pinocchio-lld_valbadia-ita / pinocchio-lvb.txt
sfrontull's picture
Upload 2 files
069f1dd verified
raw
history blame contribute delete
No virus
126 kB
Al ê por süa gran morvëia stlüt ite te na gran rëi amesa le busiamënt de pësc de vigni forma y grandëza che menâ la coda y s’ intorjô sciöche n gröm d’ animes desperades.
Sce te m’ os bun davëi
A Pinocchio ti crëscel les orëdles da müsc y spo devëntel n dër müsc y mët man da fringhiní.
I sun porater ince iö da compatí, deache, sciöche te vëighes, n’ ái plü degöna lëgna da rové da apraté chël mot.
Sön na tara â le buratin pordü vigni speranza, al ê propi sön chëra da se lascé tomé ia por tera y da la dé sö;
Le vicare l’ â ascuté cun na gran bunté.
Tëgn la müsa, tö, stufan de n Crebesc!
Sc’ i foss rové n menüt plü tert!
La consolaziun da savëi che te püces ores fossi rová te n paisc olach’ al n’ ê no libri, no scores, no maestri, i fajô tan beac y contënc, ch’ ai ne sintî no les fadies, no i strabac, no la fan, no la sëi, no la sonn.
Mo do n per de ciancantades êl splunfé tan lunch ch’ al ê ia por funz.
I aspeti ch’ ai vëgnes cun la barela a me condüje demez.
Pinocchio â impormetü y â dé juramënt ch’ al ess studié y ch’ al s’ ess comporté da dailó inant sciöch’ al alda.
Oste me cumpré jö mi cialzá?
Porchël sunsi gnüda a te chirí cina chiló.
Al é pa püch da rí, â scraié Pinocchio ofenü.
Tles brances dla desperaziun âl dé ota dlun saltan te cité y ê jü rodunt dan signoria a pluré dan dal vicare i dui malandrins che ti â arobé i scioldi.
Mo oramai m’ ái mené picé y al ó ester paziënza.
Y Pinocchio pitâ y scraiâ inant.
Y te gnanca n’ ora ê i pisc tan co fac:
Al ne capitëia mine vigni de n pësc-buratin te chisc versc.
Sön chësc segnal ân aldí n svatoramënt d’ ares che jorâ cun n gran sbunf adalerch.
Y al ê tomé tan malamënter ch’ al â tocé le ce tl paltan che ê te tru y ê romagnü cun les iames impuntassö tl’ aria.
Spo êl jü n secundo iade pormez a porta, mo al n’ ê sté bun da ne fá nia.
Spo che él pa sté che t’ á insigné da te tó le patüc di atri?
Finalmënter sëise pa impó tomá te mies mans!
No, plü debota vára sc’ i le cöji te na fana o te na fanicia;
Ma bun ch’ i ne crëii nia ch’ al sides assassins y ch’ i ne l’ á mai cherdü.
I orun la comedia, i orun la comedia!
Sc’ i ne m’ un foss nia sciampé da ciasa y sce mi pere foss chiló, ne fossi sëgn nia a chëres da morí da fan!
Bërela, y canche te l’ aras boiüda te darái n cadrel de zücher che te ciafes indô na miú saú tla bocia.
Olache sü pisc arjunjô, lasciâi vigni iade na bota por recordanza.
Chësc inom ti portará fortüna.
Al s’ â ot cuntra Pinocchio y ti â dit:
Pinocchio ti â ciaré al gote, â stort n pü’  i slefs y â spo damané pitognan:
I assassins â ince porvé da se rampiné sö, mo canch’ ai ê rová sö amez le lëgn êi sbrisciá jö.
Portedeme almanco valch da mangé, deach’ i sun sfiní.
Vëi él che do da chël pe y chël comedun s’ â Pinocchio atira davagné la stima y la simpatia de düc i scolars.
Dailó la tolessi ite vigni de.
I me feji demorvëia por osta manira, â respognü le buratin feter ofenü, iö n’ á mai fat le müsc,
I se tolun jö trami la ciüria tl medemo momënt.
Ora ch’ ai â albü dit chësc, âi saludé Pinocchio, ti â audé na buna racoiüda y s’ un ê jüs do sü fac.
Le püre Iat, che â le magun döt sotissura,
Sce te mines, mi bun möt, da morí da fan, mangia ma döes de beles sones de tüa superbia y mët averda ch’ ares ne te stais nia söl magun.
Spo n’ ê la ferida nia propi tan burta?
Y chël püre Pinocchio â metü man da pité y da scraié tan dadalt ch’ ai l’ aldî cin’ chilometri dalunc.
Mo plütosc morí co bëre chësta ria medejina.
Le buratin ê jü, â coiü sö la ciüria
Sciöche te vëighes, él toch y plëgn!
Pornanche berba Cherscia â odü chël tlapun âl ciafé la buna löna, y tratan ch’ al se sferiâ les mans dala contentëza, barbotâl daplan:
Ne stede a mëte averda, galantom, a döt le bun ch’ i ves á dit.
Mo da incö da doman incá ái na orëdla che me dô.
Al n’ â plü albü fle da dí val’ d’ ater.
Mo da jí do so tru n’ âl degöna tria.
Al n’ ê d’ atri che fajô la iata borba, che fajô la pëia, che ê vistis sö da paiazi, che se mangiâ la stopa impiada.
Pornanch’ al ê sté söla spona dl mer, â le buratin trat n bel saltun sciöche n arosch y ê arsí amesa l’ ega.
Trá n salt y se sciuré lassura ê ma sté döt un.
Sëgn junse atira a ciasa, dailó fajunse pa bëgn i cunc!
Fora de nia êl gnü na ona da temëi y la barca ê sparida.
Tlaps de pestes indlunch.
Inultima ái bëgn bele odü che i mituns dejolghënc n’ un combina mai na iüsta y paia dagnora lassura.
Por chësta ota unse fat le iade a öt.
Le Iat orô ti respogne valch, mo ne s’ intopâ nia.
Ara vá bun insciö, al n’ é nia debojëgn de d’ ater.
Dala desperaziun y dala fan s’ â Pinocchio metü a trá te na bronsina dan na porta de ciasa;
Le colp ê sté tan sëch, che da peté ia por tera êl sté düc i costëis y dötes les lisöres che â ma mené n dër grac, mo al s’ â defata consolé y â dit:
Ei, i baii de te, püre Pinocchio, de te che t’ es tan da tec da crëie ch’ an pó somené monëdes y nen cöie ti ciamps, sciöch’ an somëna fajöis y züces.
Dailó ne te ciararunse gnanca plü tl müs y tla pröma ocajiun la paiaraste!
Chiló n’ él degöna grazia che tleca.
Porchël jissun do üsc fac y scutede!
Ciodí oste pa studié y te stufé lapró?
Te n’ ora t’ impormëti da ester indô chiló, â impormetü le buratin.
Al ne sará mine le Pësc-cian da en chël de che mi püre pere é jü sot?
Da s’ aldí dijon Polënta por le terzo iade, â Geppetto odü cöce dan dai edli y ti ê salté ite al tistler;
Iö sun gnü ite te ciamp a me tó döes piches d’ üa!
Insciö ne vára pa, mi bun möt.
Pu ne saste nia, che da fá insciö deventaraste da gran n bel musciat y che düc te tolará por le nes?
Da aldí la noela dla grazia ch’ ai â ciafé, ê düc i buratins saltá sön palch, â impié les löms y i lüstri sciöche da na festa y â metü man da salté y da balé.
Sënta ma indô sö a ciaval y jun!
Ince döes, â respognü le pësc che ê n delfin tan dalvers, coch’ an nen incunta püc fora por düc i mers dl monn.
Ou pice Romun dala löm, me fajesseste le plajëi da me delibré da chësc tormënt?
Mo ai n’ ê nia ciamó ite daldöt, ch’ ai â aldí baton pro la portela ia do da d’ ëi.
Iö ó m’ un jí indô a ciasa
Te n’ es gnanca ciamó rové daldöt y ne t’ i portes bele nia respet a to pere!
Pornanch’ al ê sté te cité, odô Pinocchio che dötes les strades ê plënes de cians spotidlá che svaridlâ dala fan,
I á falé da me mëte cuntra mi pere y da m’ un sciampé da ciasa
Sön chësc comane êl atira gnü adalerch dui jandarms de lëgn, lunc y sëc, cun le ciapel da döes pizes söl ce
Sambëgn, sön chësc monn mësson se daidé fora un cun l’ ater.
Sc’ ai ti lascia chël püre buratin tles mans a chël, él cinamai bun da le desfá!
Mo iö sun de bun cör y ti la pordoni!
I se temun deplü dales medejines co dal me.
Le borjú te fajará jí te püces ores ia en l’ ater monn
Sön chëra â la bocia zedü da rí, mo ara â peté fora döta la lënga.
La picia barca sbatüda dala füria dles ones se desfantâ can danter i gragn svatuns, can gnôra indô sura ega ia.
A to pere ti l’ ái bele lascé alsavëi.
Oste nen fá fora de tües püres cin’ monëdes, cënt, mile, duimile?
Y i assassins m’ é saltá do y iö sun salté y salté, cina ch’ ai m’ á abiné.
La picia Muntagnola â alzé sö la toza dërta.
Pinocchio â daurí i edli y i â atira indô stlüc.
Sce te savesses ci dolur y ci grop al col ch’ i á sintí, canch’ i á lit chiló palsel
I desses ma savëi che en chë nöt, canch’ i m’ ëis lascé da su t’ ostaria, ái incunté i assassins sön tru
Mo le püre diau ne savô gnanca plü ël te ci monn ch’ al ê.
Sc’ al ess da mëte man da plovëi de nöt, â dit le paur, poste t’ un jí adassosta te chë ütia de lëgn,
Dal porí se dodé, ne savô Pinocchio nia plü olá s’ ascogne.
Ci fejeste pa chiló sladé ia por tera?
Te ne m’ es nia de debit, â dit lassura le cian
A nos nes invelel dër tröp, deache te nes sforzes da fá na burta figöra dan dal maester
Al â metü la piza dl nes dal büsc de ütia fora y â odü cater de pici tiers dal pëi scür che parô cater iac che stô a s’ aconsié.
Sëgn ch’ i á pordü te y mi pere, che me dará pa da mangé?
Deach’ al n’ á nia ascuté sö i bugn consëis dl Saioch-baiënt, röia Pinocchio tles ciafes di assassins.
I mituns che ne stima nia n’ ará nia de bun sön chësc monn.
Al davagna tan ch’ al ó ester da n’ avëi mai n zentejim te gofa.
Indoman gnarunse indô adalerch y cina dailó saraste bëgn mort y cun la bocia daverta.
Spo ti â le patrun implí dlun bruntoran la ciané de fëgn.
Sce iö impari, ci ves invelel pa?
Defata odôn gnon fora de stala na bela picia gücia dal corú dl’ aria, döt implomaciada de plömes de canarin y sotrata daite de brama sbatüda y de crema cun savoiarg.
La jöbia ne ván nia a scora
Straverdete dai ri compagns!‘
Canch’ ai ê rová a ciasa â la buna picia mëda lascé senté jö Pinocchio pro na picia mësa tenüda sö y ti â metü dant le pan, le carfiol fat jö y la papa.
Chisc trëi përs foss stá mi gosté, mo i t’ ai dá ion.
Spo dijel na baujia y por castighe ti crëscel le nes.
Sön chël secundo colp s’ âl daurí na finestra dl’ alzada dessot y al s’ â sport fora tres le medemo Sgnech.
An fajô damat y se devertî dis intiers, zënza odëi invalgó l’ ambria de n liber o de na scora.
Chiló él le gosté che la Fata ves ürtia, â dit le Sgnech.
I á incunté i leri y chi m’ á despié.
Te n santiamen ê le paur sté dailó,
I ne vëighi ignó l’ ora da podëi ti dé n baje a chël püre berba che á tan pené por me!
I oress savëi da os, stimá signurs, â dit la Fata, ota cuntra i trëi medi induná incër le let de Pinocchio, i oress savëi da os, stimá signurs, sce chësc desgrazié de n buratin é vi o mort!
Deach’ al m’ é mort incö le cian che me fajô la verda de nöt, surantoleste naota tö so post.
Tl pröm ê Mangiafüch resté dür y frëm sciöche n dlaciun;
I á orü fá le frat, le slonder
Mo porchël n’ orôi nia la dé sö, gnanca da se ponsé ne!
Al â daurí la tënora, â brancé le buratin por le col y l’ â porté a ciasa, sciöch’  sc’ al ess porté n pice agnel da lat.
Y Pinocchio, che ê pordërt n möt dër ligherzin, â ince ciafé la ria löna.
Oste me fá n plajëi, Paí?
Co pa, che te sas mi inom?
Fora de nia, ci êl pa, ci n’ êl pa nia, â Arlechin lascé da jobelné,
Chë usc ê la usc de Geppetto.
Oh sc’ i podess gní al monn ciamó n iade!
Canche Pinocchio â aldí le plunf y la sprinzada, âl scraié derevers dlun rion y saltan inant:
Mi bun amich, â dit lassura la picia Muntagnola por le consolé, ci oste pa ince fá?
Le Iat â trat n saltun y l’ â abiné.
Oh mia picia Fata, díme ch’ al n’ é nia vëi che t’ es morta!
Prëitambel sc’ i me scincasses n scioldo, i sënti da messëi morí da fan?
Pinocchio â atira capí chë resposta, y deach’ al n’ ê nia bun da arferé so bun cör che batô tan dassënn, êl atira salté ia da Geppetto, l’ â tigní toch
Oramai él scrit ti decrec dla sapiënza, che düc i mituns frac che s’ á stufé cun i libri, les scores y i maestri
Pinocchio â indô metü man da salté por rové a ciasa dla Fata denanch’ al gniss scür.
Canch’ al ê gnü condüt te stala ti â le patrun nü naota implí la ciané de stran.
A s’ odëi, fajedela buna y de bi salüc a ciasa!
I ne capësci nia ci che chësc borjú podess ester!
I t’ al diji ciamó n iade:
Chël de dô ester dër bel y dër ligherzin, mo
Coche le buratin ê romagnü, canch’ al ê sté bun da dezifré a val’  manira chës parores, ves lasci ponsé a os.
Tan me daste pa söla ciüria?
Da mesanöt passarál chiló n ciar che dess nes ciarié sö y nes mené cina daite dai termi de chël paisc tan fortuné.
Pinocchio ti â dé ciamó n’ odlada al boché y n’ â respognü, no de sce, no de no.
Spo t’ al spligarái iö, â injunté la picia Muntagnola.
Portedeme adalerch chël buratin ch’ i á taché sön n rampin.
Mo por le castié por la berta ch’ al â combiné, l’ â Geppetto lascé pité y zaporé mez n de alalungia.
Chël corajö é propi Pinocchio!
Les ones, che s’ abinâ y jô insuralater, s’ al imbalocâ ite sciöche n fostü o n fi de stran.
T’ as baié sciöche fora de n liber!
Y ci nöt da temëi che chëra ê pa stada!
Pinocchio, che ê jü sön na crëpa dla spona, ne lasciâ nia plü da cherdé so pere por inom y da ti fá n gröm de sëgns cun les mans
Sëgn ti insëgni pa bëgn iö cherianza!
Mi pere, m’ arál mo aspeté?
Mangiafüch ti scinca cin’ monëdes d’ or a Pinocchio da ti porté a so pere Geppetto,
L’ ultimo che ê romagnü tla rëi ê sté Pinocchio.
Storjun pro chiló tl’ ostaria dl Iamber Cöce y do mesanöt piunse indô ia.
Da aldí chë strinidlada â Arlechin, che ê sté cina dailó döt gram y cun le ce danjö sciöche n saresc dales rames che toma, indô ciafé n müs dala buna löna.
Do che i dui berbesc â vignun indô albü süa parüca, s’ âi dé la man y s’ â impormetü da resté de bugn amisc por döta la vita.
Pro la pröma scüscia âl bëgn stort n pü’ la müsa.
Pornanche le buratin s’ â intenü ch’ al â indô i pisc, êl salté jö de mësa, olach’ al ê ponü, y â metü man da fá düc i ac y corëtes lomberdes öna indolatra,
Pinocchio manacia da gní apraté te fana sciöche n pësc.
Sciöch’ al é sté fora de porjun, vál cuntra la ciasa dla Fata;
Y döes ores, te na te burta nöt, devënta plü lunges co dui agn.
Ne te sál nia ri da m’ odëi su y arbandoné da düc?
Al me destürba l’ üsc de ciamena che é mez davert.
La bocia dl buratin parô imbrunciada y incastrada.
Al ê sciöch’ sc’ al ti ess pordiché al vënt.
I t’ al spligará damí, â injunté le Papagal.
Tl medemo tëmp odôl gnon fora dl ander n pëiapësc tan burt, mo tan burt, ch’ al parô n mostro dl mer.
Vá bëgn bun, mi signurs, â respognü l’ ostí y ti â dé dl edl ala Olp y al Iat, sciöche por dí:
Chël pros pice tier de n Sgnech â adoré da gní dala cuarta alzada cina jö da porta jödapé ma nü ores.
Imaginesse chi pestes de mituns, canch’ ai â odü gnon te scora n buratin!
Sc’ i orëis ch’ i m’ ai manges, fajedeme le plajëi de m’ ai moné.
Pinocchio â spizoré i edli te chël vers.
I ves impormëti, pere, ch’ i m’ imparará n ert y ch’ i sará la consolaziun y la maza de osta vedlaia.
Sce te rovâs n menüt plü tert, êi da chëst’ ora bele apraté, mangé y lauré sö tl magun.
Y spo, co pa che te t’ as lascé tan perié da la bëre?
Co aste pa fat da t’ intëne ch’ i ê iö?
A me me sál n gran bun fi, plëgn de buna vöia da studié, olghënt, che ti ó bun a so pere y a süa familia
Apé dl parëi odôn n frogoré cun le füch che vardô.
Deperpo ch’ ai baiâ insciö, s’ â Pinocchio intenü che le Iat ê zot dala iama dërta dant.
Sciafiel mo da ester n möt manco reconescënt y tan zënza cör co iö?
Imaginesse, che por me cumpré la fibla da scora, ál messü vëne cinamai le samare ch’ al â indos:
Bëgn bëgn, â dit la Olp, oste propi t’ un jí a ciasa?
Denant ói le cadrel de zücher y spo boiarái chë ria ega antia
Mo da te iudiché aladô dla ciaradöra, me peste ince tö n cian da cherianza.
I sun le pice berba, i sun le ciaratí che ves á condüt te chësc paisc.
Tratan che chël püre Pinocchio, taché sö dai assassins sön na rama dl Gran Rou, parô oramai plü mort co vi, ê la bela Möta dai ciavëis turchins indô comparida sön vider.
Y deache l’ apetit crësc debota pro i mituns, ê l’ apetit do püc menüc deventé fan y la fan s’ â trasformé te n iade te na fan da lu, na fan che ne se lasciâ nia plü paré.
Ciodich’ al me destürba chël plomac che é cajö dai pisc.
Ma inant, signurs jandarms!
Te chël momënt mazâ zacai a porta y da defora cherdâ na usc:
Le maester lasciunse dí ci ch’ al ó.
Vá atira a ti les porté y salüdemal dër bel.
Finalmënter êl passé na buna picia mëda che portâ dui bocá d’ ega.
Dër bugn chisc mugins!
Mo imaginesse coch’ al ê romagnü da chirí les orëdles y da ne les ciafé nia.
Al é propi vëi! â injunté le pëiapësc.
Pordenede, signura Bisca, me fajesses le plajëi da zessé n pice püch da na pert, tan da me lascé passé?
Le saste por na sigüda che les vacanzes mët man cun le pröm de jená y se röia cun l’ ultimo de dezëmber?
Impröma se parâ la buna picia mëda da dé pro che ëra ê la picia Fata dai ciavëis turchins.
Sü edli s’ â stlüt y la coda â lascé da fomé.
Sön chësc segnal, â chël tlap de pestes metü man da salté cun sü libri y sü sföisc sot ai brac fora por i ciamps.
Mo sc’ i te diji ch’ i pëii ia insnöt.
Vé pa Saioch!...‘ y ël m’ á dit:
Por n pez savaiâ Pinocchio da ne s’ un fá nia adinfora;
Mo canch’ al s’ â ot a ciaré, êi dötaurela iadedô, tramidui imbacolá ia te sü sac y cun l’ ega che ti rogorô jö sciöche paoruns fora de dui carnis de ciote.
Spo âl metü man da ponsé sura y cuntra les regoles de buna manira y de cherianza, âl trat na man fora de gofa y s’ â rafé le ce dî alalungia.
Do ch’ ara á bruntoré indortöra se calmera pa bëgn, â dit chël pesta de n Paí.
Chiló tl mer dlungia él rové adalerch n Pësc-cian, tan gran co na munt.
Tratan che le buratin cuntâ sö dötes chës baujies öna indolatra, s’ âl aziché le nes y s’ â intenü che le nes ti ê chersciü de na buna spana.
Vëgneste cun nos, o staste?
Ci oste pa sté a te cruzié dla scora?
Zënza injunté d’ atres parores â le buratin saludé süa buna Fata che ê por ël coche na uma y dlun ciantan y balan s’ un êl jü da porta fora.
Y iö, ch’ i sun gnü a te chirí a ciasa trëi iadi!
Ti ëise magari ince insigné da baié?
Sc’ i sun incö n möt tan contënt, spo él ma to mirit.
Y do le carfiol te darái na buna papa cun licör laite.
Cun la speranza da rové al’ arjunta y da daidé so püre pere â Pinocchio nodé döta nöt.
Pornanch’ al ê indô sté bun da baié, âl metü man da dí dlun tremoran y cocognan dala spordüda:
Ora ch’ al é deventé n dër müsc, vëgnel mené sön le marcé di tiers y al vëgn cumpré dal Diretur de n zircus che ó ti insigné da balé y da salté tres i cërtli:
Iö ó avëi mi mot apraté indortöra.
Oste forsc ch’ i tëgnes n müsc por l’ ojoré cun piet de galüc y jopa de ciapun?
La scora, les leziuns y le maester é nüsc trëi gragn nemisc.
Tratan êl bele gnü scorënta nöt.
Imprömadedöt, â respognü le buratin, ói ti cumpré a mi pere n bel samare nü, döt d’ or y d’ arjënt y cun i botuns de brilanc,
La Fata ti â dé le cadrel, y do l’ avëi ciaugné y dlotí te n santiamen, â Pinocchio dit, se lican ite i slefs:
La tëma dl buratin n’ é nia da s’ imaginé.
Ai ê jüs ite te na colombara tralasciada, olach’ al n’ ê nia d’ ater co n cop plëgn d’ ega y n ciadin colm d’ arbëies.
Tratan deventâ la ciavatada tres plü cialda.
Le ciol ê taché pro na morona de fer bela lungia che ê imbrunciada pro mür.
Oh mia picia Fata, ciodí este pa morta?
Y al savaiâ da s’ un jí fora.
I carabiniers, che minâ ch’ al foss bëgn ri da l’ abiné, ti â ausé do n gran cian mastin,
Do ch’ al ti â albü chirí fora l’ inom a so buratin, âl metü man da lauré sciöch’ al toca y ti â naota fat i ciavëis, spo la frunt, spo i edli.
Mo sëgn ne tomi nia plü ite!
Tormenté dal dejider da odëi indô so pere y süa picia so dai ciavëis turchins, saltâl y tirâ salc sciöche n cian da ciacia.
Zënza s’ al lascé dí dui iadi, â le buratin metü man da jí fora por chë sëmena che condejô te paisc.
Imaginesse porchël sciöch’ al ê romagnü da s’ intëne che sües orëdles s’ â arlungé sura nöt tan tröp ch’ ares parô dui scoac.
Condejedele da os a ciasa y fajedi le guern.
Él pa dër gran chësc Pësc-cian?
Cun chi pisc de lëgn dür laurâl tan bun ch’ al ê bun da tigní sü nemisc dalunc assá.
Oh, ci burta maratia che la fan é!
Da aldí ch’ an ti dijô Ezelënza, â le buratiná atira smorjelé i slefs y â ciafé na picia bocia torona.
I odëis ch’ i sun n buratin y ch’ i ará düc i defec de chësc monn;
Pinocchio â n pü’ bazilé da respogne, deach’ al ti ê tomé ite la buna Fata valënta, le vedl Geppetto y i avertimënc dl Saioch-baiënt.
Ai n’ ará mai val’ de bun sön chësc monn;
Sön na tara ti ess le buratin ion cunté ci ch’ al savô:
Oste che chëstes monëdes devëntes mile y duimile?
To baudiamënt m’ á rosedé sö le magun
N pü’  por le tormënt dla tënora, che ti taiâ tles ciaidles y n pü’  por la tëma d’ ester su y tl scür amesa chi ciamps, ciodâ le buratin da gní feter da nescia.
Pinocchio ti â ciaré al boché y n’ â respognü, no de sce, no de no.
Al ti ê jü pormez ti fajon les beles al müsc rebel, y savaian da ti dé n baje, ti âl mort ia mesa la orëdla dërta.
Ví cun nos y i s’ la godarun!
Le buratiná Mangiafüch (insciö âl inom) parô n ël dër da temëi, i ne diji nia de no,
Sëgn te dái pa iö le cucuch!
Aladô che, â dit Pinocchio che se fajô tres plü demorvëia, sc’ i ciavass ite tla tera de chël ciamp mies cin’ monëdes, tan de monëdes ciafassi pa le de do dadoman?
I pröms da balé tl öre flocorënt ê stá i püri nasí
Te fajesses damí da ciucé döes pilores de pössl de cioura por varí da tüa desfridida al col.
Püre berba, tan s’ arál mo mai cruzié inier, da ne m’ odëi nia gnon.
Le Saioch-baiënt â bëgn rajun!
Do ch’ al ti â lié les mans y i pisc y l’ â ciolé adöm sciöche n scialame, l’ âl sciuré jö apé dla condla pro i atri pësc.
Tan dalunc da chiló é pa le Ciamp dai mirachi?
Al â ciavé fora la büja y â metü ite les cater monëdes d’ or che ti ê romagnüdes.
Olá salteste pa cun na te prescia?
Imaginëiete che les vacanzes da d’ altonn mët man cun le pröm de jená y se röia cun l’ ultimo de dezëmber.
Do püc menüc êl passé n muradú che portâ na condla de cialc söl spiné.
No t’ infascé le ce cun tan de fistidi.
Me mostreste tües orëdles?
Cöiele sö cun finëza, lascele jö bel morjel sön i plomac dla gücia y condüjemal adalerch.
Ince por chësc iade te pordoni, ti â dit la Fata.
Te chël êl passé sö tl aier na gran colomba, che s’ â archité cun les ares aspanades y ti â scraié da bindebó alalt caijö:
Chësc möt é gnü ferí a na tëmpla.
Y do t’ avëi copé te, coparunse ince to pere!
Y sce iö oress studié inant?
Belavisa, pro i ejams dan les vacanzes âl albü l’ onú d’ ester le miú dla scora.
Pinocchio, che ê sté cina dailó bel chit sciöche n dër tapo, â ciafé na sort de scassarot da granfs che â fat bandoré ia y ca döt le let.
La spëisa ti fajô gní tan stome, dijôra, ch’ ara ne podô mëte nia tla bocia.
La fan n’ á no lönes, no goles!
Al me pé n buratin fat de n lëgn dër sëch.
Y le Ciamp dai mirachi, olá él pa?
Al n’ ê de chi che la cuntâ insciö y de chi che la cuntâ atramënter.
No, al á imparé de süa buna da barboté val’ parora, deach’ al é sté trëi agn en compagnia de cians insigná jö.
N bel de s’ âra porté pro söl tru da jí a scora, ch’ al ê rové pro n tlap de chi stlec compagns che ti ê jüs pormez y â dit:
Iö ne sun mai sté dailó, mo i m’ al imaginëii!
Sënta ma indô sö a ciaval y ne sté a te temëi.
Chël Geppetto pé n galantom!
Co pa ch’ i savëis ch’ i á dit na baujia?
Arái mo n iade la fortüna da podëi l’ odëi indô y da podëi m’ al tigní toch?
An ne s’ imaginëia gnanca sciöch’ ai s’ abraciâ y se tignî toch incër le col, i pizintorc d’ amizizia
Te vint menüc vëgneste indô chiló adalerch y te ciafaras n pice lëgn spizoré fora dl terac cun les rames bele ciariades de monëdes.
Chësc spetacul jô bëgn a cör, gnanca da nen dí ne;
Ci püre möt, i messará me trá inant por döta la vita sön i jenëdli!
Cun mile müses y mile lecamënc l’ âl damané dlun s’ la rion:
Te püch plü co n’ ora ê düc sü amisc stá inviá.
Al n’ ê de chi che fajô belaita cun les nusc, cun les platines, cun la cogora, de chi che jô cun la roda o che ê sentá sön n ciavalin de lëgn.
Canch’ al ê inurcaltan rové, plü o manco dan le Gran Rou, s’ âl archité deach’ al ti â parü d’ avëi aldí jënt danter les fëies.
Y ciodí ti aste pa metü averda a chël falzun, a chël stlet compagn?
I assassins â ince trat n salt, mo ai n’ â nia tut la dërta mosöra y patapunfete!
Ciodí ne vëgneste pa nia ince tö?
Iö no, â cocogné le buratin che n’ â plü degun fle tl corp.
Da chëst’ ora sarál gnü dlotí da chël Pësc-cian da temëi, che é rové adalerch dan da n valgügn dis a sterne fora desdruziun y desolaziun te nostes eghes.
Sön chësta terza baujia s’ â so nes arlungé tan fora de mosöra che le püre Pinocchio n’ ê plü bun da s’ oje de degun vers.
Ciodí ti ái pa metü averda a chisc compagns che é mia danaziun?
Periede la Fata por me!
Os ch’ i jëis döt le de y döta la nöt a spazier fora por le mer.
Le plü rich de ëi jô a petlé.
Sint mo, sc’ i ess mefo por caje borjú.
Söla doman êl da odëi, nia dalunc, na stricora lungia de tera.
Mangiafüch strinidlëia y ti la pordona a Pinocchio, che straverda spo so amich Arlechin dala mort.
Canche le pëiapësc â albü trat la rëi fora dl mer, âl scraié döt contënt:
Ai nasc buratins, ai vir da buratins y ai mör da buratins.
Divert che zacai ti dijô Polënta,
Tö es n buratin y t’ as le ce de lëgn‘ y iö ti á trat na maciüa y al é mort.
Propi n paisc sciöch’ al me plej a me!
Al ne ti gnô gnanca plü fora na parora da se defëne.
Belavisa êl jü debota a le chirí a ciasa por l’ invié a gosté, mo al ne l’ â nia abiné.
Le momënt plü burt y plü umiliënt ê sté chël canch’ ai â sintí ch’ al metô man da ti spizoré la coda iadedô .
Te chësta ciasa n’ él degügn.
Al â ciaré sö, y ci âl pa odü?
Bëgn bëgn, â dit sön chëra le buratin, s’ la fajun ma fora da bugn ­amisc!
Iö ne sun nia nasciü por lauré!
Do ch’ al s’ â lascé fora cun chëstes parores, che ti ê propi gnüdes dal cör, s’ un êl jü te ütia dl cian y s’ â indormedí.
Al ti gnô feter imënt da somié y insciö ojôl tres indô chël ü tles mans y l’ azicâ y s’ al bajâ dijon:
Cun les mans fajôl stlefé na gran scoriada fata de bisches y de codes d’ olp intorcorades adöm.
Pinocchio vá cun sü compagns de scora söla spona dl mer a ti ciaré al Pësc-cian da temëi.
Spo pa, ci oste pa da me?
La picia gücia gnô trata da cënt pers de de pices sorüces blances.
Chi che nes ó, dess ma gní a nes tó.
Pornanch’ al â albü dit chëstes ultimes parores, s’ â le Saioch-baiënt destodé te n iade,
Le Pësc-cian ói odëi por na certa mia rajun
A s’ odëi spo, davëi, y bun iade.
Geppetto ti fej indô i pisc a Pinocchio y vënn so samare por ti cumpré la fibla.
I arati de sce, i sun cinamai sigüda.
Y spo âl metü man da ladré.
Al é na onú ch’ i ne ves miritëis nia, mo porsones de bun cör sciöche iö ne stá pa a se cruzié por de te bagateles!
Al â aspeté do n sëgn de resposta a chë domanda,
Jon inant âl odü jon sö por n lëgn n pice tier da na löm debla y turghera, che liciorâ
Oramai él tert y i ó jí a dormí.
Gnide ma ite, â dit le tistler, che n’ â nia la forza da lové sö impé.
Ciara ciara, nosc bun Pinocchio!
Söl ce âl n pice ciapel da trëi spic, orné d’ or y na parüca blancia cun i riciui che ti tomâ jö por le col.
Chël püre möt, cun le pinsier tres pro le Ciamp dai mirachi, â bele ciafé damperfora na indigestiun por les monëdes d’ or.
Y sc’ ara ne te scüsa nia da jí a scora, ciodí n’ impareste pa nia almanco n ert, tan da te davagné onestamënter n toch de pan?
Ci aste pa, mi cer vijin?
Intratan ê Pinocchio lové sö döt dessené y â ciamó n iade trat n salt ia söla gröpa de chël püre tier.
Mo tö ne sciafies nia da crësce, â respognü la Fata.
Gnanca insciö ne sunsi bun da la bëre
Da ponsé che ëra á pa tan ciaré de me y ch’ i á ciafé da d’ ëra tan de cures plënes d’ amur
Le püre cian ne stô gnanca plü impé ne.
Da me infora é le buratin bele mort;
Al ê le patrun dl ciamp che gnô söla piza di pisc a odëi sce un o l’ ater de chi medri, che scarzâ de nöt les iarines, ê jü te tënora.
Spo s’ â i mituns, dal sënn da n’ ester nia bugn da se mosoré corp a corp cun le buratin, ponsé da brancé do les ermes da man.
Spo porvâl da ascuté, sc’ al ess aldí val’ picia usc che s’ ess baudié.
Al â porvé da s’ un sciampé fora de ciamena, mo al n’ ê nia bun;
Sc’ i ess tan de fle da rové cina dailó, podessi magari me salvé, s’ âl dit daite.
Sëgn ví ma ca n pü’ chiló da me y cúnteme coch’ ara é jüda che t’ es tomé tles mans di assassins.
Le mer ê bel lize sciöche la scëiba de n gran spidl.
N ater de sarál massa tert, â dit la Olp.
Pinocchio busiâ sciöche n anglot y fajô sforc gnanca da crëie por ti sciampé a chës brances da temëi;
Y al â trat fora les monëdes che Mangiafüch ti â scinché.
Mo canch’ al ê dailó, n’ âl plü degun coraje.
Pinocchio vëgn a strité cun sü compagns y deache un de chisc vëgn ferí, vëgn Pinocchio pié dai carabiniers.
N gran gosté cun café y lat por festejé chësc gran avenimënt.
Pieté, signur Ciavalier!
Do avëi ciaré avisa, âl trat n ürle dlaiënt y â scraié:
Da svaridlé daurîl sö na bocia che parô n furn da pan.
Oramai sunsi bele tardí!
Iö sun n möt y ne ti cumpri jö nia ai mituns,
Da aldí chëstes parores dites bel daplan, s’ â le buratin bëgn dassënn spordü y ê salté jö dla gröpa de so ciaval y ê jü a tó so müsc por la müsa.
Y cun to jopel, cun tüa braiota y cun tüa ciüria, ci aste pa fat?
Te süa vita ne ti n’ â le buratin mai impodü ales arbëies.
Do avëi tut chësta dezijiun, s’ âl trat ia pormez al crëp.
A chël püre diau ti él gnü arobé cater monëdes d’ or;
Co aste pa fat da capité te chël ander?
Ci oste pa ch’ i fejes cun n jopel de papier da ciüfs?
Da aldí chësc â le püre Pinocchio metü man da pité, da scraié, da perié y dlun sustan âl dit:
Y do avëi trat n salt, s’ âl senté cun les iames dalerch sön i tomuns.
O che te tires fora les monëdes o che t’ es mort!
Tüa maratia é pa burta
Sön chësta ân aldí te ciamena na usc sofiada de zacai che pitâ y sustâ.
I ne sun nia plü bun da sté impé söles iames.
Chiló sunsi, arjigné da ves socodí, â dit lassura le tistler, tratan ch’ al se derzâ sö sön i jenëdli.
Sc’ ara é insciö, ëise mile rajuns, â dit la verda de porjun.
Bër ma fora chësta medejina y te püc dis saraste varí.
La bela Möta dai ciavëis turchins comana da jí a tó le buratin:
Y deach’ al ti ê salté ite na dërta pora, porvâl da ciantiné por se fá n pü’ de coraje.
Da doman êi rová söla spona dl mer.
Ince nos orun gní conscidrá!
Y ci messessi pa fá spo por ves fá a scüsa?
I sá danz ch’ al ne m’ impodô nia y ch’ al â na gran vöia da me scraié fora.
I ess messü ponsé sura denant!
Iö sun le plü pros de düc y i diji dagnora la verité.
Y ince le maester le laldâ, odon ch’ al metô averda, ch’ al studiâ, ch’ al ê acort, dagnora le pröm da gní te scora
Pornanch’ al â albü mintí, ti ê so nes, che ê bele lunch, te n iade chersciü de dui dëic.
Lascia atira aficé la plü bela gücia de mia stala y pëia fora por bosch.
Spo pa, oste gní, sce o no?
La Fata dorm y n’ ó nia gní descedada.
I sun gnü ite te ciamp a me cöie döes piches de chësta üa moscada y
Pinocchio n’ â nia rové da mangé, o dit damí, da cacé jö chi trëi përs, ch’ al â svaridlé dassënn y â dit dlun pitognan:
Sëgn n’ é les leghermes plü por nia.
Tratan â la fan metü man da le tormenté.
Al gnô trat da dodesc pers de de pici müsc düc gragn anfat, mo dal polan desvalí.
Mët averda, malan de n Saioch dales desgrazies!
Intratan ê la stala gnüda stlüta y Pinocchio ê romagnü su.
Cherdémal, stimé signur, i ne sun nia iö de gauja!
Dailó âi aldí n ürle desperé:
Mi bun möt, ti â respognü da vider jö chël pice tier plëgn de pesc y plëgn de calma, mi bun möt, iö sun n sgnech, y i sgnec n’ á mai prescia.
Al é na storia lungia, â dit le buratin, i s’ la cuntará cun calma.
Bëgn ion, ví ma cun me a porté cialc, â respognü le muradú, y impede un n scioldo t’ un darái cinch.
Sön chësc invit tan de cör â Pinocchio trat n salt, y dapé dl salf êl rové sö dant ti posć resservá.
Ai orô me tó les monëdes d’ or.
I mituns sciöch’ al alda á ligrëza da imparé y da lauré y tö
Arlechin y Pulcinela pisimâ impröma;
Y ciodí messessi pa te dí na baujia?
Da odëi chë grazia de Dî, s’ â le buratin sintí te n iade consolé.
Oramai ti ái impormetü a mia buna Fata da deventé n möt sciöch’ al alda y i ó mantigní l’ impormetüda.
Mo por süa fortüna ê le buratin fat de n lëgn tan dür, che les lames s’ â rot y ê jüdes en mile toc.
Do che Pinocchio n’ â nia plü ados le pëis dür y umiliënt de chël ciol incër le col, âl metü man da salté fora por i ciamps zënza palsé gnanca n menüt su,
Al fajô insciö y cun ël se sunse dagnora gnüs.
Ara ess pa podü salté fora dër burta, cinamai mortala, â respognü le pice berba, deach’ ai ti á trat tl ce n gran liber ciarié ite cun cartun.
Dorm ma sëgn en santa pesc y te pos ester sigü che, denanch’ i s’ un jun, te lasciarunse sön ütia na iarina bele splomada da gosté indoman.
Y tö, ci nen pënseste pa d’ ël?
Al vá zoruch a ciasa dla Fata, che ti impormët che le de do ne sarál nia plü n buratin, mo ch’ al deventará n dër möt.
Y i atri injuntâ mariziusc:
Prëitambel, galantom, sc’ i podesses ti dé n scioldo a n püre möt che svaridlëia dala fan?
I oress ma ves dí, berba Tone, ch’ i sun gnü da os a ves perié do n plajëi.
Pinocchio s’ â ascognü le müs sot i linzos ite.
Spo t’ á mia medejina propi fat bun?
Sciöch’ al ê da s’ aspeté, â Pinocchio atira damané la Fata sc’ al podô jí incërch por la cité a partí fora i invic.
Tan ch’ i mëssi te rengrazié!
Cun de gragn edli ciarâl ia y ca por ciamena, por odëi da olache chë picia usc ess podü gní, mo al n’ odô degügn!
Te chëra ê la conferta gnüda taiada ia da vari fins che gnô tres plü y plü daimpró.
Da odëi chël pice mort, s’ â i mituns spordü dassënn y s’ un ê sciampá sciöche le tunder.
Spo s’ âi senté ia por tera a d’ aspeté che le buratin dess l’ ultima scarpetada.
Al gnará n de che te pitaras ince tö, sciöche iö piti incö
Al n’ â nia rové da rajoné insciö, ch’ al s’ â archité fora de nia döt sprigoré y â trat cater salc inzescü.
Plü ch’ al saltâ y plü tler ch’ al aldî le sonn di sciuroc y i drumbli dl tambüre:
Sce vigni monëda porta na pica de cincënt monëdes:
I n’ ess mai miné, mi bun möt, che te fosses tan zite y tan möle!
Ezelëntes chëstes lënghes dl mer!
A s’ odëi spo y salüdeme dër bel les scores mesanes!
Sc’ al vëgn i assassins él prigo ch’ ai me taches indô sö sön chël lëgn
Ciodí ne vaste pa nia a les somené tl Ciamp dai mirachi?
Pinocchio s’ â ot y â odü n gran saioch che jô bel plan sö por mür.
Y tan paion pa da jí ite?
Zënza sté n pez a dí ci che é y ci che n’ é nia, s’ un êl atira jü fora de cité y s’ â indô metü söl tru che dô le condüje indô tla picia ciasa dla Fata.
La Fata dorm y n’ ó nia gní descedada.
Y olá ái pa dit ch’ ai m’ aspeta chi bugn amisc?
Al s’ â archité a d’ ascuté.
Zënza bazilé âl atira tut le manarin taiënt por mëte man da scorzé y da scadré le tlapun.
Da aldí le bel sonn de chës monëdes â la Olp, zënza orëi, arlungé la iama che parô trata adöm.
Te m’ al as impormetü, catö?
I ó ti nen cianté sö cater!
Al ê ma döes manires da podëi se paré la fan:
Y Pinocchio s’ la dormî y roncedâ, sciöch’ sc’ al foss sté i pisc de n ater che ess vardü.
Pornanch’ al l’ â albü mangé, s’ âl tert ia la bocia, â indô stlüt i edli sighitan da s’ astilé verc sciöche denant.
Y chël bun cosce de n Geppetto â tut fora la britola y cun döta la paziënza ch’ al â, âl moné i trëi përs y â spo sborlé adöm les scüsces te n ciantun dla mësa.
I me sënti plü ion söla gröpa de un de chisc müsc!
Al â indos n samare dal corú de ciuchelada, dai botuns de brilanc y da döes de gran gofes da se mëte i osc che süa patrona ti scincâ da marëna,
Al n’ é dessigü, â respognü le Delfin.
Pinocchio ne s’ â nia lascé perié dui iadi.
Al é sté le gran bun ch’ i s’ ó che m’ al á dit.
I mituns sciöch’ al alda dij dagnora la verité
Spo, s’ al tignin bel lisier danter i dënz, êl jü dlun saltan fora d’ ander y demez sciöche n tarlí!
Oh bela möta dai ciavëis turchins, â scraié Pinocchio, deureme, prëii pö tan bel!
Pinocchio á fan y chir n ü da se fá n amlet, mo söl plü bel s’ un jora l’ amlet da vider fora.
Chësta pröma devënta l’ â incorajé tan ch’ al â albü la forza da se delibré dales ciafes di assassins.
Spo pa, éra conzedüda la grazia?
Mo canche Pinocchio â bele odü da dalunc le carabinier che ti sarâ jö döta la strada, s’ âl ponsé da ti passé inanter les iames fora zënza ch’ al s’ inteness, mo ara ti ê jüda a sbüja.
Y ciavan, ciavan, ciavan, âl fat na büja tan na sota ch’ al ess albü lerch n cogol dala bla impé laite.
Me pordonarára mo chësta secunda berta?
Mo impede le tler y la cogora dl ü, êl sciampé fora n ponjin, döt ligherzin y dales beles manires, che â fat na bela reverënza y â dit:
Lapró él da dí ch’ al â ince assuié y nia püch!
Ora ch’ ai ê stá daite, s’ â düc trëi senté jö pro mësa,
Mo recordesse che da mesanöt orunse pa gní cherdá por jí inant sön nosc iade.
Co aste pa fat da t’ intëne dl complot de chisc cater pici lasaruns?
Al é pa ma i peri che é bugn da fá de te sacrifizi!
Mo le pëiapësc vërt, che ne ti metô gnanca averda, l’ â brodoré n cinch o sis iadi tla farina y l’ â sfariné tan bun da söinsom cina jödapé
Spo ti â Geppetto dit al buratin:
Da dí la verité, â respognü Pinocchio, sc’ i mëssi chirí fora, spo ói plütosc gní lascé lëde, por podëi indô m’ un jí a ciasa.
Ma che te le sais, mi cer, che sön ciar n’ él pa nia plü lerch.
Al ê da ponsé sura denant!
Pinocchio ví cassö da me, scraiâ Arlechin,
Ai m’ á lié na corda incër le col y m’ á taché sön n lëgn de chësc bosch me dijon:
Mo denant ói odëi les tües, cer Pinocchio.
Y sc’ i nen ciafass impede duimile, cinmile?
I n’ ó nia morí, i n’ ó nia morí!
I foss corius, mi cer Paí!
Chirin chiló, chirin dailó, l’ âl finalmënter ciafé ascognü sot l’ ot de na ciasa da paur ite.
Indoman t’ aspeti porchël a gosté da me a ciasa.
Tö t’ es propi n pros möt!
Y sc’ al ess por desgrazia da gní i leri, recordete da spizoré les orëdles y da ladré.
Imaginesse la gran riüda desliada y sboaciada de düc chi mituns che â odü la scena!
Pornanch’ al â rové da ti fá les mans, â Geppetto sintí che zacai ti tolô la parüca jö dl ce.
Intratan s’ â le tëmp bel plan sboné.
Do ch’ al â taié ite cun la forfesc n pice büsc jödapé y dui büsc dales perts, s’ al âl vistí sciöche na ciamëja.
Iö orô bëgn dé ota y jí a ciasa,
Nos n’ orun nia scincundes, â respognü chi dui trapoluns.
S’ odon pordü, s’ âl rampiné sö por n gran pinch bindebó alt y s’ â senté sön les rames söinsom.
La spona dl mer ê plëna de jënt che scraiâ y che fajô mote ciaran iaifora söl mer.
Al â ciaré sot banch ite y al n’ ê degügn;
Ester che tö n’ orôs nia pié ia!
Y la Fata ti ciarâ y riô.
Y sëgn, co podessi pa m’ al cujiné?
Olá ciafarunse mo mai n alberch sigü nos galantomi?
Ci groforëieste pa danter i dënz?
Spo s’ âl tut le buratin sot al brac y l’ â lascé jö sön funz de ciamena, por le mëte a jí.
Por cater scioldi t’ la cumpri iö jö, chë fibla!
Coch’ al â albü dit chësc, âl aspané les ares y s’ un ê joré dal vider davert fora y n’ ê plü sté da spié.
Pu spo sarunsi bëgn iö sté!
Fora por les strades êl na contentëza, na vera, n scraiamënt da gní mac!
Ví ma ca sotite y tëgn sot le ciapel.
Aspeta ma n pü’ , ch’ i ponsun pa bëgn nos da te les fá spodé fora!
Spo, sigü de se instës, âl ciamó injunté döt en prescia:
O ne fossel nia damí sc’ i l’ apratass te fana?
Y do avëi tut le gote cun trames les mans, l’ âl boiü fora te n dlot.
La sinzirité de to dolur m’ á dé da capí che t’ as n bun cör.
Iö respetëii i atri y porchël ói ince iö gní respeté.
Ne te tëmeste nia dala mort?
Signurs ­assassins, ci orëise pa da me?
I á orü ti mëte averda ai compagns y sëgn la paii!
Por ci tru ván pa por rové dailó?
Sön chësc monn él pa ma da s’ ausé bele da pici insö da mangé döt, deach’ an ne sá mai ci che pó capité.
Ma ch’ i savëis, la coltrina dl palch ê trata sö y la comedia â bele metü man.
Da le iudiché dala ciaradöra l’ â Pinocchio araté n bun ël.
Ne sté a me ciavaté tan dassënn!
Olá jarái pa a dormí de nöt?
Le möt é gnü porté da n valgügn pëiapësc te chësta ütia y sëgn
Pinocchio ê atira salté a se spidlé te n cop plëgn d’ ega
Pinocchio â n pü’ ponsé sura, spo âl dit zënza pisimé:
Stá da odëi coche chël röch de n Geppetto le drama!
Al â na burta berba tan foscia sciöche n tolche de tinta y tan lungia ch’ ara ti rovâ dal montun cina ia por tera.
Y nos n’ un degöna vöia da jí sot!
Mo Pinocchio, impede ti dé indô la parüca, se l’ â metüda a d’ ël söl ce, manacian feter da sofié sotite.
Che te le sais spo, sön chël placat dala scrita cöcena sciöche le füch él scrit:
A s’ odëi, Pinocchio, â respognü le cian
Insciö êl nodé ia a daidé Alidoro.
Al vëgn paié aposta por bruntoré döt le de.
Y la finestra s’ â indô stlüt.
Al lovâ bele sorëdl ch’ ai balâ tres ciamó.
Pornanch’ al ti â albü fat i edli, podëise s’ imaginé ci morvëia ch’ al se fajô, da odëi chi edli che se moiô y ti ciarâ bel fit.
Sce te nes impormëtes da ne ladré nia y da ne descedé nia le patrun, te scincunse na iarina bele splomada!
Do ch’ ai ê jüs mez n de alalungia, êi rová dan na cité che â inom Pëiatec.
Aspeta ma n püch, spo te deuri.
Da mesanöt spo piarunse indô ia por ester indoman, canche sorëdl leva, tl Ciamp dai mirachi.
Ma n valgügn vicí dla nöt, che passâ ia le tru da na si al’ atra, urtâ vignitant da sbate les ares söl nes de Pinocchio.
I-a, i-a, dal fëgn ciafi me de vënter!
Iö n’ á mai fat le tistler.
Te me fejes catovires sura döt le corp!
Iö studiará, iö laurará, iö fajará döt chël che te me dijaras, ciodiche cun la vita da buratin mëti man da me stufé.
Da aldí che i vari y le fle pesoch y stenté de sü porsighitadus gnô tres plü daimpró, âl mazé ciamó n iade plü dassënn.
Ci fajëise pa cun chësc pe incastré te porta?
Chi sonns ê da aldí jödapé de na strada traversala dër lungia, che jô te n pice paisc fat sö söla spona dl mer.
Iö ti á ince cherdü n iade y incö me möiera.
Aratan che döt chësc pitognamënt foss bëgn ma indô na berta dl buratin, s’ â Geppetto ponsé da fá püces stories y s’ â rampiné sö por mür y ê jü te ciasa da vider ite.
Tö, da dí ma bel la verité, m’ esses propi oghé!
I stá pro chësc mi compagn da scora.
Oh ci bel gran signur ch’ i deventass!
I ves lasci imaginé tan pesoch ch’ al ê!
Sön na tara s’ â Pinocchio peté ia por tera y n’ orô nia plü jí inant.
I ess ciamó chëstes scüsces y chisc ciancügns de për.
Al tonâ dassënn y tarliâ sciöche sce le cil piass füch.
Ci ch’ i m’ ëis comané, ái fat.
I oress ves dí, signura Bisca, ch’ i sun tl jí a ciasa olach’ al é mi pere che m’ aspeta.
Avëi la malcherianza da me fá na te proposta!
I mëti pënch ch’ ara ne m’ la pordonará nia!
No, mituns, i s’ ëis falé.
Tlafinada êl gnü adalerch por süa gran fortüna na ona tan prepotënta y furiosa, ch’ ara l’ â tut y l’ â sciuré söl saurun dla spona.
I assassins ti saltâ do sciöche dui cians a n lou.
Mo le ciancügn ne mangi dessigü ne nia!
An l’ odô dër dalunc dala spona, can sparin sot ala forza di svac, can pican indô fora cun na iama o cun n brac.
Sciöch’ i podëis ves imaginé, ê i nasí, i mugins, les lënghes dl mer, i aragnoc y i sarduns rová düc canc insuralater tla condla
Ara me möia da ti dé decuntra a mi amich y colegh dër stimé, â respognü la Ciuita, mo da me infora, canche le mort pita é chësc n sëgn ch’ al ti vëgn ert sura da morí.
I aspeti ch’ al vëgnes mesanöt, por pié ia
Le buratin â tenü so guant a sorëdl a d’ assuié.
Y do ch’ ai s’ â tut le scrin söles sciables, s’ un êi indô piá da üsc fora dlun barbotan y bruntoran danter i dënz.
I gnarun ince nos a te fá chësc plajëi.
Y zënza ne pisimé gnanca n menüt, âl indô metü man da salté sciöche n mat ite por bosch.
Divert a chi mituns che se mët cuntra sü geniturs y che s’ un vá da ciasa por fá dadandô!
I rí por la baujia che t’ as dit.
Ciarede madër, bel pice Sgnech, forsc sëise bun da me delibré da chësta pëna.
Sce te n’ esses nia da stimé, desseste paié lassura.
Mo sce Chël Bel Dî ó, spo ne tremorarál nia plü da incö inant!
Iö ne m’ un jará nia da chiló, â respognü le Saioch, cina ch’ i ne t’ ará nia dit döta la verité.
Düc nes bruntora, düc nes amonësc, düc nes dá consëis.
Canche Pinocchio â albü mangé te döes boces le pröm për, orôl sciuré demez le ciancügn;
Ne sté a le sciuré demez, döt pó pa oghé sön chësc monn.
Do avëi regolé insciö sü cunc, s’ âi dé la man y s’ â impormetü da resté de bugn amisc por döta la vita.
Da gní conscidré da chi dui edli de lëgn che ti ciarâ, s’ un n’ â Geppetto feter albü impormal.
Le pëiapësc vërt â tut na bela fira de ciana
Fajô Melampo propi insciö?
Ciara, corafora éra, adërtafora tl vers de mi dëit!
I ves á atira conesciü dala usc.
Imaginesse chël püre Arlechin!
Dailó ân aldí tl ander na picia usc debla che dijô:
Coch’ al â albü dit chësc, â le buratin dé dui vari por s’ un jí.
Pinocchio, plütosc sprigoré, â ciaré chiló y ailó por capí da ci pert che chës parores gnô
Mo da jí a scora ái debojëgn de n pü’ de guant.
Piedeme chël Arlechin dailó, liedele sciöch’ al alda y spo sciuredele te füch y tizedele ite.
Mo ciara pa sce te m’ un combines ciamó n’ atra de tües...!
Tratan ch’ al pitâ sciöche n mat y ch’ al se desperâ, l’ âl cherdé por inom y ti â dit:
Intratan êl passé n’ ora, al nen n’ ê passé döes y la porta ne se daurî nia.
Mo da incö inant me toli dant da mudé vita y da deventé n möt olghënt y indortöra
Y sëgn, olá les aste pa metü, les cater monëdes?
Y Pinocchio â metü man da cumpedé dadalt:
Ales tentaziuns de chëst’ ultima golosaria n’ ê Pinocchio nia plü sté bun da dí de no y s’ â fat sterch dijon:
A s’ odëi, Alidoro, fá bun iade y de bi salüc a ciasa.
Canche Pinocchio â metü pe tl teater dles marionëtes, êl sozedü valch che â fat salté fora mesa na revoluziun.
Mi bun möt, chiló ól ester n tistler.
So nes, che ê bele lunch, ê ciamó gnü de almanco cater dëic plü lunch.
Chël buratin iló, â ciamó dit le Saioch-baiënt, é n pesta maradët
Ince iö t’ ó bun, â respognü la Fata, y sce t’ os resté pro me, saraste mi pice fre y iö tüa picia buna so
I assassins ti salta do a Pinocchio
Olá é pa le cadrel de zücher?
Pënsa ch’ i jun te n paisc olach’ i sarun patruns da fá vic y ac da doman cina da sëra!
Ara é antia, mo ara te fajará bun.
Desse döes de bunes ciamenes, öna por signur Pinocchio y n’ atra por me y por mi compagn.
Da aldí chëstes parores â la buna mëda atira injunté:
Lí ma ci ch’ al é scrit söl placat y spo le saste pa bëgn.
Por le plü ési o mac o trapoluns.
Belavisa ê le ciar bele toch y plëgn de de te crauc danter i ot y i dodesc agn, amudlá un sön l’ ater sciöche n gröm de sarduns tla salmöra.
Iö stá chiló, â respognü Pinocchio.
I ó deventé n pice möt sciöch’ al alda y i ó ester la consolaziun de mi pere
Imaginesse madër coch’ al ê resté chël bun vedl de n berba Cherscia!
Al ê jü ia dala roia y do ch’ al â implí d’ ega le medemo cialzá, âl indô metü man da bagné la tera che curî les monëdes d’ or.
Chël che â mangé le manco de düc ê sté Pinocchio.
Mi bel pice Sgnech, â scraié Pinocchio da strada sö, al é döes ores ch’ i aspeti!
Do ch’ al â albü strinidlé, ti â le buratiná scraié ados a Pinocchio, tres ciamó dër da grou:
Val’ desgrazia sozedel pa vigni iade!
Vignitant s’ ojôl y coienâ sü compagns restá bindebó indô.
Chiló n’ él nia ciavaliers!
Ara ê mefo stada insciö che i trëi ciancügns, impede gní sciurá da vider fora, ê ince gnüs metüs tl ciantun dla mësa pro les scüsces.
Me conzedëise, ti â dit le buratin ai carabiniers, da jí a me cöie sö mia ciüria?
Gní apraté adöm cun i atri é dagnora na consolaziun.
Do la bocia ti âl fat le montun, spo le col, les sciables, le vënter, i brac y les mans.
Pinocchio le pere, Pinocchia la uma y Pinocchi i mituns, y a düc canc ti jôra bun.
Intratan âl metü man da jí n vënt furius da rodus che soflâ y burâ cun sënn;
Te n’ ora junse y gnunse.
Recordete che tö t’ es su y che nos sun de set.
Pinocchio mangia le zücher, mo al n’ ó nia tó ite la medejina:
Da chël sbingamënt ciafâl granfs gnanca da nen dí ne y la corda, che ti strenjô plü y plü la garsara, ti tolô le fle.
Ais compasciun de n püre möt porsighité dai assass
Al ê atira jü a chirí n spidl da se ciaré laite.
Pornanche Pinocchio, so compagn Paí y düc i atri mituns che ê gnüs mená adalerch dal pice berba â metü pe te cité, s’ âi atira moscedé ite amesa chë flötena.
Nos, â dit inant la Olp, ne laurun nia por nosc sach,
Tl sonn ti parôl d’ ester amesa n ciamp, y chël ciamp ê plëgn de de pici lëgns ciariá de piches,
Tan dî án pa da jí da chiló cina söla spona dl mer?
Mo al ê döt scür y döt öt;
Sce te n’ os nia fá fadia, spo, mi bun möt, svaridlëia ma inant y bun pro!
Mo canche Pinocchio ê söl plü bel, propi te chëra ch’ al arlungiâ la man por se tó a jops dötes chës beles monëdes y s’ les mëte te gofa, êl fora de nia gnü descedé
Y mi compagns, ési pa arjigná?
I rí, ciodiche da me sporiné m’ ái fat catovires sot les ares ite.
Mo co ëise pa fat da crësce tan debota?
Deach’ i vëighi che sorëdl é tl florí, te lasci y m’ un sciampi.
Sc’ i foss sté n möt sciöch’ al alda, sciöch’ al n’ é n gröm, sc’ i ess albü la vöia da studié y da lauré, sc’ i foss resté a ciasa cun mi püre pere, ne fossi da chëst’ ora nia chiló, amesa i ciamps, a ti fá le cian da verda ala ciasa de n paur.
Mo la Ciasota blancia n’ ê nia plü.
Dal spavënt por chël spetacul de doreja s’ â Pinocchio sciuré dan dai pisc dl buratiná.
No, al é damí sc’ i le cöji!
Le iat, â dit Pinocchio, odon le iat che se devertî da fá damat y da ti dé cun les tozes ales ziples ia por tera.
Stá da odëi tan che to püre pere se cruziass sc’ i te fajess sciuré sëgn te chësc bordigun!
Dailó s’ un n’ â Pinocchio albü impormal, da aldí ch’ al gnô tut por n crebesc y â dit cun usc soza:
Y da chëst’ ora ne fossi nia plü n buratin
Alidoro, che â porvé da s’ archité, ê ince rové t’ ega dal gran sbunf ch’ al â.
Vá ma por le tru fora por bosch y i sun sigüda che te l’ incuntaras.
Chiló oressi ves dí che Pinocchio n’ â danter sü amisc y compagns de scora un a chël ch’ al ti orô plü bun co ai atri y ch’ al â dër ion.
Y le iade, le fajëise a pe?
Y iö, deperpo, feji dötalann le slondernun y le bondernun.
I desses savëi, mituns, che tratan che le püre Geppetto gnô condüt te porjun zënza ester de colpa, ê chël pesta de n Pinocchio sté bun da se fá lëde dala brancia dl carabinier.
I l’ á odü inier sön porta de süa ciasa.
Al â savaié da ne s’ avëi intenü de nia y l’ â damané dlun s’ la rion:
Pinocchio s’ â atira tut jö süa picia ciüria;
I jará a m’ assuié y a me scialdé y spo?
Ara é stada insciö che le buratiná Mangiafüch m’ á dé n valgönes monëdes d’ or y m’ á dit:
Al orô tó jö le cuertl por odëi ci ch’ al ê laite, mo chë ola ê ma depënta sön parëi.
Pinocchio, che s’ â instës scomoiü, ti ê jü pormez al Iat y ti â sbighigné te na orëdla:
Canche i cater medri s’ â sintí al sigü dl fatissó, êi jüs roduntaia tl stalot dles iarines che ê bel dlungia la ütia dl cian.
Belavisa l’ â Pinocchio odü do trëi ores y mesa gnon derevers cun na schidela d’ arjënt söl ce.
Impede deventé n möt, pëia Pinocchio ia adascusc cun so amich Paí cuntra le Paisc dala belaita.
Al ê propi na burta nöt da d’ invern.
Al ê sön chëra da fá na ultima pîta,
Mo le Saioch che ê paziënt y sapiënt, impede s’ un avëi a mal de chësta ofenüda, ê jü inant cun le medemo tonn dla usc:
Mo al ê döt por nia, deache impede jí inant cun le teater, â i buratins fat ciamó n iade tan de fracac y trat ciamó n iade tan de scraiuns.
Spo ves porti mefo le boché cina a ciasa!
Aspeta ma cajö ch’ i vëgni pa atira!
Cun na leziun deplü o demanco reston pa impó i medemi musciac.
Dáme n bocun de chël patüc apraté y i te lasci en pesc.
Scemia che Pinocchio ê su, se defenôl sciöche n liun.
Sön chë sonada êl atira comparí dui Cians-mastins vistis sö da jandarms.
Fora de nia spo â le pice müsc peté fora les iames iadedô, â dé na dërta stolada y â sciuré jö le püre buratin amesa strada sön n müdl de giara.
Al s’ â sciuré a ventruns ia por tera, â curí cun mile baji chël ermo da fossa y ê spo rot fora te na gran pitada.
I oress n bel palaz, mile ciavalins de lëgn y mile stales, da podëi fá la belaita, na cianoa de vins duc y de licörs y na scafa plëna de sulzes, turtes, crafuns, mandorlac y fëies da brama.
Che te pois te fá n’ idea, te diji ch’ al é plü gran co na ciasa da cin’ alzades y ch’ al á na burta bocia tan leria y sota ch’ al passass ite saurí döta na ferata cun la locomotiva.
Chiló n’ él nia comendadus!
I sá, porchël t’ ái pordené.
Zënza orëi âl boiü tan de chë ega sarada, ch’ al ê slunfé sö sciöche n palon.
Os no, ti â respognü le verdaporjun, deache os ne sëis nia pro le bel numer
Ciodiche t’ es n buratin, y ci che é ciamó piec, ciodiche t’ as le ce de lëgn.
Y le buratin â ciugné cun le ce y fajô mote cun les mans por dí:
Geppetto vëgn zoruch a ciasa y ti dá al buratin le gosté che le püre berba s’ â tut para por ël instës.
Stomede mo, de ci ch’ al s’ â intenü?
Pinocchio vënn la fibla por jí a ti ciaré al teater di buratins.
Ai saltâ a strit ch’ ai ciafass lerch sön so ciar y ch’ al i menass tl dër paisc da jalzan, conesciü söla cherta geografica cun le bel inom de Paisc dala belaita.
Geppetto ê n berba dër dessenus.
Y i medi ê defata gnüs, un indolater:
I ó ti mëte inom Pinocchio.
Süa bocia ê tan leria co n furn da pan, sü edli parô döes linternes de spidl cöce cun na löm impiada laite.
An i passa fajon damat y se devertin da doman cina da sëra.
I mituns che lascia da studié y che ti oj les sciables ai libri, ales scores y ai maestri, por se dediché deplëgn ai gais y ai devertimënc
No, chël propi n’ ói nia me pormëte.
Ciodiche da lauré feji fadia.
Da aldí chi scrais desperá, y deach’ al â sot sot dër n bun cör, s’ â le buratin mené picé dl cian y s’ â ot cuntra le tier ti dijon:
Dá ota y porti les cater monëdes che t’ é romagnüdes a to püre pere che pita y se crüzia da ne t’ avëi nia plü odü.
Oh mia Fata, oh mia Fata, â metü man da berié le buratin, dedeme bel atira chël gote
Pornanch’ al ê rové sot les rames de na vignora y ê tl cöie na pica, crach
Al ê sté bel la medema cossa co ti al dí a n mür.
Ester che Melampo, mi bun Melampo, ne s’ â mai intenü de nia!
Mi bun möt, ara te moiará
Belavisa, â dit lassura Geppetto, mo recor­detal,
Le Saioch-baiënt â rajun.
Deach’ al n’ â plü ciafé nia d’ ater te ciané, s’ âl ala fin rassegné y â metü man da mastié n pü’ de fëgn.
A s’ odëi, signur Pësc, pordenede le destürb y n gran dilan de osta bela cherianza.
Oh mia picia Fata, díme olach’ i pó l’ abiné, i ó sté dagnora pro d’ ël y i n’ ó mai plü le lascé!
Pornanche le ciar s’ â archité, s’ â le pice berba ot ia cuntra Paí.
Da olá éra mo mai saltada fora chësta picia usc che á scraié auca?
Chëstes parores ti ê jüdes a cör a Pinocchio, che â indô alzé cun sbunf le ce y ti â dit ala Fata:
Por ves rete chël ch’ i ëis fat por me, ti â dit ­Pinocchio a so pere, ói atira jí a scora.
Spo â l’ assassin dala mëndra statöra trat fora n te ri cortel, deach’ al n’ â no na lovira no n scarpel, y â porvé da ti al ficé danter i slefs.
Spo te chiriaraste n ert o n mistier che te plej
Ne stede a me fá indô pité!
Massa bugn chisc aragnoc!
Al ê en manighins y al tremorâ dal frëit.
Denant ói ciamó n cadrel de zücher
Te chëra s’ â l’ üsc de ciamena daurí impuntassö y al ê gnü ite cater loi fosc sciöche le malan, che portâ söles sciables n pice scrin da mort.
I ne te capësci nia, â dit le buratin, che metô bele man da tremoré dala tëma.
Tratan ch’ al se desperâ a chësta manira s’ âl pié ti ciavëis sciöch’ sc’ al ess orü s’ ai trá fora;
Chisc sentimënc te fej onú.
I ó ti al lascé fá d’ arjënt y d’ or y cun i botuns de brilanc.
Ciodiche iö, mia picia Muntagnola, sun n buratin zënza fondamënt
Mo deach’ i vëighi che t’ es n pësc, che t’ as la fortüna da baié y da ponsé sciöche iö, ói ince iö te traté cun bela manira.
Pësc fac insciö ne me recordi mai d’ avëi mangé!
Spo cüreste indô pro la büja cun n pü’ de tera,
Y al ê bele plü co döes ores ch’ al dormî dër toch,
Sciöch’ i podëis bëgn s’ imaginé, â la Fata lascé pité y scraié le buratin por na buna mesora
Pinocchio â paié öna na monëda por süa cëna y por chëra de sü com­pagns y spo êl pié ia.
Indoman zedaraste da ester n buratin de lëgn y te deventaras n möt sciöch’ al alda.
Chësc paisc ne ti somiâ a degun ater paisc dl monn.
Pieté, signur Comendadú!
Ma che iö á metü man da sciampé, â cunté inant le buratin, y ëi tres do,
Ciamó no, mo al te romagn ma plü püc menüc de vita, deache te n’ as nia boiü la medejina che t’ ess varí dal borjú!
Vëigheste mo, â osservé Geppetto, ch’ i â iö rajun da te dí, ch’ an ne pó nia s’ ausé da ester no massa ziti no massa möli.
Do na te slomenada dada indortöra, s’ un sciampass pö chi püri assassins, al me pé da i odëi, sciöche le vënt.
Y sc’ i vëgni cun os, ci dijará pa mia buna Fata?
Da odëi ch’ al ti ê gnü stracé fora dles mans chël pësc ch’ al ess tan ion mangé, â le pëiapësc ma mudé corú dal sënn.
Bëgn bëgn, â scraié Pinocchio döt dessené, pón savëi, Papagal zënza cherianza, ci che t’ as tan da rí?
Al é n canaia, n fraidiun, n slondernun
L’ incuntarái mo tla ciasa dla Fata?
Pinocchio ê senté sö y le ciar â metü man da se möie.
Mo canch’ ara â odü ch’ al s’ â mudé, ch’ al â i edli che ti tomâ oramai fora dala gran desperaziun, âra batü adöm les mans dala compasciun.
Zënza ne möie gnanca i slefs âra dit cun na usc sotida ch’ al parô ch’ ara gniss dal ater monn:
Sc’ al s’ ojô capert petâl le nes cuntra let o tles scëibes dl vider,
Tratan êl oramai passé cin’ mëisc ch’ ai fajô chësta bela vita da jalzan.
I ó che te me prëies pordenanza, iö ne sun nia n cian!
Al s’ â aposté mesa na nusc y n pice toch de pan y â lascé te taí döt cant.
A ci moda este pa resté cun les iames incognades danter chisc fers taiënc?
Tol ma chiló chëstes cin’ monëdes d’ or.
Chi podess oghé da fá füch.
Sambëgn, deach’ i ó jí a scora y mëte man da studié indortöra.
No, no, no, mi püre pere no!
Sëgn spo, â dit la Olp, vaste ia da chë roia dlungia, toles na condla d’ ega y bagnes le terac olache t’ as somené.
I ti jiss ia pormez y ti scraiass tl müs:
I ne sa nia, pere, mo cherdedemela:
I mituns sciöch’ al alda stima, y tö deperpo
Da aldí chi scrais tan taiënc, êl gnü te ciamena na bela picia muntagnola che stô tl’ alzada dessura.
Che, sc’ al n’ é degügn?
Do cin’ mëisc de vita da jalzan sënt Pinocchio, cun gran morvëia, ch’ al ti spizora n bel per d’ orëdles da müsc, y devënta n pice müsc, cun la coda y döt cant.
Al me desplej pa propi da ves fá la gola;
Le maester ti al dijô vigni de y ince la buna Fata sighitâ da ti al recordé y da ti al dí tres indô:
Y deperpo ch’ al dijô insciö, pitâ Pinocchio sciöche n desperé.
Y do les avëi tofé les âl sciuré te na condla öta.
Baldi, i sun sté n ri fi.
Da sëra ván spo a dormí y le de do da doman mëton indô man danü.
Cianta ma tö, mi bun Saioch, coche te mines!
Y iö l’ á porvada paian lassura, deach’ al m’ é sozedü de vigni sort de desgrazies.
Te desses ince tö te stufé da jí a scora.
Ciodiche i mituns che ne ti mët nia averda ai consëis de chi che nen sá deplü co ëi, ti vá dagnora adincuntra a val’ desgrazia.
Berba Cherscia ti scinca le tlapun a so amich Geppetto, che le tol da se fá n buratin demorvëia, che sais da balé, da mené la sabla y da fá corëtes lomberdes.
Y al s’ â tert ia na legherma.
Ci oste pa ch’ i fejes chiló, su sön chësc monn?
Sc’ ara é insciö, â scraié Pinocchio cun coraje, lovan sö y sciuran demez süa ciüria de pasta, sc’ ara é insciö, sai bëgn ciun che é mi dovëi.
S’ la rion ti â Alidoro sport ia la toza dërta al buratin che ti l’ â tignida dër toch por sëgn de gran amizizia
Tl Ciamp dai mirachi, indoman dadoman, canche sorëdl vá sö.
I arëis bëgn rajun, â injunté Pinocchio, mo iö ne mangiará mai ordöra nia monada.
Do chë secunda scoriada, s’ â Pinocchio atira calmé y n’ â plü dit ater.
Odon te n iade la mort dan da d’ ël, â le buratin metü man da tremoré tan dassënn, ch’ al ê ma les lisöres de sües iames de lëgn che stlinghinâ y les cater monëdes ch’ al â ascognü sot la lënga ite.
Te me fajaras le cian da verda.
I sun gnüs a te tó, â respognü le maiú di loi.
Tan lunc él pa da chiló cina söla spona dl mer?
Do che les iames s’ â desgransé, â Pinocchio metü man da jí dassú y da salté ia y ca por sgabüz, cina ch’ al ê pié da porta fora y jö te strada y s’ un ê sté.
Pinocchio â nodé inant, tres aper la spona.
Al sará jü a gosté, â respognü un dlun rion.
Y sön chëra ti êl jü pormez al müsc a man dërta dl pröm per y orô salté lassura.
Avisa sciöche düc i paisc zivii aldiss da ester!
Mia buna Fata ó ch’ i röies denanch’ al vëgnes scür.
Canch’ al â capí ch’ al ne jovâ nia da mazé, âl dala desperaziun metü man da dé de pisc y da pugné cuntra l’ üsc.
Chësc n’ é nia val’ por nos, nos sun ausá a na miú spëisa!
An mëss odëi ite, mi bun möt, â dit lassura la Colomba, che sce la fan é grana assá y sc’ al n’ é nia d’ ater da mangé, é ince les arbëies bunes!
Al s’ â pié cun les mans te trames les orëdles y les tirâ y les destirâ döt rabius, sciöch’ sc’ al foss les orëdles de n ater.
Ai cunta ch’ al é n malan de n craut, n slonder, n dër maradët
Le püre buratin, fora de ce dala gran contentëza, â rengrazié mile iadi la Olp y le Iat y ti â impormetü dër na bela scincunda.
Do na mesora s’ â la porta daurí.
Al jô ia sciöche na bala da stlop.
Sön chëra êl gnü sön vider na bela möta dai ciavëis turchins y dal müs blanch sciöche na figöra de cëra cun i edli stlüc y les mans incrujades söl piet.
Ince incö podarái indô me mangé ite la punza plëna de pësc!
Sön chëra ti âl parü da odëi tl müdl dles scoadöres cizé de toronn y de blanch, che parô avisa n ü de iarina.
N bel momënt aratâl da ester rové te n post sigü.
Pinocchio röia sön l’ isola dles Ês laurantes y incunta indô la Fata.
Al n’ â nia pordejü da rové la parora, ch’ al â sintí na brancia tl col y ch’ al â aldí chës döes burtes usc che le manaciâ:
Y ai â rit y rit y rit ch’ ai messâ se tigní le vënter.
Tlafinada ti â dit le buratin, cun na picia usc smilënta y ducia sciöche la mil, a so compagn:
Rodunt canche le pëiapësc ê por sciuré Pinocchio te fana, êl gnü ite tl ander n gran cian che ti ê jü do a chël tof sterch y dala saú d’ apraté.
Y le salt ê sté tan bel, che i mituns â lascé da rí y â metü man da scraié
Mo iö, mi bun möt, n’ á pa plü nia da te dé.
Y al s’ imaginâ bele ch’ ai foss jüs sot y sofiá.
S’ architun ma n valgügn menüc corajö da chë colombara!
Pinocchio saltâ, mo le cian ê majer da salté.
Mi amich é massa ala buna y ne s’ la sënt nia da respogne.
I t’ ai dess bëgn ion, ti â chël respognü coienan, mo propi incö ne pói nia t’ ai dé.
Danter düc i mistiers dl monn nen n’ él ma un su che me scusass vera­mënter.
Ne sté a ti avëi crëta, mi bun möt, a chi che t’ impormët da te fá rich da n de al ater.
Mo le püre cian â na fan por cater, al binzelnâ y menâ la coda sciöche da dí:
Le püre buratin ê resté dailó sciöche striné, cun i edli stari, la bocia daverta y les scüsces dl ü tla man.
La fraidité é dër na burta maratia y da chëra mësson ciaré da varí atira, bele da pici insö:
Al é n cunt dër saurí, â respognü la Olp, n cunt che te pos fá söla piza di dëic.
Un de chisc medri â lascé sü compagns, ê jü pormez al büsc dla ütia y â dit bel daplan:
Dailó él ciamó les sorüces che m’ la mangia jö dl ce!
Inurcaltan s’ âi pa impó stufé da aspeté.
A scora ói incö naota imparé da lí,
Canch’ al metô man da gní scür â la Colomba dit:
Al ê na manira sciöche n’ atra da ti mostré ai atri so bun cör.
Sön palch odôn Arlechin y Pulcinela che stritâ danter ëi
Mo le mer é incö dër ri y chë picia barca manacia da jí sot
Dëideme, mi bun Pinocchio!
Süa morvëia ê dër grana canch’ al s’ â intenü, ora ch’ al â albü trat la linterna sot le mantel fora, ch’ al ê laite n möt impede n meder.
O sc’ i le cojess ma püch y m’ al boiess?
Sce i atri s’ un vá fora de porjun, ói ince iö m’ un jí, ti â dit Pinocchio ala verda de porjun.
Sciöche sëgn d’ amizizia y de stima particolara te lasci chirí fora a te, coche t’ os gní cujiné.
Ci orëise pa fá, nos mituns sun düc canc anfat!
Porchël âl dit cun na usc da ofenü:
Ciodiche iö sun deventé n gran signur.
Incö vái a d’ ascuté i sciuroc y a scora jarái indoman.
Ma che te le sais, te n döes o trëi ores ne saraste plü no n buratin, no n möt
Impede fá le slonder fora por les plazes vá pö a te chirí val’ laur y impara da te davagné le pan!
La Colomba â lascé jö Pinocchio ia por tera.
Deperpo che dötes les porsones pita o savaia almanco da s’ assuié ia i edli, canch’ ares se mëna picé de zacai, â Mangiafüch le viz da strinidlé vigni iade ch’ al se smorjelâ indortöra.
Ci aste pa fat cun tüa toza?
Bel sön chëra êl zacai che mazâ a porta.
Chël bur mostricio, che ciarâ fora sciöch’ sc’ al foss de lat y mil, rodâ vignitant cun n ciar fora por le monn.
I n’ ess mai miné che les arbëies foss tan bunes!
Bele indoman, â injunté la Fata, metaraste man da jí a scora.
Mo incö éra mia chësta ciamena, â dit le buratin, y sce t’ os propi me fá n plajëi, vátun atira y ne sté plü a t’ oje.
Inultima ti âl metü la ciavëza y i â mené sön plaza dl marcé, cun la speranza da i vëne y da trá fora n bun davagn.
Ora ch’ al ê rové söl stradun s’ âl ot foraijö a conscidré la planöra dessot.
Mo le momënt plü burt por chi dui desgraziá, savëise ciun ch’ al ê sté?
Al â damané düc chi ch’ al â incunté sön strada, mo degügn ne l’ â spié.
Te ci monn sunse pa condaná da vire?
Mo ara n’ â nia podü se paré chësta vöia, deache le cian mastin y Pinocchio â fat lové sö n te stöp do strada
Al s’ â intenü cun dër na gran morvëia che les orëdles ti ê chersciüdes plü co na spana.
Sce le bataporta é sparí, jarái inant mazan cun i pisc.
Do le nes ti âl fat la bocia.
Al â trat n saltun y â brancé cun la bocia chël fagot infariné.
Chël da mangé, bëre, dormí, me devertí y slonderné dadoman cina da sëra.
Ne saste nia tan buna che la fortüna l’ á cun me?
Che s’ la godô pa deplü, che ê pa plü contënc co ëi?
Mo spo, â injunté Pinocchio, este bëgn sigü ch’ al n’ é propi degönes scores te chël paisc?
Y olá orëise pa me condüje?
Ví ma ca y tëgn sot le ciapel‘ y iö m’ á ciafé chël svat d’ ega söl ce, deache perié do n pü’ de pan n’ é mine valch da se dodé, caós nia?
Mi pere sará indoman n gran signur, deache fora de chëstes cater monëdes nen deventarál duimile.
Spo vá mefo, piec por te!
Impede jëmi y lamënc gnôl fora versc da müsc:
Imaginesse le püre Pinocchio!
Te n döes o trëi ores deventaraste n dër müsc, sciöche chi che tira le gratun y che porta i capüc y la salata söl marcé.
Dede na tria, sbiri ch’ i ne sëis nia d’ ater!
Mo al ê sté, da dí ch’ an dij, na bota y na resposta.
So müs ê döt strassomié y cinamai la piza dl nes, che ê bele zënza feter dagnora paroma, ê gnüda bröma dala gran tëma.
Ciodiche i scolars che stüdia fej jí sot de tai coche nos che n’ á degöna vöia da studié.
Le buratin n’ â nia respognü.
Oh ci burta maratia che la fan é!
Poester por odëi ciamó n iade co che t’ un sciampes demez da tüa ciasa?
Mo grana ê la delujiun, canch’ al â orü mangé y s’ â intenü che la pücia ê de ghips,
I ves surandun chësc craut ferí al ce.
Al ê rové te paisc ch’ al ê scorënta nöt.
Pinocchio â fat dles dötes da rové sön spona, mo döt por nia.
Ch’ al ais ince ël le borjú de n müsc?
Pieté, signur Mangiafüch!
Al n’ ê nia ciamó passé na cherdora che la picia gücia rovâ indô adalerch.
Canche le mort pita, é chësc n sëgn ch’ al é sön tru da varí, â dit cun usc solëna le Corf.
Êste munter o dormîste canche i medri é gnüs te curt?
Düc i mituns restâ inamorá pornanch’ ai l’ odô.
Tan valënta ch’ i sëis, mia buna Fata, â dit le buratin tratan ch’ al se suiâ ia i edli, y tan bun ch’ i s’ ó!
Paí ê le möt plü frat y le maiú sbire de döta la scora.
Amesa chë sort de confujiun y de inciornimënt êl na spina dër ficiosa che ti sbujâ le cör:
Sc’ i t’ á sconé te, mëssi fá mëte ël te füch, deach’ i ó avëi mi mot apraté sciöch’ al toca.
A s’ odëi, Paí, fá bun iade y godetela y recordete val’ iade di amisc!
Coch’ ara ê jüda che berba Cherscia, n tistler, â ciafé n tlapun che pitâ y riô sciöche n möt.
Chësc iade ê le püre berba Cherscia tomé ia sciöch’ sc’ al ti ess dé jö le tonn.
Da odëi les flames che rovâ tres plü y plü insö y deach’ al n’ orô nia fá la fin de na colomba apratada, â Pinocchio trat n bel salt jö dla piza dl lëgn, saltan indô inant por i ciamps y i vignëis.
Do che la fan â bel plan lascé do da ti morde ti baroc, âl alzé i edli por rengrazié süa benefaturia.
Pinocchio ê atira salté ia, s’ â rampiné sciöche na schirata sö por la berba dl buratiná y ti â dé n bel gran baje söla piza dl nes.
Impede mazé a porta, êl zessé debota de n vint vari.
Ciodí n’ ascuteste pa nia sö mi consëi?
Por fortüna ê la spona dl mer oramai dlungia y an odô le mer püc vari dainciará.
Sciöch’ al é saurí da s’ imaginé, â Pinocchio rengrazié mile iadi le buratiná, â abracé un por un düc i buratins dla Compagnia, ince i jandarms.
Che mi amich ais propi la medema maratia co iö?
Mi möt, â dit la Fata, chi che baia insciö röia scialdi o te porjun o t’ ospedal.
Pornanch’ al ê sté te ciasa, â Geppetto atira tut ca les massaries y â metü man da ziplé y da se fá so buratin.
Ai stô ert, ai ê fraciá adöm, ai sciafiâ apëna da trá le fle.
Insciö ti â la Fata, cun döta la paziënza de na buna uma, metü tla bocia ciamó n pü’ de zücher.
Imaginesse pö, coche düc ê romagnüs, canch’ ai â trat sö n pü’  i linzos y s’ â intenü che chël che pitâ y sustâ ê Pinocchio.
Tan plü bel ch’ al foss sté, sc’ i foss jü a scora!
Por dé da intëne ch’ al â capí, â le Cian-barbun mené n trëi o cater iadi ia y ca la vaina de sëda turchina ch’ al â iadedô y ê pié ia sciöche n ciaval da rait.
Al s’ un ê jü a ciasa mol sciöche n ponjin y sfiní dala stanchëza y dala fan.
Le cian, che porvâ da alzé le ce fora d’ ega, â i edli döt sprigorá y spordüs.
Le medemo mal ái ince iö.
Al â metü sura na fanicia sön na cialdira plëna de bordigun.
Spo davagnarái tröc grosc cun mi savëi,
I sun iö, â respognü na usc.
Y to pere y tüa uma, ési ciamó en vita?
Te chël ander, minâl, mëssel ester n füch.
Pornanch’ ara â albü dit chësc, s’ â la möta desfanté.
Nos jun söla spona a ti ciaré.
Spo âl alzé i edli, ti â ciaré plëgn d’ amur y l’ â damanada:
Mineste propi ch’ i ois perde l’ ocajiun da ciarcé n pësc tan rer?
I dui amisc ne fajô nia d’ ater co se ciaré un cun l’ ater sciöch’ sc’ ai s’ ess coiené.
Y le buratin â coiü sö le Tratat de Cunc, ciarié ite cun cartun y bragamin y ti l’ â mostré al carabinier.
Vá ma, mo mët pa averda da ne t’ inrabié nia.
Rové a ciasa n’ ora denant o n’ ora dedô, chël é anfat.
Sce tö ne te tëmes nia da nos, ne se temunse gnanca nos da te!
Spo s’ â Geppetto tut so bun tlapun, â rengrazié berba Tone y â dé ota cuntra ciasa dlun zotoran.
Inultima êl por fortüna capité n carabinier che â aldí döta chë vera y deach’ al minâ ch’ ara se tratass de n polerin che ti ê sciampé a so patrun, s’ âl impunté plëgn de coraje cun les iames dalerch amesa strada por l’ archité sö, ch’ al ne sozedess nia de maius desgrazies.
Da l’ odëi saltan y fajon corëtes lomberdes da piz a ciantun, ligher y contënt sciöche n galüc de pröm ciant, ti â la Fata dit:
Al â messü passé döt le rest dla nöt cun un n pe ia por tera y cun l’ ater tl’ aria.
Al tonâ y al tarliâ y i â na gran fan.
Düc i mituns, â dit lassura Geppetto, dij insciö canch’ ai ó arjunje valch.
Paí ê gnü cumpré da n paur, a chël ch’ al ti ê sté ia le müsc le de denant
Recordete che da s’ istruí y da imparé n’ él mai massa tert.
Deach’ i n’ ân gnanca n’ aresta de pësc da ti dé, ci á pa fat mi amich, che á propi n cör gran sciöche na munt?
Nia ma un n scioldo, â respognü le ciarboná, mo cater t’ un dái, sce te me dëides trá a ciasa chisc dui gratuns de ciarbun.
Por la miú, aratâ le buratin che ne ti â nia massa crëta, êl damí da se sciuré indô t’ ega.
Le buratin, che ê indô jü te cité, â metü man da cumpedé i menüc un por un.
Al â metü man da pité, da trá beriuns, da bate le ce cuntra le mür.
I aspeti mi pere, che messess rové chiló adalerch da n momënt al ater.
Dër bun, ara me vá sciöche a na sorücia sön na mora de ciajó da graté.
Le Cian-barbun ê vistí sö da gucer cun le guant da festa.
Imaginesse la ligrëza de Pinocchio da se sintí lëde.
Y do na saltada desperada de feter döes ores, êl finalmënter rové dlun fladan dan da l’ üsc de chë ciasota y â tlocoré.
Por desgrazia él tla vita di buratins dagnora n mo che rovina döt cant.
O n’ aldise nia ch’ i baii y pënsi sciöche os?
I ves impormëti, â dit le buratin dlun sustan, che da incö inant sarái pros
Mo co passon pa i dis tl ‚Paisc dala belaita‘?
Al foss bëgn bel sce le zücher foss ince na medejina!
Tratan ch’ al baiâ insciö döt scomoiü, ti parôl da aldí dalunc na musiga de sciuroc y de colps de tambüre:
Chël pice müsc nen n’ á na acia, mo i ti á dit döes de beles parores tles orëdles.
Pinocchio ti impormët ala Fata d’ ester pros y da studié, deach’ al é stüf da fá le buratin y ó deventé n pros möt.
Ou, signur pice berba, ti â spo Pinocchio scraié al patrun dl ciar, savëise ci ch’ al é danü?
Ci orëise pa da chëst’ ora?
Porvia dla pasciun maturlina da studié sunsi gnü verc da trami i edli.
Al me desplej, â dit la Ciuita, da messëi ti dé decuntra al Corf, mi amich y colegh dër stimé:
Al â dé ca na riüda che ne se rovâ nia plü.
Y do avëi trat fora dui cortí lunc y taiënc sciöche rasus, zaff
Ciodich’ ai m’ á mangé ia i pisc.
Da olá toli pa l’ ardimënt da me presenté dan da mia buna uma?
Ví cun nos, i te menarun tl Ciamp dai mirachi!
Pinocchio ti ê gnü venü al diretur de na compagnia de paiazi y de saltadus da corda
Te chël momënt â n merlo blanch, che s’ un stô sön si de tru, indô fat so vers y â dit:
Sön düc i mürs dles ciases podôn lí dër de beles cosses, scrites sö cun ciarbun, sciöche chëstes:
Che me fajará mo mai le jopelin nü?
Sc’ al capitëia l’ ocajiun, nen baiunse pa ciamó.
Al ê na isola amesa le mer.
Te chëra â i mituns, che â oramai rové da trá sü libri, odü nia dalunc le poch de libri dl buratin.
Y al ti â indô ciaré avisa y do l’ avëi conscidré bëgn dër indortöra y de vigni vers, âl dit inultima:
Zënza sté a perde tëmp, êi passá fora por la cité.
Y do ch’ al â strinidlé n cater o cin’ iadi, âl aspané i brac y cun usc saurida ti âl dit a Pinocchio:
Ester ch’ i m’ á tut na te bria da fá n buratin sciöch’ al alda!
Ti ciampoprá incëria n’ aldîn flaternan ­gnanca na fëia.
Sön chësta êl gnü fora le buratiná, n berba burt y da temëi, ma bele da ti ciaré.
Pornanch’ al se stüfa pëiel ia de n ater vers y spo s’ un n’ él pa!
Te m’ as fat n gran sorvisc;
No jí cun chël pesta de n Paí, deache Paí é n stlet compagn y ne sciafia da t’ aconsié nia d’ ater co da fá dl mal!
Al ê deperpo na picia pera d’ ermo sön chëra ch’ al ê scrit cun de gran lëtres chëstes parores de doreja:
I ess bëgn albü plü ion sc’ ai n’ ess nia respeté mia dignité!
Ai â aspeté che la barca gniss indô sura ega ia, mo degügn ne l’ â plü odüda.
Mo tan avisa ch’ al ciarâ, n’ odôl nia d’ ater co cil, mer y vignitant val’  vela de na barca, mo tan dalunc ch’ ara parô tan picera co na moscia.
Mo canch’ al ê por ti al dé ia a so amich, â le tlapun dé na dërta scassada.
Al é sté le mede che m’ l’ á scrita dant, deach’ i m’ á fat me a chësc jenëdl.
I dô ponsé sura denant!
Saste che, tratan che t’ ês te cité, é la Olp y le Iat gnüs derevers tl ciamp.
Al n’ é por nia che te stas a porvé!
Liedeme y sciuredeme coraia te chës flames.
Y coch’ ara â orü ester, êl rové amesa na plaza plëna de jënt,
Do che chi püri mituns adorbá ê un indolater deventá müsc, s’ ai tolôl döt ligher y contënt y i menâ sön i marciá y söles lizites di tiers.
Leva sö impé y ví cun nos.
Fála ma buna spo y bun iade!
Te chël ciamp fejeste na picia büja y te mëtes ite por ejëmpl na monëda d’ or.
Mineste che n pësc de chë grandëza stais a d’ aspeté canch’ ara te scüsa a te?
Impede t’ un dé ota a ciasa, aste ma bria da gní cun nos.
Pornanche le pëiapësc l’ â albü tut fora, âl daurí sö dala morvëia sü gragn edli vërc y â scraié propi n pü’ sprigoré:
Chës porsones é pa massa da cherianza, da ne respeté nia osta dignité.
Sc’ an stess a ti ascuté sö, se metess düc tl ce da ester nüsc peri y nüsc maestri
Spo s’ âi ot cuntra Pinocchio y do ch’ ai s’ al â metü danter ëi, l’ âi comané cun usc da soldá:
Al n’ â pordejü da alzé la iama, che la Bisca s’ â avërt sö te n aiet sciöche na süsta destenüda.
Le de do da doman, canch’ al gnô bel plan lominus, s’ â la porta finalmënter daurí.
Da aldí chëstes parores s’ â i dui müsc archité ia.
Y cara ê pa chësta sorpresa?
Ma che oramai él tert y al ó ester paziënza!
Ci é pa mai döta chësta morvëia?
Sintin d’ ester bel da su amesa chë contrada dejabitada, âl ciafé tan n gran incherscimun ch’ al ti gnô da pité.
Spo s’ âl metü a ciaré de vigni vers, sc’ al ess forsc spié sön chë gran splanada d’ ega na picia barca cun n pice berba laite.
Les strades busiâ de porsones che saltâ chiló y dailó por le fatissó:
Al â odü na gran bisca lungia de travers ia por tru, che â la pel vërda, i edli da füch y la coda da na piza che fomâ sö sciöche n ciamin.
N so compagn de scora, n cer Pinocchio
I prëii pordenanza, â dit lassura Pinocchio, i sun ince iö n malandrin.
Chël bun tof m’ á fat gní apetit.
Y Pinocchio â stlüt i edli y â savaié da dormí.
Le buratin, chël che stá te ciasa cun la Fata.
Crëieme, sce te ne vëgnes nia, te moiarára.
Intratan metôl man da gní de y ai ti saltâ tres ciamó do.
Canche Alidoro s’ â ciafé la sëmena che jô te paisc, êl sté chit y â lascé jö l’ amich Pinocchio bel fin ia por tera.
Mo canch’ al ê sön porta, s’ âl recordé ch’ al â les orëdles da müsc.
Y sc’ i ciafass impede mile, duimile monëdes söles rames dl lëgn?
Se tëmera mo forsc che les netores te manges?
Ou, os, signur pësc, me conzedëise na parora?
Le defet su ch’ al â, ê chël da se lascé ite cun demassa compagns.
Ah, spo, mia picia Fata, sc’ ara vá, oressi ti jí adincuntra!
Düc i atri á le dovëi da lauré.
Vé pa, sce te lasces impizé dala fraidité!
Ci sará mo mai chësta musiga?
I t’ al á impormetü, y sëgn stál döt a te.
Y dailó âl dé ca na scena nia da crëie, sc’ ara ne foss nia stada vëi.
Oste gní apraté te fana o oste plü ion gní cöt t’ ola cun pria da tomates?
Canch’ al ê indô revegnü, êl ponü sön n canapé, y la Fata ê dlungia d’ ël.
Indoman röii da ester n buratin y devënti n möt sciöche tö y sciöche düc i atri.
Do na saltada de chinesc chilometri, ne ti ê Pinocchio nia plü.
I ê tres ciamó plü mort co vi, sladé ite chiló söla spona dl mer, canche le vënt m’ á mené da dalunc adalerch n bun tof d’ arestí.
Deach’ al ê tan bur tëmp y plovô sciöche le cil foss davert, êl jü rodunt dan ciasa dla Fata, minan da mazé a porta y da se fá daurí.
Düc sü amisc y compagns de scora dô gní inviá por le de do a n gran gosté tla ciasa dla Fata a festejé deboriada le gran avenimënt.
Y te le deventaras, sce te savaras da t’ al mirité
Crëiemal, i ne sun nia sté iö!
Iö sun le Saioch-baiënt y i stá bele da passa cënt agn te chësta ciamena.
Pinocchio â stimé zënza se lascé sö.
Deach’ al ne savô nia co le cherdé por inom, ti â le buratin scraié ia dadalt por se fá aldí:
Mo él propi vëi, â damané le buratin, che te chël paisc n’ á i mituns mai bria da studié?
Sc’ i te dëidi, m’ impormëteste da me lascé en pesc y da ne me salté nia plü do?
Y deach’ al n’ ê nia lëgna assá da rové da le cöje y da l’ apraté,
Iö restass bëgn ion chiló
Y le maester me l’ â pa tan dit!
I-a, i-a, stran ne sunsi nia bun da dlotí!
Por ne gní nia dala paziënza, savaiâ Geppetto da ne s’ intëne nia y â ma lauré inant.
Al é le miú pere dl monn, coche iö sun le fi plü ri ch’ al pó ester.
T’ ál pa forsc cunté de me?
La ligrëza dl buratin ne vára nia da descrí;
Mo iö ne sun nia sciöche i atri.
Rovan tla curt dan ciasa, l’ âl sciuré ia por tera.
Insciö impararál bëgn da ne se ficé nia plü ite tles chestiuns de d’ atri.
Chi tü bur compagns de scora é dessigü bugn tert o adora da te destó dal stüde y magari da te trá ite te val’ gran ­desgra­zia.
Buna nöt, Pinocchio, y che le cil te straverdes dai assassins y da rové te n dër paltan!
I pësc, minan che chi libri foss patüc da mangé, gnô adalerch a schires feter sura ega ia.
Indoman finalmënter gnarál ejaudí to dejider!
Pinocchio vëgn pié da n paur che le mët a fá le cian da verda pro n stalot dles iarines.
Le Valtú ê joré demez y do dui menüc êl indô gnü y â dit:
Co sciafieste pa da le dí, sce te ne l’ as gnanca ciarciada?
Ara ne m’ la pordona dessigü ne nia
I á capí, â dit spo un di dui, i messun le taché sö!
Danter chësta meja de pitochi y de püri cosci che se dodâ, passâl vignitant n valgönes güces nobles cun laite o val’ olp o val’ agacia lera o val’ valtú.
Inultima ne l’ odôi nia plü y ai ne l’ â plü spié.
Sciöch’ ara ti ê jüda a Paí ne sái nia.
Y i assassins do, dagnora do, zënza ne se stancé.
Vëigheste chël buratin taché sö che pingolëia da na rama dl Gran Rou?
Bëgn bëgn, jora debota sön chël lëgn:
Vá ma a invié tü compagns ch’ ai vëgnes indoman a gosté;
Le püre buratin â urté da pesté te na tënora che ê gnüda tenüda dailó da n valgügn paurs, por pié chi gragn medri
Díme, möt, ci fejeste pa cajö?
Ma bun che iö ne sun nia n pësc!
Da ponsé che t’ âs metü tl ce d’ orëi t’ un dé ota y jí a ciasa da tüa Fata a perde tëmp da studié!
Y tö, cer buratin, ciodí aste pa tö chë ciüria de bambesc trata jö cina sot al nes?
Spo âl trat fora n te ri ciadin de lëgn plëgn de farina y â metü man da sfariné chi pësc un indolater.
I sun lisier sciöche na plöma.
Dër bel dilan, signur Pinocchio, ch’ i m’ ëis sparagné la fadia da spaché la scüscia!
Düc i mituns cunta tres indô la medema storia, canch’ ai ó arjunje valch.
Galopëia, galopëia, ciavalin, ch’ i röies a dërtora!
Y ci pói pa fá da m’ al mirité?
Ai ê bele daimpró y jô bele ite por paisc, canche n bof de vënt tirënt ti â tut la ciüria jö dl ce a Pinocchio y l’ â soflada n diesc vari dainciará.
Püre Merlo, ne l’ essel pö mai dit!
Pinocchio n’ â nia mangé, mo tocé jö.
Mo aspetan y aspetan y n’ odon comparin degügn, propi degügn, ti êl tomé ite so püre pere
La Fata ti â tut demez le plomac.
T’ un ês jü ch’ i ê na te möta, sëgn che te me vëighes indô sunsi deventada n’ ëra
La scüscia ne me vá nia jö.
Sön balcun de vider s’ âl lascé jö n gran valtú.
Olá oste pa ciafé n paisc plü sann por nos mituns?
Al n’ â nia ciamó dé le pröm vare, ch’ al â sintí na brancia ti brac y â aldí döes de burtes usc ciaoles che ti â dit:
Sön chëra âl metü man da scraié döt sprigoré:
I l’ á odü l’ ultimo iade dan da trëi dis söla spona dl mer.
La Fata se stará bele cun fistide por me.
Bëgn bëgn, ciarun da s’ la fá fora sciöch’ i fajô cun le defunt Melampo y te saras contënt!
I ne sá nia coch’ ara é jüda, ara é mefo stada insciö, che n bel de ê chësc tlapun capité te bercstot de n tistler vedl, che â inom berba Tone,
Sön chëra êl pié foraijö por la strada traversala y â metü man da salté sciöche le tunder.
Insnöt messarái pa ma la dé sö y me mangé le mot mez crü, mo n ater iade, divert a chël ch’ ara ti toca!
Spo conesciaraste ince Geppetto?
T’ un capësceste fora tö cun le puls?
Le boché ê scialdi pesoch y le buratin, che n’ â nia la forza da le porté cun les mans, â capí ch’ al ê da le porté söl ce.
Y te fejes le cian da verda?
Ci che ê sozedü dedô é na storia nia da crëie y i s’ la cuntará ti capitui che vëgn do.
Me daste cater scioldi sön chësta fibla nöia?
Canche Pinocchio s’ â recordé ch’ al n’ â mangé döt le de nia, â so magun metü man da bruntoré, ch’ al ti gnô imënt d’ avëi apetit.
Berba Tone, döt contënt, ê atira jü a tó jö de banch da tistler chël tlapun che ti â fat tan de pora.
Al é sté le mede che m’ l’ á scrita dant, deach’ i m’ á sberié n pe.
Al â pité döta nöt y dadoman canch’ al gnô de pitâl tres ciamó, scemia ch’ al ne ti gnô plü degönes leghermes.
Pornanch’ al â lascé da novëi, s’ â Pinocchio metü sön tru da jí a scora cun süa bela fibla nöia sot al brac.
Do ch’ al â albü dit chësc, s’ âl atira metü sön tru y ê pié ia cun vari asvelc,
Sciöch’ al é saurí da s’ la imaginé, êi deventá te püc menüc ­amisc de düc.
La fan chersciô y ara chersciô tres plü y plü.
L’ ostaria dl Iamber Cöce.
Sce t’ es incö delibré dala stüfa di libri y dles scores, chël m’ este pa ma de debit a me, a mi consëis, a mi fistidi, le daste pro?
Mi bun möt, iö sun n sgnech y i sgnec n’ á mai prescia.
Canch’ al â odü ch’ ai ti condejô adalerch chël püre Pinocchio che petâ fora de vigni vers y scraiâ:
Pól ester la medema maratia?
Sciöch’ sc’ al ess sintí ch’ al ê sozedü val’ , âl metü man da mené les iames cun döta la forza ch’ al â ciamó.
Pinocchio â cunté dan dal vicare döt bel avisa coch’ al ê gnü trapolé iniüstamënter.
Da odëi chël buratin cun le ce impuntajö scarpetan tan dassënn, ti êl sciampé tan da rí ala Bisca, ch’ al ti ê ala fin, dal blot rí, cherpé n’ avëna söl piet:
Oramai ti ái impormetü a mia buna Fata da deventé n möt da fondamënt y i ó ester de parora.
I ne sun mine ciamó mort!
Spo pa, oste pié ia cun me?
Y insciö l’ âl pié iadedô por le col.
Ne saste nia dl gran avenimënt?
Pinocchio ê romagnü cun la bocia daverta y deach’ al n’ orô nia ti crëie al Papagal, âl metü man cun les mans y cun les aundles da ciavé sö le terac ch’ al â bagné.
Ne te dodeste nia da la tó vigni de tan avisa cun tü dovëis y da ester tan lezitënt te scora?
Sciöche sce zacai ti ess trat n sciüre tles orëdles, âl aldí te chël momënt na bela gran riüda.
Ci nen dijëise pa comá, sce iö ti vá do a mi fac?
Chël püre berba ê en manighins y defora novôl.
Sön chësc invit s’ â fat inant por pröm le Corf.
I ves prëii do la grazia por chël püre Arlechin!
Mo chë contentëza â doré püch, deach’ al â aldí zacai te ciamena che fajô:
Pëieste ia da su o en compagnia?
Sc’ ara é antia, ne l’ ói nia.
Sce te n’ es nia sté tö, che él pa sté spo che l’ á ferí?
Lascia ma fá tö, mi bel pice müsc, sce t’ as de te caprizi tl ce, pënsi pa bëgn iö da t’ ai mazé fora!
Pënsetela sura indortöra, Pinocchio, ajache te i das pa di pisc ala fortüna.
Tratan s’ âl abiné incëria n gröm de coriusc y de slondernuns.
Da aldí chël ladramënt ê le paur sprinzé fora de let, al â tut le stlop y â damané da vider jö:
Mo ci orëise pa che iö fejes, incastré ite döt le de te chësta porta?
Al â stlüt i edli, daurí la bocia, destrat les iames y do avëi dé na dërta scassada, êl romagnü dailó, stare sciöche n palfier.
Sön schidela êl na pücia, n galüc apraté y cater marili bi madüs.
N’ orëise nia la capí, ch’ i ne sun nia n pësc?
Dijedeme, galantom, ne savëise nia de n püre möt ferí al ce y che á inom Genio?
Chëstes parores pronunziades dadalt y cun usc gaierda â metü a pité düc i buratins che stô dailó a ti ciaré pro.
Le vicare ê n scimiun dla raza di Gorila,
I ó pa bëgn me recordé de chi loi fosc cun le scrin söles sciables
Cinamai i jandarms, scemia ch’ ai ê de lëgn, pitâ sciöche dui de te pici agní da lat.
Insciö sunsi pié ia de nöt y al ê n scür da ne crëie nia y porchël sunsi salté söl iade te dui assassins, imbacolá te dui sac dal ciarbun, che m’ á dit:
Do chësc ultimo avertimënt s’ un ê le patrun jü te ciasa y â stlüt la porta tiran ca le ridl.
Sce te ne me salves nia, vëgni apraté!
Do na mesora de tru êl rové pro n pice paisc, a chël ch’ an ti dijô Le paisc dles Ês laurantes.
Y tratan ch’ al se spazâ da jí, ti batôl dassënn le cör che fajô tich, tach, tich, tach, sciöche n’ ora da parëi canch’ al ti n’ é dassënn.
Belavisa â un di dui brancé le buratin tla piza dl nes y l’ ater l’ â pié tl montun.
I rí por chi totli che ti crëi a dötes les totlaries y che se lascia trapolé da chi che é ciamó plü maradëc co ëi.
Do i avëi albü stridlé y stridlé, i âl fat bi lizi sciöche dui spidli.
Y al ti â tut demez le ciol da cian.
Canche la batalia ê rovada, â berba Tone döes sgrafedades deplü söl nes y chël ater dui botuns demanco söl samare.
Sc’ al foss mefo zacai ascognü laite?
Al ê l’ ostí che gnô a ti dí ch’ ara â dé mesanöt.
A forza de moti êl sté bun da ti dé da intëne ch’ al ess ion dé ota.
La Olp, che ê zota, jô inant s’ asvacian sö por le Iat,
Do ch’ ara á bruntoré indortöra, se calmarára.
Iö diji che la miú cossa che n mede prudënt pó fá, canch’ al ne sá nia ci ch’ al á da dí, é chëra da scuté chit.
Y da ponsé che chël püre berba Geppetto ê resté a ciasa, a tremoré dal frëit en manighins por ti cumpré na fibla al fi!
Chëstes ciavatades danter mituns y mituns vá dainré fora bun.
Spo êl jü dlungia Pinocchio, â metü man da le smilé y danter l’ ater l’ âl damané:
Ince sc’ al fajô na burta müsa, â Geppetto i edli plëgns de leghermes,
Pinocchio n’ â nia pordejü da rové so rajonamënt, ch’ al ti parô bele da aldí ia do da d’ ël n rausciamënt lisier de fëies.
Spazete prëii pö tan bel, sce t’ aspetes ciamó mez menüt sunsi mort.
Mi cers pici leturs, la sorpresa ê stada chëra, che da se descedé s’ â Pinocchio crazé le ce y da se crazé s’ âl intenü
Y vignitant porvâl cun les mans da deslarié le ciol che ti strenjô le col y dlun pitan dijôl:
I savëis che le buratin â dër de pices orëdles da canch’ al ê nasciü incá
Olá jarái mo a m’ ascogne?
Canch’ i gnarun indô indoman, sperunse che te nes fejes le plajëi d’ ester mort y cun la bocia impuntassö.
Canche Geppetto röia a ciasa, mëtel atira man da ziplé le buratin y ti mët inom Pinocchio.
Chiló él, â dit la Fata y l’ â tut fora de n bosse d’ or dal zücher.
Tan de desgrazies ch’ al m’ é sozedü
Chësc toch de lëgn m’ é propi capité adaldërt:
Al â tut na gran ciüria de bambesc, s’ l’ â vistida y s’ l’ â trata jö cina sot la piza dl nes.
La fan, mi bun möt, n’ é nia na buna rajun da se tó le patüc che n’ é nia nost
Al pé de no, â respognü la Fata s’ la rion.
Ciodich’ an ti á mené a dí al Iat, che le maiú de süa cuada s’ á dlacé les tozes y manacia da morí.
Ne podesses nia prëibel me dé n toch de pan?
Al é na vita ch’ i fajess ince iö ion!
Tratan chë saltada desperada êl sté n momënt che Pinocchio s’ l’ â dër odüda.
I podess ves castié, mo tan da orëi crou ne sunsi impone nia!
Ai â mefo dit y fat tan dî, cina che le carabinier â indô lascé jí Pinocchio y â condüt chël pür’ porsona de n Geppetto te porjun.
Odon ch’ al ti ê sozedü a trami la medema desgrazia, impede resté mal y dala ria löna, âi metü man da se fá sëgn moion sües orëdles chersciüdes fora de mosöra
I mituns messess se recordé che na buna medejina tuta a dërt’ ora pó i stravardé da de burtes maraties y magari ince dala mort
Y canch’ i m’ á descedé, n’ êi nia plü, deach’ ai ê bele piá ia.
Chël che l’ â stlüta ê sté Pinocchio.
I s’ la cuntun pa atira inant!
Do ch’ ai â desfat fora i poc di libri da scora, âi metü man da ti sciuré ados les fibles, les gramatiches, i Gianetins, i Minuzzoli, les Cunties de Thouar, le Pulcino de Baccini y d’ atri libri da scora.
Bi chisc sarduns cun le ce!
Al â fat ciamó cënt vari inant y nia:
Dal gran dolur â Pinocchio metü man da pité y da fringhiní y dlun baudian âl dit:
Díme, â respognü la Colomba, conësceste, pól ester, danter tü compagns, n buratin che á inom Pinocchio?
I sun resté dötaurela tan gran co n zigher.
Nia d’ ater, â respognü la Olp.
Y ciodí este pa döt blanch?
Imaginesse n pice berba plü lerch co lunch, morjel y untic sciöche na tornedöra de smalz,
Y cun chëstes parores âl brancé ite cun trames les mans chël püre tlapun y â metü man da le mazé zënza compasciun cuntra i parëis dla bercstot.
Ti mostran Pinocchio ai jandarms, ti â le vicare dit:
Spo t’ aste ascognü les monëdes sot la lënga ite?
Zënza dí val’  d’ ater, ê Pinocchio salté söl spiné dla Colomba.
Co fajarái mo da me presenté dan da mia buna picia Fata?
Ci nen sarál mo mai de me, ci nen sarál mo mai de me, ci nen sarál mo mai de me?
Y sëgn ëise capí, mi pici leturs, ciun che ê le bel mistier che le pice berba fajô?
N valgügn â azeté atira y dër ion,
Le püre möt se racomanâ cun i edli!
Sc’ ai n’ ess spo propi nia la cherianza da s’ un sciampé, spo m’ un sciampassi mefo iö y la lasciass ester
Al s’ á zunché ia na toza cun i dënz y ti l’ á sciurada ia a chël püre tier, ch’ al podess se paré la fan.
Canch’ ai â indô albü fat mez chilometer, â Pinocchio aldí la medema picia usc debla che ti dijô:
Le cian s’ â indô metü sön tru de ciasa.
Y tratan che la Olp cuntâ insciö, s’ âra suié ia na legherma.
Scemia ch’ al ê ince ël plü mort co vi dal dolur y dala spordüda, êl impó salté a tocé so fazorel tl’ ega dl mer
Al é vëi, s’ â dit le buratin pian indô ia, i sun propi desgraziá nos püri mituns!
Sc’ al falass ma n’ ora cina ch’ i piëis ia, podessi feter aspeté.
Recordete che i mituns che ó fá do so ce y do süa manira, s’ un podará mal tert o adora.
La Olp ess bëgn ince ion ciarcé valch.
Spazesse, prëii pö tan bel, deach’ i möri dal frëit.
Díme, mi bel möt, oste ince tö gní te chël paisc fortuné?
I á capí, â atira dit chël frat de n Pinocchio, chësc paisc n’ é danz no fat por me!
Le de do â Mangiafüch cherdé Pinocchio sön na pert y l’ â damané:
So magun parô n cuartier resté öt y dejabité da cin’ mëisc incá.
I ves lasci os ponsé al dolur, ala dodanza y ala desperaziun dl püre ­Pinoc­chio!
Ciodiche chël ciamp é gnü cumpré da n gran signur y da indoman inant ne ti sarál plü conzedü a degügn da somené monëdes.
La ciaria é fata, â dit lassura le pice berba.
Pinocchio s’ indormedësc cun i pisc sura i borëis y se descëda le de do cun i pisc döt borjá.
Godetela ma da cumpedé les formies che passa ia por strada!
Canch’ al â indô daurí i edli, êl senté ia por tera.
Al n’ ê nia n toch de lëgn che varô tröp, mo n toch de lëgn scëmpl tut jö de na liacia, de chi ch’ an tiza d’ invern te furn o te fornel, da impié sö le füch o da scialdé les ciamenes.
Dai, dai, â dit le pice berba, ne pordun ma nia nosc tëmp da ti ciaré a n müsc che pita!
Iö n’ á nia inom Melampo, â respognü le buratin.
Lascia ma ch’ al pites, al riará pa bëgn canch’ al sará maridé.
Porater ne m’ é chël buratin dailó nia nü ala somëia:
Sön vigni plaza odôn de te pici teatri dales cultrines davertes, plëgns de mituns da doman cina da sëra.
Insciö â la Olp atira dit:
Chi che n’ á nia odü la ligrëza de Pinocchio, da aldí chësta noela tan dejidrada, ne sciafiará mai da s’ la imaginé.
Impede te, sciurarái mefo te füch sot al rost val’ buratin de mia Compagnia
Ciarede madër sciöch’ i me tratëis!
Bun de, berba Tone, â dit Geppetto.
Ara ê plü grana co n huder.
Geppetto, che â la meseria y n’ â gnanca n zentejim te gofa, ti â sön chëra fat n pice guant cun papier da ciüfs,
Sc’ i podess madër me paré insciö ince la fan!
Ince por chësc iade m’  l’ ái scaporada!
Ponsede che le buratin aldî iadedô, nia plü dalunc co na spana, i fladi cörc de chël bur tier.
Pere, i ne sciafii nia, â respognü le buratin dlun pitan y se brodoran ia por tera.
Dijedeme, bun berba, n’ esses mai por caje n pü’ de guant da me dé, tan ch’ i sciafiass da jí a ciasa?
Da odëi chë ciüria s’ â Pinocchio n pü’ consolé y s’ â atira ponsé:
Ci fajëise pa chiló ia por tera?
Le desgrazié ne savô te chël momënt nia a ci spavënc y a ci gran ­desgrazies ch’ al ti jô adincuntra!
I buratins conësc fora so fre Pinocchio y ti fej n gran festun;
Pinocchio, che ê döt de lëgn, stô saurí sura ega ia y nodâ sciöche n pësc.
Na ciüria fata cun pasta de pan tënder!
Sön chëra âl metü man da salté ia y ca por ciamena y da chirí te vigni lada y te vigni piz sc’ al ê inzai n pü’ de pan, forsc n pü’ de pan sëch, val’ picia crosta, n os avanzé por le cian, n pü’ de polënta müjia, n’ aresta de pësc, n os de cherscia, madër val’ da ciaugné.
Tan bel che les sorüces ess, sce düc i iac foss sciöche tö!
La Fata â spo batü adöm les mans y â dé dui de pici boc.
I á pa tan pité, i á pa tan patí!
Canta chël, ne s’ â pa chël pesta de n Pinocchio ot y ti ciaran stort ti âl dit bindebó da grou:
I sarun plü co cënt mituns.
Do le lou s’ âra fat porté, ma por la gola, n bel pice moscedoz de iarines da munt y de iarines rosses, de loi, d’ arosć, d’ arpejëies y de üa paraija;
Sc’ i savess almanco sciöche chësta isola á inom!
Y ajache le vënter bruntorâ tres deplü y ch’ al ne savô nia co fá da le mëte a scuté, s’ âl ponsé da pié ia y da fá na roda te chël pice paisc dlungia, speran da incunté val’ buna anima dales manies leries che ti dess n toch de pan.
Pornanche le buratin s’ â paré la fan, âl atira metü man da raugné y da pité, deach’ al orô n per de pisc nüs.
Ví pö cun me, tl Paisc dala belaita:
Chël püre berba.Al é plü co cater mëisc ch’ al roda por le monn a te chirí.
Süa popolaziun ê metüda adöm da blot mituns.
Te me mënes propi picé!
Al ti â dé na sbürla, ê jü ite, y do ch’ al l’ â albüda impuntada cun n pe, s’ âl peté ia por tera y â trat n bel gran süst de contentëza.
L’ ante ne me sá nia bun.
Insnöt fajarunse nüsc cunc.
Gran Teater di Buratins
Geppetto stô da ciasa te n sgabuzin basite, olach’ al rovâ ma na fira de löm da stiga jö.
I le liess bëgn tan ion, mo propi incö ne sái nia da lí.
Y imaginesse coch’ al ê romagnü, canch’ al s’ â intenü che so pice müsc pitâ
Sön chësc monn él pordërt ma i püri che se mirita da ciafé guern y da gní compatis, deach’ ai ne sciafia nia por gauja dl’ eté o de na maratia da se davagné le pan cun le laur de sües mans.
Sön na tara ê la contentëza de Pinocchio tan grana y tan plëna, ch’ al â tut les mans dla Fata y â metü man da ti les bajé tan dassënn ch’ al parô feter fora de ce.
Da me infora é i assassins gnüs inventá aposta dai peri
Fantastican a na te moda, êl rové daimpró dal ciamp.
Pinocchio ê jü ia dala roia y deach’ al n’ ê iló degöna condla, s’ âl despié n cialzá, l’ â implí d’ ega y â bagné la tera che curî pro la büja.
La rëi tocia de pësc ê gnüda portada ite tl ander, n ander scür y sfomié, olach’ al ê amez na gran cialdira d’ öre sura füch che menâ n te tof da unt, ch’ al fajô ma sté sö le fle.
Mo la cossa plü demorvëia ê chësta:
I mituns fej pa saurí da impormëte;
N püre pere s’ á pordü so fi y s’ á senté te na picia barca por jí a le chirí iadelá dal mer.
Spo pa, mi bun Geppetto, â dit le tistler sciöche sëgn de pesc, ci plajëi orëise pa da me?
Nüsc cunc fajarunse pa bëgn indoman.
Te ciafes n bel lëgn ciarié de tan de monëdes d’ or co graní de blâ sön n bel spi tl mëis de jügn.
I mituns sciöch’ al alda vá ion a scora
Al s’ â tan spordü, che les iames ti â dé do y al ê tomé a ventruns ia por tera.
Pinocchio ürta indô la Olp y le Iat y vá impara a somené les cater monëdes tl Ciamp dai mirachi.
Brau, chël che é ciamó bun da i pié!
Chël buratin iló é n fi che n’ olga nia, che fajará morí so püre pere dai fistidi!
A ciasa âl abiné la porta mesa daverta.
Pornanch’ al â albü pronunzié chëstes parores, s’ â so nes ascorté y â indô ciafé süa grandëza naturala sciöche denant.
Sc’ i fosses tan bun da me dí sc’ al é val’ post sön chësta isola olach’ an ciafa val’ da mangé, mo zënza risćé da gní mangiá?
I ves impormëti ch’ i jará a scora, i studiará y me fajará onú
I sun püre, mia picia Muntagnola, dër püre
Pinocchio, ne sté a ti mëte averda ai consëis di ri compagns,
Ci sort de pësc é pa chësc?
Al foss ora ch’ i deventass ince iö gran sciöche düc i atri.
Mo sighitan da aspeté, finalmënter do na mesora, s’ âl daurí na finestra dl’ ultima alzada (la ciasa â cater alzades).
Ne sté a gní chiló a fá le bravata!
I m’ esses prësc inzoté!
Ai ê jüs plü co mez le toch, canche la Olp s’ â archité te n colp y ti â dit al buratin:
Mo co él pa meso ch’ al nen devëntes tantes?
Viva i sciüc (impede jüc);
Mo le buratin ne s’ un fajô nia adinfora.
Sce t’ les as pordü tl bosch chiló dlungia, â dit la Fata, les chiriarunse y i les ciafarun;
Impede ciavëis âl söl ce na cioscia spëssa d’ erba vërda,
Al â tut le mazoche y ti â dé n colp meton a ringhiní döt le frabicat.
Tol ma chësc por intant sciöche acunt y mëtetal ia por la cëna da ­insnöt.
Da s’ odëi tan daimpró dala mort (y ci burta mort!), âl metü man da tremoré y da s’ la debité tan dassënn, ch’ al n’ â plü no usc, no fle da racomané süa anima.
I n’ ó nia morí, i n’ ó nia morí!,
Te desses savëi ch’ i un incunté sön tru dan da n’ ora n lu vedl, feter da nescia dala fan, che petlâ do valch.
Da jí a scora ciafi me indlunch.
Porvia dles monëdes ch’ al â tla bocia, ne podô Pinocchio nia respogne cun parores.
Bun bagn, signurs assassins.
Al nes á dit ch’ i sun sciöche i piciá mortai!
Sön chësta secunda baujia ti ê le nes ciamó chersciü n toch.
Y pro le pan te darái n bel taí de carfiol fat jö cun öre y ajëi, â injunté la buna mëda.
Ci dijarára mo canch’ ara m’ odará?
No, no, i ó m’ un jí indô a ciasa.
Spo l’ âl tut por le ce y
Ciaran sö â Pinocchio odü n gran sgnech che s’ â sport da vider fora cun n lomin impié söl ce y che damanâ:
Chi püri buratins cun braia y gonela tremorâ düc sciöche fëies sön na rama.
Indoman gnarunse indô a ti ciaré.
Al â bëgn porvé da s’ un sciampé, mo oramai êl massa tert.
Co aste pa fat da te borjé ia i pisc?
Mi bun fi, an ne sá pa mai ci ch’ al pó nes capité sön chësc monn.
Le conësceste tö chësc Pinocchio?
Y vistí bel lisier a chë moda, s’ âl instradé cuntra le paisc.
Ciodí este pa gnü a sciuré sotissura mi teater?
Y che é pa chësc Pinocchio?
Al nen n’ é un nia dalunc da chiló.
Á la comedia bele metü man da n pez?
Y ciodí messessi pa te fá indô i pisc?
Y sëgn, l’ â la Olp damané, ci oste pa fá cun chëstes monëdes?
I messess pö ince incunté i assassins!
Dala coriosité s’ â le buratin ot y â ciaré da chë gran altëza jö:
Spo êl tomé, tan lunch ch’ al ê, ia por le saurun dla spona dl mer.
Geppetto, capin da döt chël discurs intravaié, che le buratin minâ da messëi morí da fan, â trat fora de gofa trëi përs, i â metü sön mësa y â dit:
Odon che l’ üsc ne se daurî nia, l’ â le pice berba splundré ite cun n pe.
Mo da incö inant ói mudé vita.
Oste radoplé tües monëdes d’ or?
Te chël êl passé n ël plëgn d’ assoius dlun fladan, che tirâ da su cun gran fadia dui gratuns ciariá de ciarbun.
Ci jôl pa da acusé i morc?
I sun l’ ambria dl Saioch-baiënt, â respognü le pice tier, cun na picia usc dër debla ch’ al parô ch’ ara gniss dal ater monn.
Püch dedô âra dé mesanöt, spo la öna, spo les döes da doman, y la porta ê tres ciamó stlüta.
Canche Pinocchio â albü boiü sciöche na spunga, âl barboté daplan se suian ia la bocia:
Al é bele tan dî ch’ i me dejidrëii d’ avëi na uma sciöche düc i atri mituns!
Manco ciacoles y fora cun les monëdes!
Chi che aroba la üa é ince bugn da arobé les iarines.
Sc’ al plöi lassura ne vára gnanca plü da s’ al despié.
Mo la gauja n’ é nia mia, la gauja, crëiemele, picia Muntagnola, é döta de Paí!
Da aldí chëstes ultimes parores ê Pinocchio salté sö dal sënn sciöche n piedl, â tut jö de banch da tistler na maciüa y ti l’ â trata ados al Saioch-baiënt.
Al parô che ince Geppetto, scemia ch’ al ê dër dalunc dala spona, conescess so fi.
Ne te dodeste nia da imparé tan coche te fejes?
Y al â ince mantigní parora por döt le rest dl ann.
Pinocchio deperpo, che ê romagnü su, ê rové pro na ütia nia dalunc y â perié n pice berba che stô dan porta a sorëdl a se scialdé:
Saste ci che le maester me dijô canch’ al baiâ de te?
Y do ch’ al ê zessé n pü’ , ti âl cacé ia de n pe ala porta de ciasa.
Tö me stimaras y te fajaras dagnora chël che iö te dijará.
Ves sál bel da m’ avëi tut por le cü cun la fufola dl Pësc-cian?
La Fata ê jüda y â stlüt l’ üsc de ciamena.
Ara sides coch’ ara sides, püc menüc dedô ê Pinocchio bele varí y ê sprinzé fora de let.
Mo chël desgrazié ne savô baldi nia da nodé.
Recordesse che cun me n’ él nia da fá damat!
Y Pinocchio â mostré söl Gran Rou che ê iló dui vari dainciará.
I dormî, â respognü Pinocchio, mo i medri m’ á descedé cun so ciacolamënt.
Denanco pié ia â i carabiniers cherdé n valgügn pëiapësc che passâ te chël momënt cun süa barca dan la spona dl mer y ti â dit:
Chël cian indere, che n’ ê nia ausé da se lascé mëte mosces söl nes canch’ al â fan, s’ â ot dlun buran cuntra le pëiapësc y ti â mostré sües zanes da temëi.
Por ch’ al se comedass ti âl smizé na scoriada ia por les iames.
Oh mia buna Colomba, ci bel ch’ al foss da avëi tües ares!
Por mostré so coraje s’ â Pinocchio fat pormez cina a n per de vari.
Tratan la nöt él la monëda che spizorëia y florësc
Al é le ciar che vëgn a me tó.
Bel plan metôl man da odëi döt turgher.
I á conesciü na familia intiera de Pinocchi:
Mo la cialc pësa, â dit lassura Pinocchio, y iö n’ ó nia fá fadia.
Pornanch’ i ará coiü adöm chës monëdes, m’ un salvarái duimile a me y les atres cincënt ves scincarái a os dui.
Al â indô dé ca de gran riüdes.
Nos gnarun n iade al’ edema, sciöche denant, a vijité de nöt chësc stalot y i nes brincarun ot iarines.
Impröma i â le pice berba straihé, smilé y palpé.
Finalmënter ê le ciar rové adalerch.
Da chës respostes da nia y da chës fetres riüdes maturlines â Pinocchio capí che sü compagns ti n’ â combiné na burta
Y tratan ch’ al savaiâ da dormí, ti â Geppetto indô incolé pormez i dui pisc cun n pü’ de cola dligada te na scüscia d’ ü.
Danterite nen n’ êl n gran, ciarié ite cun cartun gros, dal spiné y dai ciantuns de bragamin.
Canch’ al ê indô revegnü dala pröma spordüda, âl metü man da pité, da bradlé, da peté cun i pisc ia por tera dala desperaziun y dijô dlun pitan:
T’ as orü fá do to ce, ara te moiará!
An ess aldí joran na moscia.
Mo an pó dí ch’ al ê pié ia zënza odëi, deache defora da ostaria êl scurënta nöt, al ê tan scür co te n sach.
Mo iö ne sun nia sciöche i atri mituns!
Pinocchio pita por la mort dla bela Möta dai ciavëis turchins:
Ci sciode ch’ i mëssi jí a scora, zënza
Al se fajô instës na picia barca por traversé l’ Ozean.
Y tö dáme indô la mia, y spo fajunse pesc.
Te jaras a ciasa cun le nes rot!
Pinocchio â tut le gote bindebó iniert tla man y â tocé ite la piza dl nes, spo s’ al âl metü pormez ala bocia.
Y belavisa â n te pice berba, cun la ciüria da de nöt söl ce, ciaré da vider fora y â scraié döt dessené:
Set sciöche i piciá mortai, â dit Pinocchio cun na gran riüda.
Y sciöch’ ai i â odü, êi ince jüs porsura chi.
Denanco pié indô ia orunse ciamó se pone n pü’ .
Cun la usc grauta ti â dit le buratiná:
Chësta é la gauja por chëra ch’ i n’ á nia orü ti mëte averda a chël stufan de n Saioch.
Aspeteme cajö ch’ i vëgni pa jö sëgn y spo te deuri pa atira.
Plëgn de morvëia s’ âl intenü che chë picia usc ê gnüda fora de chël fagot sfariné tles mans dl pëiapësc.
Y ince chëres altes, sce t’ les incuntes por strada.
Te gnanca na mesora êl passé ciamó d’ atres vint porsones y pro dötes â Pinocchio petlé, mo dötes ti â respognü:
N valgügn ê grisc, d’ atri blanc, d’ atri zinciorá sciöche se y porvada y d’ atri da de gran strisciores gheles y turchines.
Incö (ch’ al é bele massa tert!) ái messü odëi ite, che por mëte adöm cun onesté n pü’ de scioldi, mësson savëi da s’ ai davagné, o cun le laur fat a man o cun le ciorvel.
Te vigni manira êl da tó na dezijiun:
Porchël â la jënt metü man da scraié:
Ciodich’ al s’ â desmentié da ti les fá dala prescia da le ziplé.
Dauride atira, zënza vé pa!
Ara â moscedé sö n cer polber blanch te mez n gote d’ ega y tratan ch’ ara ti al dê al buratin da bëre, ti âra dit bela valënta:
Pinocchio stô sön spines.
Y n’ án mai bria da studié?
Spazesse, prëitambel, i n’ ó nia morí, no
Porvia dla pasciun maturlina da studié ái pordü na iama.
Y impede jí a scora vál incërch cun i compagns a fá bertes!
Deach’ al se dodâ da ti les mostré ala jënt, ci s’ âl pa inventé?
Lásceme ma fá me tö, i te dará na leziun che te recordaras por n pez.
Mi bun amich, al me desplej da messëi te dé na burta noela!
É chësta la cherianza, berba Tone, cun chëra ch’ i scinchëis ia osc patüc?
Al â sdramé, al â granijoré, al â toné cun graciuns da fá pora y tarlis ch’ al parô de.
T’ un ciafaras tantes co n müsc!
Ciodich’ al n’ é degügn buratins che crësc.
Spo âl metü man da pité y â dit dala desperaziun:
Ch’ ara sides pa propi morta?
Da dí ma bel la verité, me fajëise feter rí, â dit le buratin y â n pü’ ciugné cun le ce.
Te chël paisc benedët n’ án nia bria da studié.
Y ponsan che, impede cater monëdes, podesseres deventé indoman mile y duimile!
Gnanca iö ne sun plü bun, â scraié Pinocchio dlun pitan y ciancantan.
Pinocchio se temô dër dal tonn y dal tarlí;
Stá ciamó n püch chiló, spo nes odaraste.
I te mangiará ciamó plü ion.
Te mësses jí por chël tru coraia, a man ciampa y spo tres adërtafora.
Y se scialdan sö tres deplü, êi passá dales parores ai fac, y do ch’ ai s’ â pié ti ciavëis, s’ âi sgrafedé, s’ âi mort y s’ un â dit sö dles dötes.
Y sëgn ci fejeste pa chiló incërch?
Al s’ â ot a ciaré y â odü tl scür döes de burtes figöres fosces, döt imbalocades ite te dui sac dal ciarbun,
O ch’ al é jü a se pone y a se fá na picia dormida, â injunté n ater, rion ciamó plü dassënn.
Mo iö n’ ó fá no n ert no n mistier
T’ as n gran bur borjú!
Sëgn sunse rová, ti â dit la Olp al buratin.
La jënt che ciarâ pro s’ intorjô ma dal blot rí da aldí le batolamënt de chi dui buratins.
Do chëstes parores êl gnü chit.
Sëgn cüfete ma jö chiló ia por tera, ciava fora cun les mans na picia büja te ciamp y mët ite les monëdes d’ or.
Belavisa, canche la comedia ê stada jobelnada, ê le buratiná jü te ciasadafüch,
Impröma mësseste tö m’ les mostré!
Ai ê jüs y jüs y jüs y ala fin, da sëra ia, êi rová sfinis pro l’ ostaria dl Iamber Cöce.
Sëgn ciarunse pa n iade ci pësc ch’ i un pié!
Sc’ i savess almanco sce chësta isola é abitada da jënt da cherianza, i ó dí, da jënt che n’ ais nia le viz da impiché i mituns söles rames di lëgns.
Insciö porvâi, plëgns de dodanza y de dolur, da pité y da se baudié de so destin.
Le cian â atira conesciü la usc de Pinocchio.
A Pinocchio ti vëgnel arobé les monëdes d’ or y por castighe vëgnel metü te porjun.
I t’ al splighi atira, â dit la Olp.
Y la Fata, me pordenarára mo la berta ch’ i ti á fat?
Sce t’ os gní, te condüji iö.
Sciöch’ i podëis bëgn ves imaginé, â Pinocchio metü man da pité, da scraié, da perié;
Ciodich’ i sun stá bugn da te fá jomé la scora y da te fá gní cun nos.
Do che i trëi medi s’ un ê stá fora de ciamena, ti ê la Fata jüda pormez a Pinocchio;
I m’ acontentará da ves porté indoman dal ostí dl paisc chiló dlungia, che ves tirará jö la pel y ves apratará sciöche n lou duc da saú.
Te chëra ân aldí n’ atra riüda, ciamó plü desfruntada co la pröma, tla surité chita de chël ciamp.
Sëgn mantëgn l’ impormetüda y bër chësc tant d’ ega che te fajará indô gní sann intun!
Tües cin’ monëdes foss deventades da incö a indoman duimile.
I diji bel la verité, le pësc buratin é por me n pësc nü!
Mi bun möt, en cunt de guant n’ ái nia d’ ater co n pice carní, olach’ i mëti ia les faus.
A nos nes bastel da t’ avëi insigné co ch’ an fej da gní ric zënza fá fadia y i sun contënc gnanca da nen dí.
Cun düc chisc jüc y chisc devertimënc de vigni sort passâ les ores, i dis, les edemes sciöche n tarlí.
Olá sará mo mai mi püre pere da chëst’ ora?
Da aldí fora de n sarëgn chësta sentënza ê le buratin resté dailó sciöche de pera.
Ciodí oste pa jí a scora?
I á bëgn capí döt cant y i sun a öna!
Te sas pö, i ne sun mine iö sté da te fá tan me!
Y ciöna é pa la orëdla che te dô?
Les umes ne sá insciö ne nia, ti â respognü chi mascenes.
Canche te rovaras sot al Gran Rou ciafaraste n püre buratin sladé ia por la cortesc mez mort.
Te n sofl â le pinch metü man da verde y da sflamé sciöche na ciandëra menada dal vënt.
Do chësta mangiada fata en prescia, s’ âi indô metü söl iade y demez!
I les á tres te gofa, ater co öna ch’ i á dé fora tl’ ostaria dl Iamber Cöce.
Por cater scioldi te vëni mi jopel, ti â spo dit le buratin.
Al pó ester ch’ al ne minâ gnanca da l’ atoché ne, mo por desgrazia l’ âl atoché avisa söl ce.
Y spo pa ince, sc’ i i incuntass chiló sön tru, fossi mo gram?
Tratan ch’ al dormî, â i pisc de lëgn pié füch y plan plan êi borjá ia y ê deventá cënder.
De chëstes, nen mangiunse nos set y öna t’ un dunse a te, ala condiziun sambëgn, che te savaies da dormí y ch’ al ne te vëgnes nia imënt da ladré y da descedé le patrun.
No, al n’ é nia dërt che le püre Arlechin, mi bun amich, dess morí por me!
Chël püre berba s’ al mirita veramënter;
Pinocchio ê atira gnü n pü’  manco ligherzin.
Al parô na gran linjora che stô roduntassö sön i pisc iadedô.
Ma i dër amisc sá da fá de te gragn plajëis.
Al ess ion pité, s’ ess dé ala desperaziun, sciuré demez la schidela y ci che ê lassura;
Y dailó êl romagnü cater mëisc, cater mëisc dër lunc!
Sce te me dëides porté a ciasa un de chisc bocá d’ ega, te darái n bel toch de pan.
Prëitambel, buna mëda, podesses me dé na bocia d’ ega fora de osc boché?
Scenó te dái pa bëgn iö le iat ve, canch’ i vëgni ite!
An n’ ess pa incunté inzai n frat o n slonder, gnanca da chirí cun n lomin ne.
Mo este propi sigü che te chël paisc á dötes les edemes sis jöbies y na domënia?
La storia de Pinocchio cun le Saioch-baiënt, olach’ an vëiga coche i ri mituns ne döra nia da gní comaná da chi che nen sá plü co ëi.
Ma che te le sais, â dit le Saioch-baiënt cun la medema calma, düc chi che ti vá do a chësc mistier röia scialdi o t’ ospedal o te porjun.
Cun la tempesta che é stada de nöt, â respognü le Delfin, sará la picia barca jüda sot.
Bëgn bëgn, â scraié Pinocchio y ê sbroché fora cun n scrai, chësta ria ega antia n’ ói nia, no, no, no!
Al ê indô jü inant cun la medema picia usc:
Spo êl jü a ciasa a le chirí.
Ci comanëise pa, mia bela Fata?
A scora junse pa bëgn indoman.
Sön na te resposta s’ â la Colomba debota lascé jö y ê arsida ia por tera.
Por ves odëi pian ia düc deboriada.
Insciö âl fat te püc agn n gröm de scioldi y ê deventé n milionar.
Les prömes bertes dl buratin.
Toleles, portiles a to pere!‘, mo iö indere á incunté sön tru na Olp y n Iat, döes porsones sciöch’ al alda, che m’ á dit:
Ora che Pinocchio ê sté te let, s’ âl atira indormedí y â metü man da somié.
Do ch’ ai â albü cené, ti â dit la Olp al ostí:
Do mez n menüt s’ â indô daurí le vider, y la usc de chël pice berba ti â scraié jö a Pinocchio:
An sá pö che tl Paisc di Totli él n ciamp benedí, a chël che düc ti dij le Ciamp dai mirachi.
Pinocchio, che â ados le borjú dla coriosité, â pordü vigni dodanza y ti â dit bel tl müs a chël craut che baiâ cun ël:
Le de do ê Pinocchio pié ia a scora y ê jü tla scora comunala.
Vátun plütosc te let y ciara da assuié!
La mobilia ne sciafiâ nia da ester plü scëmpla:
M’ imprestasseste cater scioldi cina indoman?
Al á inom le ‚Paisc dala belaita‘.
Ma ch’ i le savëis, iö sun n buratin.
Belavisa âl odü comparin sön tru, stomede mo che?
Da vigni picia vera ch’ al aldî s’ ojôl atira dala pora a ciaré sc’ al ne gnô mine porseghité da chël Pësc-cian da temëi,
Y da ti dí chësc ti âl dé de n pügn söl ce.
Ai le scecâ n iade tl ater:
I plü vedli â catordesc agn, i plü jogn nen n’ â apëna ot.
Les baujies, mi bun möt, conëscion saurí, deach’ al nen n’ é ma de döes sorts:
Y sce la Fata me bruntora spo?
Da ti ciaré parôl mort, mo al ne podess nia ciamó ester mort daldöt, deache, pornanch’ i ti á desćiolé le grop che ti strenjô la garsara, ál trat n süst y cun n fi d’ usc ál barboté:
Deach’ al splijinâ ê le tru deventé döt da paltan y an jô sot cina sö dai jenëdli.
Le colp ê sté tan sterch che le pe s’ â ficé ite tla porta de lëgn cina itamez.
Ci ch’ i ne paiass, sc’ al foss sëgn bele mesanöt!
Pornanch’ al ê rové söla spona dl mer, ti â Pinocchio dé naota na gran odlada al mer;
Deach’ al n’ ê inurcaltan nia plü bun da jí inant por i gragn granfs dla fan, êl salté te n ciamp cun l’ intenziun da se cöie n per de piches d’ üa moscada.
Mo al n’ ê nia ciamó jü mez n chilometer, ch’ al â incunté sön tru na olp zota
Oramai sunsi dlungia ciasa y i ó m’ un jí a ciasa, olach’ al é mi pere che m’ aspeta.
Y sc’ i nen ciafass impede cinmile, cëntmile?
Al l’ â chirí fora por strada, söles plazes, ti teatrins, indlunch,
Pinocchio abina i leri söl fat y por ester sté fedel vëgnel premié y lascé lëde.