135/cat_Latn-lij_Latn.jsonl

{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "L'URL d'emissora no vàlidLast.fm \t Last.fm"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "País Valencià Bandera Escut d'armes Himne Himne de l'Exposició Localització 39° 30′ N, 0° 45′ O / 39.5°N,0.75°O / 39.5; -0.75Coord.: 39° 30′ N, 0° 45′ O / 39.5°N,0.75°O / 39.5; -0.75 Estat Espanya Capital València Població Total 5.057.353 (2020) • Densitat 217,47 hab./km² Gentilici valencià, valenciana Idioma oficial català castellà Geografia Part de Països Catalans Superfície 23.255 km² Longitud de la costa 644 km Banyat per mar Mediterrània i mar Balear Altitud 363 m Limita amb Catalunya Castella - la Manxa Aragó Regió de Múrcia Dades històriques Anterior Regne de València Nacionalitat Fundació 1238 (Furs) Expansió 1305 (Torrelles) Castella 1707 (Nova Planta) Espanya 1812 (Const. de Cadis) Diada nacional 9 d'octubre (diada) 25 d'abril (dia de les Corts Valencianes) Organització política Org. territorial Províncies i comarques Forma de govern parlamentarisme Òrgan executiu Consell de la Generalitat Valenciana Òrgan legislatiu Corts Valencianes • Cap de govern Joaquim Puig i Ferrer (2015–) Corts Generals • Congrés 32 diputats • Senat 17 senadors Identificador descriptiu Fus horari UTC+01:00 UTC+02:00 ISO 3166-2 ES-VC Codi NUTS ES52 Altres Lloc web gva.es \t Pàize Valençiàn comunitæ outònoma cat. Comunitat Valenciana Localizaçión Stâto Spàgna Aministraçión Capolêugo Valénçia Prescidénte Joaquim Puig i Ferrer (PSPV-PSOE) Catalàn, Spagnòllo Dæta de instituçión 1982 Teritöio Coordinæ: do capolêugo Abitanti Valençiànn-i Âtre informaçioìn Fûzo oràrio UTC+1 ISO 3166-2 ES-VC Cartògrafîa Pàize Valençiàn – Mappa Mappa fìxico do Pàize Valençiàn Elemento Wikidata assente · Manuale"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Tanmateix, les Corts Generals tenen el dret a:[9] \t Con tùtto che e Còrte Generâle àn drîto a:[1]"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "A més a més, les illes mediterrànies de Nova Tabarca, i dels Columbrets, així com altres illes menors adjacents, són també d'administració valenciana; també s'estén pel Racó d'Ademús, un enclavament valencià envoltat per municipis aragonesos i manxecs. \t Anche, e isoe mediterrànee de Nêuva Tabòrca e Colombréte, coscì cómme âtre isoe minoî vexìnn-e, son d'aministraçión valençiànn-a; o s'esténde ascì pe-o Racón d'Ademùs, un teritöio valençiàn attornòu pe commùn aragonéize e conchéize."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Geogràficament, s'estén des del riu Sénia fins a Pilar de la Foradada, més enllà de la desembocadura del Segura, amb una delimitació terrestre de 834 km de longitud, i 644 km de longitud de costa. \t Geograficaménte, o s'esténde do sciùme Sénia fìnn-a Pilar de la Foradada, ciù in de là a fôxe do sciùme Segùra, con 'na frontêa terrèstre de 834 km de longhixe, e 644 km de còsta."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Edita una llista de reproducció automàticaquery-criteria \t query-criteria"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Competències \t Capaçitæ"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Recomanacions de l'usuari:Mix Radio \t Mix Radio"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Així, les ciutats amb més de 100.000 habitants són València (800.180 habitants en 2021), Alacant (337.482 habitants en 2020), Elx (234.765 habitants en 2020) i Castelló de la Plana (174.264 habitants en 2020). \t Coscì, le çitæ ciù grénde de 100.000 abitànti son: Valénçia (800.180 abitànti in 2021), Alacànt (337.482 abitànti in 2020), Èlx (234.765 abitànti in 2020) i Castegló de la Plàna (174.264 abitànti in 2020)."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "%s, %s i %sX days and X hoursX days and X minutesX hours and X minutes \t X days and X hoursX days and X minutesX hours and X minutes"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Ja que la devolució d'autonomia a Espanya s'ha fet d'una manera asimètrica, no totes les comunitats autònomes gaudeixen de les mateixes competències autonòmiques. \t Zàche a restituçión d'aotogovèrno in Spàgna a l'é fæta de mainêia ascimétrîca, no tùtte e comûnitæ outònome gödîscian de mæxime capaçitæ outonòmiche."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.[1] Aquest nivell d'autonomia correspon a l'administració del territori de nivell regional.[2] D'acord amb l'article 143, les comunitats autònomes es conformen com a exercici del dret a l'autonomia reconegut per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat espanyol.[3] Aquestes comunitats autònomes són formades per províncies amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes o per territoris d'entitat regional històrica. \t Unn-a comûmitæ outònoma a l'é 'n di tréi livéllo d'outonomîa in l'òrganizaçión teritoriâle spagnòlla, segóndo a costituçión; i âtri doî son a provìnsa e o comùn.1 Quésto livéllo o corispónde aministraçión regionâle.[2] D'acòrdo con l'artìcolo 143, e comûnitæ outònome se créan cómme l'ezercìçio do drîto a l'outonomîa riconoscûo pe-e naçionalitæ e regioìn che fórman pàrte do stàto spagnòllo.[1] Quéste comûnitæ outònome son formæ, a-o mæximo ténpo, pe provìnse con caraterìstiche stòriche, colturâle e econòmiche comùn ò pe teritöi d'entitæ regionâle stòrica."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Per a resoldre els freqüents conflictes de competències[18] hi ha establerts dos mecanismes judicials: mitjançant la jurisdicció contenciosa-administrativa per al control dels òrgans administratius i mitjançant el Tribunal Constitucional per als conflictes de competència.[19] \t Pe risòlve i frequénti conflìtti de capaçitæ (18) gh'é stablî doî mecanîximi giudiçiâi: pe mêzo de 'na vivàgna contençiôzo-aministratîva pe-o contròllo d'istituçioìn ò pe mêzo do Tribunâ Costituçionâle pe fâ apélli.[19]"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Constitució espanyola de 1978 ↑ Viciano, 2005, p. 186. ↑ Viciano, 2005, p. 187-188. ↑ Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 216. ↑ Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 218. ↑ Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 219. ↑ «Propuesta Ortográfica del Andaluz» (en castellà). \t Constitució espanyola de 1978 ↑ Article 152, Títol VIII Erô de conpilaçión do template Webarchive: controlâ o valô de |url= (vuoto)."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Ràdio recomanada de %sMix Radio \t Mix Radio"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "%d de %b %H:%Mfriendly timeFeb 12 1997 \t friendly timeFeb 12 1997"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "abans dein the last\" \"7 days \t in the last\" \"7 days"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "EPA. [Consulta: 5 maig 2022]. \t Constitució espanyola de 1978"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comunitat autònoma \t A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comunitat autònoma Altri progetti Wikimedia Commons Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Comûnitæ outònoma da Spàgna"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "S'estan cercant les lletres...Astraweb (www.astraweb.com) \t Astraweb (www.astraweb.com)"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Guerrer de Moixent, datat del segle v aC o segle iv aC \t Gueræro de Moscènt, datòu do sécolo V aC ò sécolo IV aC."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Taxa de bitsquery-criteria \t query-criteria"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "El País Valencià[1][2] és un país d'Europa i de la Mediterrània[3] situat a l'est de la península Ibèrica. \t O Pàize Valençiàn (País Valencià in catalàn, País Valenciano in spagnòllo)[1][2] o l'é 'n pàize de l'Euròpa e do Mediterràneo[3] scitoòu a l'èst da penînzoa Ibèrica."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Gaudeixen d'autonomia legislativa i competències exclusives així com de la facultat d'administrar-se mitjançant llurs propis representants.[4] \t Gödîscian d'outonomîa legislatîva e capaçitæ escluxîve coscì cómme da facoltæ d'aministrâse atravèrso di seu raprezentànti.[4]"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Les guerres entre cartaginesos i romans, el resultat de les quals fou el sotmetiment de tot el litoral valencià a l'autoritat de Roma a principi del segle iii aC, no van eliminar la cultura ibèrica, perquè encara hi trobem importants manifestacions artístiques autòctones, com ara les terrisses pintades amb motius figuratius o narratius, fins al segle i. \t Le guære tra cartaginéize e romoen, resultâto de-e quæ o l'é stæto o sotomisción de tùtta a còsta valençiàn-a a l'autoritæ de Rómma a prinçìpio do sécolo III aC, no son levòu da mêzo a coltûa ibèrica, perché ancón gh'attrovémmo importànti manifestaçioìn artìstiche do pòsto, cómme le tære rósse pituæ con motîvi figuatîvi ò naratîvi, fìn a-o sécolo prìmmo."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "L'origen de la vertebració del País Valencià sorgeix durant la romanització, al voltant de la fundació de la colònia Valentia Edetanorum (València) l'any 158 aC i de la Colonia Julia Illici Augusta (Elx) al segle i aC, i les divisions provincials de la Ilercavònia, al nord, l'Edetània, al centre i la Contestània, entre el Xúquer i el Segura, basant-se en l'anterior presència de pobles ibers.[10] \t L'origen de la vertebració del País Valencià sorgeix durant la romanització, al voltant de la fundació de la colònia Valentia Edetanorum (València) l'any 158 aC i de la Colonia Julia Illici Augusta (Elx) al segle i aC, i les divisions provincials de la Ilercavònia, al nord, l'Edetània, al centre i la Contestània, entre el Xúquer i el Segura, basant-se en l'anterior presència de pobles ibers.[1]"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Avui %H:%Mfriendly timeYesterday 12:34 am \t friendly timeYesterday 12:34 am"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Àlbumquery-sort \t query-sort"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Història \t Stöia"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Constitució espanyola de 1978 ↑ \"Sinópsis del estatuto de Autonomía de Navarra Arxivat 2008-03-05 a Wayback Machine..\" \t Constitució espanyola de 1978 ↑ \"Sinópsis del estatuto de Autonomía de Navarra Erô de conpilaçión do template Webarchive: controlâ o valô de |url= (vuoto)..\""}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Basant-se en les estipulacions constitucionals anteriors es van conformar, entre 1979 i 1996 disset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes: \t Con bazâse inte prìmme stipolaçioìn costituçionâle s'àn inandiòu, da 1979 a-o 1996, dîsètte comûnitæ outònome e dôe çitæ outònome:"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Les competències que posseeixen les comunitats autònomes són d'algun dels dos tipus: la competència de crear els seus propis òrgans i institucions i la competència de poder gestionar assumptes relatius a elles. \t E capaçitæ ch'àn e comûnitæ son de dôe clàsse: créan e seu istituçioìn ò manézan i seu afâri. E capaçitæ ciù conflitoâle son e segónde pe-a mainêa de dâghe."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Llista de comunitats autònomes \t Lìsta de comûnitæ outònome"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Dues o més províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes; els territoris insulars; i una província d'entitat regional històrica. \t Dôe ò ciù provìnse confinànte con caraterìstiche stòriche, colturâle e econòmiche comùn. E îzoe. Unn-a provìnsa con identitæ regionâle."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "L'organització institucional autonòmica estipulada en els estatuts d'autonomia es basa en una divisió de poders integrada per:[1][14] \t L'òrganizaçión instituçionâle outonòmica stipolâ inti statûti d'outonomîa a se bàza in unn-a divixón de poéi coscì:[1][2]"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "La manera d'atribuïr de manera definitiva les competències del segon tipus és la que genera més conflictes. \t Méntre, o poéi giudiçiâio o l'arésta totalménte fêua da distribuçión de capacitæ perché sénpre o l'à o govèrno çentrâle. (17)"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Ràdio mix de %staggedtag \t taggedtag"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "A partir de la promulgació de la Constitució, el 1978, va començar un procés de devolució de poders, com a dret i no pas com a obligació per a les nacionalitats i regions,[5] per mitjà del qual, amb el pas dels anys, ha dut a la formació de disset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes.[6] \t Da promulgaçión da Costituçión in 1978, o l'à comensòu un procèsso de restituçión de poéi, cómme 'n drîto e no òbligaçión, vèrso a-e naçionalitæ e regioìn,[5] pe-o quæ s'àn formòu dîsètte comûnitæ e dôe çitæ outònome co-o pàsso di ànni.[6]"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "De l'organització interna de les comunitats autònomes \t Òrganizaçión"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Amb 5.051.250 habitants (any 2021),[6] representa un 35,6% de la població total dels territoris de parla catalana encara que la xifra d'habitants és molt superior si comptabilitzem els habitants de segona residència d'altres països d'Europa i els immigrants no censats. \t Con 5.051.250 abitànti (ànno 2021),[1] o reprezénta 'n 35,6% da popolaçión totâle di teritöi de pàrla catalànn-a scibén ch'a ghìfra d'abitànti a l'é tànto supeiô se son contæ i abitànti co-a segónda câza d'âtri pàixi d'Euròpa e di inmigròi no censîti."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Número de discquery-criteria \t query-criteria"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "[Data de consulta: 10 de desembre, 2007] ↑ \"Sinópsis del estatuto de Autonomía de la Comunidad de Madrid Arxivat 2009-12-11 a Wayback Machine..\" \t [Data de consulta: 10 de desembre, 2007] ↑ \"Sinópsis del estatuto de Autonomía de la Comunidad de Madrid Erô de conpilaçión do template Webarchive: controlâ o valô de |url= (vuoto)..\""}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "les comunitats forals (Euskadi i Navarra), que gaudeixen d'autonomia fiscal; i les comunitats de règim comú (la resta), que no gaudeixen d'autonomia fiscal, però poden conservar un percentatge dels impostos recaptats internament, així com recaptar altres impostos, taxes i contribucions especials. \t E comûnitæ forâle (Pàize Bàsco e Navàra), che gödîscian d'outonomîa fiscâle. E comûnitæ de regìmme comùn, che no gödîscian de sta outonomîa ma scì pêuan tegnî 'na pàrte de tàscie arecheugûe internaménte."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Les competències són exclusives de l'Estat, exclusives de la comunitat autònoma o compartides.[1] L'Estat central, a més, pot cedir competències amb les lleis marc i les lleis de transferència o delegació[15] i llevar-ne amb les lleis d'harmonització.[16] \t Pêuan êse escluxîve do stàto, de comûnitæ ò pêuan êse condivîze.[1] De ciù, o govèrno çentrâle pêu dâ capaçitæ a-e comûnitæ atravèrso de lézze struturâle e lézze de trasferiménto (15) e ne levâ co-e d'armonizaçión.[16]"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Camíquery-criteria \t query-criteria"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Referències \t Nòtte"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Reproduïda per última vegadaquery-criteria \t query-criteria"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Madrid: LAMA, 1998, p. 43. ISBN 84-930048-0-4. ↑ Pérez de Lama, 1998, p. 695. ↑ Aragón Reyes, 2006, p. 81. ↑ Paniagua Soto i Alvarado Pérez, 1997, p. 29-30. ↑ Article 2, Preàmbul Arxivat 2007-08-14 a Wayback Machine. \t Constitució espanyola de 1978 ↑ Article 143, Títol VIII Erô de conpilaçión do template Webarchive: controlâ o valô de |url= (vuoto)."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Administrativament, limita a l'oest amb Castella-la Manxa i l'Aragó, al sud amb Múrcia, i al nord amb Catalunya. \t Aministrativaménte, o limìta a ponénte con Castìgla-la Mància e l'Aragónn-a, a-o sud con Mùrçia, e a-o nörd con Catalógna."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "↑ Castelao Rodríguez, Villar Ezcurra i González, 1996, p. 425. ↑ Paniagua Soto i Alvarado Pérez, 1997, p. 18. 1 2 3 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. \t 1 2 3 Errô Lua: not enough memory. ↑ Article 2, Preàmbul Erô de conpilaçión do template Webarchive: controlâ o valô de |url= (vuoto)."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Edat antiga \t Etæ antîga"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "autoritzar la constitució d'una comunitat autònoma per motius d'interès nacional encara que el seu àmbit territorial no superi el d'una província i no reuneixi les condicions anteriors; i autoritzar o acordar un estatut d'autonomia a territoris que no es trobin integrats en l'organització provincial. \t Outorizâ a creaçión de 'na comûnitæ pe motîvi d'interèsse naçionâle ancón ch'o seu ànbito teritoriâle o no supére 'na provìnsa ò âtra condiçión. Acordâ 'n statûto d'outonomîa pe teritöi che no s'atrêuvan integræ in provìnse."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Andalusia, Catalunya, Euskadi i Galícia (com a \"nacionalitats històriques\"), així com l'Aragó, el País Valencià, Castella i Lleó, Castella - la Manxa, i Extremadura van accedir a l'autonomia com a comunitats pluriprovincials; Canàries i les Illes Balears van accedir a l'autonomia com a territoris insulars; Cantàbria, Astúries, La Rioja i la Regió de Múrcia van accedir a l'autonomia com a comunitats uniprovincials d'entitat regional històrica, així com Navarra, encara que aquesta última ho va fer per mitjà de l'actualització i millorament dels seus furs;[10] la Comunitat de Madrid va accedir a l'autonomia per motius d'interès nacional;[11] i Ceuta i Melilla, com a ciutats, van accedir a llur autonomia per autorització de les Corts Generals, encara que no es troben integrades en l'organització provincial. \t Andalosîa, Catalógna, Pàize Bàsco e Galìçia (cómme nacionalitæ stòriche), coscì cómme l'Aragónn-a, o Pàize Valençiàn, Castìlia e Lión, Castìlia-La Mància e Estremadóra àn acêdûo a l'aotogovèrno cómme comûnitæ pluriprovinciâle. Canàie e le Îzoe Baleare àn acêdûo a l'aotogovèrno cómme îzoe. Cantàbria, Astórias, A Riòja e a Región de Mùrçia àn acêdûo a l'outonomîa cómme comûnitæ uniprovinciâle d'entitæ regionâle stòrica."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Les comunitats autònomes tenen com a norma institucional bàsica un estatut d'autonomia.[12] Els estatuts d'autonomia fan constar la denominació de la comunitat segons la seva identitat històrica; la delimitació del territori, la denominació, l'organització i la seu de les institucions de govern; i les competències que assumeixen dins el marc establert per la constitució.[13] \t E comûnitæ outònome àn cómme nòrma instituçionâle bàzica 'n statûto d'outonomîa.[1] I statûti d'outonomîa aférman a denominaçión d'ògni comûnitæ segónda a seu identitæ stòrica, teritöio, instituçioìn e de capaçitæ che asùmman drénto do ch'a l'àgge stabilîe a costituçión.[13]"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Amb peces reproduïdes _recentment primerquery-sort \t query-sort"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "[Data de consulta: 10 de desembre, 2007] ↑ Article 147, Títol VIII Arxivat 2007-08-14 a Wayback Machine. Constitució espanyola de 1978 ↑ Castelao Rodríguez, Villar Ezcurra i González, 1996, p. 428. ↑ Article 152, Títol VIII Arxivat 2007-08-14 a Wayback Machine. \t [Data de consulta: 10 de desembre, 2007] ↑ Article 147, Títol VIII Erô de conpilaçión do template Webarchive: controlâ o valô de |url= (vuoto)."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Amb les peces més _llargues primerquery-sort \t query-sort"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Una vegada finalitzada aquesta conquesta, el rei Jaume I promulga els Furs de València el 1261 creant el Regne de València, amb dret territorial propi durant més de quatre segles. \t Unn-a vòta finalizòa quésta conquìsta, o rè Giàcomo I o promulga i Léze de Valénçia in 1261 inandiàndo e Regno de Valénçia, con drito teritoriâle privatîvo inte ciù de quàtro sécoli."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "De la formació de les comunitats autònomes \t Formaçión"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Ciutats autònomes Localització Ceuta Melilla \t Çitæ outònome Poxiçión Çéota (Ceuta) Melìgla (Melilla)"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "De la prehistòria, s'ha constatat la primera presència humana a les terres valencianes prop del segle xl aC, amb deixalles dels neandertals a la Cova Negra (Xàtiva), les coves del Salt (Alcoi) i del Cochino (Villena).[7] De l'època antiga, es considera el País Valencià com una part molt important de la civilització ibera.[8] Aquest poble (o, millor, conjunt de pobles) té l'origen en les poblacions indígenes de l'edat del bronze que van mantenir uns intensos intercanvis comercials i culturals amb tartessos, grecs i fenicis, i culminaria amb la seua esplendor prop del segle v aC, com reflectix la seua producció artística, la més important expressió de la qual és la Dama d'Elx.[9] \t Da-a preistöia, gh'é registraçión da prìmma prezénsa umànn-a a-e tære valençiànn-e pròscima do sécolo XI aC, con descoværte di neandertâli a-a Gròtta Neigra (Sciàtiva), e gròtte do Salt (Alcòi) e do Cocìno (Vigléna).[1] Da l'etæ clàscica, o se ritegnî o Pàize Valençiàn cómme 'na pàrte ciù importànte da civilizaçión ìbera.[2] Quésto pòpolo (ò, ciù bén, pòpoli) o l'à l'òrìgen ine popolaçoìn indìgene de l'etæ de brónzo che mantegnìvan di inténsi scàngi commerçiæ e colturæ con tartéize, grêghi e fenîci, e quélo o culminariæ con seu splendô pròscima do sécolo V aC, cómme o reflète seu produçión artìstica, a ciù importànte espresción da quæ a l'é a Dàmma d'Èlx.[3]"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Artista de l'àlbumquery-sort \t query-sort"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Per ordre _descendentquery-sort \t query-sort"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Amb les peces millor _puntuades primerquery-sort \t query-sort"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Constitució espanyola de 1978 ↑ Article 143, Títol VIII Arxivat 2007-08-14 a Wayback Machine. Constitució espanyola de 1978 ↑ Article 144, Títol VIII Arxivat 2007-08-14 a Wayback Machine. \t Constitució espanyola de 1978 ↑ Article 144, Títol VIII Erô de conpilaçión do template Webarchive: controlâ o valô de |url= (vuoto)."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Amb la denominació oficial de Comunitat Valenciana, el 1982 es constitueix com una comunitat autònoma d'Espanya, després d'haver accedit a l'autogovern el 1978 amb el Consell del País Valencià, precursor de l'actual Consell de la Generalitat Valenciana.[4] D'acord amb el seu Estatut d'Autonomia, els seus habitants, el poble valencià, són una nacionalitat històrica.[4] El seu origen històric es remunta al Regne de València, entitat política, jurídica i administrativa fundada el 1239, i amb vigència fins al 1707. \t Co-a denominaçión ofiçiâ de Comunitæ Valençiànn-a (Comunitat Valenciana, in catalàn e ofiçialménte), ino 1982 o se constituìsce cómme 'na comûnitæ outònoma da Spagna, dòppo d'avéi acedûo a l'aotogoværno o 1978 co-o Conséggio do Pàize Valençiàn, precorsô de l'atoâle Conséggio da Generalitæ Valençiànn-a.[4] D'acördio co-o seu Statóto d'Outonomîa, seu abitànti, o pòpolo valençiàn, son una naçionalitæ störica.[4] Seu òrìgine störico o se remonta a-o Regno de Valénçia, entitæ politica, legâle e aministratîva fondòa in 1239, e con validitæ fìn a-o 1707."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "La constitució espanyola reconeix i garanteix el dret a l'autonomia per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat.[7] Podien accedir a l'autonomia:[8] \t A costituçión spagnòlla a riconósce e a garantîsce o drîto a l'outonomîa pe-e naçionalitæ e regioìn che intégran o stàto.[1] Poéivan acêde a l'aotonomîa.[2]"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Hora d'addició a la bibliotecaquery-sort \t query-sort"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Maifriendly time\" string for the current day, strftime format. like \"Today 12:34 am \t friendly time\" string for the current day, strftime format. like \"Today 12:34 am"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Mostra el volum de la reproducció actualmute\", 0, 0, G_OPTION_ARG_NONE, &mute, N_(\"Mute playbackunmute\", 0, 0, G_OPTION_ARG_NONE, &unmute, N_(\"Unmute playback \t mute\", 0, 0, G_OPTION_ARG_NONE, &mute, N_(\"Mute playbackunmute\", 0, 0, G_OPTION_ARG_NONE, &unmute, N_(\"Unmute playback"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "una assemblea legislativa autonòmica, els integrants de la qual són elegits per sufragi universal d'acord amb un sistema de representació proporcional que asseguri la representació de les diverses zones que integren el territori; l'Assemblea té la facultat legislativa; un Consell de Govern, amb funcions executives i administratives, encapçalat per un President, elegit per l'Assemblea entre els seus membres i nomenat pel rei d'Espanya; el president dirigeix el Consell de Govern i ostenta la suprema representació de la comunitat respectiva i l'ordinària de l'Estat dins d'aquella; tant el president com els membres del Consell de Govern són responsables políticament davant l'Assemblea; un Tribunal Superior de Justícia, sens prejudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem de l'Estat, que culmina l'organització judicial dins l'àmbit territorial de la comunitat autònoma. \t Un Conséggio de Govèrno, co-o poéi esecutîvo e fonçioìn aministratîve, ch'o l'à o Prescidénte çernûo pe l'asenblêa cómme càppo. O prescidénte o raprezénta a comûnitæ fêua de sta e o stàto drénto da comûnitæ, pe-o quæ o Conséggio o l'é o responsàbile polìtico davànti l'Asenblêa. Un Tribunâ Superiôre de Giustìçia, sensa pregiudìçio da giurisdiçión ch'a corespónde a-o Tribunâ Suprêmo do Stàto, ch'o dirìzze l'òrganizaçión giudiçiâia drénto da comûnitæ; pertànto o Tribunâ o l'à o poéi giudiçiâio."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "escolta %sLast.fm \t Last.fm"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Des del 2003 i per a fins estadístics, basats en les normatives europees i fixades per l'Eurostat, es troben les unitats NUTS en vigor a la Unió Europea. \t Da 2003 e pe fìn statìstichi, basæ inte normatîve eoropê stabilîe pe l'Eurostat, s'atrêuvan e unitæ NUTS in vigô a l'Unión Eoropêa."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Per ordre alfabètic _inversquery-sort \t query-sort"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Amb les peces més _noves primerquery-sort \t query-sort"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Enllaços externs \t Âtri progètti"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Gènerequery-sort \t query-sort"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Les competències estan distribuïdes entre les comunitats autònomes i l'Estat central segons els articles 148 i 149 de la Constitució. \t E capaçitæ son distriboîe tra e comûnitæ outònome e o govèrno çentrâle segóndo i artìcoli 148 e 149 da costituçión."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Una de les diferències principals és la competència fiscal, que divideix les autonomies en dos grups generals, amb diferències entre llurs membres: \t Unn-a de diferénse prinçipæ a l'é a capaçitæ fiscâle, ch'a divìdde le outonomîe in doî grùppi generâle:"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "La independència foral del Regne s'aboleix el 1707 pel Decret de Nova Planta promulgat pel rei Felip V de Castella, també conegut com a Felip el Socarrat. \t L'indipendénsa legâle do regno a l'é abolîa in 1707 pe-i Decreti de Nêuva Ciànta promulgæ pe-o rè Féipo V de Castìgla, conosciûo cómme Felip el Socarrat ascì."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Les disset comunitats autònomes espanyoles es veuen classificades als nivells NUTS-2. \t E dîsètte comûnitæ outònome spagnòlle se clasifìcan in livélli NUTS-2."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "En la dècada dels anys 60 del segle xx la demanda d'autogovern des de diferents corrents ideològics desemboca en la constitució del Consell del País Valencià el 1978.[5] Finalment, el 1982 s'aprova formalment l'autogovern amb un Estatut d'Autonomia que ha estat reformat el 2006. \t Ne-i ànni 60 do sécolo XX, a domànda d'aotogoværno da despægie corrénte ideològiche a rezurtà ina constituçión do Conséggio do Pàize Valençiàn in 1978.[1] Finalménte, in 1982 l'aotogoværno o s'aprêuva formalménte con un Statóto d'Aotonomîa ch'o l'é stæto reformòu in 2006."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Ahir %H:%Mfriendly timeWed 12:34 am \t friendly timeWed 12:34 am"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "%a %H:%Mfriendly timeFeb 12 12:34 am \t friendly timeFeb 12 12:34 am"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Veïns de %sloved \t loved"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Els primers intents de recuperar l'autogovern durant les acaballes del segle xix i les primeries del xx van ser frustrats per sengles dictadures. \t Le prìmme prêuve de recoviâ l'aotogoværno int'a fìn do sécolo XIX e o prinçìpio do XX êan stæte delùze pe-e ditatûe de sti moménti."}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Biblioteca de %sneighbourhoodneighbourhood \t neighbourhoodneighbourhood"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Amb peces _afegides recentment primerquery-sort \t query-sort"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Commuta el mode reproducció/pausastop\", 0, 0, G_OPTION_ARG_NONE, &stop, N_(\"Stop playback \t stop\", 0, 0, G_OPTION_ARG_NONE, &stop, N_(\"Stop playback"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Comentariquery-sort \t query-sort"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-Ubuntu/v14.10/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "Ubuntu", "source": "Ubuntu", "original_code": "ca - lij", "text": "Títolquery-sort \t query-sort"}
{"url": "https://object.pouta.csc.fi/OPUS-wikimedia/v20230407/moses/ca-lij.txt.zip", "collection": "wikimedia", "source": "wikimedia", "original_code": "ca - lij", "text": "Els seus orígens es remunten al segle xiii, amb la colonització feudal de catalans i aragonesos, fonamentalment i per aquest ordre, dels regnes de taifes islàmics de València, Alpont, Dénia, i part de Múrcia. \t Seu òrìgine se remontan a-o sécolo XIII, co-a colonizaçión feodâle di catalànn-i e aragonéizi, fondamentalménte e pe quésto órdine, di regni de taifi islàmichi de Balansìya, Alpònt, Dàniyya, e parte de Mùrçia."}