas de les entitats bancàries, que han fet una aportació pràcticament simbòlica.\nEl president de la fundació SER.GI, Bru Bellissa, ha denunciat la precarització dels projectes de la fundació arran de la crisi.",
"a3": "La fundació privada SER.GI va destinar l'any passat 271 pisos cedits per propietaris privats, administracions públiques o entitats bancàries a famílies vulnerables, 53 més que el 2014. \nUn total de 130 particulars (21 més que l'any anterior) han apostat per cedir els seus habitatges buits a aquesta entitat social. \nSobretot per por a patir ocupacions irregulars, segons han destacat els responsables dels programes socials, que han fet una crida als bancs a cedir part del seu parc habitacional aturat. \nFins a 2.608 persones van beneficiar-se l'any passat dels programes d'habitatge social de la fundació SER.GI, que des de l'any 2002 té en marxa un projecte de mediació en habitatges per a persones amb risc d'exclusió social. "
},
"extreme": {
"a1": "La fundació privada gironina SER.GI destina més d'un milió d’euros anuals a programes d'habitatge social i de desenvolupament comunitari.",
"a2": "La fundació SER.GI cedeix 271 pisos a famílies vulnerables i atén 4.730 persones el 2015 en 18 projectes a Girona.",
"a3": "Més de 2.500 persones es van beneficiar l’any passat dels programes d’habitatge social de la fundació SER.GI."
}
} |
806 | Artadi tanca la porta a una ‘coalició electoral’ entre JxCat i el PDECat | Avui s'acaba el termini per a escollir els càrrecs de la direcció de la nova formació, per la qual es presenta una única candidatura, amb Puigdemont com a president | La diputada i impulsora de Junts per Catalunya (JxCat) com a partit independent Elsa Artadi ha tancat la porta a una hipotètica ‘coalició electoral’ entre la nova formació i el PDECat.
‘A JxCat no hem tingut mai la voluntat d’anar en coalició electoral.
Si és l’aspiració d’una altra formació política, té tot el dret, però haurien d’entendre que aquesta no és la voluntat de JxCat’, ha dit en una entrevista amb Efe.
JxCat va posar en marxa el passat 25 de juliol el seu procés congressual per constituir-se com a partit polític, un procés que culminarà el 3 d’octubre i en el qual participen des de primera línia figures destacades del PDECat, com el president Carles Puigdemont o els presos polítics Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn.
No obstant això, la direcció executiva del PDECat, encapçalada per David Bonvehí, rebutja dissoldre’s com a organització per integrar-se en la nova formació que impulsa Puigdemont i demana a aquells militants que se sumin a JxCat que tornin el carnet del partit.
Aquesta setmana, el portaveu del PDECat, Marc Solsona, ha explicat que, un cop fracassades les negociacions per formar part de les estructures orgàniques de JxCat, ara l’objectiu és arribar a ‘acords electorals’ per evitar la ruptura d’aquest espai polític, però Artadi ha descartat una ‘coalició electoral’.
No hi ha, segons Artadi, ‘cap marge’ per a un acord amb el PDECat per concórrer en coalició electoral als pròxims comicis.
‘Junts per Catalunya s’ha de presentar com a Junts per Catalunya, que és el que és, és com va néixer fa dos anys i mig i és com ha anat creixent durant tot aquest temps’, ha subratllat.
L’única ‘excepció’ que sí que permetria una coalició electoral seria que ‘en algun moment es tornés a plantejar una llista de país‘ que agrupés el conjunt de forces independentistes, una opció que no obstant això veu ‘cada dia més lluny’.
Davant d’aquestes circumstàncies, si la direcció del PDECat liderada per Bonvehí decideix presentar una llista electoral pròpia, Artadi ha assegurat que JxCat ho ‘respectarà’.
‘Màxim respecte cap a les decisions que prengui el PDECat o qualsevol altre partit polític.
A nosaltres només ens correspon respectar-ho i desitjar-los la millor sort, amb un joc net per part de tots’, ha afirmat.
Segons Artadi, si al PDECat ‘creuen que tenen un projecte polític diferent del nostre, legítimament els hem de poder explicar tots en una campanya electoral, contraposar i que la ciutadania decideixi’.
‘Nosaltres anem a la nostra, a un partit obert, a seguir creixent’, ha destacat Artadi, un dels caps visibles de JxCat.
Les bases de JxCat poden votar des de divendres i fins aquest avui els càrrecs de la direcció, per a la qual es presenta una única candidatura, amb Puigdemont com a president, Artadi com a vice-presidenta al costat d’Anna Erra, Josep Rius i Jordi Turull, i Jordi Sànchez com a secretari general de la nova organització.
Sobre la manca d’entesa amb la cúpula del PDECat per convertir JxCat en l’única organització d’aquest espai polític, Artadi ha remarcat que mai no es va buscar un ‘acord estructural’ entre les dues direccions: ‘Nosaltres mai hem tingut la voluntat que fos una federació de partits per anar incorporant sigles, quotes, espais i estructures ‘, ha explicat.
‘La voluntat és anar incorporant a persones que vulguin seguir fent aquest projecte més gran’, de manera que tothom entri en ‘igualtat’ de condicions, ha argumentat.
D’altra banda, ha acusat ERC de ‘simplificar’ quan defineix a JxCat com una força independentista ‘de dretes’: ‘No em sembla que sigui la manera més intel·ligent de fer política’, ha assenyalat Artadi, per a qui la seva formació representa un ‘centre ampli’.
‘És curiós que hi hagi gent que no vulgui unir-se a JxCat perquè diuen que és massa d’esquerres i d’altres que pretenguin situar-nos molt a la dreta.
Potser estem en el punt just’, ha afegit. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Junts per Catalunya culminarà a l'octubre el procés congressual en què es constituirà com a partit polític i en què les bases podran votar els càrrecs de la direcció, que aniran previsiblement a la candidatura liderada per Puigdemont. Les negociacions amb el PDeCAT per fusionar-se dins de JxCat han estat infructuoses i Elsa Artadi descarta formar-hi una coalició electoral.",
"a2": "Elsa Artadi, impulsora de Junts per Catalunya com a partit independent, rebutja formar una coalició electoral amb PDeCAT. La formació, sota la direcció de David Bonvehí, no es vol dissoldre per integrar-se a JxCat, però vol evitar la ruptura del seu espai polític. Artadi figura com a vicepresidenta de la llista única de Puigdemont a la presidència del nou partit.",
"a3": "Elsa Artadi assegura que JxCat, partit en ple procés constituent amb Puigdemont al capdavant, no formarà cap coalició electoral amb el PDeCA. Artadi defensa que JxCat no ha buscat la integració de partits, però respecta el projecte que presenti paral·lelament el PDeCAT. Des de la formació, reivindiquen el seu espai electoral malgrat que no descarten tan vehementment possibles acords electorals."
},
"extractive": {
"a1": "JxCat va posar en marxa el passat 25 de juliol el seu procés congressual per constituir-se com a partit polític, un procés que culminarà el 3 d’octubre i en el qual participen des de primera línia figures destacades del PDECat, com el president Carles Puigdemont o els presos polítics Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn.\nAquesta setmana, el portaveu del PDECat, Marc Solsona, ha explicat que, un cop fracassades les negociacions per formar part de les estructures orgàniques de JxCat, ara l’objectiu és arribar a ‘acords electorals’ per evitar la ruptura d’aquest espai polític, però Artadi ha descartat una ‘coalició electoral’.\nLes bases de JxCat poden votar des de divendres i fins aquest avui els càrrecs de la direcció, per a la qual es presenta una única candidatura, amb Puigdemont com a president, Artadi com a vice-presidenta al costat d’Anna Erra, Josep Rius i Jordi Turull, i Jordi Sànchez com a secretari general de la nova organització.\nD’altra banda, ha acusat ERC de ‘simplificar’ quan defineix a JxCat com una força independentista ‘de dretes’: ‘No em sembla que sigui la manera més intel·ligent de fer política’, ha assenyalat Artadi, per a qui la seva formació representa un ‘centre ampli’.",
"a2": "La diputada i impulsora de Junts per Catalunya (JxCat) com a partit independent Elsa Artadi ha tancat la porta a una hipotètica ‘coalició electoral’ entre la nova formació i el PDECat.\nJxCat va posar en marxa el passat 25 de juliol el seu procés congressual per constituir-se com a partit polític, un procés que culminarà el 3 d’octubre i en el qual participen des de primera línia figures destacades del PDECat, com el president Carles Puigdemont o els presos polítics Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn.\nAquesta setmana, el portaveu del PDECat, Marc Solsona, ha explicat que, un cop fracassades les negociacions per formar part de les estructures orgàniques de JxCat, ara l’objectiu és arribar a ‘acords electorals’ per evitar la ruptura d’aquest espai polític, però Artadi ha descartat una ‘coalició electoral’.\nL’única ‘excepció’ que sí que permetria una coalició electoral seria que ‘en algun moment es tornés a plantejar una llista de país‘ que agrupés el conjunt de forces independentistes, una opció que no obstant això veu ‘cada dia més lluny’.",
"a3": "La diputada i impulsora de Junts per Catalunya (JxCat) com a partit independent Elsa Artadi ha tancat la porta a una hipotètica ‘coalició electoral’ entre la nova formació i el PDECat.\nJxCat va posar en marxa el passat 25 de juliol el seu procés congressual per constituir-se com a partit polític, un procés que culminarà el 3 d’octubre i en el qual participen des de primera línia figures destacades del PDECat, com el president Carles Puigdemont o els presos polítics Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. \nAquesta setmana, el portaveu del PDECat, Marc Solsona, ha explicat que, un cop fracassades les negociacions per formar part de les estructures orgàniques de JxCat, ara l’objectiu és arribar a ‘acords electorals’ per evitar la ruptura d’aquest espai polític, però Artadi ha descartat una ‘coalició electoral’.\nJunts per Catalunya s’ha de presentar com a Junts per Catalunya, que és el que és, és com va néixer fa dos anys i mig i és com ha anat creixent durant tot aquest temps’, ha subratllat."
},
"extreme": {
"a1": "JxCat es constituirà com a partit independent previsiblement liderat per Puigdemont i no contempla anar en coalició amb el PDeCAT.",
"a2": "Junts per Catalunya rebutja una coalició electoral amb PDeCAT, segons Artadi, que forma part de la llista única de Puigdemont.",
"a3": "Elsa Artadi posa distància entre JxCat i PDeCAT tot descartant eventuals coalicions electorals entre les dues formacions."
}
} |
1,635 | L'ombra del Suprem amenaça l'estratègia dels presos polítics amb el 100.2 | Els juristes difereixen sobre si els recursos a les sortides dels líders independentistes per treballar els ha de revisar l'audiència provincial o el tribunal que els va condemnar | L'ombra del Tribunal Suprem és llarga i, malgrat dictar sentència aviat farà un any, continua condicionant el dia a dia dels presos polítics a Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Bases.
L'últim cas va ser evident amb el missatge inèdit amenaçant els funcionaris de presons catalanes amb un delicte de prevaricació si permetien als líders independentistes passar el confinament a casa.
La llarga mà del Suprem, però, també podria amenaçar l'article 100.2 que es va aplicar als presos independentistes a principis d'any.
Aquest article del reglament penitenciari permet combinar elements del diversos graus.
En el cas dels presos, es combinen elements del segon i el tercer grau, i per això han pogut sortir de la presó unes hores al dia per treballar o fer tasques de voluntariat.
El 100.2 el concedeix, en base a criteris tècnics i encaminats a la reinserció de l'intern, la junta de tractament de la presó i és d'aplicació immediata, tot i que la Fiscalia hi pot presentar recurs.
Fonts de JxCat admeten que hi ha inquietud a Lledoners per la possibilitat que els recursos acabin sobre la taula de Manuel Marchena.
La clau de tot plegat està en determinar si s'entén l'article 100.2 com a execució de la pena o com a tractament penitenciari.
Si s'interpreta que aquest article del reglament penitenciari és execució de la pena, com per exemple ho són els graus penitenciaris, els recursos haurien d'anar al tribunal sentenciador, en aquest cas al Suprem.
Si, per contra, s'entén el 100.2 com una qüestió de tractament penitenciari, qui ho ha de veure els recursos és l'audiència provincial.
No hi ha una única opinió entre les ves consultades, però s'imposa la tesi que ha imperat fins ara: el 100.2 ha d'anar a l'audiència corresponent.
sentència de l'1-O
Un jutge obre la porta que el Suprem decideixi sobre el 100.2 dels presos polítics
El jutjat de vigilància penitenciària accepta les sortides per fer voluntariat de Carme Forcadell però apunta que el previsible recurs de la Fiscalia el podria veure el tribunal sentenciador
La manca d'un dret processal penitenciari: "No hi ha una norma clara"
La qüestió no està definida i els juristes fan interpretacions diverses.
La polèmica sorgeix en el moment que no hi ha un dret processal penitenciari que estableixi com han de funcionar els recursos, tal com lamenten diverses veus consultades.
"No hi ha una norma clara, hi ha resolucions contradictòries i un buit legal en aquest sentit que fa dècades que denunciem", admet Iñaki Rivera, professor de Dret a la Universitat de Barcelona i director de l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans.
Segons ell, el 100.2 és matèria d'incidents d'execució de la pena i, per tant, hauria d'anar al Tribunal Suprem.
No tothom ho veu igual.
Marc Viu, advocat penalista, soci del bufet Sànchez+Viu i membre de la comissió de defensa de l'Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, coincideix amb Rivera que el debat està obert, i critica també la manca d'una llei procedimental penitenciària, que suposa una falta de garanties de cara als interns.
"Hi ha inseguretat jurídica perquè en un lloc et poden resoldre d'una manera i en un altre d'una altra", sosté en declaracions a aquest diari.
Segons Berta Armengol, advocada penalista i penitenciària, la discussió pot tenir un fonament perquè és difícil d'interpretar si l'article 100.2 forma part del tractament o del règim de classificació.
"Això es resoldria amb una llei processal penitenciària", lamenta.
Tot i així, recorda que els recursos en aquest sentit sempre han anat a l'audiència provincial, que de fet té una sala especialitzada en l'àmbit penitenciari.
En la mateixa línia, Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Lleida, admet que la qüestió pot generar "certs dubtes" però sosté que els recursos d'apel·lació en matèria de règim penitenciari han d'anar a l'audiència provincial, perquè no impliquen pròpiament un canvi de classificació penitenciària.
Els canvis de classificació -passar del segon al tercer grau, per exemple- sí que els resol el tribunal sentenciador, tot i que abans ho feia també l'audiència provincial.
La qüestió ara serà veure què resol l'audiència provincial quan rebi els recursos de la Fiscalia contra les sortides dels presos.
Ara per ara, els jutjats de vigilància penitenciària han avalat el 100.2 dels líders independentistes, sovint amb durs retrets als arguments de la Fiscalia per impedir-lo.
Com sosté Tamarit, si l'audiència provinicial resol aquests recursos, "resolts estaran".
Tant Tamarit com Iñaki Rivera apunten que el Suprem no pot entrar d'ofici en aquest àmbit.
"Els tribunals només poden actuar si les parts els ho demanen", recorden tots dos.
Tot i així, Rivera advoca per la prudència i recorda que en la qüestió del procés s'han vist "sorpreses".
L'última, veure com l'alt tribunal amenaçava els funcionaris perquè no permetessin als presos polítics confinar-se amb les seves famílies. | [
"sentència de l'1-o"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El règim de permisos concedit als presos polítics del procés en virtut de l'article 100.2 del reglament penitenciari es podria anul·lar pels possibles recursos de la Fiscalia. Els juristes no es posen d'acord sobre si els recursos haurien de ser vistos pel Tribunal Suprem, en tant que tribunal sentenciador, o per l’audiència provincial, que habitualment s’ocupa d'aquests assumptes.",
"a2": "Els presos independentistes gaudeixen d’unes hores fora de la presó en aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari. Si la Fiscalia hi presenta recurs, es podria portar al Tribunal Suprem de Marchena, però alguns experts opinen que pertany a l’àmbit de l’audiència provincial. En tot cas, hi ha un buit legal que genera inseguretat jurídica als presos polítics.",
"a3": "El Tribunal Suprem mira de reüll l'aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari pel qual la junta de tractament de la presó va concedir permisos als líders del procés. La problemàtica rau en el fet que si es considera execució de la pena, l’òrgan competent en cas de recurs és el Suprem, i si es considera tractament penitenciari és l'audiència provincial."
},
"extractive": {
"a1": "La llarga mà del Suprem, però, també podria amenaçar l'article 100.2 que es va aplicar als presos independentistes a principis d'any. \nSi s'interpreta que aquest article del reglament penitenciari és execució de la pena, com per exemple ho són els graus penitenciaris, els recursos haurien d'anar al tribunal sentenciador, en aquest cas al Suprem.\nSi, per contra, s'entén el 100.2 com una qüestió de tractament penitenciari, qui ho ha de veure els recursos és l'audiència provincial.\nEn la mateixa línia, Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Lleida, admet que la qüestió pot generar \"certs dubtes\" però sosté que els recursos d'apel·lació en matèria de règim penitenciari han d'anar a l'audiència provincial, perquè no impliquen pròpiament un canvi de classificació penitenciària.",
"a2": "Si s'interpreta que aquest article del reglament penitenciari és execució de la pena, com per exemple ho són els graus penitenciaris, els recursos haurien d'anar al tribunal sentenciador, en aquest cas al Suprem.\nSi, per contra, s'entén el 100.2 com una qüestió de tractament penitenciari, qui ho ha de veure els recursos és l'audiència provincial.\nLa polèmica sorgeix en el moment que no hi ha un dret processal penitenciari que estableixi com han de funcionar els recursos, tal com lamenten diverses veus consultades.\nEn la mateixa línia, Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Lleida, admet que la qüestió pot generar \"certs dubtes\" però sosté que els recursos d'apel·lació en matèria de règim penitenciari han d'anar a l'audiència provincial, perquè no impliquen pròpiament un canvi de classificació penitenciària.",
"a3": "La llarga mà del Suprem, però, també podria amenaçar l'article 100.2 que es va aplicar als presos independentistes a principis d'any. \nEl 100.2 el concedeix, en base a criteris tècnics i encaminats a la reinserció de l'intern, la junta de tractament de la presó i és d'aplicació immediata, tot i que la Fiscalia hi pot presentar recurs. \nSi s'interpreta que aquest article del reglament penitenciari és execució de la pena, com per exemple ho són els graus penitenciaris, els recursos haurien d'anar al tribunal sentenciador, en aquest cas al Suprem. \nSi, per contra, s'entén el 100.2 com una qüestió de tractament penitenciari, qui ho ha de veure els recursos és l'audiència provincial. "
},
"extreme": {
"a1": "Els permisos penitenciaris a què s’han acollit els presos independentistes podrien ser anul·lats en cas que la Fiscalia els recorri.",
"a2": "L’article 100.2 del reglament penitenciari, que permet als presos polítics combinar diversos graus per sortir de la presó, en qüestió.",
"a3": "El Tribunal Suprem mira de reüll la concessió de permisos penitenciaris als líders del procés. "
}
} |
2,239 | El Parc del Segre reobre amb la fase 1 el centre de tecnificació de piragüisme amb una dotzena de palistes d'alt nivell | L'Ajuntament de la Seu d'Urgell destina un milió d'euros a famílies i empreses afectades per la crisi de la covid-19 | El Centre Especialitzat de Tecnificació de Piragüisme de la Seu d'Urgell, ubicat a les instal·lacions del Parc Olímpic del Segre, ha reobert portes aquest dilluns coincidint amb l'entrada en vigor de la fase 1 de desescalada al conjunt de la regió sanitària de l'Alt Pirineu i Aran.
Una dotzena de palistes de l'equip espanyol han tornat a baixar pel canal d'aigües braves d'aquest complex, tot respectant les mesures de seguretat i prevenció, com ara guardar una distància de més de dos metres entre ells i amb els seus entrenadors.
D'altra banda, l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha acordat destinar més d'un milió d'euros a ajudar a famílies, empreses i autònoms de la ciutat que han quedat afectats per la crisi sanitària de la covid-19.
Un dels quatre entrenadors que ha estat amb els grup de palistes "d'alt nivell" que ha tornat al Parc del Segre, Xabi Etxaniz, ha afirmat que la reobertura de les instal·lacions ha estat rebuda com una "súper notícia" per ells ja que portaven "molts dies sense tocar l'aigua i el piragüisme és un esport de molta sensibilitat", amb la qual cosa, ha assegurat, hi havia "ganes de començar".
En aquest sentit, ha explicat que ara el més important és poder tornar a "remar" per anar millorant la tècnica.
Respecte a les mesures de prevenció i seguretat, Etxaniz ha dit que s'està seguint la normativa publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), com ara netejar-se sovint les mans, evitar tocar cap element comú i no utilitzar els vestuaris.
També ha explicat que s'està mantenint una distància de més de dos metres a l'hora de parlar amb els quatre entrenadors que acompanyen a la dotzena de piragüistes que aquest dilluns han tornat a baixar pel canal d'aigües braves de l'equipament de la capital alturgellenca.
Val a dir que, tot i que el centre de tecnificació de piragüisme ha recuperat la seva activitat coincidint amb la fase 1 del procés de desescalada, les instal·lacions del Parc del Segre estaven obertes des de finals del mes d'abril per al passeig.
En aquest sentit, l'Ajuntament de la Seu d'Urgell va senyalitzar un recorregut de sentit únic per aquest espai amb l'objectiu d'evitar que les persones es puguin creuar i minimitzar així el risc de contagi de la covid-19.
Més d'un milió d'euros per ajudar als afectats per la covid-19
D'altra banda, l'equip de govern del consistori alturgellenc ha acordat amb la plataforma Compromís X La Seu, a l'oposició, un paquet de mesures econòmiques de suport als afectats per la crisi sanitària de la covid-19.
Aquest pla compta amb una dotació de gairebé 1,1 milions d'euros, prop de la meitat dels quals provenen del romanent de tresoreria de 2019, una altra quarta part de la redistribució de partides, 300.000 euros més corresponen a la pèrdua d'ingressos per taxes i tributs i, finalment, 80.000 més de diverses aportacions de la Diputació de Lleida.
D'aquesta manera, es preveu destinar mig milió d'euros a ajudar a famílies, empreses i autònoms de la Seu d'Urgell.
Així, les persones que s'hagin quedat sense feina o estiguin immersos en un Expedient de Regulació Temporal de l'Ocupació (ERTO) podran tenir accés a unes targetes moneder per gastar en comerços i empreses de la ciutat.
Seran de 250 euros per als aturats, de 100 en el cas d'ERTO i 400 si són treballadors fronterers que s'han quedat sense feina a partir del 14 de març.
Pel que fa les empreses que hagin hagut de cessar la seva activitat o hagin tingut una pèrdua notable d'ingressos, podran rebre algun tipus de subvenció.
Aquesta serà de fins a 800 euros si han tancat, de fins a 200 si actualment no tenen activitat però continuen pagant algun arrendament, préstec o hipoteca i, finalment, de fins a 500 si han vist disminuir els seus ingressos en més d'un 70% durant la crisi sanitària de la covid-19.
El paquet de mesures també contempla l'endarreriment, fraccionament i ajornament, sense recàrrec, del pagament de taxes i tributs municipals, així com allargar la gratuïtat de la zona blava i verda d'aparcament fins a la fase 2 de desescalada.
Al mateix temps, el consistori també ha endegat diverses campanyes de foment del comerç de proximitat, el turisme sostenible i saludable i la captació i retenció del talent professional.
A més, també ha contribuït en la compra d'equips de protecció per a les empreses i ha permès doblar la superfície de les terrasses sense cap cost extra. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Ha reobert amb l'inici de la desescalada el Centre Especialitzat de Tecnificació de Piragüisme de la Seu d'Urgell, al Parc del Segre, tot respectant les mesures de prevenció i seguretat contra la covid-19. D'altra banda, l'Ajuntament de la Seu d'Urgell destinarà més d'un milió d’euros al pla d'ajudes a famílies, empreses i autònoms del municipi afectats per la crisi sanitària.",
"a2": "El Centre Especialitzat de Tecnificació de Piragüisme de la Seu d'Urgell, al Parc Olímpic del Segre, torna a obrir aprofitant la fase 1 de desescalada a l’Alt Pirineu i Aran. Respectant les mesures de prevenció i seguretat, dotze palistes han entrenat a les aigües del complex esportiu. L’Ajuntament de la Seu d’Urgell aprova un paquet de mesures econòmiques d’1 milió d'euros.",
"a3": "El Centre Especialitzat de Tecnificació de Piragüisme de la Seu d'Urgell està novament en funcionament arran de l'inici de la fase 1 de desescalada. Una dotzena d’esportistes de l'equip espanyol han tornat als entrenaments amb mesures de seguretat i distanciament físic. La notícia ha estat rebuda amb entusiasme, ja que els permetrà perfeccionar la tècnica del rem després de l’aturada."
},
"extractive": {
"a1": "El Centre Especialitzat de Tecnificació de Piragüisme de la Seu d'Urgell, ubicat a les instal·lacions del Parc Olímpic del Segre, ha reobert portes aquest dilluns coincidint amb l'entrada en vigor de la fase 1 de desescalada al conjunt de la regió sanitària de l'Alt Pirineu i Aran.\nD'altra banda, l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha acordat destinar més d'un milió d'euros a ajudar a famílies, empreses i autònoms de la ciutat que han quedat afectats per la crisi sanitària de la covid-19.\nRespecte a les mesures de prevenció i seguretat, Etxaniz ha dit que s'està seguint la normativa publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), com ara netejar-se sovint les mans, evitar tocar cap element comú i no utilitzar els vestuaris.\nAquest pla compta amb una dotació de gairebé 1,1 milions d'euros, prop de la meitat dels quals provenen del romanent de tresoreria de 2019, una altra quarta part de la redistribució de partides, 300.000 euros més corresponen a la pèrdua d'ingressos per taxes i tributs i, finalment, 80.000 més de diverses aportacions de la Diputació de Lleida.",
"a2": "El Centre Especialitzat de Tecnificació de Piragüisme de la Seu d'Urgell, ubicat a les instal·lacions del Parc Olímpic del Segre, ha reobert portes aquest dilluns coincidint amb l'entrada en vigor de la fase 1 de desescalada al conjunt de la regió sanitària de l'Alt Pirineu i Aran.\nUna dotzena de palistes de l'equip espanyol han tornat a baixar pel canal d'aigües braves d'aquest complex, tot respectant les mesures de seguretat i prevenció, com ara guardar una distància de més de dos metres entre ells i amb els seus entrenadors.\nD'altra banda, l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha acordat destinar més d'un milió d'euros a ajudar a famílies, empreses i autònoms de la ciutat que han quedat afectats per la crisi sanitària de la covid-19.\nAquest pla compta amb una dotació de gairebé 1,1 milions d'euros, prop de la meitat dels quals provenen del romanent de tresoreria de 2019, una altra quarta part de la redistribució de partides, 300.000 euros més corresponen a la pèrdua d'ingressos per taxes i tributs i, finalment, 80.000 més de diverses aportacions de la Diputació de Lleida.",
"a3": "El Centre Especialitzat de Tecnificació de Piragüisme de la Seu d'Urgell, ubicat a les instal·lacions del Parc Olímpic del Segre, ha reobert portes aquest dilluns coincidint amb l'entrada en vigor de la fase 1 de desescalada al conjunt de la regió sanitària de l'Alt Pirineu i Aran. \nUna dotzena de palistes de l'equip espanyol han tornat a baixar pel canal d'aigües braves d'aquest complex, tot respectant les mesures de seguretat i prevenció, com ara guardar una distància de més de dos metres entre ells i amb els seus entrenadors. \nD'altra banda, l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha acordat destinar més d'un milió d'euros a ajudar a famílies, empreses i autònoms de la ciutat que han quedat afectats per la crisi sanitària de la covid-19.\nUn dels quatre entrenadors que ha estat amb els grup de palistes \"d'alt nivell\" que ha tornat al Parc del Segre, Xabi Etxaniz, ha afirmat que la reobertura de les instal·lacions ha estat rebuda com una \"súper notícia\" per ells ja que portaven \"molts dies sense tocar l'aigua i el piragüisme és un esport de molta sensibilitat\", amb la qual cosa, ha assegurat, hi havia \"ganes de començar\". "
},
"extreme": {
"a1": "Amb l’inici de la desescalada, la Seu d'Urgell anuncia la reobertura del centre de piragüisme i un pla d’ajudes extraordinàries.",
"a2": "El Parc Olímpic del Segre reobre el centre de piragüisme a la fase 1 de desescalada, amb 12 palistes entrenant.",
"a3": "Una dotzena de piragüistes de l’equip espanyol tornen a entrenar en el Centre Especialitzat de Tecnificació de la Seu d'Urgell."
}
} |
2,752 | Dels antics quiròfans al vestíbul de consultes: Bellvitge es transforma per atendre els pacients amb coronavirus | Un 85% de l'hospital es dedica actualment a persones amb covid-19 | L'Hospital Universitari de Bellvitge s'està transformant aquests dies per atendre els pacients amb coronavirus.
Un dels principals objectius és augmentar la capacitat de cures intensives (UCI) i reorganitzar tots els fluxos de treball, en un hospital on el 85% de l'activitat, aproximadament, es dedica ara al coronavirus.
El centre ha reconvertit diversos espais, com el vestíbul de consultes, habilitat com una àrea d'hospitalització amb una cinquantena de llits 'prealta', és a dir, per a aquells pacients que encara necessiten tractament abans de tornar a casa.
També han rescatat antigues sales d'operacions que actualment servien com a magatzem i que han adaptat com una àrea més d'hospitalització.
"Sala de yesos" indica un petit rètol abans d'entrar a la sala que precedeix un dels quiròfans de la planta 1, el de traumatismes.
És un vestigi que resisteix de la primera època de l'hospital, inaugurat el 1972.
Després que s'obrissin els nous quiròfans, les àrees d'operacions de les plantes 1 i 2 de la torre van quedar inactives i algunes sales van passar a servir de magatzem.
Davant la crisi sanitària causada per la pandèmia de coronavirus, els hospitals estan augmentant tan com poden els llits de cures intensives (UCI), sobretot, però també els de semicrítics i els convencionals.
El centre de l'Hospitalet de Llobregat ha recorregut a tots aquells espais que podien ser transformats o recuperats com a àrees d'hospitalització, com és el cas dels quiròfans de la planta 1.
De moment s'han plantejat com a àrees d'hospitalització amb llits convencionals però s'han adaptat les preses d'oxigen perquè puguin funcionar com a llits de pacients semicrítics en cas que sigui necessari.
De 68 UCI a un centenar
Com tots els hospitals, Bellvitge està augmentant la capacitat d'UCI i actualment atén un centenar de pacients amb covid-19, mentre que, en la situació habitual, disposava de 68 llits de crítics.
Un dels espais que s'està fent servir és on s'havia de traslladar l'UCI més endavant i que ara, per tant, està funcionant com una ampliació.
"L'hospital s'ha transformat en diversos aspectes.
La urgència s'ha hagut de reendreçar i ha calgut que, on abans visitaven patologies no covid-19 en quatre mòduls, ara s'hagi concentrat aquesta activitat en una i les altres tres són per a pacients amb la malaltia", explica el subdirector mèdic de Bellvitge, el doctor Jordi Gascón.
A més, explica, s'han habilitat sales de l'hospital de dia mèdic i quirúrgic com a extensions d'aquest servei d'urgències per "poder drenar i que no s'acumulin els pacients a la planta baixa".
A l'edifici de consultes externes, s'ha adaptat l'activitat ambulatòria indispensable per permetre la connexió de professionals mèdics que fan visites telefòniques, mentre que el vestíbul s'ha transformat en una altra àrea d'hospitalització.
Una cinquantena de llits esperen en aquest espai aquells pacients que aviat ja rebran l'alta però que encara necessiten algun tractament o seguiment.
És una idea similar a la dels pavellons molt propers a grans hospitals de Barcelona que s'han habilitat per atendre persones amb coronavirus.
Aquesta cinquantena de mobles són llits supletoris d'hotels, que ha gestionat l'Ajuntament del Prat, i que ara estan preparats per acollir pacients.
I en una altra mostra dels ginys a què han de recórrer els sanitaris aquests dies, s'ha disposat una reixeta, senzilla però pràctica, al costat dels llits perquè si és necessari s'hi pugui col·locar l'ampolla d'oxigen.
"Cada vegada que s'ha de formar un nou 'equip covid', tothom s'ofereix voluntari"
Per formar els 'equips covid', l'Hospital de Bellvitge compta no només amb els professionals de l'hospital, sinó també amb metges i infermeres de l'atenció primària que s'han ofert.
A més, al principi es van organitzar perquè un grup de professionals treballés des de casa perquè pogués substituir els que ara estan a l'hospital en cas que es contagiïn o s'hagin d'aïllar.
"Cada vegada que s'ha de formar un nou 'equip covid', tothom s'ofereix voluntari", recalca.
"Fem el que podem i ens estirem.
Costa organitzar-ho tot i ho fem tan bé com podem", reconeix el director mèdic de l'hospital, que assegura: "No anem sobrats de material però fem tot el possible perquè el personal tingui les mesures de protecció necessàries".
"És una feina farragosa perquè has de canviar-te la roba amb certa freqüència.
I és una feina dura des del punt de vista físic i emocional", expressa.
Tot i aquestes dificultats, el doctor Gascón deixa clar: "És la nostra feina.
L'hem triada i no defallirem.
Som metges, infermeres, professionals sanitaris diversos, i estem aquí pel que hem escollit, que és ajudar les persones quan es posen malaltes". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'Hospital Universitari de Bellvitge, com els altres grans hospitals de Barcelona, s'estan transformant aquests dies per poder acollir els pacients amb coronavirus. S’ha augmentat al màxim els llits de l’UCI, fins a més de cent, però també les places per als pacients semicrítics i convencionals. Amb els metges i infermeres d'atenció primària que s'han ofert voluntaris es formen nous \"equips covid\".",
"a2": "L’Hospital Universitari de Bellvitge transforma espais i reorganitza fluxos de treball per adaptar-se al 85% de casos per coronavirus. S’han recuperat antigues sales d’operacions i augmenten els llits d’UCI de 68 a 100. Metges i infermeres de l’atenció primària s’ofereixen per formar “equips covid”. L’Ajuntament del Prat gestiona 50 llits supletoris d’hotel per a l’hospital.",
"a3": "L'Hospital Universitari de Bellvitge s’està adaptant per poder atendre els pacients amb coronavirus, que actualment representen el 85% de l'activitat del centre. Per aquest motiu han dotat de més llits a l'UCI, han reconvertit el vestíbul de consultes en una zona on els pacients es recuperen abans de marxar d’alta, i les antigues sales d'operacions en una planta d’hospitalitzats."
},
"extractive": {
"a1": "Un dels principals objectius és augmentar la capacitat de cures intensives (UCI) i reorganitzar tots els fluxos de treball, en un hospital on el 85% de l'activitat, aproximadament, es dedica ara al coronavirus.\nCom tots els hospitals, Bellvitge està augmentant la capacitat d'UCI i actualment atén un centenar de pacients amb covid-19, mentre que, en la situació habitual, disposava de 68 llits de crítics.\nÉs una idea similar a la dels pavellons molt propers a grans hospitals de Barcelona que s'han habilitat per atendre persones amb coronavirus. \nPer formar els 'equips covid', l'Hospital de Bellvitge compta no només amb els professionals de l'hospital, sinó també amb metges i infermeres de l'atenció primària que s'han ofert.",
"a2": "Un dels principals objectius és augmentar la capacitat de cures intensives (UCI) i reorganitzar tots els fluxos de treball, en un hospital on el 85% de l'activitat, aproximadament, es dedica ara al coronavirus.\nLa urgència s'ha hagut de reendreçar i ha calgut que, on abans visitaven patologies no covid-19 en quatre mòduls, ara s'hagi concentrat aquesta activitat en una i les altres tres són per a pacients amb la malaltia\", explica el subdirector mèdic de Bellvitge, el doctor Jordi Gascón.\nCom tots els hospitals, Bellvitge està augmentant la capacitat d'UCI i actualment atén un centenar de pacients amb covid-19, mentre que, en la situació habitual, disposava de 68 llits de crítics.\nPer formar els 'equips covid', l'Hospital de Bellvitge compta no només amb els professionals de l'hospital, sinó també amb metges i infermeres de l'atenció primària que s'han ofert.",
"a3": "L'Hospital Universitari de Bellvitge s'està transformant aquests dies per atendre els pacients amb coronavirus. \nUn dels principals objectius és augmentar la capacitat de cures intensives (UCI) i reorganitzar tots els fluxos de treball, en un hospital on el 85% de l'activitat, aproximadament, es dedica ara al coronavirus. \nEl centre ha reconvertit diversos espais, com el vestíbul de consultes, habilitat com una àrea d'hospitalització amb una cinquantena de llits 'prealta', és a dir, per a aquells pacients que encara necessiten tractament abans de tornar a casa. \nPer formar els 'equips covid', l'Hospital de Bellvitge compta no només amb els professionals de l'hospital, sinó també amb metges i infermeres de l'atenció primària que s'han ofert."
},
"extreme": {
"a1": "L'Hospital de Bellvitge està adaptant els seus espais, fluxos de treball i personal per poder atendre més pacients amb covid-19.",
"a2": "L’Hospital de Bellvitge s’adapta per atendre els pacients amb coronavirus, un 85% del total, i augmenta les UCI.",
"a3": "L’Hospital Universitari de Bellvitge reconverteix la majoria de les seves sales arran de la pandèmia. "
}
} |
1,661 | Mas retreu a ERC la seva «mentalitat regional» | Assegura que els republicans només volen "disputar-se les engrunes del poder autonòmic" | El president de la Generalitat, Artur Mas, ha retret aquest divendres a ERC que estigui tenint una "mentalitat autonòmica o regional" quan s'està parlant d'assolir la independència.
"Dóna la sensació que encara estem més instal·lats en veure com es reparteix un poder autonòmic en regressió, disputar-se les engrunes del poder autonòmic, que no pas el que és la llibertat i l'estat per a un país", s'ha queixat durant la inauguració de l'últim acte de commemoració del Tricentenari.
Mas també ha aprofitat per valorar l'aute del TSJC d'admissió de les querelles pel 9-N i ha lamentat que l'Estat actuï a cop de "querelles i tribunals" en lloc de per la via de la negociació i del diàleg.
"No es pot aspirar a la llibertat i al fet de disposar d'un estat per a Catalunya amb mentalitat autonòmica o regional, i noto que hi ha més aquesta mentalitat de poder autonòmic o regional que no pas d'aspiració a l'autèntica llibertat", ha etzibat Mas a ERC.
El president, que ha endurit el to els últims dies, ha afegit que si hi hagués una mentalitat nova, un canvi de xip, no hi hauria "la confusió i les incerteses" actuals, i ha lamentat que "alguns que fins i tot a primera vista no haurien de tenir encara aquesta mentalitat de repartir-se un poder autonòmic en regressió", estiguin demostrant just el contrari.
Mas ha inaugurat aquest divendres la jornada 'Catalunya en el món 3.0.
Síntesi i palanques de futur', el darrer acte commemoratiu del Tricentenari, que ha comptat amb la participació i assistència d'experts de diversos àmbits, el comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, i el titular de Cultura, Ferran Mascarell.
I precisament, el president ha subratllat que no es podia quedar a seguir la jornada perquè "se li ha girat feina" i té "obligacions urgents" per intentar "trobar algun camí per veure si entre tots plegats són capaços d'abordar el futur".
Els periodistes l'han abordat a la sortida de l'acte preguntant-li si aquests últims comentaris significaven que tenia previst veure's amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, aquest mateix divendres, cosa que ell ha negat.
"No, avui no, avui podeu no fer guàrdia a la plaça de Sant Jaume, perquè veig que esteu instal·lats ja cada dia", els ha dit.
En demanar-li què volia dir quan parlava d'"obligacions urgents" que no li permetien quedar-se, ha respost que tenia "moltes coses a fer sobre el procés i sobre altres coses".
Mas també ha aprofitat l'acte per referir-se a l'aute del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) admetent a tràmit les querelles contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.
De la mateixa manera que ha insistit que "no es pot abordar el futur, la llibertat i l'estat propi amb la mentalitat autonòmica i regional que alguns semblen exhibir", ha remarcat que tampoc l'Estat pot respondre als governants que compleixen els seus programes electorals a cop de querella.
"Igual que aquí tenim aquesta mentalitat molt estrictament autonòmica i regional, a l'Estat predomina molt sovint el fet de la querella i dels tribunals quan del que es tracta és de tenir la de la negociació política i el diàleg entre institucions", s'ha queixat.
Ni una mentalitat ni l'altra, ha conclòs Mas, "serviran per construir bé les properes dècades".
"Érem, som i serem"
El president ha elogiat el lema del Tricentenari 'érem, som i serem', i ha constatat el que li ha costat a Catalunya mantenir-se com a nació en els últims segles.
I si ho ha fet, ha continuat, ha estat gràcies a la llengua, a l'actitud davant del treball, la capacitat d'iniciativa, el talent individual, la capacitat d'integració de gent que ve de fora i la capacitat de projecció exterior.
Pel que fa al present, ha reivindicat que "mai com ara Catalunya havia esdevingut un subjecte de naturalesa política en el conjunt d'Europa i del món".
Si abans ho era Barcelona, ha dit, els darrers anys s'ha aconseguit situar també el país sencer.
I finalment, quant al futur, ha reconegut que hi ha interrogants, però ha opinat que Catalunya "pot aspirar a jugar en la Champions dels països del món", com ho fan altres estats de la mateixa dimensió que tindria el català.
Però per fer-ho, ha insistit, cal tenir instruments d'estat, en lloc d'una "capacitat de decisió autonòmica i regional, i a més en regressió".
Al seu parer, plantejar això no és dividir, com diuen alguns, sinó "sumar d'una altra manera". | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Durant un acte commemoratiu del Tricentenari, el president Artur Mas ha parlat sobre el present i el futur de Catalunya, assegurant que “pot aspirar a jugar en la Champions dels països del món”. També ha aprofitat per criticar la “mentalitat autonòmica i regional” d’ERC i ha valorat l'aute del TSJC d’admissió a tràmit de les querelles pel 9-N.",
"a2": "El president Artur Mas tanca el darrer acte de commemoració del Tricentenari, on critica que ERC tingui “mentalitat regional” en lloc de desig de llibertat. També ha lamentat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admeti a tràmit les querelles contra ell mateix, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau com a substitut del diàleg i la negociació política.",
"a3": "Artur Mas ha criticat ERC per la seva \"mentalitat autonòmica o regional\", i la manca d’ambició per aconseguir la independència de Catalunya. El president de la Generalitat ha fet aquestes declaracions durant l’acte de commemoració del Tricentenari, on també ha recriminat a l’Estat que utilitzi la justícia i no la via del diàleg per resoldre els conflictes derivats del 9-N."
},
"extractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Artur Mas, ha retret aquest divendres a ERC que estigui tenint una \"mentalitat autonòmica o regional\" quan s'està parlant d'assolir la independència. \nMas també ha aprofitat per valorar l'aute del TSJC d'admissió de les querelles pel 9-N i ha lamentat que l'Estat actuï a cop de \"querelles i tribunals\" en lloc de per la via de la negociació i del diàleg.\nMas ha inaugurat aquest divendres la jornada 'Catalunya en el món 3.0. Síntesi i palanques de futur', el darrer acte commemoratiu del Tricentenari, que ha comptat amb la participació i assistència d'experts de diversos àmbits, el comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, i el titular de Cultura, Ferran Mascarell.\nI finalment, quant al futur, ha reconegut que hi ha interrogants, però ha opinat que Catalunya \"pot aspirar a jugar en la Champions dels països del món\", com ho fan altres estats de la mateixa dimensió que tindria el català.",
"a2": "El president de la Generalitat, Artur Mas, ha retret aquest divendres a ERC que estigui tenint una \"mentalitat autonòmica o regional\" quan s'està parlant d'assolir la independència. \nMas també ha aprofitat per valorar l'aute del TSJC d'admissió de les querelles pel 9-N i ha lamentat que l'Estat actuï a cop de \"querelles i tribunals\" en lloc de per la via de la negociació i del diàleg.\n\"No es pot aspirar a la llibertat i al fet de disposar d'un estat per a Catalunya amb mentalitat autonòmica o regional, i noto que hi ha més aquesta mentalitat de poder autonòmic o regional que no pas d'aspiració a l'autèntica llibertat\", ha etzibat Mas a ERC.\nEl president, que ha endurit el to els últims dies, ha afegit que si hi hagués una mentalitat nova, un canvi de xip, no hi hauria \"la confusió i les incerteses\" actuals, i ha lamentat que \"alguns que fins i tot a primera vista no haurien de tenir encara aquesta mentalitat de repartir-se un poder autonòmic en regressió\", estiguin demostrant just el contrari.",
"a3": "El president de la Generalitat, Artur Mas, ha retret aquest divendres a ERC que estigui tenint una \"mentalitat autonòmica o regional\" quan s'està parlant d'assolir la independència. \n\"Dóna la sensació que encara estem més instal·lats en veure com es reparteix un poder autonòmic en regressió, disputar-se les engrunes del poder autonòmic, que no pas el que és la llibertat i l'estat per a un país\", s'ha queixat durant la inauguració de l'últim acte de commemoració del Tricentenari. \nMas també ha aprofitat per valorar l'aute del TSJC d'admissió de les querelles pel 9-N i ha lamentat que l'Estat actuï a cop de \"querelles i tribunals\" en lloc de per la via de la negociació i del diàleg.\nNi una mentalitat ni l'altra, ha conclòs Mas, \"serviran per construir bé les properes dècades\". "
},
"extreme": {
"a1": "Mas esperona la classe política a aspirar a la llibertat i abandonar la “mentalitat autonòmica” durant la commemoració del Tricentenari.",
"a2": "Artur Mas retreu a ERC que tingui una mentalitat “autonòmica o regional” en comptes de desitjar la llibertat del país.",
"a3": "Artur Mas recrimina a ERC la manca d’ambició per aconseguir la independència de Catalunya durant l’acte de commemoració del Tricentenari. "
}
} |
212 | L’independentisme recupera el to en la sessió constitutiva del parlament | Després de setmanes de negociacions i mesos de repressió, ahir les forces republicanes van traduir la victòria el 21-D a la mesa | El tret de sortida de la XII legislatura ha estat un bany de realitat per a l’unionisme.
El triomfalisme impostat de Ciutadans de la nit electoral ha deixat pas a l’evidència del resultat real, la victòria de l’independentisme, que s’ha traduït en la majoria republicana a la mesa del Parlament de Catalunya.
Després de setmanes de negociacions entre JxCat i ERC, l’independentisme va recuperar ahir el to en una sessió inaugurada per la intervenció contundent d’Ernest Maragall i closa amb el discurs social i mesurat del nou president, Roger Torrent.
Fora del parc de la Ciutadella, acordonada pels Mossos d’Esquadra, una gentada convocada per l’ANC donava suport als partits independentistes.
Dins l’hemicicle, els llaços grocs ocupaven els escons dels presos polítics i el seient de Jordi Cuixart a la tribuna de convidats i ressonava un aplaudiment cada vegada que un diputat independentista absent era cridat per votar els membres de la mesa.
La mesa d’edat, presidida per Maragall, va acceptar la delegació del vot dels diputats empresonats –Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez– contra el criteri dels lletrats de la cambra.
La decisió va molestar la bancada de Ciutadans i Inés Arrimadas va demanar a la mesa que la reconsiderés.
El PP va limitar-se a protestar i Miquel Iceta va donar suport al vot delegat dels presos.
Per una altra banda, el govern espanyol va descartar de posar-hi traves, d’acord amb la interlocutòria del jutge Pablo Llarena que impedia que els presos polítics assistissin als plens.
Aquest fet pot establir un precedent amb vista a la sessió d’investidura, que s’ha de fer durant els deu dies hàbils després de la constitució del parlament.
Torrent ha de començar ara una ronda de contactes entre els representants de tots els partits polítics i ha de proposar un candidat a la investidura, que serà el president Carles Puigdemont, d’acord amb el pacte entre JxCat i ERC.
Tanmateix, Puigdemont s’ha de garantir el suport dels quatre diputats de la CUP, que reclamen un programa de govern que desplegui la República proclamada el 27 d’octubre.
Esprint cap a la investidura
El calendari situa el ple d’investidura, a tot estirar, el 31 de gener.
Si Puigdemont no hi obté la majoria absoluta, la segona ronda es faria quaranta-vuit hores després, quan n’hi hauria prou amb una majoria simple de vots favorables.
Descomptant el suport de la CUP, amb el vot delegat dels presos hi hauria un empat a 65.
És previst que la mesa permeti el vot delegat dels cinc diputats exiliats a Brussel·les, de manera que es garanteixi la majoria absoluta de l’independentisme.
Una maniobra que serà refusada de seguida pels partits unionistes i que pot acabar al Tribunal Constitucional espanyol (TC).
A més, segurament tornarem a veure escenes de filibusterisme dels diputats espanyolistes per a endarrerir la investidura i afegir tensió a l’ambient del parlament.
La principal incògnita serà la fórmula de la investidura de Puigdemont, que engegarà automàticament una operació d’estat inèdita entre el govern espanyol, el TC i la monarquia per a mirar d’evitar que Puigdemont prengui possessió del càrrec.
Ara com ara, s’ha sabut que es consideren dues opcions: una investidura telemàtica, amb la intervenció del president des de Brussel·les per videoconferència, i la lectura del discurs de Puigdemont al ple per part d’un diputat.
Una volta investit Puigdemont i suspesa la sessió –en una nova intromissió del poder judicial en el legislatiu i la voluntat popular–, s’obrirà una nova etapa en què l’independentisme haurà d’activar una estratègia innovadora i ensenyar les cartes.
Mentrestant, caldrà veure si el rellotge corre –perquè dos mesos després del primer intent d’investidura, la llei preveu una nova convocatòria electoral– o bé si el temps resta congelat mentre el tribunal no hagi emès cap sentència.
Segons els esdeveniments, l’independentisme haurà de triar un camí o un altre.
Vegeu també: | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La constitució de la mesa del Parlament resultant de les eleccions ha expressat la majoria d’ERC i la victòria de l’independentisme. D'acord amb el pacte entre JxCat i ERC, es proposarà la investidura de Puigdemont, tot i que la fórmula de la investidura és encara una incògnita i previsiblement provocarà una operació de l’aparat estatal per evitar que en prengui possessió.",
"a2": "El Parlament de Catalunya inicia la XII legislatura gràcies a l’acord entre ERC i JxCat per investir Puigdemont president, o de manera telemàtica o amb la lectura del seu discurs per part d’un diputat. La mesa, amb majoria independentista, decideix admetre els cinc vots delegats dels exiliats a Brussel·les. Puigdemont busca afegir el suport de la CUP per obtenir majoria absoluta.",
"a3": "La sessió inaugural de la XII legislatura ha tingut un accent clarament independentista amb la intervenció d’Ernest Maragall i el discurs del nou president del Parlament, Roger Torrent. Torrent, proposarà previsiblement Carles Puigdemont per la investidura. Si finalment es materialitza, es podria dur a terme de forma telemàtica o mitjançant un diputat que llegís el discurs de Puigdemont."
},
"extractive": {
"a1": "El triomfalisme impostat de Ciutadans de la nit electoral ha deixat pas a l’evidència del resultat real, la victòria de l’independentisme, que s’ha traduït en la majoria republicana a la mesa del Parlament de Catalunya.\nDins l’hemicicle, els llaços grocs ocupaven els escons dels presos polítics i el seient de Jordi Cuixart a la tribuna de convidats i ressonava un aplaudiment cada vegada que un diputat independentista absent era cridat per votar els membres de la mesa.\nTorrent ha de començar ara una ronda de contactes entre els representants de tots els partits polítics i ha de proposar un candidat a la investidura, que serà el president Carles Puigdemont, d’acord amb el pacte entre JxCat i ERC.\nLa principal incògnita serà la fórmula de la investidura de Puigdemont, que engegarà automàticament una operació d’estat inèdita entre el govern espanyol, el TC i la monarquia per a mirar d’evitar que Puigdemont prengui possessió del càrrec.",
"a2": "El triomfalisme impostat de Ciutadans de la nit electoral ha deixat pas a l’evidència del resultat real, la victòria de l’independentisme, que s’ha traduït en la majoria republicana a la mesa del Parlament de Catalunya.\nTorrent ha de començar ara una ronda de contactes entre els representants de tots els partits polítics i ha de proposar un candidat a la investidura, que serà el president Carles Puigdemont, d’acord amb el pacte entre JxCat i ERC.\nTanmateix, Puigdemont s’ha de garantir el suport dels quatre diputats de la CUP, que reclamen un programa de govern que desplegui la República proclamada el 27 d’octubre.\nLa principal incògnita serà la fórmula de la investidura de Puigdemont, que engegarà automàticament una operació d’estat inèdita entre el govern espanyol, el TC i la monarquia per a mirar d’evitar que Puigdemont prengui possessió del càrrec.",
"a3": "El tret de sortida de la XII legislatura ha estat un bany de realitat per a l’unionisme. \nDesprés de setmanes de negociacions entre JxCat i ERC, l’independentisme va recuperar ahir el to en una sessió inaugurada per la intervenció contundent d’Ernest Maragall i closa amb el discurs social i mesurat del nou president, Roger Torrent. \nEl triomfalisme impostat de Ciutadans de la nit electoral ha deixat pas a l’evidència del resultat real, la victòria de l’independentisme, que s’ha traduït en la majoria republicana a la mesa del Parlament de Catalunya.\nTorrent ha de començar ara una ronda de contactes entre els representants de tots els partits polítics i ha de proposar un candidat a la investidura, que serà el president Carles Puigdemont, d’acord amb el pacte entre JxCat i ERC. "
},
"extreme": {
"a1": "En la sessió constitutiva del parlament, la mesa evidencia la majoria republicana i roman la incògnita de la investidura de Puigdemont.",
"a2": "Arrenca la XII legislatura amb acord entre ERC i JxCat per investir Puigdemont president, amb vot delegat dels cinc diputats exiliats.",
"a3": "Ernest Maragall i Roger Torrent inauguren la XII legislatura del Parlament de Catalunya amb un accent clarament independentista."
}
} |
1,257 | Manresa cobrarà 300 euros per caixer automàtic al carrer | El regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Manresa, Josep Maria Sala.
Foto: AjM
Aquest augment està per sota de l'IPC previst pel conjunt de l'estat per al 2012, que està situat en el 3,3% i que el govern municipal rebaixa un 0,6% per regularitzar –com es va comprometre a fer l'any passat- el desviament en relació a l'IPC real 2011 (2,4%) i que afectarà a l'Impost de Béns Immobles (IBI) i altres impostos i taxes que sumen el 60% de la recaptació total.
Segons Sala, “la nostra intenció és mantenir els ingressos municipals al nivell de l'IPC i, per ser escrupolosos, regularitzar-lo com en aquest cas a les estimacions reals.
El compromís de l'equip de govern no és en cap cas incrementar-los, excepte en el cas de serveis específics i algunes taxes per poder mantenir l'equilibri del cos t real del servei”.
En el cas de l'IBI, l'increment de l 2,7% farà que el 62,12% dels 59.686 rebuts que s'han de cobrar al 2013 tinguin augments inferiors als 25 euros i el 29,9% fins i tot veurà com se li rebaixa fins a 10 euros.
Només un 3,79% dels rebuts tindran un augment de 25 a 50 euros i l'1,48% pagarà entre 50 i 100 euros més.
En termes percentuals, el 65% del rebuts s'incrementa per sota del 3%.
També s'estableixen bonificacions per a famílies nombroses, amb la variació que aquest any es determinarà a partir del nivell d'ingressos familiars.
A banda d'aquest increment general que s'aplicarà a la major part de les ordenances fiscals de la ciutat, hi ha un altre grup d'ordenances específiques que és congelen i es mantenen igual en relació al 2012, com és l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica.
En el cas de l'Impost sobre les Plusvàlues s'eliminarà la bonificació que hi havia perquè s'ha de suprimir en haver-se superat el període cinc anys posteriors a la revisió cadastral del 2007.
Bonificacions de l'ICIO per rehabilitació i reforma d'immobles
Pel que fa a l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) s'ha fet una rebaixa del tipus impositiu de 4 a 3,8%, i s'instaurarà un sistema per mòduls per adaptar-se l'impost a la realitat actual.
Aquest impost tindrà el 2013 serà una aplicació d'una bonificació del 95% per a la reforma de façanes; i una bonificació del 50% per a la reforma i rehabilitació d'immobles a tota la ciutat.
Al Centre Històric ja existeix la bonificació del 95% per impulsar l'activitat en aquest espai de la ciutat.
Pel que fa a la taxa d'escombraries, l'increment serà del 5,68%.
L'objectiu d'aquest augment és cobrir els costos reals d'un servei que enguany s'han encarit a causa de l'augment de l'IVA que han d'aplicar l'empresa concessionària de la neteja i el Consorci de Residus, així com els costos de renovació de la maquinària de recollida.
Descomptes del 3% per pagar els rebuts al març
El regidor d'Hisenda i Governació ha anunciat que el proper any continuarà havent una rebaixa del 3% a tots els rebuts que es paguin a l'avançada durant el mes de març.
Aquesta descompte que només s'aplicava al pagament de l'IBI, ara s'amplia a tres impostos i taxes més: l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) , la taxa de guals i la taxa d'escombraries.
Una de les novetats d'aquestes noves ordenances és la creació d'una nova taxa de 300 euros per als caixers automàtics que s'utilitzen des de la via pública, que actualment són dotze a la ciutat, i que es deriva d'una proposició presentada per la CUP el passat mes de maig.
Pel que fa a la taxa de terrasses, es canvia la fórmula de càlcul per metre d'ocupació de la via pública i s'actualitza amb l'increment del 2,7% general, amb bonificacions d'un 20% fora de la temporada alta.
La taxa retirada de vehicles de la via pública, la grua, s'incrementarà un 8% i la de fires i mercats tindrà a partir de l'any vinent una quota fixa de 100 euros per parada que s'afegeix a la quota varia ble actual que s'aplica en funció dels metres lineals.
Les parades de Sant Jordi i Santa Llúcia estaran exemptes de pagar aquesta taxa i seran gratuïtes.
Suport al Centre Històric
En el capítol de rebaixes cal esmentar també les bonificacions del 95% que s'aplicarà a les taxes de llicències urbanístiques en obres que es facin als locals de planta baixa per a activitats comercials al Centre Històric, així com bonificacions en la taxa d'intervenció administrativa d'activitats per obertura de determinats negocis al Centre Històric.
Hauran de ser establiments que compleixin almenys dues d'aquestes condicions: que suposin una diversificació de l'oferta i resolguin una mancança real, que siguin singulars i innovador, que tracti d'activitats amb marca pròpia o que siguin activitats desenvolupades per artistes, dissenyadors o artesans. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Manresa ha anunciat que la majoria de tributs locals s'incrementaran per sota del 3% per mantenir-se al nivell de l’IPC. Alguns tributs es congelaran respecte del 2012 i en d’altres hi haurà rebaixes, com és el cas de les llicències i taxes que afecten el centre històric, així com la rebaixa del 3% als rebuts pagats a l’avançada.",
"a2": "L’Ajuntament de Manresa anuncia un augment del 2,7% en els impostos i taxes municipals de 2013, sis punts per sota de l’IPC previst a l’estat pel 2012, del 3,3%. Manresa ajusta en un 0,6% el desviament de l’IPC real 2011, de 2,4%. Entre les novetats, la taxa de 300 € pels caixers automàtics a la vida pública, dotze a la ciutat. ",
"a3": "Josep Maria Sala, regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Manresa, ha anunciat que aquest any s'aplicarà una reducció del 0,6% a l'IPC previst, sobre el 60% del total d’ingressos municipals, per regularitzar el desviament del 2011. A més, es mantindrà el descompte del 3% per al pagament avançat de l’IBI, extensiu a l’IAE i la taxa de guals i escombraries."
},
"extractive": {
"a1": "Aquest augment està per sota de l'IPC previst pel conjunt de l'estat per al 2012, que està situat en el 3,3% i que el govern municipal rebaixa un 0,6% per regularitzar –com es va comprometre a fer l'any passat- el desviament en relació a l'IPC real 2011 (2,4%) i que afectarà a l'Impost de Béns Immobles (IBI) i altres impostos i taxes que sumen el 60% de la recaptació total.\nSegons Sala, “la nostra intenció és mantenir els ingressos municipals al nivell de l'IPC i, per ser escrupolosos, regularitzar-lo com en aquest cas a les estimacions reals.\nEn termes percentuals, el 65% del rebuts s'incrementa per sota del 3%. \nA banda d'aquest increment general que s'aplicarà a la major part de les ordenances fiscals de la ciutat, hi ha un altre grup d'ordenances específiques que és congelen i es mantenen igual en relació al 2012, com és l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica.",
"a2": "Aquest augment està per sota de l'IPC previst pel conjunt de l'estat per al 2012, que està situat en el 3,3% i que el govern municipal rebaixa un 0,6% per regularitzar –com es va comprometre a fer l'any passat- el desviament en relació a l'IPC real 2011 (2,4%) i que afectarà a l'Impost de Béns Immobles (IBI) i altres impostos i taxes que sumen el 60% de la recaptació total.\nA banda d'aquest increment general que s'aplicarà a la major part de les ordenances fiscals de la ciutat, hi ha un altre grup d'ordenances específiques que és congelen i es mantenen igual en relació al 2012, com és l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica.\nUna de les novetats d'aquestes noves ordenances és la creació d'una nova taxa de 300 euros per als caixers automàtics que s'utilitzen des de la via pública, que actualment són dotze a la ciutat, i que es deriva d'una proposició presentada per la CUP el passat mes de maig.\nEl regidor d'Hisenda i Governació ha anunciat que el proper any continuarà havent una rebaixa del 3% a tots els rebuts que es paguin a l'avançada durant el mes de març.",
"a3": "Aquest augment està per sota de l'IPC previst pel conjunt de l'estat per al 2012, que està situat en el 3,3% i que el govern municipal rebaixa un 0,6% per regularitzar –com es va comprometre a fer l'any passat- el desviament en relació a l'IPC real 2011 (2,4%) i que afectarà a l'Impost de Béns Immobles (IBI) i altres impostos i taxes que sumen el 60% de la recaptació total. \nA banda d'aquest increment general que s'aplicarà a la major part de les ordenances fiscals de la ciutat, hi ha un altre grup d'ordenances específiques que és congelen i es mantenen igual en relació al 2012, com és l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica.\nEl regidor d'Hisenda i Governació ha anunciat que el proper any continuarà havent una rebaixa del 3% a tots els rebuts que es paguin a l'avançada durant el mes de març. \nAquesta descompte que només s'aplicava al pagament de l'IBI, ara s'amplia a tres impostos i taxes més: l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) , la taxa de guals i la taxa d'escombraries. "
},
"extreme": {
"a1": "El regidor d’Hisenda de Manresa ha anunciat l’actualització fiscal per sota del 3%, tot procurant mantenir-se al nivell de l’IPC.",
"a2": "L’Ajuntament de Manresa augmenta un 2,7% els impostos municipals el 2013, 6 punts per sota de l’IPC previst per l’estat.",
"a3": "L'Ajuntament de Manresa aplicarà aquest any una reducció del 0,6% a l’IPC previst per regularitzar el desviament del 2011."
}
} |
|
1,765 | Els Bombers de Barcelona, en lluita per recuperar una caserna central digna | L’antiga caserna es va enderrocar per permetre una ampliació de l’Hospital Clínic que mai s’ha fet | La nova del parc Joan Miró, provisional, va ser declarada il·legal per un jutjat | "Mai hauríem d'haver sortit d'aquí”, assegura Oriol Salvador (CCOO), que critica l'"immobilisme" de Colau | Els Bombers de Barcelona han començat a mobilitzar-se per reclamar al govern d'Ada Colau la construcció pendent de la caserna central del cos. El 2010 l'executiu socialista de Jordi Hereu va traslladar la històrica caserna de l'Eixample, construïda el 1932 al número 178 del carrer Provença –davant l'Hospital Clínic-, a un edifici provisional del parc de Joan Miró, que després va ser declarat il·legal.
L'antiga caserna del carrer Provença es va enderrocar per acollir la nova i dependències del Clínic, però sis anys després només hi ha un solar buit i un petit parc.
Els bombers han organitzat aquest dimecres al solar un esmorzar per reivindicar la caserna, al qual a les 10.00h participaven una cinquantena de bombers.
Oriol Salvador, de l'Agrupació de CCOO del cos barceloní, ha criticat "l'immobilisme total" de Colau.
Ha recordat que el parc enderrocat era "el vaixell insígnia" dels Bombers, i reclama a l'Ajuntament que faci el nou al centre de l'Eixample, i no com ara, que està en un lateral del districte central barceloní.
"Mai hauríem d'haver sortit d'aquí, per ubicació i per espai", ha defensat el representant del sindicat majoritari.
El solar, que és propietat del Clínic, està envoltat d'una tanca, però els bombers han entrat a dins per fer l'esmorzar, de pa amb tomàquet i botifarra.
Des del solar, Salvador ha assenyalat amb el dit que, a l'edifici del costat, els Bombers encara tenen dos pisos, però només funciona una part: el baix acull el casal del jubilat i un magatzem de l'Associació Cultural i Esportiva del cos. Segons ell, el primer projecte per ubicar al solar la caserna i dependències del Clínic "va quedar en l'oblit", i ara no treuen l'aigua clara sobre els plans municipals.
Tot i això, l'Ajuntament no ha enterrat per ara aquest projecte.
Colau recupera la idea de construir la caserna definitiva al solar de Provença
El govern Colau ha reprès la idea, segons han informat a NacióDigital fonts municipals, i ha realitzat un nou requeriment al Clínic perquè doni compliment al conveni del 2006 que van signar l'Ajuntament, l'hospital i el Departament de Salut de la Generalitat.
Amb el conveni, el Clínic es comprometia a executar i lliurar al consistori els locals i espais destinats a la nova caserna al solar del carrer Provença.
El gener del 2015, el govern de Xavier Trias ja havia fet un requeriment al Clínic, però el centre hospitalari va respondre que, a causa de les retallades, el projecte havia quedat ajornat i no tenia dotació pressupostària.
L'Ajuntament estudiarà les accions a emprendre en funció de la resposta del Clínic.
Es dóna el cas que el consistori té pendent de complir la sentència del 2012 del Jutjat Contenciós Administratiu número 9 de Barcelona, la qual va donar la raó als veïns del parc de Joan Miró i va declarar il·legal la caserna provisional.
Tot i això, la sentència s'ha de fer compatible amb la prestació del servei, raó per la qual encara no s'ha enderrocat.
La sentència es basa en el fet que el percentatge de superfície màxima construïda al parc podia ser d'un 5%, i ja s'havia esgotat amb la construcció d'una biblioteca i un pavelló esportiu.
Assumpta Escarp, a judici la setmana que ve per la caserna de Joan Miró
A més, es preveu que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) jutgi el 22 i el 23 de juny a la secretària d'Organització del PSC i diputada al Parlament, Assumpta Escarp, per un delicte urbanístic amb la caserna provisional del parc de Joan Miró comès presumptament quan era responsable de Seguretat del govern Hereu.
La Fiscalia demana una pena d'inhabilitació per ocupar un càrrec públic durant vuit anys i una multa de 6.000 euros per l'exregidora de Seguretat i de l'Eixample per haver autoritzat la construcció del parc de Bombers al parc de Joan Miró tot i saber que era zona verda.
Com que Escarp és diputada i, per tant, aforada, el cas el jutja el TSJC. | [
"barcelona"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El cos de Bombers de Barcelona ha organitzat una protesta al solar buit on es trobava la històrica caserna central, al carrer Provença, i que ara pertany a l'Hospital Clínic. Reclamen a l'Ajuntament que es construeixi la nova caserna a l’Eixample i poder abandonar l'actual, dins el parc de Joan Miró, que es va declarar il·legal judicialment.",
"a2": "Els Bombers de Barcelona, que avui dia utilitzen un edifici provisional del parc de Joan Miró que va ser declarat il·legal per un jutjat arran de la denúncia dels veïns, protesten al solar on s’hauria d’ubicar la caserna central del cos. L’Ajuntament requereix al Clínic que compleixi el conveni per a la construcció de la caserna al carrer Provença.",
"a3": "Els Bombers de Barcelona han exigit a l’Ajuntament que reprengui la construcció de la caserna central, ubicada provisionalment en un edifici declarat il·legal. L'antiga caserna va ser derruïda per edificar-ne una de nova i fer l'ampliació de l'Hospital Clínic, però actualment només existeix un solar buit i un petit parc on els bombers han aprofitat per organitzar un esmorzar reivindicatiu."
},
"extractive": {
"a1": "Els Bombers de Barcelona han començat a mobilitzar-se per reclamar al govern d'Ada Colau la construcció pendent de la caserna central del cos.\nHa recordat que el parc enderrocat era \"el vaixell insígnia\" dels Bombers, i reclama a l'Ajuntament que faci el nou al centre de l'Eixample, i no com ara, que està en un lateral del districte central barceloní.\nEl govern Colau ha reprès la idea, segons han informat a NacióDigital fonts municipals, i ha realitzat un nou requeriment al Clínic perquè doni compliment al conveni del 2006 que van signar l'Ajuntament, l'hospital i el Departament de Salut de la Generalitat.\nEs dóna el cas que el consistori té pendent de complir la sentència del 2012 del Jutjat Contenciós Administratiu número 9 de Barcelona, la qual va donar la raó als veïns del parc de Joan Miró i va declarar il·legal la caserna provisional.",
"a2": "Els Bombers de Barcelona han començat a mobilitzar-se per reclamar al govern d'Ada Colau la construcció pendent de la caserna central del cos.\nEl 2010 l'executiu socialista de Jordi Hereu va traslladar la històrica caserna de l'Eixample, construïda el 1932 al número 178 del carrer Provença –davant l'Hospital Clínic-, a un edifici provisional del parc de Joan Miró, que després va ser declarat il·legal.\nHa recordat que el parc enderrocat era \"el vaixell insígnia\" dels Bombers, i reclama a l'Ajuntament que faci el nou al centre de l'Eixample, i no com ara, que està en un lateral del districte central barceloní. \nEs dóna el cas que el consistori té pendent de complir la sentència del 2012 del Jutjat Contenciós Administratiu número 9 de Barcelona, la qual va donar la raó als veïns del parc de Joan Miró i va declarar il·legal la caserna provisional.",
"a3": "Els Bombers de Barcelona han començat a mobilitzar-se per reclamar al govern d'Ada Colau la construcció pendent de la caserna central del cos. \nEl 2010 l'executiu socialista de Jordi Hereu va traslladar la històrica caserna de l'Eixample, construïda el 1932 al número 178 del carrer Provença –davant l'Hospital Clínic-, a un edifici provisional del parc de Joan Miró, que després va ser declarat il·legal. \nEls bombers han organitzat aquest dimecres al solar un esmorzar per reivindicar la caserna, al qual a les 10.00h participaven una cinquantena de bombers. \nEs dóna el cas que el consistori té pendent de complir la sentència del 2012 del Jutjat Contenciós Administratiu número 9 de Barcelona, la qual va donar la raó als veïns del parc de Joan Miró i va declarar il·legal la caserna provisional. "
},
"extreme": {
"a1": "Els Bombers de Barcelona reclamen una nova caserna central a l'Eixample equivalent a la històrica caserna del carrer Provença.",
"a2": "Els Bombers de Barcelona reclamen a Colau la construcció pendent d'una caserna central del cos, al costat de l’Hospital Clínic.",
"a3": "El cos de Bombers de Barcelona reclama l’edificació de la nova caserna amb un esmorzar reivindicatiu. "
}
} |
1,704 | Qui defensa l'indult i qui no als independentistes empresonats? | Els socis del nou govern espanyol no comparteixen posició sobre l'ús d'aquest mecanisme mentre tant els presos com els seus partits rebutgen demanar-lo | Superada la investidura i amb el compromís explícit de Pedro Sánchez de "desjudicialitzar" el conflicte amb Catalunya -que topa amb les decisió del Tribunal Suprem sobre Oriol Junqueras-, dues paraules tornen a copar el debat polític: indult i amnistia.
Sotmès a una alta pressió de la dreta, que l'acusa de deixar el govern en mans dels "colpistes", el PSOE s'ha afanyat en dir públicament que cap d'aquestes dues vies que permetria la llibertat dels dirigents independentistes empresonats està sobre la taula.
Ha estat el secretari d'Organització del PSC i membre de l'equip negociador amb els republicans, Salvador Illa, qui ha dit aquest dijous a RAC1 que el nou govern no contempla ni l'indult ni l'amnistia.
El dirigent socialista ha insistit que cap de les dues qüestions han estat abordades en la negociació amb ERC, tot i admetre que podran ser plantejades en la mesa de diàleg que es posarà en marxa.
"No crec que pugui anar per aquest camí", ha insistit.
Tot plegat, mentre dimarts la líder dels comuns i alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, assegurava que l'indult és l'opció "eficaç i ràpida" per desjudicialitzar el conflicte.
De fet, els comuns han defensat en els darrers mesos, també en campanya electoral, que l'indult i la reforma del delicte de sedició en el codi penal eren els dos mecanismes pels quals apostaven per aconseguir l'alliberament dels presos polítics.
sentència de l'1-O
UGT de Catalunya demanarà l'indult per a Bassa
Ros explica que l'organització iniciarà el procés però no concreta "el com i el quan"
Les declaracions de dirigents socialistes i de l'òrbita de Podem reflecteixen una de les discrepàncies cabdals que haurà de gestionar el futur govern de coalició de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias.
Tot i això, els independentistes han insistit que no demanaran l'indult i que l'amnistia ha de ser el camí.
Així pensen plantejar-ho tant Junts per Catalunya com ERC a les negociacions amb el PSOE.
De fet, han estat els mateixos presos els que han rebutjat la possibilitat de ser indultats en considerar que aquesta via implica un penediment.
L'indult és tracta d'un perdó, una mesura de gràcia que pot concedir el govern espanyol i que en cap cas pot ser de caràcter general.
Si es presenta la sol·licitud, la Fiscalia i el tribunal sentenciador -en aquest cas el Suprem- fan informes al respecte que no són vinculants però sí que poden tenir efecte en la decisió que acaba prenent el govern espanyol.
La tramitació correspon fer-la al Ministeri de Justícia i s'aprova en consell de ministres mitjançant un Reial Decret que es publica al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
Un indult podria ser total o parcial.
El parcial pot consistir en la commutació per la pena per altres de menors mentre que el total suposa l'extinció de la responsabilitat penal del condemnat.
El govern espanyol està obligat per llei a remetre semestralment al Congrés dels Diputats un informe sobre la concessió o denegació d'indults.
Fonts jurídiques consultades expliquen que, en cas que el govern espanyol el concedís, el pres no podria negar-se a acceptar-lo.
procés català
La llei d'amnistia de 1977, un precedent que no serveix
La resolució del Parlament que demana amnistiar els presos en cas de condemna es produeix 42 anys després del text aprovat pel Congrés, que va permetre la immunitat dels torturadors del franquisme
Diferència amb l'amnistia
Un indultat no deixa de ser considerat culpable i manté els antecedents penals però evita complir la totalitat de la condemna.
L'amnistia és diferent: implica l'extinció de tots els efectes del delicte i no només anul·la la pena sinó també els antecedents penals.
Els presos deixarien de ser culpables.
No està contemplada a l'ordenament jurídic espanyol i hi ha juristes que qüestionen la seva constitucionalitat.
L'amnistia està vinculada a determinats moments de canvi, conflicte o refundació política, segons apunten autors que han abordat la matèria.
S'hauria d'acordar a través d'una llei aprovada al Congrés dels Diputats i implicaria que s'eximeix de responsabilitat tots aquells acusats o condemnats pels delictes que recull la llei d'amnistia.
Per tant, hauria d'incloure els líders independentistes a l'estranger i podria implicar l'anul·lació de les altres causes obertes contra l'independentisme. | [
"tribunals"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Un cop assolida la investidura de Pedro Sánchez, és sobre la taula el compromís explícit de desjudicialitzar el conflicte català. Les opcions que es presenten són l'indult, l'amnistia i la reforma del delicte de sedició al Codi Penal. Si bé els presos han rebutjat la possibilitat de l'indult perquè consideren que implicaria un penediment, l’opció de l’amnistia és massa complexa.",
"a2": "El govern de Pedro Sánchez, pressionat per la dreta, no contempla ni indultar ni donar l’amnistia als presos polítics, però admet que es podria debatre a la taula de diàleg, segons Salvador Illa. Podem defensa l’opció de l’indult. Els independentistes només aposten per l’amnistia, perquè l’indult implica un penediment. UGT tramitarà la sol·licitud d’indult per a Bassa. ",
"a3": "Salvador Illa, secretari d'Organització del PSC, ha declarat que l’Executiu no sospesa l’indult ni l’amnistia per als presos polítics, però que això no impedeix que es pugui debatre en la mesa de diàleg amb ERC. Aquest serà un dels esculls que haurà de salvar la coalició de govern, ja que els Comuns defensen l’indult i la reforma del delicte de sedició."
},
"extractive": {
"a1": "Superada la investidura i amb el compromís explícit de Pedro Sánchez de \"desjudicialitzar\" el conflicte amb Catalunya -que topa amb les decisió del Tribunal Suprem sobre Oriol Junqueras-, dues paraules tornen a copar el debat polític: indult i amnistia.\nDe fet, els comuns han defensat en els darrers mesos, també en campanya electoral, que l'indult i la reforma del delicte de sedició en el codi penal eren els dos mecanismes pels quals apostaven per aconseguir l'alliberament dels presos polítics.\nTot i això, els independentistes han insistit que no demanaran l'indult i que l'amnistia ha de ser el camí.\nL'amnistia és diferent: implica l'extinció de tots els efectes del delicte i no només anul·la la pena sinó també els antecedents penals.",
"a2": "Ha estat el secretari d'Organització del PSC i membre de l'equip negociador amb els republicans, Salvador Illa, qui ha dit aquest dijous a RAC1 que el nou govern no contempla ni l'indult ni l'amnistia.\nTot plegat, mentre dimarts la líder dels comuns i alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, assegurava que l'indult és l'opció \"eficaç i ràpida\" per desjudicialitzar el conflicte. \nTot i això, els independentistes han insistit que no demanaran l'indult i que l'amnistia ha de ser el camí.\nL'amnistia és diferent: implica l'extinció de tots els efectes del delicte i no només anul·la la pena sinó també els antecedents penals.",
"a3": "Sotmès a una alta pressió de la dreta, que l'acusa de deixar el govern en mans dels \"colpistes\", el PSOE s'ha afanyat en dir públicament que cap d'aquestes dues vies que permetria la llibertat dels dirigents independentistes empresonats està sobre la taula.\nEl dirigent socialista ha insistit que cap de les dues qüestions han estat abordades en la negociació amb ERC, tot i admetre que podran ser plantejades en la mesa de diàleg que es posarà en marxa.\nTot i això, els independentistes han insistit que no demanaran l'indult i que l'amnistia ha de ser el camí.\nL'amnistia és diferent: implica l'extinció de tots els efectes del delicte i no només anul·la la pena sinó també els antecedents penals."
},
"extreme": {
"a1": "L'indult i l’amnistia es presenten com a opcions per desjudicialitzar el conflicte amb Catalunya amb el nou govern de Sánchez.",
"a2": "El govern espanyol no planteja indult ni amnistia pels presos polítics, però es poden debatre a la taula de diàleg.",
"a3": " Illa nega que el Govern contempli l'indult o l'amnistia per als presos polítics, però deixa la porta oberta al diàleg."
}
} |
1,474 | Grècia vota sota la mirada d'Europa | El candidat favorit a les enquestes, Alexis Tsipras, i el primer ministre, Andoni Samaras, ja han votat | Es preveu una clara victòria de Syriza, amb el dubte de si obtindrà la majoria absoluta | Grècia té aquest diumenge una nova cita amb la seva història, construïda els últims anys a base d'eleccions i xifres macroeconòmiques.
Els grecs han estat convocats de manera anticipada per decidir si ratifiquen el Govern liderat per Nova Democràcia o opten per un gir a l'esquerra simbolitzat en aquesta ocasió per la Coalició de l'Esquerra Radical (SYRIZA) d'Alexis Tsipras.
El país ha arribat fins a aquestes eleccions un altre cop després d'un avançament, sense que hagin passat tres anys des de l'última cita.
El primer ministre, Antonis Samaras, va apostar fa un mes el seu futur polític a l'elecció del president, que va decidir avançar al desembre de 2014 per tancar una incertesa que ja començava a treure cap.
La designació presidencial correspon al Parlament i obliga que una 'súpermajoria' de diputats aboni un únic candidat.
Nova Democràcia i el PASOK no han aconseguit sumar suficients suports per al seu candidat, l'excomissari europeu Stavros Dimas, el que va derivar en la dissolució parlamentària --tal com volia SYRIZA--.
Gairebé deu milions de grecs estan cridats a votar per elegir la composició del Parlament o Consell dels Hel·lens.
El vot és obligatori, si bé en la pràctica no s'apliquen sancions i les lleis preveuen excepcions per al cas de les persones grans de 71 anys, que representen una cinquena part de l'electorat total.
La llei estableix que els col·legis electorals estan oberts a Grècia des que es fa de dia fins que es posa el sol.
En termes pràctics, aquest dogma ha traduït en una obertura d'urnes a les 7.00 --una hora menys a l'Espanya peninsular-- i tancaran a les 19.00.
Una vegada segellades les urnes, els mitjans publicaran els primers sondejos.
Samaras i Tsipras ja han votat
El primer Samaras ha dipositat ja el seu vot fent una crida als indecisos per consolidar un futur grec unit a Europa.
"Aquestes eleccions determinaran el futur del país i dels nostres fills.
Avui decidirem si seguim endavant, forts, amb seguretat, o si ens veurem immersos en problemes", ha explicat en declaracions recollides per 'Enikos' a la seva sortida del col·legi electoral de Messinia, al Peloponès, on ha dipositat el seu vot.
També ha anat a votar el qui totes les enquestes vaticinen com a guanyador.
"Avui el poble hel·lènic donarà l'últim pas per recuperar la seva dignitat, per viure un futur amb solidaritat", ha anunciat Alexis Tsipras a la premsa a la sortida del col·legi electoral.
Aritmètica electoral
Dels 300 diputats en joc, 238 s'elegeixen en funció de les 56 circumscripcions mitjançant un sistema de repartiment proporcional, mentre que altres 12 queden distribuïts pel percentatge de sufragis obtinguts a nivell nacional.
Quedarien per repartir, per tant, 50 escons.
El sistema electoral grec preveu una prima de mig centenar de diputats per al partit més votat --no es requereix un llindar mínim de suport--, en un intent de garantir una governabilitat que no sembla assegurada després del comicis d'aquest diumenge.
Per obtenir majoria absoluta, un partit o coalició necessita sumar un total d'un mínim de 150 diputats, cosa que a l'actual escenari sembla complicada.
La Constitució grega planteja un termini de tres dies perquè el partit més votat formi Govern i, si no ho aconsegueix, passa el torn al segon.
En el cas que cap força aconsegueixi formar una coalició, Grècia es veuria abocada a noves eleccions, com ja va ocórrer després del comicis del maig del 2012.
Nova Democràcia va aconseguir llavors uns insuficients 108 escons que va aconseguir convertir al juny en 129.
Els diputats del PASOK (33) li van donar la clau del Govern.
Entre els potencials aliats destaca ara To Potami (El Riu), que en pocs mesos --va sorgir abans de les eleccions europees del maig del 2014-- ha aconseguit ascendir fins al punt de lluitar pel tercer lloc.
La seva ambigüitat programàtica el deixa com a possible partit frontissa tant per a SYRIZA com per a Nova Democràcia.
La terna la completen el Partit Comunista, que s'inclinaria en principi per SYRIZA; Grecs Independents, més afins a Nova Democràcia; o Alba Daurada, amb una ideologia neonazi que el deixa fora de qualsevol càlcul de negociació postelectoral. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La mancança de suport per formar govern ha forçat unes eleccions anticipades a Grècia. Els grecs hauran de decidir novament entre un govern liderat per Nova Democràcia o per la Coalició de l'Esquerra Radical (SYRIZA) encapçalada per Alexis Tsipras. El sistema electoral grec preveu una prima de cinquanta escons per al guanyador, però això no ha pogut garantir la governabilitat.",
"a2": "Grècia celebra eleccions per decidir entre la ratificació del Govern d'Antonis Samaras, de Nova Democràcia, o la coalició d’esquerres Syriza encapçalada per Alexis Tsipras. Calen 150 diputats com a mínim per obtenir majoria absoluta, del total de 300, encara que 50 escons poden anar al partit més votat, segons el sistema electoral grec.",
"a3": "Aquest diumenge Grècia celebra eleccions anticipades en què ha d’optar per la continuïtat de Nova Democràcia al capdavant de l’Executiu, o pel canvi representat per la Coalició de l'Esquerra Radical (SYRIZA). Tot i que no havien passat tres anys des dels últims comicis, el primer ministre Antonis Samaras va avançar les eleccions al desembre per estabilitzar el país. "
},
"extractive": {
"a1": "Els grecs han estat convocats de manera anticipada per decidir si ratifiquen el Govern liderat per Nova Democràcia o opten per un gir a l'esquerra simbolitzat en aquesta ocasió per la Coalició de l'Esquerra Radical (SYRIZA) d'Alexis Tsipras.\nNova Democràcia i el PASOK no han aconseguit sumar suficients suports per al seu candidat, l'excomissari europeu Stavros Dimas, el que va derivar en la dissolució parlamentària --tal com volia SYRIZA--.\nEl sistema electoral grec preveu una prima de mig centenar de diputats per al partit més votat --no es requereix un llindar mínim de suport--, en un intent de garantir una governabilitat que no sembla assegurada després del comicis d'aquest diumenge.\nEn el cas que cap força aconsegueixi formar una coalició, Grècia es veuria abocada a noves eleccions, com ja va ocórrer després del comicis del maig del 2012.",
"a2": "Els grecs han estat convocats de manera anticipada per decidir si ratifiquen el Govern liderat per Nova Democràcia o opten per un gir a l'esquerra simbolitzat en aquesta ocasió per la Coalició de l'Esquerra Radical (SYRIZA) d'Alexis Tsipras.\nEl primer ministre, Antonis Samaras, va apostar fa un mes el seu futur polític a l'elecció del president, que va decidir avançar al desembre de 2014 per tancar una incertesa que ja començava a treure cap.\nEl sistema electoral grec preveu una prima de mig centenar de diputats per al partit més votat --no es requereix un llindar mínim de suport--, en un intent de garantir una governabilitat que no sembla assegurada després del comicis d'aquest diumenge.\nEntre els potencials aliats destaca ara To Potami (El Riu), que en pocs mesos --va sorgir abans de les eleccions europees del maig del 2014-- ha aconseguit ascendir fins al punt de lluitar pel tercer lloc.",
"a3": "Grècia té aquest diumenge una nova cita amb la seva història, construïda els últims anys a base d'eleccions i xifres macroeconòmiques. \nEls grecs han estat convocats de manera anticipada per decidir si ratifiquen el Govern liderat per Nova Democràcia o opten per un gir a l'esquerra simbolitzat en aquesta ocasió per la Coalició de l'Esquerra Radical (SYRIZA) d'Alexis Tsipras.\nEl primer ministre, Antonis Samaras, va apostar fa un mes el seu futur polític a l'elecció del president, que va decidir avançar al desembre de 2014 per tancar una incertesa que ja començava a treure cap. \nEl sistema electoral grec preveu una prima de mig centenar de diputats per al partit més votat --no es requereix un llindar mínim de suport--, en un intent de garantir una governabilitat que no sembla assegurada després del comicis d'aquest diumenge."
},
"extreme": {
"a1": "Grècia celebra eleccions anticipades en què Nova Democràcia i SYRIZA es tornaran a disputar el govern hel·lènic.",
"a2": "Eleccions a Grècia per decidir entre Nova Democràcia o Syriza, la coalició d’esquerra, que necessita un mínim de 150 diputats.",
"a3": "Eleccions anticipades a Grècia per decidir el futur del país entre Nova Democràcia o SYRIZA. "
}
} |
314 | Wuhan: el sorprenent retorn a la vida normal mentre el món es torna a confinar | La contundència de les mesures de contenció ha aconseguit que no hi hagi transmissió del virus d'ençà de fa setmanes | Una festa multitudinària d’aquest cap de setmana a Wuhan ha tornat a posar la mirada internacional sobre l’indret on va començar la pandèmia de la covid-19.
Milers de persones saltant i ballant en una piscina, sense màscara ni distància de seguretat, contrasten amb les estrictes mesures de contenció del coronavirus que hi ha arreu del món.
Això fou al parc aquàtic Maya Beach, un establiment que va reobrir el juny amb la capacitat reduïda al 50%.
Les imatges, difoses per l’agència France-Presse, han suscitat comentaris de tota mena per l’impacte simbòlic de veure una escena que, si bé podia ser normal l’estiu passat, ara sembla impossible.
El fet és que, segons dades del govern local, fa setmanes que a tota la província de Hubei –on viuen 58,5 milions de persones– els únics casos de covid-19 que s’hi detecten són provinents de fora.
No hi ha ingressats als hospitals ni tampoc casos sospitosos ni asimptomàtics que hagin d’estar aïllats.
Dimarts, dia 18 d’agost, tan sols hi havia ingressada per covid-19 una persona, vinguda de fora la regió, i 114 d’aïllades perquè són contactes d’un cas confirmat o d’un possible cas.
Com és possible que Wuhan hagi aconseguit de recuperar la normalitat d’una manera tan eficaç?
Una de les claus és la contundència amb què el govern xinès va actuar per eradicar el virus, i que va fer que Occident observés amb molta suspicàcia l’autoritarisme d’algunes mesures.
El 23 de gener, quan hi havia 571 casos confirmats i 18 morts, el govern xinès va reaccionar confinant els més de vint milions d’habitants de Wuhan, Huanggang, Zhijiang, Chibi, Xiantao i Ezhou.
La preocupació del govern era evitar una mobilitat multitudinària per l’Any Nou xinès (25 de gener), atès que la població acostuma a desplaçar-se per tot el territori.
Els vuit vídeos més impressionants sobre el coronavirus a la Xina
El confinament va ser total: suspensió del transport públic, tancament de tots els negocis tret dels essencials i obligació de restar a casa.
Les mesures es van fer més estrictes progressivament, fins al punt que es va arribar a no permetre de passejar el gos ni de sortir a comprar.
El proveïment de queviures va passar a fer-se amb comandes en línia que transportaven els treballadors essencials.
La mesura va durar 76 dies i el 8 d’abril Wuhan va començar a recuperar la normalitat que tenia abans del coronavirus.
El dia de la reobertura encara hi havia 448 ingressats, dels quals 158 greus, però les darreres dues setmanes només s’havien detectat dos casos nous a la província de Hubei.
El còmput total fins aquell dia era de 3.213 morts i 67.803 casos confirmats a tota la regió.
Aquest metge també posa molt d’èmfasi que els malalts amb símptomes lleus que no necessiten hospitalització no es poden aïllar al seu domicili.
‘Els primers dies hi va haver molts casos en què un pacient havia infectat tota la família de tres membres, cinc o sis.
Va ser una lliçó dolorosa’, va dir.
Després d’haver constatat aquest problema, Wuhan va convertir els equipaments públics com ara gimnasos o fires en setze hospitals temporals per a allotjar-hi pacients amb símptomes lleus.
‘Si no es talla la transmissió, el fet natural és que les infeccions creixin –va dir–.
Per a contenir una epidèmia, s’ha de controlar completament, pel cap baix, un d’aquests tres factors: l’origen de la infecció, la ruta de la transmissió i la població susceptible.’
L’aixecament del confinament total de Wuhan va ser el primer pas per a retornar a la normalitat, però encara se n’havien de fer molts més.
El 29 d’abril es va reobrir la torre Yellow Crane, un dels principals atractius de la ciutat, i el 7 de maig els estudiants del darrer any d’institut van poder tornar a classe.
Però no fou fins el 10 de juliol que hi van poder tornar la resta d’alumnes d’institut.
Les classes presencials es van reprendre amb estrictes mesures de separació d’un metre i mig, control de la temperatura dues vegades el dia i obligació de dur màscara.
El 9 de juny es va reprendre la connexió aèria entre Wuhan i Pequín i el 18 de juliol es va tornar a obrir el gran teatre Qintai, amb un 30% de la capacitat.
La rotunditat de les autoritats es va reprendre quan, el 10 de maig, es van detectar 6 casos nous de covid-19 en un mateix un edifici, fet que trencava la tendència de 0 casos d’ençà del 4 d’abril.
La reacció va ser una campanya a gran escala: 6,5 milions de proves PCR en deu dies.
I el resultat: la detecció de 300 casos asimptomàtics que foren aïllats, com també els 1.174 contactes estrets.
El 15 de juny el govern local va declarar la ciutat lliure de casos confirmats o sospitosos de covid-19. | [
"món",
"àsia-pacífic"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Wuhan, on es van arribar a convertir els equipaments públics en hospitals temporals per a contagiats amb símptomes lleus, ha estat declarada lliure de covid-19 i les imatges d'una festa multitudinària aquest cap de setmana contrasten tremendament amb la contundència del confinament total aplicat des de finals de gener. Progressivament, s’hi han anat aixecant les mesures des de principis d'abril.",
"a2": "El govern xinès desconfina Wuhan, que recupera la normalitat després d’estrictes mesures de contenció. A la ciutat només hi ha una persona ingressada per covid-19 i 114 aïllats per ser contactes de positius, mentre la resta del món es torna a confinar. A la província de Hubei, amb 58,5 milions d’habitants, fa setmanes que no s’hi transmet el virus.",
"a3": "Les imatges d’una multitudinària festa sense mascareta a un parc aquàtic de Wuhan contrasten amb l’estricte confinament que va viure la ciutat al gener o amb el que encara viu la resta del món. Després de quasi vuitanta dies de confinament sever i d’una reobertura progressiva, les dades parlen de només una persona ingressada i 114 aïllades."
},
"extractive": {
"a1": "El fet és que, segons dades del govern local, fa setmanes que a tota la província de Hubei –on viuen 58,5 milions de persones– els únics casos de covid-19 que s’hi detecten són provinents de fora.\nUna de les claus és la contundència amb què el govern xinès va actuar per eradicar el virus, i que va fer que Occident observés amb molta suspicàcia l’autoritarisme d’algunes mesures.\nEl confinament va ser total: suspensió del transport públic, tancament de tots els negocis tret dels essencials i obligació de restar a casa.\nDesprés d’haver constatat aquest problema, Wuhan va convertir els equipaments públics com ara gimnasos o fires en setze hospitals temporals per a allotjar-hi pacients amb símptomes lleus.",
"a2": "El fet és que, segons dades del govern local, fa setmanes que a tota la província de Hubei –on viuen 58,5 milions de persones– els únics casos de covid-19 que s’hi detecten són provinents de fora.\nUna de les claus és la contundència amb què el govern xinès va actuar per eradicar el virus, i que va fer que Occident observés amb molta suspicàcia l’autoritarisme d’algunes mesures.\nL’aixecament del confinament total de Wuhan va ser el primer pas per a retornar a la normalitat, però encara se n’havien de fer molts més. \nEl 15 de juny el govern local va declarar la ciutat lliure de casos confirmats o sospitosos de covid-19.",
"a3": "Milers de persones saltant i ballant en una piscina, sense màscara ni distància de seguretat, contrasten amb les estrictes mesures de contenció del coronavirus que hi ha arreu del món.\nEl fet és que, segons dades del govern local, fa setmanes que a tota la província de Hubei –on viuen 58,5 milions de persones– els únics casos de covid-19 que s’hi detecten són provinents de fora.\nUna de les claus és la contundència amb què el govern xinès va actuar per eradicar el virus, i que va fer que Occident observés amb molta suspicàcia l’autoritarisme d’algunes mesures.\nEl 23 de gener, quan hi havia 571 casos confirmats i 18 morts, el govern xinès va reaccionar confinant els més de vint milions d’habitants de Wuhan, Huanggang, Zhijiang, Chibi, Xiantao i Ezhou. "
},
"extreme": {
"a1": "Wuhan, fins fa poc epicentre de la pandèmia i de les mesures anticovid més extremes, torna a la normalitat.",
"a2": "Wuhan torna a la normalitat després del confinament, sense contagis des de fa setmanes i només 114 aïllats.",
"a3": "Després de mesos de restriccions, Wuhan gaudeix d’una treballada normalitat mentre la resta del món s’ho mira des de casa."
}
} |
336 | La XXII Jornada Sociolingüística de l’AVL debatrà sobre el decret de plurilingüisme | Els directors de política lingüística de la Comunitat, Catalunya i Balears analitzaran junts per primera vegada l'homologació de títols | VALÈNCIA, 9 (EUROPA PRESS)
La XXII Jornada de Sociolingüística, que se celebrarà en el Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València el 24 i 25 de març se centrarà enguany a analitzar els ‘Reptes socials i polítics de la normalització lingüística al País Valencià’ i reunirà tant experts del món acadèmic com representants polítics per a donar a conéixer de primera mà l’aplicació del Decret de Plurilingüisme, l’homologació de títols diferents territoris i el requisit lingüístic en la futura llei de la funció pública, normes que “calien”.
Així ho ha manifestat este dijous en roda de premsa l’acadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i la delegat a Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, Brauli Montoya, entitats que col·laboren en l’organització de la trobada al costat de la UPV, Ajuntament d’Alcoi, Coordinadora de l’Alcoià i el Comptat pel Valencià i Centre Ovidi Montllor.
Han intervingut també la secretària de l’AVL Verònica Cantó i el tècnic lingüístic en la UPV, Josep Cortés.
Montoya ha explicat que la intenció d’esta jornada és “donar a conéixer” esta nova normativa sobre el valencià que “calia” i “contrarestar les crítiques en contra d’alguns sectors socials i ideològics”, doncs “la llengua és propietat de totes les ideologies” i, “o és de tots o acabarà sent de ningú”, ha advertit.
La cita arrancarà el divendres 24 a la vesprada amb el president de l’AVL, Ramón Ferrer, l’alcalde d’Alcoi, Antoni Ferrer i el conseller d’Educació, Vicent Marçà, que pronunciarà la conferència inaugural ‘Reptes socials i polítics de la normalització lingüística al País Valencià’.
El dissabte 25, el professor de la Universitat d’Alacant (UA) Vicent Brotons farà una ‘Anàlisi del Decret de Plurilingüisme’; el secretari autonòmic de Justícia, Ferran Puchades, parlarà sobre ‘La nova llei de Funció Pública i la competència lingüística’; i, per primera vegada, junts en una taula redona, els tres directors generals de política lingüística de Comunitat Valenciana, Catalunya i Balears, –Rubén Trenzano, Ester Franquesa i Marta Fuxà–, debatran sobre l”Homologació de títols de la llengua en els territoris de llengua catalana’.
Les jornades tindran també una part lúdica.
Així, el divendres hi haurà una lectura dramatitzada de poemes de Joan Valls (1917-1989), en homenatge al centenari del naixement de l’autor alcoià, que estarà a càrrec de Rosanna Espinós, i el dissabte es realitzarà una ‘Ruta literària’ sobre el poeta en companyia de Francesc Gisbert i Ester Vizcarra, per la ciutat que va ser clau en la seua vida i obra.
A més, tots dos dies es podrà gaudir de sopar i menjar, respectivament, amb Filà Mudèjars.
I el dissabte es farà una visita a l’exposició ‘Dones escriptores’.
“FER POSSIBLE VIURE EN VALENCIÀ”
Amb este programa, ha apuntat Montoya, la intenció és “arribar als usuaris” del valencià i “vetlar per l’ús social de la llengua”.
En este sentit, ha assenyalat que el “problema” per a la normalització lingüística és el “desús” del valencià la “inèrcia del qual a la baixa va frenar l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià, però en els últims 20 anys –ha assenyalat– la cosa no ha anat gens bé” i “el coneixement del valencià es manté precàriament per prop del 50% de la població i el seu ús encara més baix”.
Davant esta situació, “reivindiquem recuperar la nostra llengua”, ha apuntat.
En la mateixa línia, la secretària de l’AVL, Verònica Cantó, ha subratllat que esta edició de la Jornada Sociolingüística se centra precisament en els reptes de l'”ús” del valencià.
“S’ha de fer possible viure en valencià”, ha defès.
En este sentit, ha puntualitzat que “no cal fer instrumentalització política de la llengua perquè s’embruta” i ha advocat per avançar en la normalització de la llengua en tots els àmbits socials.
“Ja tenim les normes, ara interessa l’ús”, ha sentenciat.
En la mateixa línia, el professor Josep Cortés ha reivindicat que “la llengua és patrimoni de tots i cadascun des del seu àmbit contribuïx a sumar.
Sumem, no enfrontem”, ha ressaltat.
La inscripció en les jornades es pot fer directament en la web www.sociolinguistica.eu fins al 22 de març.
A un preu de 25 euros per al públic en general i de 20 euros per a estudiants, enguany la jornada serà reconeguda com a activitat formativa per la Conselleria d’Educació i els assistents tindran veu i podran participar del debat. | [
"cultura",
"llengua"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La XXII Jornada de Sociolingüística que se celebrarà en el Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València analitzarà els \"Reptes socials i polítics de la normalització lingüística al País Valencià\". Serà una reunió d’experts del món acadèmic per donar a conèixer i debatre sobre l’aplicació del Decret de Plurilingüisme, entre d'altres.",
"a2": "En la XXII Jornada de Sociolingüística organitzada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, celebrada a la Universitat Politècnica de València, es debatrà sobre els reptes tant socials i polítics de la normalització lingüística al País Valencià, així com sobre el Decret de Plurilingüisme o la pèrdua de l'ús i el coneixement del valencià.",
"a3": "La XXII Jornada de Sociolingüística s'inaugurarà amb la conferència \"Reptes socials i polítics de la normalització lingüística al País Valencià\", el ponent de la qual serà el conseller d'Educació, Vicent Marçà. I per primer cop junts a una taula rodona, els tres directors generals de política lingüística de València, Catalunya i Balears debatran sobre l'homologació de títols als Països Catalans."
},
"extractive": {
"a1": "La XXII Jornada de Sociolingüística, que se celebrarà en el Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València el 24 i 25 de març se centrarà enguany a analitzar els ‘Reptes socials i polítics de la normalització lingüística al País Valencià’ i reunirà tant experts del món acadèmic com representants polítics per a donar a conéixer de primera mà l’aplicació del Decret de Plurilingüisme, l’homologació de títols diferents territoris i el requisit lingüístic en la futura llei de la funció pública, normes que “calien”. \nAixí ho ha manifestat este dijous en roda de premsa l’acadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i la delegat a Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, Brauli Montoya, entitats que col·laboren en l’organització de la trobada al costat de la UPV, Ajuntament d’Alcoi, Coordinadora de l’Alcoià i el Comptat pel Valencià i Centre Ovidi Montllor. \nEn este sentit, ha assenyalat que el “problema” per a la normalització lingüística és el “desús” del valencià la “inèrcia del qual a la baixa va frenar l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià, però en els últims 20 anys –ha assenyalat– la cosa no ha anat gens bé” i “el coneixement del valencià es manté precàriament per prop del 50% de la població i el seu ús encara més baix”.\nLa cita arrancarà el divendres 24 a la vesprada amb el president de l’AVL, Ramón Ferrer, l’alcalde d’Alcoi, Antoni Ferrer i el conseller d’Educació, Vicent Marçà, que pronunciarà la conferència inaugural ‘Reptes socials i polítics de la normalització lingüística al País Valencià’. ",
"a2": "La XXII Jornada de Sociolingüística, que se celebrarà en el Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València el 24 i 25 de març se centrarà enguany a analitzar els ‘Reptes socials i polítics de la normalització lingüística al País Valencià’ i reunirà tant experts del món acadèmic com representants polítics per a donar a conéixer de primera mà l’aplicació del Decret de Plurilingüisme, l’homologació de títols diferents territoris i el requisit lingüístic en la futura llei de la funció pública, normes que “calien”.\nEn la mateixa línia, la secretària de l’AVL, Verònica Cantó, ha subratllat que esta edició de la Jornada Sociolingüística se centra precisament en els reptes de l'”ús” del valencià.\nEn este sentit, ha puntualitzat que “no cal fer instrumentalització política de la llengua perquè s’embruta” i ha advocat per avançar en la normalització de la llengua en tots els àmbits socials.\nEn este sentit, ha assenyalat que el “problema” per a la normalització lingüística és el “desús” del valencià la “inèrcia del qual a la baixa va frenar l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià, però en els últims 20 anys –ha assenyalat– la cosa no ha anat gens bé” i “el coneixement del valencià es manté precàriament per prop del 50% de la població i el seu ús encara més baix”.",
"a3": "La XXII Jornada de Sociolingüística, que se celebrarà en el Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València el 24 i 25 de març se centrarà enguany a analitzar els ‘Reptes socials i polítics de la normalització lingüística al País Valencià’ i reunirà tant experts del món acadèmic com representants polítics per a donar a conéixer de primera mà l’aplicació del Decret de Plurilingüisme, l’homologació de títols diferents territoris i el requisit lingüístic en la futura llei de la funció pública, normes que “calien”.\nLa cita arrancarà el divendres 24 a la vesprada amb el president de l’AVL, Ramón Ferrer, l’alcalde d’Alcoi, Antoni Ferrer i el conseller d’Educació, Vicent Marçà, que pronunciarà la conferència inaugural ‘Reptes socials i polítics de la normalització lingüística al País Valencià’.\ni, per primera vegada, junts en una taula redona, els tres directors generals de política lingüística de Comunitat Valenciana, Catalunya i Balears, –Rubén Trenzano, Ester Franquesa i Marta Fuxà–, debatran sobre l”Homologació de títols de la llengua en els territoris de llengua catalana’. \nEn este sentit, ha assenyalat que el “problema” per a la normalització lingüística és el “desús” del valencià la “inèrcia del qual a la baixa va frenar l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià, però en els últims 20 anys –ha assenyalat– la cosa no ha anat gens bé” i “el coneixement del valencià es manté precàriament per prop del 50% de la població i el seu ús encara més baix”. "
},
"extreme": {
"a1": "La XXII Jornada de Sociolingüística analitzarà els \"Reptes socials i polítics de la normalització lingüística al País Valencià\".",
"a2": "L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) organitza la XXII Jornada de Sociolingüística on es debatrà sobre el plurilingüisme.",
"a3": "La XXIII Jornada de Sociolingüística se celebra el 24 i 25 de març a la Universitat Politècnica de València."
}
} |
1,526 | Ni rastre del «conflicte polític» català a la City de Londres | El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, assegura en un discurs al parlament de Westminster que el 9-N "serà una celebració de la democràcia, però en la seva absència" | El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha assegurat aquest dimecres que no ha detectat "cap influència del conflicte polític" en les activitats econòmiques i financeres durant els seus contactes a la City de Londres.
Mas-Colell, que és a la capital britànica, ha advertit que el govern català i l'espanyol estan "en el mateix vaixell" i que no hi ha "absolutament cap raó o motivació per posar en qüestió l'activitat financera als mercats del govern espanyol".
El conseller també ha avisat que Madrid tampoc "no té raons" per afectar "la visibilitat" catalana.
Mas-Colell ha defensat a Londres que el 9-N serà "una celebració de la democràcia, però en la seva absència".
El conseller d'Economia, que ha viatjat a Londres per oferir una conferència a Westminster, entrevistar-se amb membres de la City financera i mitjans de comunicació britànics, ha assegurat que el procés català no té cap impacte en els mercats.
"Les oscil·lacions que observem estan perfectament correlacionades amb la situació europea, el BCE, etc", ha explicat Mas-Colell en declaracions a la premsa.
"Tant el govern espanyol com nosaltres som extremadament curosos amb el tema, som completament conscients que estem en el mateix vaixell", ha dit el conseller.
"El govern espanyol no té raons per afectar la nostra visibilitat o reputació internacional, i nosaltres no tenim absolutament cap raó o motivació per posar en qüestió l'activitat financera als mercats del govern espanyol", ha dit Mas-Colell des de Londres.
Discurs a Londres
Mas-Colell ha volgut traslladar en un discurs al parlament de Westminster que el 9-N serà "una celebració de la democràcia, però en la seva absència, perquè la consulta no es realitzarà".
"La democràcia ha estat prohibida", ha avisat Mas-Colell, que ha reiterat que el 9-N "no és un exercici electoral" i que els seus referents són "les mobilitzacions de ciutadans de l'11 de setembre".
Amb tot, el conseller ha fet una crida a la participaci
Mas-Colell ha volgut destacar en el seu discurs al parlament britànic "el desig i la necessitat de negociació" amb el govern espanyol, que segons ell ha de concloure "amb un referèndum que inclogui la independència entre d'altres opcions".
Mas-Colell ha reiterat que el govern espanyol "té referents", com el britànic, que hauria de seguir "És evident que al Regne Unit hi ha hagut un procés democràtic exemplar que, a més, no ha acabat malament pels interessos de Londres, i no veig perquè el govern espanyol ha d'estar espantat o ha de tenir problemes per entrar en un procés de negociació", ha destacat el conseller.
Segons Mas-Colell, "l'única manera" d'acabar amb les tensions actuals entre Madrid i Barcelona és el diàleg i la negociació perquè "aquest no és un assumpte d'un, dos o tres dies".
"Catalunya fa moltes dècades, per no dir més, que està en aquest projecte, i per tant tard o d'hora crec que el govern espanyol, que està en un context europeu, haurà de negociar", ha defensat el conseller.
El conseller d'Economia ha evitat especular en declaracions a la premsa sobre unes possibles eleccions plebiscitàries.
"Tot està obert", ha dit Mas-Colell, que considera que la convocatòria de comicis avançats dependrà "del 9-, del procés de discussió interna del govern, de les posicions dels diferents partits de l'oposició i de l'actitud i el comportament del govern central".
"No avanço res ni especulo, l'únic que ?se és que hi haurà unes eleccions abans de la tardor del 2016", ha puntualitzat.
Catalunya "no ha escollit el moment de conflicte"
En el seu discurs davant de mig centenar de membres del parlament britànic, Mas-Colell ha destacat que Catalunya "no ha escollit el moment de conflicte" amb l'Estat i que s'està defensant "d'un atac en tota regla" en els fronts de la identitat i l'autogovern.
El conseller ha denunciat des del parlament britànic la "política recentralitzadora en tots els àmbits" del govern espanyol, que segons ell s'impulsa amb "l'excusa de la lluita contra la crisi econòmica i la recerca de l'eficiència".
"És una mera excusa perquè algunes de les economies més eficients i productives del món són estats federals" ha explicat Mas-Colell.
El responsable de les finances catalanes ha recordat des de Westminster que el president Artur Mas està obert al diàleg amb el president espanyol Mariano Rajoy però també ha advertit que el parlament català podria fer un "exercici de sobirania" sempre i quan s'haguessin celebrat unes eleccions amb un clar mandat democràtic i no hagués prosperat "una última oportunitat per a les negociacions".
Mas-Colell ha defensat que el seu escenari ideal seria un en el qual el govern espanyol mogués fitxa per acabar "amb la seva intransigència" i s'avingués "a negociar".
En referència al referèndum escocès, Mas-Colell ha dit als diputats: "Vostès saben molt bé, per la seva experiència recent, que el debat democràtic pot acabar, o no, en la independència”. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, confirma que no s’ha detectat cap influència de conflicte polític durant els seus contractes a la City de Londres i adverteix que la Generalitat i l’Estat van de bracet i que no hi ha raons per dubtar de l’activitat als mercats del Govern espanyol.",
"a2": "Mas-Colell, conseller d'Economia i Coneixement, ha fet una visita a Londres per donar una ponència i fer diverses entrevistes amb membres de la City i mitjans anglesos, i ha confirmat que el conflicte polític català no té cap impacte econòmic en els mercats de la City de Londres i defesa el 9-N com una celebració democràtica.",
"a3": "El conseller d'Economia, Mas-Colell, està de viatge a Londres, on donarà una conferència, es reunirà amb membres de la City financera i mitjans de comunicació britànics. Ha afirmat que el Procés no influeix en l'economia. Al Parlament britànic ha assegurat que una sortida pactada amb l'Estat espanyol seria la millor opció. També ha dit que Catalunya continua oberta al diàleg."
},
"extractive": {
"a1": "El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha assegurat aquest dimecres que no ha detectat \"cap influència del conflicte polític\" en les activitats econòmiques i financeres durant els seus contactes a la City de Londres. \nMas-Colell, que és a la capital britànica, ha advertit que el govern català i l'espanyol estan \"en el mateix vaixell\" i que no hi ha \"absolutament cap raó o motivació per posar en qüestió l'activitat financera als mercats del govern espanyol\". \nEl conseller d'Economia, que ha viatjat a Londres per oferir una conferència a Westminster, entrevistar-se amb membres de la City financera i mitjans de comunicació britànics, ha assegurat que el procés català no té cap impacte en els mercats. \nMas-Colell ha reiterat que el govern espanyol \"té referents\", com el britànic, que hauria de seguir \"És evident que al Regne Unit hi ha hagut un procés democràtic exemplar que, a més, no ha acabat malament pels interessos de Londres, i no veig perquè el govern espanyol ha d'estar espantat o ha de tenir problemes per entrar en un procés de negociació\", ha destacat el conseller. ",
"a2": "El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha assegurat aquest dimecres que no ha detectat \"cap influència del conflicte polític\" en les activitats econòmiques i financeres durant els seus contactes a la City de Londres. \nMas-Colell ha defensat a Londres que el 9-N serà \"una celebració de la democràcia, però en la seva absència\".\nEl conseller d'Economia, que ha viatjat a Londres per oferir una conferència a Westminster, entrevistar-se amb membres de la City financera i mitjans de comunicació britànics, ha assegurat que el procés català no té cap impacte en els mercats. \nSegons Mas-Colell, \"l'única manera\" d'acabar amb les tensions actuals entre Madrid i Barcelona és el diàleg i la negociació perquè \"aquest no és un assumpte d'un, dos o tres dies\". ",
"a3": "El conseller d'Economia, que ha viatjat a Londres per oferir una conferència a Westminster, entrevistar-se amb membres de la City financera i mitjans de comunicació britànics, ha assegurat que el procés català no té cap impacte en els mercats.\nEl conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha assegurat aquest dimecres que no ha detectat \"cap influència del conflicte polític\" en les activitats econòmiques i financeres durant els seus contactes a la City de Londres. \n\"Catalunya fa moltes dècades, per no dir més, que està en aquest projecte, i per tant tard o d'hora crec que el govern espanyol, que està en un context europeu, haurà de negociar\", ha defensat el conseller. \nEl responsable de les finances catalanes ha recordat des de Westminster que el president Artur Mas està obert al diàleg amb el president espanyol Mariano Rajoy però també ha advertit que el parlament català podria fer un \"exercici de sobirania\" sempre i quan s'haguessin celebrat unes eleccions amb un clar mandat democràtic i no hagués prosperat \"una última oportunitat per a les negociacions\"."
},
"extreme": {
"a1": "El conseller d'Economia i Coneixement afirma que no hi ha rastre de conflicte polític a la City de Londres.",
"a2": "El conseller d'Economia assegura que no hi ha cap influència del conflicte català a la City de Londres.",
"a3": "El conseller d'Economia ha manifestat des de Londres que el procés català no té influència en els mercats financers."
}
} |
2,948 | Red Eléctrica acaba la subestació de la MAT a Sant Julià de Ramis i entrarà en servei la primera quinzena de gener | La companyia començarà a desmantellar aquell mateix mes la línia que s'ha compactat amb les torres dels 400 kV entre Vic i Bescanó | Red Eléctrica ja ha enllestit l'obra de la nova subestació de la MAT a Sant Julià de Ramis (Gironès) i la posarà en servei durant la primera quinzena de gener.
Aquesta subestació, que s'ha batejat amb el nom de La Farga, fa de xarnera entre la de Bescanó i el parc elèctric dels 400 kV a Santa Llogaia d'Àlguema.
Ha suposat una inversió de 25 milions d'euros (MEUR) i tanca el cercle de la MAT arreu de les comarques gironines.
El delegat de Red Eléctrica a Catalunya, José Ignacio Lallana, subratlla que La Farga "aportarà més seguretat de subministrament" perquè suposarà "un nou punt d'injecció d'energia cap al territori".
En paral·lel a la seva posada en servei, Red Eléctrica també començarà a desmantellar la línia de 220 kV que s'ha compactat amb la MAT entre Vic i Bescanó.
D'aquest antic traçat n'hauran de desaparèixer 100 torres i 38 quilòmetres de línia.
La subestació de La Farga se situa al mig del tram Bescanó-Santa Llogaia, en una peça de terreny a tocar de l'N-II.
Les obres per aixecar aquest parc elèctric, que compta amb sis transformadors, van començar la primavera de l'any passat i han durat més d'un any i mig.
Ara els treballs ja s'han enllestit.
La nova subestació ja s'ha posat en tensió i ha entrat en fase de proves.
Segons concreta el delegat de Red Eléctrica, la previsió de la companyia és que "entre la primera i segona setmana de gener" ja entri plenament en servei.
La Farga rebaixarà l'energia que arribi de la MAT fins als 220 kV i l'injectarà a les diferents esteses que hi connecten.
José Ignacio Lallana explica que la nova subestació s'afegirà a la de Bescanó a l'hora de "millorar la seguretat del subministrament elèctric al territori" i garantir l'alimentació a tota l'àrea de Girona (en especial, la Costa Brava).
L'eix de la interconnexió, enllestit
De totes maneres, però, La Farga també tanca tot el cercle de la MAT a les comarques gironines.
És la peça que completa l'eix de la interconnexió dels 400 kV a través dels Pirineus.
Precisament, la nova subestació s'enllesteix quan es compleixen deu anys del naixement d'Inelfe (la societat que van crear Red Eléctrica i la seva homònima francesa RTE per tirar endavant el projecte).
"La MAT és una infraestructura que a més de permetre fer la interconnexió elèctrica, també garanteix que hi hagi més punts d'injecció d'energia al territori", concreta el delegat de Red Eléctrica.
I aquest últim –precisa Lallana- és l'objectiu amb el qual es va aixecar la subestació de Bescanó i, ara, la de Sant Julià de Ramis.
"Totes dues permeten que l'energia passi de la línia de transport de 400 kV a les de distribució, que millorem el subministrament a tot Girona, i en particular a la zona de la costa", diu el delegat.
Més desmantellaments
L'entrada en servei de La Farga també permetrà que Red Eléctrica tiri endavant els desmantellaments que encara hi ha pendents.
A l'estiu, i amb més de dos anys de retard, la companyia ja va començar a tirar a terra antigues línies.
Però n'hi havia una que es va deixar pendent fins que no s'acabés la nova subestació de La Farga.
Es tracta d'una línia de 220 kV que s'estén entre Vic i Bescanó.
Té un centenar de torres i suma 38 quilòmetres.
Segons concreta Lallana, no es podia desmuntar abans que La Farga no entrés en servei perquè sinó "tindríem un sistema en precari, amb la possibilitat que davant de qualsevol incident hi hagués una apagada".
Ara, però, el delegat de Red Eléctrica ja ha anunciat que aquesta antiga línia començarà a desaparèixer a finals de gener.
Es preveu que els treballs per desmuntar les torres s'allarguin durant mig any.
Pendents de Riudarenes
Si bé la subestació de La Farga completa tot l'eix elèctric de la interconnexió, encara hi ha una peça pendent per acabar tot el trencaclosques de la MAT a les comarques gironines: el ramal de Riudarenes (Selva).
José Ignacio Lallana explica, però, que després que la Generalitat emetés un informe desfavorable al projecte, Red Eléctrica encara està pendent de rebre la resposta del Ministeri.
"No hem tingut més informació al respecte", conclou. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "A principis de gener ja funcionarà la nova subestació de la MAT a Sant Julià de Ramis i Red Eléctrica ja té enllestida l’obra. La inversió ha sigut de 25 milions d'euros i, a més a més, Red Eléctrica començarà a desmantellar la línia de 220 kV que s'ha compactat amb la MAT entre Vic i Bescanó.",
"a2": "Red Eléctrica ha confirmat que ja s'han acabat les obres de la nova subestació de la MAT a Sant Julià de Ramis. S'espera que ja estigui en funcionament la primera quinzena de gener i amb aquesta subestació, anomenada La Farga, el projecte de la MAT en comarques gironines ha quedat finalitzat.",
"a3": "Red Elèctrica ha acabat les obres de la nova subestació de la MAT a Sant Julià de Ramis (Gironès) i entrarà en funcionament la primera quinzena de gener. La Farga, nom de la nova subestació, rebaixarà l'electricitat a 220 kV i la distribuirà. També millora la seguretat del subministrament elèctric al territori, sobretot a la Costa Brava."
},
"extractive": {
"a1": "Red Eléctrica ja ha enllestit l'obra de la nova subestació de la MAT a Sant Julià de Ramis (Gironès) i la posarà en servei durant la primera quinzena de gener. \nAquesta subestació, que s'ha batejat amb el nom de La Farga, fa de xarnera entre la de Bescanó i el parc elèctric dels 400 kV a Santa Llogaia d'Àlguema.\nHa suposat una inversió de 25 milions d'euros (MEUR) i tanca el cercle de la MAT arreu de les comarques gironines. \nEn paral·lel a la seva posada en servei, Red Eléctrica també començarà a desmantellar la línia de 220 kV que s'ha compactat amb la MAT entre Vic i Bescanó. ",
"a2": "Red Eléctrica ja ha enllestit l'obra de la nova subestació de la MAT a Sant Julià de Ramis (Gironès) i la posarà en servei durant la primera quinzena de gener. \nAquesta subestació, que s'ha batejat amb el nom de La Farga, fa de xarnera entre la de Bescanó i el parc elèctric dels 400 kV a Santa Llogaia d'Àlguema.\nEl delegat de Red Eléctrica a Catalunya, José Ignacio Lallana, subratlla que La Farga \"aportarà més seguretat de subministrament\" perquè suposarà \"un nou punt d'injecció d'energia cap al territori\". \n\"La MAT és una infraestructura que a més de permetre fer la interconnexió elèctrica, també garanteix que hi hagi més punts d'injecció d'energia al territori\", concreta el delegat de Red Eléctrica.",
"a3": "Red Eléctrica ja ha enllestit l'obra de la nova subestació de la MAT a Sant Julià de Ramis (Gironès) i la posarà en servei durant la primera quinzena de gener.\nAquesta subestació, que s'ha batejat amb el nom de La Farga, fa de xarnera entre la de Bescanó i el parc elèctric dels 400 kV a Santa Llogaia d'Àlguema.\nLa Farga rebaixarà l'energia que arribi de la MAT fins als 220 kV i l'injectarà a les diferents esteses que hi connecten. \nJosé Ignacio Lallana explica que la nova subestació s'afegirà a la de Bescanó a l'hora de \"millorar la seguretat del subministrament elèctric al territori\" i garantir l'alimentació a tota l'àrea de Girona (en especial, la Costa Brava). "
},
"extreme": {
"a1": "Red Eléctrica comença la subestació de la MAT a Sant Julià de Ramis i funcionarà a principis de gener.",
"a2": "Ja han finalitzat les obres de la nova subestació de la MAT a Sant Julià de Ramis.",
"a3": "Enllestida l'obra de la nova subestació de la MAT a Sant Julià de Ramis, que estarà en servei al gener."
}
} |
2,814 | ACCIÓ obre a les empreses catalanes més de 100 mercats internacionals en els seus primers 30 anys | Els directors de les oficines a Singapur i Miami destaquen a l'ACN que els productes catalans es distingeixen per la seva qualitat | Les oficines d'ACCIÓ a l'exterior celebren 30 anys d'ençà l'obertura de les primeres seus a Tòquio, Nova York, San Francisco, Hong Kong i Milà.
En aquest temps, l'agència de promoció econòmica de la Generalitat, que té per objectiu acompanyar les empreses catalanes en els seus processos d'expansió internacional, ha gestionat 20.000 projectes d'internacionalització i s'ha convertit en la porta d'entrada de més de 100 mercats a través de 40 oficines en països d'arreu del món.
En declaracions a l'ACN, els directors de les oficines a Miami i Singapur expliquen que els productes catalans busquen distingir-se per la seva qualitat i són ben rebuts als mercats internacionals.
El president de la Generalitat, Quim Torra, i la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, encapçalaran la celebració de l'aniversari avui a les 6 de la tarda al Palau de la Generalitat.
El que avui es coneix com a ACCIÓ és resultat de la fusió de dos organismes anomenats COPCA i CIDEM.
En aquests 30 anys, els serveis d'ACCIÓ més populars entre les empreses catalanes han estat la cerca de canals de comercialització (és a dir, trobar distribuïdors, socis o clients al país de destí), disposar d'un espai físic a l'oficina per treballar directament a l'exterior i participar en missions empresarials.
Cada euro invertit es multiplica per 32
Segons càlculs d'ACCIÓ, per cada euro públic invertit en les oficines es genera un impacte de 32 euros d'exportacions.
Des de 1995, les exportacions catalanes s'han multiplicat per 4, mentre que la mitjana de les exportacions mundials ho han fer per 3,4 en el mateix període.
L'any passat, el valor de les exportacions catalanes va ser de 70.828,7 milions d'euros, la xifra més alta de la sèrie històrica per setè any consecutiu.
En total, exporten més de 46.600 empreses, de les quals 17.091 porten més de quatre anys seguits venent els seus productes a l'exterior.
Singapur: la porta d'entrada a mercats desconeguts
El director d'ACCIÓ a Singapur, Jordi Maluquer de Motes, destaca la capacitat de l'organisme d'adaptar-se a les necessitats de les companyies i a les particularitats de cada mercat.
En el cas de la seva oficina—que cobreix una desena de països del sud-est asiàtic, com Indonèsia, Malàisia i Tailàndia—explica que les empreses catalanes valoren el "servei de porta d'entrada" i el coneixement sobre uns mercats que són "tremendament desconeguts".
Maluquer de Motes explica que la competència comercial a la regió "és ferotge" i que en dues dècades ha passat d'estar controlada per Japó a estar-ho per la Xina.
"Si has d'entrar a lluitar amb ells en els seus forts no tens res a fer.
L'empresa catalana i europea en general el que intenta és situar-se com a producte de qualitat, de més nivell i fer valer la diferència de qualitat, perquè el cost sempre serà més alt que els dels xinesos", explica.
Segons el director de l'oficina d'ACCIÓ a Singapur, els productes catalans més populars entre els països del sud-est asiàtic són els béns intermitjos per a la indústria, com maquinària tèxtil, d'envàs i embalatge, i per a plàstic.
Miami: un peu a cada continent
Al seu torn, la directora d'ACCIÓ a Miami, Conxita Muñoz, explica que la principal ciutat de l'estat de Florida permet a les companyies vendre a Amèrica Llatina mentre preparen totes les homologacions necessàries per entrar al mercat estatunidenc.
"L'empresa catalana té molta afinitat i facilitat per començar negocis a Amèrica.
I Miami, des de fa temps, s'ha convertit en aquest lloc on sembla que poden tenir un peu als dos continents i pot ser més fàcil per començar", assegura Muñoz.
Les oficines d'ACCIÓ a Miami ofereixen un espai de coworking que acull empreses catalanes que volen obrir oficines als Estats Units.
Segons Muñoz, el servei va néixer fruit de la necessitat d'estar "a prop del mercat" després de captar els primers socis i obrir canals de comercialització.
"Si no, la consolidació és molt difícil", diu Muñoz.
"És important no només ajudar a obrir portes, sinó també ajudar en la implantació, a donar la mà, estar a prop de l'empresa quan està obrint la seva delegació".
Programa de beques: més de 500 beneficiaris
A banda de donar suport a l'empresa catalana per augmentar les seves vendes i presència a l'exterior, ACCIÓ ofereix un programa de beques del qual ja s'han beneficiat més de 500 joves.
L'objectiu de la iniciativa és doble: d'una banda, formar joves en l'àmbit del comerç internacional i la gestió empresarial; d'altra, dotar de talent a l'empresa per ser més competitiva en el seu procés de sortida a l'exterior.
Muñoz destaca el programa de beques com "un dels millors serveis" que ofereix ACCIÓ.
"Tots els becaris que passen per les oficines troben feina.
A més, poden aprendre i donar una aplicació pràctica al que han estudiat", explica. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "ACCIÓ celebra 30 anys des que va obrir les seves seus a Tòquio, Nova York, San Francisco, Hong Kong i Milà. Des de llavors, ACCIÓ té com a objectiu acompanyar les empreses catalanes en els processos d’expansió internacional i els serveis més coneguts han sigut la recerca de canals de comercialització i la participació en missions empresarials.",
"a2": "Ja fa 30 anys que ACCIÓ va obrir les seves primeres oficines internacionals a Tòquio, Nova York, San Francisco, Hong Kong i Milà. L'objectiu d'aquesta agència de promoció econòmica de la Generalitat és recolzar les empreses catalanes en la seva expansió i internacionalització. A més, ACCIÓ ofereix un programa de beques que ja ha beneficiat uns 500 joves.",
"a3": "Les primeres oficines a l'estranger d'ACCIÓ, agència de la Generalitat l'objectiu de la qual és promoure el comerç internacional, compleixen 30 anys. En aquest període, ACCIÓ ha gestionat 20.000 projectes i ha esdevingut la porta d'entrada a més de 100 mercats mitjançant les seves 40 oficines. A més, també concedeix beques a joves empresaris."
},
"extractive": {
"a1": "Les oficines d'ACCIÓ a l'exterior celebren 30 anys d'ençà l'obertura de les primeres seus a Tòquio, Nova York, San Francisco, Hong Kong i Milà. \nEn aquest temps, l'agència de promoció econòmica de la Generalitat, que té per objectiu acompanyar les empreses catalanes en els seus processos d'expansió internacional, ha gestionat 20.000 projectes d'internacionalització i s'ha convertit en la porta d'entrada de més de 100 mercats a través de 40 oficines en països d'arreu del món.\nEn aquests 30 anys, els serveis d'ACCIÓ més populars entre les empreses catalanes han estat la cerca de canals de comercialització (és a dir, trobar distribuïdors, socis o clients al país de destí), disposar d'un espai físic a l'oficina per treballar directament a l'exterior i participar en missions empresarials. \nCada euro invertit es multiplica per 32 Segons càlculs d'ACCIÓ, per cada euro públic invertit en les oficines es genera un impacte de 32 euros d'exportacions. ",
"a2": "Les oficines d'ACCIÓ a l'exterior celebren 30 anys d'ençà l'obertura de les primeres seus a Tòquio, Nova York, San Francisco, Hong Kong i Milà. \nEn aquest temps, l'agència de promoció econòmica de la Generalitat, que té per objectiu acompanyar les empreses catalanes en els seus processos d'expansió internacional, ha gestionat 20.000 projectes d'internacionalització i s'ha convertit en la porta d'entrada de més de 100 mercats a través de 40 oficines en països d'arreu del món.\nEn declaracions a l'ACN, els directors de les oficines a Miami i Singapur expliquen que els productes catalans busquen distingir-se per la seva qualitat i són ben rebuts als mercats internacionals.\nA banda de donar suport a l'empresa catalana per augmentar les seves vendes i presència a l'exterior, ACCIÓ ofereix un programa de beques del qual ja s'han beneficiat més de 500 joves. ",
"a3": "Les oficines d'ACCIÓ a l'exterior celebren 30 anys d'ençà l'obertura de les primeres seus a Tòquio, Nova York, San Francisco, Hong Kong i Milà. \nEn aquest temps, l'agència de promoció econòmica de la Generalitat, que té per objectiu acompanyar les empreses catalanes en els seus processos d'expansió internacional, ha gestionat 20.000 projectes d'internacionalització i s'ha convertit en la porta d'entrada de més de 100 mercats a través de 40 oficines en països d'arreu del món. \nL'any passat, el valor de les exportacions catalanes va ser de 70.828,7 milions d'euros, la xifra més alta de la sèrie històrica per setè any consecutiu. \nA banda de donar suport a l'empresa catalana per augmentar les seves vendes i presència a l'exterior, ACCIÓ ofereix un programa de beques del qual ja s'han beneficiat més de 500 joves. "
},
"extreme": {
"a1": "Fa 30 anys de la inauguració de les primeres seus a Tòquio, Nova York, San Francisco, Hong Kong i Milà d’ACCIÓ.",
"a2": "L'agència de promoció econòmica de la Generalitat, ACCIÓ, celebra els 30 anys de les seves oficines internacionals.",
"a3": "Les primeres seus d'ACCIÓ, l'agència pública catalana que acompanya les empreses catalanes en la seva internacionalització, compleixen 30 anys."
}
} |
11 | Qui era Mohamed Choulli el Hosni, el pres mort a l’incendi del Puig de les Basses? | El Síndic de Greuges ha obert una actuació d'ofici i la família considera d'emprendre accions legals per a esclarir la causa de l'incendi | Mohamed Choulli el Hosni és el pres que va morir dilluns en un incendi a la presó del Puig de les Basses, intoxicat pel fum del foc.
Dos interns més van resultar ferits per la inhalació i van ser ingressats a l’Hospital de Palamós, i dos funcionaris que van intervenir per apagar l’incendi i treure els interns de les cel·les també van ser ingressats pel mateix motiu a l’Hospital de Figueres.
El Hosni va néixer al Marroc i a dos anys la seva mare va emigrar a Catalunya.
Tenia 31 anys i en feia deu que era entre reixes.
Complia una pena de 13 anys i 22 mesos de presó, fins a final del 2024, arran d’una condemna per un robatori amb violència.
Durant aquest temps, va passar per diverses presons.
Abans d’arribar al Puig de les Basses, havia estat a Quatre Camins, a Brians 1, a Brians 2, als Lledoners i al Mas d’Enric.
Actualment, era internat sota el Departament Especial de Règim Tancat (DERT).
L’any passat, El Hosni va denunciar a la fiscalia de Tarragona que havia rebut maltractaments i coaccions a la presó del Mas d’Enric per part de funcionaris.
També ho havia posat en coneixement del Departament de Justícia i el Síndic de Greuges.
La situació va arribar a tal extrem que El Hosni va intentar de suïcidar-se a la cel·la penjant-se amb un llençol.
Feia temps que li aplicaven el protocol antisuïcidi, i segons la seva germana estava diagnosticat per un psiquiatre.
El pres havia estat molts anys en règim d’aïllament i tant la família i com els advocats havien denunciat la vulneració de drets que patia.
De fet, en la denúncia relatava com l’havien coaccionat o intimidat perquè no expliqués res, sota l’amenaça que l’agredirien i el traslladarien de presó, cosa que ell no volia.
El Hosni tenia una personalitat rebel i sovint s’alçava contra el tracte que rebia a les presons per part d’alguns funcionaris per fer valdre els seus drets.
El 2017, va participar com a testimoni en el grup de treball sobre el Règim d’Aïllament dels Departaments Especials de Règim Tancat al Parlament de Catalunya.
Per aquest motiu, i per por de possibles represàlies, va demanar una protecció especial, però no li la van concedir.
Segons el Departament de Justícia, El Hosni –que va morir a la presó– i dos interns més van calar foc a les dues cel·les.
Una volta apagades les flames, una comitiva judicial va anar al Puig de les Basses per l’aixecament del cos i per començar diligències judicials.
Ara bé, no tothom troba creïble aquesta versió.
“No hi ha un espai més vigilat i no és tan fàcil de calar foc a dues habitacions, com diuen que ha passat”, deien diumenge al vespre a VilaWeb fonts de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, que demana una investigació per a esclarir els fets.
En aquest sentit, el Síndic de Greuges ha obert una actuació d’ofici.
Segons un comunicat, el Síndic s’ha adreçat a la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima per demanar informació sobre quan va començar l’incendi i les mesures i actuacions de la presó per a apagar-lo.
Respecte d’El Hosni, ha sol·licitat informació sobre el seguiment psiquiàtric que li feien, els programes de rehabilitació que seguia i la seva evolució quant al tractament i el règim.
El Síndic també vol saber quina relació mantenia amb els altres dos interns ferits i si tenia cap incompatibilitat, per denúncies de presumptes maltractaments, amb els funcionaris del DERT.
Així mateix, vol accedir a les imatges enregistrades per les càmeres del passadís de les cel·les on hi va haver l’incendi.
Justícia va donar la seva versió dels fets, i caldrà esperar el resultat de les diligències judicials i de l’actuació del Síndic de Greuges, a més de les possibles accions que emprengui la família per mitjà dels seus advocats del Centre Irídia. | [
"societat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Mohamed Choulli el Hosni ha mort víctima d’un incendi a la presó Puig de les Basses. Complia una pena de tretze anys per robatori amb violència, però no era el primer cop que denunciava maltractaments i coaccions a la presó, fins i tot va intentar suïcidar-se. El síndic de greuges demana les càmeres per veure com va començar l’incendi.",
"a2": "Segons un comunicat del Departament de Justícia, tres interns van calar foc a dues cel·les a la presó del Puig de les Basses. Mohamed Choulli el Hosni, un dels interns que va començar el foc, va morir intoxicat pel fum de l'incendi, mentre dos interns més i dos funcionaris van ser ingressats a l'Hospital de Palamós amb ferides causades pel foc.",
"a3": "Mohamed Choulli va provocar, presumptament, l'incendi a la presó de Puig de les Basses que li va causar la mort. El 2017 va ser testimoni en el grup de treball sobre el Règim d'Aïllament dels Departaments Especials de Règim Tancat al Parlament de Catalunya. Arran d'això, va demanar protecció especial, que se li va denegar."
},
"extractive": {
"a1": "Mohamed Choulli el Hosni és el pres que va morir dilluns en un incendi a la presó del Puig de les Basses, intoxicat pel fum del foc. \nDos interns més van resultar ferits per la inhalació i van ser ingressats a l’Hospital de Palamós, i dos funcionaris que van intervenir per apagar l’incendi i treure els interns de les cel·les també van ser ingressats pel mateix motiu a l’Hospital de Figueres. \nEl Hosni va denunciar a la fiscalia de Tarragona que havia rebut maltractaments i coaccions a la presó del Mas d’Enric per part de funcionaris. \nLa situació va arribar a tal extrem que El Hosni va intentar de suïcidar-se a la cel·la penjant-se amb un llençol.",
"a2": "Mohamed Choulli el Hosni és el pres que va morir dilluns en un incendi a la presó del Puig de les Basses, intoxicat pel fum del foc.\nDos interns més van resultar ferits per la inhalació i van ser ingressats a l’Hospital de Palamós, i dos funcionaris que van intervenir per apagar l’incendi i treure els interns de les cel·les també van ser ingressats pel mateix motiu a l’Hospital de Figueres.\nLa situació va arribar a tal extrem que El Hosni va intentar de suïcidar-se a la cel·la penjant-se amb un llençol.\nSegons un comunicat, el Síndic s’ha adreçat a la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima per demanar informació sobre quan va començar l’incendi i les mesures i actuacions de la presó per a apagar-lo.",
"a3": "Mohamed Choulli el Hosni és el pres que va morir dilluns en un incendi a la presó del Puig de les Basses, intoxicat pel fum del foc. \nDos interns més van resultar ferits per la inhalació i van ser ingressats a l’Hospital de Palamós, i dos funcionaris que van intervenir per apagar l’incendi i treure els interns de les cel·les també van ser ingressats pel mateix motiu a l’Hospital de Figueres.\nEl 2017, va participar com a testimoni en el grup de treball sobre el Règim d’Aïllament dels Departaments Especials de Règim Tancat al Parlament de Catalunya. \n“No hi ha un espai més vigilat i no és tan fàcil de calar foc a dues habitacions, com diuen que ha passat”, deien diumenge al vespre a VilaWeb fonts de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, que demana una investigació per a esclarir els fets. "
},
"extreme": {
"a1": "Mohamed Choulli el Hosni va morir dilluns intoxicat pel fum d’un incendi a la presó del Puig de les Basses.",
"a2": "Mor un pres de la presó del Puig de les Basses, intoxicat pel fum d'un incendi.",
"a3": "Mohamed Choulli, el pres mort en un incendi a la presó, havia demanat protecció especial i se li va denegar."
}
} |
2,840 | Torra a Sánchez: "No renunciarem mai al dret a l'autodeterminació i el defensarem tal com vam defensar l'1-O" | El president de la Generalitat inaugura a l'EOI de Lleida una porta en forma de monument amb el vidre trencat per les càrregues policials | El president de la Generalitat, Quim Torra, ha avisat el president espanyol, Pedro Sánchez, que els catalans "no renunciarem mai al dret a l'autodeterminació" i ha deixat clar que "el defensarem com vam defensar l'1-O: pacíficament i democràticament, amb aquell esperit de victòria que ens acompanyarà sempre i amb el qual guanyarem".
Amb la causa de l'1-O damunt la taula, Torra ha replicat les paraules de Sánchez i li ha preguntat "qui és el que avança cap al conflicte", "amb presos polítics i exiliats, amb gairebé 2.000 catalans que han estat investigats i processats i què hauran de passar pel jutjat i amb el nostre dret a l'autodeterminació democràtic, pacífic, negat una vegada i una altra".
El president de la Generalitat ho ha dit aquest divendres en un acte a l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Lleida, on ha inaugurat un monument que vol recordar els fets de l'1-O, una porta del centre amb el vidre trencat per les càrregues policials d'aquell dia.
En una visita a l'EOI de Lleida i tal ja havia apuntat en una piulada aquest matí, Quim Torra ha replicat les declaracions del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que al Fòrum Reuters de Nova York va assegurar que si es prioritza el conflicte per sobre de la cooperació "s'acabarà la legislatura" i s'anirà "a eleccions".
El president de la Generalitat li ha preguntat "qui prioritza el conflicte", "amb presos polítics i exiliats, amb gairebé 2.000 catalans que han estat investigats i processats i què hauran de passar pel jutjat i amb el nostre dret a l'autodeterminació democràtic, pacífic, negat una vegada i una altra".
Torra ha avisat el president espanyol que "no renunciarem mai al dret a l'autodeterminació" i ha deixat clar que "el defensarem com vam defensar l'1-O: pacíficament i democràticament".
Torra ha assenyalat que "l'1-O va ser l'acte de manifestació massiva de desobediència més important que ha fet el país".
"Vam desobeir l'Estat, vam guanyar a l'Estat i, per tant, el que necessitem és tornar a fer el mateix i ho hem de fer amb les mateixes armes que l'1-O: amb tota la determinació, amb tota la força, amb tot el coratge i amb tota la no-violència", ha sentenciat.
"Fer un Lleida: vam votar i vam guanyar"
En aquest sentit, Quim Torra ha avisat que "vindran mesos molt complicats" i ha cridat els catalans a participar en totes les mobilitzacions que es facin al país aquests dies per "mantenir encesa la flama de l'1-O".
Així, el president ha apel·lat a l'esperit de "fer un Lleida", és a dir, "de vam votar i vam guanyar" i ha demanat "no tenir por a ser lliures, amb totes les conseqüències".
"Anem-hi i anem-hi junts amb l'esperit de l'1-O pacífic i democràtic, que les provocacions d'aquests dies no us afectin ni el més mínim", ha afirmat Torra.
El president de la Generalitat ha insistit a fer una crida a la unitat "del poble" per assolir la república catalana, des del "sacrifici que això comportarà pel conjunt del país".
"Necessitem la força i el coratge de manera organitzada, necessitem tenir les entitats més fortes i reflexionar com ho farem", ha expressat.
A la vegada, ha instat la ciutadania a "no acceptar les sentències" que pugui arribar per la causa de l'1-O "perquè no acceptar-les és ser fidel al mandat de l'1 d'octubre, perquè no va ser cap delicte".
L'OEI de Lleida inaugura una porta trencada en forma de monument per recordar de l'1-O
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha estat l'encarregat d'inaugurar aquest divendres al pati de l'EOI de Lleida una porta del centre en forma d'escultura amb el vidre trencat per les càrregues de la policia de l'Estat que hi van tenir lloc l'1-O a l'equipament que exercia de local electoral durant la celebració del referèndum.
El monument s'acompanya d'una placa on s'hi pot llegir: "En memòria dels fets de l'1 d'octubre de 2017 a l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida.
Violència mai més".
Prèviament, un professor del centre, Jordi Prenafeta, ha llegit un manifest per recordar aquella jornada d'ara farà un any.
En el text s'ha qualificat "d'inacceptable la repressió policial dels drets inalienables de reunió i expressió" i " les flagrants irregularitats en què es va produir" i, sobretot "la brutalitat desmesurada amb què la policia va atacar professors, alumnes, treballadors, usuaris i veïns".
Prenafeta ha recordat que "els agents van assetjar l'escola, van violar el recinte destruint-ne les tanques, van carregar sense motiu contra la gent pacífica concentrada al pati, van disparar armament prohibit, van trencar els vidres i les portes de l'entrada, van irrompre violentament a l'edifici i van malmetre material, mobiliari i, fins i tot, van robar equipament informàtic del centre".
El manifest també ha tingut un missatge de record cap les persones que van patir ferides durant les càrregues policials de l'1-O a l'EOI. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Quim Torra avisa Pedro Sánchez durant l’acte a l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida que els catalans no deixaran de defensar el seu dret a l’autodeterminació, tal com ho van fer l’1-O: democràticament i pacíficament. Torra diu que vindran mesos molt complicats i fa una crida als catalans a participar en les manifestacions per mantenir el record de l’1-O.",
"a2": "A la inauguració de l'Escola Oficial d'Idiomes a Lleida, el president Quim Torra ha avisat Pedro Sánchez que els catalans no renunciaran mai al dret d'autodeterminació i que aquest es defensarà pacíficament i democràticament, com sempre s'ha fet, fins i tot en l'1-O. A l'EOI s'ha inaugurat una porta en forma d'escultura amb el vidre trencat per les càrregues policials.",
"a3": "En l'acte d'inauguració d'un monument commemoratiu a l'1-O a l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha traslladat al seu homòleg espanyol que els catalans \"no renunciarem mai al dret a l'autodeterminació\". El monument té la forma d'una porta del centre educatiu amb el vidre trencat."
},
"extractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha avisat el president espanyol, Pedro Sánchez, que els catalans \"no renunciarem mai al dret a l'autodeterminació\" i ha deixat clar que \"el defensarem com vam defensar l'1-O: pacíficament i democràticament, amb aquell esperit de victòria que ens acompanyarà sempre i amb el qual guanyarem\".\nEl president de la Generalitat ho ha dit aquest divendres en un acte a l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Lleida, on ha inaugurat un monument que vol recordar els fets de l'1-O, una porta del centre amb el vidre trencat per les càrregues policials d'aquell dia. \nEn una visita a l'EOI de Lleida i tal ja havia apuntat en una piulada aquest matí, Quim Torra ha replicat les declaracions del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que al Fòrum Reuters de Nova York va assegurar que si es prioritza el conflicte per sobre de la cooperació \"s'acabarà la legislatura\" i s'anirà \"a eleccions\". \nEl president de la Generalitat li ha preguntat \"qui prioritza el conflicte\", \"amb presos polítics i exiliats, amb gairebé 2.000 catalans que han estat investigats i processats i què hauran de passar pel jutjat i amb el nostre dret a l'autodeterminació democràtic, pacífic, negat una vegada i una altra\". ",
"a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha avisat el president espanyol, Pedro Sánchez, que els catalans \"no renunciarem mai al dret a l'autodeterminació\" i ha deixat clar que \"el defensarem com vam defensar l'1-O: pacíficament i democràticament, amb aquell esperit de victòria que ens acompanyarà sempre i amb el qual guanyarem\". \nAmb la causa de l'1-O damunt la taula, Torra ha replicat les paraules de Sánchez i li ha preguntat \"qui és el que avança cap al conflicte\", \"amb presos polítics i exiliats, amb gairebé 2.000 catalans que han estat investigats i processats i què hauran de passar pel jutjat i amb el nostre dret a l'autodeterminació democràtic, pacífic, negat una vegada i una altra\". \nEl president de la Generalitat li ha preguntat \"qui prioritza el conflicte\", \"amb presos polítics i exiliats, amb gairebé 2.000 catalans que han estat investigats i processats i què hauran de passar pel jutjat i amb el nostre dret a l'autodeterminació democràtic, pacífic, negat una vegada i una altra\". \nEl president de la Generalitat, Quim Torra, ha estat l'encarregat d'inaugurar aquest divendres al pati de l'EOI de Lleida una porta del centre en forma d'escultura amb el vidre trencat per les càrregues de la policia de l'Estat que hi van tenir lloc l'1-O a l'equipament que exercia de local electoral durant la celebració del referèndum. ",
"a3": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha avisat el president espanyol, Pedro Sánchez, que els catalans \"no renunciarem mai al dret a l'autodeterminació\" i ha deixat clar que \"el defensarem com vam defensar l'1-O: pacíficament i democràticament, amb aquell esperit de victòria que ens acompanyarà sempre i amb el qual guanyarem\". \nEl president de la Generalitat li ha preguntat \"qui prioritza el conflicte\", \"amb presos polítics i exiliats, amb gairebé 2.000 catalans que han estat investigats i processats i què hauran de passar pel jutjat i amb el nostre dret a l'autodeterminació democràtic, pacífic, negat una vegada i una altra\". \nEl president de la Generalitat ha insistit a fer una crida a la unitat \"del poble\" per assolir la república catalana, des del \"sacrifici que això comportarà pel conjunt del país\". \nEl president de la Generalitat, Quim Torra, ha estat l'encarregat d'inaugurar aquest divendres al pati de l'EOI de Lleida una porta del centre en forma d'escultura amb el vidre trencat per les càrregues de la policia de l'Estat que hi van tenir lloc l'1-O a l'equipament que exercia de local electoral durant la celebració del referèndum. "
},
"extreme": {
"a1": "Torra li diu a Sánchez que els catalans no renunciaran al dret d’autodeterminació i que defensaran els seus interessos democràticament.",
"a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, avisa Pedro Sánchez que els catalans no renunciaran mai al dret a l'autodeterminació.",
"a3": "El president de la Generalitat ha comunicat al president espanyol que els catalans \"no renunciarem mai al dret a l'autodeterminació\"."
}
} |
1,494 | El referèndum unilateral, una via no prohibida per la legalitat internacional | La pràctica dels estats mostra que els referèndums d'independència no són quelcom estrany i que, quan un estat s'independitza, la comunitat internacional i la Unió Europea l'acostuma a reconèixer | Setmana clau i d'alt voltatge polític al Parlament de Catalunya.
La legalitat internacional, però, empara la llei del referèndum i l’1-O és la via més "directa i legítima" per resoldre la qüestió catalana en una situació de bloqueig i de negativa al diàleg per part de l’Estat.
De la mateixa manera, i contra un dels arguments habituals de l’unionisme, el referèndum d'independència no és una cosa estranya al món.
En els últims 25 anys, un gran nombre de països han aconseguit la seva independència per mitjà d’un referèndum, molts dels quals de manera unilateral, com en el cas català.
Tal com explica l’informe, durant el segle XX (1905-1991), 52 territoris sense estat van celebrar referèndums d’independència.
Des de la caiguda de la Unió Soviètica, això s’ha incrementat: entre els anys 1991 i 2017 hi ha hagut 53 referèndums d’independència i n’hi ha quatre més de previstos fins l’any 2019.
En total, des de 1905, hi ha hagut 105 referèndums d’independència, i no tots amb el consentiment dels estats matriu.
L'evidència indica que molts països europeus han acceptat referèndums perquè una part del seu territori pregunti a la seva població si vol convertir-se en un estat independent
Però no sempre els referèndums d’independència s’han de fer de manera unilateral.
El govern espanyol ha esgrimit sovint l’argument que en "països seriosos" el dret d’autodeterminació no és permès, però l’evidencia indica que molts estats europeus han acceptat referèndums perquè una part del seu territori pregunti a la seva població sobre si vol o no convertir-se en un estat independent.
Hi ha diversos exemples d'estats que han permès referèndums: l’any 1995, el Regne Unit va permetre que Bermuda fes un referèndum.
En aquell cas, la majoria de votants va decidir no separar-se del Regne Unit.
El cas d’Escòcia és ben conegut: l’any 2014, els escocesos van decidir seguir formant part del Regne Unit a partir d’un referèndum acordat.
L’any 2013, França va autoritzar un referèndum a Còrsega en què també es va imposar el "no".
Referèndum unilateral i reconeixement internacional
Els estats, però, no sempre accepten els referèndums d’independència.
En aquest cas, la pràctica mostra que també és possible aconseguir la independència per la via del referèndum unilateral.
Un nombre significatiu de territoris que han aconseguit la seva independència ho han fet celebrant un referèndum sense el consentiment del seu Estat matriu i, després, la majoria dels antics estats els ha acabat acceptant com un estat de ple dret.
"El reconeixement internacional no és obligatori, ho decideix cada estat.
Les tres repúbliques bàltiques es van independitzar de manera unilateral després de les advertències de l'URSS.
Avui formen part de la Unió Europea i de l'OTAN
Bona part de les ex-repúbliques soviètiques van independitzar-se per la via del referèndum unilateral.
La URSS, en un principi, va rebutjar les seves declaracions d’independència i actualment tots són estats normals.
Paradoxes de la història, aquest dimecres va fer 26 anys, una URSS en decadència encapçalada per Mikhaïl Gorbatxov reconeixia les independències d’Estonia, Letònia i Lituània.
Les tres repúbliques bàltiques s’havien independitzat de manera unilateral i després de seves advertències tant dels soviètics com d’algunes grans potències.
També els territoris de l’antiga Iugoslàvia: van celebrar referèndums sense el consentiment de l’Estat matriu i aquest es va oposar a les respectives declaracions d’independència, i ara també són estats independents.
Pel que fa a la legalitat europea, no existeix cap disposició específica dels tractats que prohibeixi el dret d’autodeterminació d’un poble europeu sense estat en el territori de la Unió Europea.
De fet, argumenta l’informe, la Unió Europea reconeix el dret a decidir.
Recorda que en absència d’una disposició específica sobre el dret d’autodeterminació d’una nació sense estat europea, el dret de la UE no prohibeix l’exercici del dret a decidir de les nacions europees.
Des de 1991, la UE ha reconegut 26 dels 27 estats que han aconseguit la seva independència.
Són: Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, la República Txeca, Timor Oriental, Estònia, Eritrea, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Macedònia, Moldàvia, Montenegro, Rússia, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia, Sudan del Sud, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna i Uzbekistan.
"Reconèixer un altre estat és un acte sobirà dels altres estats.
La pràctica mostra que el reconeixement d'un nou estat per part dels antics estats és la norma", argumenta el professor.
La majoria d’aquests 26 estats reconeguts per Europa van aconseguir la independència per la via unilateral.
En qualsevol cas, la pertinença o no de Catalunya a la UE implica que es reconeix el territori com a Estat independent, també per part d'Espanya.
S'obriria aleshores "un període de negociacions complexes, creativitat legal i bona voluntat de totes les parts". | [
"referèndum"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El referèndum i l’1-O estan emparats per la legalitat internacional i seria una forma directa i legal de resoldre la situació catalana si l’Estat es nega a dialogar. Els referèndums han estat presents a tot el món i l’Estat afirma que en països seriosos el dret d’autodeterminació no és permès tot i que molts estats europeus ho acceptarien.",
"a2": "En els últims anys molt països han aconseguit la independència mitjançant un referèndum, i moltes vegades ha estat de manera unilateral, com aspira a ser el cas català. Així doncs, la experiència però sobretot la legalitat internacional recolza el referèndum i l'1-O com la via més directa (i legal) per aconseguir la independència.",
"a3": "La legalitat internacional reconeix que un referèndum és el camí més \"directe i legítim\" per resoldre el conflicte entre Espanya i Catalunya. Molts estats europeus han celebrat referèndums per saber si la seva població se'n vol independitzar. També molts territoris han aconseguit ser un estat independent mitjançant un referèndum no acceptat pel seu estat matriu."
},
"extractive": {
"a1": "La legalitat internacional, però, empara la llei del referèndum i l’1-O és la via més \"directa i legítima\" per resoldre la qüestió catalana en una situació de bloqueig i de negativa al diàleg per part de l’Estat.\nDes de la caiguda de la Unió Soviètica, això s’ha incrementat: entre els anys 1991 i 2017 hi ha hagut 53 referèndums d’independència i n’hi ha quatre més de previstos fins l’any 2019. \nEl govern espanyol ha esgrimit sovint l’argument que en \"països seriosos\" el dret d’autodeterminació no és permès, però l’evidencia indica que molts estats europeus han acceptat referèndums perquè una part del seu territori pregunti a la seva població sobre si vol o no convertir-se en un estat independent.\nUn nombre significatiu de territoris que han aconseguit la seva independència ho han fet celebrant un referèndum sense el consentiment del seu Estat matriu i, després, la majoria dels antics estats els ha acabat acceptant com un estat de ple dret.",
"a2": "La legalitat internacional, però, empara la llei del referèndum i l’1-O és la via més \"directa i legítima\" per resoldre la qüestió catalana en una situació de bloqueig i de negativa al diàleg per part de l’Estat.\nEn els últims 25 anys, un gran nombre de països han aconseguit la seva independència per mitjà d’un referèndum, molts dels quals de manera unilateral, com en el cas català. \nL'evidència indica que molts països europeus han acceptat referèndums perquè una part del seu territori pregunti a la seva població si vol convertir-se en un estat independent.\nUn nombre significatiu de territoris que han aconseguit la seva independència ho han fet celebrant un referèndum sense el consentiment del seu Estat matriu i, després, la majoria dels antics estats els ha acabat acceptant com un estat de ple dret.",
"a3": "La legalitat internacional, però, empara la llei del referèndum i l’1-O és la via més \"directa i legítima\" per resoldre la qüestió catalana en una situació de bloqueig i de negativa al diàleg per part de l’Estat. \nEl govern espanyol ha esgrimit sovint l’argument que en \"països seriosos\" el dret d’autodeterminació no és permès, però l’evidencia indica que molts estats europeus han acceptat referèndums perquè una part del seu territori pregunti a la seva població sobre si vol o no convertir-se en un estat independent. \nUn nombre significatiu de territoris que han aconseguit la seva independència ho han fet celebrant un referèndum sense el consentiment del seu Estat matriu i, després, la majoria dels antics estats els ha acabat acceptant com un estat de ple dret.\nPel que fa a la legalitat europea, no existeix cap disposició específica dels tractats que prohibeixi el dret d’autodeterminació d’un poble europeu sense estat en el territori de la Unió Europea. "
},
"extreme": {
"a1": "La legalitat internacional empara la llei del referèndum i l'1-O i és una via legítima per resoldre la situació catalana.",
"a2": "El referèndum unilateral no és una via estranya per assolir la independència i s'hi troben molts casos internacionalment.",
"a3": "La justícia internacional reconeix els referèndums d'autodeterminació i la declaració unilateral d'independència quan no hi ha acord amb l'estat matriu."
}
} |
1,997 | Música Viva, Santa Tecla i Dalí, entre les cinc propostes per al cap de setmana | El Mercat de Música Viva de Vic, "Pere i el llop", les Festes de Santa Tecla, l'exposició "Una partida d'escacs" i la Verema de cinema a Vilarnau | Catalunya s'omple cada cap de setmana d'un ventall molt divers d'activitats culturals i d'entreteniment.
D'entre tota l'oferta, aquestes són les cinc propostes que us recomanem des de la redacció de NacióDigital per gaudir al màxim del temps de lleure, oci i cultura.
28è Mercat de Música Viva de Vic
Vic.
Del 14 al 18 de setembre
Passen els anys, els neguits i les modes, però el Mercat de Música Viva de Vic segueix ben viu, consolidat com una icona de l'escenografia del calendari cultural català.
Aquest 2016 celebra la 28a edició, del 14 al 18 de setembre, amb una programació eclèctica, diversificada i convertida en mirall del batec musical de l'actualitat.
La imponent Plaça Major acull els concerts més esperats i multitudinaris, amb Lax'N'Busto (divendres) i Quimi Portet (dissabte) com a grans reclams.
Una de les grans novetats d'aquesta edició és la rebaixa del preu de les entrades als concerts de pagament, que costaran només 3 euros.
Pere i el llop
Palau de la Música Catalana, Barcelona.
Dissabte 17 a les 19h
SonarKids, l’Orquestra Simfònica del Vallès i la companyia internacional de hip-hop, dansa i cultura urbana Brodas Bros s’uneixen al Palau de la Música Catalana per oferir un concert únic pel públic familiar.
El cicle de concerts “Simfònics al Palau” dóna el tret de sortida de la temporada 2016-2017 amb Pere i el Llop, el clàssic de Serguei Prokòfiev.
En escena, una fascinant combinació de gèneres i disciplines musicals diverses amb la premissa de continuar innovant en els formats habituals de concerts simfònics i d'arribar al públic més exigents de tots: els nens i nenes de totes les d'edats.
Festes de Santa Tecla
Tarragona.
Fins al 24 de setembre
Les Festes de Santa Tecla són un imperdible del calendari cultural i d'oci de la fi de l'estiu.
Una festa popular i participativa que es remunta al 1321 i que el 1996 va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya i el 2002, Festa d'Interès Turístic Nacional pel Govern espanyol.
La programació de la festa major tarragonina consta de més de 500 actes per a tots els gustos i edats, on destaca l'actuació del Seguici Popular, un dels més importants dels Països Catalans, i de les colles castelleres.
Exposició "Dalí, Duchamp, Man Ray.
Una partida d'escacs"
Museu de Cadaqués.
Fins al 17 d'octubre
Dalí, Duchamp i Man Ray, tres noms amb inquietuds i impulsos coincidents, es donen la mà al Museu de Cadaqués.
"Una partida d’escacs" és una mostra que explora i ressegueix les complicitats i vincles que es van establir entre els tres artistes i amb el poble de Cadaqués.
A través de 140 peces procedents de col·leccions o galeries privades –fotografies, pintures, escultures, dibuixos, gravats, manuscrits o altres de més originals– queda ben documentada l’amistat que va haver-hi entre els artistes.
Organitzada en vuit espais temàtics, la mostra també es focalitzat en els escacs, un joc estès en el món de l’art a principis del segle XX pel seu doble sentit: lúdic i bèl·lic.
Verema de cinema a Vilarnau
Caves Vilarnau.
Dissabte 17 de setembre
Caves Vilarnau s'omple de cinema, tastos i música el dissabte 17 de setembre.
A les vuit del vespre hi haurà la visita verema de cinema i tast, i a dos quarts de deu, el celler oferirà un sopar de cassoles amb la participació de més de 13 cuineres (les Cuineres de Sils).
Els convidats faran de protagonistes d'una pel·lícula que es rodarà al celler durant la visita per, tot seguit, gaudir d'un àpat on cada cuinera farà la seva cassola.
Els diners recaptats es destinaran a fer un llibre, "La cuina d'aprofitament", que serà presentat a Girona dins el marc de la setmana de la sostenibilitat, al mes de novembre.
Després del sopar, per finalitzar l'activitat, els assistents podran gaudir de música per a tots els públics.
L'activitat té un preu de 42 euros. | [
"cap de setmana"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Aquesta setmana Catalunya presenta diverses activitats i concerts. Algunes de les propostes són: el Mercat de Música Viva de Vic: la plaça Major acollirà Lax'N'Busto i Quimi Portet; al Palau de la Música Catalana tindrà lloc SonarKids i Brodas Bros; les festes de Santa Tecla a Tarragona i exposicions de Dalí al Museu de Cadaqués, entre d'altres.",
"a2": "Entre les propostes culturals i d'entreteniment trobem: el Mercat de Música Viva de Vic, Pere i el llop al Palau de la Música Catalana a Barcelona, les festes populars de Santa Tecla a Tarragona, l'exposició \"Dalí, Duchamp, Man Ray. Una partida d'escacs\" al Museu de Cadaqués i verema de cinema a Caves Vilarnau.",
"a3": "Catalunya s'omple d'ofertes culturals i d'oci cada cap de setmana: el Mercat de Música Viva de Vic, el cicle de concerts familiars \"Simfònics al Palau\", les Festes de Santa Tecla de Tarragona, l'exposició \"Dalí, Duchamp, Man Ray. Una partida d'escacs\" i la \"Verema de Cinema\" a les Caves Vilarnau són les cinc escollides per NacióDigital."
},
"extractive": {
"a1": "Del 14 al 18 de setembre Passen els anys, els neguits i les modes, però el Mercat de Música Viva de Vic segueix ben viu, consolidat com una icona de l'escenografia del calendari cultural català. \nAquest 2016 celebra la 28a edició, del 14 al 18 de setembre, amb una programació eclèctica, diversificada i convertida en mirall del batec musical de l'actualitat. \nLa imponent Plaça Major acull els concerts més esperats i multitudinaris, amb Lax'N'Busto (divendres) i Quimi Portet (dissabte) com a grans reclams.\nDissabte 17 a les 19h SonarKids, l’Orquestra Simfònica del Vallès i la companyia internacional de hip-hop, dansa i cultura urbana Brodas Bros s’uneixen al Palau de la Música Catalana per oferir un concert únic pel públic familiar. ",
"a2": "Del 14 al 18 de setembre Passen els anys, els neguits i les modes, però el Mercat de Música Viva de Vic segueix ben viu, consolidat com una icona de l'escenografia del calendari cultural català. \nLa imponent Plaça Major acull els concerts més esperats i multitudinaris, amb Lax'N'Busto (divendres) i Quimi Portet (dissabte) com a grans reclams. \nDissabte 17 a les 19h SonarKids, l’Orquestra Simfònica del Vallès i la companyia internacional de hip-hop, dansa i cultura urbana Brodas Bros s’uneixen al Palau de la Música Catalana per oferir un concert únic pel públic familiar. \nA les vuit del vespre hi haurà la visita verema de cinema i tast, i a dos quarts de deu, el celler oferirà un sopar de cassoles amb la participació de més de 13 cuineres (les Cuineres de Sils).",
"a3": "Catalunya s'omple cada cap de setmana d'un ventall molt divers d'activitats culturals i d'entreteniment.\nDel 14 al 18 de setembre Passen els anys, els neguits i les modes, però el Mercat de Música Viva de Vic segueix ben viu, consolidat com una icona de l'escenografia del calendari cultural català. \nDissabte 17 a les 19h SonarKids, l’Orquestra Simfònica del Vallès i la companyia internacional de hip-hop, dansa i cultura urbana Brodas Bros s’uneixen al Palau de la Música Catalana per oferir un concert únic pel públic familiar. \nLes Festes de Santa Tecla són un imperdible del calendari cultural i d'oci de la fi de l'estiu. "
},
"extreme": {
"a1": "Catalunya presenta diverses activitats culturals i concerts musicals com Lax'N'Busto, SonarKids, Quimi Portet i Brodas Bros.",
"a2": "NacióDigital ens dona cinc propostes culturals i d’entreteniment per passar el cap de setmana gaudint del temps lliure.",
"a3": "Catalunya ofereix tots els caps de setmana una munió d'activitats d'oci i cultura, escampades per tot el territori."
}
} |
740 | L’aplicació del 155 i la repressió centren el debat de TV3 | Els partits independentistes es comprometen a governar plegats després del 21-D si guanyen | L’últim debat electoral, emès per TV3, ha servit per a plasmar l’anormalitat d’aquesta campanya, perquè no hi han participat dos dels caps de llista, el president Carles Puigdemont, de Junts per Catalunya, i el vice-president Oriol Junqueras, d’ERC.
En el seu lloc, Jordi Turull i Marta Rovira han defensat l’opció independentista i, juntament amb Carles Riera de la CUP, han criticat l’aplicació de l’article 155 i s’han compromès a fer efectiva la República després de les eleccions.
Els representants del PP, Xavier Albiol; de Ciutadans, Inés Arrimadas; i del PSC, Miquel Iceta, han centrat les crítiques en les formacions independentistes per haver conduït el país a la situació de ‘blocatge’ en què es troba des del seu punt de vista.
Tot i que Iceta ha criticat l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per crecar una certa equidistància, un espai on s’ha situat el candidat de Catalunya en Comú Xavier Domènech, que criticava els dos blocs i ha recordat que el seu partit és l’únic que ha presentat un recurs al Tribunal Constitucional contra l’article 155.
El candidat més agressiu ha estat García Albiol, que ha negat l’existència de presos polítics i ha criticat fins i tot el moderador del debat, el periodista Vicent Sanchis.
Arrimadas ha provat d’introduir una divisió entre independentistes assegurant que ERC ‘no assumeix el retorn de Puigdemont com a president’, acusació que no ha estat replicada.
Iceta ha reivindicat el diàleg, la negociació i el restabliment del marc estatutari.
Aquí Marta Rovira ha saltat recordant a Iceta que el PSOE va ser corresponsable de la retallada de l’estatut.
I Jordi Turull ha recordat que com a persona imputada que ha estat un mes a la presó hi ha ‘temes’ dels quals no pot parlar per defensar-se dels atacs d’Albiol i Arrimadas.
A més de criticar el bloc del 155, Riera també ha interpel·lat el candidat dels comuns, amb qui es disputa una part de l’electorat, sobre si pactaria o no amb el PSC després de les eleccions, una pregunta que no ha tingut resposta.
El moderador ha intentat que els dos blocs expliquessin amb qui pensaven pactar l’endemà de les eleccions per governar.
Turull ha supeditat qualsevol acord al manteniment, si guanya, de Carles Puigdemont com a president, mentre que Marta Rovira ha evitat noms però s’ha compromès a arribar aliances amb les forces independentistes, igual que Riera, que ha ironitzat mostrant-se partidari d’estendre la ‘infecció independentista’, en al·lusió a les paraules de Josep Borrell, i ha reiterat la voluntat de la CUP d’entrar al govern si es tracta de desplegar la república.
Arrimadas ha posat l’accent en les seves possibilitats de guanyar, ‘que no són utopia’ –ha dit–, i ha pressionat Domènech perquè no doni suport a un govern independentista.
Iceta ha demanat un ‘canvi de rumb’ i ha descartat pactes amb partits independentistes.
I qui ha concretat més és Albiol, que vol un govern de partits ‘constitucionalistes’.
Domènech ha qualificat de ‘govern Frankenstein’ un acord dels partits que donen suport al 155, i ha pronosticat que no tindrien prou escons, però també ha considerat esgotat l’actual govern independentista i ha defensat un govern progressista de diverses sensibilitats.
Per a aquest debat, TV3 ha optat per introduir veus externes que fessin preguntes als candidats i trenquessin una mica la monotonia.
A Turull li ha tocat una pregunta del president de Societat Civil Catalana, a Marta Rovira la hi ha fet el catedràtic Joan Botella, a Arrimadas ha estat Ramon Font, portaveu d’USTEC-STEs, a Iceta el portaveu d’Òmnium, Marcel Mauri, a Domènech el president de l’ANC, Agustí Alcoberro, a García Albiol la portaveu de Casa Nostra Casa Vostra Virgínia Sànchez, i a Riera el secretari general de Foment del Treball, Joan Pujol.
Vegeu també: | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El fet que dos dels caps de llista, Puigdemont i Junqueras, no hagin participat en l’últim debat electoral, denota l'anormalitat en la campanya. Turull i Rovira han defensat l’opció independentista i han criticat l’aplicació del 155. Albiol, Arrimadas i Iceta han criticat que la situació independentista ha portat el país a una situació de “blocatge”.",
"a2": "S'ha emès a TV3 l'últim debat abans de les eleccions. Cal destacar l’absència de dos dels caps de llista (Puigdemont i Junqueras), les crítiques de PP, Ciutadans i PSC als partits independentistes pel blocatge que hi ha en política o l'agressivitat de García Albiol en negar els presos polítics i en criticar fins i tot el moderador.",
"a3": "Anormalitat a l'últim debat electoral emès per TV3, ja que no hi eren presents dos dels caps de llista: Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. El PP, Ciutadans i PSC han acusat els partits independentistes d'haver portat el país a una situació de \"blocatge\". La CUP ha criticat els partits del 155 i ha preguntat als Comuns si pactarien amb el PSC."
},
"extractive": {
"a1": "L’últim debat electoral, emès per TV3, ha servit per a plasmar l’anormalitat d’aquesta campanya, perquè no hi han participat dos dels caps de llista, el president Carles Puigdemont, de Junts per Catalunya, i el vice-president Oriol Junqueras, d’ERC. \nEn el seu lloc, Jordi Turull i Marta Rovira han defensat l’opció independentista i, juntament amb Carles Riera de la CUP, han criticat l’aplicació de l’article 155 i s’han compromès a fer efectiva la República després de les eleccions. \nEls representants del PP, Xavier Albiol; de Ciutadans, Inés Arrimadas; i del PSC, Miquel Iceta, han centrat les crítiques en les formacions independentistes per haver conduït el país a la situació de ‘blocatge’ en què es troba des del seu punt de vista. \nTot i que Iceta ha criticat l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per crecar una certa equidistància, un espai on s’ha situat el candidat de Catalunya en Comú Xavier Domènech, que criticava els dos blocs i ha recordat que el seu partit és l’únic que ha presentat un recurs al Tribunal Constitucional contra l’article 155. ",
"a2": "L’últim debat electoral, emès per TV3, ha servit per a plasmar l’anormalitat d’aquesta campanya, perquè no hi han participat dos dels caps de llista, el president Carles Puigdemont, de Junts per Catalunya, i el vice-president Oriol Junqueras, d’ERC.\nEls representants del PP, Xavier Albiol; de Ciutadans, Inés Arrimadas; i del PSC, Miquel Iceta, han centrat les crítiques en les formacions independentistes per haver conduït el país a la situació de ‘blocatge’ en què es troba des del seu punt de vista.\nEl candidat més agressiu ha estat García Albiol, que ha negat l’existència de presos polítics i ha criticat fins i tot el moderador del debat, el periodista Vicent Sanchis. \nArrimadas ha provat d’introduir una divisió entre independentistes assegurant que ERC ‘no assumeix el retorn de Puigdemont com a president’, acusació que no ha estat replicada. Iceta ha reivindicat el diàleg, la negociació i el restabliment del marc estatutari. ",
"a3": "L’últim debat electoral, emès per TV3, ha servit per a plasmar l’anormalitat d’aquesta campanya, perquè no hi han participat dos dels caps de llista, el president Carles Puigdemont, de Junts per Catalunya, i el vice-president Oriol Junqueras, d’ERC. \nEls representants del PP, Xavier Albiol; de Ciutadans, Inés Arrimadas; i del PSC, Miquel Iceta, han centrat les crítiques en les formacions independentistes per haver conduït el país a la situació de ‘blocatge’ en què es troba des del seu punt de vista. \nEl candidat més agressiu ha estat García Albiol, que ha negat l’existència de presos polítics i ha criticat fins i tot el moderador del debat, el periodista Vicent Sanchis. \nA més de criticar el bloc del 155, Riera també ha interpel·lat el candidat dels comuns, amb qui es disputa una part de l’electorat, sobre si pactaria o no amb el PSC després de les eleccions, una pregunta que no ha tingut resposta. "
},
"extreme": {
"a1": "Puigdemont i Junqueres no han participat en l'últim debat electoral, fet que plasma la situació d’anormalitat de la campanya.",
"a2": "L’últim debat electoral emès a TV3 sense dos dels caps de llista: Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.",
"a3": "Debat electoral anormal, amb l'absència de dos caps de llista, Carles Puigdemont, de Junts per Catalunya, i Oriol Junqueras, d'ERC."
}
} |
1,039 | COM Ràdio tanca i deixa pas al model de sindicació La Xarxa per a emissores locals | Francesc Pena, conseller delegat de l'Agència de Comunicació Local i de la Xarxa Audiovisual Local.
Foto: Pere Francesch (ACN).
La nova productora radiofònica evolucionarà cap a una plataforma audiovisual, La Xarxa , que aglutinarà els continguts de la XTVL i de les emissores locals.
El procés arriba després d'abandonar la batalla jurídica amb la patronal privada per 22 freqüències, que es deixaran de sentir aquest diumenge, dia 2, a mitjanit.
De LaMalla.cat a XarxaNoticies.cat
El primer pas va ser convertir LaMalla.cat en XarxaNoticies.cat i, el segon, és adaptar el model de treball de la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) al conjunt d'emissores de ràdio locals.
Així ho ha explicat el conseller delegat de l'Agència de Comunicació Local i de la Xarxa Audiovisual Local, Francesc Pena, en una entrevista a l'ACN.
Arran de la desaparició de COM Ràdio, aquest dilluns, 3 de setembre, l'emissora municipal a Barcelona passarà a dir-se Freqüència Barcelona.
D'aquesta manera, la Diputació, complint amb el "mandat" dels ajuntaments de Barcelona i Girona, vol que la ràdio municipal barcelonina comenci a tenir "personalitat pròpia, ja que ara no es competirà amb la ràdio pública nacional."
El canvi de model evolucionarà cap a la creació d'un nova plataforma audiovisual, La Xarxa, que aglutinarà tots els continguts, tant per a ràdios com per a televisions provinents de la XTVL i de les emissores de ràdio locals.
"La Xarxa no és una ràdio ni una televisió ni una agència, és una productora", ha concretat Pena, que busca dinamitzar els mitjans locals.
Està impulsada per la Diputació de Barcelona per promoure la producció des del territori i és complementària de les ràdios i les televisions nacionals.
Aquest procés arriba després d'abandonar la batalla jurídica amb la patronal privada per 22 freqüències que l'anterior Govern havia concedit a la COM, mesura que havia recorregut l'Associació Catalana de Ràdio.
Aquestes emissores es deixaran de sentir aquest diumenge, dia 2, a mitjanit.
"Deixem les 22 freqüències, que d'altra banda mai havien estat consolidades, ens deixem de batalles jurídiques llargues i complicades que ningú no ens assegura que siguin un èxit, i definim el model que volem i treballem", ha assegurat Pena.
"El model menys agressiu, més simpàtic i que més valoren els ens locals és el de la XTVL, i això és el que hem fet, treballar en coproducció i en xarxa, no treballar des d'un punt, sinó treballar conjuntament", ha afegit.
"A COM Ràdio s'havia fet una programació de ràdio 100% generalista i finalista, i ara canviem la concepció finalista", ha aclarit Pena.
Més enllà dels mitjans de la Diputació
Pena també s'ha referit a les col·laboracions amb els altres mitjans públics més enllà dels de la Diputació.
Ha recordat que ja s'ha presentat el conveni de col·laboració amb TVC en matèria castellera, que ha permès fer quatre programes diferents amb una sola estructura professional.
Pel que fa a Catalunya Ràdio i l'Agència Catalana de Notícies, Pena ha assegurat que es faran més passes.
"No puc concretar aquestes passes, les anirem fent, hi ha moltes idees i ganes de fer més, però tot quan toqui.
La idea és que amb una mateixa infraestructura comunicativa pública no alterem la pluralitat, no creem una cosa sola, sinó que serveixi per optimitzar", ha afegit.
"Amb l'ACN podem trobar més punts d'unió perquè produeix i distribueix notícies, que no deixa de ser el mateix que fem nosaltres, una part del nostre negociat.
Hi ha una altra part que és la producció de programes de ràdio i televisió", també ha assenyalat.
"No sé si el futur passa per la fusió entre l'ACN i La Xarxa.
Se n'ha parlat molt d'això, és possible.
Si és òptim passarà per la fusió, si no ho és, no hi passarà.
La fusió en si no és cap finalitat, la finalitat és aquest camí.
Si aquest camí ens porta a una fusió ja ho veurem, perquè després hi ha l'entramat jurídic i institucional", ha conclòs.
COM Ràdio passarà a anomenar-se "La Xarxa".
Foto: COM Ràdio. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La desaparició de COM Ràdio ha donat lloc que l’emissora municipal de Barcelona es digui Freqüència Barcelona, ja que la Diputació vol que aquesta ràdio tingui personalitat pròpia i que no competeixi contra la ràdio pública nacional. Aquesta situació té lloc després de guanyar la batalla jurídica contra les freqüències de COM.",
"a2": "Desapareix COM Ràdio però neix La Xarxa, que pretén ser una nova productora radiofònica on es reuniran tots els continguts de la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) i les emissores locals. L'objectiu de la creació de La Xarxa és competir amb la ràdio pública nacional, i permetrà treballar en coproducció d'una forma menys agressiva.",
"a3": "La Diputació de Barcelona impulsa la creació d'una plataforma audiovisual, La Xarxa, que agruparà tots els continguts per a ràdio i per a televisió i crearà ràdios municipals amb caràcter propi que no competeixin amb les ràdios públiques. Aquesta nova plataforma tindrà els continguts de la XTVL i de les emissores locals."
},
"extractive": {
"a1": "La nova productora radiofònica evolucionarà cap a una plataforma audiovisual, La Xarxa , que aglutinarà els continguts de la XTVL i de les emissores locals. \nArran de la desaparició de COM Ràdio, aquest dilluns, 3 de setembre, l'emissora municipal a Barcelona passarà a dir-se Freqüència Barcelona. \nD'aquesta manera, la Diputació, complint amb el \"mandat\" dels ajuntaments de Barcelona i Girona, vol que la ràdio municipal barcelonina comenci a tenir \"personalitat pròpia, ja que ara no es competirà amb la ràdio pública nacional.\nAquest procés arriba després d'abandonar la batalla jurídica amb la patronal privada per 22 freqüències que l'anterior Govern havia concedit a la COM, mesura que havia recorregut l'Associació Catalana de Ràdio.",
"a2": "La nova productora radiofònica evolucionarà cap a una plataforma audiovisual, La Xarxa , que aglutinarà els continguts de la XTVL i de les emissores locals. \nEl primer pas va ser convertir LaMalla.cat en XarxaNoticies.cat i, el segon, és adaptar el model de treball de la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) al conjunt d'emissores de ràdio locals. \nD'aquesta manera, la Diputació, complint amb el \"mandat\" dels ajuntaments de Barcelona i Girona, vol que la ràdio municipal barcelonina comenci a tenir \"personalitat pròpia, ja que ara no es competirà amb la ràdio pública nacional.\" \n\"La Xarxa no és una ràdio ni una televisió ni una agència, és una productora\", ha concretat Pena, que busca dinamitzar els mitjans locals. ",
"a3": "La nova productora radiofònica evolucionarà cap a una plataforma audiovisual, La Xarxa , que aglutinarà els continguts de la XTVL i de les emissores locals. \nD'aquesta manera, la Diputació, complint amb el \"mandat\" dels ajuntaments de Barcelona i Girona, vol que la ràdio municipal barcelonina comenci a tenir \"personalitat pròpia, ja que ara no es competirà amb la ràdio pública nacional.\nEstà impulsada per la Diputació de Barcelona per promoure la producció des del territori i és complementària de les ràdios i les televisions nacionals. \nAquest procés arriba després d'abandonar la batalla jurídica amb la patronal privada per 22 freqüències que l'anterior Govern havia concedit a la COM, mesura que havia recorregut l'Associació Catalana de Ràdio."
},
"extreme": {
"a1": "COM Ràdio, l'emissora municipal de Barcelona, passarà a dir-se Freqüència Barcelona i evolucionarà cap a la plataforma audiovisual.",
"a2": "Neix La Xarxa, la nova productora radiofònica que aglutinarà tots els continguts de les emissores locals.",
"a3": "La Diputació crea una productora radiofònica, precursora d'una nova plataforma audiovisual amb continguts de la XTVL i d'emissores locals."
}
} |
|
868 | La disjuntiva de l’independentisme davant la moció de censura contra Rajoy | ERC i el PDECat han de decidir si donen suport a Pedro Sánchez, un dels pares del 155 | La caiguda de Mariano Rajoy depèn dels partits independentistes i del PNB.
Com que Ciutadans refusa de donar suport a la moció de censura del PSOE, que convertiria Pedro Sánchez en president del govern espanyol, ara l’èxit o el fracàs de la moció de censura és a les mans de l’independentisme català i dels nacionalistes bascs.
Dijous començarà el procediment al congrés espanyol i tant ERC com el PDECat han de decidir una posició definitiva.
Hi ha una crítica compartida entre ERC, el PDECat i el PNB: cap dels seus representants no ha rebut la trucada de Pedro Sánchez per parlar del seu suport a la moció de censura.
La primera sentència del cas Gürtel ha estat demolidora per al PP i ha causat un gran terratrèmol polític.
Ciutadans considera trencat el pacte de legislatura i deixa el govern espanyol en minoria, alhora que exigeix que es convoquin eleccions.
El partit d’Albert Rivera no vol donar suport a Sánchez si no es compromet a posar una data a les eleccions generals, i ha demanat que es retiri la moció de censura per a acordar-ne una amb un candidat alternatiu i independent.
Tanmateix, la posició de Ciutadans pot acabar fent que Rajoy sobrevisqui i continuï governant.
Ara, el fet que Cs consideri liquidat el pacte de la legislatura deixaria l’executiu en minoria al congrés, i això pot acabar fent que Rajoy dissolgui les corts i convoqui eleccions abans no acabi l’any.
De fet, Rivera ha demanat a Rajoy que cedeixi i convoqui eleccions a la tardor.
Per una altra banda, el PNB ha posat com a condició que Sánchez no convoqui eleccions anticipades.
El partit basc, que la setmana passada va donar aire a Rajoy aprovant el pressupost, ara és clau per a fer-lo caure definitivament.
Aquesta exigència és fàcilment acceptable pel PSOE, atès que la intenció de Sánchez és governar uns quants mesos per a demostrar a l’electorat que és un candidat amb cara i ulls.
El portaveu del PNB al congrés, Aitor Esteban, va explicar ahir que, abans de decidir el sentit del seu vot, volien escoltar què proposava Sánchez per al País Basc i Catalunya.
Finalment, Podem, que la setmana passada va anunciar que donaria suport a la moció de censura sense condicions, ha rectificat i ha dit que sotmetrà el seu suport a Pedro Sánchez al vot dels inscrits.
El PSOE nega cap pacte amb l’independentisme
Els socialistes s’han afanyat a desmentir qualsevol mena d’acord amb ERC i el PDECat, arran dels atacs del PP i també de Cs de rebre els vots favorables de l’independentisme.
La demonització dels diputats sobiranistes l’han expressada el secretari d’organització socialista, José Luis Ábalos, i l’ex-president de la Generalitat José Montilla.
Sense el suport de Ciutadans, la moció de censura no pot reeixir.
Però el PSOE fa equilibris per guanyar-la sense negociar res amb l’independentisme per a esquivar les crítiques de la dreta.
Dissabte, el diputat d’ERC Gabriel Rufián va dir a Twitter que Sánchez hauria d’anar a demanar els nou vots republicans al president del partit, Oriol Junqueras, a la presó d’Estremera.
Tanmateix, ahir, Rufián mateix va posar tres condicions en una entrevista a la Xarxa: l’aixecament del 155 –que implicaria la publicació dels nomenaments dels consellers que s’ha negat a fer Rajoy–; que Sánchez demani perdó pels insults contra el president Quim Torra i l’independentisme; i que el PSC no pacti amb Xavier García Albiol per a forçar un canvi de govern a Badalona.
La presa de posició d’ERC ha variat de divendres ençà, quan el diputat Joan Tardà va anunciar el vot favorable a la moció de censura.
Ahir, la portaveu del partit, Marta Vilalta, va explicar que la decisió la prendrien Junqueras, la secretària general, Marta Rovira, i els òrgans de la direcció del partit.
Tardà expressava malestar amb Sánchez: ‘Sembla que el PSOE vulgui que ERC hi voti en contra.’
El portaveu del PDECat al congrés, Carles Campuzano, ha dit que el principal compromís del partit és fer fora Rajoy, però ha advertit que la direcció del partit encara no ha pres cap decisió sobre el sentit del vot a la moció de censura.
Han posat com a condició que no hi hagi cap pacte entre el PSOE i Cs –ara com ara, descartat–.
La coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, també va exigir a Sánchez unes disculpes pels insults contra Torra.
Per tant, la disjuntiva de l’independentisme és clara: o la continuïtat de Rajoy o la investidura de Sánchez, que és un dels pares del 155, que ha tancat files amb el president espanyol respecte de Catalunya i que ni tan sols ha trucat als representants de l’independentisme per a dialogar sobre la moció de censura, a banda el menyspreu contra Torra i el moviment independentista.
L’abstenció a la moció de censura, per tant, no s’ha pas descartat, però implicaria, per omissió, la continuïtat de Rajoy. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Com que Ciutadans no vol donar suport a la moció de censura del PSOE, ara la pilota és a la teulada dels independentistes catalans i els nacionalistes bascs, ja que l’èxit o fracàs de la moció de censura és a les seves mans. ERC i PDECat han de decidir una posició definitiva, però critiquen que Sánchez no els hagi trucat.",
"a2": "Ciutadans ha confirmat que no donarà el seu suport a la moció de censura contra Rajoy del PSOE, per tant l'èxit d'aquesta recau ara en els partits independentistes i en els nacionalistes bascs. Tanmateix, els partits nacionalistes, tant catalans com bascos, comparteixen la queixa de no haver rebut cap trucada de Pedro Sánchez per acordar el seu suport.",
"a3": "La moció de censura del PSOE, en mans dels nacionalistes bascos i catalans. Ciutadans es nega a sostenir Sánchez si no es compromet a convocar eleccions. L'abstenció no s'ha descartat, però suposaria la continuïtat de Rajoy. Dilema difícil per a l'independentisme: Rajoy o investir Sánchez, que va sostenir el 155 i ha menyspreat l'independentisme i el president de la Generalitat."
},
"extractive": {
"a1": "Com que Ciutadans refusa de donar suport a la moció de censura del PSOE, que convertiria Pedro Sánchez en president del govern espanyol, ara l’èxit o el fracàs de la moció de censura és a les mans de l’independentisme català i dels nacionalistes bascs.\nHi ha una crítica compartida entre ERC, el PDECat i el PNB: cap dels seus representants no ha rebut la trucada de Pedro Sánchez per parlar del seu suport a la moció de censura. \nLa caiguda de Mariano Rajoy depèn dels partits independentistes i del PNB. Com que Ciutadans refusa de donar suport a la moció de censura del PSOE, que convertiria Pedro Sánchez en president del govern espanyol, ara l’èxit o el fracàs de la moció de censura és a les mans de l’independentisme català i dels nacionalistes bascs.\nDijous començarà el procediment al congrés espanyol i tant ERC com el PDECat han de decidir una posició definitiva. Hi ha una crítica compartida entre ERC, el PDECat i el PNB: cap dels seus representants no ha rebut la trucada de Pedro Sánchez per parlar del seu suport a la moció de censura. ",
"a2": "Com que Ciutadans refusa de donar suport a la moció de censura del PSOE, que convertiria Pedro Sánchez en president del govern espanyol, ara l’èxit o el fracàs de la moció de censura és a les mans de l’independentisme català i dels nacionalistes bascs.\nHi ha una crítica compartida entre ERC, el PDECat i el PNB: cap dels seus representants no ha rebut la trucada de Pedro Sánchez per parlar del seu suport a la moció de censura. \nCiutadans considera trencat el pacte de legislatura i deixa el govern espanyol en minoria, alhora que exigeix que es convoquin eleccions. \nFinalment, Podem, que la setmana passada va anunciar que donaria suport a la moció de censura sense condicions, ha rectificat i ha dit que sotmetrà el seu suport a Pedro Sánchez al vot dels inscrits. ",
"a3": "Com que Ciutadans refusa de donar suport a la moció de censura del PSOE, que convertiria Pedro Sánchez en president del govern espanyol, ara l’èxit o el fracàs de la moció de censura és a les mans de l’independentisme català i dels nacionalistes bascs. \nHi ha una crítica compartida entre ERC, el PDECat i el PNB: cap dels seus representants no ha rebut la trucada de Pedro Sánchez per parlar del seu suport a la moció de censura. \nEl partit d’Albert Rivera no vol donar suport a Sánchez si no es compromet a posar una data a les eleccions generals, i ha demanat que es retiri la moció de censura per a acordar-ne una amb un candidat alternatiu i independent.\nEl portaveu del PNB al congrés, Aitor Esteban, va explicar ahir que, abans de decidir el sentit del seu vot, volien escoltar què proposava Sánchez per al País Basc i Catalunya. "
},
"extreme": {
"a1": "Com que Cs no dona suport a PSOE, ara la moció està en mans de l’independentisme català i els nacionalistes bascs.",
"a2": "L'èxit de la moció de censura del PSOE depèn ara dels partits independentistes i del PNB.",
"a3": "Dilema pels partits independentistes: Rajoy o Sánchez, un dels pares del 155 que ha menyspreat l'independentisme i el president Torra."
}
} |
1,322 | Juan Valdés guanya a Popeye | Juan Valdés guanya a Popeye.
Foto: Arxiu ND
La tendència al joc floral de la política catalana s'engreixa gràcies a les metàfores a què recorren els líders polítics catalans.
Si fou Artur Mas qui va encarar la seva presidència amb un timó mariner la rèplica no es va fer esperar i la majoria dels portaveus polítics catalans estiraven com un xiclet tota al·legoria marítima, de vaixells i de tripulacions de les que la llengua catalana n'està farcida.
Però la polèmica recentralització esperonada pel govern espanyol ha recuperat una metàfora recurrent en la biosfera política catalana: el cafè.
Si el ministre de la UCD, Manuel Clavero, va ser l'inventor de la fórmula, ara polèmica, de cafè per a tots, poc s'imaginava que més de 30 anys després la seva metàfora fos una mina pels parlamentaris catalans.
Així es va poder comprovar en el darrer debat plenari a al cambra catalana.
Ses senyories debatien una moció sobre les problemàtiques relacions financeres de la Generalitat amb l'Estat, impulsada pel republicà Pere Aragonès.
Per CiU, va fixar la posició en el vot de la moció la jove diputada Maria Senserrich que va ser la primera en anar a la cafeteria.
"És la política del «café para todos»?
Completada amb la política del «poco café para todos»?
I rematada amb la política «de la taza de café más pequeña para Catalunya»?", va sentenciar la diputada per qüestionar les relacions econòmiques entre l'administració catalana i l'espanyola.
De fet, la diputada anoienca va acabar la seva intervenció amb una màxima cafetera: "Només tenim la tassa, la tassa sense cafè".
En sentit contrari, l'hàbil parlamentari de Ciutadans, Albert Rivera, també es va servir un xarrup de la infusió parlamentària.
Per Rivera, l'estat de les coses és clar: «Café para todos, no, café para nadie».
I amb un ànim de contemporaneïtat, el diputat ciutadà va posar un toc de modernitat a la metàfora cafetera utilitzant l'invent de la Nespresso per culpar el tripartit de l'estat de la cafeteria.
"Vostès tenen bona part de la culpa que la cafetera, eh?, no doni cafè, perquè vostès ja s’han gastat les càpsules, ara que hi han càpsules de cafè, vostès se les van gastar i com se les van gastar que van deixar la cafetera ben buida", va tancar Rivera amb aquell to murri caracterísitic mentre s'agafava les solapes de l'americana.
Entrats en matèria, i tacat l'hemicicle de marro, el pistoler del Parlament, l'ecosocialista Joan Boada, va repassar la trista història del cafè català.
"M’ha donat la sensació al final que la senyora Senserrich sembla que feia una campanya d’en Juan Valdés, se’n recorda?, aquell del cafè de Saimaza, no, no sé quin cafè era.
Bé, cafè de Colòmbia, cafè de Colòmbia, no?, perquè entre la tassa, el cafè, el tipus de cafè i ara el senyor Rivera, que és més jove i ja utilitza les càpsules, ell, jo no vull pas ser diferent, miri, jo també vull continuar amb el tema del cafè,(...), perquè els catalans bevem malta", va relatar amb aquell to gironí de l'experimentat diputat.
Però els socialistes també els agrada fer un cafetó, així la portaveu adjunta en matèria econòmica dels socialistes, Rocío Martínez Sampere, va servir al seva dosi.
Per la contundent diputada, no hi ha cafè per repartir perquè segons els seus números "Catalunya ha regalat la tassa" perquè CiU va votar a favor de la Llei que permet de facto la intervenció de Catalunya.
Finalment, Pere Aragonès, impulsor de la moció i colgat de les metàfores, va certificar qui va guanyar la batalla al·legòrica.
Pel diputat independentista, Juan Valdés, el mite del cafè, se'n va endur la palma davant el mariner Popeye.
"No entraré en metàfores cafeteres, abans en fèiem de marineres, no?", va cloure un Aragonés tip del cafè que serveixen a Catalunya, acrònim de carregat, amarg, fort i espès. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Manuel Clavero va inventar la metàfora de cafè per a tots i és un recurs per als parlamentaris catalans. Es debatia una moció sobre les relacions financeres problemàtiques entre la Generalitat i l’Estat i Senserrich afirmava que era la política del cafè per a tots. Altrament, Rivera menciona la Nespresso per culpar el tripartit de l’estat de la cafeteria.",
"a2": "És ben coneguda la tendència de l’ús de metàfores per part dels dirigents i líders polítics catalans per parlar de política. Últimament, la del cafè ha estat la metàfora utilitzada per parlar de la recentralització del Govern espanyol: \"És la política del café para todos?\", \"Només tenim la tassa, la tassa sense cafè\" o \"Catalunya ha regalat la tassa\".",
"a3": "L'antiga metàfora del \"café para todos\" ha estat l'origen de diverses metàfores emprades en el darrer plenari per ses senyories al Parlament català: la \"taza más pequeña para Cataluña\" (CiU), \"café para todos, no, café para nadie\" (Ciutadans), \"no hi ha cafè per repartir\" perquè \"Catalunya ha regalat la tassa\" (PSC)."
},
"extractive": {
"a1": "Si el ministre de la UCD, Manuel Clavero, va ser l'inventor de la fórmula, ara polèmica, de cafè per a tots, poc s'imaginava que més de 30 anys després la seva metàfora fos una mina pels parlamentaris catalans. \nBé, cafè de Colòmbia, cafè de Colòmbia, no?, perquè entre la tassa, el cafè, el tipus de cafè i ara el senyor Rivera, que és més jove i ja utilitza les càpsules, ell, jo no vull pas ser diferent, miri, jo també vull continuar amb el tema del cafè,(...), perquè els catalans bevem malta\", va relatar amb aquell to gironí de l'experimentat diputat. \nPer CiU, va fixar la posició en el vot de la moció la jove diputada Maria Senserrich que va ser la primera en anar a la cafeteria. \nI amb un ànim de contemporaneïtat, el diputat ciutadà va posar un toc de modernitat a la metàfora cafetera utilitzant l'invent de la Nespresso per culpar el tripartit de l'estat de la cafeteria.",
"a2": "Per CiU, va fixar la posició en el vot de la moció la jove diputada Maria Senserrich que va ser la primera en anar a la cafeteria.\nI amb un ànim de contemporaneïtat, el diputat ciutadà va posar un toc de modernitat a la metàfora cafetera utilitzant l'invent de la Nespresso per culpar el tripartit de l'estat de la cafeteria.\nBé, cafè de Colòmbia, cafè de Colòmbia, no?, perquè entre la tassa, el cafè, el tipus de cafè i ara el senyor Rivera, que és més jove i ja utilitza les càpsules, ell, jo no vull pas ser diferent, miri, jo també vull continuar amb el tema del cafè,(...), perquè els catalans bevem malta\", va relatar amb aquell to gironí de l'experimentat diputat.\nPer la contundent diputada, no hi ha cafè per repartir perquè segons els seus números \"Catalunya ha regalat la tassa\" perquè CiU va votar a favor de la Llei que permet de facto la intervenció de Catalunya.",
"a3": "Per CiU, va fixar la posició en el vot de la moció la jove diputada Maria Senserrich que va ser la primera en anar a la cafeteria.\nPerò la polèmica recentralització esperonada pel govern espanyol ha recuperat una metàfora recurrent en la biosfera política catalana: el cafè. \nBé, cafè de Colòmbia, cafè de Colòmbia, no?, perquè entre la tassa, el cafè, el tipus de cafè i ara el senyor Rivera, que és més jove i ja utilitza les càpsules, ell, jo no vull pas ser diferent, miri, jo també vull continuar amb el tema del cafè,(...), perquè els catalans bevem malta\", va relatar amb aquell to gironí de l'experimentat diputat. \nPer la contundent diputada, no hi ha cafè per repartir perquè segons els seus números \"Catalunya ha regalat la tassa\" perquè CiU va votar a favor de la Llei que permet de facto la intervenció de Catalunya. "
},
"extreme": {
"a1": "La metàfora recurrent del cafè per a tots es posa de moda entre els parlamentaris catalans.",
"a2": "El cafè: la nova metàfora recurrent que utilitzen els líders polítics catalans per parlar de política.",
"a3": "Els diputats de la cambra catalana fan servir sovint metàfores derivades del popular \"café para todos\"."
}
} |
|
2,868 | Ensenyament eliminarà tres grups de P3 a Lleida i un a Mollerussa per la baixada de la natalitat | Cullerés assegura que ningú es quedarà fora perquè s'ofereixen a la demarcació un 15% més de places que infants hi ha empadronats | El director del Serveis Territorials d'Ensenyament a Lleida, Miquel Àngel Cullerés, ha informat aquest dijous que el departament eliminarà tres grups de P3 a Lleida i un a Mollerussa a causa del descens en la natalitat dels últims anys.
En concret ha explicat que a Lleida ciutat hi ha 107 alumnes menys que cursaran P3 i a Mollerussa 23 alumnes menys que l'any anterior.
Tot i això ha assegurat que hi ha pou places per cobrir la demanda ja que a la demarcació de Lleida, pel curs 2016-2017 el departament ofereix 4.650 places de P3, mentre que els infants empadronats amb edat per cursar P3 són 3.939 (un 15% menys).
Sobre les crítiques de l'AMPA de l'escola de Ciutat Jardí que passa de dues a una línia de P3, Cullerés ha dit que no és cap "càstig" sinó una mesura per reforçar les escoles dels barris ja que un 80% dels alumnes d'aquesta escola no viuen en aquest barri de Lleida.
Cullerés també ha negat que es subvencioni una nova línia de P3 a l'escola concertada Arabell de Lleida.
Cullerés ha recordat que durant aquests cinc anys de forta davallada en la natalitat, encara no s'havia reduït cap línia de P3 a Lleida però que finalment aquest descens ha repercutit en l'eliminació de quatre línies de P3 a Lleida i Mollerussa.
A Lleida ciutat és el cas de l'escola de Ciutat Jardí i la de Joan XXIII.
A més, al barri del Secà de Sant Pere també es redueix una línia de P3 ja que les escoles Terres de Ponent i Ginesta, amb una línia de P3 cadascuna s'uneixen en una única línia.
Sobre la petició d'AMPA i sindicats d'aprofitar la baixada de la natalitat per reduir les ràtios, Cullerés ha dit que les ràtios a les comarques de Lleida són ja inferiors a la recomanada de 25 alumnes per aula a P3 i 30 a primer d'ESO.
Concretament, explica, a la demarcació de Lleida la ràtio a P3 aquest curs és de 21,6 de mitjana i a primer d'ESO de 26,2.
Pel que fa a la ciutat de Lleida, a P3 la ràtio mitjana és de 22,2, amb previsió de ser de 21,2 el curs vinent, i a primer d'ESO de 27,6, amb la previsió de 27,4 de mitjana el curs 2016-2017.
"Les escoles que estan pitjor, estan igual que fa 10 anys, i mantenen els mateixos professors tot i la reducció d'alumnes", ha assegurat Cullerés.
A més, ha destacat el director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Lleida, tot i que els nombre d'alumnes de P3 disminuirà en altres poblacions, no s'ha tancat cap línia sinó que s'han disminuït encara més les ràtios.
És el cas de les escoles de Cervera, Guissona (Segarra), Alcarràs (Segrià) i Tàrrega.
Pel que fa a secundària, l'Institut la Valira de la Seu d'Urgell passarà de dues a una línia.
Per contra es reduirà la ràtio de secundària sense eliminar cap línia als instituts de Cervera i Balaguer.
Pel que fa a les escoles d'àmbit rural que incorporen l'educació infantil de primer cicle (P1 i P2) passaran el pròxim curs de les quatre ja existents a les 32.
S'afegeixen així 28 poblacions gràcies a la bona acollida que suposa l'educació de proximitat.
Aquesta implantació suposa l'agrupació dels infants d'1 a 3 anys en un sol grup, amb un màxim de 10 infants.
Pel que fa a la jornada contínua en centres d'educació infantil i primària, el curs que ve s'hi adheriran dues escoles de Lleida, concretament la Sant Jordi d'Oliana i la de Tuixent.
Pel que fa a les crítiques rebudes respecte a la possible subvenció per part de la Generalitat d'una nova línia de P3 a l'escola concertada Arabell de Lleida, Cullerés ho ha negat i ha assegurat que no s'autoritzarà un nou concert amb les dades actuals de disminució d'infants.
Concentració contra la supressió de línies de P3 i en defensa de l'escola pública
Els sindicats del sector de l'ensenyament i la Marea Groga han convocat per aquest dijous a la tarda una concentració a la plaça Paeria de Lleida contra el tancament de grups i en defensa de l'escola pública.
En concret, la mobilització vol denunciar, entre altres, el tancament de les línies de P3 a les escoles Ciutat Jardí i Joan XXIII de la ciutat de Lleida, així com la voluntat d'Ensenyament de fusionar les escoles Terres de Ponent i Ginesta del barri del Secà de Sant Pere també de la capital del Segrià.
L'AMPA del Ciutat Jardí ja ha dit que dóna suport i que participarà en l'acció de protesta. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La baixa natalitat ha afectat l’escola, i el director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Lleida, Miquel Àngel Cullerés, ha decidit eliminar tres grups de P3 a Lleida i Mollerussa. Cullerés també nega la subvenció d’una nova línia de P3 a l’escola Arabell de Lleida. També és el cas de les escoles Terres de Ponent i Ginesta.",
"a2": "Els Serveis Territorials d'Ensenyament a Lleida han decidit eliminar tres grups de P3 a Lleida i un a Mollerussa a causa de la baixada de la natalitat al territori. Tot i això, Miquel Àngel Cullerés, director dels Serveis Territorials d'Ensenyament, ja ha confirmat que la demacració de Lleida tindrà suficients places per cobrir la demanda.",
"a3": "Miquel Àngel Cullerés, director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Lleida, ha comunicat que Ensenyament suprimirà tres grups de P3 a Lleida i un a Mollerussa a causa de la baixada de la natalitat els últims anys. No s'ha optat per baixar les ràtios perquè a les comarques lleidatanes ja són inferiors a les recomanades."
},
"extractive": {
"a1": "El director del Serveis Territorials d'Ensenyament a Lleida, Miquel Àngel Cullerés, ha informat aquest dijous que el departament eliminarà tres grups de P3 a Lleida i un a Mollerussa a causa del descens en la natalitat dels últims anys. \nTot i això ha assegurat que hi ha pou places per cobrir la demanda ja que a la demarcació de Lleida, pel curs 2016-2017 el departament ofereix 4.650 places de P3, mentre que els infants empadronats amb edat per cursar P3 són 3.939 (un 15% menys).\nCullerés també ha negat que es subvencioni una nova línia de P3 a l'escola concertada Arabell de Lleida. Cullerés ha recordat que durant aquests cinc anys de forta davallada en la natalitat, encara no s'havia reduït cap línia de P3 a Lleida però que finalment aquest descens ha repercutit en l'eliminació de quatre línies de P3 a Lleida i Mollerussa. \nA Lleida ciutat és el cas de l'escola de Ciutat Jardí i la de Joan XXIII. A més, al barri del Secà de Sant Pere també es redueix una línia de P3 ja que les escoles Terres de Ponent i Ginesta, amb una línia de P3 cadascuna s'uneixen en una única línia. ",
"a2": "El director del Serveis Territorials d'Ensenyament a Lleida, Miquel Àngel Cullerés, ha informat aquest dijous que el departament eliminarà tres grups de P3 a Lleida i un a Mollerussa a causa del descens en la natalitat dels últims anys. \nTot i això ha assegurat que hi ha pou places per cobrir la demanda ja que a la demarcació de Lleida, pel curs 2016-2017 el departament ofereix 4.650 places de P3, mentre que els infants empadronats amb edat per cursar P3 són 3.939 (un 15% menys). \nSobre les crítiques de l'AMPA de l'escola de Ciutat Jardí que passa de dues a una línia de P3, Cullerés ha dit que no és cap \"càstig\" sinó una mesura per reforçar les escoles dels barris ja que un 80% dels alumnes d'aquesta escola no viuen en aquest barri de Lleida. \nPel que fa a la ciutat de Lleida, a P3 la ràtio mitjana és de 22,2, amb previsió de ser de 21,2 el curs vinent, i a primer d'ESO de 27,6, amb la previsió de 27,4 de mitjana el curs 2016-2017. \"Les escoles que estan pitjor, estan igual que fa 10 anys, i mantenen els mateixos professors tot i la reducció d'alumnes\", ha assegurat Cullerés.",
"a3": "El director del Serveis Territorials d'Ensenyament a Lleida, Miquel Àngel Cullerés, ha informat aquest dijous que el departament eliminarà tres grups de P3 a Lleida i un a Mollerussa a causa del descens en la natalitat dels últims anys.\nTot i això ha assegurat que hi ha pou places per cobrir la demanda ja que a la demarcació de Lleida, pel curs 2016-2017 el departament ofereix 4.650 places de P3, mentre que els infants empadronats amb edat per cursar P3 són 3.939 (un 15% menys).\nSobre la petició d'AMPA i sindicats d'aprofitar la baixada de la natalitat per reduir les ràtios, Cullerés ha dit que les ràtios a les comarques de Lleida són ja inferiors a la recomanada de 25 alumnes per aula a P3 i 30 a primer d'ESO. \nA més, ha destacat el director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Lleida, tot i que els nombre d'alumnes de P3 disminuirà en altres poblacions, no s'ha tancat cap línia sinó que s'han disminuït encara més les ràtios."
},
"extreme": {
"a1": "Miquel Àngel Cullerés afirma que el departament eliminarà tres grups de P3 a Lleida i Mollerussa per la baixa natalitat.",
"a2": "Ensenyament ha decidit eliminar a Lleida tres grups de P3 a causa de la baixada de la natalitat.",
"a3": "Tres grups de P3 a Lleida i un a Mollerussa, eliminats per la baixada de la natalitat els últims anys."
}
} |
1,303 | Els membres de «la Manada», detinguts | Tots cinc han estat arrestats a Sevilla després que el Suprem hagi elevat la pena a 15 anys per violació | Els cinc membres de "la Manada" han estat detinguts a Sevilla aquest migdia després que l'Audiència de Navarra n'ordenés l'arrest immediat per risc de fuga.
La decisió s'ha pres per unanimitat i, a més, condemnen els acusats a pagar les despeses del judici.
A més, en el cas de l'acusat Antonio Manuel Guerrero, li imposa 2 anys més de presó per robatori amb intimidació per treure el mòbil de la víctima.
També obliguen a indemnitzar la noia amb 100.000 euros de manera solidària i prohibeixen acostar-s'hi durant 20 anys.
En un comunicat, el tribunal reconeix que la jove va patir un "autèntic escenari intimidatori", que "en cap moment" va oferir consentiment i que va patir "una angoixa intensa".
A més, aplica els agreujant de tracte vexatori i actuació conjunta de dues o més persones.
Els acusats estan en llibertat provisional i, després d'aquesta decisió que és ferma, haurà de ser l'Audiència de Navarra la que estableixi com s'executa la sentència i quin termini voluntari els dona per ingressar a la presó.
Les acusacions demanen una condemna per violació
Durant la vista, la fiscal Isabel Rodríguez ha insistit que no consta en els fets provats que la víctima donés el seu consentiment ni tampoc que els acusats li demanessin el consentiment per tenir-hi relacions sexuals, com sosté la defensa dels membres de "la Manada".
Ha recorda que l'habitacle on van passar els fets no tenia sortida.
"La víctima hi va entrar envoltada dels acusats i va adoptar una actitud de sotmetiment", ha explicat Rodríguez, i ha especificat que això no implicava consentiment.
Ha afegit que cinc homes "de complexió física forta" són suficients per reprimir qualsevol tipus de resistència.
En aquesta línia, la fiscal ha demanat condemnar "la Manada" per violació: "No es pot exigir a les víctimes una actitud perillosament heroica".
L'advocat de la víctima, Carlos Bacaicoa ha demanat que es consideri els acusats culpables d'un delicte d'agressió sexual i se'ls condemni a 18 anys i 9 mesos de presó.
En la mateixa línia, l'acusació particular representada per l'Ajuntament de Pamplona, ha demanat també una condemna per violació i ha argumentat que, a més de l'element intimidatori, també hi va haver violència dels cinc homes contra la dona.
"Potser no va ser una força desmesurada, però va ser suficient per doblegar la voluntat de la víctima", ha argumentat, i ha fet referències a imatges i àudios.
"Des d'un primer moment hi va haver violència contra la víctima", ha conclòs Víctor Sarasa, recordant que estirar dels cabells, treure la roba o robar el mòbil són accions de força que volien "anul·lar" la voluntat de la víctima.
Idelfonso Sebastián Labayen, advocat de la Comunitat Foral de Navarra, ha subscrit els arguments de la resta d'acusacions.
Ha recordat que les sentències de la justícia de Navarra relata com es va produir l'agressió i l'advocat ha constatat que, tal com s'explica, és evident que no hi va haver consentiment i sí un ús de la força per part dels acusats.
En aquesta línia, ha recordat que els acusats van abandonar la noia mig despullada al portal i se li van endur el mòbil.
La defensa es manté en l'absolució i culpa la víctima
La defesa, per la seva banda, ha tornat a reclamar l'absolució assegurant que la víctima va mostrar consentiment.
L'advocat ha dit que la noia no va fer cap "gest" que indiqués que estava sent sotmesa: "Va dir que va tancar els ulls i no va dir res".
En aquest sentit, l'advocat ha dit que no cal una "actuació heroica" -com ha dit la Fiscalia- però sí que cal algun gest que indiqui que no es volen mantenir relacions sexuals.
"No és no, hi estem d'acord.
El lletrat ha dit també que li van robar el mòbil però no va ser per deixar-la incomunicada.
"Estava al centre de Pamplona, només havia de seguir el carrer per trobar gent", ha dit.
I en aquest sentit, ha dit que la noia va tenir "pànic" pel fet que els acusats havien enregistrat imatges de l'agressió.
"Va tenir por que l'endemà les poguessin penjar a Internet", ha afirmat.
Sobre les imatges, ha dit que són "interpretables" i que no s'hi fa referència en els fets provats. | [
"violència masclista"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L'Audiència de Navarra ordena l’arrest per risc de fuga dels cinc membres de “la Manada”, que han sigut detinguts a Sevilla. Han d’indemnitzar a la noia amb 100.000 euros i no s’hi poden acostar en vint anys. Ara l’Audiència de Navarra decidirà la sentència i quin termini voluntari els hi dona per ingressar a presó.",
"a2": "L’Audiència de Navarra ha ordenat la detenció immediata dels membres de \"la Manada\" per risc de fuga després que el Tribunal Suprem hagi augmentat la pena de presó a 15 anys per violació. El tribunal reconeix la intimidació i les vexacions que va patir la víctima i, a part dels anys de presó, obliga els acusats a pagar-li una indemnització.",
"a3": "Els cinc membres de \"la Manada\" han estat detinguts a Sevilla. La defensa de la víctima diu que va ser violada, que cinc homes forts son suficients per intimidar i anul·lar la voluntat d'una persona. Els presumptes violadors li van estirar els cabells, treure la roba i robar el mòbil. La defensa al·lega que hi va haver consentiment."
},
"extractive": {
"a1": "Els cinc membres de \"la Manada\" han estat detinguts a Sevilla aquest migdia després que l'Audiència de Navarra n'ordenés l'arrest immediat per risc de fuga. \nEn un comunicat, el tribunal reconeix que la jove va patir un \"autèntic escenari intimidatori\", que \"en cap moment\" va oferir consentiment i que va patir \"una angoixa intensa\".\nTambé obliguen a indemnitzar la noia amb 100.000 euros de manera solidària i prohibeixen acostar-s'hi durant 20 anys. \nEls acusats estan en llibertat provisional i, després d'aquesta decisió que és ferma, haurà de ser l'Audiència de Navarra la que estableixi com s'executa la sentència i quin termini voluntari els dona per ingressar a la presó. ",
"a2": "Els cinc membres de \"la Manada\" han estat detinguts a Sevilla aquest migdia després que l'Audiència de Navarra n'ordenés l'arrest immediat per risc de fuga. \nEn un comunicat, el tribunal reconeix que la jove va patir un \"autèntic escenari intimidatori\", que \"en cap moment\" va oferir consentiment i que va patir \"una angoixa intensa\".\nEls acusats estan en llibertat provisional i, després d'aquesta decisió que és ferma, haurà de ser l'Audiència de Navarra la que estableixi com s'executa la sentència i quin termini voluntari els dona per ingressar a la presó. \n En aquesta línia, la fiscal ha demanat condemnar \"la Manada\" per violació: \"No es pot exigir a les víctimes una actitud perillosament heroica\". ",
"a3": "Els cinc membres de \"la Manada\" han estat detinguts a Sevilla aquest migdia després que l'Audiència de Navarra n'ordenés l'arrest immediat per risc de fuga. \nEn un comunicat, el tribunal reconeix que la jove va patir un \"autèntic escenari intimidatori\", que \"en cap moment\" va oferir consentiment i que va patir \"una angoixa intensa\". \nHa afegit que cinc homes \"de complexió física forta\" són suficients per reprimir qualsevol tipus de resistència.\n\"Des d'un primer moment hi va haver violència contra la víctima\", ha conclòs Víctor Sarasa, recordant que estirar dels cabells, treure la roba o robar el mòbil són accions de força que volien \"anul·lar\" la voluntat de la víctima. "
},
"extreme": {
"a1": "Detinguts a Sevilla els cinc membres de “la Manada” per ordres de l'Audiència de Navarra per risc de fuga.",
"a2": "Els membres de \"la Manada\" han estat condemnats a presó per violació i detinguts a Sevilla per risc de fuga.",
"a3": "Els cinc membres de \"la Manada\" han estat detinguts. La seva defensa al·lega consentiment per part de la víctima."
}
} |
2,731 | La futura residència per a persones amb discapacitat a Platja d'Aro costarà 4,1 MEUR i les obres començaran el setembre | Impulsada des de la Fundació Vimar amb el suport de diferents administracions, inclourà tres unitats de convivència i un centre de dia | La futura residència Els Estanys per a persones amb discapacitat que es projecte a una finca de Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) començarà a construir-se a partir de setembre i amb una previsió d'obres de més de dos anys.
L'edifici de dues plantes s'aixecarà en una finca de més de 2.500 m2 del carrer Roma, uns terrenys que l'Ajuntament del municipi ha cedit.
El nou espai, situat a tocar d'un parc urbà, inclourà tres unitats de convivència per a un total de 30 usuaris i un centre de dia.
El cost supera els 4,17 milions d'euros (MEUR), dels quals més del 50% els aportarà l'Obra Social 'la Caixa' i el restant seran aportacions de la Diputació de Girona, Generalitat i alguns ajuntaments de la comarca.
La fundació ha presentat el projecte dient que és "un somni fet realitat" pensat per a la promoció, inserció i equilibri personal dels usuaris i ha agraït el suport indispensable de les institucions.
L'edifici s'ha dissenyat pensant en oferir als usuaris "una vida tranquil·la però també una inserció a dins de la societat", una metàfora de l'objectiu final del projecte.
Així s'hi ha referit el vicepresident de la fundació Vimar, Jordi Sistach, que ha detallat com serà la futura residència Els Estanys de Catell-Platja d'Aro (Baix Empordà) a la sala de plens de l'Ajuntament del municipi on hi havia representades totes les institucions que hi donen suport.
La residència, de dues plantes, busca reduir l'impacte amb l'entorn (està a tocar d'un parc urbà) i per això els espais s'han distribuït en cinc volums diferents amb patis d'ombra a la planta baixa i les tres unitats de convivència per a 30 persones a la segona.
"Volem que siguin famílies de deu persones", ha afirmat Sistach, amb una sala per compartir a les hores lliures o caps de setmana.
Pel que fa a la primera planta, també hi haurà una part per a dependències administratives just al costat de les sales d'activitats on hi haurà un gimnàs, una sala d'estimulació sensorial i una altra d'hidromassatge.
L'altra activitat principal serà el centre de dia per a una vintena més d'usuaris.
En total, comptarà amb una superfície construïda d'uns 2.400 m2 entre les dues plantes.
Sistach ha subratllat que les places seran públiques i que per tant hi podran optar persones de tot Catalunya tot i que també es tindrà molt en compte la xarxa social dels usuaris.
Durant la presentació, ha agraït el suport de totes les administracions i institucions que ho faran possible tot recordant que darrere de la Fundacio Vimar "no hi ha empresaris" sinó pares amb fills que tenen discapacitats que volen les millors atencions i un bon futur per a ells.
També ha dit, que la residència serà un "somni fet realitat" que donarà resposta a una necessitat que hi ha a la comarca.
Precisament, el president de la fundació, Claudi Mató, ha fet referència a la mancança de places per a aquest col·lectiu a la comarca.
Segons un estudi del Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat que es va fer amb dades del 2015-2018, al Baix Empordà hi havia 434 persones que necessitaven una plaça de llar residència però a la pràctica només hi havia 34 places.
I en el cas de residència, de 112 usuaris potencials només hi havia 16 places, totes elles ocupades.
Tot això, sense tenir en compte aquells pares o tutors que no ho han demanat oficialment.
És per això que la fundació ha recordat que hi ha molta feina per fer encara.
Properament, està previst que l'actual residència Robert Pallí de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) pugui convertir-se també en llar residència i passar de les 34 places actuals fins a 46.
Generalitat i Diputació, compromesos amb el projecte
La futura residència, que es començarà a construir el setembre amb una previsió de més de dos anys de feina, costarà uns 4,17 milions d'euros (MEUR).
Més del 50% del finançament, els aportarà l'Obra Social 'la Caixa'.
El delegat del Govern a Girona, Pere Vila, i el diputat en funcions de la Diputació de Girona, Jordi Camps, han elogiat la feina de la fundació i s'han compromès a donar-hi suport tot posant en valor la col·laboració públic-privada per poder fer realitat projectes com aquest.
La directora general de Serveis Socials de la Generalitat, Meritxell Benedí, també ha reconegut la contribució d'entitats i fundacions per construir polítiques públiques davant necessitats socials.
I l'alcalde del municipi en funcions, Joan Giraut, ha subratllat seguir "molt convençut" d'aquest projecte "ambiciós i de futur i present" i ha recordat que ha comptat amb el suport unànime de tots els regidors del consistori.
També ha fet una menció especial al tinent alcalde en funcions Josep Maria Solé, també present a l'acte, per la seva implicació.
Durant l'acte, representants de Rotary han lliurat les claus d'un vehicle adaptat per a la fundació. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Al setembre es començarà a construir una residència anomenada Els Estanys dirigida a persones amb discapacitat. Es preveu que les obres durin dos anys. Tindrà un capacitat per a 30 persones i el cost superarà els 4,17 milions d'euros, el 50% dels quals els aportarà l'Obra Social \"la Caixa\" i la resta la Diputació de Girona.",
"a2": "La nova residència per a persones amb discapacitat a Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) ha començat a construir-se i es preveu que el cost superarà els 4,17 milions d'euros, el 50% dels quals els aportarà l'Obra Social \"la Caixa\". Les places de la residència Els Estanys seran públiques i per tant persones de tota Catalunya podran optar a entrar-hi.",
"a3": "La residència per a persones amb discapacitat \"Els Estanys\" de Castell-Platja d'Aro es començarà a construir al setembre i té una previsió d'obres de més de dos anys. Jordi Sistach, en representació de la fundació Vimar, ha explicat que la residència tindrà cinc espais diferents amb tres unitats de convivència de 10 persones cadascuna."
},
"extractive": {
"a1": "La futura residència Els Estanys per a persones amb discapacitat que es projecte a una finca de Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) començarà a construir-se a partir de setembre i amb una previsió d'obres de més de dos anys. \nEl nou espai, situat a tocar d'un parc urbà, inclourà tres unitats de convivència per a un total de 30 usuaris i un centre de dia. \nEl cost supera els 4,17 milions d'euros (MEUR), dels quals més del 50% els aportarà l'Obra Social 'la Caixa' i el restant seran aportacions de la Diputació de Girona, Generalitat i alguns ajuntaments de la comarca. \nL'edifici s'ha dissenyat pensant en oferir als usuaris \"una vida tranquil·la però també una inserció a dins de la societat\", una metàfora de l'objectiu final del projecte. ",
"a2": "La futura residència Els Estanys per a persones amb discapacitat que es projecte a una finca de Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) començarà a construir-se a partir de setembre i amb una previsió d'obres de més de dos anys. \nEl cost supera els 4,17 milions d'euros (MEUR), dels quals més del 50% els aportarà l'Obra Social 'la Caixa' i el restant seran aportacions de la Diputació de Girona, Generalitat i alguns ajuntaments de la comarca. \nSistach ha subratllat que les places seran públiques i que per tant hi podran optar persones de tot Catalunya tot i que també es tindrà molt en compte la xarxa social dels usuaris. \nEl delegat del Govern a Girona, Pere Vila, i el diputat en funcions de la Diputació de Girona, Jordi Camps, han elogiat la feina de la fundació i s'han compromès a donar-hi suport tot posant en valor la col·laboració públic-privada per poder fer realitat projectes com aquest. ",
"a3": "La futura residència Els Estanys per a persones amb discapacitat que es projecte a una finca de Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) començarà a construir-se a partir de setembre i amb una previsió d'obres de més de dos anys.\nEl cost supera els 4,17 milions d'euros (MEUR), dels quals més del 50% els aportarà l'Obra Social 'la Caixa' i el restant seran aportacions de la Diputació de Girona, Generalitat i alguns ajuntaments de la comarca. \nAixí s'hi ha referit el vicepresident de la fundació Vimar, Jordi Sistach, que ha detallat com serà la futura residència Els Estanys de Catell-Platja d'Aro (Baix Empordà) a la sala de plens de l'Ajuntament del municipi on hi havia representades totes les institucions que hi donen suport. \nLa residència, de dues plantes, busca reduir l'impacte amb l'entorn (està a tocar d'un parc urbà) i per això els espais s'han distribuït en cinc volums diferents amb patis d'ombra a la planta baixa i les tres unitats de convivència per a 30 persones a la segona. "
},
"extreme": {
"a1": "La residència per a persones amb discapacitat Els Estanys començarà a construir-se al setembre i s'acabarà d'aquí dos anys.",
"a2": "Comencen les obres de la nova residència Els Estanys per a persones amb discapacitat a Platja d'Aro.",
"a3": "Al setembre es començarà a construir una residència per a persones discapacitades en una finca de Castell-Platja d'Aro."
}
} |
139 | Temporada Alta 2019: un centenar d’espectacles per a reflexionar sobre la condició humana | El 28è Temporada Alta es farà del 6 d’octubre al 9 de desembre a Girona, Salt i sis municipis més | D’on venim?
On som?
Què és la condició humana?
Quins són els desafiaments del futur?
Aquestes són algunes de les preguntes que la programació del festival Temporada Alta pretén de respondre o, com a mínim, fer reflexionar als espectadors amb un centenar d’espectacles que es podran veure del 6 d’octubre al 9 de desembre a Girona, Salt i sis municipis més.
Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
La voluntat del festival és d’acostar el teatre, la música, la dansa i el cinema als espectadors, i és per això que ha optat per obres que recuperen textos universals de Shakespeare, Rodoreda, Bertrana, Verdaguer, Pinter, Lorca i Zweig.
Algunes d’aquestes obres també tracten la condició humana però des d’una perspectiva més contemporània com, ara la italiana Macbettu, O agora que demora, basada en l’Odissea per parlar de la immigració, i Iphigenia en Vallecas, que actualitza la Ifigènia a Àulida d’Eurípides i reflexiona sobre un sistema que deixa la joventut sense futur.
De fet, Macbettu serà una de les obres que inaugurarà el festival, juntament amb un altre text shakespearià, Measure for Measure, de la Royal Shakespeare Company.
Aquesta doble funció serà l’11 d’octubre al Teatre Municipal de Girona i obrirà una programació d’espectacles amb vint-i-set propostes internacionals, vint-i-cinc produccions i coproduccions del festival, trenta obres de creació contemporània i cinquanta-sis de dramatúrgia catalana, un dels pilars del festival.
Aquest diumenge, el primer espectacle del Temporada Alta serà un concert de celebració dels deu anys del grup musical infantil el Pot Petit.
La programació és eclèctica i pretén d’acostar les arts escèniques a tanta gent com sigui possible.
Però el festival va més enllà per aconseguir aquest objectiu.
Amb el projecte A Tempo, juntament amb la Fundació la Ciutat Invisible, es dóna l’oportunitat que durant el curs escolar els professors es coordinin amb diferents agents culturals per transformar l’aula a través de les arts, per exemple amb visites d’artistes a les escoles o assistència a assajos generals.
A més, com a novetat s’ha creat el programa Artèria, per a promocionar el teatre entre la gent jove.
El festival també ha participat en la producció i la coproducció de moltes de les propostes de la programació.
Una de les coproduccions més importants, feta juntament amb el TNC, és La mort i la primavera, de Joan Ollé, que duu a l’escenari la novel·la de Mercè Rodoreda.
Entre les copoduccions, també hi destaca la nova proposta d’Àlex Rigola, en col·laboració amb Alba Pujol, Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres a cap dels viatgers; GRRRLS!!!, de Carlota Subirós, coproduïda amb el CCCB; i Livalone, coproduïda amb Fira Tàrrega.
Una altra de les propostes és CredoinunsolODIO, de Stefano Massini, dirigida per Rosa Maria Sardà, una lectura dramatitzada en record a Cristina Cervià sobre la vida quotidiana a la franja de Gaza.
També destaca l’espectacle Love, un projecte d’Escenaris Especials coordinat per Clàudia Cedó, on persones en risc d’exclusió social reflexionen sobre l’amor.
A més, també es faran els espectacles Decadència, de Steven Berkoff, i Noucents, el pianista de l’oceà, d’Alessandro Baricco, un recorregut per la música del segle XX.
Podeu consultar tota la programació del Temporada Alta
Pel que fa a la dansa, destaquen la proposta de Marta Carrasco, Jo, dona (A Lili Elbe), un homenatge a la primera dona transsexual que es va canviar de sexe; Red Room, de Sol Picó i Susanna Barranco, que combina dansa, teatre i cinema; i Trama, de Roser López Espinosa.
Un dels objectius del Temporada Alta és donar espai als dramaturgs catalans.
Enguany, hi haurà espectacles amb textos de Marc Rosich, Marta Buchaca, Clàudia Cedó, Cristina Clemente, Toni Gomila, Carla Torres, Daniela Feixas, Jordi Oriol, Lola Rosales, Berta Prieto, Daniel J. Meyer i Llàtzer Garcia entre més.
A banda, com cada any, es farà el Torneig de Dramatúrgia Catalana, una de les propostes més esperades.
S’hi enfrontaran autors consolidats i noves veus de la dramatúrgia catalana incloent els guanyadors de les darreres edicions del País Valencià i les Illes.
La final del torneig es farà el 9 de desembre. | [
"cultura",
"arts escèniques"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El festival Temporada Alta centra aquest any els seus espectacles en preguntes relacionades amb la condició humana, els orígens i el futur de la humanitat. El festival pretén apropar el teatre, la música, la dansa i el cinema als espectadors mitjançant textos universals com els de Shakespeare, Rodoreda, Bertrana, Verdaguer, etc.",
"a2": "La nova edició del festival Temporada Alta, que enguany celebra la seva 28ena edició, basarà els seus espectacles en resoldre preguntes sobre la condició humana. Qui som? D'on venim? El festival estarà en marxa del 6 d'octubre al 9 de desembre en vuit municipis gironins i amb obres de Shakespeare, Rodoreda, Verdaguer o Lorca, entre altres.",
"a3": "Del 6 d'octubre al 9 de desembre tindrà lloc el festival Temporada Alta a Girona, Salt i sis municipis més, en el qual es pretén que els espectadors reflexionin sobre la condició humana. Hi haurà espectacles culturals relacionats amb el teatre, la música, la dansa i el cinema, i també es reivindicarà la dramatúrgia catalana."
},
"extractive": {
"a1": "Aquestes són algunes de les preguntes que la programació del festival Temporada Alta pretén de respondre o, com a mínim, fer reflexionar als espectadors amb un centenar d’espectacles que es podran veure del 6 d’octubre al 9 de desembre a Girona, Salt i sis municipis més.\nLa voluntat del festival és d’acostar el teatre, la música, la dansa i el cinema als espectadors, i és per això que ha optat per obres que recuperen textos universals de Shakespeare, Rodoreda, Bertrana, Verdaguer, Pinter, Lorca i Zweig. \nAlgunes d’aquestes obres també tracten la condició humana però des d’una perspectiva més contemporània com, ara la italiana Macbettu, O agora que demora, basada en l’Odissea per parlar de la immigració, i Iphigenia en Vallecas, que actualitza la Ifigènia a Àulida d’Eurípides i reflexiona sobre un sistema que deixa la joventut sense futur. \nAquesta doble funció serà l’11 d’octubre al Teatre Municipal de Girona i obrirà una programació d’espectacles amb vint-i-set propostes internacionals, vint-i-cinc produccions i coproduccions del festival, trenta obres de creació contemporània i cinquanta-sis de dramatúrgia catalana, un dels pilars del festival. ",
"a2": "Aquestes són algunes de les preguntes que la programació del festival Temporada Alta pretén de respondre o, com a mínim, fer reflexionar als espectadors amb un centenar d’espectacles que es podran veure del 6 d’octubre al 9 de desembre a Girona, Salt i sis municipis més.\nLa voluntat del festival és d’acostar el teatre, la música, la dansa i el cinema als espectadors, i és per això que ha optat per obres que recuperen textos universals de Shakespeare, Rodoreda, Bertrana, Verdaguer, Pinter, Lorca i Zweig.\nEl festival també ha participat en la producció i la coproducció de moltes de les propostes de la programació.\nUna de les coproduccions més importants, feta juntament amb el TNC, és La mort i la primavera, de Joan Ollé, que duu a l’escenari la novel·la de Mercè Rodoreda.",
"a3": "Aquestes són algunes de les preguntes que la programació del festival Temporada Alta pretén de respondre o, com a mínim, fer reflexionar als espectadors amb un centenar d’espectacles que es podran veure del 6 d’octubre al 9 de desembre a Girona, Salt i sis municipis més.\nLa voluntat del festival és d’acostar el teatre, la música, la dansa i el cinema als espectadors, i és per això que ha optat per obres que recuperen textos universals de Shakespeare, Rodoreda, Bertrana, Verdaguer, Pinter, Lorca i Zweig.\nLa programació és eclèctica i pretén d’acostar les arts escèniques a tanta gent com sigui possible.\nUn dels objectius del Temporada Alta és donar espai als dramaturgs catalans. "
},
"extreme": {
"a1": "El festival Temporada Alta d'enguany pretén fer reflexionar els espectadors sobre qui som i d’on venim.",
"a2": "El festival Temporada Alta enceta la seva 28ena edició amb una programació que reflexiona sobre la condició humana.",
"a3": "Un centenar d’actes culturals entorn de qüestions filosòfiques sobre la humanitat tindran lloc al festival Temporada Alta."
}
} |
1,361 | Barcelona atura la rehabilitació de dos edificis sencers sense llicència | Es tracta d'un bloc del Poble-sec on encara hi ha veïns que es transformarà en pisos de luxe i un del Clot que el consistori intueix que seran apartaments turístics | L'Ajuntament de Barcelona ha aturat els últims dies les obres de rehabilitació de dos edificis amb interès especulatiu perquè els promotors havien endegat reformes integrals sense llicència.
Es tracta del número 12 del carrer Murillo, al barri del Poble-sec, que es preveu transformar en pisos de luxe, i del 609 de Consell de Cent, al barri del Clot, a prop de la plaça de Glòries, on el consistori intueix que s'hi volen fer pisos turístics, segons el regidor d'Habitatge i de Sant Martí, Josep Maria Montaner.
En aquest cas s'havia aixecat fins i tot una planta de més sense que ho permeti el planejament urbanístic.
Segons l'Ajuntament, darrere les obres del carrer Murillo hi ha el fons Vertice Nedax, vinculada a la societat Norvet, mentre que en el cas de Consell de Cent hi ha la societat xinesa Sort Bwok.
Pel que fa a aquest segon edifici, la companyia havia estat realitzant la remodelació integral de l'edifici, on havia instal·lat dos ascensors, i havia incrementat un pis sense la llicència corresponent.
El consistori farà enderrocar el nou pis perquè el planejament de la zona no permet aquest increment.
El Districte de Sant Martí va detectar l'incompliment de la normativa perquè en aquesta adreça s'havien tramitat només dos comunicats i quatre assabentats, i fa uns dies es va sol·licitar una llicència de divisió horitzontal per comercialitzar els pisos de manera individual.
Els tècnics van inspeccionar les obres, van suspendre els treballs que s'estaven fent i van precintar el bloc.
A més, s'iniciarà un procediment sancionador.
El precinte només s'aixecarà quan es legalitzin les obres i s'enderroquin els volums afegits.
En el cas del carrer Murillo, s'havien tramitat fins a una vintena de comunicats d'obres puntuals, però ha quedat acreditat que s'havia fet una rehabilitació integral de l'edifici.
A més, només es va deixar fora de les obres un dels immobles, on encara resideix en Feliciano, un veí amb els seus dos fills menors.
Ja ha patit quatre intents de desnonament, el primer dels quals amb el contracte de lloguer encara en vigor.
El consistori defensa que no se li va oferir un allotjament durant les obres.
En Feliciano vivia a la finca des del 2008 i la nova propietat no li va voler renovar el contracte de lloguer, relata el consistori, que ha intentat fer de mitjancer sense èxit.
Al mateix edifici Norvet sí que ha ofert a un altre veí que encara hi resideix amb un contracte de renda antiga la possibilitat d'instal·lar-se a un local, però sense cèdula d'habitabilitat.
El consistori ha optat per enviar una carta a Norvet i Vertice Nedax exigint que retirin la petició de desnonament i s'avinguin a trobar una solució digna per al llogater.
L'Ajuntament no acceptarà el "joc brut"
Segons la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, "és de justícia que es puguin quedar on viuen des de fa 10 anys", i ha ofert l'Ajuntament per donar garanties del pagament del lloguer.
En opinió de Pérez, els fons i societats immobiliàries demostren que eludeixen la seva responsabilitat i eviten el control de l'Ajuntament sense demanar llicència, "una pràctica reiterada", ha subratllat.
L'Ajuntament té detectats 38 casos amb assetjament immobiliari i altres pràctiques irregulars, com no demanar permís de rehabilitació, ha indicat Montaner, el qual ha remarcat que la capital catalana "no acceptarà aquest tipus de joc brut, de saltar-se les normes", i ha agregat: "S'han de respectar els barris".
Els precedents de la societat Norvet
El consistori ja va aturar un projecte de Norvet al número 477 del carrer Aragó per manca de llicència.
En aquell cas la propietat no va demanar el permís d'obres majors que l'hauria obligat a reallotjar temporalment els veïns, i s'havia limitat a tramitar 25 comunicats.
A més, està essent investigada pel Jutjat número 31 de la ciutat per haver contractat a l'empresa Desokupa per dur a terme un desallotjament extrajudicial.
En aquest cas el consistori s'ha personat com a acusació popular.
A més, els serveis municipals han detectat una altra irregularitat vinculada al grup de Norvet, a la finca del número 33 del carrer Poeta Cabanyes, també al Poble-sec.
S'hi va realitzar un enderroc en el qual, malgrat haver sol·licitat el comunicat, no es va pagar la taxa de serveis urbanístics i l'impost de les instal·lacions, construccions i obres (ICIO), raó per la qual va caducar.
El Districte de Sants-Montjuïc ha revisat l'expedient perquè regularitzin l'enderroc i ha incoat un expedient sancionador. | [
"barcelona: habitatge"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L’Ajuntament de Barcelona atura la construcció de dos edificis amb un interès turístic, ja que les obres han començat sense llicència. Fins i tot s’ha aixecat una altra planta sense consultar el plantejament urbanístic, per això el consorci ordenarà que s’enderroqui i s’iniciarà un procés sancionador. El precinte només es retirarà quan es legalitzin les obres.",
"a2": "L'Ajuntament de Barcelona ha detectat que dos edificis sense llicència aprovada havien començat les obres de reforma, un al carrer Consell de Cent i l'altre al carrer Murillo. Les obres de rehabilitació dels dos edificis s'han aturat i s'ha vist que ambdós tenien un interès especulatiu. L'Ajuntament confirma que no permetrà el joc brut de les societats immobiliàries.",
"a3": "Un edifici del Poble-sec i un altre del Clot han estat rehabilitats il·legalment per dues societats amb la finalitat de crear pisos de luxe i, probablement, apartaments turístics, respectivament. L'Ajuntament de Barcelona ha intervingut aturant les obres i prenent les mesures jurídiques corresponents, ja que fins i tot hi havia persones encara vivint-hi."
},
"extractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Barcelona ha aturat els últims dies les obres de rehabilitació de dos edificis amb interès especulatiu perquè els promotors havien endegat reformes integrals sense llicència. \nEs tracta del número 12 del carrer Murillo, al barri del Poble-sec, que es preveu transformar en pisos de luxe, i del 609 de Consell de Cent, al barri del Clot, a prop de la plaça de Glòries, on el consistori intueix que s'hi volen fer pisos turístics, segons el regidor d'Habitatge i de Sant Martí, Josep Maria Montaner. \nEl consistori farà enderrocar el nou pis perquè el planejament de la zona no permet aquest increment.\nA més, s'iniciarà un procediment sancionador.",
"a2": "L'Ajuntament de Barcelona ha aturat els últims dies les obres de rehabilitació de dos edificis amb interès especulatiu perquè els promotors havien endegat reformes integrals sense llicència.\nEs tracta del número 12 del carrer Murillo, al barri del Poble-sec, que es preveu transformar en pisos de luxe, i del 609 de Consell de Cent, al barri del Clot, a prop de la plaça de Glòries, on el consistori intueix que s'hi volen fer pisos turístics, segons el regidor d'Habitatge i de Sant Martí, Josep Maria Montaner. \nEl Districte de Sant Martí va detectar l'incompliment de la normativa perquè en aquesta adreça s'havien tramitat només dos comunicats i quatre assabentats, i fa uns dies es va sol·licitar una llicència de divisió horitzontal per comercialitzar els pisos de manera individual. \nSegons la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, \"és de justícia que es puguin quedar on viuen des de fa 10 anys\", i ha ofert l'Ajuntament per donar garanties del pagament del lloguer. ",
"a3": "L'Ajuntament de Barcelona ha aturat els últims dies les obres de rehabilitació de dos edificis amb interès especulatiu perquè els promotors havien endegat reformes integrals sense llicència. \nEs tracta del número 12 del carrer Murillo, al barri del Poble-sec, que es preveu transformar en pisos de luxe, i del 609 de Consell de Cent, al barri del Clot, a prop de la plaça de Glòries, on el consistori intueix que s'hi volen fer pisos turístics, segons el regidor d'Habitatge i de Sant Martí, Josep Maria Montaner.\nA més, només es va deixar fora de les obres un dels immobles, on encara resideix en Feliciano, un veí amb els seus dos fills menors. Ja ha patit quatre intents de desnonament, el primer dels quals amb el contracte de lloguer encara en vigor.\nL'Ajuntament té detectats 38 casos amb assetjament immobiliari i altres pràctiques irregulars, com no demanar permís de rehabilitació, ha indicat Montaner, el qual ha remarcat que la capital catalana \"no acceptarà aquest tipus de joc brut, de saltar-se les normes\", i ha agregat: \"S'han de respectar els barris\". "
},
"extreme": {
"a1": "L'Ajuntament de Barcelona atura les obres de dos edificis perquè les reformes s’havien engegat sense llicència.",
"a2": "L'Ajuntament de Barcelona atura les obres de rehabilitació de dos edificis que no tenien la llicència aprovada.",
"a3": "L'Ajuntament de Barcelona detecta un parell d'edificis rehabilitats de manera il·legal i ordena que es detinguin"
}
} |
818 | El govern i els partits de l’Espai de Diàleg pacten de continuar a la taula tot i la repressió, el judici i les eleccions | L'organisme farà reunions mensuals i es crearà un grup mixt per a preparar-les | El govern i els partits de l’Espai de Diàleg –JxCat, ERC, PSC-Units i Catalunya en Comú-Podem– han pactat de continuar a la taula tot i la repressió de l’estat espanyol, el judici contra l’1-O i les eleccions vinents, de moment municipals i europees.
Ho ha explicat la portaveu de l’executiu, Elsa Artadi, després de la segona reunió d’aquest organisme al Palau de la Generalitat.
El president, Quim Torra, ha portat a la reunió el document amb els 21 punts que va oferir al president espanyol, Pedro Sánchez, el 20 de desembre a la cimera de Pedralbes.
Tant el PSC com els comuns han agraït la transparència amb la presentació d’aquest document.
Artadi ha dit: ‘Ens hem intentat conjurar perquè la taula es mantingui per a ser útil i productiva i poder avançar.’
Segons ella, la reunió, d’una hora i mitja, ha estat productiva i s’hi ha parlat de què ha de fer l’espai i com fer-ho, a més d’acordar-se la periodicitat mensual de les reunions.
La portaveu ha destacat que s’hagi acordat de crear un grup tècnic que prepari el pla de treball i el calendari.
I ha insistit que a les reunions s’hi ha de poder arribar amb documentació ja treballada per tal que siguin més útils.
El govern entén que la Taula del Diàleg ha de ser complementària dels altres espais que s’han creat amb l’estat espanyol: la negociació bilateral entre la Generalitat i la Moncloa, i les reunions de partits on es volen incloure almenys PSOE i Podem.
Finalment, Artadi ha lamentat que Cs, la CUP i el PP hagin tornat a optar per no assistir-hi, tal com ja van fer al novembre.
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha celebrat que el president, Quim Torra, el vice-president, Pere Aragonès, i la consellera Elsa Artadi hagin compartit amb els grups que han assistit a la reunió el contingut de les negociacions del govern amb la Moncloa: ‘Els honora’, ha subratllat.
Iceta ha dit que és de justícia de fer un reconeixement a l’executiu per haver convocat la reunió i haver compartit els elements del diàleg que mantenen amb el govern espanyol: ‘No tenien cap obligació de fer-ho, però han fet aquest esforç de transparència’.
Sobre la possibilitat d’afegir partits espanyols en un espai de diàleg, Iceta ha dit que no hi veia cap inconvenient, i que el PSC serà sempre ‘facilitador’ dels acords que es tanquin: ‘Donarem suport a allò que faci consens’, ha dit.
Per Jèssica Albiach (Catalunya en Comú-Podem), hi ha hagut un avenç qualitatiu.
Ha considerat una bona notícia la proposta del govern de programar les reunions i establir una metodologia de treball.
Albiach també ha insistit en la presència de representants de la CUP-CC, Cs i el PP per donar una resposta ‘àmplia i contundent’ a la situació ‘d’excepcionalitat democràtica’.
Ha destacat que es constituirà un equip tècnic mixt amb representants de tots els grups parlamentaris per preparar les reunions.
Albiach també ha celebrat que l’espai haig servit per a retre comptes per part del govern en relació amb les negociacions amb la Moncloa.
Albiach ha mostrat el seu acord, també, a la presència d’observadors internacionals objectius per ‘facilitar el diàleg en una situació difícil’.
El dirigent d’ERC Sergi Sabrià ha demanat a la resta d’actors perquè les sessions següents serveixin per a concretar avenços polítics.
Ha reclamat de sortir ‘de la zona de confort’ i ha insistit així en el dret d’autodeterminació i en el final de la repressió com a vies per esbossar una sortida al conflicte polític.
Sobre una possible retirada a l’esmena a la totalitat al pressupost espanyol, Sabrià ha mantingut com a condicions abordar un diàleg amb l’estat ‘sense límits’ i la fi de la repressió.
‘No hi ha hagut cap canvi’, ha afegit.
El portaveu parlamentari de JxCat, Albert Batet, ha condicionat el diàleg amb l’estat a dos elements.
Per una banda, que tingui garanties, és a dir, que s’elabori un pla de treball, un calendari i que es triï un ‘independent acordat entre les parts’ per exercir de relator.
La segona condició és poder abordar el dret d’autodeterminació.
‘Si hi ha aquestes dues condicions és un bon diàleg per a avançar’, ha dit. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Tot i les eleccions, el judici de l’1-O i la repressió d’Espanya, el Govern i els partits de l’Espai de Diàleg han acordat que continuaran a la taula. La reunió, segons Artadi, ha estat productiva. El Govern creu que la Taula del Diàleg ha d’anar acompanyada d’altres espais com la negociació bilateral de la Generalitat i la Moncloa.",
"a2": "El Govern ha confirmat que tant ells com els partits de l'Espai de Diàleg (JxCat, ERC, PSC-Units i Catalunya en Comú-Podem), continuaran amb la taula de diàleg a pesar de la repressió del Govern espanyol. En aquest pacte, Torra ha aportat el document amb els punts que van plantejar al Govern espanyol per seguir amb les negociacions i el diàleg.",
"a3": "En un context polític marcat per la repressió i diversos esdeveniments, el Govern i l’Espai de Diàleg, del qual formen part JxCat, ERC, PSC-Units i Catalunya en Comú-Podem, acorden continuar a la taula. Es tracta d'un organisme més de debat, complementari d'altres espais de diàleg. Lamenten, però, que Cs, la CUP i el PP no hi assisteixen."
},
"extractive": {
"a1": "El govern i els partits de l’Espai de Diàleg –JxCat, ERC, PSC-Units i Catalunya en Comú-Podem– han pactat de continuar a la taula tot i la repressió de l’estat espanyol, el judici contra l’1-O i les eleccions vinents, de moment municipals i europees.\nEl president, Quim Torra, ha portat a la reunió el document amb els 21 punts que va oferir al president espanyol, Pedro Sánchez, el 20 de desembre a la cimera de Pedralbes. \nSegons ella, la reunió, d’una hora i mitja, ha estat productiva i s’hi ha parlat de què ha de fer l’espai i com fer-ho, a més d’acordar-se la periodicitat mensual de les reunions.\nEl govern entén que la Taula del Diàleg ha de ser complementària dels altres espais que s’han creat amb l’estat espanyol: la negociació bilateral entre la Generalitat i la Moncloa, i les reunions de partits on es volen incloure almenys PSOE i Podem. ",
"a2": "El govern i els partits de l’Espai de Diàleg –JxCat, ERC, PSC-Units i Catalunya en Comú-Podem– han pactat de continuar a la taula tot i la repressió de l’estat espanyol, el judici contra l’1-O i les eleccions vinents, de moment municipals i europees.\nEl president, Quim Torra, ha portat a la reunió el document amb els 21 punts que va oferir al president espanyol, Pedro Sánchez, el 20 de desembre a la cimera de Pedralbes.\nLa portaveu ha destacat que s’hagi acordat de crear un grup tècnic que prepari el pla de treball i el calendari. \nIceta ha dit que és de justícia de fer un reconeixement a l’executiu per haver convocat la reunió i haver compartit els elements del diàleg que mantenen amb el govern espanyol: ‘No tenien cap obligació de fer-ho, però han fet aquest esforç de transparència’. ",
"a3": "El govern i els partits de l’Espai de Diàleg –JxCat, ERC, PSC-Units i Catalunya en Comú-Podem– han pactat de continuar a la taula tot i la repressió de l’estat espanyol, el judici contra l’1-O i les eleccions vinents, de moment municipals i europees.\nEl president, Quim Torra, ha portat a la reunió el document amb els 21 punts que va oferir al president espanyol, Pedro Sánchez, el 20 de desembre a la cimera de Pedralbes.\nEl govern entén que la Taula del Diàleg ha de ser complementària dels altres espais que s’han creat amb l’estat espanyol: la negociació bilateral entre la Generalitat i la Moncloa, i les reunions de partits on es volen incloure almenys PSOE i Podem. \nFinalment, Artadi ha lamentat que Cs, la CUP i el PP hagin tornat a optar per no assistir-hi, tal com ja van fer al novembre."
},
"extreme": {
"a1": "El Govern i els partits de l’Espai de Diàleg dialogaran tot i la repressió d’Espanya, l’1-O i les eleccions.",
"a2": "La portaveu del govern, Elsa Artadi, ha confirmat que se seguirà amb la taula de diàleg.",
"a3": "Malgrat les circumstàncies, el Govern i l’Espai de Diàleg, format per JxCat, ERC, PSC-Units i Catalunya en Comú-Podem, decideixen continuar."
}
} |
1,669 | Cebrián, els orígens franquistes d'un dels «executors» de Sánchez | El paper de l’home fort de Prisa ha estat determinant en la defenestració del líder del PSOE | Fill del periodista franquista Vicente Cebrián, va ser deixeble del falangista Emilio Romero i cap d’informatius de TVE amb Arias Navarro | Qui perd els orígens perd la identitat, cantava Raimon, i en les actituds dels humans el bressol d’on se surt explica moltes coses.
En la crisi soferta pel PSOE, Prisa i el seu buc insígnia, el diari El País, ha estat una peça determinant per assetjar, i finalment abatre, el secretari general del PSOE.
El comitè federal que va eliminar Pedro Sánchez ha deixat moltes proves que només s’expliquen si s’entenen les claus del que va suposar la transició a la mort de Franco.
Nascut el 1944, Juan Luis Cebrián va ser una jove estrella del periodisme sorgit del forn del franquisme.
El seu pare no era un qualsevol.
Vicente Cebrián era un dels grans noms de la premsa del Movimiento.
Però el lligam amb el poder mediàtic del moment li venia també de part de mare, membre d’una saga poderosa que va donar un director a La Vanguardia i al diari Arriba, aquest darrer un altre rotatiu de la cadena blava.
Del vincle amb els mitjans oficials n’és una prova que en el seu casament, el 1966, va oficiar com a padrí un membre del govern de Franco, el ministre d’Hisenda, Espinosa San Martín.
Vicente Cebrián va obrir al fill les portes de la premsa.
Juan Luis va ser nomenat sotsdirector del diari Informaciones i cap de redacció de Pueblo, que dirigia el sinistre Emilio Romero, un "maestro de periodistas” i amic de Vicente.
Solidaritat de camarades.
El febrer del 1974, Juan Luis Cebrián va ser nomenat cap d’informatius de TVE.
Un lloc clau en un període decisiu.
Va ser dos mesos després de l’assassinat de Carrero i quan feia pocs dies del famós discurs del nou president, Carlos Arias Navarro, davant les Corts en el que es va anomenar "el espíritu del 12 de febrero”.
Arias anunciava una tímida obertura política.
La Transició començava a treure el cap i Cebrián era allà.
Ja no deixaria el primer pla.
L’hegemonia cultural
Han passat quaranta anys des de la mort de Franco, però Juan Luis Cebrián, que ja manava molt aleshores, ha esdevingut un veritable poder fàctic des de la presidència executiva de Prisa, després de la desaparició de Jesús de Polanco.
El 4 de maig de 1976 va sortir al carrer el primer exemplar d'El País i Cebrián va ascendir a la direcció gràcies al suport d'un dels primers accionistes, el llavors vicepresident del govern Manuel Fraga.
El diari continua sent un símbol de totes les contradiccions de la transició espanyola a la democràcia.
Juntament amb Polanco, l’altre gran nom en el procés de gestació del rotatiu va ser José Ortega Spottorno, fill del filòsof Ortega y Gasset.
La concepció orteguiana d’Espanya –essencialista, unitarista- ha estat sempre present en el discurs del rotatiu.
Com és ben conegut, tot i que la línia editorial sempre s’ha volgut liberal i progressista, en el naixement de El País hi van tenir un paper bàsic un seguit de figures provinents del falangisme més pur, des d’Antonio Tovar a Pedro Laín Entralgo, que ja feia anys que s’havien desmarcat del règim.
A les pàgines del diari van trobar-hi refugi i coartada.
Després vindria, de la mà de Cebrián, però amb la necessària benedicció de Polanco, l’aliança estratègica amb el PSOE "renovat" de Felipe González.
Aquí rau una de les majors paradoxes de la Transició.
El País ha protagonitzat canvis i inflexions, però en un aspecte ha mantingut una continuïtat ideològica sense fissures: la defensa a ultrança de l’Espanya unitària a banda d’esdevenir guardià de les essències "transitives".
Després vindrien els anys de triomf mediàtic, amb l’expansió de l’imperi Prisa, temps d’excessos en els quals el grup ha hagut d’afrontar una situació delicada, però que no li ha impedit incrementar el seu so de manera extraordinària.
Cebrián va cobrar de Prisa més de dos milions d’euros l’any 2015.
Embafat de poder, mai n’ha tingut prou.
Acumula nombrosíssimes distincions.
És Oficial de les Arts i les Lletres de França, membre del Club de Roma, membre d’acadèmies i condecoracions diverses.
El darrer episodi conegut és l’aparició del nom de la seva exdona en "els papers de Panamà".
Prisa va anunciar una querella contra La Sexta i els digitals El Confidencial i eldiario.es per haver informat sobre el suposat vincle de Teresa Aranda com a apoderada d’una empresa a les illes Seychelles. | [
"crisi al psoe: perfil"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Cebrián, un dels executors de Sánchez, va ser un jove franquista que va destacar en el periodisme i va esdevenir un poder fàctic des de la presidència executiva de Prisa. El 1976 va sortir el primer exemplar d’El País i Cebrián va formar part de la direcció amb el suport de Fraga.",
"a2": "Sens dubte, en la crisi del PSOE i l'enderrocament de Pedro Sánchez, ha tingut a veure molt el Grupo Prisa i sobre tot El País. I dins d'El País, Juan Luis Cebrián, director i fundador del periòdic, el qual té un passat falangista: fill de periodista falangista, va ser cap dels informatius de TVE amb Arias Navarro.",
"a3": "Per tal de comprendre què hi ha darrere de les intencions de Prisa, cal indagar qui hi ha implicat. I una de les persones que hi ha al grup és Juan Luis Cebrián, fill d'un important periodista del franquisme, el qual va ajudar el seu fill a fer-se un lloc al món de la premsa."
},
"extractive": {
"a1": "En la crisi soferta pel PSOE, Prisa i el seu buc insígnia, el diari El País, ha estat una peça determinant per assetjar, i finalment abatre, el secretari general del PSOE. \nEl comitè federal que va eliminar Pedro Sánchez ha deixat moltes proves que només s’expliquen si s’entenen les claus del que va suposar la transició a la mort de Franco. \nEl 4 de maig de 1976 va sortir al carrer el primer exemplar d'El País i Cebrián va ascendir a la direcció gràcies al suport d'un dels primers accionistes, el llavors vicepresident del govern Manuel Fraga. El diari continua sent un símbol de totes les contradiccions de la transició espanyola a la democràcia. \nHan passat quaranta anys des de la mort de Franco, però Juan Luis Cebrián, que ja manava molt aleshores, ha esdevingut un veritable poder fàctic des de la presidència executiva de Prisa, després de la desaparició de Jesús de Polanco.",
"a2": "En la crisi soferta pel PSOE, Prisa i el seu buc insígnia, el diari El País, ha estat una peça determinant per assetjar, i finalment abatre, el secretari general del PSOE. \nPerò el lligam amb el poder mediàtic del moment li venia també de part de mare, membre d’una saga poderosa que va donar un director a La Vanguardia i al diari Arriba, aquest darrer un altre rotatiu de la cadena blava.\nJuan Luis va ser nomenat sotsdirector del diari Informaciones i cap de redacció de Pueblo, que dirigia el sinistre Emilio Romero, un \"maestro de periodistas” i amic de Vicente.\nHan passat quaranta anys des de la mort de Franco, però Juan Luis Cebrián, que ja manava molt aleshores, ha esdevingut un veritable poder fàctic des de la presidència executiva de Prisa, després de la desaparició de Jesús de Polanco.",
"a3": "En la crisi soferta pel PSOE, Prisa i el seu buc insígnia, el diari El País, ha estat una peça determinant per assetjar, i finalment abatre, el secretari general del PSOE.\nNascut el 1944, Juan Luis Cebrián va ser una jove estrella del periodisme sorgit del forn del franquisme. El seu pare no era un qualsevol. Vicente Cebrián era un dels grans noms de la premsa del Movimiento.\nHan passat quaranta anys des de la mort de Franco, però Juan Luis Cebrián, que ja manava molt aleshores, ha esdevingut un veritable poder fàctic des de la presidència executiva de Prisa, després de la desaparició de Jesús de Polanco.\nEl País ha protagonitzat canvis i inflexions, però en un aspecte ha mantingut una continuïtat ideològica sense fissures: la defensa a ultrança de l’Espanya unitària a banda d’esdevenir guardià de les essències \"transitives\"."
},
"extreme": {
"a1": "Cebrián, un dels executors de Sánchez, té un origen franquista i és fill d'un gran nom de la premsa del Movimiento.",
"a2": "El passat falangista del director-fundador d'El País i un dels homes forts de Prisa, que ha abatut Pedro Sánchez.",
"a3": "La posició de Prisa s'entén a causa dels orígens de Juan Luis Cebrián, periodista amb influència franquista."
}
} |
499 | Neix Quid Pro Quo, el nou segell del Gall Editor per acostar la gran literatura internacional als lectors en català | L'editorial illenca publicarà deu traduccions cada any i vint títols més en el catàleg habitual | Si això fos un còmic d’Asterix, començaríem amb aquella vinyeta en què es diu que tota la Gàl·lia ha estat conquerida pels romans.
Llavors hi hauria una lupa que diria que no, que hi ha un petit llogaret a la Bretanya envoltat de cinc guarnicions romanes que desafia els invasors.
Si ho traslladem, en una analogia, al món editorial, veurem que hi ha molts llogarets que resisteixen l’invasor: són les editorials independents que s’enfronten amb els seus catàlegs a la uniformització de les grans editorials.
El llogaret en qüestió podria ser Pollença, on fa vint-i-dos anys que va començar la trajectòria el Gall Editor, l’empresa que acaba d’estrenar un segell editorial: Quid pro Quo, destinat únicament a les traduccions al català de llibres d’alta volada intel·lectual, tant novel·les com assaigs.
El nom de l’editorial –que distribueix les Punxes a tots els Països Catalans– fa referència a la dita romana que assenyala la reciprocitat entre iguals: una cosa semblant a un bescanvi just.
Ho podríem resumir dient: ‘Si això té èxit, ens en beneficiarem tots.’
Amb la incorporació del nou segell i el manteniment de títols del Gall Editor, l’empresa passarà a publicar una trentena llarga de volums l’any, una xifra que no espanta l’editor, Gracià Sànchez: ‘Fer aquests llibres i fer-los molt bé és només la meitat de la feina; l’altra meitat és vendre-la.
I per això necessitam la complicitat dels llibreters, periodistes i de tothom que pugui ajudar-nos a explicar-los, perquè són llibres molt bons que podem defensar on calgui i amb tots els arguments.’
L’objectiu és ambiciós, perquè el Gall calcula que perquè hi hagi beneficis de cada títol se n’han de vendre almenys mil exemplars.
És clar que no pensen vendre mil llibres en un exercici, sinó que esperen arribar-hi durant el temps en què tindran els drets de les obres en llengua catalana.
‘I dic aquesta xifra tenint en compte que cada llibre és un món i que depèn de què ens demanin els agents pels drets i dels costs variables de les traduccions, però la mitjana hauria de ser aquesta.’
El naixement d’una col·lecció també permet a la casa mare de reconsiderar la resta del fons: ‘En cap moment no abandonarem ni la narrativa en català, ni la poesia ni molt manco el llibre local, que és un dels nostres puntals i un dels nostres referents.
Mantindrem el volum habitual del Gall i hi incorporarem aquests deu títols anuals.’
El propòsit és provar aquest nou sistema de distribució i alhora millorar aspectes com ara la imatge.
Els quatre primers títols
Al capdavant del nou segell, s’hi mantindrà com a editor literari Antoni Xumet.
Qualsevol qui hagi seguit la seva trajectòria com a editor, tant al Gall com al Salobre, entén el seu compromís amb aquesta literatura de qualitat.
Entre les traduccions que s’han fet ja a la casa, es destaquen cinc llibres de Bernhard, alguns autors portuguesos com ara Lobo Antunes, Cardoso Pires, Eça de Queiroz i Maria do Rosário Pedreira; les germanes Brönte… Una literatura que no es pot considerar fàcil, de cap manera.
‘Tenim la idea de cercar estímuls per a l’edició i treballar aspectes que fins ara no havíem tocat.
Volem actuar amb total independència, guiant-nos pels llibres i pels autors que ens agraden, i triant sempre els millors traductors possibles.’
El nou segell ja té quatre trumfos per a aquest Sant Jordi: Stevenson sota les palmeres, d’Alberto Manguel, amb traducció de Dolors Udina; Suïcidi, d’Édouard Levé, amb traducció de Marta Marfany; L’escopeta de caça, de Yasushi Inoue, traduït del japonès per Jordi Mas; i La dificultat de ser, de Jean Cocteau, amb traducció d’Antoni Clapés.
S’hi afegiran durant l’any Gonçalo M. Tavares, Franz Kafka i Stevenson, entre més.
Els traductors diuen que es van unir de seguida al projecte.
‘Els llibres són molt bons i darrere hi ha amics.
I saps que serà un projecte boníssim’, explica Toni Clapés.
I afegeix: ‘una col·lecció de rigor sempre acaba funcionant perquè s’acaba convertint en un club de fans.’ | [
"cultura",
"lletres"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Les editorials independents intenten resistir la invasió de les grans editorials uniformitzades. Algunes són editorials petites, com ara el Gall Editor o Quid pro Quo, que només realitza traduccions al català de llibres d’alta volada intel·lectual. S’han de protegir aquests llibres amb l’ajuda dels periodistes, llibreters, encara que l’objectiu no deixa de ser ambiciós.",
"a2": "Quid pro Quo és el nou segell editorial de El Gall Editor, que es dedicarà exclusivament a publicar llibres d'alta volada intel·lectual en la seva traducció al català. L'objectiu és publicar 10 nou títols a l'any en català i, tot i que és una xifra bastant ambiciosa, l'editor Gracià Sànchez està segur de la decisió.",
"a3": "Pollença compta amb l'editorial Gall Editor, la qual acaba de crear el segell Quid Pro Quo. Amb aquest, pretenen treure traduccions al català de novel·les i assaigs d'alt nivell intel·lectual. Però no només és necessari publicar les obres, sinó que també han d'aconseguir vendre-les per tal d'obtenir beneficis. Els traductors no van trigar a unir-se al projecte."
},
"extractive": {
"a1": "Si ho traslladem, en una analogia, al món editorial, veurem que hi ha molts llogarets que resisteixen l’invasor: són les editorials independents que s’enfronten amb els seus catàlegs a la uniformització de les grans editorials.\nEl llogaret en qüestió podria ser Pollença, on fa vint-i-dos anys que va començar la trajectòria el Gall Editor, l’empresa que acaba d’estrenar un segell editorial: Quid pro Quo, destinat únicament a les traduccions al català de llibres d’alta volada intel·lectual, tant novel·les com assaigs. \nI per això necessitam la complicitat dels llibreters, periodistes i de tothom que pugui ajudar-nos a explicar-los, perquè són llibres molt bons que podem defensar on calgui i amb tots els arguments.\nL’objectiu és ambiciós, perquè el Gall calcula que perquè hi hagi beneficis de cada títol se n’han de vendre almenys mil exemplars. ",
"a2": "Si ho traslladem, en una analogia, al món editorial, veurem que hi ha molts llogarets que resisteixen l’invasor: són les editorials independents que s’enfronten amb els seus catàlegs a la uniformització de les grans editorials.\nEl llogaret en qüestió podria ser Pollença, on fa vint-i-dos anys que va començar la trajectòria el Gall Editor, l’empresa que acaba d’estrenar un segell editorial: Quid pro Quo, destinat únicament a les traduccions al català de llibres d’alta volada intel·lectual, tant novel·les com assaigs.\nAmb la incorporació del nou segell i el manteniment de títols del Gall Editor, l’empresa passarà a publicar una trentena llarga de volums l’any, una xifra que no espanta l’editor, Gracià Sànchez: ‘Fer aquests llibres i fer-los molt bé és només la meitat de la feina; l’altra meitat és vendre-la.\nL’objectiu és ambiciós, perquè el Gall calcula que perquè hi hagi beneficis de cada títol se n’han de vendre almenys mil exemplars.",
"a3": "Si ho traslladem, en una analogia, al món editorial, veurem que hi ha molts llogarets que resisteixen l’invasor: són les editorials independents que s’enfronten amb els seus catàlegs a la uniformització de les grans editorials.\nEl llogaret en qüestió podria ser Pollença, on fa vint-i-dos anys que va començar la trajectòria el Gall Editor, l’empresa que acaba d’estrenar un segell editorial: Quid pro Quo, destinat únicament a les traduccions al català de llibres d’alta volada intel·lectual, tant novel·les com assaigs.\nEntre les traduccions que s’han fet ja a la casa, es destaquen cinc llibres de Bernhard, alguns autors portuguesos com ara Lobo Antunes, Cardoso Pires, Eça de Queiroz i Maria do Rosário Pedreira; les germanes Brönte… Una literatura que no es pot considerar fàcil, de cap manera. \nEls traductors diuen que es van unir de seguida al projecte. ‘Els llibres són molt bons i darrere hi ha amics. I saps que serà un projecte boníssim’, explica Toni Clapés. I afegeix: ‘una col·lecció de rigor sempre acaba funcionant perquè s’acaba convertint en un club de fans.’"
},
"extreme": {
"a1": "Les editorials independents, com ara el Gall Editor, resisteixen la invasió i s’enfronten a la uniformització de les grans editorials.",
"a2": "El Gall Editor crea un nou segell editorial: Quid pro Quo, que publicarà únicament traduccions al català.",
"a3": "L'editorial Gall Editor crea el segell Quid Pro Quo amb la intenció d'apropar llibres intel·lectuals als catalanoparlants."
}
} |
2,461 | El govern valencià recorrerà al Suprem la renovació cautelar dels concerts educatius a dos centres | La conselleria d'Educació vetllarà perquè s'asseguri que els centres abonin la quantitat estipulada pel tribunal per mantenir els concerts, que estima en 1,1 milions | La conselleria valenciana d'Educació ha anunciat aquest dijous que presentarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià d'acceptar la suspensió cautelar de la no renovació dels concerts educatius als centres La Puríssima-Franciscanes de València i al Domus de Godella (Horta Nord).
Segons que ha informat la conselleria a través d'una nota de premsa, la Generalitat Valenciana no comparteix els motius de la sentència, que no és ferma, i presentarà recurs.
Així mateix, ha informat que vetllarà perquè s'asseguri que els centres abonin la quantitat econòmica estipulada pel tribunal que els permetria tindre els concerts en Batxillerat i que estima en 1'1 milions d'euros.
"Això és el que costa als valencians i valencianes l'existència d'aquests concerts no necessaris, que duplicarien els recursos econòmics invertits per la Generalitat, ja que l'oferta d'escolarització a les seves zones està coberta amb els centres públics i concertats que asseguren ja un servei educatiu suficient", indica la conselleria d'Educació a través de la nota de premsa.
En aquest sentit, remarca que la Generalitat Valenciana no està en contra dels centres educatius concertats, assenyalant que són necessaris sempre que la xarxa educativa pública no cobreixi les necessitats d'escolarització, i que per aquest motiu té concertat un 20% de l'ensenyament no obligatori, com el Batxillerat.
"La Generalitat, allà on cal concertar, posa tots els recursos necessaris als centres privats concertats per a garantir la qualitat educativa que es mereixen els nostres xiquets i xiquetes", defensa.
Al respecte, afegeix que aquests centres "automàticament passen a ser tractats per l'administració com els centres públics, ja que la màxima prioritat és assegurar a l'alumnat valencià l'educació de qualitat que mereix".
En aquest sentit, posa com exemple que amb l'actual conselleria, el professorat dels centres concertats ha cobrat els retards en nòmines que no rebia de l'antiga administració, s'han obert per al pròxim curs moltes més unitats d'Educació Especial en aquest centres i tenen molts més recursos per a la millora educativa, entre d'altres.
La conselleria afegeix que els concerts de Batxillerat varen finalitzar al principi de 2017, i que, per tant, la Generalitat Valenciana no n'ha eliminat cap ja que ja no estaven en vigor.
Així mateix, remarca que l'administració va obrir un període per concertar aquells serveis educatius no obligatoris que són necessaris d'acord amb la planificació educativa i l'aplicació dels criteris d'eficiència i sostenibilitat dels recursos públics, evitant la duplicitat de recursos invertits en un mateix servei.
Al respecte, informa que en aquest procés s'han presentat desenes de centres educatius privats, s'han ordenat totes les sol•licituds en virtut dels criteris reglamentàriament establerts al Decret 6/2017 i a la normativa bàsica estatal.
Els centres que han obtingut una major baremació són els que se'ls ha concedit el concert, i aquells que han quedat en les darreres posicions, com el Institución CulturalDomus o la Puríssima, no han estat concertats.
Segons la conselleria, en total s'ha realitzat la concertació de Batxillerat en un 86,2% dels casos de sol•licituds per necessitats d'escolarització.
La conselleria també ha exposat els criteris per concedir les concessions, en el cas que el nombre de sol•licituds de concerts en Batxillerat sigui superior al nombre de places necessàries.
Al respecte, exposa que els criteris s'ordenen en funció de criteris com que les sol•licituds per part d'antigues filials, empreses que sempre han estat concertades històricament abans que hi hagi un sistema públic; atendre població desfavorida; centres amb experiències educatives innovadores; centres que atenguin la població en la seva àrea d'escolarització i centres que hagin contractat professorat acomiadat d'altres centres per la modificació o supressió del concert d'aquests últims.
En tot cas, la Generalitat Valenciana remarca que per sobre dels criteris prioritzats preval el criteri general marcat per la llei estatal que explicita que les cooperatives educatives tenen prioritat de concertació respecte a les empreses que no ho són.
En aquest sentit, conclou que a cada districte d'una ciutat i a cada població s'han establerts aquests criteris perquè, en cas que s'hagin sol•licitat més sol•licituds concertació en Batxillerat que les necessàries, fer una baremació per a concertar els centres que reunien majors condicions seguint l'ordre de criteris. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La conselleria valenciana d'Educació presentarà un recurs de cassació al Suprem contra el TSJ per acceptar la suspensió cautelar de la no renovació dels concerts educatius als centres La Puríssima-Franciscanes de València i al Domus de Godella. Vetllaran perquè els centres abonin la quantitat estipulada pel tribunal, que és d'1'1 milions d'euros.",
"a2": "La conselleria valenciana d'Educació ha comunicat que presentarà un recurs al Tribunal Suprem contra la renovació cautelar de concerts educatius a dos centres. En aquesta línia també ha confirmat que s'assegurarà que el centres paguin la quantitat econòmica pactada que els deixaria tenir els concerts en els curs de Batxillerat, que seria aproximadament d'1,1 milions d'euros.",
"a3": "La conselleria valenciana d'Educació presentarà un recurs contra la decisió del TS de suspendre la decisió de la conselleria de no renovar el concert a dues escoles privades. La conselleria afirma que, quan hi ha més sol·licituds de concertació pel Batxillerat de les necessàries, aplica criteris per seleccionar i decidir quines escoles seran concertades per aquest nivell, no obligatori."
},
"extractive": {
"a1": "La conselleria valenciana d'Educació ha anunciat aquest dijous que presentarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià d'acceptar la suspensió cautelar de la no renovació dels concerts educatius als centres La Puríssima-Franciscanes de València i al Domus de Godella (Horta Nord).\nAixí mateix, ha informat que vetllarà perquè s'asseguri que els centres abonin la quantitat econòmica estipulada pel tribunal que els permetria tindre els concerts en Batxillerat i que estima en 1'1 milions d'euros. \nEn aquest sentit, remarca que la Generalitat Valenciana no està en contra dels centres educatius concertats, assenyalant que són necessaris sempre que la xarxa educativa pública no cobreixi les necessitats d'escolarització, i que per aquest motiu té concertat un 20% de l'ensenyament no obligatori, com el Batxillerat.\nLa conselleria afegeix que els concerts de Batxillerat varen finalitzar al principi de 2017, i que, per tant, la Generalitat Valenciana no n'ha eliminat cap ja que ja no estaven en vigor. ",
"a2": "La conselleria valenciana d'Educació ha anunciat aquest dijous que presentarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià d'acceptar la suspensió cautelar de la no renovació dels concerts educatius als centres La Puríssima-Franciscanes de València i al Domus de Godella (Horta Nord).\nAixí mateix, ha informat que vetllarà perquè s'asseguri que els centres abonin la quantitat econòmica estipulada pel tribunal que els permetria tindre els concerts en Batxillerat i que estima en 1'1 milions d'euros. \nEn aquest sentit, remarca que la Generalitat Valenciana no està en contra dels centres educatius concertats, assenyalant que són necessaris sempre que la xarxa educativa pública no cobreixi les necessitats d'escolarització, i que per aquest motiu té concertat un 20% de l'ensenyament no obligatori, com el Batxillerat. \n Al respecte, exposa que els criteris s'ordenen en funció de criteris com que les sol•licituds per part d'antigues filials, empreses que sempre han estat concertades històricament abans que hi hagi un sistema públic; atendre població desfavorida; centres amb experiències educatives innovadores; centres que atenguin la població en la seva àrea d'escolarització i centres que hagin contractat professorat acomiadat d'altres centres per la modificació o supressió del concert d'aquests últims.",
"a3": "La conselleria valenciana d'Educació ha anunciat aquest dijous que presentarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià d'acceptar la suspensió cautelar de la no renovació dels concerts educatius als centres La Puríssima-Franciscanes de València i al Domus de Godella (Horta Nord). \nEn aquest sentit, remarca que la Generalitat Valenciana no està en contra dels centres educatius concertats, assenyalant que són necessaris sempre que la xarxa educativa pública no cobreixi les necessitats d'escolarització, i que per aquest motiu té concertat un 20% de l'ensenyament no obligatori, com el Batxillerat.\nAixí mateix, remarca que l'administració va obrir un període per concertar aquells serveis educatius no obligatoris que són necessaris d'acord amb la planificació educativa i l'aplicació dels criteris d'eficiència i sostenibilitat dels recursos públics, evitant la duplicitat de recursos invertits en un mateix servei. \nEn aquest sentit, conclou que a cada districte d'una ciutat i a cada població s'han establerts aquests criteris perquè, en cas que s'hagin sol•licitat més sol•licituds concertació en Batxillerat que les necessàries, fer una baremació per a concertar els centres que reunien majors condicions seguint l'ordre de criteris."
},
"extreme": {
"a1": "La conselleria valenciana d'Educació presentarà un recurs de cassació al Suprem contra la decisió del TSJ.",
"a2": "La Generalitat Valenciana recorrerà al Tribunal Suprem la no renovació cautelar de dos centres educatius concertats.",
"a3": "La conselleria d'Educació recorrerà la decisió del TS de suspendre la no renovació dels concerts a dues escoles privades."
}
} |
1,941 | Torra esbossa aquest dimarts com pensa encarar el nou curs polític | La conferència a la Universitat Catalana d'Estiu serà el primer auditori per explicar la pauta post-judici, però no encara la resposta a la sentència del Suprem | El president de la Generalitat, Quim Torra, esbossarà aquest dimarts des de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), a Prada de Conflent, com creu que s'ha d'encarar el nou curs polític, marcat per la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O i la desunió independentista a l'hora de traçar un camí conjunt.
Torra porta setmanes donant forma a una carta de navegació que començarà a explicar quan ja ha acabat la ronda de contactes amb els diferents actors del sobiranisme per explorar una resposta conjunta al veredicte del Suprem.
Fonts que han seguit de prop el procés de confecció de la conferència expliquen que l'ha escrit després de parlar amb tots ells i que l'ha compartit amb un nucli reduït de persones de confiança.
De fet, asseguren que a Prada no dirà quina ha de ser la resposta concreta a la sentència -els partits segueixen reunint-se per intentar consensuar la reacció- però sí que revelarà sobre quins factors ha de pivotar l'acció del Govern a partir de la Diada.
Una pauta que completarà a Waterloo i el 5 de setembre a Madrid
La conferència a la UCE serà només el primer episodi per explicar una diagnosi de la situació que anirà completant en les pròximes setmanes amb una reunió amb Carles Puigdemont i el grup parlamentari de Junts per Catalunya a Waterloo i, el 5 de setembre, en una conferència organitzada per Europa Press a Madrid.
Si una cosa ha deixat clara el president és que ell no és partidari de donar per finalitzada la legislatura per molt que hi hagi veus a ERC -i també dins de l'òrbita postconvergent- que, o defensen directament les eleccions o les contemplen com a una possibilitat.
El president també va viure amb incomoditat els pactes postelectorals, especialment el de JxCat amb el PSC a la Diputació de Barcelona.
I, a diferència dels presos del seu propi partit, que van demanar a finals de juny l'abstenció, era partidari de votar en contra de la investidura de Pedro Sánchez.
Lluny d'avalar un avançament electoral, dins de Junts per Catalunya sostenen que a la tardor caldrà abocar esforços en intentar aprovar els pressupostos del 2020, sobre els quals el vicepresident Pere Aragonès ja ha començat a treballar.
Parlar de comicis, afirmen, suposa un "punt d'irresponsabilitat" per part dels republicans.
I Carles Puigdemont defensa que caldrà tornar a un escenari de "confrontació" amb l'Estat.
En tot cas, no serà fins que es facin públiques les condemnes -previsiblement abans del 16 d'octubre, quan hauria de ser revisada la presó preventiva de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart- quan el president expliqui al Parlament quina resposta institucional preveu donar.
És per això que, en plena explicació del guió que vol seguir aquesta tardor, farà previsiblement una crida als partits perquè tanquin files i garanteixin l'èxit de la mobilització.
Des del seu naixement l'any 2012, mai abans l'ANC havia arribat al 20 d'agost sense fer públiques xifres d'inscrits a la manifestació de la Diada.
Preveu fer-ho aquesta setmana, quan en falten tres per a una convocatòria que conceben com l'avantsala a la sentència del Suprem sobre l'1-O.
Una crida a tancar files per la Diada
A les portes d'encarar l'etapa post-judici, la distància entre l'entitat i els partits -especialment amb ERC- s'ha fet evident, però Torra demanarà pactar una treva reclamant als partits que aparquin diferències i remin a favor de la manifestació que convoca l'entitat que fins ara ha exercit de motor del procés.
El 31 de juliol van ser l'ANC i Òmnium les que van saltar a l'arena per reclamar als partits que superessin la desunió per fer front al que es preveu com un nou moment convuls del procés.
Tot i això, la cúpula de l'Assemblea assegura no estar preocupada perquè la falta d'unitat estratègica dels partits passi factura en la mobilització de l'11 de setembre.
"A principis de juliol ens feia patir, però s'ha remuntat a nivell de motivació", expliquen fonts de l'ANC, que consideren que l'independentisme civil reaccionarà de nou en una Diada en què pretenen seguir esperonant els partits a liderar el procés cap a la independència.
L'entitat no ha amagat el seu desencant pel fet que el Govern no advoqui pel camí de la unilateralitat i ha intentat de forma infructífera marcar el pas de l'executiu.
Caldrà veure si el rumb que vol emprendre ara Torra satisfà o no aquestes expectatives. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Quim Torra traçarà aquest dimarts com serà la nova via política després de la sentència del Suprem de l’1-O i la desunió independentista. Fonts propers al procés diuen que només ha mostrat l’escrit a un nucli reduït de persones. La conferència de l'UCE serà l’escenari on ho explicarà, i ho anirà perfilant amb reunions amb Puigdemont.",
"a2": "A la Universitat Catalana d'Estiu, Quim Torra té previst esbossar el full de ruta que creu que s'ha de seguir per encarar el nou curs polític. Aquest any comença marcat per la sentència de l'1-O del Tribunal Suprem i el desacord dels diferents partits independentistes per intentar fer un projecte conjunt.",
"a3": "El president de la Generalitat, Quim Torra, perfilarà la reacció conjunta dels partits independentistes davant la sentència del Tribunal Suprem pel referèndum de l'1-O, que es farà pública, presumiblement, abans de la revisió de la presó preventiva dels Jordis, el 16 d'octubre. Torra s'ha reunit amb tots els representants del sobiranisme per parlar-ne i també de la desunió entre ells."
},
"extractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Quim Torra, esbossarà aquest dimarts des de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), a Prada de Conflent, com creu que s'ha d'encarar el nou curs polític, marcat per la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O i la desunió independentista a l'hora de traçar un camí conjunt. \nTorra porta setmanes donant forma a una carta de navegació que començarà a explicar quan ja ha acabat la ronda de contactes amb els diferents actors del sobiranisme per explorar una resposta conjunta al veredicte del Suprem. \nLa conferència a la UCE serà només el primer episodi per explicar una diagnosi de la situació que anirà completant en les pròximes setmanes amb una reunió amb Carles Puigdemont i el grup parlamentari de Junts per Catalunya a Waterloo i, el 5 de setembre, en una conferència organitzada per Europa Press a Madrid. \nSi una cosa ha deixat clara el president és que ell no és partidari de donar per finalitzada la legislatura per molt que hi hagi veus a ERC -i també dins de l'òrbita postconvergent- que, o defensen directament les eleccions o les contemplen com a una possibilitat. ",
"a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, esbossarà aquest dimarts des de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), a Prada de Conflent, com creu que s'ha d'encarar el nou curs polític, marcat per la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O i la desunió independentista a l'hora de traçar un camí conjunt\nLa conferència a la UCE serà només el primer episodi per explicar una diagnosi de la situació que anirà completant en les pròximes setmanes amb una reunió amb Carles Puigdemont i el grup parlamentari de Junts per Catalunya a Waterloo i, el 5 de setembre, en una conferència organitzada per Europa Press a Madrid. \nEl president també va viure amb incomoditat els pactes postelectorals, especialment el de JxCat amb el PSC a la Diputació de Barcelona. I, a diferència dels presos del seu propi partit, que van demanar a finals de juny l'abstenció, era partidari de votar en contra de la investidura de Pedro Sánchez.\nÉs per això que, en plena explicació del guió que vol seguir aquesta tardor, farà previsiblement una crida als partits perquè tanquin files i garanteixin l'èxit de la mobilització.",
"a3": "El president de la Generalitat, Quim Torra, esbossarà aquest dimarts des de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), a Prada de Conflent, com creu que s'ha d'encarar el nou curs polític, marcat per la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O i la desunió independentista a l'hora de traçar un camí conjunt.\nLa conferència a la UCE serà només el primer episodi per explicar una diagnosi de la situació que anirà completant en les pròximes setmanes amb una reunió amb Carles Puigdemont i el grup parlamentari de Junts per Catalunya a Waterloo i, el 5 de setembre, en una conferència organitzada per Europa Press a Madrid. \nLluny d'avalar un avançament electoral, dins de Junts per Catalunya sostenen que a la tardor caldrà abocar esforços en intentar aprovar els pressupostos del 2020, sobre els quals el vicepresident Pere Aragonès ja ha començat a treballar.\nA les portes d'encarar l'etapa post-judici, la distància entre l'entitat i els partits -especialment amb ERC- s'ha fet evident, però Torra demanarà pactar una treva reclamant als partits que aparquin diferències i remin a favor de la manifestació que convoca l'entitat que fins ara ha exercit de motor del procés. "
},
"extreme": {
"a1": "Quim Torra detallarà com s’encararà la política marcada per la sentència de l’1-O i la desunió independentista.",
"a2": "Quim Torra explicarà en una conferència a l'UCE el full de ruta que té previst seguir el nou curs polític.",
"a3": "El president de la Generalitat, Quim Torra, perfilarà la reacció conjunta dels partits independentistes davant la sentència del TS."
}
} |
2,900 | Radars indetectables per enxampar conductors amb excés de velocitat i evitar més accidents | Els Mossos fan servir aquests aparells en vies com la C-35, una de les més carregades durant l'operació sortida de vacances | L'increment d'accidents mortals relacionats amb l'excés de velocitat ha fet que els Mossos augmentin la vigilància a les carreteres catalanes aquest cap de setmana.
I per lluitar contra els infractors, els agents de trànsit fan servir radars que no es poden ni detectar ni inhibir amb els aparells que porten molts vehicles.
D'aquesta manera els Mossos esperen frenar el nombre d'accidents relacionats amb l'excés de velocitat.
Una de les vies en la que s'ha instal·lat un aparell d'aquest tipus és la C-35, entre Sant Celoni (Vallès Oriental) i Riells i Viabrea (Selva).
Es tracta d'una de les carreteres amb més volum de trànsit aquests dies, i per tant, una de les que més preocupa a Trànsit.
El sergent dels Mossos d'Esquadra Josep Burdés explica que l'objectiu és que els conductors "no es refiïn" dels aparells que els indiquen on hi ha radars fixes, i recorda que tenen "molta tecnologia" al seu abast com radars pistoles, o sistemes dinàmics.
Els detectors de radars que molts conductors porten en el seu vehicle ja no són garantia de no ser enxampat circulant a més velocitat de la permesa.
I és que els Mossos han iniciat una campanya aquest cap de setmana per intentar evitar més accidents a les carreteres catalanes, amb aparells que ni es poden detectar ni inhibir.
L'objectiu és que els conductors "no es refiïn" dels sistemes que capten els radars i "mantinguin una velocitat prudent" durant tot el trajecte.
"Hem vist que l'actitud de moltes persones que es posen al volant és disminuir la marxa allà on saben que hi ha un radar, i després tornar a circular ràpid", assenyala el sergent de Trànsit dels Mossos, Josep Burdés.
A través d'aquest sistema, doncs, els agents poden enxampar aquells que duen a terme aquesta pràctica.
Aquest dissabte ho han fet en una de les carreteres "més carregades" durant els dies de vacances, la C-35.
Els agents han col·locat un radar indetectable just després d'un de fix.
D'aquesta manera comprovaven si els cotxes tornaven a accelerar.
Un quilòmetre més avall, abans de Riells i Viabrea, una patrulla aturava els vehicles que infringien el límit de velocitat.
De fet, la C-35 és una de les vies amb més sinistres aquest 2018.
En el què va d'any s'han registrat fins a 42 accidents, amb ferits de diversa gravetat.
"Hem de tenir en compte que és una carretera alternativa a l'AP-7, i per tant s'utilitza molt", assenyala el sergent.
Es queden sorpresos
Burdés ha explicat que els conductors que enxampen es queden "sorpresos" quan els aturen per excés de velocitat.
"Moltes vegades ens miren i es pregunten on estava el radar, perquè no poden dir que porten un detector o un inhibidor".
En aquest sentit, Burdés recorda que els Mossos utilitzen "molta tecnologia" per combatre les infraccions.
"Nosaltres no tenim cap problema en explicar-los que hi ha làsers de pistola, microones o làsers de barrera", explica el sergent, que deixa clar que l'objectiu és "fer entendre que el més fàcil i econòmic és respectar les senyals".
A més dels aparells situats als vorals de les carreteres, un sistema habitual dels agents de trànsit per trobar imprudents són els controls dinàmics.
Consisteix en un cotxe camuflat i equipat amb un radar que circula uns metres darrere d'un patrulla.
Quan un conductor avança el cotxe policial i aquest detecta una velocitat elevada, els agents adverteixen els seus companys que són els encarregats d'aturar el vehicle infractor.
Més accidents i més lesius
Burdés també ha fet referència a la major gravetat de les lesions en els accidents a alta velocitat.
"Les distraccions són preocupants, però l'alta velocitat té un component de risc de provocar ferides més greus", ressalta Burdés.
En aquest sentit, cal recordar que en les últimes hores s'ha produït un nou accident de trànsit mortal en el què un conductor francès de 20 anys ha perdut la vida en estimbar-se amb el seu cotxe a Vilablareix (Gironès).
També a les comarques de Girona fa una setmana quatre joves van perdre la vida en xocar frontalment contra una furgoneta a la C-63 a Vidreres (Selva).
Els Mossos apunten a l'excés de velocitat com a causa principal del sinistre.
Els veïns de la zona van mobilitzar-se aquest divendres per reclamar més radars de tram i rotondes en aquesta via per tal d'evitar més víctimes mortals. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Davant la gran quantitat d’accidents mortals per excés de velocitat, els Mossos fan servir radars indetectables amb l’objectiu que els conductors no es refiïn de cap carretera i compleixen els límits de velocitat en tot moment. S’han instal·lat a la C-35, ja que és una de les carreteres amb més trànsit i amb més accidents.",
"a2": "Recentment s'ha vist un augment dels accidents amb víctimes mortals relacionats amb l’excés de velocitat. És per això que els Mossos s'han vist obligats a augmentar la vigilància en carreteres i a utilitzar radars indetectables per la tecnologia, ja que han vist una tendència per part dels conductors de reduir la velocitat només quan saben que hi ha un radar.",
"a3": "Donat l'augment dels accidents mortals, els Mossos han augmentat la vigilància de l'excés de velocitat a les carreteres catalanes. I ho han fet col·locant radars no detectables just després d'un de fix, ja que han detectat que molts conductors tornen a accelerar un cop passat el radar fix. L'objectiu és que s'entengui que el més bàsic és respectar els senyals."
},
"extractive": {
"a1": "L'increment d'accidents mortals relacionats amb l'excés de velocitat ha fet que els Mossos augmentin la vigilància a les carreteres catalanes aquest cap de setmana.\nUna de les vies en la que s'ha instal·lat un aparell d'aquest tipus és la C-35, entre Sant Celoni (Vallès Oriental) i Riells i Viabrea (Selva). \nEl sergent dels Mossos d'Esquadra Josep Burdés explica que l'objectiu és que els conductors \"no es refiïn\" dels aparells que els indiquen on hi ha radars fixes, i recorda que tenen \"molta tecnologia\" al seu abast com radars pistoles, o sistemes dinàmics. \nI és que els Mossos han iniciat una campanya aquest cap de setmana per intentar evitar més accidents a les carreteres catalanes, amb aparells que ni es poden detectar ni inhibir.",
"a2": "L'increment d'accidents mortals relacionats amb l'excés de velocitat ha fet que els Mossos augmentin la vigilància a les carreteres catalanes aquest cap de setmana.\nI és que els Mossos han iniciat una campanya aquest cap de setmana per intentar evitar més accidents a les carreteres catalanes, amb aparells que ni es poden detectar ni inhibir. \nI per lluitar contra els infractors, els agents de trànsit fan servir radars que no es poden ni detectar ni inhibir amb els aparells que porten molts vehicles. \nEl sergent dels Mossos d'Esquadra Josep Burdés explica que l'objectiu és que els conductors \"no es refiïn\" dels aparells que els indiquen on hi ha radars fixes, i recorda que tenen \"molta tecnologia\" al seu abast com radars pistoles, o sistemes dinàmics.",
"a3": "L'increment d'accidents mortals relacionats amb l'excés de velocitat ha fet que els Mossos augmentin la vigilància a les carreteres catalanes aquest cap de setmana. \nI és que els Mossos han iniciat una campanya aquest cap de setmana per intentar evitar més accidents a les carreteres catalanes, amb aparells que ni es poden detectar ni inhibir. \nEls agents han col·locat un radar indetectable just després d'un de fix.\n\"Nosaltres no tenim cap problema en explicar-los que hi ha làsers de pistola, microones o làsers de barrera\", explica el sergent, que deixa clar que l'objectiu és \"fer entendre que el més fàcil i econòmic és respectar les senyals\". "
},
"extreme": {
"a1": "A conseqüència de l'augment dels accidents mortals, els Mossos fan anar radars indetectables a les carreteres.",
"a2": "Un increment dels accident mortals per excés de velocitat obliga els Mossos a augmentar la vigilància.",
"a3": "Els Mossos d'Esquadra augmenten els controls de velocitat, emprant radars que no es poden detectar ni inhibir."
}
} |
2,630 | La fiscalia s'oposa al permís de 72 hores per a Cuixart per "prematur" i per "manca de penediment" | El ministeri públic argumenta que el president d'Òmnium no ha fet programes de tractament | La fiscalia s'ha oposat a la concessió d'un permís penitenciari de 72 hores per a Jordi Cuixart perquè el considera "prematur" i per "manca de penediment" del president d'Òmnium.
El ministeri públic argumenta que atorgar permisos "excessivament anticipats" no compleixen amb l'efecte "d'intimidació al conjunt de la societat" i al propi condemnat per dissuadir-los de cometre "delictes greus, com és aquest cas".
La fiscalia també remarca que Cuixart "no ha fet cap programa de tractament".
La junta de tractament de Lledoners va acordar el 24 de gener un permís de 72 hores per a Cuixart que haurà de ratificar el jutjat de vigilància penitència.
Cuixart ja va gaudir d'un permís de 48 hores aprovat pel Servei de Classificació de la Generalitat.
En el seu escrit, la fiscalia cita jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) per remarca que els requisits establerts per a la concessió de permisos als presos qualificats en segon o tercer grau són "possibilitats i no drets", i que la seva concessió "no és automàtica per la concurrència dels requisits objectius previstos a la llei".
"Perquè l'intern hagi complert un quart de la condemna, observi bona conducta o no sigui dolenta, no per això ha de correspondre-li en tot cas la concessió de permisos", ha assegurat, ja que són un element per a la "preparació per a la vida en llibertat".
Així, en el cas de Cuixart, la fiscalia creu que s'han de tenir en compte elements com ara que la data per al compliment de la condemna total és "llunyana", "el no reconeixement del delicte" i "no haver fet cap programa específic de tractament".
"No tots els delictes són iguals"
A més, la fiscalia afegeix que també s'ha de tenir en compte "la gravetat del delicte comès i el bé jurídic atacat".
Així, considera que s'ha de valorar el delicte "i la seva forma de comissió", ja que "no tots els delictes són iguals ni tenen el mateix retret social".
"Intimidació al conjunt de la societat"
El ministeri públic considera que encara queda "molt de temps" per complir les tres quarts parts de la pena, moment en què Cuixart podria obtenir la llibertat condicional.
Així, considera que l'objectiu del permès, la "preparació per a la vida en llibertat", es "desvirtua" quan el permís es concedeix de manera "excessivament anticipada".
A més, argumenta que la no concessió de permisos també té "finalitats de prevenció general" i "d'intimidació al conjunt de la societat i al propi delinqüent per dissuadir-lo de la comissió de nous delictes".
Així, considera que, quan es tracta de "delictes greus", la pena "ha d'identificar-se pel conjunt social i per l'afectat com una sanció efectiva".
La fiscalia, doncs, considera que un permís en aquest moment fa "il·lusòria" la finalitat de prevenció.
"Llei superior" que "nega l'estat de dret"
La fiscalia cita l'informe psicològic per concloure que Cuixart no manifesta "voluntat de canvi ni de penediment".
"L'intern potser reconeix els fets recollits a la sentència i assumeix les conseqüències", diu, "però fa la seva pròpia interpretació, no considerant que aquets siguin un delicte".
Citant l'informe psicològic, la fiscalia afirma que Cuixart apel·la a una "llei superior", un "dret moral a obeir" basat en la declaració universal de drets humans fonamentals.
Pel fiscal, això suposa "negar l'estat de dret" i "manifestacions justificatives de l'activitat delictiva".
A més, en l'escrit també es recorden les últimes paraules de Cuixart durant el judici al Suprem i el llibre que ha publicat sota el títol 'Ho tornarem a fer' per argumentar que no veu penediment.
"Difícilment es pot tenir confiança de bon ús del permís quan l'intern no assumeix el delicte", afegeix.
Comparació amb un homicidi o violació
La fiscalia considera que les manifestacions de Cuixart demostren que tornaria a tenir la mateixa actitud, i argumenta: "És evident que en cap cas es concediria un permís a un intern que en relació al delicte comès manifestés que ho tornaria a fer en les mateixes condicions i per les mateixes vies, més tenien en compte la gravetat de delicte i de la pena de 9 anys, pròpia de delictes com l'homicidi o l'agressió sexual amb penetració". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Fiscalia s’ha oposat a cedir un permís penitenciari de 72 hores a Cuixart perquè ho considera prematur i per la manca de penediment de l’intern. El ministeri públic afirma que cedir permisos prematurament pot influir en l’actitud del condemnat i de la societat i que Cuixart no ha fet ni programes de tractament, ni ha reconegut el delicte.",
"a2": "La Fiscalia no ha permès la concessió del permís penitenciari de 72 hores per a Jordi Cuixart, ja que el consideren prematur i opinen que hi ha una manca de penediment. A més a més, la Fiscalia afegeix que s'ha de tenir en compte la gravetat del delicte i considera que encara queda temps per poder concedir-li aquest permís.",
"a3": "La Fiscalia s'oposa al permís de 72 hores que ha sol·licitat Jordi Cuixart. Els seus arguments són la prematuritat, ja que falta molt perquè finalitzi la condemna, per tal de dissuadir la societat i el delinqüent de tornar a delinquir i perquè Cuixart no ha mostrat penediment i inclús, ha afirmat que \"ho tornaria a fer\"."
},
"extractive": {
"a1": "La fiscalia s'ha oposat a la concessió d'un permís penitenciari de 72 hores per a Jordi Cuixart perquè el considera \"prematur\" i per \"manca de penediment\" del president d'Òmnium. \nEl ministeri públic argumenta que atorgar permisos \"excessivament anticipats\" no compleixen amb l'efecte \"d'intimidació al conjunt de la societat\" i al propi condemnat per dissuadir-los de cometre \"delictes greus, com és aquest cas\". \nEn el seu escrit, la fiscalia cita jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) per remarca que els requisits establerts per a la concessió de permisos als presos qualificats en segon o tercer grau són \"possibilitats i no drets\", i que la seva concessió \"no és automàtica per la concurrència dels requisits objectius previstos a la llei\". \nAixí, en el cas de Cuixart, la fiscalia creu que s'han de tenir en compte elements com ara que la data per al compliment de la condemna total és \"llunyana\", \"el no reconeixement del delicte\" i \"no haver fet cap programa específic de tractament\". ",
"a2": "La fiscalia s'ha oposat a la concessió d'un permís penitenciari de 72 hores per a Jordi Cuixart perquè el considera \"prematur\" i per \"manca de penediment\" del president d'Òmnium. \nEl ministeri públic argumenta que atorgar permisos \"excessivament anticipats\" no compleixen amb l'efecte \"d'intimidació al conjunt de la societat\" i al propi condemnat per dissuadir-los de cometre \"delictes greus, com és aquest cas\". \nA més, la fiscalia afegeix que també s'ha de tenir en compte \"la gravetat del delicte comès i el bé jurídic atacat\". \nEl ministeri públic considera que encara queda \"molt de temps\" per complir les tres quarts parts de la pena, moment en què Cuixart podria obtenir la llibertat condicional. ",
"a3": "La fiscalia s'ha oposat a la concessió d'un permís penitenciari de 72 hores per a Jordi Cuixart perquè el considera \"prematur\" i per \"manca de penediment\" del president d'Òmnium. \nEl ministeri públic argumenta que atorgar permisos \"excessivament anticipats\" no compleixen amb l'efecte \"d'intimidació al conjunt de la societat\" i al propi condemnat per dissuadir-los de cometre \"delictes greus, com és aquest cas\".\nAixí, en el cas de Cuixart, la fiscalia creu que s'han de tenir en compte elements com ara que la data per al compliment de la condemna total és \"llunyana\", \"el no reconeixement del delicte\" i \"no haver fet cap programa específic de tractament\". \nA més, argumenta que la no concessió de permisos també té \"finalitats de prevenció general\" i \"d'intimidació al conjunt de la societat i al propi delinqüent per dissuadir-lo de la comissió de nous delictes\"."
},
"extreme": {
"a1": "Cuixart no obtindrà el permís penitenciari de 72 hores, ja que la Fiscalia s’hi ha oposat perquè ho considera prematur.",
"a2": "La Fiscalia denega el permís penitenciari de 72 hores a Jordi Cuixart ja que el considera prematur.",
"a3": "La Fiscalia ha denegat el permís de 72 hores demanat per Jordi Cuixart, per prematur i perquè no se'n penedeix."
}
} |
1,158 | JxCat impulsarà una reforma del reglament del Parlament per restituir empresonats i exiliats | El portaveu parlamentari de la formació, Albert Batet, anuncia reunions amb tots els grups per dur a terme aquest objectiu i aposta per una comissió d'investigació sobre el 155 a la cambra catalana | La ronda de contactes que ha mantingut el president de la Generalitat, Quim Torra, amb els grups parlamentaris ha conclòs aquesta tarda amb ERC i Junts per Catalunya (JxCat), les dues formacions que fan costat al Govern.
Per part d'aquests últims, els representants que s'han acostat a Palau han estat Albert Batet, portaveu parlamentari, i dos dels seus adjunts, Eduard Pujol i Gemma Geis.
Batet ha anunciat reunions amb els grups per reformar el reglament del Parlament que permeti restituir càrrecs que són a la presó o a l'exili, i també una comissió d'investigació sobre el 155.
"La restitució ha de ser real", ha ampliat Batet, que ha indicat que aquesta reforma del reglament del Parlament ha d'anar en la línia de la presència telemàtica de les persones que són fora del país.
En aquest sentit, ha tornat a insistir en la necessitat de tornar a situar Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat, tot i que va ser ell mateix -i el grup parlamentari de JxCat- qui va renunciar a fer el pols per aconseguir-ho.
Els consellers empresonats i exiliats van fer marxa enrere -després, també, de pressions provinents de la mateixa candidatura de la qual formaven part- i, segons l'alcalde de Valls, per restituir hi ha d'haver "voluntat per les dues parts".
Pel que fa a la comissió d'investigació sobre el 155, que se suma a la posada en marxa d'un comissionat governamental que tractarà la qüestió, el dirigent de JxCat ha recalcat que hi han de passar tots els "executors".
"Cal que es puguin donar les explicacions oportunes i necessàries, han de donar la cara", ha indicat.
La legislatura de "fer República"
"Manifestem la total confiança en el president Torra per tirar endavant la legislatura.
Hi ha una majoria republicana clara al Parlament", ha apuntat Batet, que ha destacat el component "excepcional" de la legislatura.
"Avui aquí hi hauria d'haver el president del nostre grup parlamentari, que és Jordi Sànchez", ha recalcat el portaveu, que també ha destacat l'absència de Carles Puigdemont.
JxCat té tres membres a la presó: Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, a banda de l'exiliat Puigdemont.
El principal objectiu de la legislatura, segons Batet, és "fer República" perquè el 21-D es va revalidar el mandat de l'1-O.
"Vetllarem perquè així sigui des del Govern", ha destacat el portaveu parlamentari, que s'ha compromès amb la restitució a través de totes les mesures necessàries des de la cambra catalana per desplegar les lleis necessàries.
Demà mateix, ha dit, hi haurà reunions per reformar el Parlament amb la resta de partits per tal que es puguin fer investidures a distància.
El posicionament d'ERC
Sergi Sabrià i Anna Caula, màxims dirigents dels republicans a la cambra catalana, han defensat davant Torra i en la roda de premsa posterior a la trobada la necessitat de trobar una nova "finestra d'oportunitat" per aconseguir arribar a la independència.
Sabrià també ha indicat que cal apostar pel "desbordament" del marc autonòmic a través de l'acció de Govern.
Pel que fa a la reunió amb Pedro Sánchez, el dirigent d'ERC ha demanat deixar-li clar el projecte republicà.
"És important treballar colze a colze quan un executiu és de coalició", ha ressaltat Sabrià, que ha tractat amb Torra la "importància dels símbols" al costat "d'engegar de nou el país".
"Hem de recuperar l'esperit de l'1-O, ens hem de convertir en una república independent.
Ens hem de posar a treballar per tothom, posant els recursos i els esforços al costat dels qui més ho necessiten", ha apuntat el dirigent d'ERC.
Segons Sabrià, aquesta és la manera de combatre els que "abonen la fractura social".
"Així és com es fan nous republicans.
"Fer la feina és la millor manera de fer la independència, desbordar els marcs autonòmics amb el dia a dia", ha recalcat.
El president del grup parlamentari d'ERC ha apuntat que cal "construir majories" camí d'una "nova finestra d'oportunitat" que permeti aconseguir la independència.
El "desbordament autonòmic" passa per "implementar tot allò que pensem que pot ajudar la nostra gent" -treballar per la ciutadania "i no contra la ciutadania", com ara tornar a implantar lleis suspeses-, mentre que aquesta nova "finestra d'oportunitat" passa per anar eixamplant la base i "estar preparats". | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Quim Torra ha fet ronda de contactes i s’han acostat a Palau Albert Batet, Eduard Pujol i Gemma Geis. Batet ha anunciat que vol reformar el reglament del Parlament que permeti restituir càrrecs a l'exili o a la presó i crear una comissió d'investigació sobre el 155. També insisteix a tornar a tenir Puigdemont de president.",
"a2": "Quim Torra ha acabat la ronda de consultes amb els diferents grups parlamentaris per dur a terme una reforma del reglament del Parlament que permeti restituir els càrrecs que estan empresonats o a l'exili. També s'ha iniciat una comissió d'investigació sobre l'article 155 perquè es puguin donar les explicacions adients i necessàries.",
"a3": "ERC i JxCat, els dos partits que fan costat al Govern, han estat els últims a ser rebuts pel president de la Generalitat, Quim Torra. JxCat creu que s'hauria de reformar el reglament del Parlament per poder restituir els càrrecs que són empresonats o a l'exili. ERC ha defensat que s'ha de trobar una oportunitat per assolir la independència."
},
"extractive": {
"a1": "La ronda de contactes que ha mantingut el president de la Generalitat, Quim Torra, amb els grups parlamentaris ha conclòs aquesta tarda amb ERC i Junts per Catalunya (JxCat), les dues formacions que fan costat al Govern. \nBatet ha anunciat reunions amb els grups per reformar el reglament del Parlament que permeti restituir càrrecs que són a la presó o a l'exili, i també una comissió d'investigació sobre el 155.\nEn aquest sentit, ha tornat a insistir en la necessitat de tornar a situar Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat, tot i que va ser ell mateix -i el grup parlamentari de JxCat- qui va renunciar a fer el pols per aconseguir-ho. \nEl principal objectiu de la legislatura, segons Batet, és \"fer República\" perquè el 21-D es va revalidar el mandat de l'1-O. ",
"a2": "La ronda de contactes que ha mantingut el president de la Generalitat, Quim Torra, amb els grups parlamentaris ha conclòs aquesta tarda amb ERC i Junts per Catalunya (JxCat), les dues formacions que fan costat al Govern. \nBatet ha anunciat reunions amb els grups per reformar el reglament del Parlament que permeti restituir càrrecs que són a la presó o a l'exili, i també una comissió d'investigació sobre el 155. \n\"La restitució ha de ser real\", ha ampliat Batet, que ha indicat que aquesta reforma del reglament del Parlament ha d'anar en la línia de la presència telemàtica de les persones que són fora del país.\nEls consellers empresonats i exiliats van fer marxa enrere -després, també, de pressions provinents de la mateixa candidatura de la qual formaven part- i, segons l'alcalde de Valls, per restituir hi ha d'haver \"voluntat per les dues parts\". ",
"a3": "La ronda de contactes que ha mantingut el president de la Generalitat, Quim Torra, amb els grups parlamentaris ha conclòs aquesta tarda amb ERC i Junts per Catalunya (JxCat), les dues formacions que fan costat al Govern. \nBatet ha anunciat reunions amb els grups per reformar el reglament del Parlament que permeti restituir càrrecs que són a la presó o a l'exili, i també una comissió d'investigació sobre el 155.\nEl principal objectiu de la legislatura, segons Batet, és \"fer República\" perquè el 21-D es va revalidar el mandat de l'1-O. \nSergi Sabrià i Anna Caula, màxims dirigents dels republicans a la cambra catalana, han defensat davant Torra i en la roda de premsa posterior a la trobada la necessitat de trobar una nova \"finestra d'oportunitat\" per aconseguir arribar a la independència. "
},
"extreme": {
"a1": "La ronda de contactes de Quim Torra ha acabat amb Batet, Pujol i Geis al Palau.",
"a2": "Es pretén una reforma del reglament del Parlament per restituir els càrrecs que estan empresonats o exiliats.",
"a3": "Quim Torra ha tancat la sèrie de reunions que ha mantingut amb els grups parlamentaris rebent ERC i JxCat."
}
} |
1,936 | El teletreball serà voluntari i reversible i es prohibeix acomiadar per manca d'adaptació | El govern espanyol aprova la llei del treball a distància, que regula les condicions de qui faci més d'un 30% de la jornada de forma no presencial | El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts la llei per regular el teletreball.
Segons ha subratllat, la llei permetrà "preservar els drets fonamentals" i "augmentarà la productivitat" de l'economia.
El desenvolupament de la feina a distància haurà de ser sufragat o compensat per l'empresa i no podrà suposar l'assumpció per part del treballador de les despeses relacionades amb els equips, eines i mitjans vinculats al desenvolupament de la seva activitat laboral.
Els convenis o acords col·lectius podran establir el mecanisme per determinar i abonar les compensacions de despeses corresponents.
Segons el document pactat, a la feina a distància implantat excepcionalment com a conseqüència de les mesures de contenció sanitària derivades de la pandèmia i mentre aquestes es mantinguin, li seguirà resultant d'aplicació la normativa laboral ordinària.
La negociació col·lectiva, si escau, ha d'establir la forma de compensació de les despeses del teletreballador durant la pandèmia, si existissin i no haguessin estat ja compensats.
En termes generals, el treball a distància serà voluntari i reversible i requerirà la firma d'un acord per escrit, que podrà formar part del contracte inicial o realitzar-se en un moment posterior, sense que aquesta modalitat pugui ser imposada.
L'afectació en menors i contractes de formació
En els contractes de treball firmats per menors i en els contractes en pràctiques i per a la formació i l'aprenentatge, només es podrà arribar a un acord de treball a distància que garanteixi com a mínim un percentatge del 50% de prestació de serveis presencial, sense perjudici del desenvolupament telemàtic de la formació teòrica vinculada a aquests últims.
Els empleats que treballin a distància tindran els mateixos drets que els presencials i no podran patir perjudici de les seves condicions laborals, incloent retribució, estabilitat en l'ocupació, temps de treball, formació i promoció professional.
La negativa d'un empleat a treballar a distància, l'exercici de la reversibilitat a la feina presencial i les dificultats per al desenvolupament adequat de l'activitat laboral a distància exclusivament relacionades amb el canvi d'una prestació presencial a una altra que inclogui treball a distància, no seran causes justificatives d'acomiadament ni de la modificació substancial de les condicions de treball.
Dret al treball presencial o a la promoció
Les persones que treballen a distància des de l'inici de la relació laboral durant la totalitat de la seva jornada tindran prioritat per ocupar llocs de treball que es realitzen totalment o parcialment de manera presencial, de manera que l'empresa ha d'informar de les vacants disponibles.
Tindran dret a la formació en termes equivalents als treballadors presencials; a la promoció professional; a la desconnexió digital; al dret a la intimitat i protecció de dades; a la seguretat i salut en el treball; i a rebre de l'empresa els mitjans adequats per desenvolupar la seva activitat.
Aquesta nova llei seria d'aplicació a les relacions laborals vigents que estiguessin regulades, amb anterioritat a la seva publicació, per acords o convenis col·lectius des del moment en què aquests perdessin la seva vigència.
El teletreball a l'administració
Aquest preacord ha coincidit en el temps amb la signatura de l'acord a què han arribat també els principals sindicats estatals de la funció pública (CCOO, UGT i CSIF) per regular el teletreball en el sector públic.
No obstant això, aquest no s'aprovarà fins al consell de ministres de la setmana vinent.
"El teletreball a Catalunya ha estat una aposta per convicció i no pas per obligació", va reblar.
Novetats en l'ingrés mínim vital
El govern espanyol ha aprofitat la llei per incorporar canvi per millorar l'agilitat en el pagament de l'ingrés mínim vital, que pateix molts retards.
Preguntada per l'acord per allargar les ERTO, Díaz ha apuntat que es reprendran les negociacions ara, un cop assolit el pacte per al teletreball.
De la mateixa manera, serà en el marc del diàleg social on s'abordarà el futur de la reforma laboral, segons ha afirmat també. | [
"treball"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "S'ha aprovat la llei per regular el teletreball i aconseguir que es preservin els drets fonamentals i augmenti la productivitat. Les despeses del desenvolupament del teletreball els sufragarà l’empresa i el teletreball serà voluntari i reversible mitjançant un acord escrit. En els contractes de pràctiques es podrà fer teletreball que garanteixi el 50% de prestació de serveis presencial.",
"a2": "El Govern espanyol ha aprovat la llei per regular el teletreball. La llei estableix que el desenvolupament de la feina a distància haurà de ser compensat, tant la feina mateixa com les despeses vinculades als equips, eines o mitjans necessaris per desenvolupar-lo. A més, el teletreball serà voluntari i reversible, i els teletreballadors tindran els mateixos drets que els treballadors presencials.",
"a3": "El Govern espanyol ha aprovat la llei que regula el treball a distància. La feina realitzada haurà de ser pagada per l'empresa, la qual no podrà exigir que el treballador assumeixi cap despesa relacionada amb la seva activitat. D'altra banda, els teletreballadors tindran els mateixos drets que els treballadors presencials i prioritat per ocupar una vacant presencial a la mateixa empresa."
},
"extractive": {
"a1": "El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts la llei per regular el teletreball. \nSegons ha subratllat, la llei permetrà \"preservar els drets fonamentals\" i \"augmentarà la productivitat\" de l'economia.\nEl desenvolupament de la feina a distància haurà de ser sufragat o compensat per l'empresa i no podrà suposar l'assumpció per part del treballador de les despeses relacionades amb els equips, eines i mitjans vinculats al desenvolupament de la seva activitat laboral. \nEn els contractes de treball firmats per menors i en els contractes en pràctiques i per a la formació i l'aprenentatge, només es podrà arribar a un acord de treball a distància que garanteixi com a mínim un percentatge del 50% de prestació de serveis presencial, sense perjudici del desenvolupament telemàtic de la formació teòrica vinculada a aquests últims. ",
"a2": "El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts la llei per regular el teletreball. \nEl desenvolupament de la feina a distància haurà de ser sufragat o compensat per l'empresa i no podrà suposar l'assumpció per part del treballador de les despeses relacionades amb els equips, eines i mitjans vinculats al desenvolupament de la seva activitat laboral. \nEn termes generals, el treball a distància serà voluntari i reversible i requerirà la firma d'un acord per escrit, que podrà formar part del contracte inicial o realitzar-se en un moment posterior, sense que aquesta modalitat pugui ser imposada.\nLes persones que treballen a distància des de l'inici de la relació laboral durant la totalitat de la seva jornada tindran prioritat per ocupar llocs de treball que es realitzen totalment o parcialment de manera presencial, de manera que l'empresa ha d'informar de les vacants disponibles. ",
"a3": "El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts la llei per regular el teletreball. \nEl desenvolupament de la feina a distància haurà de ser sufragat o compensat per l'empresa i no podrà suposar l'assumpció per part del treballador de les despeses relacionades amb els equips, eines i mitjans vinculats al desenvolupament de la seva activitat laboral. \nEn termes generals, el treball a distància serà voluntari i reversible i requerirà la firma d'un acord per escrit, que podrà formar part del contracte inicial o realitzar-se en un moment posterior, sense que aquesta modalitat pugui ser imposada.\nEls empleats que treballin a distància tindran els mateixos drets que els presencials i no podran patir perjudici de les seves condicions laborals, incloent retribució, estabilitat en l'ocupació, temps de treball, formació i promoció professional. "
},
"extreme": {
"a1": "El Govern ha aprovat la llei per regular el teletreball per preservar els drets fonamentals i augmentar la productivitat.",
"a2": "El Govern espanyol aprova la llei per a la regulació del teletreball, que serà voluntari i reversible.",
"a3": "Segons la llei del teletreball que s'acaba d'aprovar, els teletreballadors tindran els mateixos drets que els presencials."
}
} |
2,169 | Rajoy accepta l'encàrrec de Felip VI de formar govern però no aclareix si se sotmetrà a la investidura | El líder del PP demana "un termini raonable de temps" per trobar suports | El líder del PP, Mariano Rajoy, ha acceptat aquest dijous l'encàrrec que li ha fet el rei Felip VI perquè formi govern, però ha demanat poder disposar abans d'un "termini raonable de temps" que li permeti buscar els suports necessaris per superar la investidura.
No ha descartat la possibilitat que finalment no se sotmeti a criteri del Congrés si constata que no disposa de prou vots.
"No convé avançar esdeveniments", ha dit en resposta a les preguntes dels periodistes a La Moncloa sobre aquesta qüestió.
En aquest marc ha tornat a reclamar a la resta de formacions que "col·laborin" per evitar "el fracàs" d'unes noves eleccions.
Ha avançat que obrirà una nova ronda de contactes i negociacions on prioritzarà les formacions "constitucionalistes" per formar un govern "moderat", i ha assegurat que el "desafiament" del Parlament amb l'aprovació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent és un dels "arguments poderosos" que fan urgent la formació d'aquest govern.
El líder del PP situa de nou la pressió a la resta de formacions a qui aquest dijous ha emplaçat a actuar amb "responsabilitat" per evitar el "bloqueig" institucional de l'Estat.
Ha recordat que ell va guanyar les eleccions amb més suports que als comicis del 20-D i ha destacat la necessitat imperiosa d'aprovar el sostre de despesa, les directius europees i els pressupostos del 2017.
També per afrontar el "greu desafiament a l'ordre constitucional" per part "d'alguns òrgans" del Parlament de Catalunya.
Segons Rajoy, el seu govern actuarà "com sempre" en "defensa de les institucions i drets de tots els espanyols", i "complirà amb la seva obligació", però la situació a Catalunya demostra la necessitat de conformar un govern a l'Estat.
Per aquest motiu ha promès que "demà mateix" obrirà una ronda de contactes on prioritzarà els partits "constitucionalistes", és a dir, PSOE i C's.
El seu primer objectiu és "negociar un eventual programa de govern" perquè "una majoria dels espanyols comparteixen la defensa de la unitat i la sobirania nacional, la defensa de les llibertats i la lluita contra el terrorisme".
Seria, ha dit, un govern "moderat" i "estable" que hauria de tenir "un programa definit" i "un calendari per dur-lo a terme".
Amb tot, ha apuntat que "si no és possible aquesta opció", també està disposat a "explorar la possibilitat d'un govern en minoria només amb els suports del PP", tot i que aquesta fórmula "només és possible si la resta de grups garanteixen una lleialtat mínima".
"Un termini raonable de temps"
Conscient que no pot aconseguir aquests suports de manera imminent, ha demanat poder disposar d'un "termini raonable de temps" per informar el monarca dels resultats en les negociacions i de "si està en condicions o no de formar govern".
En tot cas ha advertit que aquest període "raonable" no pot afectar el compliment dels compromisos europeus , l'aprovació del sostre de despesa o dels pressupostos del 2017, fet que fa preveure que serà curt.
Ha declinat donar "una data concreta".
Si es presenta a la investidura o no podrà dependre de com fructifica aquest termini, perquè a preguntes dels periodistes Rajoy s'ha negat a confirmar que se sotmetrà al criteri de la cambra en el cas que no disposi dels suports suficients per superar la votació.
Rajoy ha evitat d'aquesta manera repetir la seva actuació del passat 22 de gener del 2016, quan va declinar la proposta del monarca adduint manca de suports.
Confia que en aquesta ocasió la urgència dels pressupostos i la impossibilitat de fer uns tercers comicis facin decantar el PSOE cap a una abstenció que li donaria la clau de La Moncloa.
És la mateixa estratègia que va intentar Pedro Sánchez abans de sotmetre's al debat: quan l'aleshores president del Congrés, Patxi López, li va donar tres setmanes de marge per teixir un acord amb Podem i C's que finalment es va demostrar impossible.
De moment, només disposa del vot favorable dels seus 137 diputats.
Aquest mateix dijous, en rodes de premsa al Congrés, Sánchez ha insistit que la seva formació "no donarà suport a allò que vol canviar", Iglesias ha descartat cap altra posició que un 'no' i Rivera ha apuntat que la seva és una abstenció purament tècnica. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Felip VI demana a Rajoy que formi govern, però ell li demana temps per poder buscar els suports necessaris per aconseguir la investidura. Obrirà una ronda de contactes i negociacions per formar un govern “moderat”. Ha remarcat que ell va guanyar les eleccions amb més suports que als comicis del 20-D i destaca que s’ha d’aprovar el sostre de despesa.",
"a2": "Rajoy, després de reunir-se amb Felip VI, ha confirmat que ha acceptat l'encàrrec del rei de formar govern. Tanmateix, ha assegurat que vol disposar d'un termini raonable de temps per poder fer rondes de consultes i buscar els suports necessaris per superar la investidura. Rajoy apel·la a la resta de partits a col·laborar per evitar unes altres eleccions fallides.",
"a3": "El Rei ha demanat a Rajoy que formi govern i aquest li ha demanat temps per a buscar els suports que necessita per ser investit i poder formar govern. Ha dit que començarà amb els partits \"constitucionalistes\" (PSOE i Ciutadans). Aquesta cerca haurà de ser curta perquè hi ha diversos temes urgents que cal resoldre aviat."
},
"extractive": {
"a1": "El líder del PP, Mariano Rajoy, ha acceptat aquest dijous l'encàrrec que li ha fet el rei Felip VI perquè formi govern, però ha demanat poder disposar abans d'un \"termini raonable de temps\" que li permeti buscar els suports necessaris per superar la investidura. \nHa avançat que obrirà una nova ronda de contactes i negociacions on prioritzarà les formacions \"constitucionalistes\" per formar un govern \"moderat\", i ha assegurat que el \"desafiament\" del Parlament amb l'aprovació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent és un dels \"arguments poderosos\" que fan urgent la formació d'aquest govern. \nHa recordat que ell va guanyar les eleccions amb més suports que als comicis del 20-D i ha destacat la necessitat imperiosa d'aprovar el sostre de despesa, les directius europees i els pressupostos del 2017. \nSegons Rajoy, el seu govern actuarà \"com sempre\" en \"defensa de les institucions i drets de tots els espanyols\", i \"complirà amb la seva obligació\", però la situació a Catalunya demostra la necessitat de conformar un govern a l'Estat.",
"a2": "El líder del PP, Mariano Rajoy, ha acceptat aquest dijous l'encàrrec que li ha fet el rei Felip VI perquè formi govern, però ha demanat poder disposar abans d'un \"termini raonable de temps\" que li permeti buscar els suports necessaris per superar la investidura.\nHa avançat que obrirà una nova ronda de contactes i negociacions on prioritzarà les formacions \"constitucionalistes\" per formar un govern \"moderat\", i ha assegurat que el \"desafiament\" del Parlament amb l'aprovació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent és un dels \"arguments poderosos\" que fan urgent la formació d'aquest govern. \nEl líder del PP situa de nou la pressió a la resta de formacions a qui aquest dijous ha emplaçat a actuar amb \"responsabilitat\" per evitar el \"bloqueig\" institucional de l'Estat. \nEn tot cas ha advertit que aquest període \"raonable\" no pot afectar el compliment dels compromisos europeus , l'aprovació del sostre de despesa o dels pressupostos del 2017, fet que fa preveure que serà curt. Ha declinat donar \"una data concreta\".",
"a3": "El líder del PP, Mariano Rajoy, ha acceptat aquest dijous l'encàrrec que li ha fet el rei Felip VI perquè formi govern, però ha demanat poder disposar abans d'un \"termini raonable de temps\" que li permeti buscar els suports necessaris per superar la investidura. \nPer aquest motiu ha promès que \"demà mateix\" obrirà una ronda de contactes on prioritzarà els partits \"constitucionalistes\", és a dir, PSOE i C's.\nAmb tot, ha apuntat que \"si no és possible aquesta opció\", també està disposat a \"explorar la possibilitat d'un govern en minoria només amb els suports del PP\", tot i que aquesta fórmula \"només és possible si la resta de grups garanteixen una lleialtat mínima\".\nHa avançat que obrirà una nova ronda de contactes i negociacions on prioritzarà les formacions \"constitucionalistes\" per formar un govern \"moderat\", i ha assegurat que el \"desafiament\" del Parlament amb l'aprovació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent és un dels \"arguments poderosos\" que fan urgent la formació d'aquest govern. "
},
"extreme": {
"a1": "Mariano Rajoy ha acceptat formar govern a càrrec de Felip VI, però diu que primer necessita temps per buscar suports.",
"a2": "Mariano Rajoy accepta l’encàrrec del rei Felip VI per buscar suports per ser investit i intentar formar govern.",
"a3": "Mariano Rajoy començarà una sèrie de contactes amb els partits \"constitucionalistes\" per buscar suports per ser investit i formar govern."
}
} |
483 | El PP obre el seu congrés sense lluites pel lideratge i contraposarà la seva pau interna a les pugnes de Podem i PSOE | Mariano Rajoy reivindica el PP com un “partit fiable” i apunta a l’independentisme com un desafiament a la “vida democràtica” | Un cònclau sense pugna pel lideratge –Rajoy va ser l’únic candidat que va presentar els 100 avals necessaris-, on es debatran cinc ponències i on l’única incògnita és el repartiment de poder entre els futurs aspirants a succeir el president del partit.
Es dóna per fet que Rajoy mantindrà María Dolores de Cospedal com a número dos del PP, malgrat el debat obert sobre l’acumulació de càrrecs, però el president del partit podria variar l’organigrama de la formació per recuperar la figura de coordinador general del PP, un càrrec que havia ocupat Acebes als temps d’Aznar i que ara podria anar a parar a mans del ‘sorayo’ Fenando Martínez-Maíllo.
Els populars volen aprofitar aquest congrés per posar de relleu la seva funció de partit d’ordre contraposat a les pugnes internes que amenacen Podem i el PSOE.
El Congrés engegarà motors oficialment a les 16:00h d’aquest divendres amb discursos de Luisa Fernanda Rudi i la presidenta del cònclau, Cristina Cifuentes, i poc després ja hi prendran la paraula els portaveus al Parlament Europeu, el Senat i el Congrés, abans que ho faci la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal.
Al llarg de tres dies s’hi debatran cinc ponències.
La de Política i Estatuts, que coordina Fernado Martínez-Maíllo; l’Econòmica i d’Administració Territorial, coordinada per Javier Arenas, la d’Educació, Innovació i Cultura, per Andrea Levy; la Sociel, per Javier Maroto, i la d’Europa, per Pablo Casado.
S’espera que la qüestió catalana estigui present al congrés, com ho ha estat a l’article de tribunal que el líder de la formació, Mariano Rajoy, ha publicat a El Mundo, on fa una defensa aferrissada de la Constitució espanyola, presenta el PP com “un partit fiable”, crida a “superar els cants de sirena del populisme” i identifica l’independentisme com “un desafiament a la nostra unitat i a les nostres lleis”.
“Un desafiament tan contrari a la nostra història compartida com a la nostra vida democràtica i a un món que avança cap a la supressió de fronteres”, escriu.
Més enllà de la qüestió catalana, un dels centres d’interès del congrés és la llista que el president espanyol presentarà per als càrrecs del Comitè Executiu i la Junta Directiva, on caldrà veure si continuen o no tots els vicesecretaris generals.
El vicesecretari d’Organització del partit, Fernando Martinez-Maíllo, podria ascendir a coordinador del partit, un càrrec que el portaria a assumir alguna de les funcions que fins ara feia la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, que es mantindria al càrrec després de la gestió del YAK-42.
En canvi, el PP arriba a aquest congrés sense batalla ideològica de fons.
Malgrat les 4.000 esmenes presentades a les cinc ponències , només han transcendit debats de fons sobre la gestació subrogada, la custòdia compartida i l’avortament.
També sobre l’acumulació de càrrecs, un debat que afecta directament María Dolores de Cospedal.
Es debatrà també una esmena de la presidenta del PP de Madrid, Cristina Cifuentes sobre les primàries al PP.
Una iniciativa que té té pocs visos de prosperar i que es contraposa al sistema de doble volta de primàries (militants primer, i delegats després) ideat per Martínez-Maíllo.
L’oposició a Rajoy no tindrà rostre en aquest congrés.
La renúncia de José María Aznar –al qui no s’espera a la Caja Mágica- com a president d’honor del partit i la desvinculació de la Fundació Faes deixen sense cares visibles els sectors crítics amb el lideratge de Mariano Rajoy.
Els populars volen aprofitar el cònclau –que coincideix amb l’assemblea de Podem- per presentar-se com un partit d’ordre i útil als espanyols que es contraposa amb les pugnes internes del partit de Pablo Iglesias i Íñigo Errejón i que no ha patit la ruptura interna que ha portat el PSOE a estar governat per una gestora. | [
"món",
"espanya"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El congrés que durà a terme el PP li servirà per deixar veure la seva posició en contra de les pugnes internes que amenacen Podem i PSOE. S’entén que Rajoy mantindrà Cospedal com a número u del partit, però la figura de coordinador general podria caure en mans de Fenando Martínez-Maíllo.",
"a2": "Comença el congrés del PP sense cap lluita pel lideratge, ja que Rajoy va ser l’únic candidat que va presentar els avals necessaris. Al congrés es debatran cinc ponències amb temes com l'avortament, la custòdia compartida o la gestació subrogada, i la única incògnita és el repartiment de poder entre els aspirants.",
"a3": "El Partit Popular celebrarà el seu conclave, que es presenta sense lluites pel lideratge i, malgrat haver-se presentat moltes esmenes, poques han estat debatudes. El PP tracta d'usar aquesta assemblea per a presentar-se com a partit seriós, disciplinat i unit, en clar contrast amb Podem i PSOE, immersos en lluites internes. La qüestió catalana també hi serà present."
},
"extractive": {
"a1": "Un cònclau sense pugna pel lideratge –Rajoy va ser l’únic candidat que va presentar els 100 avals necessaris-, on es debatran cinc ponències i on l’única incògnita és el repartiment de poder entre els futurs aspirants a succeir el president del partit. \nEs dóna per fet que Rajoy mantindrà María Dolores de Cospedal com a número dos del PP, malgrat el debat obert sobre l’acumulació de càrrecs, però el president del partit podria variar l’organigrama de la formació per recuperar la figura de coordinador general del PP, un càrrec que havia ocupat Acebes als temps d’Aznar i que ara podria anar a parar a mans del ‘sorayo’ Fenando Martínez-Maíllo.\nLa de Política i Estatuts, que coordina Fernado Martínez-Maíllo; l’Econòmica i d’Administració Territorial, coordinada per Javier Arenas, la d’Educació, Innovació i Cultura, per Andrea Levy; la Sociel, per Javier Maroto, i la d’Europa, per Pablo Casado. \nS’espera que la qüestió catalana estigui present al congrés, com ho ha estat a l’article de tribunal que el líder de la formació, Mariano Rajoy, ha publicat a El Mundo, on fa una defensa aferrissada de la Constitució espanyola, presenta el PP com “un partit fiable”, crida a “superar els cants de sirena del populisme” i identifica l’independentisme com “un desafiament a la nostra unitat i a les nostres lleis”. ",
"a2": "Un cònclau sense pugna pel lideratge –Rajoy va ser l’únic candidat que va presentar els 100 avals necessaris-, on es debatran cinc ponències i on l’única incògnita és el repartiment de poder entre els futurs aspirants a succeir el president del partit. \nEs dóna per fet que Rajoy mantindrà María Dolores de Cospedal com a número dos del PP, malgrat el debat obert sobre l’acumulació de càrrecs, però el president del partit podria variar l’organigrama de la formació per recuperar la figura de coordinador general del PP, un càrrec que havia ocupat Acebes als temps d’Aznar i que ara podria anar a parar a mans del ‘sorayo’ Fenando Martínez-Maíllo. \nEls populars volen aprofitar aquest congrés per posar de relleu la seva funció de partit d’ordre contraposat a les pugnes internes que amenacen Podem i el PSOE. \nMalgrat les 4.000 esmenes presentades a les cinc ponències , només han transcendit debats de fons sobre la gestació subrogada, la custòdia compartida i l’avortament. ",
"a3": "Un cònclau sense pugna pel lideratge –Rajoy va ser l’únic candidat que va presentar els 100 avals necessaris-, on es debatran cinc ponències i on l’única incògnita és el repartiment de poder entre els futurs aspirants a succeir el president del partit.\nEs dóna per fet que Rajoy mantindrà María Dolores de Cospedal com a número dos del PP, malgrat el debat obert sobre l’acumulació de càrrecs, però el president del partit podria variar l’organigrama de la formació per recuperar la figura de coordinador general del PP, un càrrec que havia ocupat Acebes als temps d’Aznar i que ara podria anar a parar a mans del ‘sorayo’ Fenando Martínez-Maíllo. \nEls populars volen aprofitar aquest congrés per posar de relleu la seva funció de partit d’ordre contraposat a les pugnes internes que amenacen Podem i el PSOE. \nMés enllà de la qüestió catalana, un dels centres d’interès del congrés és la llista que el president espanyol presentarà per als càrrecs del Comitè Executiu i la Junta Directiva, on caldrà veure si continuen o no tots els vicesecretaris generals."
},
"extreme": {
"a1": "El PP aprofita el congrés per demostrar la seva posició en contra de les pugnes que amenacen Podem i PSOE.",
"a2": "El PP enceta el seu congrés sense lluites pel lideratge i amb cinc ponències amb debats sobre l'avortament, entre d'altres.",
"a3": "El PP celebrarà el seu conclave, sense lluites pel lideratge, però amb expectació pels alts càrrecs."
}
} |
1,352 | El llibre que mostra la plenitud de la poesia catalana | Josep Maria Sala-Valldaura i Vicenç Altaió publiquen "Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018", una obra que mostra l'esclat poètic dels últims 50 anys al país | "La poesia catalana mai havia viscut una plenitud tan alta com ara", afirma Vicenç Altaió, de manera vehement i amb un exemplar de Mig segle de poesia catalana.
Del Maig del 68 al 2018 a la mà.
Ell és el coresponsable, juntament amb Josep M. Sala-Valldaura, d'una antologia extensa i panoràmica que mostra l'estat de la poesia catalana dels últims 50 anys.
Des de la icònica data del 68 fins a dia d'avui, sense deixar de banda veus joves, l'esclat poètic de les noves generacions i obrint el ventall a veus no sempre reconegudes.
Un llibre que posa atenció i molta cura a tots els detalls, com afirmen els autors: des de l'elaboració "intensíssima" de la tria, fins a una impecable presència estètica, amb la coberta dissenyada per Claret Serrahima, amb una gran "P" girada que ocupa tota la caixa del llibre, amb una franja vermella, una de blava i una altra de negra.
La vermella comprèn el gran període del cicle històric de "la revolta poètica"; la blava, el de "la normalització"; la negra, el "de la insurgència", l'era actual, com detalla Altaió.
De fet, és aquesta darrera franja, la dels poetes més joves, allò que dona impuls a la idea que tenia l'editor Josep Lluch al cap.
"Des de Proa feia temps que donàvem voltes a la manera de contribuir a projectar la nova generació de poetes catalans".
En principi, es creu que aquesta manera havia de ser a través d'una antologia, fins que es contacta amb Altaió i Sala-Valldaura, amb el record del llibre que van publicar l'any 1979, Les darreres tendències de la poesia catalana (1968-1979).
I es van començar a sospesar algunes de les contrapropostes que feien els antòlegs: obrir el compàs, donar el context i abraçar no només una generació, sinó tres.
Una tria "exhaustiva i valenta"
El resultat d'aquest procés és Mig segle de poesia catalana, del maig del 68 al 2018, una mostra "exhaustiva i també valenta, perquè sempre cal triar, per molt que sigui una llista llarga", en paraules d'Altaió, que afegeix que el llibre "té un gran interès didàctic per obrir aquesta mostra a tothom qui vulgui saber quines son les tendències, les línies i els autors representatius de 50 anys de poesia catalana", que en l'actualitat viu un moment únic, "pel que fa al número de poetes, per les variacions de tendències estètiques, per la presència a tot l'àmbit geogràfic i idiomàtic, per l'espai de les traduccions i la dinàmica de les generacions, per la quantitat de col·leccions i, sobretot, de la presència social de la poesia".
Al llibre hi apareixen 231 poetes i 231 poemes.
Un per autor, sense distincions.
"Una mostra de la quantitat de poetes d'alta qualitat que apareixen al llarg d'aquests anys –referma Sala-Valldaura–.
En l'antologia hi hem esmerçat moltes hores, pràcticament la vida.
Però el darrer any i mig ha estat un capbussament total, gairebé turmentat".
Fet al qual Altaió hi afegeix la vocació de construcció del món poètic dels darrers 50 anys, valorant el fet que cada poeta és, en si mateix, tota una literatura.
"Convidem a fer una lectura del llibre com un relat col·lectiu.
De fet, podríem dir que és un assaig escrit col·lectivament".
De Carles Santos a l'era de la dissidència
El relat és encapçalat per un poema de Carles Santos, músic i artista total, una tria del tot intencionada, al mateix nivell que les absències, totes amb una raó de ser.
En aquest sentit, Mig segle de poesia catalana va de la revolta poètica dels 70 –que va representar l'inici de la gran utopia del segle XIX, la de l'accés a la cultura dels joves– fins a "la generació més ben preparada de la història de la humanitat".
Del Maig del 68 a la caiguda de les Torres Bessones, passant per la caiguda del Mur de Berlín, sense deixar-se al tinter la relectura dels clàssics, l'experimentalisme textual, el nou realisme i els poetes del Mall.
Un mostrari i una antologia que culmina amb la veu dels poetes més joves, en l'era de la dissidència social, ara que la poesia torna a tenir presència en l'oralitat.
I amb les noves generacions comandades per l'explosió i quantitat de les dones poetes, "un fet que marcarà el futur de la literatura catalana", asseguren els antòlegs.
És només el darrer capítol del relat col·lectiu d'un llibre que significa "una literatura plena, que s'expressa a través de la poesia, amb una riquesa extraordinària de poetes".
Un fet que garanteix, segons Sala-Valldaura i Altaió, "un futur literari d'alta qualitat". | [
"poesia catalana"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L’antologia de Vicenç Altaió i Josep M. Sala-Valldaura per analitzar l’estat de la poesia en els últims 50 anys conclou que la poesia catalana viu actualment un moment de plenitud. És un llibre molt elaborat, on s’han cuidat molt els detalls i amb una tria feta amb molta cura. El resultat és mig segle de poesia catalana en un llibre.",
"a2": "Vicenç Altaió i Josep M. Sala-Valldaura són coautors de la antologia que recull l'estat de la poesia catalana en els últims 50 anys. \"Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018\" és un projecte amb un gran interès didàctic que conté un gran número de poetes amb diferents tendències estètiques i de diferents parts del territori catalanoparlant.",
"a3": "Proa ha fet realitat un projecte que tenia des de fa temps: projectar la nova generació de poetes. I ho ha fet publicant \"Mig segle de poesia catalana. Del maig del 68 al 2018 a la mà\", de Vicenç Altaió i Josep M. Sala-Valldaura, una àmplia antologia que mostra l'estat de la poesia catalana els últims 50 anys."
},
"extractive": {
"a1": "Ell és el coresponsable, juntament amb Josep M. Sala-Valldaura, d'una antologia extensa i panoràmica que mostra l'estat de la poesia catalana dels últims 50 anys.\nUn llibre que posa atenció i molta cura a tots els detalls, com afirmen els autors: des de l'elaboració \"intensíssima\" de la tria, fins a una impecable presència estètica, amb la coberta dissenyada per Claret Serrahima, amb una gran \"P\" girada que ocupa tota la caixa del llibre, amb una franja vermella, una de blava i una altra de negra. \nEn principi, es creu que aquesta manera havia de ser a través d'una antologia, fins que es contacta amb Altaió i Sala-Valldaura, amb el record del llibre que van publicar l'any 1979, Les darreres tendències de la poesia catalana (1968-1979). \nEl resultat d'aquest procés és Mig segle de poesia catalana, del maig del 68 al 2018, una mostra \"exhaustiva i també valenta, perquè sempre cal triar, per molt que sigui una llista llarga\", en paraules d'Altaió, que afegeix que el llibre \"té un gran interès didàctic per obrir aquesta mostra a tothom qui vulgui saber quines son les tendències, les línies i els autors representatius de 50 anys de poesia catalana\", que en l'actualitat viu un moment únic, \"pel que fa al número de poetes, per les variacions de tendències estètiques, per la presència a tot l'àmbit geogràfic i idiomàtic, per l'espai de les traduccions i la dinàmica de les generacions, per la quantitat de col·leccions i, sobretot, de la presència social de la poesia\". ",
"a2": "Ell és el coresponsable, juntament amb Josep M. Sala-Valldaura, d'una antologia extensa i panoràmica que mostra l'estat de la poesia catalana dels últims 50 anys.\nUn llibre que posa atenció i molta cura a tots els detalls, com afirmen els autors: des de l'elaboració \"intensíssima\" de la tria, fins a una impecable presència estètica, amb la coberta dissenyada per Claret Serrahima, amb una gran \"P\" girada que ocupa tota la caixa del llibre, amb una franja vermella, una de blava i una altra de negra.\nEl resultat d'aquest procés és Mig segle de poesia catalana, del maig del 68 al 2018, una mostra \"exhaustiva i també valenta, perquè sempre cal triar, per molt que sigui una llista llarga\", en paraules d'Altaió, que afegeix que el llibre \"té un gran interès didàctic per obrir aquesta mostra a tothom qui vulgui saber quines son les tendències, les línies i els autors representatius de 50 anys de poesia catalana\", que en l'actualitat viu un moment únic, \"pel que fa al número de poetes, per les variacions de tendències estètiques, per la presència a tot l'àmbit geogràfic i idiomàtic, per l'espai de les traduccions i la dinàmica de les generacions, per la quantitat de col·leccions i, sobretot, de la presència social de la poesia\". \nEn l'antologia hi hem esmerçat moltes hores, pràcticament la vida. Però el darrer any i mig ha estat un capbussament total, gairebé turmentat\". ",
"a3": "Ell és el coresponsable, juntament amb Josep M. Sala-Valldaura, d'una antologia extensa i panoràmica que mostra l'estat de la poesia catalana dels últims 50 anys. \n\"Des de Proa feia temps que donàvem voltes a la manera de contribuir a projectar la nova generació de poetes catalans\".\nEl resultat d'aquest procés és Mig segle de poesia catalana, del maig del 68 al 2018, una mostra \"exhaustiva i també valenta, perquè sempre cal triar, per molt que sigui una llista llarga\", en paraules d'Altaió, que afegeix que el llibre \"té un gran interès didàctic per obrir aquesta mostra a tothom qui vulgui saber quines son les tendències, les línies i els autors representatius de 50 anys de poesia catalana\", que en l'actualitat viu un moment únic, \"pel que fa al número de poetes, per les variacions de tendències estètiques, per la presència a tot l'àmbit geogràfic i idiomàtic, per l'espai de les traduccions i la dinàmica de les generacions, per la quantitat de col·leccions i, sobretot, de la presència social de la poesia\". \nI amb les noves generacions comandades per l'explosió i quantitat de les dones poetes, \"un fet que marcarà el futur de la literatura catalana\", asseguren els antòlegs."
},
"extreme": {
"a1": "Vicenç Altaió i Josep M. Sala-Valldaura han creat una antologia que mostra la poesia dels últims 50 anys.",
"a2": "\"Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018\", una antologia que recull la poesia catalana.",
"a3": "Altaió i Sala presenten el seu \"Mig segle de poesia catalana. Del maig del 68 al 2018 a la mà\"."
}
} |
2,330 | Puigdemont sobre la retirada de l'euroordre de detenció: "A l'Estat espanyol li ha entrat la por de fer el ridícul" | El president i els consellers destituïts diuen que Espanya "no pot tolerar l'escrutini internacional" i que anar a Brussel·les va ser "l'estratègia adequada" | El president Carles Puigdemont ha assegurat aquest dimecres que la retirada de l'ordre europea de detenció del Tribunal Suprem és "un fracàs".
"A l'Estat espanyol li ha entrat la por de fer el ridícul, de perdre", ha indicat Puigdemont en una roda de premsa conjunta amb els consellers destituïts Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig.
El president ha dit que la petició d'una ordre de detenció europea ha estat "un nyap" i una "irresponsabilitat" per part de l'Estat espanyol, que ha avisat que no pot "tolerar l'escrutini internacional".
Segons Puigdemont, la decisió de l'Estat espanyol de retirar l'euro-ordre demostra que viatjar a Brussel·les va ser "l'estratègia adequada".
El president i els consellers destituïts han dit que "per ara" seguiran a Bèlgica, i que calen "garanties" del respecte de l'Estat als resultats del 21-D.
Puigdemont ha criticat que el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són en "presó preventiva" per uns crims pels quals l'Estat, a Europa, "no és capaç" d'aguantar un procés judicial.
Puigdemont ha assegurat que si l'Estat no s'ha "atrevit" a esperar a la sentència de la justícia belga sobre l'extradició és perquè "sap que l'acusació de rebel·lió i sedició no és presentable ni acceptable" en les "bones pràctiques europees".
"Quan les lleis les fan ells, i quan la justícia l'administren ells, són molt valents, s'atreveixen amb tot i tothom", ha dit Puigdemont, puntualitzant, però, que "no amb tothom" perquè hi ha gent "d'extrema dreta" que amb "sentència ferma" es lliuren de la presó.
"Quan no poden controlar la cena, ni tenen jutges amics ni fiscals que afinen, i tenen mig món mirant-los, ja no són tan valents i saben que poden fer el ridícul", ha destacat Puigdemont.
Tornar a Catalunya?
"Tenim la intenció i les ganes de tornar", ha dit Puigdemont, que tot i això ha admès que "una altra cosa és que això pugui ser possible".
El president ha remarcant la "contradicció" que el mateix suposat delicte li permeti estar lliure a Europa però mantingui tancats Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart.
El president ha dit que els membres del govern destituït que surtin escollit diputats volen prendre "possessió de l'acta que legítimament" hauran "guanyat a les urnes".
"Què dirà, l'Estat, que no tenim dret a prendre acta de l'escó que els ciutadans ens han donat?", ha preguntat Puigdemont, que ha assegurat que no pot ser que el mateix que el porti a guanyar les eleccions el pugui conduir, després, a la presó.
Puigdemont ha dit, fins i tot, si l'Estat es pot "permetre" que ell surti "emmanillat" del Parlament després de ser investit com a president.
El president ha demanat "garanties" a l'Estat que "el mandat del poble" del 21-D "serà respectat".
"Si les eleccions, si els ciutadans, a través del vot, diuen que volen el mateix govern que va ser aturat amb el cop del 155, es respectarà o no?
Cal conèixer la resposta abans de decidir retornar", ha dit Puigdemont.
El president, destituït pel 155, ha dit que està "preparat" per tots els escenaris, al ser preguntat sobre si estaria disposat a quedar-se a Bèlgica tota la vida.
Per la seva banda, els consellers Comín, Puig, Ponsatí i Serret han volgut agrair la feina de l'equip d'advocats i del sistema judicial belga i han recordat que no tenen por "de la justícia ni la democràcia".
"Potser l'Estat espanyol sí que té por de la justícia i la democràcia", ha dit Serret.
Per Ponsatí, el cas judicial contra ells ha estat un "abús" per part del govern espanyol de l'ordre europea de detenció.
"El jutge ha preferit fer el ridícul i trencar el principi de mútua confiança i cooperació judicial entre estats abans d'evidenciar la seva derrota", ha dit Comín.
El conseller Puig, per la seva banda, ha destacat la manifestació de dijous a Brussel·les, que ha dit que es convertirà en "la capital del color groc". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Puigdemont assenyala el fracàs de la retirada de l’ordre europea del Suprem i l'Estat espanyol té por a quedar malament. Ell i els consellers destituïts seguiran a Bèlgica i demanen garanties de respecte de l'Estat als resultats del 21-D. També critica que els presos polítics són en presó preventiva per delictes que a Europa no se sustenten.",
"a2": "El Tribunal Suprem ha ordenat la retirada de l'ordre europea de detenció contra Puigdemont. El President ha qualificat aquesta mesura de fracàs de l'Estat espanyol i opina que aquesta euroordre va ser una irresponsabilitat. També confirma que haver acudit a Brussel·les, després de la resolució del TS, ha estat l'opció encertada.",
"a3": "El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat que la retirada de l'euroordre de detenció emesa pel Tribunal Suprem és un fracàs i prova que les acusacions de rebel·lió i sedició no tenen recorregut dins les bones pràctiques polítiques europees. Ha demanat garanties que l'Estat respectarà els resultats de les urnes del 21-D."
},
"extractive": {
"a1": "El president Carles Puigdemont ha assegurat aquest dimecres que la retirada de l'ordre europea de detenció del Tribunal Suprem és \"un fracàs\". \nA l'Estat espanyol li ha entrat la por de fer el ridícul, de perdre\", ha indicat Puigdemont en una roda de premsa conjunta amb els consellers destituïts Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig. \nEl president i els consellers destituïts han dit que \"per ara\" seguiran a Bèlgica, i que calen \"garanties\" del respecte de l'Estat als resultats del 21-D. \nPuigdemont ha criticat que el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són en \"presó preventiva\" per uns crims pels quals l'Estat, a Europa, \"no és capaç\" d'aguantar un procés judicial. ",
"a2": "El president Carles Puigdemont ha assegurat aquest dimecres que la retirada de l'ordre europea de detenció del Tribunal Suprem és \"un fracàs\". \nEl president ha dit que la petició d'una ordre de detenció europea ha estat \"un nyap\" i una \"irresponsabilitat\" per part de l'Estat espanyol, que ha avisat que no pot \"tolerar l'escrutini internacional\".\nEl president i els consellers destituïts han dit que \"per ara\" seguiran a Bèlgica, i que calen \"garanties\" del respecte de l'Estat als resultats del 21-D.\n\"Quan les lleis les fan ells, i quan la justícia l'administren ells, són molt valents, s'atreveixen amb tot i tothom\", ha dit Puigdemont, puntualitzant, però, que \"no amb tothom\" perquè hi ha gent \"d'extrema dreta\" que amb \"sentència ferma\" es lliuren de la presó. \"",
"a3": "El president Carles Puigdemont ha assegurat aquest dimecres que la retirada de l'ordre europea de detenció del Tribunal Suprem és \"un fracàs\". \nPuigdemont ha assegurat que si l'Estat no s'ha \"atrevit\" a esperar a la sentència de la justícia belga sobre l'extradició és perquè \"sap que l'acusació de rebel·lió i sedició no és presentable ni acceptable\" en les \"bones pràctiques europees\". \nEl president i els consellers destituïts han dit que \"per ara\" seguiran a Bèlgica, i que calen \"garanties\" del respecte de l'Estat als resultats del 21-D. \nEl president ha remarcant la \"contradicció\" que el mateix suposat delicte li permeti estar lliure a Europa però mantingui tancats Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart."
},
"extreme": {
"a1": "Puigdemont afirma que la retirada de l’ordre europea de detenció del Suprem és un fracàs. ",
"a2": "Puigdemont qualifica de fracàs la retirada de l'orde europea de detenció per part del Tribunal Suprem.",
"a3": "El president Carles Puigdemont considera un fracàs la retirada de l'euroordre de detenció contra ell per part del Tribunal Suprem."
}
} |
2,493 | ACTUALIZACIÓ:Intent de fuga frustrat de 40 interns del CIE de la Zona Franca | El motí s'ha produït a l'hora de sopar i les persones s'han intentat escapar a través de la cuina | Uns 40 interns del CIE de la Zona Franca han protagonitzat aquest dimarts al vespre un intent de fuga frustrat del centre a través de la cuina, segons han confirmat a l'ACN fonts de la policia espanyola.
Els fets han succeït cap a les 20.30 hores quan després de sopar un grup d'interns –la majoria d'origen algerià- s'han dirigit del menjador cap a la porta de la cuina i han intentat esbotzar-la amb l'ajuda d'objectes contundents.
La ràpida intervenció dels antiavalots de la policia –presents com a reforç al Centre d'Internament d'Estrangers- ha sufocat el motí.
Segons les mateixes fonts policials, no s'han produït enfrontaments directes ni els antiavalots han hagut d'utilitzar el seu material ja que els interns han desistit.
La protesta, però, s'ha traslladat al pati del CIE de la Zona Franca, on s'hi han sumat més persones.
Uns 70 interns s'hi han amotinat durant prop de dues hores.
Els immigrants han col·locat taules i cadires que han utilitzat com a barricada i s'han negat a complir els avisos policials i entrar a les seves habitacions.
Segons fonts de la policia espanyola, han trencat una gran porta de vidre i fusta i han agafat trossos dels materials i les xarneres per ser utilitzats com a armes.
S'ha viscut algun moment de tensió entre policies, antidisturbis i interns.
El director del CIE ha negociat amb els amotinats i, segons fonts policials, poc després de les 23.30 hores els interns han donat per finalitzada la protesta i, després de ser escorcollats, han pujat a les seves habitacions.
Altres fonts parlen que només una part dels immigrants ha desistit i que prop d'una quarantena encara es mantenen al pati del CIE de la Zona Franca i demanen la seva immediata posada en llibertat.
Aquest intent de fuga i motí al CIE de la Zona Franca se suma a la vaga de fam que un grup de 70 interns va protagonitzar el passat diumenge 23 d'octubre.
Trenquen part de la reixa d'entrada al centre en una protesta de dues hores
Pocs minuts després de la mitjanit tres furgonetes antiavalots de la policia espanyola i un altre vehicle han abandonat el centre.
Cap a dos quarts d'1, una trentena de persones s'han concentrat davant el CIE per protestar contra aquests centres.
De seguida alguns d'ells s'han posat a picar amb les mans, pedres o cassoles elements metàl·lics, com les senyals de trànsit, per fer més sorollosa la protesta i intentar traslladar, des de l'exterior, el seu suport als interns.
També s'han llançat alguns petards cap a l'interior del centre.
La protesta no ha cessat i un vehicle dels Mossos d'Esquadra s'ha presentat al centre per controlar l situació.
Després, una desena de persones s'han apropat fins a la reixa de l'entrada i l'han començat a picar amb força i a intentar arrancar-la.
Una part de la reixa ha quedat penjant.
La tensió en augment ha obligat una desena d'antiavalots de la policia espanyola a situar-se a l'entrada, just darrere la reixa, fins que el grup que picava a la porta ha reculat.
Després ha arribat una furgoneta de l'ARRO dels Mossos d'Esquadra que ha custodiat l'entrada.
Tanquem els CIEs no es refia de la versió oficial i negocia accedir al centre, però se'ls nega l'entrada
Dos membres de la Plataforma Tanquem els CIEs han intentat negociar amb la policia espanyola i els Mossos d'Esquadra entrar per comprovar l'estat dels interns i que no hi havia hagut cap càrrega a canvi de retirar la protesta.
També han demanat parlar amb el director del CIE.
"Sembla que la cassolada ha contagiat els interns, que han agafat força per continuar la protesta.
Com que aquesta situació s'allarga i no volem problemes, hem proposat a la gent que està fora amb nosaltres aquesta idea", ha assenyalat Xavier Cambra, de la plataforma.
Tot i l'intent de negociació, la policia els ha negat l'entrada i reunir-se amb el director.
Victoria, també de Tanquem els CIEs, ha explicat que no es refien de la "versió oficial" de la policia espanyola, segons la qual el motí s'ha acabat.
"Sabem que n'hi ha uns quants que resisteixen a la biblioteca", ha afirmat Cambra, que ha estat identificat juntament amb Victoria.
La policia espanyola ha assegurat que tots els interns ja estan a les seves habitacions i que no s'havia produït cap càrrega.
Davant la negativa, la protesta s'ha allargat fins prop de les 3 de la matinada, quan les persones concentrades han marxat.
Aquest dimecres, la plataforma Tanquem els CIEs intentarà entrar al centre durant l'horari de visita per tenir informació de primera mà de què ha passat aquesta nit. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "40 interns del centre CIE de la Zona Franca han intentar fugir per la cuina, però el motí ha estat frustrat per la policia. Els interns han intentat trencar la porta de la cuina, però els policies han intervingut i els fugitius han desistit. La protesta ha continuat al pati i s’hi han afegit més de 70 persones.",
"a2": "Fonts policials han confirmat que uns 40 interns del CIE de la Zona Franca han protagonitzat un amotinament i intent de fuga a través de la cuina. Tanmateix, la ràpida intervenció dels antiavalots de la policia ha aconseguit aturar el motí i la fuga. Per la seva banda, la plataforma Tanquem els CIEs no se'n refia de la versió oficial.",
"a3": "Aproximadament 40 interns del CIE de la Zona Franca han fet un intent de fuga a través de la cuina, que ha estat ràpidament controlat. Però la protesta ha continuat al pati, on s'hi han afegit fins a 70 persones, que finalment han deixat la protesta quan ha intervingut el director del CIE."
},
"extractive": {
"a1": "Uns 40 interns del CIE de la Zona Franca han protagonitzat aquest dimarts al vespre un intent de fuga frustrat del centre a través de la cuina, segons han confirmat a l'ACN fonts de la policia espanyola. \nEl director del CIE ha negociat amb els amotinats i, segons fonts policials, poc després de les 23.30 hores els interns han donat per finalitzada la protesta i, després de ser escorcollats, han pujat a les seves habitacions. \nEls fets han succeït cap a les 20.30 hores quan després de sopar un grup d'interns –la majoria d'origen algerià- s'han dirigit del menjador cap a la porta de la cuina i han intentat esbotzar-la amb l'ajuda d'objectes contundents. \nSegons les mateixes fonts policials, no s'han produït enfrontaments directes ni els antiavalots han hagut d'utilitzar el seu material ja que els interns han desistit.",
"a2": "Uns 40 interns del CIE de la Zona Franca han protagonitzat aquest dimarts al vespre un intent de fuga frustrat del centre a través de la cuina, segons han confirmat a l'ACN fonts de la policia espanyola. \nLa ràpida intervenció dels antiavalots de la policia –presents com a reforç al Centre d'Internament d'Estrangers- ha sufocat el motí. \nEl director del CIE ha negociat amb els amotinats i, segons fonts policials, poc després de les 23.30 hores els interns han donat per finalitzada la protesta i, després de ser escorcollats, han pujat a les seves habitacions. \nDos membres de la Plataforma Tanquem els CIEs han intentat negociar amb la policia espanyola i els Mossos d'Esquadra entrar per comprovar l'estat dels interns i que no hi havia hagut cap càrrega a canvi de retirar la protesta. ",
"a3": "Uns 40 interns del CIE de la Zona Franca han protagonitzat aquest dimarts al vespre un intent de fuga frustrat del centre a través de la cuina, segons han confirmat a l'ACN fonts de la policia espanyola.\nEl director del CIE ha negociat amb els amotinats i, segons fonts policials, poc després de les 23.30 hores els interns han donat per finalitzada la protesta i, després de ser escorcollats, han pujat a les seves habitacions. \nCap a dos quarts d'1, una trentena de persones s'han concentrat davant el CIE per protestar contra aquests centres. \nDos membres de la Plataforma Tanquem els CIEs han intentat negociar amb la policia espanyola i els Mossos d'Esquadra entrar per comprovar l'estat dels interns i que no hi havia hagut cap càrrega a canvi de retirar la protesta. "
},
"extreme": {
"a1": "40 interns del CIE han realitzat un intent de fuga fallit a través de la cuina.",
"a2": "Una quarantena d'interns han intentat, sense èxit, fugar-se del CIE de la Zona Franca després d'un amotinament.",
"a3": "Un motí ha tingut lloc al CIE de la Zona Franca de Barcelona, apaivagat pel director del CIE."
}
} |
1,724 | D'amics, fitxatges i trànsfugues | Costa d'endevinar un salt endavant immediat de l'independentisme tant per la via de la mobilització dels convençuts com per la de la incorporació de veus que abans eren adversàries | L'independentisme sempre ha maldat per eixamplar la base de suports al projecte de l'estat propi, un objectiu verbalitzat quan s'aspirava a superar l'estat autonòmic en 18 mesos i un horitzó perseguit també ara que el procés es troba en stand-by.
Ser més i més convençuts, han defensat mecànicament els dirigents quan se'ls reclamava un horitzó de progrés per a les aspiracions sobiranistes.
Totes les expressions independentistes anhelen el mateix, per bé que els partits hi vulguin arribar per camins diferents, divergències que ja no són cosmètiques sinó ben palpables.
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han orientat des de la distància els espais polítics que capitanegen i n'han marcat les directrius com han cregut més convenient, ordres que no sempre han convergit, tot i que uns i altres comparteixen el Govern.
Les estratègies d'ERC i Junts per Catalunya (JxCat) estan avui condicionades per la consecució de cites electorals.
I és davant del repte dels comicis espanyols, municipals i europeus que s'ha plasmat de forma més evident la distància tàctica de les sigles independentistes.
Coneguda l'absència d'un full de ruta concret, cadascú ha aplicat el seu guió mentre de la convivència se n'ha fet rutina, a l'espera que l'examen de les urnes ratifiqui que la idea pròpia és l'encertada.
Per bé que el fons compartit és sumar més suports a l'independentisme, la pugna que es lliura avui és per liderar el vot independentista, perquè la República apareix borrosa i llunyana, per molt que la sentència del judici al Tribunal Suprem s'endevini -o es desitgi- com un moment de catarsi col·lectiva.
Coneguda l'absència d'un full de ruta concret, cadascú ha aplicat el seu guió mentre de la convivència se n'ha fet rutina, a l'espera que l'examen de les urnes ratifiqui que la idea pròpia és l'encertada
Guiat des de Waterloo, l'espai neoconvergent ha confeccionat unes llistes per a les eleccions espanyoles amb perfils fidels a Puigdemont i l'eliminació de les veus amb més trajectòria al Congrés, precisament les més pactistes.
La tria de noms -des de Laura Borràs fins a Míriam Nogueras, passant per Jaume Alonso-Cuevillas- aclareixen les intencions de l'expresident per als primers comicis del cicle que es tancarà al maig.
Puigdemont, que s'assegura el control de totes les decisions que es prendran a Madrid després de mitigar la discrepància al PDECat, també és un missatge de fons: JxCat aspira a blindar el vot independentista desconnectat d'Espanya i exigent amb el desplegament del mandat de l'1 d'octubre.
Amb l'ajuda de presos i exiliats, es tracta de passar el rasclet entre els qui veuen tebior en els plantejaments post tardor del 2017.
Ningú aclareix, però, com es faria efectiu un nou pols a l'Estat ni quines conseqüències tindria.
L'estratègia d'ERC és una altra.
També prova de treure suc electoral a la figura dels presos -Junqueras encapçalarà la llista de les espanyoles i les europees-, però ha optat per donar forma a la tesi d'eixamplar la base social de l'independentisme.
Amb quina fórmula?
La incorporació de dirigents fins ara inclosos en opcions polítiques frontereres.
En el passat van ser els socialistes disgustats amb la submissió del PSC al PSOE i avui són comuns rebotats del projecte d'Ada Colau, a qui alguns consideren fitxatges de pes i d'altres adjectiven com a simples trànsfugues.
Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany són l'aposta dels republicans per consolidar-se com a força capdavantera de la nova fase del procés.
No queda clar, però, si darrere dels fitxatges unipersonals de Nuet i Alamany hi ha un electorat convençut de fer el trànsit a l'independentisme o, per contra, ERC només aconseguirà cartells electorals més cridaners.
L'escrutini certificarà el rendiment de les operacions.
Segurament el més constructiu seria que el Govern transmetés que lidera en lloc de convertir-se en plataforma d'estratègies electorals
Costa d'endevinar, però, un salt endavant immediat de l'independentisme tant per la via de la mobilització dels convençuts com per la de la incorporació de veus que abans eren adversàries.
Potser el més productiu implica paciència, temps i valentia per saber recalcular.
Segurament el més constructiu seria que el Govern transmetés que lidera en lloc de convertir-se en plataforma d'estratègies electorals. | [
"anàlisi"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Puigdemont i Junqueras orienten els espais polítics i marquen les directrius que creuen convenients, tot i que les estratègies d'ERC i de Junts per Catalunya funcionaran segons la consecució de les cites electorals. Les sigles independentistes no tenen un full de ruta clar i cadascú ha aplicat el seu guió a la seva manera i conveniència.",
"a2": "Un dels objectius de qualsevol líder independentista ha estat sempre buscar més suports i que aquests siguin sòlids i segurs. Tot i que no hi ha encara un full de ruta específic, cada partit ha intentar aplicar les mesures que els han semblat més adients a la espera que se celebrin unes eleccions.",
"a3": "ERC i JxCat rivalitzen pel lideratge del vot independentista, amb estratègies diferents. ERC parla d'eixamplar la base social de l'independentisme, incorporant polítics d'altres opcions polítiques properes. JxCat, en canvi, ha descartat figures pactistes i aposta per figures fidels a Puigdemont i el vot d'aquells independentistes que han desconnectat d'Espanya i exigeixen l'acompliment del mandat de l'1-O."
},
"extractive": {
"a1": "L'independentisme sempre ha maldat per eixamplar la base de suports al projecte de l'estat propi, un objectiu verbalitzat quan s'aspirava a superar l'estat autonòmic en 18 mesos i un horitzó perseguit també ara que el procés es troba en stand-by.\nCarles Puigdemont i Oriol Junqueras han orientat des de la distància els espais polítics que capitanegen i n'han marcat les directrius com han cregut més convenient, ordres que no sempre han convergit, tot i que uns i altres comparteixen el Govern. \nPer bé que el fons compartit és sumar més suports a l'independentisme, la pugna que es lliura avui és per liderar el vot independentista, perquè la República apareix borrosa i llunyana, per molt que la sentència del judici al Tribunal Suprem s'endevini -o es desitgi- com un moment de catarsi col·lectiva.\nConeguda l'absència d'un full de ruta concret, cadascú ha aplicat el seu guió mentre de la convivència se n'ha fet rutina, a l'espera que l'examen de les urnes ratifiqui que la idea pròpia és l'encertada Guiat des de Waterloo, l'espai neoconvergent ha confeccionat unes llistes per a les eleccions espanyoles amb perfils fidels a Puigdemont i l'eliminació de les veus amb més trajectòria al Congrés, precisament les més pactistes.",
"a2": "Ser més i més convençuts, han defensat mecànicament els dirigents quan se'ls reclamava un horitzó de progrés per a les aspiracions sobiranistes. \nCarles Puigdemont i Oriol Junqueras han orientat des de la distància els espais polítics que capitanegen i n'han marcat les directrius com han cregut més convenient, ordres que no sempre han convergit, tot i que uns i altres comparteixen el Govern.\nConeguda l'absència d'un full de ruta concret, cadascú ha aplicat el seu guió mentre de la convivència se n'ha fet rutina, a l'espera que l'examen de les urnes ratifiqui que la idea pròpia és l'encertada. \nPuigdemont, que s'assegura el control de totes les decisions que es prendran a Madrid després de mitigar la discrepància al PDECat, també és un missatge de fons: JxCat aspira a blindar el vot independentista desconnectat d'Espanya i exigent amb el desplegament del mandat de l'1 d'octubre.",
"a3": "Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han orientat des de la distància els espais polítics que capitanegen i n'han marcat les directrius com han cregut més convenient, ordres que no sempre han convergit, tot i que uns i altres comparteixen el Govern. \nConeguda l'absència d'un full de ruta concret, cadascú ha aplicat el seu guió mentre de la convivència se n'ha fet rutina, a l'espera que l'examen de les urnes ratifiqui que la idea pròpia és l'encertada. \nPer bé que el fons compartit és sumar més suports a l'independentisme, la pugna que es lliura avui és per liderar el vot independentista, perquè la República apareix borrosa i llunyana, per molt que la sentència del judici al Tribunal Suprem s'endevini -o es desitgi- com un moment de catarsi col·lectiva.\nGuiat des de Waterloo, l'espai neoconvergent ha confeccionat unes llistes per a les eleccions espanyoles amb perfils fidels a Puigdemont i l'eliminació de les veus amb més trajectòria al Congrés, precisament les més pactistes. "
},
"extreme": {
"a1": "Puigdemont i Junqueras han capitanejat i han marcat les directrius dels espais polítics davant d’un procés que està parat.",
"a2": "El moviment independentista a Catalunya sempre ha buscat tenir més adeptes i que aquests estiguin convençuts.",
"a3": "ERC i JxCat competeixen pel lideratge del vot independentista rendibilitzant les figures dels presos i exiliats."
}
} |
988 | La Mercè programa cinc-cents actes amb aforament limitat i reserva prèvia | L'activista veïnal Custodia Moreno serà la pregonera d'una festa que enguany commemora els seus cent cinquanta anys | Les festes de la Mercè continuaran marcades per la pandèmia.
Els aforaments limitats i la reserva prèvia regiran en les cinc-centes activitats d’una edició que, això sí, recupera part del programa de cultura popular en un espai al Passeig de Gràcia.
Igualment, la Mercè tornarà a ser descentralitzada, i s’incorporen com a escenaris el Parc del Turó de la Peira (Nou Barris) i el camp de futbol de la Vall d’Hebron.
La pregonera de les festes serà l’activista i veïna del Carmel Custodia Moreno Rivero, que ja ha avisat que no és amant dels protocols.
L’Havana serà ciutat convidada, però amb una presència discreta d’artistes per la situació sanitària.
La Mercè tindrà lloc els dies 23, 24, 25 i 26 de setembre i commemorarà el cent-cinquantè aniversari de la primera Festa Major organitzada per l’Ajuntament de Barcelona.
Tot i les limitacions encara presents per la pandèmia, enguany es recupera en part la programació de cultura popular amb una jornada (divendres 24) de cercaviles i correfocs que no es van poder fer l’any passat.
Serà en un espai perimetrat al Passeig de Gràcia.
La mostra es dividirà en tres franges horàries.
Les activitats del matí seran d’accés lliure, amb control d’aforament, i per a les de la tarda caldrà reserva prèvia.
La festa manté les característiques de l’any passat: activitats més repartides per tota la ciutat, control d’aforaments i reserva prèvia de localitat en –gairebé- totes les activitats.
Els espais amb més aforament de les festes seran l’Estadi Olímpic i la plataforma del zoo marí al Fòrum, amb tres mil localitats.
Sobre això, el tinent de batllia de Cultura, Jordi Martí, ha demanat responsabilitat als ciutadans a l’hora de fer les reserves, i ha recordat que es poden cancel·lar, per evitar el que va succeir l’any passat amb alguns escenaris amb localitats buides que havien estat prèviament reservades.
Més de cent companyies participaran al festival d’arts de carrer, amb diverses seus, i la programació musical suma enguany més de cent concerts entre el BAM (que estrena direcció de la cooperativa L’Afluent) i el Mercè Música.
Un centenar dels artistes i músics participants seran de L’Havana, residents a Europa o que viatjaran des de Cuba per l’ocasió.
Amb tot, Martí ha reconegut que no serà una presència com la de les predecessores, sinó bastant més discreta, per la situació encara de pandèmia.
També per segon any el Piromusical serà descentralitzat, amb quatre punts distribuïts per la ciutat .
Com a novetat, es recupera el toc d’inici tradicional posterior al pregó de la Mercè, a la plaça de Sant Jaume, tot i que en una versió “petita” i sense multituds a la plaça.
L’oficiaran Els Ministrils, el conjunt que dirigia el desaparegut Jordi Fàbregas, a manera d’homenatge al músic i activista cultural.
Custodia Moreno Rivero (Granada, 1943) serà la pregonera de les festes de la Mercè 2021.
Moreno Rivero és una activista feminista i líder veïnal molt recordada pel seu paper en la desaparició dels nuclis de barraques del Carmel i Can Baró.
La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha explicat que l’han triat no només per seguir “corregint el biaix de gènere” històric en l’elecció dels pregoners sinó també pel seu activisme i per com connecta amb “l’ànima de la ciutat, la gent dels barris, i la Barcelona real, que batega cada dia”.
Al seu torn, Moreno s’ha declarat il·lusionada i impressionada per l’encàrrec, i ha avançat que les seves paraules “agradaran més o menys” però estaran “plenes de sinceritat, d’estima i agraïment a aquesta Barcelona i aquest país-Catalunya” que, ha dit, li va robar el cor quan va arribar-hi l’any 1947.
A més, aquesta infermera jubilada d’Horta-Guinardó, ha avisat als que han cercat “una cosa una mica diferent pel pregó”.
“A mi això del protocol i el políticament correcte, a vegades em rellisca una mica”. | [
"país",
"barcelona"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La pandèmia continuarà marcant les festes de la Mercè, ja que es realitzarà amb aforaments limitats, reserves prèvies i de forma descentralitzada per evitar contagis. Tindrà lloc els dies 23, 24, 25 i 26 de setembre i, tot i les restriccions, es recuperarà part de la programació de cultura popular de cercaviles i correfocs.",
"a2": "La Mercè comença l'edició en què commemora els seus 150 anys amb actes amb aforaments limitats i amb reserva prèvia. Tot i les limitacions per la pandèmia de la covid, s'espera una programació cultural que recuperarà les cercaviles i els correfocs. La pregonera de les festes serà l’activista del Carmel, Custodia Moreno.",
"a3": "La Mercè se celebrarà enguany el 23, 24, 25 i 26 de setembre i encara estarà marcada per la covid-19, amb l'espectacle del Piromusical descentralitzat. Més de cent companyies faran realitat el festival d'arts de carrer i estan previstos més de 100 concerts. Es recupera la tradició del toc inicial després del pregó, a la plaça Sant Jaume."
},
"extractive": {
"a1": "Els aforaments limitats i la reserva prèvia regiran en les cinc-centes activitats d’una edició que, això sí, recupera part del programa de cultura popular en un espai al Passeig de Gràcia. \nIgualment, la Mercè tornarà a ser descentralitzada, i s’incorporen com a escenaris el Parc del Turó de la Peira (Nou Barris) i el camp de futbol de la Vall d’Hebron.\nLa Mercè tindrà lloc els dies 23, 24, 25 i 26 de setembre i commemorarà el cent-cinquantè aniversari de la primera Festa Major organitzada per l’Ajuntament de Barcelona. \nTot i les limitacions encara presents per la pandèmia, enguany es recupera en part la programació de cultura popular amb una jornada (divendres 24) de cercaviles i correfocs que no es van poder fer l’any passat. ",
"a2": "Els aforaments limitats i la reserva prèvia regiran en les cinc-centes activitats d’una edició que, això sí, recupera part del programa de cultura popular en un espai al Passeig de Gràcia.\nLa Mercè tindrà lloc els dies 23, 24, 25 i 26 de setembre i commemorarà el cent-cinquantè aniversari de la primera Festa Major organitzada per l’Ajuntament de Barcelona. \nLa pregonera de les festes serà l’activista i veïna del Carmel Custodia Moreno Rivero, que ja ha avisat que no és amant dels protocols. \nTot i les limitacions encara presents per la pandèmia, enguany es recupera en part la programació de cultura popular amb una jornada (divendres 24) de cercaviles i correfocs que no es van poder fer l’any passat.",
"a3": "Els aforaments limitats i la reserva prèvia regiran en les cinc-centes activitats d’una edició que, això sí, recupera part del programa de cultura popular en un espai al Passeig de Gràcia. \nLa Mercè tindrà lloc els dies 23, 24, 25 i 26 de setembre i commemorarà el cent-cinquantè aniversari de la primera Festa Major organitzada per l’Ajuntament de Barcelona. \nMés de cent companyies participaran al festival d’arts de carrer, amb diverses seus, i la programació musical suma enguany més de cent concerts entre el BAM (que estrena direcció de la cooperativa L’Afluent) i el Mercè Música.\nTambé per segon any el Piromusical serà descentralitzat, amb quatre punts distribuïts per la ciutat . "
},
"extreme": {
"a1": "La Mercè se celebrarà amb aforaments limitats i reserves prèvies i tornarà a ser descentralitzada, amb diversos escenaris.",
"a2": "La Mercè celebra els seus 150 anys amb una programació encara marcada per la pandèmia, i amb aforaments limitats.",
"a3": "Les Festes de La Mercè, encara determinades per la pandèmia, se celebraran el 23, 24, 25 i 26 de setembre."
}
} |
1,847 | Girona s'obre a la municipalització del servei d'aigua d'Agissa | A partir de l'assumpció de l'administració de la societat d'economia mixta d'acord amb la interlocutòria judicial emesa en 25 de setembre de 2017 | El ple de l'Ajuntament de Girona ha aprovat per unanimitat la ratificació del decret de l'Alcaldia de data 10 d'octubre de 2017 relatiu a l’acceptació de l'assumpció de l'administració de la societat d'economia mixta Agissa d'acord amb la interlocutòria judicial emesa el passat 25 de setembre de 2017.
Però el ple ha anat més enllà d'aquesta obligada assumpció judicial –que afecta els ajuntaments de Salt, Sarrià de Ter i Girona– i, primer per part de la batllessa, Marta Madrenas, i, després, per part dels regidors de la CUP-Crida per Girona, Lluc Salellas, i Martí Terés, per part d'ERC-MES, s'ha obert al fet que la gestió de l'aigua passi a ser, al final d'aquest procés, púbica i, doncs, municipalitzada.
De primer, la batllessa ha fet un resum històric de la qüestió. que es va iniciar amb un seguit d'auditories encarregades, de 2013 a 2015, encarregades per Carles Puigdemont, actualment president de la Generalitat, però llavors batlle de Girona. en aquestes auditories es va posar de manifest que hi podia haver certes irregularitats.
"Es van encarregar diversos estudis, més auditories i més control a la pròpia empresa i es va crear una taula en què hi havia els diferents grups municipals que van fer seguiment d’aquestes irregularitats.Mentre se seguia aquesta línia de recerca, per altra banda la CUP-Crida per Girona va denunciar a la fiscalia aquestes irregularitats, que inicià un procediment penal per irregularitats en algunes factures".
L’estiu de 2016 es va aprovar una intervenció tècnica de l’empresa i un estudi complex en què la part privada de l’empresa mixta (80%) no va col·laborar gaire.
Es va decidir, llavors, acudir en el procediment instat per la pròpia CUP i comparèixer l’Ajuntament com a acusació particular, "Els informes de març i d’abril per part d’Intervenció ja semblava que ses podien establir altres irregularitats; es va fer un informes sobre aquestes incidències i a mitjan juliol es va realitzar l’infome definitiu de Secretaria".
En aquesta situació, el jutjat arribà a la conclusió que volia apartar de l’administració la part privada de l'empresa, ja que creu que pot tenir responsabilitats en la gestió.
No es canvia la titularitat, sinó que s’ordena una administració judicial, i va decidir comptar amb l’ajuda dels tres ajuntaments (Salt, Sarrià de Ter i Girona).
"Després de parlar-ho molt, vista la complicació que comporta, vam demanar que si decidíem assumir-ho que no fos per un període breu de temps.
Sembla que possiblement s’acordarà que en tinguem l’administració fins a sentència i en aquest sentit s’ha decidit d’acceptar l’administració del servei d’Agissa, del servei d’aigües de Girona, per això designem el vicealcalde senyor Berloso, per part de l’Ajuntament de Girona".
"Amb aquesta intervenció –ha finalitzat Madreas– més directa de l’empresa finalment podrem tenir tota la documentació i les dades necessàries per poder explorar que la gestió de l’aigua pugui ser duta a terme per una empresa pública.
Ara sí que creiem que podrem fer una feina acurada per a dirigir-nos cap a aquest objectiu, la gestió pública de l’aigua, tal com vol la majoria de regidors i regidores."
Per la seva banda, el regidor de la CUP-Crida per Girona, Lluc Salellas, ha manifestat que votarien a favor de la ratificació ja "que és un primer pas cap a la gestió directa de l’aigua… En tot cas és un tema central de fa anys gràcies a la tenacitat de grups com Aigua és Vida".
Per a Salellas, aquest procés és una oportunitat perquè d’aquí tres anys "l’aigua deixi de ser un bé mercantilitzat i esdevingui un bé d’interès públic per a tots els gironins i gironines.
Si avui som aquí és gràcies no solament a unes auditories operatives encarregades pel senyor Puigdemont", sinó també, ha afegit, "perquè la CUP ho va dur a la fiscalia".
El regidor cupaire ha demanat que la taula es convoqui i s'obri als moviments soials i que s’expliqui a la ciutadania el canvi de model de gestió de l’aigua.
Per a Martí Terés, potser caldria estudiar de cares endavant que aquesta gestió es pogués fer a través d’una cooperativa, com està estudiant Sarrià de Ter.
"S’ha de fer de la forma més transparent possible per obrir el debat ciutadà." | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "S’ha aprovat a l’Ajuntament de Girona per unanimitat la ratificació del decret de l’acceptació de l’assumpció de l’administració de la societat Agissa. També ho han acordat els regidors de la CUP-Crida per Girona, Madrenas, Salellas i Terés durant el ple per tal que la gestió de l’aigua passi a ser pública i municipalitzada.",
"a2": "El ple de l'Ajuntament de Girona ha aprovat per unanimitat la ratificació del decret de l'Alcaldia pel qual es municipalitza el servei de l'aigua que actualment gestiona la societat d'economia mixta Agissa. Els regidors i l'alcaldessa celebren que l'aigua deixi de ser un bé de mercat i esdevingui un bé d'interès públic.",
"a3": "Arran de diversos estudis encarregats per Puigdemont quan era alcalde de Girona, es van detectar diverses irregularitats en la gestió de l'aigua per part d'Agissa. La CUP va posar en coneixement de la Fiscalia aquest fet i el jutge ha decidit que l'administració la duguin a terme els municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter."
},
"extractive": {
"a1": "El ple de l'Ajuntament de Girona ha aprovat per unanimitat la ratificació del decret de l'Alcaldia de data 10 d'octubre de 2017 relatiu a l’acceptació de l'assumpció de l'administració de la societat d'economia mixta Agissa d'acord amb la interlocutòria judicial emesa el passat 25 de setembre de 2017. \nPerò el ple ha anat més enllà d'aquesta obligada assumpció judicial –que afecta els ajuntaments de Salt, Sarrià de Ter i Girona– i, primer per part de la batllessa, Marta Madrenas, i, després, per part dels regidors de la CUP-Crida per Girona, Lluc Salellas, i Martí Terés, per part d'ERC-MES, s'ha obert al fet que la gestió de l'aigua passi a ser, al final d'aquest procés, púbica i, doncs, municipalitzada.\nDe primer, la batllessa ha fet un resum històric de la qüestió. que es va iniciar amb un seguit d'auditories encarregades, de 2013 a 2015, encarregades per Carles Puigdemont, actualment president de la Generalitat, però llavors batlle de Girona. en aquestes auditories es va posar de manifest que hi podia haver certes irregularitats.\nL’estiu de 2016 es va aprovar una intervenció tècnica de l’empresa i un estudi complex en què la part privada de l’empresa mixta (80%) no va col·laborar gaire. ",
"a2": "El ple de l'Ajuntament de Girona ha aprovat per unanimitat la ratificació del decret de l'Alcaldia de data 10 d'octubre de 2017 relatiu a l’acceptació de l'assumpció de l'administració de la societat d'economia mixta Agissa d'acord amb la interlocutòria judicial emesa el passat 25 de setembre de 2017. \nPerò el ple ha anat més enllà d'aquesta obligada assumpció judicial –que afecta els ajuntaments de Salt, Sarrià de Ter i Girona– i, primer per part de la batllessa, Marta Madrenas, i, després, per part dels regidors de la CUP-Crida per Girona, Lluc Salellas, i Martí Terés, per part d'ERC-MES, s'ha obert al fet que la gestió de l'aigua passi a ser, al final d'aquest procés, púbica i, doncs, municipalitzada.\n Per a Salellas, aquest procés és una oportunitat perquè d’aquí tres anys \"l’aigua deixi de ser un bé mercantilitzat i esdevingui un bé d’interès públic per a tots els gironins i gironines.\n Per a Martí Terés, potser caldria estudiar de cares endavant que aquesta gestió es pogués fer a través d’una cooperativa, com està estudiant Sarrià de Ter. \"S’ha de fer de la forma més transparent possible per obrir el debat ciutadà.\"",
"a3": "El ple de l'Ajuntament de Girona ha aprovat per unanimitat la ratificació del decret de l'Alcaldia de data 10 d'octubre de 2017 relatiu a l’acceptació de l'assumpció de l'administració de la societat d'economia mixta Agissa d'acord amb la interlocutòria judicial emesa el passat 25 de setembre de 2017. \nPerò el ple ha anat més enllà d'aquesta obligada assumpció judicial –que afecta els ajuntaments de Salt, Sarrià de Ter i Girona– i, primer per part de la batllessa, Marta Madrenas, i, després, per part dels regidors de la CUP-Crida per Girona, Lluc Salellas, i Martí Terés, per part d'ERC-MES, s'ha obert al fet que la gestió de l'aigua passi a ser, al final d'aquest procés, púbica i, doncs, municipalitzada.\n\"Es van encarregar diversos estudis, més auditories i més control a la pròpia empresa i es va crear una taula en què hi havia els diferents grups municipals que van fer seguiment d’aquestes irregularitats.\n\"Amb aquesta intervenció –ha finalitzat Madreas– més directa de l’empresa finalment podrem tenir tota la documentació i les dades necessàries per poder explorar que la gestió de l’aigua pugui ser duta a terme per una empresa pública."
},
"extreme": {
"a1": "L'Ajuntament de Girona aprova per unanimitat la ratificació del decret d'acceptació de l’assumpció de l’administració d’Agissa.",
"a2": "L'Ajuntament de Girona debat i aprova per unanimitat al ple la municipalització del servei d'aigua d'Agissa.",
"a3": "L'Ajuntament de Girona aprova acceptar l'assumpció de la gestió d'Agissa, avançant cap a la municipalització de la gestió de l'aigua."
}
} |
2,928 | Casado promet un PP "fort" per combatre "l'agenda de ruptura" de Sánchez: "Hem tornat" | El nou president del PP proposa una modificació electoral i del Codi Penal per combatre els nacionalistes | Pablo Casado ha pres la paraula aquest dissabte per primera vegada com a president del PP per prometre que amb ell arriba un PP "fort" que integrarà totes les branques del partit i que combatrà activament "l'agenda de ruptura" de Pedro Sánchez per "tornar a connectar" amb la societat de cara ja a les pròximes eleccions .
"Hem tornat", ha dit abans de desgranar ja algunes de les propostes que vol impulsar.
Entre aquestes, un enfortiment institucional de l'Estat que passa, segons Casado, per "reforçar la Constitució i el Codi Penal davant qualsevol desafiament secessionista" (una proposta molt aplaudida per l'auditori) i "connectar amb l'Espanya de les banderes i els balcons" i imposar també modificacions electorals per donar una prima al partit guanyador de les generals al Congrés aprofitant els 50 escons de marge que dona la Constitució, "de manera que no depenguem ni de frontisses nacionalistes ni de qualsevol altre partit que després soscavi els nostres interessos electorals".
Un discurs que ha anat precedit per crits de 'visca Espanya" i "visca el rei", i que Casado ha acompanyat d'una oferta d'integració a Soraya Sáenz de Santamaría.
El nou president del PP ha agraït en primer terme la tasca del seu predecessor, Mariano Rajoy, a qui ha recordat –no obstant- la seva estança a Santa Pola, on Rajoy ha recuperat la seva plaça de procurador de la propietat.
"Et seguim necessitant molt a prop", ha dit en el capítol d'agraïments, on també ha agraït a Sáenz de Santamaría la "campanya neta" de la que –ha dit- el PP surt "més fort i més unit".
Casado ha afirmat que el primet que ha fet com a president del PP ha estat comunicar-ho al rei, en un anunci que ha generat aplaudiments entre l'auditori.
"No us defraudaré"
Casado ha promès que "no defraudarà" al partit, a qui ha demanat que ara "no es pregunti a ningú a qui ha votat", i ha assegurat que treballarà per "reconquerir el cor de la societat espanyola" i "recuperar la nostra base electoral".
"Vull que torneu als vostres municipis a tornar a connectar amb la societat", ha dit, abans d'assegurar que els populars són fills de l'esperit d'Adolfo Suárez i d'aquella "concòrdia política", així com "de la refundació que va liderar José María Aznar" i del mandat de Mariano Rajoy.
"Hem tornat"
Ha assegurat que el PP està "llest per tornar a les institucions" a les pròximes eleccions municipals autonòmiques, territorials i europees, i després a les generals, i ha apel·lat a tots els membres del partit perquè segueixin remant "en la mateixa direcció".
"Hem tornat, ja no estem en funcions, i tenim un govern que ens recorda que hem d'estar més forts que mai perquè no podem tolerar que s'estigui fent una agenda de ruptura fins i tot amb la divisió del conflicte independentista", ha dit.
Enfortiment contra els nacionalismes
En aquest punt, ha rescatat un decàleg de propostes del PP que passen, en primer terme per "reforçar la nostra Constitució en comptes d'intentar obrir-la en canal", i "reforçar el Codi Penal per evitar qualsevol desafiament secessionista".
Cal, ha dit, "connectar amb l'Espanya de les banderes als balcons que ens reclama seguir liderant la defensa de la unitat nacional".
En aquest sentit ha insistit en la proposta per modificar la llei electoral per donar escons extra al partit que guanyi les eleccions generals i evitar, d'aquesta manera, que els partits independentistes puguin decidir majories a l'Estat.
I ha proposat, també, un sistema de doble volta a les eleccions municipals perquè governin als ajuntaments "qui decideixin els espanyols".
També ha defensat "suprimir els impostos que no són justos" com els de Patrimoni, Successions i Donacions, rebaixar l'Impost de Societats i l'IRPF i una actualització de l'administració per fer-la "moderna" respecte a la tasca laboral dels funcionaris, que en tot cas, ha remarcat, conservarien els seus privilegi adquirits.
A més ha insistit que vetllarà "perquè no es desfaci" la LOMCE, que ha definit com "una bona llei", i treballarà per "evitar" que el nou govern de Pedro Sánchez "vagi contra la llibertat d'elecció i intenti tornar a abraçar l'adoctrinament o intenti dividir els nostres fills per la llengua que utilitzen a l'escola".
A més, ha insistit que cal fer un "Pacte Nacional per a l'aigua" i ha insistit en el "vincle Atlàntic" que va prioritzar José María Aznar.
"Espanya ha tornat i ara se la respecte, i hem d'intentar ser allà on altres països es retiren, perquè Espanya ha de tornar a ser el centre d'actuació de la UE però també de l'eix atlàntic", ha afirmat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Casado, ara president del PP, afirma que vol construir un PP més fort, que combatrà contra la ruptura i lluitarà per tornar a connectar amb la societat de cara a les pròximes eleccions. Casado ha agraït la tasca de Rajoy i afirma que el primer que ha fet en convertir-se en president el PP ha sigut comunicar-li-ho al rei.",
"a2": "Durant el primer discurs com a nou president del PP, Pablo Casado ha promès que sota el seu mandat integrarà totes les branques del partit i que combatrà el Govern de ruptura de Pedro Sánchez. Casado pretén connectar amb la societat i ha fet una menció especial al seu predecessor, Mariano Rajoy.",
"a3": "Pablo Casado ha parlat per primera vegada com a president del PP. Ha promès no decebre el partit i recuperar l'electorat. Ha defensat eliminar \"impostos que no són justos\" (Patrimoni, Successions i Donacions) i rebaixar-ne d'altres (Societats i IRPF), reforçar la Constitució i agreujar les penes per delictes relacionats amb la secessió."
},
"extractive": {
"a1": "Pablo Casado ha pres la paraula aquest dissabte per primera vegada com a president del PP per prometre que amb ell arriba un PP \"fort\" que integrarà totes les branques del partit i que combatrà activament \"l'agenda de ruptura\" de Pedro Sánchez per \"tornar a connectar\" amb la societat de cara ja a les pròximes eleccions .\nEntre aquestes, un enfortiment institucional de l'Estat que passa, segons Casado, per \"reforçar la Constitució i el Codi Penal davant qualsevol desafiament secessionista\" (una proposta molt aplaudida per l'auditori) i \"connectar amb l'Espanya de les banderes i els balcons\" i imposar també modificacions electorals per donar una prima al partit guanyador de les generals al Congrés aprofitant els 50 escons de marge que dona la Constitució, \"de manera que no depenguem ni de frontisses nacionalistes ni de qualsevol altre partit que després soscavi els nostres interessos electorals\".\nEl nou president del PP ha agraït en primer terme la tasca del seu predecessor, Mariano Rajoy, a qui ha recordat –no obstant- la seva estança a Santa Pola, on Rajoy ha recuperat la seva plaça de procurador de la propietat. \nCasado ha promès que \"no defraudarà\" al partit, a qui ha demanat que ara \"no es pregunti a ningú a qui ha votat\", i ha assegurat que treballarà per \"reconquerir el cor de la societat espanyola\" i \"recuperar la nostra base electoral\". ",
"a2": "Pablo Casado ha pres la paraula aquest dissabte per primera vegada com a president del PP per prometre que amb ell arriba un PP \"fort\" que integrarà totes les branques del partit i que combatrà activament \"l'agenda de ruptura\" de Pedro Sánchez per \"tornar a connectar\" amb la societat de cara ja a les pròximes eleccions .\nEntre aquestes, un enfortiment institucional de l'Estat que passa, segons Casado, per \"reforçar la Constitució i el Codi Penal davant qualsevol desafiament secessionista\" (una proposta molt aplaudida per l'auditori) i \"connectar amb l'Espanya de les banderes i els balcons\" i imposar també modificacions electorals per donar una prima al partit guanyador de les generals al Congrés aprofitant els 50 escons de marge que dona la Constitució, \"de manera que no depenguem ni de frontisses nacionalistes ni de qualsevol altre partit que després soscavi els nostres interessos electorals\".\nEl nou president del PP ha agraït en primer terme la tasca del seu predecessor, Mariano Rajoy, a qui ha recordat –no obstant- la seva estança a Santa Pola, on Rajoy ha recuperat la seva plaça de procurador de la propietat. \nCasado ha promès que \"no defraudarà\" al partit, a qui ha demanat que ara \"no es pregunti a ningú a qui ha votat\", i ha assegurat que treballarà per \"reconquerir el cor de la societat espanyola\" i \"recuperar la nostra base electoral\".",
"a3": "Pablo Casado ha pres la paraula aquest dissabte per primera vegada com a president del PP per prometre que amb ell arriba un PP \"fort\" que integrarà totes les branques del partit i que combatrà activament \"l'agenda de ruptura\" de Pedro Sánchez per \"tornar a connectar\" amb la societat de cara ja a les pròximes eleccions .\nCasado ha promès que \"no defraudarà\" al partit, a qui ha demanat que ara \"no es pregunti a ningú a qui ha votat\", i ha assegurat que treballarà per \"reconquerir el cor de la societat espanyola\" i \"recuperar la nostra base electoral\". \nEn aquest punt, ha rescatat un decàleg de propostes del PP que passen, en primer terme per \"reforçar la nostra Constitució en comptes d'intentar obrir-la en canal\", i \"reforçar el Codi Penal per evitar qualsevol desafiament secessionista\". \nTambé ha defensat \"suprimir els impostos que no són justos\" com els de Patrimoni, Successions i Donacions, rebaixar l'Impost de Societats i l'IRPF i una actualització de l'administració per fer-la \"moderna\" respecte a la tasca laboral dels funcionaris, que en tot cas, ha remarcat, conservarien els seus privilegi adquirits. "
},
"extreme": {
"a1": "Casado s’ha presentat com el president del PP i afirma que construirà un PP més fort per a les eleccions.",
"a2": "Primer discurs de Pablo Casado com a nou president del PP en què promet tornar fort.",
"a3": "Pablo Casado manifesta que el PP està de tornada i vol mà dura contra qualsevol \"desafiament secessionista\"."
}
} |
1,828 | David Cameron: «El contraatac està en marxa» | El primer ministre britànic alerta els responsables dels disturbis que se'ls portarà davant de la justícia i assegura que la policia tindrà "qualsevol recurs que necessiti" | El primer ministre David Cameron durant la seva compareixença davant del 10 de Downing Street Foto: ACN
Missatge contundent del primer ministre britànic David Cameron als responsables dels disturbis que han afectat des d'aquest cap de setmana Londres i altres ciutats angleses.
"El contraatac està en marxa", ha alertat Cameron en una roda de premsa posterior a la seva reunió amb el comitè d'emergència 'Cobra'.
Cameron ha indicat que la policia "tindrà tots els recursos que necessiti".
El primer ministre ha explicat que els agents antidisturbis rebran "cobertura legal" per utilitzar qualsevol tècnica que "creguin necessària".
De moment, ja es permet l'ús de pistoles amb boles de goma i hi ha un "dispositiu" preparat per disposar de canons d'aigua "en 24 hores".
"La prioritat és clara, i prendrem qualsevol acció necessària per recuperar l'ordre als nostres carrers", ha alertat Cameron.
"Aquesta violència continuada é simplement inacceptable i s'ha d'aturar.
No permetrem que existeixi una cultura de la por en els nostres carrers", ha afegit.
El primer ministre ha indicat que la policia ha hagut de fer front a una "situació nova", pel gran nombre de disturbis "a diferents llocs i al mateix temps" que hi ha hagut.
Però s'ha mostrat confiat que Londres "tornarà a la normalitat" perquè "el desplegament policial continuarà".
Retallades a Interior
Cameron ha rebutjat que calgui aturar les retallades de pressupost a la policia que té en marxa el seu govern, tal i com havia suggerit aquest matí l'alcalde de Londres, Boris Johnson.
El primer ministre ha assegurat que no es farà res "per posar en risc els ciutadans" i ha garantit que "la visibilitat" de la policia als carrers no es reduirà quan comencin a aplicar-se les retallades a Interior, àmpliament qüestionades dins del cos policial.
"Els alcaldes sempre volen més diners" ha assegurat Cameron, en una qüestió que ben probablement serà debatuda aquest dijous al parlament.
L'oposició, i ara ja també el propi alcalde de Londres, han qüestionat que el departament d'Interior hagi d'impulsar grans retallades en un moment de crisi en que podrien augmentar els disturbis, els conflictes socials i les manifestacions.
En un comunicat, el departament d'Interior ha assegurat que les retallades "són manejables" i que s'han d'aplicar per la situació econòmica "arreu del món".
"Al final del procés de revisió pressupostària, la policia tindrà prou agents per desplegar-se en el tipus de nombres que hem vist en els darrers dos dies", ha assegurat el ministeri.
Societat "malaltissa"
"Està clar que hi ha coses que van molt malament a la nostra societat"; ha assegurat Cameron, que ha criticat que joves "de 12 i 13 anys" es passegin pels carrers de les ciutats "rient" mentre saquegen botigues.
El primer ministre ha defensat que hi ha "parts malaltisses" dins de la societat britànica, i ha criticat el que ell considera una "manca de sentit de la responsabilitat" en alguns sectors de la població.
"Hi ha una completa manca de responsabilitat en parts de la nostra societat, gent que creu que el món els deu alguna cosa i que els seus drets superen les seves responsabilitats i que el que fan no té conseqüències.
Doncs sí que en té", ha alertat Cameron.
"Tenim un gran problema en aquest país amb les bandes juvenils", ha dit Cameron.
El primer ministre ha culpat els pares dels joves responsables dels disturbis "per no criar-los com cal" i ha indicat que hi ha una "manca de moral i ètica" i falta "disciplina a les escoles".
Cameron també ha criticat que el sistema de benestar social "recompensi" els que, segons ell, no contribueixen, i ha afegit que els problemes "morals i polítics" relacionats amb tot el caos dels darrers dies "s'hauran de tractar".
A nivell polític ha indicat que hi ha hagut una "completa manca d'atenció" en la "falta de respecte" d'alguns joves.
Cameron ha assenyalat que cal un "codi de valors" per la ciutadania i "penes més dures" per la gent "que creua la línia".
"Estic determinat a restaurar un sentit de la responsabilitat en la nostra societat, a cada ciutat, a cada carrer", ha afegit.
Cameron ha apuntat que en el seu discurs al parlament, demà dijous, explicarà les mesures que prendrà el govern per "ajudar els negocis afectats" i "restaurar les comunitats".
Alguns sectors de la societat, especialment dins de les zones més afectades i en els àmbits socials que treballen amb jovent, han indicat que bona part dels disturbis que Londres ha patit en els darrers dies són conseqüència de la manca de perspectives socials dels joves dels barris més humils de la ciutat.
Segons aquest punt de vista, les retallades socials que s'estan impulsant per reduir el dèficit estan agreujant les diferències i els problemes en aquestes zones, que defineixen com un "polvorí". | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "David Cameron, primer ministre britànic, ha enviat un missatge contundent a les persones que estan creant disturbis als carrers de Londres i altres ciutats, dient que els agents antidisturbis podran fer servir qualsevol tècnica que creguin convenient. Els disturbis que s'estan veient són, en part, per a protestar contra la manca de perspectives per als joves.",
"a2": "Després d'una reunió amb el comitè d'emergència Cobra, el primer ministre britànic, David Cameron, ha anunciat que perseguirà i portarà davant la justícia els responsables dels disturbis de Londres i altres ciutats angleses d'aquest cap de setmana. També ha anunciat que la policia disposarà de tots els recursos necessaris per a fer cessar la violència i retornar la normalitat als carrers.",
"a3": "El primer ministre britànic David Cameron ha llençat un missatge contundent als responsables dels disturbis d'aquest cap de setmana a Londres i altres ciutats angleses. Hi ha hagut un gran nombre de disturbis simultàniament a diferents llocs. Cameron ha manifestat que la policia \"tindrà tots els recursos que necessiti\", incloent-hi \"cobertura legal\" per a utilitzar qualsevol tècnica que \"creguin necessària\"."
},
"extractive": {
"a1": "El primer ministre ha explicat que els agents antidisturbis rebran \"cobertura legal\" per a utilitzar qualsevol tècnica que \"creguin necessària\".\nDe moment, ja es permet l'ús de pistoles amb boles de goma i hi ha un \"dispositiu\" preparat per a disposar de canons d'aigua \"en 24 hores\".\n\"La prioritat és clara, i prendrem qualsevol acció necessària per a recuperar l'ordre als nostres carrers\", ha alertat Cameron.\nAlguns sectors de la societat, especialment dins de les zones més afectades i en els àmbits socials que treballen amb jovent, han indicat que bona part dels disturbis que Londres ha patit en els darrers dies són conseqüència de la manca de perspectives socials dels joves dels barris més humils de la ciutat.",
"a2": "Cameron ha indicat que la policia \"tindrà tots els recursos que necessiti\".\nEl primer ministre ha indicat que la policia ha hagut de fer front a una \"situació nova\", pel gran nombre de disturbis \"a diferents llocs i al mateix temps\" que hi ha hagut. \nEl primer ministre ha assegurat que no es farà res \"per a posar en risc els ciutadans\" i ha garantit que \"la visibilitat\" de la policia als carrers no es reduirà quan comencin a aplicar-se les retallades a Interior, àmpliament qüestionades dins del cos policial. \nEl primer ministre ha defensat que hi ha \"parts malaltisses\" dins de la societat britànica, i ha criticat el que ell considera una \"manca de sentit de la responsabilitat\" en alguns sectors de la població.",
"a3": "El primer ministre ha assegurat que no es farà res \"per a posar en risc els ciutadans\" i ha garantit que \"la visibilitat\" de la policia als carrers no es reduirà quan comencin a aplicar-se les retallades a Interior, àmpliament qüestionades dins del cos policial.\nEl primer ministre ha defensat que hi ha \"parts malaltisses\" dins de la societat britànica, i ha criticat el que ell considera una \"manca de sentit de la responsabilitat\" en alguns sectors de la població.\n\"Hi ha una completa manca de responsabilitat en parts de la nostra societat, gent que creu que el món els deu alguna cosa i que els seus drets superen les seves responsabilitats i que el que fan no té conseqüències\".\nAlguns sectors de la societat, especialment dins de les zones més afectades i en els àmbits socials que treballen amb jovent, han indicat que bona part dels disturbis que Londres ha patit en els darrers dies són conseqüència de la manca de perspectives socials dels joves dels barris més humils de la ciutat."
},
"extreme": {
"a1": "El primer ministre britànic, David Cameron, permetrà que els agents facin servir qualsevol tècnica per a frenar els disturbis als carrers.",
"a2": "David Cameron portarà els responsables dels disturbis davant la justícia i anuncia que la policia tindrà tots els recursos necessaris.",
"a3": "El primer ministre David Cameron adverteix els responsables dels disturbis d'aquest cap de setmana a Londres i altres ciutats angleses. "
}
} |
2,140 | Millo sobre l'article 155 de la Constitució: "Si una part de l'Estat actua contra l'Estat, hi ha maneres de defensar-se" | El delegat del govern espanyol promet actuar amb "fermesa i proporcionalitat" davant les "il·legalitats" | El delegat del govern espanyol, Enric Millo, ha obert la porta aquest divendres a aplicar l'article 155 de la Constitució en cas que el Govern sobrepassi les seves competències.
"Si una part de l'Estat decideix actuar contra l'Estat, evidentment hi ha maneres de defensar-se", ha afirmat.
Ara bé, Millo ha deixat clar que "ningú" desitja aquesta situació, "i molt menys el govern espanyol".
"La millor manera de no arribar mai a recórrer a aquest article és que tothom compleixi les obligacions", ha afegit.
Així mateix, ha promès que l'Estat actuarà amb "fermesa i proporcionalitat" davant les "il·legalitats".
Respecte a la possibilitat de precintar escoles, ha dit que, tot i que "cap membre de l'executiu ho ha apuntat públicament, podria formar part d'un paquet de mesures "que es podrien produir o no".
En la seva intervenció, Millo ha assegurat que "el pitjor de la incertesa econòmica i política de fa un any ja ha quedat enrere" gràcies a les mesures impulsades pel govern del PP i a l''era del "diàleg" encetada per l'executiu espanyol.
"Només des de la unitat podrem apuntalar l'etapa de recuperació que estem vivint", ha asseverat tot instant a agafar "velocitat de creuer" cap a la recuperació de la "confiança".
Així, el delegat del govern espanyol ha defensat que la via del diàleg reivinidicada pel govern de Mariano Rajoy "no està buida de contingut i ja ha començat a donar fruits", ha dit tot citant els casos dels acords amb les entitats financeres pel retorn de les clàusules sòl, la renovació del pacte de Toledo, els principis pactats a la Conferència de Presidents Autonòmics o la lluita contra la pobresa energètica.
"El diàleg ha vingut per quedar-se", ha insistit.
Millo ha negat que existeixi un "conflicte" entre Catalunya i Espanya o entre ciutadans catalans i de la resta de l'Estat.
Es tracta, ha puntualitzat, d'"un conflicte entre administracions" que es pot portar o bé "cap a la col·lisió presentant la ruptura com a única solució" o bé apostant per la cerca de solucions comunes.
En la seva opinió, el referèndum que proposa el Govern de la Generalitat no sols és "il·legal" sinó que "no té res d'il·lusionant" perquè només persegueix crear "blocs que aspiren a guanyar-se l'un a l'altre encara que sigui per un sol vot".
A propòsit d'això, ha clamat per evitar que a Catalunya s'instal·li la "síndrome del 50% + 1", és a dir, un país de "vencedors i vençuts" en què es "forci" els catalans a escollir una de les dues posicions "enfrontades".
"Això és de tot menys un exercici de democràcia", ha exclamat.
"No podem condemnar els catalans a un dia de la marmota perpetu.
No permetrem que ningú segresti Catalunya", ha expressat.
Així, ha garantit que el govern espanyol "no fallarà els catalans" i actuarà "amb fermesa i proporcionalitat a la il·legalitat que es vol cometre".
A més, ha deixat clar que l'Estat segueix "de prop" les amenaces del sobiranisme.
"Ningú se situarà fora de la llei i cap funcionari serà obligat a cometre accions il·legals.
El govern espanyol té eines per impedir que es vulneraran els drets dels catalans", ha promès.
Preguntat per la possibilitat de precintar col·legis, Millo ha assenyalat que "cap membre" del govern espanyol ho ha dit públicament, i ha apuntat que en tot cas aquesta seria una de les possibles mesures dins d'un "paquet que es podria aplicar o no".
També ha estat preguntat per l'eventual aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola, que preveu la suspensió de l'autonomia.
"És un debat que ja hem tingut altres vegades i que cal deixar en situacions que no sigui possible trobar una alternativa", ha afirmat.
Per això, ha demanat que "tothom compleixi les seves obligacions i apliqui les competències que té" en el marge que té acotat.
Ara bé, si algú pretén situar-se fora de la llei, l'Estat té "maneres de defensar-se".
D'altra banda, el delegat del govern espanyol ha assegurat que el procés independentista té conseqüències negatives en clau econòmica.
La "incertesa" que comporten els plans sobiranistes fan que l'economia no creixi tant com podria a Catalunya.
Amb tot, ha argumentat que si les inversions creixen és perquè el full de ruta no té "credibilitat".
A l'esmorzar col·loqui organitzat per Fòrum Europa-Tribuna Catalunya hi han assistit representants de les tres forces parlamentàries constitucionalistes: Carlos Carrizosa i Marina Bravo per C's; Eva Granados, David Pérez i Jaume Collboni pel PSC; i Xavier Garcia Albiol, Alejandro Fernández i Alberto Fernández pel PPC. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El delegat del govern espanyol, Enric Millo, no ha descartat la possibilitat d'aplicar l'article 155 de la Constitució, i ha dit que el govern de Mariano Rajoy està fent coses bones, com la via del diàleg que està proposant. D'altra banda, ha dit que el referèndum és il·legal i el procés té un impacte negatiu en l'economia.",
"a2": "El delegat del govern a Catalunya, Enric Millo, ha assegurat que tot i que el govern de Mariano Rajoy no desitja aplicar l'article 155 a Catalunya, davant d'accions il·legals del sobiranisme català l'executiu actuarà amb fermesa i proporcionalitat. També ha defensat la voluntat de diàleg del govern central i ha carregat contra el referèndum proposat pel govern de la Generalitat.",
"a3": "El delegat del govern espanyol, Enric Millo, ha manifestat que l'Estat pot aplicar l'article 155 de la Constitució si el Govern sobrepassa les seves competències. Respecte a precintar col·legis, Millo ha assenyalat que cap membre del govern espanyol ho ha dit públicament, però que seria una de les possibles mesures dins d'un paquet que es podria aplicar o no."
},
"extractive": {
"a1": "En la seva intervenció, Millo ha assegurat que \"el pitjor de la incertesa econòmica i política de fa un any ja ha quedat enrere\" gràcies a les mesures impulsades pel govern del PP i a l'era del \"diàleg\" encetada per l'executiu espanyol.\nAixí, el delegat del govern espanyol ha defensat que la via del diàleg reivinidicada pel govern de Mariano Rajoy \"no està buida de contingut i ja ha començat a donar fruits\", ha dit tot citant els casos dels acords amb les entitats financeres pel retorn de les clàusules sòl, la renovació del pacte de Toledo, els principis pactats a la Conferència de Presidents Autonòmics o la lluita contra la pobresa energètica.\nEn la seva opinió, el referèndum que proposa el Govern de la Generalitat no sols és \"il·legal\" sinó que \"no té res d'il·lusionant\" perquè només persegueix crear \"blocs que aspiren a guanyar-se l'un a l'altre encara que sigui per un sol vot\".\nD'altra banda, el delegat del govern espanyol ha assegurat que el procés independentista té conseqüències negatives en clau econòmica.",
"a2": "El delegat del govern espanyol, Enric Millo, ha obert la porta aquest divendres a aplicar l'article 155 de la Constitució en cas que el Govern sobrepassi les seves competències.\nAixí, el delegat del govern espanyol ha defensat que la via del diàleg reivinidicada pel govern de Mariano Rajoy \"no està buida de contingut i ja ha començat a donar fruits\", ha dit tot citant els casos dels acords amb les entitats financeres pel retorn de les clàusules sòl, la renovació del pacte de Toledo, els principis pactats a la Conferència de Presidents Autonòmics o la lluita contra la pobresa energètica.\nEn la seva opinió, el referèndum que proposa el Govern de la Generalitat no sols és \"il·legal\" sinó que \"no té res d'il·lusionant\" perquè només persegueix crear \"blocs que aspiren a guanyar-se l'un a l'altre encara que sigui per un sol vot\".\nPreguntat per la possibilitat de precintar col·legis, Millo ha assenyalat que \"cap membre\" del govern espanyol ho ha dit públicament, i ha apuntat que en tot cas aquesta seria una de les possibles mesures dins d'un \"paquet que es podria aplicar o no\".",
"a3": "Respecte a la possibilitat de precintar escoles, ha dit que, tot i que \"cap membre de l'executiu ho ha apuntat públicament, podria formar part d'un paquet de mesures \"que es podrien produir o no\".\nEn la seva intervenció, Millo ha assegurat que \"el pitjor de la incertesa econòmica i política de fa un any ja ha quedat enrere\" gràcies a les mesures impulsades pel govern del PP i a l'era del \"diàleg\" encetada per l'executiu espanyol.\nAixí, el delegat del govern espanyol ha defensat que la via del diàleg reivinidicada pel govern de Mariano Rajoy \"no està buida de contingut i ja ha començat a donar fruits\", ha dit tot citant els casos dels acords amb les entitats financeres pel retorn de les clàusules sòl, la renovació del pacte de Toledo, els principis pactats a la Conferència de Presidents Autonòmics o la lluita contra la pobresa energètica.\nPreguntat per la possibilitat de precintar col·legis, Millo ha assenyalat que \"cap membre\" del govern espanyol ho ha dit públicament, i ha apuntat que en tot cas aquesta seria una de les possibles mesures dins d'un \"paquet que es podria aplicar o no\"."
},
"extreme": {
"a1": "Enric Millo, delegat del govern espanyol, no descarta aplicar l'article 155 i diu que el referèndum és il·legal.",
"a2": "Enric Millo assegura que el govern central actuarà amb fermesa i proporcionalitat si el sobiranisme català se salta la legalitat.",
"a3": "El delegat del govern espanyol, Enric Millo, proposa l'article 155 de la Constitució si el Govern sobrepassa les seves competències."
}
} |
431 | El Perseverance comença a cercar vida, després d’arribar a la superfície de Mart | El robot va aconseguir d'aterrar-hi ahir al vespre sense dificultats, en una zona del planeta que sembla que havia estat un llac | L’aterratge de l’explorador robòtic Perseverance, de la NASA, ahir a Mart marca la fi d’un viatge de gairebé set mesos des de la Terra i el començament de la recerca de vida anterior en aquell planeta, amb l’ajuda d’innovadors instruments tecnològics.
La missió Mars 2020 Perseverance de l’agència espacial nord-americana va superar ahir amb èxit el perillós descens al cràter Jezero, després d’un recorregut d’uns 470 milions de quilòmetres.
Va partir el juliol de l’any passat de cap Canaveral i va tocar sòl marcià ahir cap a les 21.56, hora catalana.
“És tan surrealista!”, va exclamar un dels científics del Laboratori de Propulsió de la NASA (JPL) a Califòrnia durant la transmissió en directe de la gesta, mentre tots els seus col·legues aplaudien amb goig.
“El Perseverance és viu a la superfície de Mart.”
Així ho confirmava l’Administració Nacional de l’Aeronàutica i de l’Espai nord-americana (NASA).
El robot –el cinquè de la NASA a Mart després del Sojourner, l’Spirit, l’Opportunity i el Curiosity– va començar a rodar sobre sòl marcià sense dificultats, amb la tasca de cercar-hi vida antiga, prendre mostres, estudiar la geologia i clima del planeta i preparar el camí per a un viatge tripulat.
Amb un pes dificultós, el vehicle espacial va superar un descens arriscat a tota velocitat, en el terreny més difícil triat fins ara per la NASA i amb la incertesa pel retard de més d’onze minuts de les comunicacions entre tots dos planetes.
L’arribada del Perseverance, de més grandària i pes que no pas el Curiosity, l’altre robot que encara roda per Mart, es va fer de manera automàtica, tal com va ser programada pels científics de JPL, que van haver de suportar la demora en el senyal per poder saltar d’alegria i celebrar l’aterratge, i encara amb prudència, a causa de les restriccions per la pandèmia de coronavirus.
El rover va trepitjar Mart en una àrea “perillosa”, el cràter Jezero, que sembla que havia estat el llit d’un llac i, per tant, pot ser ric en microorganismes fòssils.
“Hola, Món.
El meu primer cop d’ull a la que serà la meva llar per sempre”, va publicar el robot al compte oficial de Twitter.
Ja en sòl marcià, els desafiaments d’aquests vehicles de sis rodes i uns 3 metres de llarg, es multipliquen: ajustar-se a un terreny i a unes condicions difícils, provar els instruments i recollir mostres de roques i sediments, amb la incògnita de quan arribaran a la Terra.
La NASA dissenya ara almenys tres missions amb aquest objectiu, segons que ha dit en una conferència de premsa Bobby Braun, director del Programa de Devolució de Mostres de Mart, que va assegurar que era una tasca “ambiciosa i desafiant”.
Aquesta tasca, que rebrà l’ajuda de l’Agència Espacial Europea (ESA), recau sobre una missió futura d’un satèl·lit que orbitarà per Mart i una altra que arribarà a la superfície del planeta vermell per recollir les mostres.
El Perseverance també aplanarà el camí per a possibles missions humanes a Mart, després d’una exploració de més de mig segle des del primer sobrevol del Mariner 4.
El vehicle ha portat a Mart instruments nous i millors, com ara micròfons, que per primera vegada captaran el so del planeta i un helicòpter de quatre potes i menys de dos quilos anomenat Ingenuity, que farà en total cinc vols. És la primera vegada que es farà volar un objecte en un altre planeta, fora de la Terra.
El Perseverance porta a més un aparell que transformarà el diòxid de carboni, que compon en un 96% l’atmosfera marciana, en oxigen per a la respiració d’astronautes en futurs viatges tripulats i com a propulsor de coets per tornar a la Terra.
“Aquest viatge ens donarà la tecnologia per poder anar a Mart amb una missió tripulada”, va destacar l’astronauta Frank Rubio, de la missió Artemis, que té aquest propòsit.
Tanmateix, va reconèixer que l’arribada de l’ésser humà al planeta vermell és una “missió complicada”.
D’entrada, el Perseverance, que es va enlairar del Centre Espacial Kennedy el 30 de juliol passat, ja ha començat a treballar en sòl marcià.
Després de superar els “set minuts de terror” de la davallada a 20.000 quilòmetres per hora i amb ajuda d’una grua aèria, el vehicle ja ha enviat les primeres imatges de Mart i hi començarà la recerca de senyals de vida. | [
"ciència i tecnologia",
"ciència"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El robot explorador Perseverance ha aterrat amb èxit a Mars, després d'un viatge de gairebé set mesos. La seva missió és buscar proves de vida antiga, prendre mostres, estudiar les característiques del planeta i obrir la porta a un viatge tripulat en un futur. A la NASA s'han mostrat molt contents per l'arribada del robot.",
"a2": "Ahir va aterrar a la superfície de Mart l’explorador robòtic anomenat Perseverance després d’un viatge de gairebé set mesos. És el cinquè robot que envia la NASA al planeta vermell, i la seva missió serà buscar rastre de vida, prendre mostres, analitzar la geologia i el clima del planeta i preparar el terreny per a l’arribada d’una futura missió tripulada.",
"a3": "L’explorador robòtic Perseverance, de la NASA, va aterrar ahir a Mart després d’un viatge de gairebé set mesos des de la Terra. Ha començat la recerca de vida anterior, la presa de mostres i l'estudi geològic i del clima del planeta. El Perseverance és el cinquè robot de la NASA a Mart després del Sojourner, l’Spirit, l’Opportunity i el Curiosity."
},
"extractive": {
"a1": "L’aterratge de l’explorador robòtic Perseverance, de la NASA, ahir a Mart marca la fi d’un viatge de gairebé set mesos des de la Terra i el començament de la recerca de vida anterior en aquell planeta, amb l’ajuda d’innovadors instruments tecnològics.\nEl robot –el cinquè de la NASA a Mart després del Sojourner, l’Spirit, l’Opportunity i el Curiosity– va començar a rodar sobre sòl marcià sense dificultats, amb la tasca de cercar-hi vida antiga, prendre mostres, estudiar la geologia i clima del planeta i preparar el camí per a un viatge tripulat.\nL’arribada del Perseverance, de més grandària i pes que no pas el Curiosity, l’altre robot que encara roda per Mart, es va fer de manera automàtica, tal com va ser programada pels científics de JPL, que van haver de suportar la demora en el senyal per a poder saltar d’alegria i celebrar l’aterratge, i encara amb prudència, a causa de les restriccions per la pandèmia de coronavirus.\nLa NASA dissenya ara almenys tres missions amb aquest objectiu, segons que ha dit en una conferència de premsa Bobby Braun, director del Programa de Devolució de Mostres de Mart, que va assegurar que era una tasca “ambiciosa i desafiant”.",
"a2": "L’aterratge de l’explorador robòtic Perseverance, de la NASA, ahir a Mart marca la fi d’un viatge de gairebé set mesos des de la Terra i el començament de la recerca de vida anterior en aquell planeta, amb l’ajuda d’innovadors instruments tecnològics.\nEl robot –el cinquè de la NASA a Mart després del Sojourner, l’Spirit, l’Opportunity i el Curiosity– va començar a rodar sobre sòl marcià sense dificultats, amb la tasca de cercar-hi vida antiga, prendre mostres, estudiar la geologia i clima del planeta i preparar el camí per a un viatge tripulat.\nL’arribada del Perseverance, de més grandària i pes que no pas el Curiosity, l’altre robot que encara roda per Mart, es va fer de manera automàtica, tal com va ser programada pels científics de JPL, que van haver de suportar la demora en el senyal per a poder saltar d’alegria i celebrar l’aterratge, i encara amb prudència, a causa de les restriccions per la pandèmia de coronavirus.\nEl vehicle ha portat a Mart instruments nous i millors, com ara micròfons, que per primera vegada captaran el so del planeta i un helicòpter de quatre potes i menys de dos quilos anomenat Ingenuity, que farà en total cinc vols.",
"a3": "L’aterratge de l’explorador robòtic Perseverance, de la NASA, ahir a Mart marca la fi d’un viatge de gairebé set mesos des de la Terra i el començament de la recerca de vida anterior en aquell planeta, amb l’ajuda d’innovadors instruments tecnològics.\nEl robot –el cinquè de la NASA a Mart després del Sojourner, l’Spirit, l’Opportunity i el Curiosity– va començar a rodar sobre sòl marcià sense dificultats, amb la tasca de cercar-hi vida antiga, prendre mostres, estudiar la geologia i clima del planeta i preparar el camí per a un viatge tripulat.\nL’arribada del Perseverance, de més grandària i pes que no pas el Curiosity, l’altre robot que encara roda per Mart, es va fer de manera automàtica, tal com va ser programada pels científics de JPL, que van haver de suportar la demora en el senyal per a poder saltar d’alegria i celebrar l’aterratge, i encara amb prudència, a causa de les restriccions per la pandèmia de coronavirus.\nDesprés de superar els “set minuts de terror” de la davallada a 20.000 quilòmetres per hora i amb ajuda d’una grua aèria, el vehicle ja ha enviat les primeres imatges de Mart i hi començarà la recerca de senyals de vida."
},
"extreme": {
"a1": "Després d'un viatge de gairebé set mesos, aterra a Mars el robot explorador Perseverance, amb la missió de trobar-hi vida.",
"a2": "L'explorador robòtic Perseverance aterra amb èxit a la superfície de Mart després d’un viatge de gairebé set mesos.",
"a3": "Arribada de l’explorador robòtic Perseverance, de la NASA, a Mart després d'un viatge de gairebé set mesos."
}
} |
1,723 | L'independentisme enceta la tardor reivindicativa amb el «no passaran» del 20-S | La mobilització per rememorar el dia de les primeres detencions per l'1-O demana al Govern "unitat" i determinació a les portes del judici | Dels "carrers seran sempre nostres" a "llibertat presos polítics".
Entre les dues consignes corejades en 20 de setembre al carrer han passat exactament 365 dies.
Un any en què la l'independentisme ha passat del punt àlgid de la mobilització a la commoció per l'existència de presos polítics i exiliats.
La tardor commemorativa de l'any més dur del procés català ha arrencat aquest dijous amb milers de persones rememorant a les portes de la conselleria d'Economia aquell punt d'inflexió en què tot es va accelerar: la repressió de l'Estat i, també, els preparatius clandestins de l'1-O.
Manifestants i les entitats convocants -ANC i Òmnium- han reclamat als dirigents independentistes "unitat" i determinació per afrontar el tràngol que suposarà el judici.
Han demanat, en definitiva, una alineació entre el carrer i les institucions per fer realitat el "no passaran" amb el qual han donat per acabat un acte que ha repassat els fets del 20-S tant a la conselleria d'Economia com el setge policial a la seu de la CUP.
Però a més de l'exercici de memòria, significatiu ha estat el crit amb el qual han rebut el president de la Generalitat, Quim Torra, en un moment en què no hi ha ni una estratègia compartida entre Junts per Catalunya i ERC ni un acord sobre com afrontar la situació dels diputats suspesos: "Ni un pas enrere".
Un any després de les primeres detencions per l'organització del referèndum i dels escorcolls, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó per una manifestació sobre la qual la Fiscalia, l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem han edificat el relat sobre la rebel·lió i la sedició.
El mateix dia en què s'han fet públics missatges privats de jutges del Consell General del Poder Judicial ofensius contra l'independentisme i que Torra ha demanat la dimissió de Carlos Lesmes, els dos activistes, a presó des del 16 d'octubre de l'any passat, han insuflat oxigen a la mobilització amb una carta llegida per David Fernàndez i Ada Parellada en la qual han assegurat que "les mentides i la injustícia cauran tard o d'hora".
Sobretot perquè, han insistit, "tothom sap" que aquell dia no hi va haver violència en la protesta espontània contra la macrooperació policial de la Guàrdia Civil.
Elisenda Paluzie: "Només cal que tornem a tenir aquesta convicció, aquesta força, aquesta unió, entre Govern, entitats i Parlament"
La batalla antirepressiva uneix l'independentisme, però és en la diagnosi sobre què va passar la tardor de l'any passat i en el camí per avançar cap a l'objectiu de la República on topen els partits independentistes.
En paral·lel a la falta de rumb institucional, l'independentisme segueix empenyent des del carrer.
"Venim perquè se sàpiga que encara hi som", assegurava un ciutadà, l'Isidre, que fa un any ja va viure la manifestació a Economia.
Com també empenyen les entitats, que han alçat la veu per recordar que en el tram que va del 20-S fins al referèndum de l'1-O va ser la "unitat" la clau perquè hi haguessin urnes.
Ara, reclamen el mateix per continuar.
"Només cal que tornem a tenir aquesta convicció, aquesta força, aquesta unió, entre Govern, entitats i Parlament.
Els ho devem als presos i als exiliats.
El seu sacrifici no pot ser en va", ha demanat la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie.
Si una de les principals diferències respecte fa un any és l'existència de presos i exiliats, l'altra és que ara és el Pedro Sánchez i no Mariano Rajoy qui està a la Moncloa.
El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha carregat contra el president espanyol per ser "còmplice de l'extrema dreta" mentre planteja un diàleg amb Catalunya que no es pot normalitzar mentre els que haurien de ser els seus principals interlocutors estan entre reixes.
I aquest és només el primer episodi d'unes efemèrides que aniran in crescendo a mesura que s'apropi l'octubre i, clar està, un judici que pot acabar desembocant en una nova convocatòria electoral.
La lluita fora i dins de la presó
"Visitar-la em dona molta força.
Ella és molt forta".
Qui parla en declaracions a NacióDigital és la cosina de l'exconsellera Dolors Bassa, Núria Bassa, que ha assistit a l'acte com molts dels familiars de presos i exiliats.
Des de la presó de Puig de les Basses, l'exconsellera no només batalla per la seva llibertat, sinó que entre reixes reivindica millores de les condicions de les dones empresonades.
Com ara, el fet que puguin tenir tres hores setmanals de natació com els homes presos.
Ho ha aconseguit.
L'excepcionalitat és una realitat que s'ha instal·lat en la ja habitual agitada política catalana.
El 20-S de fa un any va ser un mirall de les febleses davant l'Estat i les fortaleses al carrer.
I el 20-S d'enguany el reflex dels difícils equilibris de gestionar el dia a dia quan els tribunals tenen la batuta i la mobilització, malgrat tot, continua. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Milers de persones, juntament amb les entitats convocants, ANC i Òmnium, s'han manifestat demanant unitat i determinació, un any després dels esdeveniments del 20 de setembre. La situació és diferent que fa un any, amb presos polítics i repressió de l'Estat, i és un moment clau, ja que Torra no té una estratègia comuna amb Junts per Catalunya i ERC.",
"a2": "Aquest dijous ha començat la tardor commemorativa del primer any després de la concentració del 20-S a la conselleria d’Economia i del referèndum de l’1-O. Milers de persones han acudit, precisament, a les portes de la seu d’Economia, per a reclamar unitat al Govern i determinació a les portes del judici del procés en què es jutjaran els presos independentistes.",
"a3": "En l'any comprès entre els dies 20 de setembre, l'independentisme ha passat del punt àlgid de la mobilització a la commoció pels presos polítics i exiliats. Just un any després de les primeres detencions per l'organització de l'1-O i dels escorcolls, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i antics membres del Govern de la Generalitat són a la presó o exiliats."
},
"extractive": {
"a1": "La tardor commemorativa de l'any més dur del procés català ha arrencat aquest dijous amb milers de persones rememorant a les portes de la conselleria d'Economia aquell punt d'inflexió en què tot es va accelerar: la repressió de l'Estat i, també, els preparatius clandestins de l'1-O.\nManifestants i les entitats convocants -ANC i Òmnium- han reclamat als dirigents independentistes \"unitat\" i determinació per a afrontar el tràngol que suposarà el judici.\nHan demanat, en definitiva, una alineació entre el carrer i les institucions per a fer realitat el \"no passaran\" amb el qual han donat per acabat un acte que ha repassat els fets del 20-S tant a la conselleria d'Economia com el setge policial a la seu de la CUP.\nPerò a més de l'exercici de memòria, significatiu ha estat el crit amb el qual han rebut el president de la Generalitat, Quim Torra, en un moment en què no hi ha ni una estratègia compartida entre Junts per Catalunya i ERC ni un acord sobre com afrontar la situació dels diputats suspesos: \"Ni un pas enrere\".",
"a2": "La tardor commemorativa de l'any més dur del procés català ha arrencat aquest dijous amb milers de persones rememorant a les portes de la conselleria d'Economia aquell punt d'inflexió en què tot es va accelerar: la repressió de l'Estat i, també, els preparatius clandestins de l'1-O.\nHan demanat, en definitiva, una alineació entre el carrer i les institucions per a fer realitat el \"no passaran\" amb el qual han donat per acabat un acte que ha repassat els fets del 20-S tant a la conselleria d'Economia com el setge policial a la seu de la CUP.\nUn any després de les primeres detencions per l'organització del referèndum i dels escorcolls, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó per una manifestació sobre la qual la Fiscalia, l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem han edificat el relat sobre la rebel·lió i la sedició.\nEl vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha carregat contra el president espanyol per ser \"còmplice de l'extrema dreta\" mentre planteja un diàleg amb Catalunya que no es pot normalitzar mentre els que haurien de ser els seus principals interlocutors estan entre reixes.",
"a3": "Un any en què la l'independentisme ha passat del punt àlgid de la mobilització a la commoció per l'existència de presos polítics i exiliats.\nHan demanat, en definitiva, una alineació entre el carrer i les institucions per a fer realitat el \"no passaran\" amb el qual han donat per acabat un acte que ha repassat els fets del 20-S tant a la conselleria d'Economia com el setge policial a la seu de la CUP.\nEl mateix dia en què s'han fet públics missatges privats de jutges del Consell General del Poder Judicial ofensius contra l'independentisme i que Torra ha demanat la dimissió de Carlos Lesmes, els dos activistes, a presó des del 16 d'octubre de l'any passat, han insuflat oxigen a la mobilització amb una carta llegida per David Fernàndez i Ada Parellada en la qual han assegurat que \"les mentides i la injustícia cauran tard o d'hora\".\nCom també empenyen les entitats, que han alçat la veu per a recordar que en el tram que va del 20-S fins al referèndum de l'1-O va ser la \"unitat\" la clau perquè hi haguessin urnes."
},
"extreme": {
"a1": "Un any després del 20 de setembre, milers de persones s'han manifestat, recordant tot el que ha passat.",
"a2": "Comença la primera tardor commemorativa de la concentració del 20-S a la conselleria d’Economia i el referèndum de l’1-O.",
"a3": "Es compleix un any del dia de les primeres detencions per l'1-O, el 20 de setembre."
}
} |
1,698 | Torra esgotarà totes les vies legals abans de plantejar consellers alternatius | El president, que ha pressionat dins de JxCat a favor de la restitució, reclama un informe jurídic per formar Govern i emprendre mesures contra Rajoy | La Moncloa aprovarà els pressupostos gràcies al PNB, que vaticina un aixecament immediat del 155 | "Ara qui ha de pronunciar-se és el govern espanyol.
Són ells els qui estan cometent una il·legalitat".
En aquests termes s'expressava aquest dimecres un dirigent del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat) poc després de la reunió dels diputats amb Quim Torra i Carles Puigdemont -per videoconferència- a la cambra catalana.
La intenció del president de la Generalitat és esgotar totes les vies legals per poder nomenar el Govern que ha designat i que Mariano Rajoy no té intenció de publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).
"Ja en campanya era un dels més ferms defensors de la restitució, i ara aguantarà el pols legal", sosté un alt dirigent consultat per NacióDigital.
El primer pas és el de demanar un informe a la Comissió Jurídica Assessora (CJA) per tal de poder trobar la via efectiva per formar Govern -és a dir, si hi ha alguna manera d'esquivar el veto de l'Estat als quatre empresonats i exiliats que formen part de la llista de Torra- i per presentar mesures legals contra l'executiu espanyol.
La intenció del president és que Josep Rull, Jordi Turull, Toni Comín i Lluís Puig puguin ser nomenats de manera efectiva, malgrat que damunt seu hi pesa una suspensió per part del Tribunal Suprem que es podria fer efectiva en les properes setmanes.
"No tindria sentit posar ja ara els noms alternatius damunt la taula", recalca un alt responsable.
JxCat, en públic, sosté que "defensarà" els drets polítics dels empresonats, però no pot concretar encara el moment en el qual s'activaran les alternatives.
"Tot al seu temps", diuen en privat.
El cert és que, almenys per la banda de la candidatura de Puigdemont, aquests relleus estan virtualment adjudicats.
El nom més ben posicionat per substituir Puig a Cultura és el de Laura Borràs, un dels fitxatges destacats de JxCat per a les eleccions del 21 de desembre i exdirectora de la Institució de les Lletres Catalanes.
Damià Calvet, dirigent del PDECat i que ha anat guanyant pes en el cercle negociador del president a l'exili, parteix com a favorit per anar a Territori en el moment en què Rull no pugui exercir com a conseller.
Pel que fa a Presidència, Elsa Artadi apareix en totes les travesses per succeir Turull.
Com a consellera d'Empresa ja exercirà com a portaveu, de fet.
La Comissió Jurídica Assessora serà l'encarregada d'elaborar un informe sobre la viabilitat de publicar el nomenament dels consellers al DOGC
Si Artadi fa el salt a un altre departament, JxCat haurà de designar una altra dirigent per a Empresa.
"Ha de ser una dona i, preferiblement, del territori", recalca un alt responsable consultat.
Dins de sectors del grup parlamentari i del PDECat hi ha malestar per la tria que s'ha fet de consellers, no només per la manca de paritat -només tres dones-, sinó perquè no hi ha dirigents de Tarragona, Lleida i Girona per part seva.
En aquests dies d'impàs jurídic, això sí, totes les formacions implicades negocien com ha de quedar el sottogoverno dels departaments, que tendirà a assemblar-se al de la legislatura passada.
El decret de repartiment competencial entre conselleries sí que està publicat al DOGC -encara en mans del govern espanyol-, però el desbloqueig de la cascada de nomenaments està pendent que els consellers prenguin possessió.
El PDECat, per exemple, ja ha enviat a Palau una llista de persones que han mostrat la voluntat de ser restituïdes i, al mateix temps, una altra relació de quadres disposats a suplir aquells càrrecs que no vulguin continuar en aquesta legislatura.
El rol del PNB
Deia Torra, dimarts, en una entrevista a RAC1 que esperava que el PNB actués amb "honor".
Els nacionalistes bascos, que s'havien compromès a no negociar els pressupostos generals de l'Estat fins que s'aixequés el 155, han decidit finalment votar-los malgrat no tenir "garanties" -així ho ha admès Aitor Esteban, el seu portaveu al Congrés- de la retirada de la intervenció de l'autonomia.
"No ha estat una decisió fàcil", recalcava Esteban, que ha donat per fet que a Catalunya s'hi formarà de manera imminent un Govern sense "màcula", és a dir, sense problemes judicials.
Els plans de Torra, almenys de moment, indiquen que esgotarà les vies legals i que, com a mínim, la presa de possessió dels nous consellers s'allargarà fins la setmana vinent.
"Qui tria el Govern és el president de la Generalitat, no Mariano Rajoy", sostenia avui Eduard Pujol, portaveu parlamentari adjunt de JxCat.
De moment, però, bona part de les decisions que ha pres el sobiranisme han estat directament condicionades pels recursos, vetos i bloquejos de l'Estat.
La formació de l'executiu, per la vigència del 155 i el bloc petri que formen PP, Ciutadans i PSOE, és ja una baula més de la judicialització. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Quim Torra, vol esgotar totes les vies legals per a intentar aconseguir que, tot i que tenen una suspensió per part del Tribunal Suprem, els empresonats i exiliats Josep Rull, Jordi Turull, Toni Comín i Lluís Puig puguin ser nomenats i formar part del seu govern.",
"a2": "El president Quim Torra ha anunciat que esgotarà totes les vies legals perquè Josep Rull, Jordi Turull, Toni Comín i Lluís Puig, que formen part de la seva llista de govern, prenguin possessió com a consellers. Malgrat això, ja sonen noms alternatius en cas que les pròximes setmanes el Tribunal Suprem faci efectiva la suspensió dels quatre empresonats i exiliats.",
"a3": "El president de la Generalitat té intenció d'esgotar totes les vies legals per a poder nomenar el Govern que ha designat, incloent-hi els quatre empresonats i exiliats: Josep Rull, Jordi Turull, Toni Comín i Lluís Puig. Mariano Rajoy no té intenció de publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) el Govern designat. Torra estudia presentar mesures legals contra l'executiu espanyol."
},
"extractive": {
"a1": "La intenció del president de la Generalitat és esgotar totes les vies legals per a poder nomenar el Govern que ha designat i que Mariano Rajoy no té intenció de publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).\nEl primer pas és el de demanar un informe a la Comissió Jurídica Assessora (CJA) per tal de poder trobar la via efectiva per a formar Govern -és a dir, si hi ha alguna manera d'esquivar el veto de l'Estat als quatre empresonats i exiliats que formen part de la llista de Torra- i per a presentar mesures legals contra l'executiu espanyol.\nLa intenció del president és que Josep Rull, Jordi Turull, Toni Comín i Lluís Puig puguin ser nomenats de manera efectiva, malgrat que damunt seu hi pesa una suspensió per part del Tribunal Suprem que es podria fer efectiva en les properes setmanes.\nDins de sectors del grup parlamentari i del PDECat hi ha malestar per la tria que s'ha fet de consellers, no només per la manca de paritat -només tres dones-, sinó perquè no hi ha dirigents de Tarragona, Lleida i Girona per part seva.",
"a2": "La intenció del president de la Generalitat és esgotar totes les vies legals per a poder nomenar el Govern que ha designat i que Mariano Rajoy no té intenció de publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).\nEl primer pas és el de demanar un informe a la Comissió Jurídica Assessora (CJA) per tal de poder trobar la via efectiva per a formar Govern -és a dir, si hi ha alguna manera d'esquivar el veto de l'Estat als quatre empresonats i exiliats que formen part de la llista de Torra- i per a presentar mesures legals contra l'executiu espanyol.\nEl nom més ben posicionat per a substituir Puig a Cultura és el de Laura Borràs, un dels fitxatges destacats de JxCat per a les eleccions del 21 de desembre i ex directora de la Institució de les Lletres Catalanes.\nDins de sectors del grup parlamentari i del PDECat hi ha malestar per la tria que s'ha fet de consellers, no només per la manca de paritat -només tres dones-, sinó perquè no hi ha dirigents de Tarragona, Lleida i Girona per part seva. ",
"a3": "La intenció del president de la Generalitat és esgotar totes les vies legals per a poder nomenar el Govern que ha designat i que Mariano Rajoy no té intenció de publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).\nEl primer pas és el de demanar un informe a la Comissió Jurídica Assessora (CJA) per tal de poder trobar la via efectiva per a formar Govern -és a dir, si hi ha alguna manera d'esquivar el veto de l'Estat als quatre empresonats i exiliats que formen part de la llista de Torra- i per a presentar mesures legals contra l'executiu espanyol.\nEl nom més ben posicionat per substituir Puig a Cultura és el de Laura Borràs, un dels fitxatges destacats de JxCat per a les eleccions del 21 de desembre i ex directora de la Institució de les Lletres Catalanes.\nDins de sectors del grup parlamentari i del PDECat hi ha malestar per la tria que s'ha fet de consellers, no només per la manca de paritat -només tres dones-, sinó perquè no hi ha dirigents de Tarragona, Lleida i Girona per part seva."
},
"extreme": {
"a1": "Quim Torra vol aconseguir poder nomenar de forma efectiva Josep Rull, Jordi Turull, Toni Comín i Lluís Puig.",
"a2": "Quim Torra esgotarà totes les vies legals per a nomenar els quatre empresonats i exiliats que formen part del Govern.",
"a3": "El president Torra vol esgotar totes les vies legals per a poder nomenar el Govern incloent Rull, Turull, Comín i Puig."
}
} |
1,777 | La CUP i el cost de mantenir l'essència: quan el relleu de candidats condiciona els resultats | L'esquerra independentista defensa l'ADN d'un partit minoritari, que s'allunya de la verticalitat i pren les decisions en assemblea | La CUP no és un partit convencional.
Els anticapitalistes sempre ho han assumit i n'han fet bandera, tant a nivell polític com organitzatiu.
El municipalisme ha estat, durant anys, l'àmbit natural de la CUP.
I fer el salt a la institució parlamentària va ser, el 2012, un debat que es va fer extensiu a la ciutadania.
Com es pot formar part del sistema institucional que es critica per vertical i poc representatiu?
Això significa relegar a un segon terme la defensada democràcia directa per avançar cap a la democràcia representativa?
Si el poder el té el poble i aquest és al carrer, per què jugar al joc del Parlament?
I en última instància, per què participar en unes eleccions que es consideren il·legítimes?
Preguntes que, en temps de bonança, es poden amagar en un obvi afirmatiu.
Durant aquesta última legislatura, la CUP havia arribat a aconseguir fins a 10 parlamentaris i representació amb diputats a totes les demarcacions.
El descens en aquestes últimes eleccions, però, obliga a replantejar-se moltes coses.
Els cupaires han fet gala de coherència política durant anys.
Han defensat l'essència d'un partit minoritari, que treballa diferent en tots els àmbits de la seva vida, que s'allunya de la verticalitat i que pren les decisions en assemblea.
Però, quines són les conseqüències d'aquesta institucionalitat crítica, que no deixa de ser institucionalitat?
- Ser-hi o no, la primera pregunta
Ser o no ser dins de les institucions és, per a la CUP, el primer debat intern que es torna a plantejar en tots els comicis.
El carrer és el seu hàbitat natural, o així ho defensen des de la unitat popular.
Però en aquest escenari es tornen a plantejar preguntes que desmunten determinades afirmacions de coherència, com ara si la CUP ha de ser el pal de paller de l'esquerra independentista, o bé un element més d'aquesta unitat popular.
- Eleccions il·legítimes
La CUP pot haver perdut discurs, en aquests comicis, per defensar una postura crítica, però còmplice, a l'hora de decidir anar a unes eleccions que, durant tota la campanya, han criticat per il·legítimes i imposades pel 155.
Aquesta decisió, que va tornar a tensar internament, es va prendre amb temps rècord, i es va veure des de la incoherència des d'alguns sectors.
En una entrevista a NacióDigital, de fet, l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, afirmava que s'haguessin pogut tenir en compte altres vies, com ara la implicació de més de 700 ajuntaments, que podrien haver apostat per la desobediència.
- No continuïtat de diputats
Que els diputats de la CUP no puguin allargar-se més d'una legislatura és un dels principals motius que més juga a la contra dels anticapitalistes en el marc electoral.
Cares visibles com David Fernández, Quim Arrufat o Anna Gabriel poden encoratjar un vot confiat, un elector que ja coneix dinàmiques i discursos, i que se sent còmode amb el que es podria anomenar la línia editorial parlamentària del partit.
El fet d'introduir noves cares i de no repetir diputats més enllà d'una legislatura complica l'escena, i el partit de l'esquerra independentista es veu obligat a defensar la seva aposta contrària als liderats i per una horitzontalitat poc mediàtica i visible.
- Organització interna
L'organització interna de la CUP és coherent en ella mateixa, però a vegades poc funcional.
Aquesta s'organitza de forma assembleària amb un Secretariat Nacional que és l'òrgan encarregat de gestionar el dia a dia de la CUP, compost per 15 militants i que es canvia cada quatre anys.
A nivell de país, ho fa en Assemblees Locals i Territorials i una Assemblea Nacional formada per tota la militància, que és qui aprova aspectes generals o línies estratègiques i tàctiques amb una periodicitat mínima anual.
L'horitzontalitat del partit obliga a treballar amb un tempo distant, que sovint no segueix la línia d'actualitat política o la de la resta de partits.
- Presa de decisions lenta
La presa de decisions lenta, pausada i pactada, moltes vegades per unanimitat o en votació entre militants, demora els discursos i posa el partit contra les cordes de l'actualitat.
- Discurs de màxims que els allunya de la majoria
La CUP no és un partit majoritari, però té la pretensió de ser un element polític influent i determinant en la presa de decisions.
Si més no, això és el que buscaven en l'anterior legislatura, amb un context parlamentari molt més favorable.
El seu discurs de radicalitat en favor d'un canvi nacional, però també social, el trencament del capitalisme i l'avançament cap a un model socialista, allunyen el partit de bona part de la societat.
Aconseguir aprofundir en el teixit social no polititzat i conforme amb el sistema econòmic i polític és, per als cupaires, un dels reptes.
Però la radicalitat en el discurs, utilitzant termes com "desobediència" o "unilateralitat", allunyen l'electorat. | [
"eleccions parlament 2017"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Quan la CUP va fer el salt a institució parlamentària al 2012, va crear debat. Es tracta d'un partit anticapitalista que no és convencional. Tot i que havia aconseguit 10 parlamentaris, els resultats de les últimes eleccions no han estat els esperats. Té característiques especials, com la lenta presa de decisions o la manca de continuïtat dels deus diputats.",
"a2": "Després de les últimes eleccions, la CUP ha perdut representació al Parlament. Això podria ser una conseqüència de la naturalesa poc convencional del partit, que relleva els seus diputats amb cada legislatura, una pràctica que el sistema representatiu tendeix a castigar. També els ha pogut penalitzar haver participat en uns comicis que havien titllat d'il·legítims i imposats pel 155.",
"a3": "La CUP no ha sigut mai un partit convencional. L'última legislatura, la CUP havia arribat a aconseguir fins a 10 parlamentaris. En aquestes últimes eleccions, però, han patit un descens que els obliga a replantejar-se moltes coses. El fet que els diputats de la CUP no puguin allargar-se més d'una legislatura és un problema pel partit en el marc electoral."
},
"extractive": {
"a1": "Ser o no ser dins de les institucions és, per a la CUP, el primer debat intern que es torna a plantejar en tots els comicis.\nLa CUP pot haver perdut discurs, en aquests comicis, per a defensar una postura crítica, però còmplice, a l'hora de decidir anar a unes eleccions que, durant tota la campanya, han criticat per il·legítimes i imposades pel 155.\nQue els diputats de la CUP no puguin allargar-se més d'una legislatura és un dels principals motius que més juga a la contra dels anticapitalistes en el marc electoral.\nLa presa de decisions lenta, pausada i pactada, moltes vegades per unanimitat o en votació entre militants, demora els discursos i posa el partit contra les cordes de l'actualitat.",
"a2": "El descens en aquestes últimes eleccions, però, obliga a replantejar-se moltes coses.\nSer o no ser dins de les institucions és, per a la CUP, el primer debat intern que es torna a plantejar en tots els comicis.\nLa CUP pot haver perdut discurs, en aquests comicis, per defensar una postura crítica, però còmplice, a l'hora de decidir anar a unes eleccions que, durant tota la campanya, han criticat per il·legítimes i imposades pel 155.\nQue els diputats de la CUP no puguin allargar-se més d'una legislatura és un dels principals motius que més juga a la contra dels anticapitalistes en el marc electoral.",
"a3": "Ser o no ser dins de les institucions és, per a la CUP, el primer debat intern que es torna a plantejar en tots els comicis.\nPerò en aquest escenari es tornen a plantejar preguntes que desmunten determinades afirmacions de coherència, com ara si la CUP ha de ser el pal de paller de l'esquerra independentista, o bé un element més d'aquesta unitat popular.\nQue els diputats de la CUP no puguin allargar-se més d'una legislatura és un dels principals motius que més juga en contra dels anticapitalistes en el marc electoral.\nLa CUP no és un partit majoritari, però té la pretensió de ser un element polític influent i determinant en la presa de decisions."
},
"extreme": {
"a1": "La CUP, un partit anticapitalista que no és convencional i que en les últimes eleccions no ha obtingut bons resultats.",
"a2": "Els principis de la CUP condicionen els seus resultats electorals en un sistema de democràcia representativa.",
"a3": "Que els diputats de la CUP no puguin allargar-se més d'una legislatura és un problema de cara als resultats electorals."
}
} |
755 | La crisi més profunda de Ciutadans, l’autoritarisme desenfrenat de Rivera | El president de Ciutadans blinda el seu cercle més pròxim a la direcció del partit enmig d'una tempesta interna i de pressions externes per la deriva a l'extrema dreta | ‘Mentre jo sigui president de Ciutadans hi haurà democràcia en aquest partit’, exclamava Albert Rivera en la compareixença pública després de la reunió extraordinària d’ahir del consell general.
Una reunió en què Rivera va donar un cop de timó per consolidar el seu control sobre el partit en un moment de fortes crítiques, tant internes com externes, pel fort gir a la dreta, els pactes amb Vox i el PP i la guerra oberta al PSOE de Pedro Sánchez i també, precisament, per la manca de democràcia interna.
Rivera fa i desfà com vol en l’organització interna del partit, mercès a un model de gestió fet a mida, extraordinàriament presidencialista.
Aquest factor, un dels principals causants de la forta crisi a Ciutadans de fa mesos, ha permès al president del partit de silenciar la dissidència i expulsar-la.
És precisament això que ha fet avui.
Ciutadans: la crisi d’un partit fet a mida
Rivera s’ha esbandit les veus discrepants de l’executiva, les que quedaven després de les que ja van marxar, i ha enfortit el seu nucli de fidels, incorporant-ne de nous, com ara la diputada Lorena Roldán, portaveu de Ciutadans al Parlament de Catalunya i que acaba de ser designada candidata a la presidència de la Generalitat.
Rivera ha fet de Roldán una nova dirigent fidel a la línia dura i dretana per la qual ja fa temps que s’ha deixat anar.
Ha repetit amb ella l’operació Inés Arrimadas, convertint-la en el principal referent al parlament i nomenant-la portaveu de la nova executiva, en substitució precisament d’Arrimadas, que ara ha vist més limitada la seva activitat al congrés espanyol com a portaveu del partit, a l’ombra de Rivera.
La comissió executiva de Ciutadans té ara vint-i-dos membres nous, és a dir, s’ha engrandit el cercle al voltant de Rivera, amb gent de confiança que el dirigent de Ciutadans ha ajudat a promocionar.
No només Roldán, sinó també l’advocat de l’estat que volia acusar els presos polítics de rebel·lió, Edmundo Bal; l’ex-director general de la policia espanyola amb el PSOE Joan Mesquida; l’ex-president de les Illes José Ramón Bauzá i un altre ex-alt càrrec del PP, l’ex-president de la Comunitat de Madrid Ángel Garrido.
En total, mig centenar de membres, amb els quals Rivera consolida el blindatge del gir a la dreta.
Per exemple, José Manuel Villegas, Fernando de Páramo, Fran Hervías i José María Espejo Saavedra.
La vella guàrdia.
I també alguna nova incorporació sonada i polèmica, com la de l’ex-directiu de Coca-Cola Marcos de Quintos, que ahir demanava que s’apliqués a un dels segrestadors de José Antonio Ortega Lara una condemna de ‘532 dies tancat en un amagatall sense saber què li pot passar’.
No tan sols ha incorporat gent de confiança a l’executiva; Rivera també n’ha expulsat dos membres crítics que van gosar de subscriure públicament la proposta de Luis Garicano d’obrir un diàleg amb el PSOE per a garantir la investidura de Pedro Sánchez amb una abstenció.
Són Fernando Maura, que fins ara era el responsable d’Afers Estrangers de la direcció, i la dirigent de Castella-la Manxa Orlena de Miguel.
Per altres raons també n’han sortit Antonio Espinosa, Matías Alonso i Raquel Morales.
La consolidació com a força política alineada a la dreta, capaç d’arribar a pactes amb l’extrema dreta de Vox, com a Andalusia, a Madrid i a Múrcia, ha estat un dels factors que ha fet esclatar la crisi interna i que ha propiciat les desercions.
No solament d’històrics com Francesc de Carreras i de Xavier Pericay, sinó també de l’ex-dirigent Francisco de la Torra, que va acusar Rivera d’haver-se situat en un extrem i de practicar un populisme infantil.
Abans, havien plegat Javier Nart, Juan Vázquez i Toni Roldán, que com a portaveu d’economia era un pes pesant de la formació.
I això, amb unes dades de militància que indiquen que, si més no a Catalunya, hi ha hagut més baixes.
I la pressió no és interna i prou.
Justament, el dia que Rivera convocava d’urgència el consell general, el diari Financial Times dedicava un editorial al blocatge de la investidura del president espanyol, bo i demanant a Ciutadans que es repensés la posició, que considerés l’abstenció per a facilitar que Pedro Sánchez fos el nou president espanyol.
Però Rivera té clara la seva aposta, no la pensa canviar, i ha deixat clar el manteniment de la seva posició, del seu ‘no és no’ a Pedro Sánchez.
I aquesta vegada, amb una direcció que no li contestarà pas cap moviment que faci. | [
"món",
"espanya"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Ciutadans es troba en un moment de fortes crítiques al partit, no només externes sinó també internes. Davant d'aquesta situació, Albert Rivera, el seu líder, ha volgut prendre el control del partit i ha afegit nova gent que són de confiança. A més, ha expulsat del partit a dos membres que estaven d'acord amb un diàleg amb Pedro Sánchez.",
"a2": "El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha blindat el seu cercle més immediat en la direcció després de la reunió extraordinària d’ahir del consell general. Ho ha fet enmig d’una onada de crítiques internes i externes pel viratge a l'extrema dreta del partit. També s’ha desfet de les veus discrepants de l’executiva, com Fernando Maura i Orlena de Miguel.",
"a3": "Fa mesos que hi ha una forta crisi a Ciutadans, deguda al fort gir a la dreta, els pactes amb Vox i el PP, la guerra oberta al PSOE i la manca de democràcia interna. Rivera ha silenciat i expulsat la dissidència i ha incorporat gent de confiança, gràcies a un model de gestió extraordinàriament presidencialista."
},
"extractive": {
"a1": "\"Mentre jo sigui president de Ciutadans hi haurà democràcia en aquest partit\", exclamava Albert Rivera en la compareixença pública després de la reunió extraordinària d’ahir del consell general.\nUna reunió en què Rivera va donar un cop de timó per a consolidar el seu control sobre el partit en un moment de fortes crítiques, tant internes com externes, pel fort gir a la dreta, els pactes amb Vox i el PP i la guerra oberta al PSOE de Pedro Sánchez i també, precisament, per la manca de democràcia interna.\nÉs precisament això que ha fet avui. Ciutadans: la crisi d’un partit fet a mida Rivera s’ha esbandit les veus discrepants de l’executiva, les que quedaven després de les que ja van marxar, i ha enfortit el seu nucli de fidels, incorporant-ne de nous, com ara la diputada Lorena Roldán, portaveu de Ciutadans al Parlament de Catalunya i que acaba de ser designada candidata a la presidència de la Generalitat.\nNo tan sols ha incorporat gent de confiança a l’executiva; Rivera també n’ha expulsat dos membres crítics que van gosar subscriure públicament la proposta de Luis Garicano d’obrir un diàleg amb el PSOE per a garantir la investidura de Pedro Sánchez amb una abstenció.",
"a2": "Una reunió en què Rivera va donar un cop de timó per a consolidar el seu control sobre el partit en un moment de fortes crítiques, tant internes com externes, pel fort gir a la dreta, els pactes amb Vox i el PP i la guerra oberta al PSOE de Pedro Sánchez i també, precisament, per la manca de democràcia interna.\nRivera s’ha esbandit les veus discrepants de l’executiva, les que quedaven després de les que ja van marxar, i ha enfortit el seu nucli de fidels, incorporant-ne de nous, com ara la diputada Lorena Roldán, portaveu de Ciutadans al Parlament de Catalunya i que acaba de ser designada candidata a la presidència de la Generalitat.\nNo només Roldán, sinó també l’advocat de l’estat que volia acusar els presos polítics de rebel·lió, Edmundo Bal; l’ex director general de la policia espanyola amb el PSOE Joan Mesquida; l’ex president de les Illes José Ramón Bauzá i un altre ex alt càrrec del PP, l’ex president de la Comunitat de Madrid Ángel Garrido.\nNo tan sols ha incorporat gent de confiança a l’executiva; Rivera també n’ha expulsat dos membres crítics que van gosar subscriure públicament la proposta de Luis Garicano d’obrir un diàleg amb el PSOE per a garantir la investidura de Pedro Sánchez amb una abstenció.",
"a3": "Una reunió en què Rivera va donar un cop de timó per a consolidar el seu control sobre el partit en un moment de fortes crítiques, tant internes com externes, pel fort gir a la dreta, els pactes amb Vox i el PP i la guerra oberta al PSOE de Pedro Sánchez i també, precisament, per la manca de democràcia interna.\nRivera s’ha esbandit les veus discrepants de l’executiva, les que quedaven després de les que ja van marxar, i ha enfortit el seu nucli de fidels, incorporant-ne de nous, com ara la diputada Lorena Roldán, portaveu de Ciutadans al Parlament de Catalunya i que acaba de ser designada candidata a la presidència de la Generalitat.\nLa comissió executiva de Ciutadans té ara vint-i-dos membres nous; és a dir, s’ha engrandit el cercle al voltant de Rivera, amb gent de confiança que el dirigent de Ciutadans ha ajudat a promocionar.\nNo tan sols ha incorporat gent de confiança a l’executiva; Rivera també n’ha expulsat dos membres crítics que van gosar subscriure públicament la proposta de Luis Garicano d’obrir un diàleg amb el PSOE per a garantir la investidura de Pedro Sánchez amb una abstenció."
},
"extreme": {
"a1": "Albert Rivera, davant la crisi de C's, incorpora gent nova i de confiança al partit i n'expulsa dos membres.",
"a2": "Albert Rivera blinda el seu cercle més pròxim a la direcció de Ciutadans enmig d’una tempesta interna del partit.",
"a3": "Forta crisi a Ciutadans, deguda al gir a la dreta, la guerra al PSOE i la manca de democràcia interna."
}
} |
827 | Juristes internacionals alerten que les accions d’Espanya contra l’independentisme són il·legals | Es declaren preocupats per les violacions del dret espanyol i internacional per part de l'estat espanyol | Un grup d’experts internacionals en dret, entre els quals el jurista francès Jean Paul Costa, ex-president del Tribunal Europeu de Drets Humans, i el belga François Tulkens, ex-jutge d’aquesta mateixa cort, han fet un informe en el qual valoren les accions del govern espanyol contra el moviment independentista català pel que fa a la proporcionalitat de les mesures i la seva compatibilitat amb el dret internacional.
Wolfgang Kaleck, reconegut advocat penal i fundador de l’European Center for Constitutional and Human Rights (ECCHR) a Berlín, i membre d’aquest grup d’experts, ha manifestat en declaracions al diari alemany Junge Welt la importància de les qüestions analitzades pels experts: ‘En el cas català sempre es debat sobre si una secessió seria legal o no, però una gran part de les mesures de l’estat espanyol que hem analitzat van aplicar-se molt abans de la declaració d’independència.
Jurídicament, s’hauria de diferenciar molt més.’
En aquest context, Kaleck destaca també el fet que nombrosos juristes espanyols han posat en dubte la legalitat de les mesures preses per l’executiu espanyol amb el propòsit de frenar l’independentisme.
Kaleck explica que ha acceptat la petició d’ERC de fer l’informe, perquè ‘és una qüestió necessària que s’ha de mirar a fons’.
A més, ell i els seus col·laboradors han pogut ‘analitzar de manera independent i des d’una perspectiva purament jurídica’ tant les mesures del Tribunal Constitucional espanyol contra la feina dels diputats del Parlament de Catalunya, com la persecució penal a què han estat sotmesos, entre el 2013 i el 2017.
Violacions greus de drets bàsics i manca de separació de poders
Després d’haver analitzat centenars de pàgines sobre els casos i mesures contra l’independentisme, els experts internacionals han arribat a la conclusió que aquestes mesures impliquen violacions greus de la legalitat i de la divisió de poders.
El fet que el Tribunal Constitucional pugui determinar què es debat i què es vota al Parlament de Catalunya i el fet que es persegueixi jurídicament i penalment els diputats catalans per ‘desobediència’ són ‘un atac frontal a drets fonamentals com la llibertat d’opinió i de reunió’, segons els juristes.
‘Si jo, com a polític, periodista o activista, em manifesto a favor de la independència de Catalunya i ho defenso en un article de diari, en una manifestació, una assemblea o com a resolució política, no se m’ha de poder penalitzar’, afirma Kaleck.
El reconegut expert alemany i els seus col·laboradors també determinen que és totalment desproporcionat que s’arrestin membres del govern i que s’imposin multes fins de dotze mil euros diaris per haver preparat el referèndum del primer d’octubre, o que es persegueixin jurídicament alguns polítics catalans per haver organitzat la consulta popular no vinculant del 9 de novembre de 2014.
És precisament per aquest últim motiu que es va inhabilitar durant dos anys l’ex-president de la Generalitat, Artur Mas, i fou condemnat a pagar una multa milionària.
Segons els juristes, aquestes mesures són il·legals, perquè organitzar un referèndum o una consulta popular no és cap delicte segons el codi penal espanyol.
En aquest context, un procediment molt qüestionable és el del Tribunal Constitucional.
Els experts consideren ‘especialment preocupant’ el fet que el tribunal es basi en resolucions pròpies com a fonament legal per a la persecució jurídica dels polítics, malgrat que aquests suposats delictes no consten en el codi penal espanyol.
Per tant, arriben a la conclusió que el Tribunal Constitucional ‘adopta un paper polític i legislatiu que té la finalitat de mantenir Espanya unida’.
Europa ha d’actuar
En les declaracions al diari alemany, Wolfgang Kaleck també es mostra preocupat per la xifra de gairebé 900 ciutadans i polítics catalans perseguits jurídicament per haver defensat pacíficament la independència de Catalunya.
Amb tot, considera que activar les instàncies judicials internacionals com es fa per part de polítics i activistes catalans ‘és un procediment possible, però molt lent perquè primer s’hauran d’exhaurir els camins legals a Espanya, que poden ser llargs i complicats, la qual cosa, per cert, també passa a Alemanya’.
Per això el president de l’European Center for Constitutional and Human Rights a la capital alemanya defensa que, com que es pot parlar de centenars de casos de vulneració dels drets per part de l’estat espanyol, són els altres estats i les institucions de la Unió Europea que haurien d’actuar: ‘El govern espanyol no pot, d’una banda, argumentar que actua en nom de la unitat d’Europa i, d’una altra, no respectar allò que precisament constitueix Europa –uns requisits legals mínims.
Crec que les institucions europees tenen l’obligació de defensar que es respectin els drets fonamentals que atorguen als seus ciutadans’, afirma Kaleck.
Krystyna Schreiber, periodista alemanya | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Un grup d'experts internacionals en dret, entre els quals es troben diversos juristes de gran importància, ha fet un informe on s'ha valorat l'actuació del govern espanyol contra el moviment independentista a Catalunya. Han alertat que algunes d'aquestes actuacions són il·legals i es mostren preocupats per la vulneració del dret espanyol i internacional.",
"a2": "A través d’un informe encarregat per ERC, un grup d’experts jurídics internacionals ha valorat la proporcionalitat de les accions del govern espanyol contra el moviment independentista català. El jurista francès Jean Paul Costa i el reconegut advocat penal Wolfgang Kaleck formen part del grup, el qual ha mostrat preocupació per les violacions del dret espanyol i internacional del govern.",
"a3": "Un grup d’importants experts internacionals en dret han fet un informe valorant les accions del govern espanyol contra el moviment independentista català i la seva compatibilitat amb el dret internacional. Wolfgang Kaleck, membre d’aquest grup d’experts, ha destacat el fet que nombrosos juristes espanyols han posat en dubte la legalitat de les mesures preses per l’executiu espanyol per a frenar l’independentisme."
},
"extractive": {
"a1": "Un grup d’experts internacionals en dret, entre els quals el jurista francès Jean Paul Costa, ex president del Tribunal Europeu de Drets Humans, i el belga François Tulkens, ex jutge d’aquesta mateixa cort, han fet un informe en el qual valoren les accions del govern espanyol contra el moviment independentista català pel que fa a la proporcionalitat de les mesures i la seva compatibilitat amb el dret internacional.\nWolfgang Kaleck, reconegut advocat penal i fundador de l’European Center for Constitutional and Human Rights (ECCHR) a Berlín, i membre d’aquest grup d’experts, ha manifestat en declaracions al diari alemany Junge Welt la importància de les qüestions analitzades pels experts: \"En el cas català sempre es debat sobre si una secessió seria legal o no, però una gran part de les mesures de l’estat espanyol que hem analitzat van aplicar-se molt abans de la declaració d’independència\".\nEn aquest context, Kaleck destaca també el fet que nombrosos juristes espanyols han posat en dubte la legalitat de les mesures preses per l’executiu espanyol amb el propòsit de frenar l’independentisme.\nPer això, el president de l’European Center for Constitutional and Human Rights a la capital alemanya defensa que, com que es pot parlar de centenars de casos de vulneració dels drets per part de l’estat espanyol, són els altres estats i les institucions de la Unió Europea que haurien d’actuar: \"El govern espanyol no pot, d’una banda, argumentar que actua en nom de la unitat d’Europa i, d’una altra, no respectar allò que precisament constitueix Europa, uns requisits legals mínims\".",
"a2": "Un grup d’experts internacionals en dret, entre els quals el jurista francès Jean Paul Costa, ex president del Tribunal Europeu de Drets Humans, i el belga François Tulkens, ex jutge d’aquesta mateixa cort, han fet un informe en el qual valoren les accions del govern espanyol contra el moviment independentista català pel que fa a la proporcionalitat de les mesures i la seva compatibilitat amb el dret internacional.\nWolfgang Kaleck, reconegut advocat penal i fundador de l’European Center for Constitutional and Human Rights (ECCHR) a Berlín, i membre d’aquest grup d’experts, ha manifestat en declaracions al diari alemany Junge Welt la importància de les qüestions analitzades pels experts: \"En el cas català sempre es debat sobre si una secessió seria legal o no, però una gran part de les mesures de l’estat espanyol que hem analitzat van aplicar-se molt abans de la declaració d’independència\".\nA més, ell i els seus col·laboradors han pogut \"analitzar de manera independent i des d’una perspectiva purament jurídica\" tant les mesures del Tribunal Constitucional espanyol contra la feina dels diputats del Parlament de Catalunya, com la persecució penal a què han estat sotmesos, entre el 2013 i el 2017.\nEl reconegut expert alemany i els seus col·laboradors també determinen que és totalment desproporcionat que s’arrestin membres del govern i que s’imposin multes de fins a dotze mil euros diaris per haver preparat el referèndum del primer d’octubre, o que es persegueixin jurídicament alguns polítics catalans per haver organitzat la consulta popular no vinculant del 9 de novembre de 2014.",
"a3": "Wolfgang Kaleck, reconegut advocat penal i fundador de l’European Center for Constitutional and Human Rights (ECCHR) a Berlín, i membre d’aquest grup d’experts, ha manifestat en declaracions al diari alemany Junge Welt la importància de les qüestions analitzades pels experts: \"En el cas català sempre es debat sobre si una secessió seria legal o no, però una gran part de les mesures de l’estat espanyol que hem analitzat van aplicar-se molt abans de la declaració d’independència\".\nEn aquest context, Kaleck destaca també el fet que nombrosos juristes espanyols han posat en dubte la legalitat de les mesures preses per l’executiu espanyol amb el propòsit de frenar l’independentisme.\nEl fet que el Tribunal Constitucional pugui determinar què es debat i què es vota al Parlament de Catalunya i el fet que es persegueixi jurídicament i penalment els diputats catalans per \"desobediència\" són \"un atac frontal a drets fonamentals com la llibertat d’opinió i de reunió\", segons els juristes.\nPer això, el president de l’European Center for Constitutional and Human Rights a la capital alemanya defensa que, com que es pot parlar de centenars de casos de vulneració dels drets per part de l’estat espanyol, són els altres estats i les institucions de la Unió Europea que haurien d’actuar: \"El govern espanyol no pot, d’una banda, argumentar que actua en nom de la unitat d’Europa i, d’una altra, no respectar allò que precisament constitueix Europa, uns requisits legals mínims\"."
},
"extreme": {
"a1": "Un grup d'experts internacionals en dret fan un informe on valoren les accions del govern espanyol contra el moviment independentista.",
"a2": "Un grup d’experts jurídics internacionals valora la proporcionalitat de les accions del govern espanyol contra el moviment independentista català.",
"a3": "Un grup d'importants juristes internacionals alerta que moltes accions del govern espanyol contra el moviment independentista català són il·legals."
}
} |
447 | M.Macià reclama un museu comarcal per al Pla d’Urgell | La historiadora de l’Art i vilanovina Montse Macià fou l’encarregada d’obrir les X Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell que es van fer dissabte a Vilanova de Bellpuig i a la que hi van assistir un centenar de persones.
Macià va reclamar la creació d’un museu comarcal pel Pla d’Urgell, una de les tres úniques comarques que encara no en tenen.
Per la ex-directora del Museu de Lleida i de l’IEI, i ara parlamentaria per JxCat, la creació d’un museu seria una eina fonamental per donar relleu i posar en valor tot el patrimoni del Pla d’Urgell.
Un patrimoni que tindrà un acte especial al març, com va dir el president de Mascançà, Jaume Suau, després de la ponència inaugural, al recordar que Mollerussa tindrà un congrés sobre la paret de terra o de tàpia.
Per altra banda, Macià ha estat la primera dona que ha fet la ponència inaugural de les Jornades, en una any en que les dones han anat agafant protagonisme.
Així, tres comunicacions han tingut com a protagonistes dones.
L’estudi de Felip Gallart i Vicent Lladonosa s’ha centrat en la desconeguda lluitadora anarquista de Torregrossa Pepita Not.
També el filòleg Moisés Selfa ha posat de relleu el paper de les escriptores pladurgellenques en la literatura infantil i juvenil a la comarca.
I finalment, i des d’una perspectiva feminista, Maria Rufat ha abordat una comparativa entre la poetessa d’Ivars Maria Mercè Marçal i la mexicana Frida Kahlo.
Les recerques centrades en el medi ambient han posat de relleu determinats aspectes botanics del Pla d’Urgell en dos sentits.
Per una banda, l’estudi de Xavier Oriol Solé ha inventariat petits ecosistemes que han sobreviscut a la intensificació agrícola on s’hi troben plantes amenaçades com els limoniums sp.
Per altra banda, el botànic Alejandro Juárez ha presentat un estudi sobre les plantes exòtiques que es troben al Pla d’Urgell i ha alertat algunes d’elles poden generar problemes no sols ambientals, sinó també en l’agricultura.
Finalment, en relació als ecosistemes amenaçats, el botànic Toni Mayoral ha localitzat la presència de tardígrads, uns microanimals que viuen en les aigües que s’acumulen als saulons de la comarca i què cal protegir.
Noves línies i continuïtat d’estudis anteriors
La diada també ha servit per aportar noves línies d’investigació en diferents disciplines.
La història ha obert una línia d’estudi sobre el poder econòmic a la comarca amb dos recerques, una sobre la família Bufalà de Bellvís de la historiadora Montse Baiges i el pedagog Jaume Suau, i una altra sobre els Santamaria de Torregrossa dels historiadors Glòria Santamaria i Vicent Lladonosa.
Pel que fa al periodisme, Albert Royo ha aprofundit en l’estudi de la premsa comarcal des del segle XIX fins a 1939 que obre una línia pendent fins al segle XXI.
En un altre ordre d’investigacions, relacionades amb l’art, la història, la història de l’educació, l’arqueologia i meteorologia s’han presentat tres comunicacions que sumen a aportacions anteriors per part de l’historiador de l’art Joan Yeguas, en la història els estudiosos de l’esquerra independentista Ferran Dalmau i David Sancho, en el camp de la història de l’educació per part de Ton Solé, en l’arqueologia Andreu Moya sobre la intervenció a l’església de Linyola i la meteorologia ha sumat un segon estudi per part d’Esteve Mestre.
Per altra banda, després de la ponència inaugural, el president de Mascançà, Jaume Suau, va recordar que Mollerussa
L’agenda política s’ha colat a les Jornades
La Jornada s’ha vist alterada per l’agenda política d’aquest dissabte i ha suposat canvis de darrera hora, l’alcaldessa Dolors Pascual i el president del Consell Comarcal Rafel Panadés no han pogut assistir a la inauguració de la Jornada com estava previst perquè han acudit a la crida matinal al Palau de la Generalitat.
Això ha suposat que la regidora de cultura Àngels Carulla i la vicepresidenta del Consell Comarcal Rosalia Carnicé hagin ocupat els seus llocs al costat de Jaume Suau. | [
"cultura"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Montse Macià, historiadora de l'Art i vilanovina, ha obert les X Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell i ha estat la primera dona encarregada de fer la ponència inaugural de les Jornades. Durant la seva exposició, ha demanat la creació d'un museu comarcal, que donaria relleu i posaria en valor el patrimoni del Pla d'Urgell.",
"a2": "Aquest dissabte es van celebrar a Vilanova de Bellpuig les X Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell. La historiadora de l'art Montse Macià va ser l'encarregada d'inaugurar-les i va reclamar la creació d'un museu comarcal. S'hi van presentar diversos estudis sobre temàtiques ben diferents, com la vida de l'anarquista Pepita Not o la presència de plantes exòtiques al Pla d'Urgell.",
"a3": "La historiadora de l’Art i vilanovina Montse Macià, parlamentària per JxCat, va inaugurar les X Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell que es van fer a Vilanova de Bellpuig, amb l'assitència d'un centenar de persones. Macià va reclamar la creació d’un museu comarcal pel Pla d’Urgell, que seria una eina fonamental per a posar en valor tot el patrimoni comarcal."
},
"extractive": {
"a1": "La historiadora de l’Art i vilanovina Montse Macià fou l’encarregada d’obrir les X Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell que es van fer dissabte a Vilanova de Bellpuig i a la que hi van assistir un centenar de persones.\nPer a l'ex directora del Museu de Lleida i de l’IEI, i ara parlamentària per JxCat, la creació d’un museu seria una eina fonamental per a donar relleu i posar en valor tot el patrimoni del Pla d’Urgell.\nD'altra banda, Macià ha estat la primera dona que ha fet la ponència inaugural de les Jornades, en un any en què les dones han anat agafant protagonisme.\nEn un altre ordre d’investigacions, relacionades amb l’art, la història, la història de l’educació, l’arqueologia i meteorologia s’han presentat tres comunicacions que sumen a aportacions anteriors per part de l’historiador de l’art Joan Yeguas, en la història els estudiosos de l’esquerra independentista Ferran Dalmau i David Sancho, en el camp de la història de l’educació per part de Ton Solé, en l’arqueologia Andreu Moya sobre la intervenció a l’església de Linyola i la meteorologia ha sumat un segon estudi per part d’Esteve Mestre.",
"a2": "La historiadora de l’Art i vilanovina Montse Macià fou l’encarregada d’obrir les X Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell que es van fer dissabte a Vilanova de Bellpuig i a la que hi van assistir un centenar de persones.\nPer a l'ex directora del Museu de Lleida i de l’IEI, i ara parlamentària per JxCat, la creació d’un museu seria una eina fonamental per a donar relleu i posar en valor tot el patrimoni del Pla d’Urgell.\nTambé el filòleg Moisés Selfa ha posat de relleu el paper de les escriptores pladurgellenques en la literatura infantil i juvenil a la comarca.\nEn un altre ordre d’investigacions, relacionades amb l’art, la història, la història de l’educació, l’arqueologia i meteorologia s’han presentat tres comunicacions que sumen a aportacions anteriors per part de l’historiador de l’art Joan Yeguas, en la història els estudiosos de l’esquerra independentista Ferran Dalmau i David Sancho, en el camp de la història de l’educació per part de Ton Solé, en l’arqueologia Andreu Moya sobre la intervenció a l’església de Linyola i la meteorologia ha sumat un segon estudi per part d’Esteve Mestre.",
"a3": "Un patrimoni que tindrà un acte especial al març, com va dir el president de Mascançà, Jaume Suau, després de la ponència inaugural, en recordar que Mollerussa tindrà un congrés sobre la paret de terra o de tàpia.\nD'altra banda, Macià ha estat la primera dona que ha fet la ponència inaugural de les Jornades, en un any en què les dones han anat agafant protagonisme.\nEn un altre ordre d’investigacions, relacionades amb l’art, la història, la història de l’educació, l’arqueologia i meteorologia s’han presentat tres comunicacions que sumen a aportacions anteriors per part de l’historiador de l’art Joan Yeguas, en la història els estudiosos de l’esquerra independentista Ferran Dalmau i David Sancho, en el camp de la història de l’educació per part de Ton Solé, en l’arqueologia Andreu Moya sobre la intervenció a l’església de Linyola i la meteorologia ha sumat un segon estudi per part d’Esteve Mestre."
},
"extreme": {
"a1": "Montse Macià, que va obrir les X Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell, demana que es creï un museu comarcal.",
"a2": "Un centenar de persones assisteixen a les X Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell, celebrades a Vilanova de Bellpuig.",
"a3": "Montse Macià, parlamentaria per JxCat, inaugura les X Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell, reclamant la creació d’un museu comarcal."
}
} |
|
465 | ‘Cada dia espero que el seny prevalgui i que la justícia s’imposi’, carta de Quim Nadal a Josep Rull | Carta de Quim Nadal a Josep Rull, que és a la presó des del 23 de març · 'Cartes per la llibertat' és un espai de VilaWeb per a expressar la solidaritat amb els presos polítics i exiliats i, alhora, per a fer conèixer qui són | Honorable Sr.
Josep Rull.
Benvolgut Josep, benvolgut amic,
no passa cap dia que en un moment o un altre no tingui un pensament per a tots els amics i amigues empresonats, lluny de casa.
Us conec a tots, uns més que els altres; amb alguns la vida ens ha portat a tenir un tracte més sovintejat.
Us penso tots i m’agradaria que a través teu fessis una abraçada real o virtual a tots i a totes.
Conec la fermesa de les vostres conviccions i estic convençut de la innocència de les vostres accions.
Naturalment, a tu, et penso més que als altres, per proximitat i afinitat des de la discrepància.
Sabent-te ara a la presó, privat de llibertat, cada dia em sap greu d’haver-te hagut de dir que no les diverses vegades que em vas demanar que et presentés en alguna tribuna o en una altra.
Saps prou bé que t’hauria dit que sí i que tenia compromisos que m’ho impedien.
Però vist en perspectiva, em dol no haver-ho fet tot i haver contribuït amb la meva presència a fer ben evident que la política ben entesa, el diàleg i el respecte institucional no són negociables i són valors que es poden compartir des de posicions polítiques diferents.
Ja sabem que alguns haurien interpretat el meu gest com una adhesió incondicional a les posicions sobiranistes i uns altres s’haurien limitat a somriure irònicament davant de l’escenificació d’una sociovergència impossible, i encara uns altres s’haurien preguntat si jo cercava alguna cosa amb aquest acostament.
Són encara massa els qui es pensen que no existeix la política incondicional, la política entesa com a servei públic, la política com a exercici de radicalitat democràtica des de la mateixa essència de la representativitat que l’un i l’altre hem exercit.
Recordo bé les nostres batalles dialèctiques al Parlament i vull pensar que tant tu com jo hi vam guanyar en aquest frec a frec civilitzat i fonamentat.
Però recordo també molt bé, especialment ara, com un dia quan acabava de néixer el teu primer fill vaig voler trencar la tensió dialèctica i felicitar-te, a tu i a la teva companya, pel fill acabat de néixer, a la tribuna del Parlament responent una pregunta o interpel·lació teva.
Sempre vam deixar clar que la cortesia parlamentària no era la dimissió de cap principi sinó justament reconèixer el valor més alt de la democràcia: el debat amb la paraula.
Els pensaments que em vénen al cap són ben lluny de la política, malgrat que saps molt bé que sóc dels qui pensa que a la vida tot és política.
Però ara penso en la duresa de l’allunyament de la teva família, de la teva ciutat, del teu país.
No m’entra al cap un empresonament preventiu, la privació de llibertat més radical, pel fet d’haver exercit les teves responsabilitats executives i legislatives.
Podríem debatre molt al voltant de tot allò que ha passat i allò que passa ara encara.
Però hi ha un fet incontestable: injustament ets privat dels fets més elementals de la vida; una manyaga als fills o a la companya, una mostra d’afecte als pares, un descans merescut, un refresc, una trobada amb amics, un àpat compartit, la visita a un monument estimat, una passejada per la natura generosa desbordant d’aigua i de frondositat després de la primavera més primavera de les quals jo puc recordar.
Cada dia espero que el seny prevalgui, que la justícia s’imposi i que et sàpiga a casa i al carrer i que ens puguem trobar tranquil·lament al voltant d’una taula.
Camino inexorablement cap a la meva jubilació ‘administrativa’ de la Universitat, ja he fet setanta anys, però tu saps molt bé que no em jubilaré mai.
Quan surtis, ben aviat, ens hem de veure i m’agradarà que m’expliquis aquesta experiència viscuda.
La privació de llibertat dóna per a molts replecs del cervell i giragonses imparables a la recerca dels mecanismes de resistència i de superació que la situació exigeix.
Admiro la teva enteresa, llegeixo les teves piulades, et segueixo de prop i segueixo el dia a dia del departament de la Generalitat que ens uneix en la distància.
Potser podem pensar polítiques diferents, però estic convençut que llegim el nostre territori de la mateixa manera.
Sé que quan vas ser nomenat conseller de territori la primera vegada vas ser molt feliç; sé també que ara com ara hi ha una felicitat més elemental, més bàsica, que és la que t’ha de permetre, sense cap renúncia, de recuperar amb plenitud la teva humanitat i sentir l’escalf i l’afecte de tots els teus.
Ells són els únics, els únics, que poden saber la justa dimensió del dolor, de la tristesa, de l’enyorament que aquesta situació els provoca i et provoca.
Vull saber-te lliure perquè estic convençut que en llibertat estimaràs, tot el que estimes i tots els que estimes, amb una intensitat renovada, amb una maduresa indestructible.
Una forta abraçada,
Quim
Joaquim Nadal i Farreras | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Quim Nadal ha enviat una carta a Josep Rull, que es troba a la presó, per a dir-li que el té present en els seus pensaments, donar-li ànims per a continuar amb la lluita i dir-li que té esperances de que es faci justícia i que, quan surti, s'han de veure per a parlar de la seva experiència.",
"a2": "A través del portal VilaWeb, Joaquim Nadal ha enviat una carta a Josep Rull, empresonat el 23 de març per la seva implicació en l'organització del referèndum independentista. Tot i ser rivals polítics, Nadal recalca la relació de respecte i amistat que ha mantingut amb Rull al llarg dels anys i manifesta el seu desacord amb l'empresonament preventiu del polític.",
"a3": "Benvolgut Josep, cada dia en algun moment penso en tots els amics i amigues empresonats. Us conec a tots i m’agradaria que fessis una abraçada real o virtual a tots i a totes. Conec la fermesa de les vostres conviccions i estic convençut de la vostra innocència. Naturalment, penso en tu més que en els altres, per proximitat i afinitat. "
},
"extractive": {
"a1": "Benvolgut Josep, benvolgut amic, no passa cap dia que en un moment o un altre no tingui un pensament per a tots els amics i amigues empresonats, lluny de casa.\nSabent-te ara a la presó, privat de llibertat, cada dia em sap greu d’haver-te hagut de dir que no les diverses vegades que em vas demanar que et presentés en alguna tribuna o en una altra.\nSón encara massa els qui es pensen que no existeix la política incondicional, la política entesa com a servei públic, la política com a exercici de radicalitat democràtica des de la mateixa essència de la representativitat que l’un i l’altre hem exercit.\nPerò hi ha un fet incontestable: injustament ets privat dels fets més elementals de la vida; una manyaga als fills o a la companya, una mostra d’afecte als pares, un descans merescut, un refresc, una trobada amb amics, un àpat compartit, la visita a un monument estimat, una passejada per la natura generosa desbordant d’aigua i de frondositat després de la primavera més primavera de les quals jo puc recordar.",
"a2": "Honorable Sr. Josep Rull. Benvolgut Josep, benvolgut amic, no passa cap dia que en un moment o un altre no tingui un pensament per a tots els amics i amigues empresonats, lluny de casa.\nPerò vist en perspectiva, em dol no haver-ho fet tot i haver contribuït amb la meva presència a fer ben evident que la política ben entesa, el diàleg i el respecte institucional no són negociables i són valors que es poden compartir des de posicions polítiques diferents.\nRecordo bé les nostres batalles dialèctiques al Parlament i vull pensar que tant tu com jo vam guanyar en aquest frec a frec civilitzat i fonamentat.\nPerò hi ha un fet incontestable: injustament ets privat dels fets més elementals de la vida; una manyaga als fills o a la companya, una mostra d’afecte als pares, un descans merescut, un refresc, una trobada amb amics, un àpat compartit, la visita a un monument estimat, una passejada per la natura generosa desbordant d’aigua i de frondositat després de la primavera més primavera de les quals jo puc recordar.",
"a3": "Són encara massa els qui es pensen que no existeix la política incondicional, la política entesa com a servei públic, la política com a exercici de radicalitat democràtica des de la mateixa essència de la representativitat que l’un i l’altre hem exercit.\nEls pensaments que em vénen al cap són ben lluny de la política, malgrat que saps molt bé que sóc dels qui pensa que a la vida tot és política.\nPerò hi ha un fet incontestable: injustament ets privat dels fets més elementals de la vida; una manyaga als fills o a la companya, una mostra d’afecte als pares, un descans merescut, un refresc, una trobada amb amics, un àpat compartit, la visita a un monument estimat, una passejada per la natura generosa desbordant d’aigua i de frondositat després de la primavera més primavera de les quals jo puc recordar.\nSé que quan vas ser nomenat conseller de territori la primera vegada vas ser molt feliç; sé també que ara com ara hi ha una felicitat més elemental, més bàsica, que és la que t’ha de permetre, sense cap renúncia, recuperar amb plenitud la teva humanitat i sentir l’escalf i l’afecte de tots els teus."
},
"extreme": {
"a1": "Quim Nadal envia una carta a Josep Rull, dient que pensa en ell i confia en que es faci justícia.",
"a2": "Joaquim Nadal envia una carta al seu amic i adversari polític Josep Rull, empresonat des del 23 de març.",
"a3": "Quim Nadal envia una carta a Josep Rull, dins l'espai \"Cartes per la llibertat\" de VilaWeb."
}
} |
388 | L’FMI empitjora els pronòstics de l’eurozona i creu que les mesures fiscals s’hauran d’allargar | L'organisme reclama al BCE ampliar la compra d'actius i insta Brussel·les a "simplificar" les normes fiscals | El Fons Monetari Internacional (FMI) empitjora els pronòstics econòmics de l’eurozona per la segona onada de covid i preveu ara que els governs de la zona euro hagin d’aplicar les mesures fiscals de suport “generalitzat” a l’economia durant “més temps del previst”.
En un informe que analitza la situació de l’eurozona, l’FMI apunta que la segona onada és un “risc considerable” a la recuperació i que el repunt econòmic el primer trimestre del 2021 serà “més suau el previst”.
A més, l’estudi de l’organisme veu “necessari” que el Banc Central Europeu (BCE) impulsi “estímuls addicionals” i l’ampliació de la compra d’actius com una “primera línia de defensa”.
L’informe de l’FMI avisa que si l’escenari econòmic es “deteriora més” els governs de l’eurozona hauran d’impulsar més polítiques fiscals i alerta que retirar les mesures massa aviat pot fer “descarrilar la recuperació”.
El suport, diu l’estudi, ha d’anar destinat a donar suport a les llars i les empreses afectades per la pandèmia.
Quan s’aixequin les restriccions, diu l’FMI, caldrà donar suport a la demanda i, quan la recuperació “guanyi tracció”, caldrà centrar-se en un creixement “inclusiu” i en “reduir les vulnerabilitats fiscals”.
L’Informe de l’FMI avisa que el retard en la posada en marxa del fons de recuperació europeu per ajudar els estats a superar la crisi “perjudica” els pronòstics de recuperació de la zona euro.
Segons l’organisme, aquest finançament pot suposar un “impuls significatiu al creixement de la zona euro si s’implementa de manera efectiva”.
Amb tot, l’estudi avisa que l’impacte del fons de recuperació en el creixement “dependrà de l’escala, la qualitat i l’eficiència de la despesa dels governs” i del “progrés de les reformes estructurals”.
A més, el document apunta que el fons de recuperació pot ser una “experiència positiva” que pot contribuir a la creació d’una capacitat fiscal a l’eurozona.
La capacitat fiscal és una demanda que l’FMI fa anys que defensa que és un element “clau” per a l’arquitectura de la zona euro.
D’altra banda, l’FMI insta la Comissió Europea a reformar les regles fiscals, suspeses com a mínim fins al 2021, per tal de “simplificar-les”.
L’objectiu de la reforma, segons l’organisme, ha de ser fer “més fàcil la seva comunicació i implementació”.
Pel que fa al sector financer, l’FMI avisa que els bancs, tot i haver entrat en la crisi amb “una posició més forta” que en la del 2008, ara estan “endurint” els préstecs.
“Malgrat que la capitalització dels bancs és apropiadament alta, un deteriorament més ampli de la qualitat dels actius probablement reduirà la capacitat de préstec dels bancs a través de l’impacte en beneficis i reserves de capital”, diu l’FMI,
Finalment, l’informe alerta que una recuperació econòmica més lenta del previst a la zona euro pot tenir com a conseqüència “importants dèficits de capital” i reclama que es mantingui el suport al sector financer “fins que la recuperació estigui ben encaminada”.
En la presentació de l’informe, la directora gerent de l’FMI, Kristalina Georgieva, ha instat els estats de la zona euro més endeutats, com Itàlia, Grècia o Espanya, a utilitzar els fons europeus com una “oportunitat” per emprendre “una trajectòria de creixement”.
“No serà fàcil, però en un moment en què s’emet barat i amb menys càrrega de deute, les economies poden anar més en el camí del creixement”, ha remarcat.
“Han d’aprofitar aquesta oportunitat per moure’s cap a una situació més competitiva i dinàmica”, ha subratllat Georgieva, que ha dit que serà clau la “qualitat dels plans” dels estats de l’eurozona perquè els fons europeus impulsin el creixement.
“El deute no desapareix fins i tot quan es tenen interessos molt baixos.
És una qüestió que hem de gestionar.
La manera de fer-ho és basant-se en el creixement”, ha subratllat la directora gerent de l’FMI, que ha remarcat que una possible cancel·lació del deute en mans del BCE, com es planteja des d’Itàlia, no és possible amb els tractats actuals. | [
"economia"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "En un informe realitzat pel Fons Monetari Internacional (FMI), on s'analitza la situació econòmica de l'eurozona, les conclusions són que la segona onada de la covid-19 presenta un risc per a la recuperació i que el primer trimestre del 2021 no tindrà un repunt econòmic com el que s'esperava. A més, el FMI creu que s'han d'allargar les mesures fiscals.",
"a2": "El Fons Monetari Internacional ha analitzat la situació financera de l’eurozona en un informe i ha pronosticat un repunt econòmic més suau del previst per al primer trimestre del 2021 a causa de la segona onada de la Covid-19. L’organisme preveu que els governs allarguin les mesures de suport fiscal i ha reclamat al Banc Central Europeu ampliar la compra d'actius.",
"a3": "Degut a la segona onada de la covid, el Fons Monetari Internacional (FMI) empitjora els pronòstics econòmics de l’eurozona. Preveu ara que els governs de la zona euro hagin d’aplicar mesures fiscals de suport durant més temps del previst. Segons l’estudi de l’organisme, veu necessari que el Banc Central Europeu (BCE) impulsi estímuls addicionals."
},
"extractive": {
"a1": "En un informe que analitza la situació de l’eurozona, l’FMI apunta que la segona onada és un “risc considerable” a la recuperació i que el repunt econòmic el primer trimestre del 2021 serà “més suau del previst”.\nA més, l’estudi de l’organisme veu “necessari” que el Banc Central Europeu (BCE) impulsi “estímuls addicionals” i l’ampliació de la compra d’actius com una “primera línia de defensa”.\nL’informe de l’FMI avisa que si l’escenari econòmic es “deteriora més” els governs de l’eurozona hauran d’impulsar més polítiques fiscals i alerta que retirar les mesures massa aviat pot fer “descarrilar la recuperació”.\nEl suport, diu l’estudi, ha d’anar destinat a donar suport a les llars i les empreses afectades per la pandèmia.",
"a2": "El Fons Monetari Internacional (FMI) empitjora els pronòstics econòmics de l’eurozona per la segona onada de covid i preveu ara que els governs de la zona euro hagin d’aplicar les mesures fiscals de suport “generalitzat” a l’economia durant “més temps del previst”.\nL’informe de l’FMI avisa que si l’escenari econòmic es “deteriora més” els governs de l’eurozona hauran d’impulsar més polítiques fiscals i alerta que retirar les mesures massa aviat pot fer “descarrilar la recuperació”.\nAmb tot, l’estudi avisa que l’impacte del fons de recuperació en el creixement “dependrà de l’escala, la qualitat i l’eficiència de la despesa dels governs” i del “progrés de les reformes estructurals”.\nFinalment, l’informe alerta que una recuperació econòmica més lenta del previst a la zona euro pot tenir com a conseqüència “importants dèficits de capital” i reclama que es mantingui el suport al sector financer “fins que la recuperació estigui ben encaminada”.",
"a3": "En un informe que analitza la situació de l’eurozona, l’FMI apunta que la segona onada és un “risc considerable” a la recuperació i que el repunt econòmic el primer trimestre del 2021 serà “més suau el previst”.\nL’informe de l’FMI avisa que el retard en la posada en marxa del fons de recuperació europeu per a ajudar els estats a superar la crisi “perjudica” els pronòstics de recuperació de la zona euro.\nAmb tot, l’estudi avisa que l’impacte del fons de recuperació en el creixement “dependrà de l’escala, la qualitat i l’eficiència de la despesa dels governs” i del “progrés de les reformes estructurals”.\nEn la presentació de l’informe, la directora gerent de l’FMI, Kristalina Georgieva, ha instat els estats de la zona euro més endeutats, com Itàlia, Grècia o Espanya, a utilitzar els fons europeus com una “oportunitat” per a emprendre “una trajectòria de creixement”."
},
"extreme": {
"a1": "Un informe del Fons Monetari Internacional apunta que la segona onada de la covid-19 impacta negativament la recuperació econòmica.",
"a2": "L’FMI empitjora els pronòstics de l’eurozona per la segona onada de Covid-19 i preveu allargar les mesures de suport fiscal.",
"a3": "El Fons Monetari Internacional empitjora els pronòstics econòmics de l’eurozona degut a la segona onada de la covid."
}
} |
2,348 | El Consorci invertirà 38 MEUR per millorar el sanejament i l'abastament de l'aigua potable a la Costa Brava | L'ens també està ultimant els tràmits per subministrar aigua al Port de la Selva, que es connectarà amb Cadaqués | El Consorci de la Costa Brava invertirà 24 MEUR en els propers tres anys per millorar el sanejament d'aigua de diversos municipis del litoral.
La partida més important serà la que es destinarà per remodelar la depuradora de Palamós (Baix Empordà) amb 15 MEUR i 5,6 més per ampliar una canonada subterrània.
L'ens també destinarà 14 MEUR a millorar les xarxes d'abastament que gestiona en un termini de cinc anys.
Les primeres actuacions que es contractaran aquest any se centraran en l'estació de tractament d'aigua potable de Lloret de Mar-Tossa de Mar (Selva) i l'estació de tractament d'Empuriabrava (Alt Empordà).
D'altra banda, l'organisme està ultimant els tràmits per subministrar Colera, la Selva de Mar i el Port de la Selva, que aquest estiu va haver de contractar una dessaladora per la salinització de l'aqüífer.
També treballa per aconseguir que la Mancomunitat d'aigües de Palafrugell, Begur, Pals i Regencós s'incorpori al Consorci.
El Consorci de la Costa Brava ha presentat aquest divendres un balanç de la gestió feta durant l'últim any amb el president Jordi Soler al capdavant.
L'ens també ha anunciat les inversions previstes per als propers anys.
En concret, Soler ha avançat que destinaran 24 MEUR en millores del sanejament a diversos municipis del litoral durant tres anys.
La partida més destacada se l'emportarà la depuradora de Palamós (amb 15 MEUR) juntament amb l'ampliació de la canonada subterrània que envia al mar l'aigua tractada (5,6 MEUR).
Tots dos projectes estan en fase prèvia de redacció dels estudis.
També hi està la remodelació i ampliació d'una part de la depuradora de Tossa de Mar, amb una inversió d'1,5 MEUR.
L'ens preveu acordar amb l'ACA aquest any un calendari d'execució de les obres, que es finançaran amb càrrec del cànon de l'aigua, que gestiona l'agència.
L'organisme també ha redactat els projectes d'ampliació de l'estació de bombaments i del col·lector de la zona de Fenals a Lloret de Mar (1 MEUR), la remodelació de l'estació central de bombament de Roses (825.000 euros) i la reforma de l'estació de bombament central de Sant Feliu de Guíxols (700.000 euros), entre d'altres.
Pel que fa al pla d'inversions a cinc anys per millorar l'abastament, preveuen invertir 14 MEUR i 3 milions més, en el cas que la Mancomunitat d'aigües de Palafrugell, Begur, Pals i Regencós s'incorpori al Consorci.
Durant aquest any, es contractaran les cinc primeres actuacions, que ja tenen els projectes aprovats, quatre dels quals fan referència a l'Estació de Tractament d'Aigua Potable de Lloret-Tossa i l'estació de tractament d'Empuriabrava.
En total, els cinc projectes suposaran una inversió d'1,27 MEUR.
Durant l'any passat, també es van redactar, a petició dels ajuntaments de Colera i Mont-Ras, projectes per a futures connexions a les instal·lacions del consorci.
Un dels objectius de l'organisme és, precisament, aconseguir subministrar part de l'aigua que necessita Colera (que ha patit problemes de salinització aquest any) i de la Selva de Mar i el Port de la Selva.
Soler ha explicat que estan ultimant els acords amb els ajuntaments per tenir el dret d'ús de les xarxes i aconseguir així després gestionar el subministrament.
En el cas de Colera, l'Ajuntament ja té un acord amb l'ACA per redactar el projecte per connectar-se amb Llançà i Port de la Selva també està treballant per poder fer la connexió que necessiten des de Cadaqués.
La salinització de l'aqüífer va obligar al municipi a llogar una dessaladora mòbil i a prohibir l'ús d'aigua de boca.
El Consorci també s'ha compromès a buscar solucions per millorar, precisament, la recàrrega d'aquest aqüífer amb aigua regenerada.
Soler ha dit que els sistema DEMOWARE de reutilització de l'aigua és un exemple que s'ha estat exposant a diversos països i que cal apostar-hi.
"Podem estar molt tranquils"
Pel què fa a les irregularitat detectades durant l'exercici 2016 per la Sindicatura de Comptes, Soler ha reiterat que s'han resolt totes i ho ha tornat a atribuir a la falta de personal.
En aquest sentit, ha dit que poden estar "molt tranquils" i que s'han canviat les maneres de fer per una gestió més eficient.
A més, ha explicat que tot i que en alguns casos no caldria pel volum econòmic dels contractes, ara els treuen tots a concurs públic.
Precisament, aquesta era una de les irregularitats que havia detectat la Sindicatura.
El Consorci de la Costa Brava és un ens adscrit a la Diputació de Girona que actualment compta amb 27 ajuntaments adherits.
Gestiona 18 depuradores, 138 estacions de bombament, 200 quilòmetres de canonades i tracta les aigües residuals de 475.000 habitants de mitjana l'any.
L'any passat va depurar 30,22 hectòmetres cúbics d'aigua i va subministrar 19,9 milions de metres cúbics, un 1,8% menys que l'any 2017. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Consorci de la Costa Brava farà una important inversió durant els propers cinc anys. En concret, invertirà 24 milions d'euros durant els propers tres anys per tal de millorar el sanejament d'aigua, i invertirà 14 milions d'euros en un termini de cinc anys per a millorar les xarxes d'abastament que gestiona.",
"a2": "El Consorci de la Costa Brava ha anunciat que, en els pròxims cinc anys, destinarà 38 milions d’euros en total per a millorar el sanejament d’aigua de diversos municipis del litoral i optimitzar les xarxes d’abastament. Amb un cost de 15 milions d’euros, la partida més important serà la de la remodelació de la depuradora de Palamós.",
"a3": "El Consorci de la Costa Brava té previst invertir 24 MEUR per a millorar el sanejament d'aigua de diversos municipis del litoral en els propers tres anys i 14 MEUR a millorar les xarxes d'abastament en un termini de cinc anys. La partida més important es destinarà per a remodelar la depuradora de Palamós amb 15 MEUR."
},
"extractive": {
"a1": "El Consorci de la Costa Brava invertirà 24 MEUR en els propers tres anys per a millorar el sanejament d'aigua de diversos municipis del litoral.\nLa partida més important serà la que es destinarà per a remodelar la depuradora de Palamós (Baix Empordà) amb 15 MEUR i 5,6 més per a ampliar una canonada subterrània.\nL'ens també destinarà 14 MEUR a millorar les xarxes d'abastament que gestiona en un termini de cinc anys.\nD'altra banda, l'organisme està ultimant els tràmits per a subministrar Colera, la Selva de Mar i el Port de la Selva, que aquest estiu va haver de contractar una dessaladora per a la salinització de l'aqüífer.",
"a2": "El Consorci de la Costa Brava invertirà 24 MEUR en els propers tres anys per a millorar el sanejament d'aigua de diversos municipis del litoral.\nLa partida més destacada se l'emportarà la depuradora de Palamós (amb 15 MEUR) juntament amb l'ampliació de la canonada subterrània que envia al mar l'aigua tractada (5,6 MEUR).\nTambé hi està la remodelació i ampliació d'una part de la depuradora de Tossa de Mar, amb una inversió d'1,5 MEUR.\nL'organisme també ha redactat els projectes d'ampliació de l'estació de bombaments i del col·lector de la zona de Fenals a Lloret de Mar (1 MEUR), la remodelació de l'estació central de bombament de Roses (825.000 euros) i la reforma de l'estació de bombament central de Sant Feliu de Guíxols (700.000 euros), entre d'altres.",
"a3": "El Consorci de la Costa Brava invertirà 24 MEUR en els propers tres anys per a millorar el sanejament d'aigua de diversos municipis del litoral.\nD'altra banda, l'organisme està ultimant els tràmits per a subministrar Colera, la Selva de Mar i el Port de la Selva, que aquest estiu va haver de contractar una dessaladora per a la salinització de l'aqüífer.\nTambé hi està la remodelació i ampliació d'una part de la depuradora de Tossa de Mar, amb una inversió d'1,5 MEUR.\nUn dels objectius de l'organisme és, precisament, aconseguir subministrar part de l'aigua que necessita Colera (que ha patit problemes de salinització aquest any) i de la Selva de Mar i el Port de la Selva."
},
"extreme": {
"a1": "El Consorci invertirà 24 MEUR per a millorar el sanejament d'aigua i 14 MEUR per a millorar les xarxes d'abastament.",
"a2": "El Consorci de la Costa Brava destinarà 38 milions d’euros a millorar el sanejament i l’abastament d’aigua potable.",
"a3": "El Consorci de la Costa Brava preveu invertir 38 MEUR per a millorar el sanejament i les xarxes d'abastament d'aigua potable."
}
} |
1,680 | El PP anuncia un pla per potenciar el constitucionalisme a Catalunya | La portaveu popular al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, revela que el partit prepara un "Llibre Blanc per a la llibertat" per revertir que sigui una "ganga" ser independentista | La portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, ha anunciat, en una entrevista amb Europa Press, que el seu partit està preparant un "Llibre Blanc per a la llibertat a Catalunya" que presentarà a principis de setembre i que té com a objectiu revertir l'expulsió de l'Estat del territori català i enfortir els constitucionalistes.
Per aconseguir-ho proposa, entre altres mesures, augmentar la presència de l'Estat, "incentius" socials i econòmics per als constitucionalistes i protegir la "llengua comuna".
Es tracta, segons ha exposat, d'un pla "profund i ambiciós, a llarg termini" i que "va més enllà del 155".
És una aposta estratègica que, ha assegurat, requereix d'una "convergència" molt gran no només dels partits polítics, sinó també de la societat civil, de sectors com les lletres, l'economia, la cultura o la judicatura, entre d'altres.
La dirigent popular ha recordat que Jordi Pujol tenia un pla per a Catalunya amb el qual va organitzar els "objectius de construcció nacional, l'expulsió de l'Estat i fins i tot dels valors democràtics de Catalunya" i que va ser aplicat "en mitjans, en aules, en espais públics" fins al punt, afirma, que ara Catalunya és "un dels llocs on la democràcia és més fràgil ".
Ara, afirma, Catalunya és una comunitat "presa" que cal recuperar, ja que aquest pla independentista ha propiciat, segons assenyala Álvarez de Toledo, que ser nacionalista sigui "una ganga" perquè està ple d'incentius per "prosperar en la vida".
Mentre que, per contra, ser constitucionalista a Catalunya "ha estat una ruïna".
De fet, qualifica d'"herois" els que es declaren com a tals.
"Desmantellar estructures paraestatals"
"Això no pot ser, aquest procés cal revertir-lo", exclama la portaveu parlamentària del PP.
Aquest és l'objectiu del Llibre Blanc que prepara el seu partit i que conté un "pla d'actuació intensiu" a Catalunya, que espera que es pugui aplicar "el més aviat possible" des de les institucions espanyoles.
Álvarez de Toledo no vol revelar les mesures concretes que presentaran al setembre, però sí que insisteix en la necessitat de reforçar la presència de l'Estat a Catalunya.
Per això proposa que es "desmantellin" cadascuna de les "estructures paraestatals" que s'han anat creant aquests anys a la comunitat; que es reforci, incentivi i premiï als funcionaris de l'Estat a Catalunya; es protegeixi la "llengua comuna" i a les persones que volen estudiar en espanyol, que "el parlen 500 milions de persones".
També apunta la necessitat que RTVE reflecteixi els valors de l'Estat i el pluralisme en la seva emissió a Catalunya, alhora que critica la televisió pública catalana.
"TV3 és de tots o no és de ningú", afirma.
I afegeix que "no és raonable" que el director d'aquesta cadena pública estigui imputat i segueixi en el seu lloc com si no passés res.
Segons la seva opinió, "l'absència de reacció social i política fa que aquestes coses puguin ocórrer", en referència també a la vintena de càrrecs de la Generalitat que estan processats pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona per la seva implicació en l'1-O i segueixen en els seus llocs.
"Hem anat acceptant o assumint com a normals coses que no ho són, sosté Álvarez de Toledo
"Hem anat acceptant o assumint com a normals coses que no ho són.
Hem de tornar a cada fet el seu significat i la seva gravetat", explica per posar l'èmfasi en la necessitat de "mobilitzar al constitucionalisme" i als "demòcrates" perquè "aquestes coses no passin i hi hagi un profund càstig social".
En aquest sentit, Cayetana Álvarez de Toledo afirma que amb la "ruptura" va aflorar la meitat constitucionalista de Catalunya que estava "silenciada, completament aixafada, però que existia".
Un fet que, assegura, li dóna motius per ser "optimista", ja que demostra que hi ha una societat "tolerant, cosmopolita, oberta, demòcrata" i que accepta el "pluralisme" i valora la "llibertat individual".
Lamenta que aquesta part de la societat hagi estat "desprotegida per part de les institucions", però aposta per "potenciar i enfortir" i per no deixar desemparats els constitucionalistes, i reagrupar-los al voltant d'una taula i escoltar a tots els "vímets" que els componen.
"Estan descoratjats, desanimats, però cal dir-los no al desànim, ni al desistiment", apunta.
Argumenta també que el "separatisme s'ha estavellat amb el mur de l'Estat", que ha fracassat, encara que ara, adverteix, estan utilitzant " l'altra via, que és l'erosió interna".
En la seva opinió, cal aprendre de les lliçons de l'1 d'octubre. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Cayetana Álvarez de Toledo, la portaveu del PP al Congrés, ha anunciat que el partit està preparant un \"Llibre Blanc per a la llibertat a Catalunya\", el qual tindrà com a objectiu que l'Estat torni a tenir presència a Catalunya i d'aquesta manera enfortir els constitucionalistes i protegir la llengua comuna.",
"a2": "La portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, ha anunciat que el PP està preparant un pla per a potenciar el constitucionalisme a Catalunya. Es tracta del \"Llibre Blanc per a la llibertat a Catalunya\", que es presentarà a principis de setembre i inclourà mesures com l’augment de la presència de l’Estat a Catalunya i el desmantellament d’estructures paraestatals.",
"a3": "La portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, ha anunciat que el seu partit està preparant un \"Llibre Blanc per a la llibertat a Catalunya\" per a enfortir els constitucionalistes. Per això proposa desmantellar les \"estructures paraestatals\" que s'han anat creant, reforçar, incentivar i premiar els funcionaris de l'Estat a Catalunya i protegir la \"llengua comuna\". "
},
"extractive": {
"a1": "La portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, ha anunciat, en una entrevista amb Europa Press, que el seu partit està preparant un \"Llibre Blanc per a la llibertat a Catalunya\" que presentarà a principis de setembre i que té com a objectiu revertir l'expulsió de l'Estat del territori català i enfortir els constitucionalistes.\nPer a aconseguir-ho proposa, entre altres mesures, augmentar la presència de l'Estat, \"incentius\" socials i econòmics per als constitucionalistes i protegir la \"llengua comuna\".\nLa dirigent popular ha recordat que Jordi Pujol tenia un pla per a Catalunya amb el qual va organitzar els \"objectius de construcció nacional, l'expulsió de l'Estat i fins i tot dels valors democràtics de Catalunya\" i que va ser aplicat \"en mitjans, en aules, en espais públics\" fins al punt, afirma, que ara Catalunya és \"un dels llocs on la democràcia és més fràgil \".\nPer això proposa que es \"desmantellin\" cadascuna de les \"estructures paraestatals\" que s'han anat creant aquests anys a la comunitat; que es reforci, incentivi i premiï als funcionaris de l'Estat a Catalunya; es protegeixi la \"llengua comuna\" i a les persones que volen estudiar en espanyol, que \"el parlen 500 milions de persones\".",
"a2": "La portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, ha anunciat, en una entrevista amb Europa Press, que el seu partit està preparant un \"Llibre Blanc per a la llibertat a Catalunya\" que presentarà a principis de setembre i que té com a objectiu revertir l'expulsió de l'Estat del territori català i enfortir els constitucionalistes.\nLa dirigent popular ha recordat que Jordi Pujol tenia un pla per a Catalunya amb el qual va organitzar els \"objectius de construcció nacional, l'expulsió de l'Estat i fins i tot dels valors democràtics de Catalunya\" i que va ser aplicat \"en mitjans, en aules, en espais públics\" fins al punt, afirma, que ara Catalunya és \"un dels llocs on la democràcia és més fràgil\".\nAra, afirma, Catalunya és una comunitat \"presa\" que cal recuperar, ja que aquest pla independentista ha propiciat, segons assenyala Álvarez de Toledo, que ser nacionalista sigui \"una ganga\" perquè està ple d'incentius per a \"prosperar en la vida\".\nPer això proposa que es \"desmantellin\" cadascuna de les \"estructures paraestatals\" que s'han anat creant aquests anys a la comunitat; que es reforci, incentivi i premiï els funcionaris de l'Estat a Catalunya; es protegeixi la \"llengua comuna\" i les persones que volen estudiar en espanyol, que \"el parlen 500 milions de persones\".",
"a3": "La portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, ha anunciat, en una entrevista amb Europa Press, que el seu partit està preparant un \"Llibre Blanc per a la llibertat a Catalunya\" que presentarà a principis de setembre i que té com a objectiu revertir l'expulsió de l'Estat del territori català i enfortir els constitucionalistes.\nLa dirigent popular ha recordat que Jordi Pujol tenia un pla per a Catalunya amb el qual va organitzar els \"objectius de construcció nacional, l'expulsió de l'Estat i fins i tot dels valors democràtics de Catalunya\" i que va ser aplicat \"en mitjans, en aules, en espais públics\" fins al punt, afirma, que ara Catalunya és \"un dels llocs on la democràcia és més fràgil\".\nÁlvarez de Toledo no vol revelar les mesures concretes que presentaran al setembre, però sí que insisteix en la necessitat de reforçar la presència de l'Estat a Catalunya.\nPer això proposa que es \"desmantellin\" cadascuna de les \"estructures paraestatals\" que s'han anat creant aquests anys a la comunitat; que es reforci, incentivi i premiï els funcionaris de l'Estat a Catalunya; es protegeixi la \"llengua comuna\" i les persones que volen estudiar en espanyol, que \"el parlen 500 milions de persones\"."
},
"extreme": {
"a1": "La portaveu del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, anuncia la preparació d'un llibre per a enfortir els constitucionalistes a Catalunya.",
"a2": "El PP anuncia que el setembre presentarà un \"Llibre Blanc per a la llibertat a Catalunya\" per a enfortir el constitucionalisme.",
"a3": "La portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, anuncia un pla per a enfortir els constitucionalistes a Catalunya."
}
} |
1,231 | Els «comuns» reclamaran que el Pacte Nacional no es dissolgui per consensuar el camí cap al referèndum | Catalunya en Comú ha convocat per dilluns una reunió extraordinària de la direcció per fixar posició abans de la cimera de dimarts | Els "comuns" entenen que el lloc adequat per discutir la data i la pregunta del referèndum és l'espai que agrupa partits i entitats | Els "comuns" ho han deixat clar des del principi i ho han dit per activa i per passiva al llarg dels últims mesos: participaran en qualsevol acció que serveixi per defensar el dret a decidir dels catalans.
Ara bé, també han alertat que a una votació unilateral que no tingui garanties, efectes jurídics i reconeixement internacional no se li podrà penjar l'etiqueta de referèndum.
De moment, el Govern no ha detallat en quins termes convocarà i organitzarà la votació, amb la qual cosa els de Xavier Domènech ja han decidit que aniran amb peus de plom i mesuraran els seus pronunciaments públics perquè no se'ls pugui acusar de despenjar-se del referèndum.
Una de les màximes prioritats serà demanar el pròxim dimarts que el Pacte Nacional pel Referèndum es mantingui vigent.
Catalunya en Comú pautarà la seva actuació en una reunió de la direcció extraordinària el pròxim dilluns a la tarda encara que sigui festiu a Barcelona.
El calendari és just: dimarts es reuneix el Pacte i just la mateixa setmana el Govern anunciarà la data i la pregunta.
Malgrat que la coordinadora liderada per Joan Ignasi Elena preveu donar per acabat l'encàrrec que se li va fer, l'aposta dels "comuns" és que l'espai no es desmantelli i pugui ser convocat a petició de les entitats per anar prenent decisions conjuntes a mesura que avancin els preparatius del referèndum.
"Tenim el compromís del Govern que el Pacte Nacional pel Referèndum continuarà", asseguren fonts de l'entorn de Xavier Domènech a NacióDigital.
El debat de la data i la pregunta
Ni l'independentisme ni l'espai dels "comuns" volen ser assenyalats com els culpables d'haver trencat la unitat sobiranista.
"Farem ús de la finezza per no trencar res i aconseguir que el Pacte segueixi", asseguren des de la direcció de Catalunya en Comú.
En aquests termes es construirà el discurs dels pròxims dies.
Després d'haver renunciat a participar a la cimera de partits convocada de forma precipitada pel president Carles Puigdemont, són conscients que hauran de calibrar bé els desmarcatges que faran a partir d'ara.
No és cap secret, però, que els "comuns" no comparteixen el full de ruta del Govern.
Els "comuns" han insistit en la necessitat de convocar el Pacte Nacional pel Referèndum, que entenen que representa la "majoria de país" favorable a la consulta.
I és en aquest espai en el qual volen que es consensuï la proposta de data i pregunta.
Ara mateix, però, resulta difícil pensar que en la reunió de dimarts serà possible afrontar aquest debat.
El Govern, un cop constatada la impossibilitat de pactar un referèndum amb l'Estat, està decidit a anunciar en els propers dies el calendari de la votació.
Puigdemont i Junqueras formalitzaran conjuntament un dels passos més decisius dels darrers mesos.
Una proposta pròpia
El fet d'anar més enllà de la crítica al mètode del Govern i posar una alternativa sobre la taula que no sigui esperar un canvi a la Moncloa -que no poden garantir que es produeixi a curt termini- és vital per a l'esquerra alternativa.
Ho reconeixen de portes endins i admeten que la seva vocació d'esdevenir una alternativa de govern els obliga a donar-hi resposta per molt que la responsabilitat de l'organització del referèndum recaigui en el Govern.
De fet, els de Domènech s'han escudat fins ara en l'argument que és l'executiu català qui ha d'explicitar quin és el seu pla i, per tant, el principal responsable de l'èxit o del fracàs de la consulta.
L'espai, però, es prepara per fer un debat que ha de culminar amb el disseny de la seva proposta per a Catalunya com a alternativa al referèndum sense efectes que considera que està confeccionant el Govern.
A principis de juliol posaran les bases de la seva proposta, que calculen que ha d'anar més enllà de seguir treballant per canviar la correlació de forces a l'estat espanyol i també a Europa. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Dilluns hi haurà una reunió extraordinària, convocada per Catalunya en Comú, per tal de pautar la seva actuació a la reunió de dimarts. Una de les principals prioritats del partit serà la d'insistir en que s'ha de convocar el Pacte Nacional pel Referèndum, però queda pendent veure si serà possible debatre aquest punt o no.",
"a2": "Aquest dilluns, Catalunya en Comú es reunirà de forma extraordinària per a decidir com actuarà davant l'anunci imminent del Govern de la data i la pregunta del referèndum sobre la independència. Els comuns reclamaran que no es dissolgui el Pacte Nacional pel Referèndum i han insistit que la votació ha de tenir garanties jurídiques i reconeixement internacional.",
"a3": "Catalunya en Comú ha dit que és necessari convocar el Pacte Nacional pel Referèndum i que participarà en qualsevol acció que serveixi per a defensar el dret a decidir dels catalans. També ha alertat que una votació unilateral que no tingui garanties, efectes jurídics i reconeixement internacional no és un referèndum. Els comuns volen consensuar la proposta de data i pregunta."
},
"extractive": {
"a1": "De moment, el Govern no ha detallat en quins termes convocarà i organitzarà la votació, amb la qual cosa els de Xavier Domènech ja han decidit que aniran amb peus de plom i mesuraran els seus pronunciaments públics perquè no se'ls pugui acusar de despenjar-se del referèndum.\nUna de les màximes prioritats serà demanar el pròxim dimarts que el Pacte Nacional pel Referèndum es mantingui vigent.\nEl Govern, un cop constatada la impossibilitat de pactar un referèndum amb l'Estat, està decidit a anunciar en els propers dies el calendari de la votació.\nL'espai, però, es prepara per a fer un debat que ha de culminar amb el disseny de la seva proposta per a Catalunya com a alternativa al referèndum sense efectes que considera que està confeccionant el Govern.",
"a2": "Els \"comuns\" ho han deixat clar des del principi i ho han dit per activa i per passiva al llarg dels últims mesos: participaran en qualsevol acció que serveixi per a defensar el dret a decidir dels catalans.\nDe moment, el Govern no ha detallat en quins termes convocarà i organitzarà la votació, amb la qual cosa els de Xavier Domènech ja han decidit que aniran amb peus de plom i mesuraran els seus pronunciaments públics perquè no se'ls pugui acusar de despenjar-se del referèndum.\nMalgrat que la coordinadora liderada per Joan Ignasi Elena preveu donar per acabat l'encàrrec que se li va fer, l'aposta dels \"comuns\" és que l'espai no es desmantelli i pugui ser convocat a petició de les entitats per a anar prenent decisions conjuntes a mesura que avancin els preparatius del referèndum.\nEl fet d'anar més enllà de la crítica al mètode del Govern i posar una alternativa sobre la taula que no sigui esperar un canvi a la Moncloa -que no poden garantir que es produeixi a curt termini- és vital per a l'esquerra alternativa.",
"a3": "Els \"comuns\" han insistit en la necessitat de convocar el Pacte Nacional pel Referèndum, que entenen que representa la \"majoria de país\" favorable a la consulta.\nI és en aquest espai en el qual volen que es consensuï la proposta de data i pregunta.\nHo reconeixen de portes endins i admeten que la seva vocació d'esdevenir una alternativa de govern els obliga a donar-hi resposta per molt que la responsabilitat de l'organització del referèndum recaigui en el Govern.\nL'espai, però, es prepara per a fer un debat que ha de culminar amb el disseny de la seva proposta per a Catalunya com a alternativa al referèndum sense efectes que considera que està confeccionant el Govern."
},
"extreme": {
"a1": "Una de les prioritats dels comuns és la necessitat de convocar el Pacte Nacional pel Referèndum.",
"a2": "Els comuns reclamaran mantenir el Pacte Nacional fins que s'acordi una data i una pregunta per al referèndum.",
"a3": "Catalunya en Comú manifesta que participarà en qualsevol acció que serveixi per a defensar el dret a decidir dels catalans."
}
} |
353 | Ada Colau explica a Le Monde com el 20-D podria portar a la independència | Publica un article al diari francès defensant que hi hagi un referèndum previ a una reforma constitucional | ‘Es decidirà si continuar les polítiques anti-socials del PP o si es poden conformar una nova majoria que s’oposi a les polítiques d’austeritat que han contribuït a la desigualtat i l’increment de la pobresa al sud d’Europa’, diu Colau.
L’article enviat per Colau al diari francès es titulava: ‘Un referèndum per a Catalunya’.
Curiosament, el diari l’ha canviat per: ‘Les eleccions del 20 de desembre poden portar Catalunya a la independència’.
La batllessa explica que per primera vegada a la història d’Espanya ‘es presenta una candidatura amb possibilitats de governar que inclou en el seu programa la convocatòria d’un referèndum a Catalunya’.
Diu que el 20-D no seran unes eleccions normals no tan sols per la possibilitat de tombar el bipartidisme sinó també perquè es pot produir un replantejament del model territorial vigent.
‘Durant molts anys el qüestionament del marc territorial ha estat un tema tabú relegat a les perifèries basca, gallega i catalana.
No obstant, la reivindicació catalana ha situat el debat territorial al centre de la política espanyola, de manera que cap partit polític no pot defugir.’
Colau explica que segons les enquestes, un 80% de la població catalana és partidària d’una consulta que permeti decidir quina ha de ser en un futur la relació amb Espanya.
‘La meitat dels enquestats diuen que optarien per la independència si es fes el referèndum.
Amb tot, totes les dades són fuit de les enquestes perquè el PP ha blocat qualsevol intent de fer una consulta democràtic en considerar que està fora de l’ordenament constitucional.’
Colau continua: ‘Ens trobem davant d’una colisió de dos drets: per una banda, el principi democràtic, basat en la regla de majories, i per l’altra, el principi de legalitat, basat en el respecte de l’ordenament legal vigent.
Aquesta situació ha conduït a un blocatge polític i legal que s’evidencia en el xoc de legitimitats entre l’executiu central i l’autonòmic, i en les dificultats de formar govern, malgrat que les formacions independentistes són majoria en el parlament.’
Segons Colau, un referèndum és l’instrument polític amb més reconeixement internacional per resoldre els conflictes territorials.
Tanmateix, la seva materialització, diu Colau, ‘ xoca amb l’ordenament constitucional vigent que reconeix la unitat de l’estat espanyol.’
Colau diu que fins que no va arribar Podem vivíem en un bucle sense fi.
I diu: ‘Per una banda, els partits estatals deien que la celebració d’un referèndum unilateral d’independència demanava una reforma constitucional, però es negaven a fer la reforma constitucional que ho permetés.
‘Una manera de trencar aquest argument circular la trobem a la jurisprudència internacional, per exemple, en la resposta del Tribunal Suprem de Canadà després de la celebració del segon referèndum del Quebec i el desenvolupament posterior de la ‘Clarity Act’.
Segons aquesta resposta, el dret canadenc i internacional no emparava una separació unilateral del Quebec, però el govern canadenc no podia ignorar aquesta voluntat de secessió si una majoria qualificada apostava per la independència després d’un referèndum amb una pregunta clara, una resposta binària i un determinat nivell de participació.
Si amb aquestes condicions el resultat era clar a favor de la independència, el govern del Canadà havia de negociar els canvis legislatius, incloent un procés de reforma constitucional, que permetés materialitzar la separació.’
Colau diu que aquest referèndum previ a la reforma constitucional, reforçada per un marc legal que l’ampari, és la millor solució per casar el principi de legalitat i el principi democràtic.
A més, segons Colau, també permetria un debat amb pros i contres sobre la independència.
I acaba: ‘Com a batllessa de Barcelona, capital de Catalunya, considero que la situació de blocatge institucional és insostenible i perjudica el desenvolupament normal de les institucions.
El nou govern que surti de les eleccions de diumenge ha d’abordar la qüestió catalana sense por i establir les vies legals per poder fer un referèndum que desbloqui la situació, perquè els costs polítics i socials de persistir en l’immobilisme seran molt més alts que els de permetre que la gent resolgui els conflictes mitjançant procediments democràtics.’ | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha enviat un article al diari francès Le Monde per a explicar que una candidatura amb possibilitats de governar té la convocatòria d'un referèndum en el seu programa, fet que mai no ha passat a la història d'Espanya. Colau ha anomenat l'article \"Un referèndum per a Catalunya\".",
"a2": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha publicat un article al diari \"Le Monde\" titulat \"Les eleccions del 20 de desembre poden portar Catalunya a la independència\". Colau explica que el govern sorgit de les eleccions generals d'aquest diumenge haurà d'abordar per força la qüestió del sobiranisme català i defensa que se celebri un referèndum combinat amb una reforma constitucional.",
"a3": "El diari francès Le Monde publica un article on Ada Colau defensa que hi hagi un referèndum d'independència previ a una reforma constitucional. Colau explica que les eleccions del 20-D podrien portar a la independència. Per primera vegada a la història d’Espanya es presenta una candidatura amb possibilitats de governar que proposa al seu programa un referèndum a Catalunya."
},
"extractive": {
"a1": "L’article enviat per Colau al diari francès es titulava: \"Un referèndum per a Catalunya\".\nLa batllessa explica que per primera vegada a la història d’Espanya \"es presenta una candidatura amb possibilitats de governar que inclou en el seu programa la convocatòria d’un referèndum a Catalunya\".\nColau explica que segons les enquestes, un 80% de la població catalana és partidària d’una consulta que permeti decidir quina ha de ser en un futur la relació amb Espanya.\nEl nou govern que surti de les eleccions de diumenge ha d’abordar la qüestió catalana sense por i establir les vies legals per a poder fer un referèndum que desbloquegi la situació, perquè els costos polítics i socials de persistir en l’immobilisme seran molt més alts que els de permetre que la gent resolgui els conflictes mitjançant procediments democràtics.",
"a2": "La batllessa explica que per primera vegada a la història d’Espanya \"es presenta una candidatura amb possibilitats de governar que inclou en el seu programa la convocatòria d’un referèndum a Catalunya\".\nColau explica que segons les enquestes, un 80% de la població catalana és partidària d’una consulta que permeti decidir quina ha de ser en un futur la relació amb Espanya.\nAquesta situació ha conduït a un blocatge polític i legal que s’evidencia en el xoc de legitimitats entre l’executiu central i l’autonòmic, i en les dificultats de formar govern, malgrat que les formacions independentistes són majoria en el parlament.\nEl nou govern que surti de les eleccions de diumenge ha d’abordar la qüestió catalana sense por i establir les vies legals per a poder fer un referèndum que desbloquegi la situació, perquè els costos polítics i socials de persistir en l’immobilisme seran molt més alts que els de permetre que la gent resolgui els conflictes mitjançant procediments democràtics.",
"a3": "Colau explica que segons les enquestes, un 80% de la població catalana és partidària d’una consulta que permeti decidir quina ha de ser en un futur la relació amb Espanya.\nUna manera de trencar aquest argument circular la trobem a la jurisprudència internacional, per exemple, en la resposta del Tribunal Suprem de Canadà després de la celebració del segon referèndum del Quebec i el desenvolupament posterior de la \"Clarity Act\"\nColau diu que aquest referèndum previ a la reforma constitucional, reforçada per un marc legal que l’ampari, és la millor solució per a casar el principi de legalitat i el principi democràtic.\nEl nou govern que surti de les eleccions de diumenge ha d’abordar la qüestió catalana sense por i establir les vies legals per a poder fer un referèndum que desbloquegi la situació, perquè els costos polítics i socials de persistir en l’immobilisme seran molt més alts que els de permetre que la gent resolgui els conflictes mitjançant procediments democràtics."
},
"extreme": {
"a1": "Ada Colau ha enviat un article al diari francès Le Monde, amb el títol \"Un referèndum per a Catalunya\".",
"a2": "En un article al diari “Le Monde”, Ada Colau defensa la celebració un referèndum previ a una reforma constitucional.",
"a3": "Ada Colau envia un article al diari francès, titulat \"Un referèndum per a Catalunya\", defensant un referèndum d'independència."
}
} |
2,439 | UP alerta que la greu sequera pot fer perdre a Catalunya la meitat de collites de vinya, fruita seca, olivera i pastures | El sindicat considera que la falta de pluja també pot matar la meitat dels ametllers de les zones més de secà i alerta que ja n'estan afectats el 20% dels arbres | Unió de Pagesos (UP)adverteix que la important sequera d'aquest estiu a Catalunya tindrà greus afectacions sobre diversos sectors tant agrícoles com ramaders.
El sindicat adverteix que la falta de pluges pot fer perdre a Catalunya la meitat de collites de vinya, fruita seca, olivera i pastures i pot matar la meitat dels ametllers de les zones més de secà.
UP considera que si no plou en els propers dies, es pot malmetre un 30-40% de la collita de raïm i un 50% de la d'oliva de secà.
La sequera, a més, afectarà també aquests ametllers i avellaners, ja que els arbres que han patit molt i que no es desprendran del fruit acabaran morint.
En les zones més de secà, que no són fondalades i que han patit força, el sindicat calcula que ja s'han mort el 20% dels ametllers i si no plou en 15 dies es poden arribar a perdre el 50% dels arbres.
Pel que fa a la fruita seca, els ametllers i avellaners en terres de secà, asseguren estan força afectats, i produiran ametlles i avellanes petites que costaran de pelar.
En el cas de les ametlles, si la pell no s'obre i queda enganxada, tampoc es podran assecar, i es malmetrà així l'ametlló, que es florirà.
Tot i que plogui, la collita no es recuperarà però se salvaran els arbres, que tornaran a rebrotar.
A aquest problema de l'ametlla cal sumar-hi les pèrdues provocades pel fred i la manca de quallat en les varietats primerenques com la marcona i la llargueta, que afectaran greument la producció tant si estan en secà com en reg de suport.
En determinades zones, aquestes varietats primerenques d'ametlla poden arribar a patir pèrdues de més del 50% de la seva producció.
Quant als avellaners en regadiu, la collita serà igual o més curta que l'any passat, però els productors patiran un increment dels costos d'energia, ja que han hagut de regar des del maig al setembre, gairebé el doble que en un any normal.
Respecte a l'olivera, si no plou en quinze dies es pot donar per perduda la meitat de la collita de les oliveres en secà.
En cas de que les pluges arribin, tampoc serà una campanya excel·lent però s'allunyarà de ser desastrosa.
Pel que fa a la ramaderia, el sector també pateix greument els efectes de la sequera.
A les comarques de la Catalunya central es perdran els farratges per ensitjar, i la ramaderia extensiva en general només es podrà beneficiar del primer dall dels prats perquè el segon s'ha perdut.
Les pastures de muntanya ja van començar a patir la sequera el mes de juliol en alguns indrets, però el mes d'agost ha estat molt sec a tot el territori, de manera que els animals han pogut aprofitar molt poques pastures seques.
Encara que a primers de setembre arribin les pluges, ja és massa tard per esperar una recuperació d'aquests conreus, i per tant, hi ha ramaders que ja han comprat aliment per al bestiar des del mes d'agost, mentre que altres preveuen que hauran de retirar els animals de les pastures abans del previst i comprar aliment que no s'ha pogut produir en els prats, pastures i camps de conreu.
Com altres anys, també durant aquest estiu Unió de Pagesos ha estat realitzant un seguiment del comportament de l'assegurança de compensació de pèrdua de pastures per tal de valorar si els períodes de sequera que detecta el sistema, i que es realitzen per teledetecció amb les lectures realitzades per un satèl·lit, es corresponen amb els que realment pateixen els ramaders.
En aquest sentit, el sindicat ja ha aconseguit importants millores en aquesta assegurança agrària que es posaran en marxa l'any que ve.
A més, Agroseguro està realitzant, a petició d'Unió de Pagesos, visites de camp per complementar les dades que s'obtenen a través del satèl·lit i identificar els desajustaments del sistema de detecció i millorar-los.
El sindicat va fer aquesta demanda per complementar la informació que utilitza Agroseguro per detectar els períodes de sequera, la ubicació de les zones que la pateixen aquesta i la intensitat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Aquest estiu la sequera afectarà l'agricultura i la ramaderia a Catalunya, amb la possibilitat que es perdin fins a la meitat de les collites de vinya, fruita seca i olivera i morin la meitat dels ametllers si no hi ha precipitacions en els pròxims quinze dies. Unió de Pagesos treballa per millorar les compensacions d'assegurança per als agricultors afectats.",
"a2": "Unió de Pagesos fa un crit d’alerta sobre el sector agrícola i ramader, que es veuran greument afectats per la sequera a Catalunya. La manca de pluges faria perdre la meitat de les collites de vinya, fruita seca, olivera i matar la meitat dels ametllers de secà. Els ramaders ja han hagut de comprar menjar pel bestiar, per les pastures seques.",
"a3": "Segons UP, la sequera d'aquest estiu pot provocar la pèrdua del 50% de les collites de vinya, fruita seca, olivera i pastures, així com la meitat dels ametllers de les zones més afectades. El gremi controla de prop el sistema d'assegurança de compensació de pèrdua de pastures per verificar si les dades de sequera coincideixen amb les dels ramaders."
},
"extractive": {
"a1": "Unió de Pagesos (UP) adverteix que la important sequera d'aquest estiu a Catalunya tindrà greus afectacions sobre diversos sectors tant agrícoles com ramaders.\nEl sindicat adverteix que la falta de pluges pot fer perdre a Catalunya la meitat de collites de vinya, fruita seca, olivera i pastures i pot matar la meitat dels ametllers de les zones més de secà.\nUP considera que si no plou en els propers dies, es pot malmetre un 30-40% de la collita de raïm i un 50% de la d'oliva de secà.\nPel que fa a la fruita seca, els ametllers i avellaners en terres de secà, asseguren estan força afectats, i produiran ametlles i avellanes petites que costaran de pelar.",
"a2": "Unió de Pagesos (UP) adverteix que la important sequera d'aquest estiu a Catalunya tindrà greus afectacions sobre diversos sectors tant agrícoles com ramaders. \nEl sindicat adverteix que la falta de pluges pot fer perdre a Catalunya la meitat de collites de vinya, fruita seca, olivera i pastures i pot matar la meitat dels ametllers de les zones més de secà.\nPel que fa a la ramaderia, el sector també pateix greument els efectes de la sequera.\nCom altres anys, també durant aquest estiu Unió de Pagesos ha estat realitzant un seguiment del comportament de l'assegurança de compensació de pèrdua de pastures per tal de valorar si els períodes de sequera que detecta el sistema, i que es realitzen per teledetecció amb les lectures realitzades per un satèl·lit, es corresponen amb els que realment pateixen els ramaders.",
"a3": "Unió de Pagesos (UP) adverteix que la important sequera d'aquest estiu a Catalunya tindrà greus afectacions sobre diversos sectors tant agrícoles com ramaders. \nEl sindicat adverteix que la falta de pluges pot fer perdre a Catalunya la meitat de collites de vinya, fruita seca, olivera i pastures i pot matar la meitat dels ametllers de les zones més de secà. \nUP considera que si no plou en els propers dies, es pot malmetre un 30-40% de la collita de raïm i un 50% de la d'oliva de secà. \nCom altres anys, també durant aquest estiu Unió de Pagesos ha estat realitzant un seguiment del comportament de l'assegurança de compensació de pèrdua de pastures per tal de valorar si els períodes de sequera que detecta el sistema, i que es realitzen per teledetecció amb les lectures realitzades per un satèl·lit, es corresponen amb els que realment pateixen els ramaders. "
},
"extreme": {
"a1": "La sequera a Catalunya tindrà efectes greus en l'agricultura i la ramaderia si no plou en els pròxims quinze dies.",
"a2": "Unió de Pagesos avisa que la sequera afectarà greument tant el sector agrícola com el ramader, amb importants pèrdues.",
"a3": "Unió de Pagesos adverteix que la falta de pluges amenaça les collites i pastures aquest estiu."
}
} |
Subsets and Splits